El Parlament aprova la celebració d'un referèndum d'autodeterminació

El Parlament de Catalunya ha aprovat una resolució pactada per CiU i ERC per a fer una consulta sobre l'estat propi prioritàriament la pròxima legislatura, a la qual també han votat a favor ICV-EUiA i SI, Joan Laporta i Ernest Maragall, que ha trencat la disciplina de vot. Els socialistes finalment s'han abstingut, i han presentat la seva resolució sobre el dret de decidir, que ha estat desestimada.

El PSC propugnava una consulta o referèndum per decidir el futur de Catalunya dins del marc legal. Per primer cop a la història, doncs, el Parlament ha aprovat de celebrar un referèndum sobre la independència. Foto: Convocats per l'ANC davant el Parlament demanant l'Independència.

El vice-president de la cambra, el socialista Higini Clotas, no ha votat en cap moment de la sessió.

Què diu la resolució?

Després d'aquest 11 de setembre, escoltant l'anhel expressat d'una forma tant significativa, s'esdevé el moment històric en el qual resulta necessari consultar la ciutadania sobre la possibilitat que Catalunya esdevingui un nou Estat d'Europa.

Per aquestes raons, els grups parlamentaris sota signants presenten la se­güent:

Resolució

1- El Parlament de Catalunya expressa el seu reconeixement i es felicita per l'enorme èxit aconseguit a la massiva manifestació del passat 11 de setembre pels carrers de Barcelona, sota el lema" Catalunya nou Estat d'Europa l i .

2- El Parlament de Catalunya constata que al llarg d'aq uests darrers trenta anys, una part molt important del catalanisme s'ha compromès a fons amb la transformació l'Estat espanyol per poder-hi encaixar sense haver de renunciar a les nostres legítimes aspiracions nacionals, a la nostra voluntat d'autogovern, ni a la nostra continuïtat com a nació. Però els intents d'encaix de Catalunya a l'Estat espanyol i les seves reiterades respostes són avui una via sense recorregut, Catalunya ha d'iniciar la seva transició nacional basada en el dret a decidir.

3- És per tot això que el Parlament expressa la necessitat que Catalunya faci el seu propi camí, constatant la necessitat que el poble català pugui decidir lliurement i democràticament el seu futur col· lectiu, com a única via per tal de garantir el progrés social, el desenvolupament econòmic, l'enfortiment demo­ cràtic i el foment de la cultura i la llengua pròpies.

4- El Parlament insta el Govern de la Generalitat i a les forces polítiques i els agents socials i econòmics a impulsar el màxim consens pOSSible per tal de portar a terme aquest procés democràtic i el full de ruta consegüent, amb dià­ leg amb la comunitat internacional, la Unió Europea i el govern espanyol, per tal que la ciutadania de Catalunya pugui determinar en un marc de plena lliber­ tat, respecte al pluralisme, foment del debat i la convivència democràtica i sen­ se de coaccions de cap mena.

5- El Parlament de Catalunya constata la necessitat que el poble de Catalu­ nya pugui determinar lliurement i democràtica el seu futur col . lectiu i insta el govern fer una consulta prioritàriament dins la propera

Urdangarin va proposar al Govern de Camps requalificar un parc natural

Iñaki Urdangarin no només organitzà esdeveniments turístic-esportius durant els anys de bonança de la seva pretesa ONG, l'Institut Nóos. El maig de 2006, el gendre del rei va acompanyar al promotor Enrique Bañuelos -llavors propietari de la enfonsada Astroc i ara darrera del Barcelona World de CiU-, a una reunió amb un alt càrrec de la Generalitat valenciana. I allà tots dos li van formular una proposta sorprenent: requalificar part del Parc Natural del Saler (València), terrenys que gaudeixen de protecció ambiental pel seu alt valor ecològic, per aixecar una urbanització.

Si la Generalitat accedia a això, Bañuelos oferia dues possibles contrapartides: netejar l'Albufera i fer en aquesta àrea un camp de golf, o, més important encara, construir un port esportiu per als Jocs Europeus. El pla va caure en sac foradat.

Precisament en les dates d'aquella reunió, l'Institut Nóos tenia encomanat el disseny suposadament altruista d'aquests mateixos Jocs Europeus, llavors publicitats pel PP com el futur gran projecte esportiu per a València després de la Copa de l'Amèrica. Com sempre que intervenia l'Institut Nóos, l'encàrrec es va canalitzar mitjançant un conveni sense concurrència pública.

