divendres, 12 d’abril de 2013

Hisenda destapa com la trama Gürtel 'va rentar' 5 milions d'€ cobrats a empresaris

Hisenda ha descobert el mecanisme pel qual la trama 'Gürtel' va blanquejar 5 milions d'euros cobrats a empresaris i en concepte de comissions a Espanya. El personatge principal en l'operació de 'rentat' era Eduardo Eraso, un ciutadà veneçolà que va treballar per a l'organització de Francisco Correa i que va treure els diners del PP, a través d'una espessa xarxa de societats pantalla, amb destinació a comptes de Suïssa, Estats Units i Gran Bretanya.

En un informe lliurat per l'Agència Tributària aquest mes al jutge Pablo Ruz, instructor del cas, es detalla detalladament la sortida dels diners en grans quantitats entre els anys 2001 i 2005. L'estudi de les operacions de 'expatriació' de fons ha revelat la seva coincidència amb els apunts recollits en la comptabilitat 'b' de la trama Gürtel, confiscada al seu dia al tresorer José Luis Izquierdo, que reflectia les entrades de diners d'empresaris i els pagaments que es feien amb el mateix.

El document d'Hisenda, de 55 pàgines més annexos documentals, destaca que Eduardo Eraso i una de les seves empreses, Latinver, radicada al Passeig de la Castellana, de Madrid, va treure un total de 5.060.055,59 euros procedents de la xarxa Gürtel a comptes a Suïssa i altres països, per al seu procés de blanqueig.

Els diners evadit, per anys, va ser de 404.000 euros el 2001; 1,7 milions en 2002; 766.000 euros el 2003; 2.070.000 el 2004, i 90.000, el 2005.

Eraso està imputat en la causa per delictes de blanqueig de capitals i frau fiscal. Però la dimensió del seu paper en la trama, "la persona més important en l'expatriació de fons" de la xarxa Gürtel, com el qualifica l'informe d'Hisenda, s'ha conegut a partir de la penúltima comissió rogatòria enviada per Suïssa, on es recollien dades d'un compte seva en el banc Credit Agricole a nom de l'empresa Xetal International Limited, creada el 2001 a les Illes Verges Britàniques.

Eraso evadia en gran, i no amb el mètode del 'pitufeo' d'Antonio Villaverde

L'Agència Tributària subratlla que els diners tret d'Espanya per Eraso doblega amb molt la quantia que 'expatrió' un altre dels encarregats d'aquesta tasca en l'organització de Francisco Correa, Antonio Villaverde, de qui diu que usava el mètode del 'pitufeo', és a dir, anar traient el capital en petites quantitats. Eraso ho feia en gran, en partides que de vegades van ser de 300.000 euros.

Villaverde, amb el seu treball de formigueta, va arribar a evadir 1,5 milions d'euros més 300.000 dòlars de l'organització. Les investigacions apunten que, si s'escau, va ocultar suposadament diners de Correa, de l'exalcalde de Majadahonda Guillermo Ortega, i l'exdirigent del PP gallec Pablo Crespo.

Encara diferien en el volum de diners tret d'Espanya, tots dos usaven el mateix procediment, que l'informe d'Hisenda diu "de compensació", ja que compensaven operacions de clients que volien portar diners de retorn a Espanya amb la d'altres, com els de la trama Gürtel, que buscaven la seva sortida.

El sistema no deixava empremta a Espanya, ja que la transacció es realitzava sense que constés en cap compte bancari espanyola una transferència rebuda o ordenada. Posteriorment, quan la trama volia que els diners tornés a Espanya, figurava com una transferència rebuda en un banc espanyol però sense possibilitat d'enllaçar amb la compensació realitzada prèviament.

L'informe esmenta que els diners tornava finalment a Espanya sota la cobertura d'ampliacions de capital en societats immobiliàries, encara que part es va quedar als Estats Units. A la part del retorn del capital, el 'enginyer' financer era Luis de Miguel, que era qui gestionava les societats el capital s'ampliava, segons l'informe. Precisament De Miguel va ser condemnat aquesta setmana per l'Audiència Nacional en un altre cas, en concret per ajudar a un empresari donostiarra a blanquejar 16 milions d'euros.

Hisenda investiga si un germà de Eraso, anomenat Joaquin, i relacionat també amb Latinver, va participar en les operacions. Per la seva tasca, Eduardo cobrava un 1% de comissió si eren transferències a Europa, i entre 1,75 i 2 si ho eren als Estats Units.

L'informe destaca que de l'anàlisi dels lliuraments fetes per Eraso es demostra "un enllaç precís i directe" entre aquelles i les transferències rebudes per la trama Gürtel en els seus comptes a Suïssa, Estats Units i Gran Bretanya, el que revela les exactitud de la comptabilitat 'b' confiscada a la xarxa.

En gairebé tots els casos, les quantitats que la trama Gürtel transfereix a Eraso es corresponen amb comissions o lliuraments rebudes d'empreses relacionades amb les xarxa, i no deriven de beneficis fiscals no declarats per les societats mercantils o patrimonials de l'organització. L'informe esmenta algun pagament concret a Gürtel del constructor Alfonso García Pozuelo.

