Lenin i Mao a Montpeller

El president de la regió francesa de Llenguadoc-Rosselló, George Frêche, ha instal.lat a la ciutat de Montpeller una estàtua de tres metres de Lenin al costat de les de Mao Zedong, Charles de Gaulle, Winston Churchill i Franklin Roosevelt. Frêche, que va ser expulsat del Partit Socialista el 2007 per les seves declaracions escandaloses sobre els futbolistes de pell negra de la selecció nacional francesa, va decidir fer un regal a la ciutat on va ser alcalde entre 1977 i 2004.

Amb aquesta finalitat va encarregar al conegut escultor francès Francois Cacheux 10 estàtues de personalitats polítiques, cinc de les quals es va procedir a instal.lar avui a Montpeller, entre elles les de Lenin i Mao Zedong.

Les estàtues pesen fins a una tona i fan més de tres metres, i han costat a la municipalitat 200.000 euros. L'oposició està indignada per aquestes despeses i no vol veure a Montpeller les figures gegantines de Lenin i Mao.

El mateix Frechen afirma que la seva elecció és encertada. En la seva opinió, Lenin és la "persona que ha canviat la imatge del món en el segle XX".

"Lenin és la personificació de la Revolució d'Octubre. La imatge del món va canviar el 1917 perquè en cas contrari no serien descolonitzades Àfrica, l'Índia ni la Xina, és a dir, l'anomenat avui món en desenvolupament", va dir Frêche en declaracions als mitjans de premsa locals.

EUiA solidària amb Pakistan

Una delegació d'EUiA, encapçalada pel coordinador general d´EUiA, Jordi Miralles, i la responsable de Solidaritat i Pau de la formació, Àngels Tomàs, va participar ahir vespre a Barcelona en la concentració d'homenatge a les víctimes de les inundacions del Pakistan i per demanar ajuda pel país asiàtic. La concentració estava convocada per l’Associació de Treballadors Pakistanesos de Catalunya. Jordi Miralles va expressar la solidaritat d’EUiA amb el poble pakistanès i amb els treballadors pakistanesos de Catalunya, i va dir que “Barcelona i Catalunya són conegudes per la seva solidaritat”, i que “ara són moments per tornar a ser-ho”.

“Catalunya és una terra d"acollida i per això avui ens sentim pakistanesos”, va afegir el líder d’EUiA. Així mateix, Miralles va manifestar: "EUiA convida a la societat catalana i a les seves institucions a ampliar la seva solidaritat ajudant en la reconstrucció dels territoris afectats per les inundacions".
SOLIDARITAT AMB PAKISTAN: LES ONGD JA HI TREBALLEN

Davant l’emergència provocada per les pluges torrencials a Pakistan, la FCONGD va assistir la setmana passada a la reunió del Comitè Català d’Ajut Humanitari d’Emergència per tal de coordinar la informació i les accions d’emergència amb la resta d’actors de la cooperació. A la reunió va assistir Ayaz Hussain, Cònsol General del Pakistan a Barcelona.

La FCONGD demana a la ciutadania catalana que doni suport al poble pakistanès a través de les ONGD que hi treballen i recorda que Catalunya acull a 40.000 persones de la comunitat pakistanesa, de les 50.000 que hi ha a Espanya. Hi ha vàries ONGD federades amb comptes oberts i algunes donen l’opció de fer la donació en línia.

Caixa de Catalunya 2013-0500-14-0222222252

Caixa de Manlleu 2040-0020-13-8000958839

Caixa del Penedès 2081-0300-93-3300004041

Triodos Bank 1491-0001-21-0010003006

Caixa Girona 2030-0000-16-3300097651

Caixa Tarragona 2073-0074-32-0110452614

La Caixa 2100-0600-85-0201960066

Més informació i números de compte:

http://www.creuroja.org/general/inundacionspakistan.asp

La Caixa, 2100-0765-83-0200213395, ES92

BSCH, 0049-1806-92-2012020321, ES86

Caja Madrid 2038-8978-10-6000172112, ES39

Caixa Catalunya 2013-0500-12-0213849895, ES09

BBVA 0182-6035-46-0201506422, ES81

Més informació i números de compte:

http://www.intermonoxfam.org/es/page.asp?id=3799

Metges del Món, Fons d’Emergències 2100 4466 99 0200020000

Unicef, Fons d’emergències, 0049 1804 11 2010297852

http://www.unicef.es/emergencias/fondo/

Altres ONG federades que treballen a la zona són:

Farmaceutics Mundi, http://www.farmaceuticosmundi.org

Save the Children, http://www.savethechildren.es/

Ajuda en Acció, http://www.ayudaenaccion.org/

L’Associació de Treballadors Pakistanesos a Catalunya, www.atpcat.org també recull aportacions.
Més informació: 93 442 28 35

Creixement vs. desenvolupament sostenible

El model econòmic tradicional de consum excessiu de recursos naturals s'esgota i no és sostenible. En lloc d'un creixement desmesurat, és més aconsellable l'estalvi dels recursos naturals no renovables, ja que el model econòmic tradicional no és sostenible, diuen experts alemanys. La crisi financera global i el canvi climàtic posen en dubte el model econòmic tradicional que només s'enfoca al creixement. Precisament aquesta discussió, que es porta a terme des de fa més de 30 anys, va ser impulsada per Gerhard Scherhorn, professor emèrit de Mannheim.

Per al catedràtic el problema central de la humanitat és l'explotació excessiva de la natura: "Nosaltres consumim en excés els béns naturals comuns amb la conseqüència de la sobrepesca dels mars, la disminució de les aigües subterrànies, la reducció de la biodiversitat, l'escalfament global", diu Scherhorn sobre l'explotació de la natura.

De la mateixa manera pensa Michael Müller, exsecretari d'Estat del ministeri alemany de Medi Ambient: "Tenim darrere de nosaltres un desenvolupament històric industrial, en què els recursos naturals van ser malbaratats i tractats de manera ignorant. I en cap altre lloc del món les conseqüències d'aquest malbaratament són tan evidents com al país del miracle econòmic, la Xina".

Recuperació del medi ambient: desafiament per a la Xina

A la Xina, més del 80% dels rius estan contaminats, i 16 de les 20 ciutats més contaminades del món es troben en aquest país asiàtic. Encara que des de fa 30 anys s'observa un creixement anual del voltant del 10%, Müller s'estima que entre el 5% i el 7% serien necessaris per combatre els danys ambientals causats per aquest increment. Les conseqüències del canvi climàtic també afectarien a la Xina.

En Xinxiang, la Xina, els danys ambientals són extrems, així com el desafiament de recuperar els rius.

"Quan veig, per exemple, els estudis del Grup Intergovernamental d'Experts sobre el Canvi Climàtic de Nacions Unides, és clar que l'escalfament serà una amenaça per defecte de les zones industrials, en particular les ubicades massivament en els deltes dels rius. Això vol dir que la Xina haurà de organitzar i finançar enormes programes de reubicació. No sé si el país està preparat per això. En tot cas, seria una tragèdia humana", diu l'ex secretari d'Estat del ministeri alemany de Medi Ambient.

PIB no és indicador suficient per analitzar creixement econòmic

Per l'ex funcionari del Govern alemany ja sobrepassar els límits del creixement al món. Pel que ara s'hauria de dur a terme una transformació ecològica, diu Hans Diefenbach, economista de Heidelberg: "A Alemanya, podríem començar amb l'aïllament tèrmic de les edificacions antigues en els propers 30 anys, a més d'ampliar els sistemes de transport intermunicipals", opina l'expert.

Però el canvi de l'estil de vida per un consum moderat també reduiria el Producte Intern Brut (PIB) de cada país, sobre el qual els polítics basen el creixement econòmic intern. La proposta de solució de Diefenbach és que se substitueixi el PIB per un indicador de benestar, que conté aspectes fins ara no tinguts en compte: la distribució d'ingressos i el consum de recursos naturals no renovables.