Tot i que la competició esportiva mai va arribar a celebrar-se, l'entitat que dirigien Urdangarin i el seu llavors soci, Diego Torres, va cobrar de la Generalitat 382.000 euros dels sis milions compromesos en l'acord. El fet que, cinc mesos després de la signatura del conveni, el marit de Cristina de Borbó acompanyés a Bañuelos en la projectada aventura urbanística per a El Saler suggereix que tots dos veien els Jocs Europeus com una esplèndida oportunitat de negoci.

Però la idea no va arribar a forjar: l'alt càrrec amb qui es van entrevistar el promotor i l'aristòcrata consort va rebutjar en aquesta mateixa trobada la requalificació del parc natural. Aixecar al Saler una urbanització era "una barbaritat", asseguren fonts coneixedores d'aquell episodi.

El 2007, Astroc es va convertir en la primera víctima del buidatge de la bombolla immobiliària i va acabar arrossegant en la seva caiguda a milers d'accionistes que ho van perdre tot mentre ell marxava a fer negocis a Brasil que també han deixat la mateixa ferum de corrupció i fracàs. Ara, i de la mà de la Generalitat, Bañuelos promou el Barcelona World, el complex d'oci i joc destinat a competir amb Eurovegas i l'inversió promesa supera els 4.700 milions.

Per què va acompanyar Urdangarin a Bañuelos a aquella reunió continua sent un misteri, ja que les dades d'Hisenda no reflecteixen cap pagament d'Astroc a Institut Nóos ni a cap de les empreses de Urdangarin i / o Torres que van prosperar a l'ombra de la suposada ONG. Ahir va ser impossible contactar amb l'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual. Sí va atendre les trucades la portaveu de Bañuelos, que va admetre que el fundador d'Astroc va mantenir el 2006 "contactes" amb Urdangarin "com tots els empresaris importants de València" encara que mai "va formalitzar res ni va tenir cap relació comercial" amb ell o les seves societats.

A la pregunta de per què Bañuelos va formar equip amb el gendre del rei per aquella cita amb la Generalitat, la portaveu va respondre així: "[Bañuelos] no es pronunciarà sobre reunions d'empresa ni sobre temes confidencials". Significa això que l'empresari desmenteix l'existència d'aquella reunió a dues bandes? "Ni anem a confirmar ni desmentir, no ens pronunciem sobre això", va ser la resposta.

Fiança pel gendre en qüestió de setmanes

Els manejos econòmics de Institut Nóos amb la Generalitat Valenciana i el Govern balear centren les indagacions judicials del cas. Excepte imponderables, Anticorrupció demanarà abans de final de mes una fiança civil milionària per Urdangarin i Torres. L'import no es coneix fins ara. Però algunes fonts no descarten que Anticorrupció acabi demanant una fiança equivalent no al sobrepreu cobrat sinó al total abonat per la Generalitat i el Govern balear a Institut Nóos entre 2004 i 2006: 5,8 milions.

Si es compleixen aquesta hipòtesi, i atès que en les fiances s'afegeix un terç del suposadament malversats, Iñaki Urdangarin i Diego Torres haurien d'abonar conjuntament fins a nou milions. Per afinar el càlcul de la fiança, el fiscal i la policia interrogaran entre avui i demà a la seu policial a Barcelona a una tanda de nous testimonis: entre 15 i 20 empresaris i autònoms que van cobrar de Institut Nóos per suposats serveis relacionats amb les cimeres turístic-esportives pagades per la Generalitat, les València Summit.

Els residus de la corrupció d'Emarsa banyen a Rita Barberá

La instrucció del 'cas Emarsa', que investiga el desfalc de més de 40 milions d'euros de l'extinta Entitat Metropolitana d'Aigües Residuals de València i que esquitxa políticament a l'alcaldessa Rita Barberá, segueix el seu curs, i ahir va declarar davant del jutge un testimoni que va revelar una conversa entre Enrique Crespo, expresident de l'Entitat Metropolitana de Serveis Hidràulics (Emshi), encarregada de controlar la depuradora Emarsa, i Esteban Cuesta, gerent d'aquesta, en la qual s'evidencia la complicitat entre ambdós càrrecs davant les irregularitats que s'estaven cometent a l'empresa pública. Foto: La Barberà amb una bossa de Vutton de les d'Emarsa.