L'informe subratlla l'opacitat dels serveis prestats per Eraso (ciutadà veneçolà nascut a Lisboa el 1948), i l'empresa Latinver, que no es declaren fiscalment i que s'exerceixen sota les cobertura d'una societat dedicada a les assegurances i el ram immobiliari. El principal prestador del servei (Eraso) era no resident a Espanya, i el destinatari principal (Correa) tampoc, el que, segons Hisenda, només va poder fer gràcies a la complexa trama societària i la diversificació territorial de l'organització.

Com a colofó ​​del seu informe, Hisenda sol·licita al jutge que requereixi a Suïssa les dades del compte que Eraso tenia al banc Credit Agricole de forma personal, i els fons acabar transferint a la de Xetal International Limited. També demana informació de dos comptes de Latinver i Xetal al Rothschild Bank, una altra de Xetal al SG Hambros Bank, de Gibraltar, i que s'investiguin els comptes des de les quals es van lliurar a la trama de Correa 851.000 euros. Finalment, reclama que es demani al BBVA els detalls dels comptes de Eraso, ia Telefónica el llistat de trucades entre 2001 i 2005 que es van fer des de números de telèfon de Latinver.

D'altra banda, en un acte, el jutge Ruz ha demanat a Suïssa que ratifiqui si té bloquejades cinc comptes de Luis Bárcenas, Francisco Correa, Iván Yáñez, i Pablo Crespo, que podrien tenir actius per un total de 28,1 milions d'euros , ja que per declaracions de diversos imputats es dedueix que han estat efectivament intervingudes pel país helvètic. El jutge vol saber el saldo que tenen actualment i si estan bloquejades.

A data de maig de 2009, les dades del jutge és que el compte de la qual era beneficiari Correa tenia 17,1 milions d'euros, i la de Crespo, 1,3 milions, totes dues al Credit Suisse. La de Bárcenas, a nom de la societat uruguaiana Tesedul, tenia a data 31 de desembre de 2012, 8,3 milions, mentre que dos d'Iván Yáñez, testaferro de l'extresorer del PP, tindrien 1,3 milions a finals de 2010. Aquest últim va declarar recentment al jutge que els seus comptes estaven bloquejades.

García Albiol (PP), alcalde de Badalona, anirà a judici per racisme

El jutjat d'instrucció número 2 de Badalona ha decretat que s'obri judici oral contra el batlle del PP, Javier García Albiol, per haver repartit pamflets electorals que vinculaven els gitanos romanesos amb la manca de seguretat i la delinqüència. Ho va fer el 2010, acompanyat d'Alícia Sánchez-Camacho, presidenta del partit a Catalunya (foto).

En una interlocutòria, la jutgessa considera 'sòlides i consistents les acusacions formulades' per la fiscalia i l'acusació particular (SOS Racisme Catalunya), que atribueixen a Albiol un delicte de provocació a l'odi, la discriminació i la violència i li'n demanen un any de presó. La jutgessa també diu que l'òrgan competent és el jutjat penal de Barcelona, i adverteix que contra la decisió d'obrir un judici oral no es pot presentar cap recurs.

En un comunicat, SOS Racisme es felicita per la decisió judicial, i diu que és el primer cop que un polític serà jutjat per aquest motiu.

Els 15.000 díptics que Albiol i Camacho van repartir pels barris de Llefià, Sant Roc i la Salt el 24 d'abril de 2010 contenien fotografies de gitanos romanesos acompanyats de lemes com 'inseguretat', 'delinqüència' i vandalisme', i la pintada amb el missatge 'no volem romanesos'.

Durant les setmanes següents, Albiol va continuar promocionant el mateix discurs en diversos mitjans i actes. I segons recull SOS Racisme en l'escrit enviat a la jutgessa, en una botifarrada a la plaça Trafalgar el 19 de setembre, davant de 800 persones, va dir: 'Aquí no tenim campaments de gitanos com a França, aquí la situació encara és pitjor, estan repartits pels barris de la ciutat i fan la vida impossible als veïns. A sobre, quan ens queixem ens ataquen i ens diuen racistes'.

En un principi, el jutjat d'instrucció va arxivar la causa perquè considerava que es tractava d'un simple excés verbal emparat en la llibertat d'expressió. Però l'Audiència de Barcelona va obligar a mitjan setembre al jutjat d'instrucció que reobrís la causa, i va dir que les expressions eren un atac a la dignitat personal i l'honor de tots els gitanos romanesos i podien contenir un 'missatge clarament incitador a la discriminació i a l'odi'.

Montoro diu que no es reduirà la paga extra de funcionaris al 2013

El ministre d'Hisenda i Administracions Públiques, Cristóbal Montoro (vídeo), ha assegurat que aquest any no es reduiran ni tan sols "parcialment" les pagues extraordinàries dels empleats públics i ha dit al respecte que "no sap" d'on surten els rumors que han apuntat el contrari. També ha assegurat que es tornarà al 2015, amb la recuperació pressupuestària, la de desembre 2012 i que aviat es retornaran les cotitzacions que es van recaptar il·legalment amb aquesta paga malgrat no ser devengada.

