dimecres, 22 de desembre de 2010

Catalunya torna al decret de Nova Planta de 1714

El Tribunal Suprem espanyol ha emès tres sentències en què obliga la Generalitat de Catalunya a fer servir el castellà com a llengua vehicular a les escoles. Les sentències resolen diversos recursos de pares que denunciaven que els seus fills no podien fer les classes en castellà. Un cop més, les minories oligàrquiques compten més que la majoria absoluta. El Suprem ordena a la Generalitat que adapti el sistema d'ensenyament a la sentència del Tribunal Constitucional sobre l'estatut i que el castellà sigui introduït com a llengua vehicular 'de manera proporcional i equitativa al català en tots els cursos'.

El Suprem, doncs, invoca la sentència del TC per destruir la immersió lingüística a Catalunya, i diu que l'escola ha de demanar als pares quina és la llengua habitual que volen per als seus fills, sempre que no siguin el gallec, l'euskara o el català.

També obliga que les comunicacions, orals i escrites, que reben els pares siguin en les dues llengües.


Bolívia reconeix Palestina com a Estat independent

El president de Bolívia, Evo Morales, ha reconegut avui dimecres l'existència d'un Estat palestí independent i sobirà i ha indicat que amb això se suma als anuncis realitzats per Brasil, Argentina i Uruguai: "Igual com altres països, com Brasil ho reconeix (...), Bolívia s'uneix a aquest reconeixement de l'Estat palestí, la seva independència i la seva sobirania", digué el mandatari bolivià durant una roda de premsa a la casa de govern.

Morales ha detallat que, després d'investigacions avançades pel seu Govern, coneixen els "greus problemes que té Palestina", amb els Estats veïns, i "Bolívia no volia seguir esperant de mans creuades", per això es va prendre la decisió, que ja van avaluar altres països.

Va insistir que el seu país no podia esperar "davant els problemes de drets humans, temes territorials, temes de sobirania", als quals ha d'enfrontar-Palestina. En aquest sentit, "Bolívia s'uneix a aquest reconeixement".

Enginyers russos comenten el sistema de míssils "Yars" (Vídeo en castellà)


Els enginyers que han construit el sistema de míssils "Yars" parlen sobre les possibilitats d'aquest. Mirin un vídeo sobre el llançament balístic i l'entrevista als enginyers.

El Suprem absol César Alierta per prescripció

El Tribunal Suprem ha decretat, per unanimitat de tots els seus magistrats, el tancament del 'cas Tabacalera', per la prescripció del delicte d'informació privilegiada, segons han informat fonts jurídiques. La Sala Segona del Penal del Tribunal Suprem absol així al president de Telefónica, César Alierta, i al seu nebot Luis Javier Plácer del delicte d'ús d'informació privilegiada per una operació de compra-venda d'accions de Tabacalera realitzada el 1998, quan el primer presidia la companyia, amb la qual van obtenir un benefici de 1,89 milions d'euros.

La sentència assenyala que en realitat, el tribunal sentenciador (l'Audiència Provincial de Madrid) "en cap moment ha declarat la condemna dels acusats com a autors d'aquesta infracció penal, sinó que es limita a decretar la seva prescripció". Gràcies al funcionament desastròs de la Justícia espanyola, els crims que concernen les elits económiques i financeres segueixen blindats per l'impunitat "democràtica".

Canó electromagnètic, l'arma del segle XXI

El canó electromagnètic més potent del món va ser creat en el Laboratori d'Investigació de la Força Aèria dels EUA, a Dahlgren. L'energia del seu xut arriba 33 megajulis, mentre que la velocitat del projectil supera cinc vegades la del so i l'abast pot arribar a 370 km.

La Marina d'EUA va realitzar un reeixit assaig del canó electromagnètic, capaç de disparar projectils a una distància d'almenys 110 milles nàutiques o 200 km fins a 370 km., comunicà Nevin Carr, cap de recerca naval en aquesta institució armada. El nou canó utilitza projectils sense pólvora i destrueix blancs gràcies a l'energia cinètica que ronda 33 megajulis. L'energia d'un megajuli és la que genera, per exemple, un vehicle d'una tona movent-se a una velocitat de 160 km/h.

EUA dóna per reeixit primer assaig de catapulta electromagnètica

L'Armada d'EUA ha donat per reeixida la primera prova d'un nou sistema de catapultes electromagnètiques, EMALS per les seves sigles en anglès, que en el futur reemplaçarà en els portaavions les habituals catapultes de vapor introduïdes fa 50 anys. El primer assaig va tenir lloc el passat 18 de desembre a Lakehurst, polígon naval a Nova Jersey. Un caça F/A-18 Super Hornet es va enlairar amb èxit des de la coberta amb l'ajuda del nou sistema desenvolupat per l'empresa General Atomics. En els dies posteriors es van efectuar diverses proves més.

El capità James Donnelly, responsable del programa d'assajos, va qualificar l'esdeveniment "d'èxit grandiós" i va destacar que l'ús de moderns sistemes automatitzats, de control digital i monitoratge, serà realitat en els portaavions del demà. El tinent Daniel Radocaj, pilot del avió que va enlairar-se amb la catapulta electromagnètica, va afirmar que "han estat les mateixes etapes que en l'enlairament amb catapulta de vapor".