"La discussió sobre el creixement i la sostenibilitat està prenent cada vegada més força. I tot i que encara no és part de l'agenda pública, electritza a moltes persones", diu Michael Müller. A nivell europeu ja va començar el debat sobre el creixement econòmic, en altres països la discussió està més avançada que a Alemanya. Una comissió autoritzada l'any 2009 pel president de França, Nicolas Sarkozy, i dirigida pel Premi Nobel d'Economia Joseph Stiglitz, va concloure que el PIB no és un indicador suficient per analitzar el creixement econòmic, de manera que s'hauria d'incloure també aspectes com el salari i el consum en l'anàlisi.

Salesià jutjat per abusos a La Haia

Un ex sacerdot holandès, de 88 anys, de la Congregació Salesiana de Don Bosco va ser sotmès, la setmana passada, a un interrogatori per empleats de la Fiscalia de la ciutat de La Haia. El pare Jan N., a qui es va imputar haver abusat sexualment de menors en els anys setanta, va ser detingut el 1979 per aquest càrrec. No obstant això, per raons desconegudes, el cas va ser sobresegut. El 1990, Jan N. va ser condemnat per pederàstia en el període comprès a partir de 1984 quan exercia com a sacerdot a Terneuzen.

Aquest nou interrogatori té relació amb un recent comanda de dades d'una de les víctimes dels anys 70. Jan N. hauria admès haver abusat sexualment d'aquesta persona. Mentrestant aquest cas ha prescrit.

Des de començaments d'aquest any, el diari NRC Handelsblad i Ràdio Nederland Wereldomroep investiguen àmpliament els casos de pederàstia en el si de l'Església catòlica holandesa.

Carlos Hugo de Borbon-Parma mor a Barcelona

Aquest matí ha mort Carlos Hugo de Borbon-Parma en una clínica de Barcelona, on feia dies que hi era ingressat. Hugo va liderar una branca carlina durant la transició que va denunciar a Juan Carlos com a continuador del franquisme i s'hi va enfrontar amb un projecte federalista i progressista. Nascut a París el 1930, Carlos Hugo va continuar el llegat carlí del seu pare, Javier de Borbon-Parma, si bé conduïnt-lo cap a posicions de la nova esquerra socialista i federalista dels anys seixanta, amb influències del Concili Vaticà II. Amb l'abdicació del seu pare, el 1975 es va convertir en el pretendent carlí i va presidir el Partit Carlista.

El règim franquista, però, li va vetar l'entrada a l'estat. Ell va ser un dels protagonistes dels fets de Montejurra, el maig de 1976, on hi va assistir de forma clandestina. Amb el seus simpatitzants va prendre una ruta diferent a la del seu enemic i germà, Sixte de Borbó, que formava part d'un grup de tradicionalistes i feixistes. En topar violentament ambdós grups durant el romiatge, els feixistes van matar dos carlins. Carlos Hugo no va poder tornar a l'estat espanyol fins el 1977.

Des de 1999 vivia a Brussel·les, si bé participava en actes públics oficials com a titular de la casa dels Borbó-Parma i pretendent carlí. El passat 2 d'agost va publicar una breu carta adreçada als carlins, alertant-los del seu dèbil estat de salut i demanant-los de continuar amb el 'projecte de llibertats, expressió moderna dels antics furs'.

Cap a una economia més verda

Canvi climàtic, ocupació i diàleg social a Espanya: La OIT publica l'estudi de Sustainlabour sobre les Taules de Diàleg Social. Els reptes que planteja el canvi climàtic i les transformacions necessàries en els sistemes de producció obliguen a buscar solucions que ajudin a enfrontar-los i a guiar les transicions productives garantint la cohesió social, la participació dels protagonistes i l'aprofitament dels beneficis que puguin suposar de cara a la creació de llocs de treball decents i mediambientalment sostenibles.

L'estudi, encarregat a Sustainlabour per l'OIT, ressalta la importància del diàleg tripartit i la participació dels actors rellevants, com a forma de garantir la presa de decisions informades i socialment adequades en el marc de les polítiques de combat al canvi climàtic, en particular de reducció d'emissions.

El cas de les Taules de Diàleg:

El 2005, davant l'aprovació del Pla Nacional d'Assignació (PNA) de drets d'emissió a Espanya, les centrals sindicals d'aquest país demandar la creació d'instàncies tripartides de diàleg per a acompanyar la implementació del PNA i avaluar els seus possibles efectes sobre l'ocupació i la competitivitat en els sectors inclosos en el Pla Nacional.