La conversa entre Crespo i Cuesta, recollida pel diari Las Provincias, va tenir lloc el 2010:

-Crespo: "Esteban, tu estigues tranquil perquè ets innocent, no?".
-Cuesta: "Sí, sóc innocent. Bé, innocent, innocent ... Però què m'estàs dient?".
-Crespo: "No, jo no sé res, tu sabràs".

Crespo va ser advertit d'irregularitats a Emarsa

Segons va declarar ahir davant del jutge instructor d'aquest cas el secretari de l'Emshi, José Antonio Martínez Beltrán, tres experts i membres de la cúpula directiva d'aquesta entitat van recomanar en diverses ocasions a Enrique Crespo, llavors el seu president, que apartés dels seus càrrecs al gerent d'Emarsa, Esteban Cuesta, i al seu director financer, Enrique Arnal. Tots dos són en aquest moment els principals imputats en aquest cas, que investiga el saqueig de la depuradora d'aigües de València.

Factures inflades

Segons la investigació, el saqueig d'Emarsa es va realitzar a través de proveïdors de la companyia que van falsificar factures per materials que realment no van ser subministrats i per conceptes de costos sobrevalorats.

Crespo temia l'escàndol mediàtic

El testimoni que va declarar ahir davant del jutge va revelar una altra reunió que va tenir lloc el gener del 2011, en què responsables de Emshi van tornar a advertir-li a Crespo de les presumptes irregularitats en Emarsa. En aquesta ocasió, Crespo, va mostrar disgust per les queixes i recomanar no fer res per por de la repercussió mediàtica que podria tenir el cas.

Obstaculitzar la investigació

D'acord amb les declaracions del testimoni, Crespo va intentar frenar l'arribada de documentació al jutjat quan ja s'estava investigant el desfalc d'Emarsa i va instar que no es fes "més enllà del que venien obligats" perquè se li anava a posar al "disparador".

La responsabilitat de Rita Barberá

L'oposició valenciana ha demanat en reiterades ocasions que l'alcaldessa de València, Rita Barberá, doni comptes per la seva responsabilitat en Emarsa, i els representants socialistes en Emshi han demanat, el juliol passat, la seva compareixença davant del jutge en qualitat de testimoni després que l'exregidor del PP i excap de qualitat de l'empresa, Joan Carles Gimeno, assegurés davant l'instructor del cas que amb fons d'Emarsa es van pagar actes del PP, bosses a l'alcaldessa i altres regals de luxe a alts càrrecs populars.

L'alcaldessa està darrere del nomenament de Cuesta

Barberá també ha estat assenyalada pels socialistes com la responsable del nomenament d'Esteban Cuesta, exalcalde de Benimàmet, al capdavant d'Emarsa. Segons va afirmar el portaveu socialista a Emshi, Ramón Marí, "el propi expresident d'Emarsa, Enrique Crespo, va assegurar davant del jutge que per al nomenament d'Esteban Cuesta com a gerent calia que gent poderosa del partit li donés suport. També hem pogut veure un escrit de Rita Barberá agraint a Cuesta un regal als pocs dies de que la depuradora pagués una bossa de Loewe".

"He tornat sense por i sense odi"

"Era una manifestació normal fins que va aparèixer un grup que va començar a increpar els agents, a llançar objectes, i la policia, que estava més nerviosa del normal, va carregar". Francisco Javier López Aguilar és un dels 64 ferits dimarts durant la protesta 25-S Envolta el Congrés. Té el nas trencat i un trau al front al qual li van donar una dotzena de punts. Ell creu que l'actuació policial va ser "desmesurada i brutal" i pensa posar una denúncia.

Aquest madrileny de 49 anys afirma que va assistir a la convocatòria "pacíficament". "Per reclamar drets que tots tenim, com el dret a manifestar-nos perquè sàpiguen que estem en contra de les retallades", respon l'altre costat del telèfon quan se li pregunta per què va acudir aquesta tarda a la madrilenya plaça de Neptú.

Va arribar passades les vuit i va estar acompanyat del seu fill i d'altres familiars. Abans havien estat al carrer de Zorrilla, juntament amb aquells que, acollint-se al dret de petició, van intentar, sense èxit, traspassar el setge policial al·legant que volien accedir a la Cambra per lliurar propostes en el registre.