A diferència de les catapultes tradicionals, els sistemes EMALS podran catapultar tant cazabombarders pesats com petits avions no tripulats. El 2011, tècnics de l'Armada nord-americana planegen assajar les noves catapultes amb l'avió escola T-45 i el de transport militar C-2.

L'Iraq i les empreses de seguretat privades

Investigador independent, Kramaj (pseudònim) és iraquià, nascut a Erbil, la zona kurda situada al nord del territori, i des de fa tres mesos ha formalitzat la seva tasca amb el suport de l'organització espanyola NOVA, Construcció de Pau i No Violència Activa, amb seu a Barcelona, i de diversos organismes de l'ONU. L'agost de 2010 les tropes de combat d'EUA van abandonar l'Iraq, van quedar uns 50.000 efectius, i segons Krmaj es va incrementar el nombre d'empleats de les empreses de seguretat privada: "El portaveu oficial del Govern nord-americà va dir -tenim les fonts i les declaracions- que quan es retiressin intentarien enviar 5.000 mercenaris, a través de les empreses de seguretat, a l'Iraq".

Fins al setembre de 2011, Krmaj seguirà visitant les empreses de seguretat privada a l'Iraq, reunint dades oficials i extraoficials que li aporten els seus contactes en la coalició governamental, en les ambaixades i en organitzacions no governamentals, mentre avançarà en la recopilació de detalls sobre casos concrets de tortures, desaparicions i vexacions a les que suposadament han estat involucrats mercenaris.

Zona sensible


"A la zona entre el Kurdistan i l'Iraq, a Kirkuk, una zona sensible... Estaven llestos per marxar, però la realitat és que tornen a l'Iraq en una altra forma, amb una altra cara, que són les empreses de seguretat: "Tenen un gran mercat en l'Iraq".

Vigilen les explotacions de petroli, els llocs d'extracció, les ambaixades i seus oficials de l'ONU, a les ONG, als membres del Parlament i les empreses que s'atreveixen a instal.lar-se a l'Iraq.

El 2003, quan va començar l'ocupació nord-americana, els mercenaris entraven sense visat, en cotxes sense matrícula i carregats amb armes que no eren registrades.

Avui, amb el treball assentat, la situació es complica i Krmaj vol demostrar que, al mateix temps que violen sistemàticament els drets humans de la població, pateixen una situació de desemparament legal: "Els problemes estan en ambdós costats, en la part iraquiana no hi ha cap regulació legal, i en la part de les empreses de seguretat no proporcionen un bon ambient de treball per als empleats, i per descomptat, la quantitat de diners que obtenen d'ells, el benefici, és molt alt".

Són la primera força internacional desplegada en el territori iraquià, tot i que ni els EUA ni l'Iraq disposen d'un registre oficial: "Les xifres són la majoria estimades. Tenint en compte això, el Ministeri d'Interior iraquià assegura que hi ha gairebé 1.300 empreses treballant a l'Iraq, de les quals només 250 estan registrades legalment pels ministeris de Comerç o de l'Interior, les altres no. Els treballadors estimats de les empreses de seguretat són uns 100.000. Treballen amb les empreses de seguretat i amb empreses militars", explica Krmaj.

Ingovernable

Dels contactes mantinguts per l'equip d'investigadors que dirigeix Krmaj a l'Iraq amb els treballadors de les empreses de seguretat, arriben a conclusions que confirmen que la seva presència fa encara més ingovernable el país: "La majoria de la gent que treballa amb les empreses de seguretat pateix molt estrès, no tenen molts drets... Per exemple, treballen cada dia una mitjana de 18 o 17 hores. Estan molt cansats, beuen molt alcohol i prenen drogues, el que els fa disparar amb facilitat, com s'ha vist documentat en els vídeos difosos per Wikileaks durant els últims tres mesos".

Per un dia de treball en una empresa de seguretat privada, depenent de la zona i la perillositat, un iraquià pot guanyar entre 700 i 800 dòlars al dia, el doble del que ofereix al mes el Govern iraquià perquè s'allistin a la policia o l'Exèrcit: "Com tenim una taxa d'atur molt alta a l'Iraq, la gent està preparada per anar a les empreses de seguretat, hi ha un nombre elevat d'iraquians que s'allisten. Segons l'ONU un iraquià pot aconseguir 8 trossos d'un arma amb facilitat.

En aquest cas tenim: Atur, un bon salari a les empreses de seguretat i l'arma és molt barata. Aquests tres punts els fa anar a treballar amb les empreses de seguretat privada, i per això ara, no hi ha prou gent treballant amb les forces de seguretat iraquianes o amb l'Exèrcit".