En resposta a aquesta demanda, el 2006 van ser creades una Taula Nacional de Diàleg i una Mesa Sectorial per a cada un dels set sectors afectats. Cada mesa compta amb la participació de sis representants de cada part: organitzacions de empleadors, organitzacions sindicals i representants governamentals.

L'estudi "L'impacte del canvi climàtic en l'ocupació: la gestió de les transicions a través del diàleg social" buscava analitzar el funcionament i el resultat de les Taules de Diàleg des de la perspectiva dels diferents actors involucrats, així com el potencial de replicabilitat de les mateixes en altres contextos nacionals. La primera etapa de l'estudi es va dur a terme el 2007, amb la realització de 14 entrevistes amb representants de les tres parts. El 2009 es va realitzar una segona ronda d'entrevistes i es van analitzar els avenços realitzats en el període 2007-2009.

La principal conclusió de l'estudi és la valoració positiva que fan cadascuna de les parts pel que fa al paper que tenen les Taules en la seva contribució per millorar el diàleg i la comprensió dels reptes per als sectors, minimitzant el risc de conflicte i permetent la construcció consensuada de propostes de solució. Els involucrats identifiquen diversos avenços concrets en els tres anys de funcionament de les Taules, com l'elaboració d'indicadors específics i la creació d'una Taula de Sectors difusos, entre altres.

Pel que fa al potencial de replicabilitat, l'estudi conclou que l'experiència podria ser fàcilment replicable en països on existeix una cultura del diàleg i un bon funcionament de les institucions, que poden donar cobertura a aquest tipus de processos. A més, pot ser un model per altres contextos geogràfics i altres aspectes del canvi climàtic com l'adaptació, en què aquest tipus de mesures podria garantir l'adequació "sociolaboral" de les mesures a adoptar.

www.sustainlabour.org
Sustainlabour (Fundació Laboral Internacional per al Desenvolupament Sostenible)

Pots accedir al text complet de l'estudi aquí en espanyol:

http://www.sustainlabour.org/dmdocuments/esp314_2010.pdf

Concurs de vídeos sobre la vaga del 29S

Una raó, una imatge, una veu, una idea...: Concurs de vídeos sobre la vaga general del 29S: Tema: "Raons per a la vaga del 29 S: El valor de l'activitat sindical". Per veure més anar a l'enllaç.

Miralles: "El Defensor del Pueblo és un problema"

Davant les afirmacions del diputat del grup mixt José Domingo en què assegura que el Defensor del Pueblo ha recorregut davant del Tribunal Constitucional la Llei d’Acollida, Jordi Miralles, vicepresident d'ICV-EUiA, i ponent d’aquesta llei aprovada al Parlament el passat abril, ha afirmat que la Llei d'Acollida "és un encert i és pionera i necessària per tractar la immigració a la Catalunya dels 7,5 milions de persones". Segons Miralles, la mesura respon a la necessitat "d’avançar en la igualtat d'oportunitats i en l'autonomia de les persones, per tal d'aconseguir una societat de drets i deures per a tothom".

El recurs del Defensor del Pueblo és "una nova provocació de Múgica cap a lleis aprovades al Parlament" pels dirigents d'esquerres, ha esgrimit el diputat d’EUiA, qui ha afegit que "Aquest Defensor del Pueblo no coneix Catalunya, és un problema i una peça més contra l'autogovern i l'aprofundiment de la democràcia, està obsessionat amb anar en contra dels drets dels catalans i catalanes i actua com el PP". Per acabar, Miralles ha defensat el contingut de la llei i ha "instat el Govern a continuar amb el seu desplegament".

EUiA de Montblanc exigeix les obres de l'A-27

EUiA de Montblanc dóna suport a les accions que denuncien la paralització o canvi en les obres de l'A-27. En aquest sentit, EUiA de Montblanc va participar diumenge, 15 d’agost, en la mobilització ciutadana que es va realitzar a la carretera comarcal C-14, i que va convocar i encapçalar l’Ajuntament de Montblanc (foto). En el Ple de l’Ajuntament del passat 4 d’agost, EUiA ja va informar del seu suport a les mobilitzacions que reivindiquin que aquesta infraestructura tan necessària per a la Conca de Barberà no sigui objecte de la retallada pressupostària “anticrisi” del Govern Zapatero.