Xina: "Washington és la clau per solucionar la crisi a la península coreana"

L'agència oficial de Xina ha emès aquest comunicat: "Durant la seva visita a Corea del Sud, Japó i Xina, el secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, ha de ser conscient que el seu país és la clau per alleujar les sufocants tensions a la península coreana. Com diu un antic refrany xinès, aquell que va lligar el cascavell al tigre ha de deslligar-lo. És a dir, aquell que va començar els problemes ha d'acabar-los".

"La visita es produeix en un moment en què la península sembla estar a la vora del conflicte armat. Informes sobre l'imminent llançament d'un míssil per part de Pyongyang han desfermat la por a la comunitat internacional en general i al nord-est d'Àsia en particular.

Es creu que la missió de la important visita a Àsia del diplomàtic nord-americà és reduir les tensions i prevenir que la regió es precipiti cap a una guerra nuclear.

El moll del prolongat problema a la península coreana resideix en una falta de confiança mútua entre la República Popular Democràtica de Corea (RPDC) i Estats Units. La visita de Kerry ofereix una bona oportunitat perquè Washington deslligui el nus que ha lligat al voltant de Pyongyang.

Durant les últimes dècades, els EUA han cregut erròniament en les sancions i les exhibicions de força, només per descobrir que les seves hostilitats cap a la RPDC són cada vegada més grans i que la situació regional és cada vegada més complicada.

Així, sembla que Washington no s'ha adonat del mal que fan les seves polítiques i les seves pràctiques. El país va enviar bombarders B-52 i B-2 a Corea del Sud per participar en exercicis militars conjunts, un gest al qual la RPDC va respondre amb l'anunci de la seva entrada en "estat de guerra" amb Corea del Sud.

L'última escalada de tensions ha donat proves, una vegada més, de l'inefectivitat de la política basada en càstigs (sancions) de Washington cap a la RPDC.

Per allunyar la regió de l'abisme d'una possible guerra, el primer que hauria de fer Estats Units és abandonar el seu enfocament agressiu i, en segon lloc, mantenir converses amb Pyongyang per alleujar així el fort sentiment d'inseguretat de la RPDC.

El govern nord-americà podria, a través de la gira de Kerry per Àsia, enviar un missatge pacífic a la RPDC i crear condicions favorables per revifar les converses a sis bandes, que fa molt temps són estancades i són el mecanisme més viable per garantir la pau i l'estabilitat a la península coreana.

Un possible conflicte armat a la península infligiria un cost massa colossal per ser calculat, mentre que una península coreana estable beneficia els interessos de totes les parts, inclosos els Estats Units.

Així doncs, Estats Units, que sempre es presenta com una força constructiva en el manteniment de la pau i l'estabilitat a la regió d'Àsia-Pacífic, necessita assumir la seva responsabilitat i triar el camí correcte per reduir les tensions amb la RPDC i assegurar la pau a la regió".

La caça il·legal de llops enfronta ecologistes i PP

Ecologistes en Acció ha demanat el cessament immediat del director general del Medi Natural de la Junta de Castella i Lleó, José Ángel Arranz, i del cap del Servei d'Espais Naturals, José Ignacio Molina, després de conèixer-se avui que el Suprem (TS) ha confirmat la prohibició de la caça del llop al sud del riu Duero. L'associació considera que Arranz i Molina (PP) són els "principals responsables" que des de l'any 2008 s'hagi permès la caça il·legal del llop ibèric al sud del riu Duero, vulnerant tal com acaba de confirmar el TS, la legislació europea i espanyola sobre naturalesa, "el que ha posat en perill la conservació d'aquesta espècie protegida".

El Pla de Conservació i Gestió del Llop aprovat per la Junta de Castella i Lleó el 2008 va tenir com a fi principal articular una normativa que permetés la caça del llop a tota la comunitat, tot i que la Directiva europea Hàbitats "prohibeix la caça al sud del riu Duero, on la població de llop ibèric està considerada com a espècie prioritària i requereix de la màxima protecció possible", segons han explicat els ecologistes.

Des de l'aprovació del Pla del Llop, la quota de llops a caçar establert al sud del Duero ha estat de 60 exemplars, mentre al nord d'aquest riu s'ha autoritzat la caça de 613 exemplars, demostrant, segons l'associació, "que l'única via de gestió del llop ibèric per la Junta de Castella i Lleó segueix sent la mateixa que en el segle XIX: l'eradicació a trets".

Segons la Junta de Castella i Lleó, els exemplars de llop finalment abatuts al sud del riu Duero entre 2008 i 2012 han estat 20, que juntament amb els 208 matats en la resta de Castella i Lleó, i sense comptar els exemplars víctimes d'accidents o furtivisme, configuren, per a Ecologistes en Acció, un "panorama desolador de la política de conservació del llop ibèric a Castella i Lleó, adoptada per la Direcció General del Medi Natural per satisfer els interessos del 'lobby' de la caça".

