dimarts, 27 de juliol de 2010

CCOO es mobilitza contra la reforma laboral

CCOO del Barcelonès, juntament amb la Federació de Comerç, Hostaleria i Turisme (FECOHT) de CCOO de Catalunya, realitzarà una tasca informativa, començant pel centre comercial de Glòries, amb diversos materials al.lusius: fulls informatius, adhesius, xapetes, etc. Així mateix, es realitzarà una acció de sensibilització, divulgació i d'extensió de la vaga, repartint fulls informatius entre els treballadors i les treballadores d'aquests centres comercials de la ciutat de Barcelona.

Amb aquesta acció es vol divulgar els punts de vista de les CCOO sobre la reforma laboral recentment decretada pel Govern, en perjudici dels interessos dels treballadors/es.

L'activitat, que comptarà amb la participació d'un nombrós grup de delegats/ades i dirigents de CCOO del Barcelonès i de la FECOHT, s'iniciarà a les 9.30 h al centre comercial de les Glòries.

Les universitats amb els sindicats per la vaga

Avui dimecres, 28 de juliol, a les 12 h, al Col.legi de Periodistes de Catalunya (Rambla de Catalunya, 10, Barcelona) tindrà lloc una roda de premsa per presentar el Grup Promotor del Manifest de les Universitats Catalanes. Un conjunt de professors i catedràtics d'universitat han decidit impulsar un manifest per donar suport a la vaga general convocada per CCOO i UGT per al 29 de setembre contra la reforma laboral.

Amb aquesta primera trobada es vol començar a debatre sobre el manifest i fer una primera presentació a l'opinió pública.

En aquest Grup Promotor del Manifest de les Universitats Catalanes, que també ha creat el bloc "http://manifestuniversitatscatalanes.blogspot.com/", trobem persones vinculades al món universitari: Joan Anton Mellón (UB), Teresa Torns (UAB), Albert Recio (UAB), Rosa Queralt (URV), Josep Moreno Gené (UdL), Maria José Saura (UPC), Pere Jódar (UPF), Cristina Carrasco (UB), José Manuel Rúa (UB), Sergi Fillet (UPC), Xavier Vinader, Antonio Madrid (UB), Aida Ruiz (UPF), Ramon Sans (UPC), Àngel Miret (UPF), Jaime Rodríguez (UB), Victoria Fabregat (URV), María José Feijoo (UAB), Chelo Chacartegui (UPF), Paco Martín (UAB), Eulàlia Guiu (UdG), Emili Loncà (UdL), Juan Ignacio Marín (Inspector de Treball), Vicenç Navarro (UPF).

La Fiscalia contra una fundació d'Unió

El ministeri públic considera que aconseguien fons per Catalunya i Territori a través d'un grup empresarial i mitjançant factures falses. En total, haurien defraudat cinc milions. La Fiscalia de Barcelona ha presentat una querella per un suposat frau de cinc milions d'euros a diferents bancs comès fins al 2008 per part dels aleshores alts càrrecs de la Fundació Catalunya i Territori, vinculada a Unió Democràtica, que sol·licitaven finançament per al seu grup empresarial -IMS- mitjançant documentació falsa. La querella recull altres irregularitats, algunes relacionades amb el partit de Duran i Lleida.

El ministeri fiscal es querella contra 15 persones, moltes vinculades al mateix temps a la Fundació Catalunya i Territori i al grup d'empreses IMS. El fiscal recull que entre 2004 i 2006 els principals implicats -Joan Albert López, Miquel Ángel Cortés i Josep Boqué- van desviar 1,7 milions d'euros de la Fundació al grup empresarial, sense que s'hagi pogut aclarir a què es destinaven aquests fons, que es transformaven en la seva major part en diners en efectiu.

Els cinc milions defraudats a entitats bancàries els aconseguien els querellats utilitzant dos nivells de grups d'empreses: el primer sol·licitava als bancs línies de descompte per pagar factures, que resultaven ser falses, i que havien d'abonar les societats del segon nivell. Els descoberts s'anaven tapant gràcies a nous crèdits, i així fins a crear una pilota financera que va acabar en un concurs de creditors. Per al fiscal, el concurs de creditors "evidencia la maniobra absolutament fraudulenta" ja que pràcticament no existeixen en aquests concursos de les diferents empreses del grup altres creditores que no siguis les pròpies entitats financeres.