Explica que sobre les 21.20 estava parlant amb dos agents a què assegurava que les seves intencions eren pacífiques, quan prop d'ells un grup de persones de la manifestació va començar a llançar objectes i els antiavalots van respondre carregant. El seu fill afegeix que ells en cap moment van increpar als agents ni els van llançar res. "Entre els dos policies amb els que estava parlant aparèixer la porra d'un tercer que em va donar al cap, sense dir res", continua el ferit. Francisco Javier va perdre el coneixement durant uns minuts i va caure a terra. Els seus acompanyants el van arrossegar fins a una cantonada.

Narra que va romandre uns 20 minuts tombat, entre els braços del seu fill, que demanava ajuda mentre veia al seu pare amb la cara ensangonada. Quan un equip del Samur va poder accedir-hi, el van traslladar a la unitat mòbil, amb una ferida al front i el nas trencat, pel que va ser derivat a la unitat maxil·lofacial de l'hospital de La Paz. Va arribar al centre passades les deu i va sortir dues hores després. En haver estat inconscient, els metges van voler que estigués en observació però ell va preferir tornar a casa, principalment per tranquil·litzar la seva família.

Des de llavors està de baixa, en principi fins dilluns. Dissabte ha d'anar a una revisió. Assegura que no pot veure bé perquè per la inflor té els ulls entretancats i l'envà el molesta. Anuncia que prendrà mesures legals i aquest mateix matí tenia previst acudir als Jutjats de Plaça de Castella per posar la denúncia.

Francisco Javier havia assistit a altres manifestacions i confirma que ho seguirà fent, "Seguiré manifestándome per defensar els nostres drets". El seu fill va tornar a fer-ho ahir mateix. Durant la segona jornada de protesta al costat del Congrés, també a la zona de Neptú, es va agenollar plorant davant alguns agents amb diverses còpies enganxades al cos d'una de les fotos en què se'l veia subjectant al seu pare. "He tornat sense por i sense odi", afirmava.

Un general dels EUA acusat d'abús sexual i sodomia a l'Afganistan

Un general de brigada nord-americà ha estat acusat de crims sexuals, així com d'ús de pornografia i consum d'alcohol durant el seu servei a l'Afganistan amb les tropes de l'OTAN. Jeffrey Sinclair, que aquest any va servir com subcomandant de la caserna general de la 82 Divisió Aerotransportada a l'Afganistan, és sospitós de mala conducta, així com de maltractament de subordinats i relacions indegudes, inclosa sodomia forçada.

Els càrrecs van ser presentats en una base militar de Carolina del Nord, als EUA, on va ser retirat el general el passat mes de maig, en l'equador de la seva missió amb les tropes de l'OTAN a la província afganesa de Kandahar. Segons va comunicar el ministeri de Defensa, "diverses dones van ser objectes de presumpta mala conducta de Sinclair".

A més, l'acusen de violar ordres, d'enviament de peticions fraudulentes i d'ús indegut de targeta governamental, el que -segons Defensa- "desacredita les forces armades". Actualment es decideix si el cas del general ha d'arribar fins a la cort marcial perquè sigui jutjat.

Segons el portaveu de l'Exèrcit, George Wright, en dues últimes dècades només dos generals de les forces armades dels EUA han estat processats per la cort marcial.

La Eurozona aprova les garanties sobre el Mede que demanava Alemanya

Els socis de l'euro han aprovat una sèrie de garanties per escrit concernents al Mecanisme d'Estabilitat de l'euro (Mede) sol·licitades per Angela Merkel.

Així ho informen avui diplomàtics europeus a Brussel·les, després d'una trobada dels ambaixadors dels 17 membres de l'eurozona. Encara que el text no fa referència explícita a Alemanya, les garanties eren però necessàries després de la sentència del constitucional alemany, que va determinar que la responsabilitat de Berlín al Mede no podria superar els 190.000 milions d'euros.

La primera garantia es refereix l'article 8 del Mede, segons el qual les obligacions de pagament dels seus membres queden limitades. I la segona fa al'article 32, on es tracta el tema d'informar els parlaments nacionals.