Abu Graib

No es centren només en Blackwater o Halliburton, empreses famoses pels casos de tortures com els d'Abu Graib o per l'explotació i els beneficis obtinguts per destacades figures de l'antiga Administració nord-americana, la de George W. Bush. Estan començant a encaixar les peces del trencaclosques que els permeti detallar l'oferta militar, d'estratègia i tàctiques de combat que, a més de la protecció, ofereixen aquestes empreses de seguretat privada. Els honoraris són abonats amb els diners de la reconstrucció: "Sobre els diners de la producció de petroli i gas a l'Iraq, part d'aquests diners s'en van a Kuwait i a altres països de la zona del Golf, en indemnitzacions per la primera guerra del Golf, i una altra part es va a reconstrucció... Estem segurs que aquests diners de suposada reconstrucció no provenen del pressupost dels EUA perquè són quantitats enormes. Per exemple Blackwater va rebre més de 593.000 milions de dòlars el 2006, Dyn Corp 2.100 milions, Erinys 39 milions de dòlars, Aegis 293 milions; Halliburton 18.000 milions".

Fabricar malament per vendre més

Els fabricants redueixen la vida útil dels productes per a incentivar el consum. Un documental denuncia que aquesta pràctica empresarial s'ha convertit en la base de l'economia moderna, tot i les terribles conseqüències mediambientals. Les bombetes estan dissenyades per durar mil hores quan podrien fer-lo més de cent anys i un xip limita el temps de vida útil de les impressores, segons demostra el documental "Comprar, llençar, comprar", que denuncia l'obsolescència programada per les empreses per incentivar el consum.

"Aquesta pràctica empresarial s'ha convertit en la base de l'economia moderna, tot i les terribles conseqüències mediambientals d'un sistema que genera tones de residus inútilment", ha assenyalat la realitzadora del film, Cosima Dannoritzer, durant la presentació del documental, que emetrà aquesta setmana TV3 i el proper mes de gener TVE.

El documental, que també s'emetrà properament a Irlanda, França, Anglaterra, Bèlgica, Suïssa, Finlàndia i Àustria, demostra que el cicle producció-consum-rebuig és cada vegada més ràpid, però no és nou.

L'obsolescència programada va néixer als anys vint, quan les principals empreses de producció de bombetes es van posar d'acord per limitar la vida de les mateixes a un màxim de mil hores. Abans d'aquest acord, les bombetes duraven molt més, com demostra la bombeta que roman encesa des de fa més de cent anys en una parc de Bombers d'Estats Units.

Un altre exemple revelador és el cas de les mitjanes de niló a prova de carreres, que van triomfar entre les dones en els anys cinquanta i després van desaparèixer misteriosament del mercat.

La Justícia argentina cita a empresaris de Siemens per suborns

La Justícia argentina va citar per declaració indagatòria a 22 empresaris del gegant alemany de tecnologia Siemens, en el marc de la causa que investiga presumptes pagaments de suborns en la contractació del servei per a la provisió de documents d'identitat a l'Argentina. Entre d'altres, tres ex presidents de la filial del consorci alemany a l'Argentina van ser cridats a declarar per suposats pagaments de suborns o coimas durant els governs de Carlos Menem i Fernando De la Rúa. Foto: Antiga seu administrativa de Siemens, a Erlangen.

El jutge a càrrec del Jutjat Nacional en el Criminal i Correccional Federal Nro 4, Ariel Lijo, va convocar als empresaris a declarar a partir del pròxim 15 de març: "Siemens d'Argentina reitera el seu compromís de continuar col.laborant amb la justícia local com el ha fet fins ara", va informar l'empresa a Buenos Aires.

La companyia és investigada pel suposat pagament de suborns per més de 106 milions de dòlars a funcionaris dels governs del peronista Carlos Menem (1989-1999) i el radical Fernando de la Rúa (1999-2001) perquè se li adjudiqués un contracte per a la provisió de documents nacionals d'identitat.

Entre els empresaris citats per la Justícia argentina es destaquen l'ex número dos de Siemens a nivell mundial Uriel Sharef, tres ex presidents de Siemens Argentina, Luis Schiro, Herbert Steffen i Matthias Kleinhempel, i tres directius que encara són a la companyia.

Després de sortejar moltes traves, el magistrat va poder avançar en la recerca amb la col.laboració i informació brindada per Siemens SA i els documents presentats per la casa central alemanya, Siemens AG: "La causa va cobrar un nou impuls ja que es van aportar 60 transaccions irregulars que donaven compte de les comissions (suborns) pagades pel projecte dels DNI", ha informat el Centre d'Informació Judicial (CIJ) oficial.

"Pel tipus de perquisició-pagament de comissions per l'adjudicació de contractes-, sol estructurar el grau de responsabilitat i coneixement en forma esglaonada. Això implica primer definir l'existència dels pagaments i en una segona etapa es constata quina va ser la participació de els funcionaris públics que es van involucrar en el negoci", va indicar el CIJ.

Comença l'hivern més fred des d'Espanya a Rússia

Durant l'hivern, que comença aquest dimecres, es registraran temperatures inferiors als valors normals a l'Espanya peninsular i Balears, mentre que a l'arxipèlag canari hi ha una tendència a assolir temperatures superiors als valors normals. Les precipitacions en el període comprès entre gener i març de 2011 tenen tendència als valors normals al nord-oest peninsular, i precipitacions superiors a les normals en el Llevant.