La querella inclou altres irregularitats, en aquest cas vinculades suposadament a UDC, com ara que el pagament de serveis que l'empresa Kontrast Produccions li va prestar al partit finalment van ser abonades pel grup IMS, administrat per Joan Albert López i Miquel Ángel Cortés, ambdós vocals de la Fundació. Així, aquest grup d'empreses presumptament va pagar el que devia UDC a aquesta empresa dedicada a organitzar congressos, assemblees i esdeveniments, "sense que consti l'existència de saldos deutors ni de relacions de negoci de cap tipus entre IMS i UDC", explica el fiscal en el seu escrit, que considera que aquesta actuació constitueix un delicte de falsificació documental i apropiació indeguda.

El fiscal també observa indicis d'un delicte d'administració deslleial en el lloguer de cinc locals propietat de la Fundació Catalunya i Territori a UDC, ja que des de 2005 la fundació no va percebre cap lloguer de part del partit, a més de la seva posterior venda d'aquests locals "per un preu sensiblement inferior al de mercat".

"Antifrau ha de presentar l'informe al Parlament"

La portaveu al Parlament de Catalunya per ICV-EUiA, Dolors Camats, ha afirmat que la seva formació "es compromet a que tot el material de la Comissió, tant les conclusions, com els documents o les compareixences es facin arribar als jutjats i a la fiscalia". En altres ocasions ha estat el propi jutge qui ho ha demanat, però sinó fos així, seria el Parlament l'encarregat de fer-ho arribar, tal i com ho ha assenyalat Camats.

Camats ha destacat que l' Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) apunti que el Palau ha servit per facilitar transaccions entre contractes públics i responsables polítics i de partits, en clara referència a CiU. Segons l'informe de l'OAC, si es confirmés aquest indici podria tenir rellevància penal.

Sobre el finançament de Convergència, Camats ha afirmat que l'informe de l'OAC corrobora, tal i com havia expressat ICV, els dubtes sobre feines no justificables i sobre el mètode de fnançament emprat per la partit nacionalista.

En la proposta de dictamen de la Comissió d'investigació que ICV ha presentant juntament amb el seus socis de govern PSC i ERC s'incorpora com annex l'informe complert de l'Oficina Antifrau. Camats també ha assenyalat que demanaran que sigui el seu director qui el presenti davant del Parlament ja que "és qui millor pot explicar el seu abast i les seves percepcions". Aquest presentació podria tenir lloc en aquesta legislatura o a la pròxima.

ICV-EUiA amb els sindicats i per la vaga

Joan Herrera creu que és un “disbaratat” parlar de la data de les eleccions quan estan “sobre la taula temes com la crisis, la reforma laboral o la sentència del TC” i dóna suport a la vaga general convocada pels sindicats. El diputat al congrés d'ICV-EUiA ha mantingut aquest matí una reunió amb els responsables dels sindicats majoritaris per valorar la reforma laboral impulsada pel govern espanyol. Aquesta reunió forma part de la ronda de contactes que CCOO i UGT estan mantenint amb totes les formacions polítiques catalanes. A la roda de premsa posterior Herrera ha mostrat el seu "suport" i "agraïment" per la tasca que ambdues organitzacions estan desenvolupament.

En aquest sentit i en la darrera trobada amb els dos principals sindicats abans de vacances, ha donat tot el suport de la seva formació política a la convocatòria de vaga general pel mes de setembre.

Herrera ha afirmat que la seva formació "posava els seus vots a disposició de qui estigui disposat a aturar la reforma laboral". Per a Herrera l'enfoc amb el que està afrontat l'executiu espanyol la reforma és totalment equivocat ja que "abaratir l'acomiadament no és la solució" i ha assenyalat que el problema és que "la corrent de fons és que la dreta vol que les relacions laborals siguin individuals i no col·lectives". El líder ecosocialista també ha apuntat cap a CIU com a responsable de que la reforma laboral prosperi ja que segons ha dit, la coalició nacionalista "preferirà que el lideratge estigui en mans de les empreses privades i no de la Generalitat". "Defensaran la cartera abans que la bandera", ha dit Herrera fent un símil amb la qüestió nacional i les competències en mans de la Generalitat de Catalunya.