La declaració no arriba per sorpresa. El cap de l'eurogrup, Jean-Claude Juncker, l'havia anunciat fa gairebé dues setmanes en una trobada informal de ministres de Finances a Nicòsia. El Mede naixerà el 8 d'octubre a Luxemburg, amb fons de 500.000 milions d'euros per donar suport als Estats més febles mitjançant la concessió de crèdits.

L’ANC convoca avui davant del Parlament per refermar el clam independentista

L’ANC vol recordar als diputats la voluntat inequívoca expressada pels catalans que Catalunya sigui un nou estat d’Europa. Avui dijous 27 de setembre a les 16:00 hores, una representació de l’Assemblea Nacional Catalana (ANC) serà present davant del Parlament, coincidint amb el final del Debat de Política General, per recordar als parlamentaris que els més de milió i mig de catalans que van omplir els carrers de Barcelona el passat 11 de setembre ho van fer per un únic objectiu: que Catalunya sigui un nou Estat d’Europa. Quatre vots del PSC donarien una majoria de dos terços del parlament pel referèndum.

D’aquesta manera, l’ANC continua empenyent per tal que la classe política respongui al clam independentista de l’11 de setembre i faci les passes necessàries per tal d’assolir un estat independent.

Quatre vots del PSC donarien una majoria de dos terços del parlament pel referèndum

Ara per ara hi ha 86 dels 135 dels diputats del Parlament de Catalunya que votaran a favor de la celebració la pròxima legislatura d'un referèndum sobre la independència. Finalment ICV-EUiA i SI votaran a favor de la resolució pactada per CiU i ERC (pdf), tot i que també presentaran les respectives resolucions. El PSC, que també presentarà la seva, no hi votarà a favor, perquè no considera la possibilitat de fer una consulta fora del marc legal espanyol. Ara, si quatre dels seus diputats trenquessin la disciplina de vot la resolució pel referèndum tindria una majoria de 90 diputats, de dos terços de la cambra.

Dos terços de la cambra és una majoria molt qualificada, molt més que no una majoria absoluta (68 diputats al parlament). S'hi arribaria amb el suport de com a mínim quatre diputats socialistes. El PSC valora en la reunió de grup del migdia la possibilitat de votar a favor de la resolució de CiU i ERC o bé la d'ICV-EUiA; i fins i tot la possibilitat de donar llibertat de vot als diputats. Els socialistes no volen quedar alineats amb el PP i amb Ciutadans.

El diputat i ex-conseller Ernest Maragall ja va trencar la disciplina de vot del PSC en dues ocasions, amb Eurovegas i, la més sonada, amb el concert econòmic. Després d'aquell vot díscol, el fins fa poc president del grup parlamentari, Joaquim Nadal, va dir que una desena de diputats socialistes voldrien haver votat com Maragall.

L'escola romanesa al "paradís" capitalista: 65.000 professors menys en 15 anys

José Luis Forneo: L'escola és una altra de les víctimes de la piconadora capitalista a Romania, com la resta de les experiències socials, culturals o industrials conquistades pels romanesos durant els gairebé 40 anys de Socialisme. No només es tracta del descens de la qualitat de l'educació, també el desinterès dels alumnes pels estudis (sobretot sabent que, en contra del que succeïa abans del 1990, quan l'estat et assegurava una feina segons la formació, avui el més probable és acabar a l'atur o havent d'emigrar).

Des dels anys 90, amb l'aplicació de la "teràpia de xoc neoliberal", que consistia bàsicament en destruir tot el que es va aconseguir durant anys de Socialisme per convertir Romania en una colònia de les potències capitalistes i un mercat segur per als seus productes, destruint per això serveis públics, drets i, sobretot, però no únicament, la riquesa industrial i agrícola aconseguida, el nombre de professors, educadors, i la resta de quadres didàctics del sistema educatiu han caigut en picat.

Entre altres raons, gran part dels professors han preferit emigrar lamentablement, per buscar-se la vida enriquint a empresaris i països més avançats perquè a casa no tenien cap futur (perquè el capitalisme ho havia destruït). Un altre gran grup de professors, ha passat a engrossir les llistes de l'atur o haver de buscar altres treballs, ja que el nombre de places a les escoles, igual que les infraestructures (escoles, instituts, guarderies, etc ...) han anat disminuint seu nombre ràpidament.