Per als ecologistes, la "irresponsabilitat que suposa haver autoritzat la caça de desenes de llops i d'haver abatut almenys una vintena al sud del riu Duero quan estava prohibit i sabent la interpretació judicial de la Directiva d'Hàbitats ha de comportar el cessament immediat del Director General del Medi Natural i del cap del Servei d'Espais Naturals de la Junta de Castella i Lleó".

Com a mesures per garantir la supervivència dels llops, Ecologistes en Acció proposa indemnitzar adequadament i amb rapidesa als ramaders per les baixes sofertes, subvencionar la implantació d'adquisició de gossos mastins, el pasturatge, així com la instal·lació de tanques en finques on dormi el guanyat, disminuir la pressió cinegètica sobre altres mamífers (cérvol, cabirol, senglar, conill, etc.) perquè el llop no es vegi obligat a alimentar-se de bestiar i fomentar una imatge diferent de la vuitcentista de "espècie enemiga".

Així mateix, els ecologistes són partidaris de fomentar el turisme relacionat amb aquesta espècie, com ja comença a passar a Sanabria i la Serra de la Culebra (Zamora), impulsar la investigació científica de l'espècie, així com realitzar un cens actualitzat que faciliti una gestió correcta i, en cas d'alta conflictivitat, apreciar uns exemplars per a la seva solta en altres zones on encara no s'hagi recuperat.

L'expresident alemà Wulff, acusat formalment de "corrupció"

La Fiscalia alemanya ha decidit interposar una demanda per "suborn" contra l'expresident 'democratacristià' (CDU) alemany Christian Wulff, acusat de suborn per la seva relació amb el productor de cinema alemany David Groenewold, acusat, al seu torn, de corrupció. El productor i amic de la parella Wulff es va fer càrrec de part de les despeses d'un viatge del matrimoni a la famosa festa de la cervesa de Munic, l'Oktoberfest.

En el comunicat de la Fiscalia dels investigadors van informar que sembla haver proves suficients que relacionen aquest viatge amb la decisió de Wulff, llavors primer ministre de Baixa Saxònia, de promoure el projecte cinematogràfic de Groenewold per rebre diners de Siemens.

Dimarts passat, tant Wulff com Groenewold rebutjar l'oferta de la Fiscalia per retirar la demanda a canvi d'una multa de 20.000 euros. Ara li toca al Tribunal de Hannover decidir si obre o no una causa contra l'expresident. En aquest cas, Wulff seria el primer president alemany que hauria de respondre davant la Justícia. El corrupte excanceller Helmut Kohl -que va robar a cabassos els diners destinats a l'antiga RDA durant la "reunificació"- es va lliurar de la justícia gràcies al seu partit corrupte en el poder.

Les amenaces de Wulff a un diari va agreujar la situació


L'escàndol al voltant de Wulff va esclatar el 13 de desembre de 2011, quan el diari més venut d'Alemanya, Bild, va publicar que el president alemany va rebre un crèdit privat de 500.000 euros d'un amic empresari, diners amb el qual es va comprar una casa, acusant així de tràfic d'influències.

Les acusacions es van succeir durant setmanes en els principals mitjans de comunicació alemanyes, i l'expresident alemany va començar a ser investigat per les seves relacions amb empresaris i per haver acceptat que paguessin les seves vacances. El mateix Wulff va col·laborar amb l'escàndol en cridar al diari Bild per intentar evitar que es publicaran detalls del cas.

Finalment, Wulff, de 53 anys i membre de la Unió Cristianodemòcrata (CDU) -els neoliberals o neonazis presidida per la cancellera Angela Merkel, va decidir deixar el càrrec, en gran part protocolar, de president el 17 de febrer, 20 mesos després d'assumir aquest lloc.

La PAH recorrerà les multes dels identificats en els escarns

Els serveis jurídics de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) ha anunciat aquest divendres que recorrerà les sancions que imposi la Delegació de Govern als identificats per participar en escarns a Madrid. En total, les sancions ascendeixen a, com a mínim, 11.700 euros per cometre faltes greus i lleus durant les concentracions al domicili de Soraya Saénz de Santamaría i una altra diputada del PP.

Així ho ha indicat un dels lletrats de la plataforma. "És una acció legal. No s'ha fet res il·legal perquè no s'ha vulnerat la Llei No hi ha hagut ni violència ni intimidació ni coaccions", ha asseverat l'advocat.

A més, ha recalcat que "cal respectar el dret de reunió". "No ens van a acoquinar perquè sabem que tenim la raó. No vulnerem la Llei. Les concentracions són absolutament legals. La repressió als moviments socials és evident", ha recalcat.

La Delegació del Govern a Madrid ha proposat fins ara sancionar un total de 26 persones per participar en els escraches realitzats a la vicepresident del Govern, Soraya Sáenz de Santamaría, i a una diputada del PP.