Respecte a les conclusions que la Oficina Antifrau ha presentat avui sobre la Comissió parlamentària del Cas Palau, Joan Herrera ha destacat les "múltiples i incontestables anomalies que s'han trobat en el finançament de partits i la necessitat de canvis". Per al líder d'ICV, la falta de transparència de Convergència i de la seva fundació és l'única culpable de que no s'hagin extret més evidències. "No s'ha tingut tota la informació perquè CiU i la seva fundació no l'han volgut aportar", ha afirmat Herrera.

Preguntat pels periodistes sobre la data de les eleccions, Herrera ha apuntat que és "un disbarat parlar sobre si les eleccions són una setmana abans o després quan tenim temes tants importants sobre els que parlar com la reforma laboral, la crisis econòmica o la sentència del Tribunal Constitucional".

Policia amenaça amb "unes hòsties" per parlar gallec

"Aquí no hi ha res que es digui Peixateria Vella, es diu Peixateria Vella. Tu que ets de fora hauries saber-ho. Corre, no fos cas que et donem unes hòsties". Aquestes frases les va escoltar una periodista d'El País per parlar gallec a Santiago de Compostela. Se les va dir un policia antidisturbis el passat dissabte. Efe recull que l'edició gallega d'El País d'aquest dilluns publica que a la nit de dissabte una de les seves periodistes, d'origen andalús, es va acostar a una persona per preguntar com arribar a la Praza da Peixateria Vella, l'única denominació oficial d'aquest espai.

Segons el diari, la pregunta va ser escoltada per un grup de policies antidisturbis i un d'ells la va agafar pel braç per després increpar-la, amb un vocabulari agressiu, que usés el gallec.

Una investigació

Tot just conèixer l'assumpte, el Bloc Nacionalista Gallec (BNG) ha exigit l'obertura immediata d'una investigació i l'adopció de les mesures disciplinàries pertinents per les "amenaces" de l'agent de la policia nacional a la periodista.

Per portar banderes nacionalistes


Així mateix, el BNG ha denunciat que agents de la policia nacional van impedir l'accés a diferents ciutadans a diversos punts de la ciutat per portar banderes nacionalistes el 25 de juliol al matí. En aquest matí s'estava celebrant la manifestació del Dia dóna Pàtria Galega convocada pel BNG, on milers de persones van reivindicar "orgull de ser una nació".

Conducta "reprovable"

Per aquest motiu, el diputat del BNG Francisco Jorquera ha registrat una pregunta a l'Executiu perquè aclareixi quines mesures va adoptar davant la conducta "reprovable" de l'agent de la policia nacional per "amenaçar una ciutadana i manifestar una manca de respecte absolut a l'idioma propi de Galícia".

EUPV denuncia pintades feixistes a Vila.real

Manuel Vilar, coordinador d’EUPV de Vila-real, denuncia la proliferació de pintades feixistes i antidemocràtiques als carrers de Vila-real i demana al consistori, “un mínim esforç per fer-les desaparèixer, ja que donen una imatge nefasta de la nostra població”. El coordinador demana al consistori municipal que neteje aquestes pintades
que embruten les façanes i parets de la nostra localitat i donen una imatge de la nostra ciutat que res te a veure amb la realitat quotidiana de respecte entre diferents grups socials que poblen Vila-real.

El portaveu d’esquerres alerta i expressa la seua preocupació per la possible proliferació de grups a la nostra d’inspiració feixista, amb el seu rebuig a la democràcia i la igualtat entre totes les persones, independentment del seu sexe, raça o religió. “Aquestes idees reaccionaries i xenòfobes no tenen lloc a la nostra societat moderna i avançada, i representen el pitjor de l’esperit humà”, argumenta.

“En temps de crisi és quan aquests tipus de grups augmenten la seua propaganda, estigmatitzant i culpabilitzant de la mala situació econòmica, als immigrants i altres grups, amb fraseologia barata, i també és quan les institucions democràtiques mes atentes i en guàrdia deurien estar per evitar el seu creixement”, finalitza Vilar.

Jon Anza ha estat enterrat a Iparralde

Jon ja està per sempre a Euskal Herria, aitaren etxea Dago Jon... Jon ha estat enterrat en una localitat d'Iparralde en una cerimònia íntima en la qual no han faltat bertsolaris, txalapartaris i un aurresku d'honor. A la cerimònia només han assistit els seus familiars, amics, veïns del seu barri, Intxaurrondo i algun representant del Moviment Pro-Amnistia.