"EUIA de Montblanc volem deixar clar que el desastre ecològic que ha causat aquesta infraestructura ens preocupa i que estarem en contra de que altres obres d'aquesta indole es facin de la mateixa manera, Peró també reconeixem que no acabar-la seria una presa de pel per tota la comarca i el camp de Tarragona, per aquest motiu euia de Montblanc vam recolzar des de el primer moment la manifestació o actes que es facin pròximament.

EUiA de Montblanc va estar present en la manifestació en els seus càrrecs de direcció local de Montblanc i comarcal de la Conca de Barberà per que volem que aquesta autovia arribi al nostre poble, tenim molt clar que es l'única solució i la mes i econòmica per això no entenem la postura d'altres grups municipals que demanen tirar-ho tot a terra i replantar la muntanya si aixo es fes seria signar la sentencia definitiva i quedar-nos aïllats tant a nivell d'usuaris com comercial i d'expansió tecnològica e industrial a la nostra comarca, podem estar d'acord que tenim un transport public precari no tan sols a la nostra comarca si no també a tot el camp de Tarragona i que millorar-lo es una de les principals queixes que defensa la nostra organització no tan sols a nivell comarcal si no també a nivell nacional, peró tornem a repetir que parar aquesta obra faraònica seria un retrocés per a tota la comarca per tant valorant les dos postures vam decidir recolzar aquesta manifestació i ho tornarem a fer si es torna a convocar seguint fidels aquesta lluita fins que l'administració nacional reprengui les obres i aquestes finalitzin.

Des de Euia de Montblanc ho hem dit milers de vegades i ho tornem a repetir, estem totalment en contra de qualsevol retallada social ja sigui paralitzacions d'obres publiques com a retallades de sous i de pensions no es just que sempre paguin els mateixos i que a sobre surtin per televisió amenaçant d'una pujada imminent dels impostos hi han altres maneres de recaptar diners i algunes tan simples com ja vam publicar com:

* Retallar despeses militars com les desfilades anuals, com l’última que es va fer a Badajoz, o la permanència de tropes espanyoles a l’Afganistan.

* Aplicar una reforma fiscal, amb impostos justos on qui pagui més el que més te. Càrregues fiscals per a les grans fortunes.

*Persecució del frau fiscal.

* Fer pagar a l’església per el seu Patrimoni. Doncs fins ara no han pagat mai l´IBI ni l´ impost de Patrimoni. Retirar les subvencions que tenen.

* Retallar les despeses de la casa Real.

* Treure el sou a perpetuïtat de 7000 euros, el xofer i cotxe oficial als ex presidents del estat Espanyol.

* No finançar bancs o caixes amb diner públic .

* No subvencionar empreses privades i castigar a totes aquelles que treuen la producció fora (externalitzen o deslocalitzen) per estalviar-se ma d’obra.

* Expropiar el patrimoni que te la família Franco i que va ser robat al poble.

* Treure ducats, comtes i altres títols nobles donats per la dictadura Franquista i que es segueixen pagant amb diner públic.

* Perseguir l´economia submergida

Aquests son uns quants exemples de molts que ni han i que es podrien aplicar abans de retallar sous o paralitzar projectes que donen millor qualitat de vida als ciutadans i ciutadanes. Per això EUiA de Montblanc recolzarem les mesures que aprovi l’equip de Govern de Montblanc i el seu consistori que vagin en el sentit de la defensa de les obres públiques necessàries per a la comarca de la Conca de Barberà. I afegim nosaltres, així com la defensa d’un transport públic de qualitat, que el nostre territori mereix".