Així ho ha indicat Ángel Rivera, portaveu de l'Agència Estatal de Meteorologia (AEMET) durant una roda de premsa en què ha explicat l'evolució climatològica d'aquest any.

L'any 2010 és el de temperatura mitjana més baixa des de 1996, encara que, si es té en compte el període comprès entre els anys 1971 i 2000, es pot considerar càlid, amb una mitjana de 15'6º C. La tardor que acaba és, juntament amb el de 2008, la més freda en el que portem de segle.

Tot i això, Rivera ha insistit que "2010 és un any a destacar per ser l'any de temperatura mitjana més baixa des de 1996".

Aquest any, ha apuntat Rivera, està resultant "molt càlid" al sud d'Andalusia, sud d'Extremadura i sud-est de Galícia, mentre que a la resta de les regions peninsulars ha estat càlid en general exceptuant Madrid, Astúries, País Basc i Castella i Lleó on 2010 està sent de "temperatura normal".

Temperatures normals en el primer semestre de l'any

A les Balears, l'any té caràcter fred amb 0'5º C per sota del valor mitjà, a diferència de les Canàries on l'any fins al moment, és càlid a extremadament càlid amb 1'5º C per sobre del valor mitjà.

El portaveu de l'AEMET ha explicat, que en el primer semestre de l'any les temperatures han estat normals o lleugerament superiors a les normals resultant el trimestre gener-març més fred del normal i en canvi abril-juny més càlid del normal.

Juliol i agost van tenir un caràcter extremadament càlid a la major part d'Espanya, amb un temps estable i calorós arribant a aconseguir 2º C per sobre del valor mitjà, sent el segon més càlid des de 1960 després de l'any 2003.

Les temperatures més elevades de l'any 2010 es van registrar durant l'onada de calor que va afectar, entre els dies 25 i 27 d'agost, a les regions de la Mediterrània. En valors absoluts el dia 27 d'agost es van registrar a Alcantarilla (Múrcia) i València temperatures que van arribar als 43º C, seguides de Lanzarote-aeroport amb 42'9º C, el dia 12 d'agost.

L'hivern més fred s'espera a Rússia

No només Europa està atemorida per l'hivern més fred de la història que alguns metereòlegs pronostiquen. A Rússia li espera un "veritable hivern rus" amb llargues temporades de fred sever, segons va informar el cap del Centre de Hidrometeorologia de Rússia, Román Vilfand: "Al gener i febrer els índexs de les temperatures seran 2 o 3 graus més baixos que l'any passat", va declarar Vilfand, assenyalant que la informació és només preliminar.

Cal assenyalar que l'hivern passat va ser el més fred dels últims 30 anys. I, segons el representant del Centre de Hidrometeorologia, Alexander Frolov: "A Sibèria potser va ser el més fred de tota la història de les observacions hidrometeorològiques".

S'espera que el mes més fred d'aquest hivern que ve serà gener, la temperatura baixarà fins als -20 o-25C, i hi haurà dos dies en què els termòmetres indicaran menys de-25C. El meteoròleg va afegir que aquest hivern serà també molt nevoso.

Les temperatures de novembre i desembre seran normals, al mateix temps el cap del Centre de Hidrometeorologia de Rússia afirma que és difícil dir "quan entrarem a l'hivern, però en entrar serà molt difícil sortir, ja que fins al març és possible que faci fred".

Iúlia Timoixenko acusada de malversació de fons públics

La Fiscalia General d'Ucraïna presentà ahir càrrecs de malversació de fons públics contra l'exprimera ministra ucraïnesa i líder de l'opositor partit BYT-Batkivschina, Iúlia Timoixenko, segons ha informat l'ex cap del Govern ucraïnès: "Estic acusada de gastar els diners rebuts en el marc del Protocol de Kyoto per pagar les pensions", va dir Timoixenko després de prestar declaracions davant la Fiscalia.

Segons el full d'acusació que l'exprimera ministra va mostrar a periodistes, se l'acusa de "que, abusant del seu càrrec per a fins particulars, va malversar els fons públics procedents de la venda de drets d'emissió de CO2 que preveu el Protocol de Kyoto".

Timoixenko va informar així mateix que com a mesura cautelar, la Fiscalia li va prohibir abandonar el país: "Però cap prohibició podrà impedir que em reuneixi amb la gent i els faci arribar la meva postura", ha afirmat.

No és la primera vegada que la Fiscalia General d'Ucraïna la cita per a prestar declaracions des que va perdre les últimes presidencials davant el mandatari ucraïnès actual, Víctor Ianukóvitx, a qui l'ex cap de l'Executiu acusa de "ordenar la seva mort política i difamació" davant els 11 milions d'ucraïnesos que van votar a Timoixenko.

El passat mes d'abril, el president del Tribunal de Comptes d'Ucraïna, Valentín Simonenko, va acusar l'anterior gabinet de malversar uns 125.500.000 de dòlars del fons de reserva, i ha assenyalat al seu cap com a principal responsable d'això.