Cal recordar que mentre abans de 1989 el professor era un treballador essencial del sistema, al qual es respectava i mimava com a formador de les noves generacions, i base dels futurs constructors del desenvolupament de la riquesa del país, el 2011 el seu salari no arriba , com a mitjana, als 400 euros bruts (és a dir, uns 370 euros nets), a més que la nomenklatura política i empresarial capitalista no cessa en l'afany de desmerèixer la seva tasca per justificar les constants agressions contra l'educació pública. També cal assenyalar que amb l'excusa de la crisi, a aquests salaris ridículs cal restar les retallades perpetrats pels diferents governs de Traian Basescu, súbdit obedient i submís als dictats d'Angela Merkel, i que va retallar de cop i volta un 25% del salari dels funcionaris públics, entre els que estan els professors.

No és d'estranyar, per tot això, que des de 1996, en els últims 15 anys el nombre de quadres didàctics del sistema educatiu s'hagi reduït en més de 65.000 professors (sumant als treballadors de tots els nivells acadèmics, des del preescolar fins l'universitari).

Aquest l'efecte del "paradís" capitalista a Romania. Igual que es va destruir pràcticament tota la indústria productiva nacional, es va acabar amb la meitat dels gairebé 9 milions de llocs de treball existents el 1990, i es va obligar a més de 3 milions de romanesos a buscar com sobreviure fora del seu propi país, també es va destruir (i el procés continua) la qualitat de l'escola pública. De manera que en el període esmentat (1996 - 2011), exactament han desaparegut 65.768 professors, gairebé 5.000 per any. Mentre el 1996 havia 313.255 professors a Romania, el 2011 el nombre d'aquests no arriba a 247.487.

Les dades són demolidors, però, tot i així, el futur no promet res millor, doncs, com hem dit més amunt, amb l'excusa de la crisi econòmica (de la qual les grans fortunes segueixen extraient com sangoneres beneficis), l'FMI i els diferents governs romanesos al seu servei, ja han planejat seguir retallant del pressupost públic els fons destinats a l'educació, continuar tancant escoles i, per tant, continuar amb la tendència desangeladora que un treballador essencial com el professor sigui, cada any que passa, més semblant a una espècie en procés d'extinció.

I és que el capitalisme prefereix esclaus somrients i estúpids que treballadors que pensin, per si de cas se'ls torna a passar pel cap que el que uns quants delinqüents visquin a costa de parasitar el producte del seu treball és una cosa que es pot cambiar.También cal assenyalar que amb l'excusa de la crisi, a aquests salaris ridículs cal restar les retallades perpetrats pels diferents governs de Traian Basescu, súbdit obedient i submís als dictats d'Angela Merkel, i que va retallar de cop i volta un 25% del salari dels funcionaris públics, entre els que estan els professors.

No és d'estranyar, per tot això, que des de 1996, en els últims 15 anys el nombre de quadres didàctics del sistema educatiu s'hagi reduït en més de 65.000 professors (sumant als treballadors de tots els nivells acadèmics, des del preescolar fins l'universitari).

Aquest el l'efecte del "paradís" capitalista a Romania. Igual que es va destruir pràcticament tota la indústria productiva nacional, es va acabar amb la meitat dels gairebé 9 milions de llocs de treball existents el 1990, i es va obligar a més de 3 milions de romanesos a buscar com sobreviure fora del seu propi país, també es va destruir (i el procés continua) la qualitat de l'escola pública. De manera que en el període esmentat (1996 - 2011), exactament han desaparegut 65.768 professors, gairebé 5000 per any. Mentre el 1996 havia 313.255 professors a Romania, el 2011 el nombre d'aquests no arriba a 247.487.

Les dades són demolidors, però, tot i així, el futur no promet res millor, doncs, com hem dit més amunt, amb l'excusa de la crisi econòmica (de la qual les grans fortunes segueixen extraient com sangoneres beneficis), l'FMI i els diferents governs romanesos al seu servei, ja han planejat seguir retallant del pressupost públic els fons destinats a l'educació, continuar tancant escoles i, per tant, continuar amb la tendència desangeladora que un treballador essencial com el professor sigui, cada any que passa, més semblant a una espècie en procés d'extinció.

I és que el capitalisme prefereix esclaus somrients i estúpids que treballadors que pensin, per si de cas se'ls torna a passar pel cap que el que uns quants delinqüents visquin a costa de parasitar el producte del seu treball és una cosa que es pot canviar.