El PP d'Oriola sota sospita pel 'cas Brugal'

El portaveu adjunt del PP a les Corts, Vicente Betoret, ha hagut de sortir aquest migdia al pas d'una notícia del diari El País, segons la qual dirigents destacats del PP d'Oriola, com l'alcaldessa Mónica Lorente (a la foto, amb Camps), han estat encausats pel 'cas Brugal'. Betoret no ha desmentit la informació i ha apel·lat a la presumpció d'innocència. El diari diu que el jutjat d'aquesta població ha encausat trenta-nou persones més per la trama de corrupció relacionada amb la contractació de la recollida de Brossa a la comarca i que entre aquests hi ha l'actual alcaldessa d'Oriola i consellera de Foment i Turisme durant la legislatura 2003-2007, Mónica Lorente, i el seu predecessor en el càrrec de 1995 a 2007, José Manuel Medina.

Serien dos dels sis polítics del PP local encausats pel jutge Carlos San Martín, als quals cal sumar tres més de l'oposició, i empresaris i gerents amb negocis a la comarca.

Betoret ha qualificat d'especulacions tot allò que pugui dir-se sobre persones que no han estat condemnades per cap sentència judicial, i ha demanat respectar la seva presumpció d'innocència i no perjudicar la seva imatge. 'Si ens creiem això de la democràcia, hem de començar a respectar els drets fonamentals', ha afegit.

El jutjat de primera instància número 3 investiga possibles suborns en l'adjudicació del servei de recollida de brossa i neteja a Oriola per 190 milions i vint anys de durada.

Karzai no vol mercenaris a l'Afganistan

El president afganès, HamidKarzai, va emetre dimarts una ordre en la que concedeix un termini de quatre mesos a totes les firmes privades de seguretat, locals i estrangeres, per cessar operacions en aquest país severament afectat per la guerra. Una còpia de l'ordre enviada a la premsa va indicar que la decisió va ser realitzada de conformitat amb la constitució per lluitar contra la corrupció, garantir la seguretat dels ciutadans i controlar el mal ús de les armes i uniformes militars per part de les firmes privades de seguretat.

Més sobre la catalanitat de Cristòfor Colom

L'escriptor i investigador Jordi Bilbeny (Arenys de Mar, 1961) presenta a Sant Pol de Mar el seu últim llibre: El dit d'en Colom: Catalunya, l'Imperi i la primera Colonització americana (1492-1520) abonant més si cap en la teoria sobre la catalanitat de Cristòfor Colom. Una teoria que darrerament se sosté amb l'aparició d'altres tesis paral.leles a càrrec de prestigiosos investigadors nord-americans.

Blanc de nombroses crítiques, Bilbeny no deixa a ningú indiferent i no cella en el seu afany, després de dues dècades d'investigació, a demostrar l'acció censora espanyola i la manipulació històrica sobre la figura del descobridor. En el nou volum compila diversos estudis dels que destaca les indagacions sobre la casa barcelonina del príncep Joan-Cristòfol Colom, la seva relació amb el "rei dels catalans, Carles I" i sobre l'Amèrica de parla catalana.

Quin és l'objectiu amb El dit d"en Colom?
Donar a conèixer un recull d'articles ja publicats sobre la figura de Colom i els primers temps de la colonització d'Amèrica. No està pensat, com per exemple en "Colom, príncep de Catalunya" donar més profunditat a la figura del descobridor.

El llibre obre amb la casa barcelonina de Colom. Com arriba a aquesta conclusió?
A través d'uns arxius dels fons notarials de l'època demostro que els Colom era una de les grans famílies de la Barcelona del segle XV. Entre els seus membres es compten banquers, polítics, militars, humanistes, bisbes ... Una saga molt desenvolupada que lidera la guerra civil de Catalunya (1462-1472) al costat dels reis i que obté honors exclusius com ara ser portadors dels fèretres reals. Eren personatges d'una gran rellevància social.

Un pas més per garantir que Cristòfol Colom era català?
Ja gairebé ningú dubta que Colom fos català. Han sortit més investigacions, com el llibre de Charles Merrill, el documental de Discovery Channel i més recentment la tesi de la investigadora nord-americana, Estelle Irizari, que defensa que Colom parlava en català. Com més aprofundim en aquesta teoria més es consolida. Fins i tot vam provar que Amèrica es va organitzar políticament amb la filosofia catalana a través de la figura del virrei, un càrrec militar que en Castilla mai va existir. El virregnat era habitual a Navarra, Aragó, Sicília, Nàpols, València, Mallorca, Amèrica i Catalunya.