Per la seva banda, l'actual primer ministre del país, Mikola Azarov, va xifrar els danys causats per la gestió de la seva antecessora en 12.000 milions de dòlars.

Felip Puig cap al port a tapar escàndols de corrupció

Fa dies que Felip Puig mareja la perdiu parlant de deixar la política, quan, ja a mitjans de novembre Sírius i altres mitjans van avançar l'intenció de Puig i CiU de controlar el port, on l'escàndol de corrupció és tan gran o pitjor que el del Palau, per amagar sota la catifa proves i responsabilitats. Així ho comentarem llavors: "En cas que CiU guanyi les eleccions del pròxim 28-N, i sempre que Artur Mas pugui formar govern, l'actual secretari general adjunt de CDC Felip Puig vol esdevenir el nou president del port de Barcelona".

El secretari general adjunt de CDC, Felip Puig, ha admès que estudia la possibilitat de deixar la política: 'No nego que hi ha moments que un es planteja si no ha arribat el moment d'obrir un nou cicle des del punt de vista professional', apuntà en declaracions a Catalunya Ràdio de CiU. Alguns el situen al govern com a conseller mentre d'altres el veuen ja "amortitzat" i creuen que podria marxar a alguna entitat com el Port de Barcelona, publicà ahir el Triangle.

Tot i que la titularitat de les instal·lacions portuàries correspon a l'Estat, és la Generalitat qui té la potestat de nomenar el president de l'APB. Jordi Valls, actual president del port, ja ha anunciat la seva renúncia al càrrec per esdevenir, en els pròxims dies, el delegat d'una important multinacional catalana a Anglaterra.

Si guanya CIU, Puig taparà el escàndol del Port


El port de Barcelona ha estat notícia en els últims mesos per l'esclat de dos sonats escàndols: La detenció de José Mestre, conseller delegat de la principal empresa estibadora, per la seva implicació en una xarxa de tràfic de cocaïna a gran escala; i el descobriment que, en les obres de construcció del dic Est, s'havia produït una suposada estafa per part de les empreses adjudicatàries de més de 40 milions d'euros. Ambdós afers estan en fase d'investigació judicial i poden deparar noves sorpreses en els pròxims dies.

Si Felip Puig accedeix a la presidència de l'APB es trobarà amb una bomba de rellotgeria sobre la taula. I és que l'afer del dic Est toca directament Joaquim Tosas, president del port nomenat per CiU quan es van adjudicar les obres a l'UTE formada per Ferrovial, Fomento, Copisa i Rubau.

Els negocis dels Puig

Enric Ticó va constituir una empresa, Aeria Inversiones Aeronáuticas SL, amb seu social en un local del carrer València de Barcelona, de la qual n’és conseller delegat. L’objectiu social de l’empresa és la gestió integral d’inversions i projectes aeronàutics. En el consell d’administració hi figuren Alex Bachs, l’arquitecte Marc Pare Lezcano, Enric Ticó i una altra empresa, Capsigrany Investments SL, de la qual n’és administrador únic i també únic accionista Oriol Puig Godes, germà de Felip Puig, número dos de Convergència. Per aquelles casualitats, en l’últim govern de Jordi Pujol, Enric Ticó va ser director general de Ports i Transports de la Generalitat i, per tant, estava a les ordres del aleshores conseller de Política Territorial i Obres Públiques, Felip Puig. Ticó s’entén a la perfecció amb els Puig, ja sigui en la política o en els negocis.

El totpoderós traficant José Mestre

Mestre, l’home més poderós del port de Barcelona, va ser detingut a la fi del juny passat per tràfic de drogues, després que la Policia trobés 202 quilos de cocaïna en contenidors provinents de l’Amèrica del Sud. Aquests contenidors pertanyien a les empreses de Mestre i, oficialment, era la primera remesa que rebia en el que hauria de ser, en el futur, l’entrada a Europa de grans carregaments de droga propietat dels grans càrtels colombians.

Però no eren els únics contenidors amb droga que anaven a parar a les empreses del rei del port de Barcelona. El mateix dia que es van trobar els 202 quilos a la capital catalana, la Policia argentina va requisar 1.600 quilos de cocaïna en un vaixell a Buenos Aires, que també anaven destinats a la terminal que Tercat té a Barcelona. I, paral·lelament, la Policia brasilera va trobar 1.600 quilos més de coca a Santos, camuflats en contenidors de pomes. El negoci, doncs, era complet: La gran infraestructura que tenia Mestre arreu del món podia servir a les grans organitzacions de narcotraficants per inundar el mercat europeu amb substàncies que utilitzaven diferents vies per entrar a Europa.

Els negocis personals que Mestre tenia a Barcelona tampoc no eren del tot clars. Durant els anys noranta, el seu grup va voler penetrar en el mercat balear i va comprar el grup Ibitrans. La seva estratègia consistia a comprar la majoria de les accions de les empreses prometent als anteriors propietaris pagar-los amb generositat les seves accions. Però, després d’aconseguir el control de les companyies i de tenir signat davant notari els poders per fer i desfer, les coses canviaven i deixava de pagar, venia els actius i eliminava qualsevol possibilitat de competència. El Tribunal Suprem el va condemnar, l’any 2001, per l’affaire d’Ibitrans.