En concret, 19 de les persones proposades per imposar-los una sanció van ser identificades a l'entorn del domicili de la vicepresidenta del Govern, i set, al costat del domicili d'una diputada del Partit Popular, al carrer Eivissa. Les identificacions es van realitzar, segons la Delegació, "en aplicació de la Llei Orgànica Llei Orgànica 1/1992, de 21 de febrer, sobre Protecció de la Seguretat Ciutadana".

En el cas dels escarns realitzats el 4 d'abril al carrer Eivissa, s'han obert dos expedients sancionadors per falta greu, amb una proposta de sanció de 1.500 euros, i 5 per falta lleu, amb sanció de 200 euros.

Quant a la concentració davant de la casa de la vicepresidenta del Govern, s'han iniciat 19 expedients sancionadors. En tres dels casos la proposta de sanció és de 1.500 euros, per falta greu, i en 16, entre 200 i 250 euros, per falta lleu.

En total, en ambdues concentracions s'han obert 5 expedients per falta greu, en considerar que els expedientats tenen el caràcter de promotors o organitzadors, i 21 per falta lleu.

La Lliga Àrab reconeix haver violat els drets de Síria

El secretari general de la Lliga Àrab (LA), Nabil al-Arabi, ha anunciat aquest divendres que haver atorgat el seient vacant de Síria en el bloc regional a l'autodenominada Coalició Nacional de les Forces de la Revolució i l'oposició Síria (CNFROS), és una violació dels drets del poble sirià.

Així mateix, va sostenir que la situació de Síria no és comparable amb la de Líbia, ja que la crisi del primer és molt complicada i s'ha convertit en una guerra interna (civil).

Durant una reunió celebrada el passat 6 de març a la capital qatarià, Doha, els ministres exteriors de la Lliga Àrab van atorgar al CNFROS el seient de Síria, el que va provocar crítiques de diversos països àrabs com l'Iraq, Algèria i Jordània.

En declaracions formulades a principis d'abril, el president sirià, Bashar al-Assad, va criticar les recents mesures adoptades per la Lliga Àrab i ha subratllat que aquesta entitat no té legitimitat.

En precisar que la Lliga Àrab no està en condicions de legitimar o deslegitimar a un país, el mandatari sirià va posar en relleu que l'autoritat real no s'aconsegueix a través d'organitzacions i autoritats foranes o de països estrangers, sinó mitjançant la voluntat dels ciutadans d'una nació.

Des de març de 2011, els ciutadans sirians són testimonis del vessament de sang dels seus compatriotes, a causa de la violència generada pels grups armats, que reben suport estranger per tal d'aplanar el terreny per a una intervenció militar al país.

Un exalt càrrec del PP balear confessa la corrupció

Kurt Viaene (PP), exdirector general de Promoció industrial del Govern balear de Jaume Matas, es declara culpable i acepta haver cobrat comissions il·legals i haver-les pagat al conseller de Comerç i Indústria Joan Josep Cardona (foto).

Kurt Viaene, exdirector general de Promoció industrial del Govern balear del PP de Jaume Matas entre 2003 i 2007 va confessar dijous davant l’Audiència de Palma que havia estat corrupte, i que acceptava la culpabilitat dels delictes que havia comès i la possible condemna de fins a set anys de presó. Viaene, que és un col·laborador de la Fiscalia en el cas Scala, que investiga un suposat desviament de 8,2 milions d’euros públics, va assegurar haver cobrat comissions il·legals i haver-les pagat al seu superior, el conseller de Comerç i Indústria, Joan Josep Cardona, exlíder del PP d’Eivissa i Formentera.

En la seva declaració Viaene va detallar tant les empreses pantalla que van fer servir des de la conselleria del Govern balear per generar les comissions com els pactes que van assolir amb els socis de la trama. En concret, Viaene va expliar que en cinc ocasions va entregar 20.000 euros de diner negre provinent de la corrupció al conseller Cardona al mateix despatx de Jaume Matas.

En el mateix judici, dos altres persones implicades en la trama i arrepentides van declarar en el mateix sentit que Viaene contra Cardona, que ha negat haver cobrat res però que s’enfronta a una possible condemna de 21 anys de presó. Cardona va declarar que se sent aliè a aquests relats i va implicar Matas assegurant que era el president qui tenia el control polític de tots els nomenaments de la seva conselleria, els departaments i les empreses públiques.

La inversió espanyola a través de paradisos fiscals es dispara un 87%

L'any 2012 els agents econòmics privats residents a Espanya -famílies i empreses- van invertir a l'exterior a través d'algun dels territoris de baixa o nul·la tributació 595 milions d'euros com a inversió directa, però la xifra augmenta fins els 1.068 milions d'euros si s'observen les inversions estrangeres realitzades a Espanya a través de paradisos fiscals. En el primer cas, es tracta d'un increment del 87% respecte de l'any anterior, mentre que en el segon la pujada és del 81%.