Per què a Cristòfor Colom el crida Joan Colom?
He localitzat molta documentació, set o vuit referències que es refereixen a Cristòfol Colom com Joan Colom Bertran i fins i tot com Juan Pedro Colom. A Portugal en diuen Joao Colomo i ell mateix signa amb una jota entrellaçada amb una aquest, el que es tradueix com Joannes. En els seus diaris detalla que va viatjar a Groenlàndia i la documentació d'aquell viatge el cita com Joannes. També és simptomàtic que l'illa de Cuba l'bategés illa Joana i igual que la seva néta. En el llibre desgrana les meves primeres indagacions sobre qui podria ser Cristòfol Colom.

També parla de Colom com a ambaixador de la Generalitat.
De Joan Colom de Barcelona destaco que posseeix títols molt semblants als de virrei i almirall que posseeix Cristòfor Colom. És vicealmirall i almirall a les ordres de Bernat d "Anjou durant la guerra i ambaixador de la Generalitat. Els personatges amb els quals es mou durant la guerra civil també estan citats a Portugal. Parlo dels Yáñez, Silva, Azambuja o els Díaz, que van participar activament en la guerra civil catalana.

On situa la residència de Cristòfor Colom?
En un cens de 1398 ja està documentada una casa palatina a nom de Guillem Colom, a l'actual carrer Mirallers, cantonada amb Banys Vells, al barri de la Ribera, just darrere l'església de Santa Maria del Mar, on en aquella època es s'ubicava la Seca, la Llotja o la duana, a la zona de mercantil mariner. El 1460, en època de revolucions, el palau consta a nom de Joan Colom i quan aquest mor passa al seu fill Jaume (Diego en català). És curiós que malgrat el gran nombre de documents que demostren que els fills del descobridor pledegen judicialment per la casa, el testament que s'ha difós fa cap referència. Fins i tot està documentat que el rei Carles, en una de les seves visites a la ciutat sobre el 1519 i 1520 exerceix de mediador en el conflicte. En l'actualitat, de la casa només es conserven les cavallerisses.

El naixement del descobridor va tenir lloc a ...?
Molts cronistes coincideixen que el naixement de Colom es va produir en una Ribera: a la ribera del Po, la de Gènova, la de Cucurio i fins i tot a la riba del Guadalquivir. En paral.lel, altres cronistes situen la seva casa natal al barri de Santa Maria de Sevilla, on al llarg de la història ha quedat demostrat que Colom mai no va tenir una casa. En el llibre explico que l'únic lloc coincident entre un barri de Santa Maria i la Ribera és Barcelona, on també hi ha una casa Colom molt documentada. Era una gran família, amb mitja dotzena de germans, com Lluís Colom, un capità que participa en la guerra catalana del s. XV i un germà gran eclesiàstic que es deia Jaume (Diego) com l'hereu del descobridor.

¿També versa sobre la data del seu naixement?
Segons les dades que tenim del Cristóforo Colombo italià es tracta d'un senyor que neix al 1451. Una dada que no coincideix amb la vida del Cristòfol Colom que tenim documentat a Barcelona, que va néixer el 1414 i que totes les cròniques, després del descobriment d'Amèrica descriuen com una persona venerable i anciana, un senador romà com definir Fra Bartolomé de las Casas . També hi ha cròniques que el situen el 1477 a Portugal i el descriuen com un home gran, el que no coincideix amb la versió genovesa i jove del personatge. És molt improbable que als 50 anys, edat en què diuen que va morir, patís artrosi i gota molt desenvolupades, unes malalties molt cronificades. L'últim viatge, Colom i al pas en llitera i quan arriba a Barcelona queda postrat al llit durant dos anys abans de morir. Ens trobem llavors davant d'un ancià barceloní, de la família Colom, anomenat Joan, que va néixer abans de 1416.