Albiol: “El PP no vol hospitals a Peníscola ni a la Vall d’Uixó”

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, recrimina al PP, que en el Ple de pressupostos de Les Corts Valencianes haja votat en contra de l'esmena presentada per EUPV, per a dotar de recursos suficients la construcció dels hospitals de Peníscola i la Vall d'Uixó. Albiol considera, que el PP no vol els hospitals, al votar en contra de l'esmena: “No han volgut apostar per la sanitat a les comarques del nord, han deixat als ciutadans i ciutadanes de Castelló oblidats, segurament perquè pensen que els diners per a construir els dos hospitals són més necessaris per a dur a terme Mundo Ferrari a València”.

Albiol ha ressaltat que en els actuals pressupostos solament “hi ha consignats, 300.000 euros, per l'hospital de la Vall d'Uixó en 2011, una xifra escandalosament pobra, i sorprenentment, no hi ha ni un euro per als exercicis vinents”, i afegeix, “amb aquesta inversió és impossible que la ciutat de la Vall conte amb aquest equipament sanitari en els pròxims anys”. I considera que el PP, “està fent un acte de cinisme polític sense precedents, venent una infraestructura que amb el pressupost actual, saben perfectament no es podrà realitzar”.

“Mes greu si cap es la situació de l'hospital de mitja i llarga estada de Peníscola, que no té ni un euro pressupostat per a l'any que ve, encara que el projecte és de 2007”, critica la representant d'Esquerra Unida a les comarques de Castelló, i continua, “tampoc té els terrenys on alçar-se, i el que és pitjor, el Consell no té cap previsió d'execució ni terminis per aquest centre, molt necessari”.

“Tota la propaganda del Consell, tota la seva imatgeria d'un món de roses sanitari a les nostres comarques”, finalitza assegurant Albiol, “ha quedat desmuntada amb el seu vot contrari a la nostra esmena, que simplement requeria la inclusió en el pressupost de partides suficients per a la construcció dels dos hospitals”.

Carrefour: Un full d'enciam de 20.000 euros

Un tribunal de la ciutat francesa de Montpeller ha sentenciat que la cadena comercial Carrefour deu una indemnització de 20.000 euros a una àvia que es va fracturar una cama després de relliscar sobre un full d'enciam al terra d'un hipermercat. L'accident es va produir el 2006, quan una veïna de Saint-Jean-de-Vedes va ser de compres a l'hipermercat local.

La dona, que acaba de complir 76 anys, va acabar en un hospital amb una doble fractura de maluc perquè la secció de fruites i verdures a Carrefour no estava degudament netejada.

L'advocat de la víctima ha recordat que aquell relliscada la va obligar a patir forts dolors, romandre llarg temps en hospital i sotmetre's a sessions de fisioteràpia, atès que la fractura la va deixar incapacitada en un 10%.

EUPV denuncia la bancarrota municipal a Castelló

La candidata d'EUPV a la ciutat de Castelló, Carmen Carreras, considera que el Partit Popular està venent l'Ajuntament al millor postor, perquè han deixat en números vermells les arques públiques, i no tenen un euro per a inversions: “Després d'anys de malbaratament, no tenen més remei que vendre sòl i bens públics, aquest és el govern que ha portat a l'Ajuntament a la bancarrota”.

Carreras considera que aquests pressupostos, són la prova més palpable del fracàs de la forma de gestionar l'Ajuntament que ha caracteritzat al Partit Popular, “basada en la despesa sense control, en l'augment impositiu desproporcionat, en la venda de terrenys públics, en els assessors i persones de confiança, en els projectes faraònics”, i afegeix, “tota aquesta forma de governar irresponsablement, s'ha enfonsat amb la crisi”.

La cap de llista considera un mal negoci i un atac als interessos dels ciutadans i ciutadanes de Castelló vendre patrimoni de l'ajuntament per pagar inversions, “aquesta és la política del senyor Alberto Fabra, fer pagar la seua nefasta gestió amb el patrimoni del consistori local”, que recorda, “és de tots i totes, encara que disposen d'ell com si fóra seu, però curiosament, en canvi, decideixen no rebaixar els sous del personal de confiança ni dels assessors”.

La representant d'esquerres a la ciutat de Castelló considera que el més benèvol que es pot dir d'aquests comptes és que són falsos i irreals, “basen a priori tot l'exercici de 2011, en la hipòtesi que algú vulga comprar propietat pública, probabilitat que ha quedat desmentida en el passat, i ho saben perfectament, però prefereixen fer teatre en lloc d'una política econòmica seriosa”.

La coordinadora critica el nivell alarmant del deute del consistori municipal, “desprès de quasi quatre anys de govern popular, actualment la caixa pràcticament buida, el PP ha hipotecat el futur de Castelló permolts anys”, finalitza.

CCOO critica l'aprovació de la Llei postal

La nova Llei postal obre vies a la seva privatització, potència l'entrada dels operadors privats, que hauran de pagar un ínfim peatge per accedir al nou mercat postal, liberalitzat a partir de l'1 de gener de 2011, el que deixa en entredit la viabilitat del operador públic, en benefici del negoci dels operadors privats als que cedeix més de 1.000 milions d'euros.