La ertzaina carregà durant la manifestació sense avís

Càrrega de la policia foral al Passeig Sasarate durant l'acte final de la manifestació d'ahir durant la vaga general a Euzkadi i Nafarroa. El parlamentari de NaBai Patxi Leuza i d'altres ciutadans intenten aturar la càrrega. També actua la Policia Nacional. Mentre, Igor Arroyo (LAB) intervé des de l'estrada: "Ens anem a asseure, ens asseiem!".

Sabino Quadra té les soles gastades d'expulsar Iruñea en dies de vaga. Ahir, a més de la seva condició de sindicalista, tenia la de diputat al Congrés i un carnet que ho acredita, amb la seva bandera d'Espanya i tot, que va creure que podia posar al servei de companys de piquet que havien estat colpejats. Abans d'aconseguir la identificació del policia agressor, es va dur ell mateix diversos cops de porra.

El diputat Sabino Quadra s'encara amb l'ertzaina

Detingut un castellonenc per penjar vídeos amb insults a policies a internet

Ha estat detingut un home a Castelló per penjar vídeos amb insults a policies a internet. "Segons la Policia, fer fotografies i vídeos dels agents exercint les funcions pròpies del seu càrrec, sense el consentiment d'aquests, per posteriorment publicar a través d'internet, vulnera la intimitat dels agents i atempta contra la seva seguretat".

Al detingut se li imputa un delicte contra la intimitat publicitat a través de mitjans informàtics. La Policia ha anunciat que en els pròxims dies es produiran noves detencions. Per penjar vídeos a internet d'agents exercint les funcions pròpies del seu càrrec? Per penjar vídeos a internet d'agents insultats exercint les funcions pròpies del seu càrrec?

Crec que al vídeo de dalt (vist en eldiario.es) no s'identifica als agents exercint les funcions pròpies del seu càrrec. Més que res per ser agents de la seguretat privada repartint cops de porra (col·laboració publico-privada) a l'estació d'Atocha que va ser "presa" per la policia a cops de porra i trets (pilotes de goma i salves) per 'defensar el Congrés'.

Nou dels quinze detinguts durant la vaga a Nafarroa són menors d'edat

Sis dels quinze detinguts a Navarra durant la vaga general d'ahir romanen en dependències policials, encara que seran posats a disposició judicial al llarg d'aquesta jornada, segons la Delegació del Govern espanyol. Els altres nou detinguts, tots menors d'edat, han dit que un d'ells no és imputable en tenir 13 anys i els altres vuit han quedat sota la tutela dels seus familiars a l'espera de comparèixer davant la Fiscalia de menors.

Pel que fa als sis que segueixen arrestats, tres van ser detinguts sota l'acusació agredir agents policials per llançar ampolles i pedres al Casc Vell de Iruñea, i un quart va ser detingut per la Policia Municipal «quan portava en una ronyonera de grans dimensions 5 còctels molotov, cinc bombes de fum i tirador amb nombrosos rodaments », segons la Delegació de l'Executiu espanyol.

Un altre dels arrestats està acusat de tirar i creuar contenidors a la calçada per impedir la circulació de vehicles i el sisè, d'intentar paralitzar el recorregut d'un autobús urbà a Atarrabia.

Les mateixes fonts han assenyalat que la investigació continua oberta i que no es descarta que pugui haver més detencions relacionades amb els incidents registrats durant la vaga general.

Rússia tanca les portes al blat de moro de Monsanto

Rússia ha suspès la importació del blat de moro transgènic de la multinacional Monsanto després de la publicació d'un estudi francès que mostra com un grup de rates alimentades amb una varietat de blat de moro transgènic va desenvolupar una elevada taxa de mortalitat.

L'agència russa de protecció del consumidor, Rospotrebnadzor, va anunciar mitjançant la seva pàgina web que la importació i comercialització del blat de moro transgènic serà suspesa fins que les autoritats rebin informació detallada sobre la precisió de les dades d'un estudi francès.

L'agència va encarregar a l'Institut de Nutrició del país que interpreti les dades de l'estudi i també va dirigir una carta oficial a la Direcció General de Salut i Consumidors de la Comissió Europea, en la qual demana a l'organisme europeu "comentar la situació i determinar la seva posició" sobre el tema.