Moció al Parlament britànic sobre l’autodeterminació catalana

Nou parlamentaris britànics van presentar al Parlament de Londres una moció a favor d’un referèndum per la independència de Catalunya. El text està firmat per Hywel Williams, Elfyn Llwyd, Jonathan Edwards, Pete Wishart, Angus Brendan MacNeil, Mike Weir, Caroline Lucas, Stewart Hosie, Eilidh Whiteford. Tots ells són membres dels partits Scottish Nactional Party i Plaid Cymru, aquest últim de Gal·les.

Un dels autors d’aquesta moció, el diputat gal·lès Hywel Williams, ja ha assegurat que si els problemes entre Catalunya i Espanya persisteixen en el futur demanarà organitzar un debat a la Cambra dels Comuns amb la participació del ministeri d’Afers Exteriors britànic.

Moció dels nou diputats del Parlament britànic en favor de l’autodeterminació de Catalunya

“Que aquesta Cambra observa que més d’un milió de persones han participat en la manifestació del 10 juliol 2010 a Barcelona a favor dels drets reals de Catalunya; es felicita el continuat debat sobre la Constitució de Catalunya.

Creu que Catalunya és una nació; reconeix que votacions organitzades amb independència mostren una majoria a favor de la independència; expressa preocupació perquè la voluntat democràtica del poble de Catalunya mostrada pel referèndum de 2006 sobre l’Estatut d’Autonomia ha estat violada per la justicia de Madrid en el seu fallo de juny 2010.

Expressa una preocupació addicional perquè futurs desenvolupaments constitucionals pateixin retallades judicials d’organitzacions que no són neutrals o independents en aquesta matèria; i crida perquè l’Estatut de 2006 s’apliqui tal com s’ha votat a les urnes i perquè els residents de Catalunya puguin lliurement determinar democràticament el seu propi futur”.

Aguirre finança feixistes amb diners públics

Mentre els madrilenys veuen cada dia retallats els fons de despeses públiques per als que ells contribueixen, Esperanza Aguirre desvia importants sumes de diners d'aquest pressupost per finançar la subversió a Cuba, i a un grup de mafiosos de origen cubà radicats allà. Aguirre, famosa com l'expresident del govern espanyol José María Aznar per la seva malaltissa conducta anticubana i el seu franquisme corrupte, no escatima en malversar i robar als contribuents madrilenys amb el propòsit de mantenir a la cada vegada més debilitada i desprestigiada contrarevolució interna.

La xarxa mafiosa liderada per la "Esperança" per pretendre subvertir l'ordre a l'illa caribenya i destruir la seva Revolució és tot un pop amb assentament a la capital espanyola, els tentacles el conformen conegudes organitzacions anticubanes com l'Agència dels Estats Units per al Desenvolupament ( USAID-per les seves sigles en anglès), la qual a través de Freedon House finança la Fundación Hispano Cubana, Solidaritat Espanyola amb Cuba i la Federació Espanyola d'Associacions Cubanes, entre d'altres, com la polonesa que encapçala Lesh Walessa, a sou del Vaticà.

D'aquesta mateixa xarxa són especialment alletats de la integrant del dretà Partit Popular (PP) i presidenta de la Comunitat de Madrid, a més del seu vell amic Carlos Alberto Montaner, altres connotats contrarevolucionaris d'origen cubà com Raúl Rivero, i la seva esposa Blanca Reis.

Per cert, que Reis es considera una "vedette" i és la que decideix en el tema dels conglomerats de cubans a Espanya, per les seves molt estretes relacions personals amb la Aguirre, i en els fons que aquesta última destina a la "causa" .

A tots els uneix el fet d'omplir les butxaques a costa del vell negoci de fer la guerra contra Cuba, i amb aquest propòsit van celebrar a Madrid durant aquest any dos esdeveniments, escandalosos per les seves recepcions i comelatas, convocats per la fundacions de Leshan Walesa, i la FAES (encapçalada per Aznar), i que van ser pagats per la USAID, el PP i el govern Madrid.

Totes dues reunions van tenir com a objectiu intentar pressionar a la Unió Europea (UE) perquè no elimini definitivament la fracassada Posició Comuna que imposa a Cuba des de 1996, i aconseguir obtenir més fons per a les seves arques personals i la subversió a l'illa caribenya.