La Majoria Sindical, CCOO, CSIF, Sindicat Lliure, CGT, ESK i Intersindical Valenciana, amb el 75% de la representació, ha vingut denunciant durant més de 8 mesos no només la manca de diàleg amb els representants dels 60.000 treballadors de l'empresa, sinó també el fracàs d'una Llei que sortirà del Congrés sense legitimació democràtica i forta contestació social, així com la cobertura que la Llei dóna al sector privat, tant nacional com internacional, en detriment de la major empresa pública d'aquest país i del servei públic postal, el tercer més valorat per la ciutadania segons les enquestes del CIS des de fa anys.

Els aspectes crítics fonamentals pels quals la majoria de treballadors rebutja aquesta nova Llei postal són els següents:

- La retallada del servei postal universal, amb una insuficient finançament de 240 milions d'euros que, a més, no és coberta per l'Estat sinó que recau en els ciutadans i en el propi operador públic, amb una enorme disminució de la seva extensió (menys productes ) i condicions (donant marc legal a bústies concentrats i casellers la implantació en algunes zones s'està realitzant de manera efectiva en urbanitzacions i polígons industrials), amb la supressió d'horaris d'atenció al públic, i amb l'obertura de vies per a la fragmentació de la prestació del servei postal permetent que els operadors privats el puguin prestar només en alguns productes o per zones geogràfiques amb menys cobertura de plantilla.

- En línia amb la seva política general, el Govern s'agenolla davant els mercats i fa una llei a mida per als operadors privats. Així, Correos perd el seu espai reservat de 1.000 milions d'euros-la carta de menys de 50 grams-, i el servei de notificacions amb les administracions públiques (ambdós sectors constitueixen la principal font d'ingressos de l'operador), a favor d'un sector privat que podrà accedir a la part rendible del mercat amb un mínim cost d'entrada, podent la majoria d'aquests usar les infraestructures de Correus de forma gratuïta (ja que per a això haurien de superar els 50 mil € de facturació, límit que només supera un operador , UNIPOST) i sense haver de fer cap inversió.

- La reducció de les inversions del 50% posa a Correos en posició de no viabilitat, incapaç d'afrontar la competència sense haver de fer un gran ajust en forma de reconversió / reestructuració a mig termini, incapaç també d'abastar la prestació del servei postal universal dels 8.000 municipis al nostre país. La Majoria Sindical entén que, en aquestes condicions, el designar Correus (amb un dèficit previst per al 2011 de 86 milions d'€) operador referent durant 15 anys més que un privilegi, que és com es vol vendre, és una autèntica condemna. Amb aquesta Llei, l'ajust de l'empresa pública de més de 60 mil treballadors/es està cantat.

CORREOS TÉ UN PLA?

El dia 23 de desembre ha estat convocada la que serà la 8ª reunió de la Comissió Negociadora, després de més de dos anys des de la seva constitució i, per tant, de l'inici de les negociacions. La reunió es produirà dos dies després que el Congrés dels Diputats hagi aprovat la nova Llei Postal, tota una contra-reforma postal (recolzada per la UGT, CIG, ELA i LAB), que el 75% de la representació dels treballadors i treballadores-la Majoria Sindical-considera negativa per al futur del servei postal públic i que posa en dubte la viabilitat de Correos.

Gramenet: L'informe sobre la ciutat mostra el descrèdit polític

"El estil autoritari i opac que va caracteritzar al període anterior (2003-2009) ha incidit en un ambient enrarit i irritat a la ciutat i ha fet més versemblants unes acusacions que no estan ara per ara del tot confirmades". Així es recull a l'informe encarregat per l'Ajuntament de Gramenet a la Universitat Oberta de Catalunya i específicament a l’Àrea de Gestió de la Ciutat i Urbanisme.

Ha estat redactat per Jordi Borja (geògraf i urbanista), Manuel Herce (enginyer de camins i urbanista), directors de l’Àrea i el geògraf Albert Arias (expert en estudis socials urbans), amb la col·laboració de Maja Drnda (coordinadora tècnica del equip).

Respondre a la crisi de confiança política

L'informe considera que "cal donar prioritat a la forma de governar, a la relació amb la ciutadania i a les principals demandes socials i urbanes".

"Cal partir de la consideració que hi ha una relativa crisi política o de governabilitat en el conjunt del país degut a un creixent descrèdit de les institucions i dels partits polítics, que no tenen prou capacitat per enfrontar-se amb els efectes de la crisi econòmica i que estan, uns més que altres i no tots, afectats per diversos casos de corrupció, malversació de fons públics o mala gestió dels pressuposts municipals. Els ajuntaments, endeutats i amb recursos disminuïts per la baixada dels ingressos fiscals, tenen menys capacitat que en el passat recent per desenvolupar activitats de generació d’ocupació i programes socials i culturals d’integració ciutadana, lo qual debilita l’eficàcia de les xarxes de protecció social locals".