La setmana passada l'equip del professor de biologia Gilles-Eric Séralini, de la Universitat de Caen, va publicar un estudi que posa de manifest que les rates alimentades amb blat de moro NK603, una varietat transgènica del grup nord-americà Monsanto, tenien una taxa de mortalitat major i desenvolupaven tumors cancerígens. El gegant transgènic criticar l'estudi dient que "no corresponia als mínims estàndards per a aquest tipus d'investigació" i que les dades eren incompletes.

En referència a la prohibició de les autoritats russes, el portaveu de Monsanto, citat per Wall Street Journal, va declarar que "Rússia és un exportador net de cereals, de manera que l'impacte de la seva suspensió temporal hauria de ser mínima".

El Govern francès va sol·licitar una ràpida verificació de l'estudi dels científics de la Universitat de Caen i en cas que els resultats siguin concloents, París demanarà la seva prohibició "a nivell europeu", segons va assenyalar el primer ministre francès, Jean-Marc Ayraul.

26-S: 3 detinguts i 3 ferits a la concentració a Madrid

Fonts de la Delegació del Govern a Madrid han informat que tres persones han estat arrestades fins a les 00.28 hores després del desallotjament de la zona de Neptuno i els posteriors incidents entre policia i manifestants a la zona de Cibeles i carrers del centre de la capital.

El desallotjament de la zona de Neptuno s'ha completat poc després de les 23.30 hores, moment en què s'han produït algunes carreres i el llançament de salves de pólvora per part dels agents de la Unitat d'Intervenció Policial (UIP) a la zona de Cibeles.

Contenidors cremats

Així mateix, diversos contenidors han estat cremats a la zona centre de la capital, als carrers que pugen de Cibeles cap a la Puerta del Sol, per part dels manifestants que s'han anat escampant per la zona.

A més, tres persones més han hagut de ser ateses per part de sanitaris del Samur-Protecció Civil per lesions de caràcter molt lleu i tots ells han estat donats d'alta al mateix lloc, segons ha indicat a Europa Press un portaveu d'Emergències Madrid.

Entre ells hi ha el fotògraf de 'El País' Santi Burgos, que ha rebut una pedrada a la mà mentre cobria la manifestació, segons informa el diari de Prisa en la seva edició digital. En qualsevol cas, els tres atesos ho han estat per cops sense importància i tots ells han estat donats d'alta al mateix lloc dels fets.

Nova convocatòria

Per la seva banda, la Coordinadora 25S, una de les organitzadores de la protesta portada a terme als voltants del Congrés dels Diputats, ha convocat noves concentracions per dissabte que ve a partir de les 18.00 hores amb l'objectiu de tornar a envoltar la Cambra Baixa. Aquest dijous al matí la data de la convocatòria, el #29s, era tendència a Twitter.

Així ho han anunciat quatre membres de la Coordinadora 25S durant una roda de premsa celebrada precisament a Neptuno, on dimarts va tenir lloc la protesta més nombrosa i accidentada de les convocades sota el lema 'Envolta el Congrés', que es va saldar amb 35 detinguts i 62 ferits, després que la policia carregués en diverses ocasions, i que els convocants han qualificat d'èxit.

Segons els organitzadors, s'ha de seguir denunciat que el Govern de Mariano Rajoy "no mereix seguir governant aquest país" i per això han decidit convocar noves concentracions, per demostrar, així mateix, que "l'estratègia de producció de por" i de "criminalització" empresa, segons ells, per l'Executiu, no donarà resultat. "No pararem fins que el Govern caigui", han sentenciat.

Gavina li roba càmera a turista i roda el seu vol sobre el mar

Una gavina -lladre però menys que els seus homòlegs humans- va sorprendre una turista desprevinguda, li va robar la càmera i gravar un sobrevol pel mar. Després de sorprendre a una turista francesa, Nathalie Rollandin, que passejava per Sant Francisco per registrar la posada de sol prop del pont Golden Gate.

Va ser llavors que la gavina genovesa es la va arrabassar de les mans. Com estava gravant, va captar el sobrevol de la gavina, fins que ella es va cansar i es va posar en una passarel·la prop de la platja.

Després picotearla uns segons com si fos una presa de caça va emprendre el vol a la recerca d'una mica més digerible abans que la propietària arribés corrent a recuperar-la.