Com s'ha dit, no es tracta d'un fenomen nou. De fet, i segons el Registre d'inversions exteriors, en les dues últimes dècades la inversió -legal- realitzada a través de paradisos fiscals és molt important. En concret, la inversió espanyola realitzada a través de territoris offshore és de 11.862.000 d'euros, mentre que la d'origen estranger invertida a Espanya arriba a 8.342.000. Ara bé, com reflecteix l'últim informe oficial sobre el sector exterior espanyol, "és ressenyable la pèrdua de quota que experimenten els paradisos fiscals i Llatinoamèrica en els últims exercicis" (l'informe acaba el 2011).

I quin és el paradís fiscal preferit per les empreses espanyoles? Bàsicament, tres territoris que acumulen pràcticament la meitat de la xifra total. Les Illes Caiman, el pes s'ha anat reduint al llarg dels anys, s'han portat 3.080 milions d'inversió espanyola, les Illes Verges britàniques, 2.543.000, mentre que Panamà ha pogut rebre 1.787.000 gràcies a la seva baixa tributació.

En total, 37 territoris constituïts com paradisos fiscals s'han beneficiat de l'interès de les empreses per pagar menys impostos. En tots els casos, es tracta d'operacions legals comunicades formalment a les autoritats comercials espanyoles, que obliguen a les empreses -a afectes estadístics- a emplenar una sèrie de models administratius en què s'han de detallar la seva inversió. Igualment, un reial decret de 1999 obliga a una declaració prèvia en relació a les inversions procedents de paradisos fiscals.

Báñez, amb sis pisos, dues finques i un solar, també cobra dietes d'allotjament

Fàtima Báñez, l'incompetent i feixista ministra d'Ocupació i Seguretat Social, té un habitatge a Madrid i altres cinc pisos a Huelva, a més de dues finques de secà i un solar en aquesta mateixa província, de la qual és representant al Congrés pel PP. Tot i que viu a la capital d'Espanya des de fa gairebé una dècada, Báñez segueix cobrant els 1.823,86 euros mensuals que li paga la cambra baixa per allotjament i manutenció, suposadament per ajudar a sufragar les despeses d'estada com a diputada de fora de Madrid.

La majoria dels diputats forans amb casa a Madrid-com és el cas de la ministra d'Ocupació-argumenten que, a més del seu treball a l'hemicicle, han de viatjar sovint als seus circumscripcions d'origen per mantenir el contacte amb els seus electors, i que les dietes d'allotjament i manutenció que perceben del Congrés els serveixen per cobrir aquestes despeses. Báñez, però, només es desplaça a Huelva per atendre assumptes personals-la seva família és propietària del conglomerat empresarial Grup Báñez García S. L., amb interessos en la construcció i la ramaderia-o com a representant del Govern.

Cap dels membres de l'Executiu que són també diputats -tots llevat Luis de Guindos (Economia), José Manuel García Margallo (Exteriors), Pedro Morenés (Defensa) i José Ignacio Wert (Cultura)- ha renunciat a percebre les dietes que paga el Congrés per a allotjament i manutenció: 1823,86 euros per als parlamentaris de fora de Madrid i 870,56 euros per als de la capital. Aquesta última quantitat és la que ingressa el mateix Mariano Rajoy, tot i que viu amb la seva família al palau de la Moncloa.

Crèdit del Santander

Báñez (San Juan del Port, Huelva, 1967), casada en règim de guanys i mare de dos fills, té un habitatge a Madrid que va adquirir el 2004 amb un crèdit hipotecari del Banc Santander per import de 390.000 euros. D'aquesta quantitat li restaven per pagar 157.000 euros el passat mes de novembre, quan va presentar al Congrés la seva declaració de béns i rendes.

Tres anys abans, el 2001, l'actual ministra d'Ocupació havia comprat un pis a Huelva. I aquest mateix any va passar a ser copropietària costat dels seus cinc germans, gràcies a una herència familiar, de quatre habitatges a la capital de Huelva, a més d'un solar i dues finques de secà. Báñez té també invertits 326.000 euros en bons del tresor i té 78.500 accions a Grup Báñez García S. L., el negoci familiar, que el 2007 va obtenir el Premi Família-Empresa que concedeix l'Institut Internacional Sant Telmo.

Báñez té una retribució com a ministra de 64.053,79 euros anuals. A aquesta quantitat cal sumar els 1.823,86 euros mensuals-en 14 pagues-que percep del Congrés per a allotjament i manutenció, que estan exempts de tributació. La percepció d'aquestes dietes, que no tenen caràcter salarial, és compatible amb la seva retribució oficial. La llei d'incompatibilitats impedeix cobrar dos sous de l'Administració pública.

El PP pacta amb la CE una flexibilització del dèficit 'entre l'1 i l'1'5%'

El govern espanyol ja ha pactat amb la Comissió Europea una flexibilització 'd'entre un punt i un punt i mig' de l'objectiu de dèficit públic per al 2013 i s'ha compromès a compartir aquest marge amb la Generalitat. 'El repartirem, el repartirem' amb les autonomies, asseguren fonts del ministeri d'Economia espanyol, sense concretar, però, fins a quin punt augmentarà l'actual dèficit del 0,7% fixat per a Catalunya. 'Està tot molt més parlat del que sembla', adverteix la delegació espanyola desplaçada a Dublín per participar en la reunió informal de ministres d'Economia.