Era Colom un esclavisme genocida que va sotmetre els indígenes americans?
És una imatge que no té res a veure amb la realitat, al contrari. Colom penjava i castigava als seus soldats si tocaven una sola ploma d'un indi. Consten cartes cap a la corona en què alguns personatges es queixen de l'actitud de Colom, que els impedeix fer-se rics a costa dels indígenes. Se sap que els impedia tenir esclaus, els obligava a construir les seves pròpies cases i laborar les seves pròpies terres. Era tan estricte que fins i tot emet una sèrie d'ordres que el rei li demana pacificar. En el llibre explico la cara humanista de Colom, molt diferent a la imatge que s'ha volgut donar. És curiós que aquesta imatge cruel s'hagi difós a mesura que demostràvem que era de procedència catalana.

Què insinua?
Que la historiografia espanyola ha fet un gran canvi. Ha passat del Colom, aquell encantador genovès que va arribar amb el seu fillet al convent de Palos de Moguer, a parlar d'ell com un tirà, dèspota i assassí que maltractava els seus i matava als indis. És curiós com canvia la realitat mental hispànica després que a Catalunya avancem en la figura del descobridor.

¿Fins i tot en la navegació era català?
És un altre detall que demostra la tesi catalana de Colom. La correspondència de llegües amb milles era diferent segons la procedència del navegant. Colom utilitza la correspondència catalana d'una llegua a quatre milles. Ja al segle XIX van assegurar que la llegua usada per Colom no existia i que la llegua de Castilla era de tres milles. Si aprofundim en els estudis nàutics dels segles XV veiem que s'unifica la mesura i desapareix la de quatre milles, la qual fins aleshores utilitzaven a Catalunya. Per tant ni ell ni els seus marins podien ser castellans ja que la mesura nàutica usada era la catalana de l'època.

¿Arriba a tenir relació amb Arenys de Munt, al Maresme?
Uns nois d'Arenys de Munt un bon dia van editar la Llegenda de la Verge del Bon Retorn (Mare de Déu del Bon Tornar) i expliquen que els marins abans de marxar a Amèrica s'encomanaven a la verge per tenir un bon viatge, la imatge estava a la masia de Can Sala de Dalt. Joan Amades ja parla de la verge de Can Sala de Dalt que Cristòfor Colom duia a la nau Santa Maria.

També desmitifica l'imperi espanyol.
En els darrers capítols del llibre "Carles I rei dels catalans, senyor de les Índies" desmenteixo que el rei estigués a Catalunya d'una manera circumstancial com s'ha volgut transmetre. En realitat l'imperi espanyol de Carles I era l'imperi català més Castilla, però els llibres han adulterat la història. Carles I cada vegada que arriba a la península concentra el seu poder a Saragossa i Barcelona, ciutats des d'on es planifica la nova estructura imperial americana. A Barcelona arriben les naus, a Molins de Rei els tresors d'Hernán Cortés i la volta al món de Magallanes es gesta a Barcelona. A partir d'aquí relaciono a Carles I amb Catalunya i les Índies.

Inclou anècdotes lingüístiques?
És cert. Parlo del "seseo" de tots els americans. Com entendre que en Castilla ia Andalusia no seseaba al segle XV? I com pot ser que tots els americans seseen encara en l'actualitat? Alguns dels més prestigiosos lingüistes admeten que en aquella època, a Espanya només es seseaba a València ia Catalunya. Per això els primers fonaments lingüístics a Amèrica eren catalans. Una anècdota més.

El seu pròxim treball?
Estic investigant sobre els fets al segle XVI, desentranyar tot el que s'ha esborrat premeditadament del Renaixement català i que en Castilla va ser tangencial. Pel que fa a Colom tinc previstos quatre o cinc llibres més, alguns amb més de 500 pàgines, amb una visió definitiva. De la seva família deduzci que el seu nét va deixar de tenir descendència directa però hi ha més ramificacions. A finals del s. XVI van ser almiralls d'Aragó i de les Índies, governadors generals de València.

I el seu desig?
El meu deure no és fer un treball genealògic sinó demostrar que la família Colom catalana era important com per vincular-se amb la reialesa de Catalunya, Portugal i Castilla. És impossible que un plebeu, pastor i analfabet genovès acabi vinculat amb les grans famílies de l'època. I si va succeir així, perquè ningú dóna detalls?.