L'autoritarisme de Bartu ha enrarit i irritat l'ambient local

"A Santa Coloma aquests problemes s’accentuen -segueix l'informe- degut a la específica crisi política local derivada de les acusacions judicials de corrupció que han afectat al govern de la ciutat. El estil autoritari i opac que va caracteritzar al període anterior (2003-2009) ha incidit en un ambient enrarit i irritat a la ciutat i ha fet més versemblants unes acusacions que no estan ara per ara del tot confirmades".

"Però es pràcticament unànime el malestar i la irritació per l’estil de govern d’aquest període, acompanyat per la multiplicació d’obres aparatoses promogudes personalment per l'ex-alcalde i portades a terme d’esquenes a la ciutadania i a la legalitat. Per tot això, s’ha creat una desconfiança respecte al Ajuntament que obliga a donar proves de transparència, actitud dialogant i acceptació de la crítica".

"En totes les entrevistes es manifesta una manca de confiança vers l'Ajuntament. Es valora positivament l’actitud personal de l’actual alcaldessa però es considera que els hàbits adquirits per part de molts responsables polítics, alts funcionaris i tècnics es mantenen: autoritarisme, manca d'informació i de debat clar i real amb la ciutadania, manca reconeixement del teixit social, penalització o menyspreu de les posicions crítiques, etc. En definitiva, crítiques a un equip de govern que actua com “propietari” únic del ajuntament i de les polítiques públiques".

"Sense discutir si aquesta percepció social és més o menys justa, el fet que estigui molt generalitzada es un factor condicionant del govern de la ciutat. En política la realitat que més compta el la que es creu la majoria".

Conclusió

"Calen actuacions contundents que mostrin i demostrin un canvi d’estil de govern. Més endavant proposem exemples com la dissolució i replantejament del Consell de Ciutat, la conversió de la Radio en radio ciutadana, les oficines d’atenció al ciutadà en els districtes, les xarxes socials i els consells participatius, etc".

ICV-EUiA de l'H titlla de xenòfoba la moció del PSC, PP i CiU

El grup municipal d’ICV-EUiA de L’Hospitalet, encapçalat per Alfons Salmeron, es mostra profundament preocupat per l’aprovació avui al Ple Municipal d’una moció presentada pel PSC de L’H, en què demana que les infraccions de les ordenances municipals del civisme siguin vinculants a l’hora de denegar l’arrelament o el reagrupament familiar. Una moció que s’ha aprovat amb el vot favorable del PSC, PP i CiU.

ICV-EUiA lamenta que el PSC faci una “lectura miop” dels resultats electorals i copií les propostes del Partit Popular i l’extrema dreta per intentar una suposada fuga de vots, tot renunciant als principis morals d’esquerra que fins fa pocs mesos havia defensat, i també als de la pròpia ciutat, simbolitzats en l’Acollidora.

Una moció inoportuna amb una posada en escena als mitjans de comunicació que assenyala el col•lectiu nouvingut com el culpable de l’incivisme i promet solucions fàcils, en un moment en què la crisi i les difícils situacions personals fan que molts ciutadans demanden solucions immediates.

Incoherent amb el pacte de govern i el propi Programa d’Acció Municipal i incoherent amb el què ha defensat fins ara el PSC, sense anar més lluny, al propi Ajuntament de Barcelona, però també amb el que defensa el PSOE, que en boca de la secretaria d’Estat va titllar de “desproporcionat” voler denegar un dret com el reagrupament a un ciutadà en plena legalitat per incomplir una ordenança municipal.

Innecessària, ja que per què es concedeixi l’arrelament ja es demana la manca d’antecedents penals tant en el país d’origen com a l’Estat Espanyol.

Una moció perillosa que crea diferencies entra la sanció que s’aplica a un nacional amb la que s’aplicarà a un estranger, atacant el principi fonamental de la igualtat davant la llei, i que a més crearà inseguretat jurídica a les persones nouvingudes, ja que cada Ajuntament té una ordenança pròpia, amb diferents faltes i diferents sancions.

Les ordenances del civisme recullen faltes per assumptes que van des de jugar a la pilota a les places o donar menjar als animals, fins al consum d’alcohol en via pública o tenir un vehicle contaminant, passant per llençar papers i cigarretes al terra o instal•lar una antena parabòlica a la façana. Totes elles qüestions que s’han de regular, però que en cap cas es van pensar com un element que podria afectar drets individuals com el reagrupament familiar o l’arrelament.

Però aquesta moció és encara més injusta perquè pretén que una infracció d’una persona que tingui a veure amb un habitatge, sigui motiu de denegar el reagrupament a totes les persones que viuen en aquell domicili, saltant-se així un dels principis bàsics de l’estat de dret com és la responsabilitat individual.

Per tots aquests motius, ICV-EUiA demana al PSC de L’H que reconsideri aquesta proposta, que tot i que difícilment s’aplicarà, de ben segur generarà una altra onada de posicionaments xenòfobs als nostres ajuntaments com ja ha anunciat el PP, i que afectarà a la convivència dels nostres barris, ja de per si delicada degut a l’actual situació econòmica.