L'executiu del PP ja hauria acordat amb Brussel·les una nova pròrroga de dos anys i el calendari per retallar el dèficit públic fins el 3% del PIB s'allargaria finalment fins el 2016. L'objectiu d'Espanya per a aquest any, que ara és del 4,5%, es flexibilitzaria fins al 5,5% o el 6%, segons les mateixes fonts, que es comprometen a distribuir aquest marge a les autonomies.

Les reformes que el govern espanyol presentarà el 26 d'abril ja s'han pactat i 'tenen el vist-i-plau en un 95% de la Comissió Europea i del BCE'. L'eurocomissari d'Afers Econòmics, Olli Rehn, hi donarà el consentiment al maig i confirmarà tot seguit aquesta flexibilització d'entre un punt i un punt i mig de l'objectiu de dèficit per al 2013. 'Rehn ens reconeix que cap altre soci de l'euro no ha fet més reformes que nosaltres', defensen fonts del ministeri.

El paquet de mesures que presentarà al final de mes l'executiu de Rajoy inclourà previsions econòmiques fins el 2016 i una revisió de la reforma laboral que 'no abaratirà encara més el cost de les indemnitzacions per acomiadament'. 'Espanya és el país de la UE on els costos laborals unitaris s'han comportat millor', insisteixen. Tampoc 'no es tocarà l'IVA reduït ni els impostos ambientals i especials', avancen des de Dublín fonts del ministeri de Luis de Guindos.

CiU i ERC veten una auditoria pública del deute de la Generalitat

ICV-EUiA, C’s i la CUP hi han votat a favor i PSC i PPC s’han abstingut. Cada dia el Govern català paga 5,8 milions d’euros tan sols en els interessos generats per aquest deute de gairebé 51.000 milions, però CiU i ERC han rebutjat tirar endavant al Parlament de Catalunya una moció que instava la cambra a iniciar una auditoria pública del deute de la Generalitat de Catalunya. Amb els seus vots contraris, convergents i republicans han bloquejat la moció.

La moció, presentada per la CUP, pretenia realitzar una auditoria pública per tal d’analitzar els orígens, la composició i els responsables d’aquest deute, i treure’n a la llum la part il·legítima del mateix, que en paraules del diputat de la CUP Quim Arrufat, “els pobles tenen el dret a repudiar un deute que consideren il·legítim". A més a més, segons la moció, aquesta auditoria hauria de servir per establir “les guies per a l’endeutament futur, de manera que no es puguin contreure en nom de la ciutadania deutes que ens hipotequin”.

El deute públic de la Generalitat de Catalunya ascendeix actualment als 50.948 milions d’euros, segons ho va reconèixer el mateix conseller d’Economia, Andreu Mas-Colell a mitjans de març. El mateix conseller va explicar que el govern català dedica al pagament del deute l’equivalent el 8% del PIB català, que aquest deute ha crescut uns 16.000 milions en els darrers dos anys i que el 2006 era de tan sols 14.800 milions.

A més a més, els interessos que aquest deute genera suposen que el Govern ha de pagar 5,8 milions d’euros cada dia. En total, els interessos aquest 2013 ascendiran als 2.140 milions d’euros, el que equival a un punt del Producte Interior Brut (PIB) del Principat. En quatre anys, els interessos del deute català han augmentat un 37%, passant dels 797 milions que es pagaven el 2009 als 2.140 de 2013.

Centenars de persones reben el fèretre de 'Thierry' amb crits de 'gora ETA'

Centenars de persones han rebut el fèretre amb les restes mortals de l'exmembre d'ETA Javier López Peña 'Thierry', a l'aeroport de Sondika, on diversos dantzaris han ballats sengles aurreskus d'honor. L'acte ha conclòs amb crits de 'Gora ETA' corejats pels presents.

Al voltant de dos quarts del matí d'aquest divendres, després d'aterrar l'avió, procedent de França, unes 200 persones que portaven ikurriñes, entre les quals hi havia el exdigirigente d'HB Tasio Erkizia i la secretària general de LAB, Ainhoa ​​Etxaide, s'han congregat entorn del cotxe fúnebre. Familiars de 'Thierry han acompanyat el fèretre cobert amb l'ensenya basca, entre sanglots, fins que ha estat introduït a l'interior del cotxe fúnebre.

Un cop a l'interior del vehicle, diversos dantzaris (ballarins) han interpretats l'aurresku d'honor. Posteriorment, diversos d'ells han corejat les consignes "Herria ez du barkatuko" (el poble no oblidarà), "Borroka dóna bide bakarra" (la lluita és l'únic camí), "Xabier, Gudari, Herria zurekin" (Xabier, lluitador, el poble està amb tu), "Gora ETA" o "Gora ETA militarra" (Visca ETA militar). Després que la família diposités un ram de flors sobre el fèretre, el cotxe ha partit, cap a la seva localitat d'origen.

Miguel Sanz, rebut al crit de «xoriço» a l'arribar al jutjat

L'expresident de Nafarroa Miguel Sanz ha arribat al Palau de Justícia de Iruñea per declarar com a imputat passades les 9.18 amb el seu advocat, ha estat rebut amb crits de «xoriço». Miguel Sanz ha arribat al Palau de Justícia de Iruñea a les 9.18, acompanyat del seu advocat, Eduardo Ruiz de Erenchun, caminant procedent de l'aparcament subterrani annex al Palau. Ha enfilat amb aparença tranquil·la els 50 metres que el separaven de la porta d'entrada.

En aquest trajecte, decneas de persones concentrades a l'exterior dels jutjats li han proferit diferents crits com «xoriço» o «Sanz, no t'escapes, el judici a Navarra», als quals l'expresident no ha respost.

La Policia Foral ha desplegat un fort dispositiu policial a la porta del jutjat amb motiu de la declaració de Sanz com a imputat en la causa que investiga el cobrament de dietes de Caja Navarra.

Màxim responsable de la desaparició de CAN


Sanz és el màxim responsable polític de la desaparició de Caja Navarra. Sota la seva doble condició de president navarrès i president de CAN, el principal instrument financer de Nafarroa es va quedar sense fons i va haver de ser fagocitada per CaixaBank. Encara que la pèrdua patrimonial de la caixa va superar els mil milions d'euros, Sanz donarà explicacions a la jutge per cobrar 39.028 euros en dietes de la Permanent.

També haurà de justificar per què no es va realitzar una sola inspecció a la caixa durant el seu mandat, sent l'únic que podia donar l'ordre.

Sanz ha tractat fins l'últim moment de no anar a l'interrogatori, previst per a les 10.00. Ahir mateix, la jutge María Pau Benet desestimava la seua últim intent, un recurs sol · licitant que la causa sigui investigada a Madrid per l'Audiència Nacional. La cita, per tant, resulta ja ineludible.

La «pena del telediari» -com es coneix en els seus cercles a la xafogor que pateix un polític que entra al jutjat per un presumpte delicte entre un núvol de periodistes- no és l'única cosa que l'advocat de Sanz vol evitar. Si la peça de les dietes de CAN, denunciada per Kontuz, acaba a Madrid, equivaldria a desmuntar la tesi del suborn (segons la qual el cobrament de dietes suposava un regal per a no inspeccionar Caja Navarra), ja que es investigarien en causes separades .

Sanz té complicat evitar el «passeig». La seva altra opció és entrar pel garatge, dins el cotxe, però resultaria poc recomanable. Entre altres coses, recordaria molt a les imatges inicials de Gabriel Urralburu, que al final va optar ja per accedir a peu a l'Audiència. Roberto Jiménez, líder del PSN, va assegurar ahir que les fotografies de Sanz entrant a l'Audiència Provincial seran «molt dures».

Incriminat per Pascual


La declaració de l'expresident correspon a la segona fase d'interrogatoris sobre la legalitat de la Permanent. Benet ja va prendre testimoni a Alberto Pascual i Amaya Rández (secretari i assessora jurídica de l'organisme), que són els que van aixecar les actes de les reunions. Els dos van ser molt clars: l'ideòleg de l'organisme opac que va començar a funcionar un any abans de figurar en els estatuts va ser Sanz. Així mateix, Pascual i Rández sostenir que qui va decidir que les dietes fossin dobles també va ser l'expresident. Amb aquest règim de retribucions, Sanz va arribar a cobrar 5.360 euros per dues hores de reunió. Hi va haver sessions en les que va percebre euro i mig per cada segon que passava escoltant els informes que llegia Pascual.

A més de no tenir base estatutària durant més d'un any, la Permanent no tenia cap atribució, és a dir, cap poder de decisió sobre Caja Navarra. Sanz i la resta de membres de la Permanent (Yolanda Barcina, l'exconseller Álvaro Miranda i Enrique Maya) mai van intervenir en aquestes reunions. Només escoltaven i, suposadament, atenien als power point elaborats per Alberto Pascual, o almenys això es desprèn de les actes de les 16 reunions, en les quals no consta cap intervenció dels membres de la Permanent.

Un dels pares es vanta de la decisió del TSJC contra el català a l'escola

Julián Busca és un dels deu pares que van recórrer a la justícia perquè el català deixés de ser llengua vehicular. Va presentar la demanda després d'una discussió en una assemblea de pares i mares a l'escola de Castelldefels on porta els seus fills, de tres anys, set i nou, en què es parlava de retallades. 'Vaig demanar al director que parlés en castellà perquè tots els pares poguéssim entendre què deia', va dir.

Busca diu, això no obstant, que entén perfectament el català, 'perquè, de fet, les meves arrels són catalanes'. Es declara satisfet per la interlocutòria del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya, que obliga a fer les classes en castellà si un sol alumne ho demana.

'No pensa que la resta dels pares també tenen dret de demanar les classes en català?', li pregunten. I respon: 'Encara que siguin quaranta pares. Ara la justícia em dóna la raó a mi'.