És clar que aquests diners no es fa servir, per exemple, per als presos anomenats "dissidents" que recentment Cuba excarcerar i que van viatjar dies enrere a Madrid, previ acord amb les autoritats espanyoles, i on no han rebut les atencions que ells esperaven, segons les seves pròpies declaracions a la premsa en aquest estat europeu.

Aquests mercenaris alliberats han protestat per les seves actuals condicions de vida a Espanya, legant en alguns casos que han estat allotjats en centres d'acollida d'immigrants de ciutadans d'altres països, en els quals els "banys són col.lectius" i les "comoditats" no existeixen .

Els seus somnis de viure en una luxosa residència de la vistosa avinguda madrilenya de la Castellana no s'han complert, mentre a la xarxa mafiosa de la "Esperança" sembla no preocupar molt per la situació d'aquests ex presos també anomenats "opositors" cubans.

Mentrestant, a l'Havana les contrarevolucionàries autotitulat "Damas de Blanco" estan avui més enfrontades que mai perquè algunes d'elles, com Laura Pollán, persisteixen a buscar pretextos per mantenir aquest grupuscle després de l'excarceració dels seus familiars.

Les "Damas de Blanco" estan veient venir que en qualsevol moment poden deixar de rebre el finançament que des de l'exterior els subministren per a les seves activitats subversives a Cuba, del que han fet una manera de vida.

El mateix guió es repeteix novament. Mentre els contrarevolucionaris són utilitzats com fitxes per agredir a Cuba per les xarxes mafioses com la de la presidenta de la Comunitat de Madrid, tenen suport monetari, però quan deixen de servir perquè, entre altres coses, decideixen abandonar per la seva pròpia voluntat l'illa són oblidats pels seus patrocinadors a l'abocador polsegós de la història.

Cuba: Mercenaris i altres rates de claveguera (i 2)

cubainformacion.tv

Els mateixos mitjans que silencien la situació brutal, per exemple, de les presons de Colòmbia, on hi ha més de 7.000 presos polítics, atorgaven qualificatius com "brutal", "bestial", "cruel", "tràgic" o "terrorífic" a la existència de paneroles a les presons cubanes. Els analistes John M. Kirk i Emily J. Kirk publicaven recentment a Internet una anàlisi de mitjans de comunicació nord-americans però els resultats podrien ser extrapolables als mitjans espanyols. En els 7 primers mesos després del cop d'estat de 2009 a Hondures, es van produir 43 assassinats de membres de l'oposició i milers de detencions il.legals. I en els primers mesos de 2010, 8 periodistes han estat assassinats.

Cinc dels més importants mitjans de comunicació dels EUA, entre ells la CNN i el New York Times, li van dedicar a això un total de 6 notícies en gairebé 10 mesos. En canvi, la mort per vaga de fam del pres cubà Orlando Zapata i les marxes de les anomenades Damas de Blanco van generar en els mateixos mitjans, en un terç del temps, tot just 3 mesos, 147 notícies, és a dir, van tenir una presència informativa 25 vegades més gran.

L'ex pres Pau Pacheco donava gràcies als mitjans espanyols pels seus bons serveis: "Dono gràcies a Televisió Espanyola ia tota la premsa a Espanya que, de veritat, ha estat molt bona amb tots nosaltres".

Els mitjans espanyols han passat de puntetes sobre les declaracions d'un dels ex presos cubans, que denunciava que el govern de l'illa havia aplicat contra ells una política de dispersió geogràfica. Ricardo González deia: "Vam ser allunyats a centenars de quilòmetres de les nostres famílies, per dificultar a les nostres famílies, per castigar als nostres éssers estimats".

Recordem que el govern espanyol fa més de 20 anys aplicant la política de dispersió geogràfica als presos bascos, la conseqüència directa ha estat, per exemple, la mort de 16 familiars en accidents de trànsit durant els seus viatges de visita.

En les presons espanyoles hi ha 750 persones preses vinculades a l'independentisme basc. Almenys a 130 d'elles no se'ls ha provat la realització d'una sola acció violenta, i han estat condemnades per pertànyer a organitzacions polítiques il · legalitzades o per exercir el periodisme en publicacions avui tancades. Però els mateixos mitjans que posen l'etiqueta de "presos de consciència" als cubans, apliquen la de "terroristes" als bascos.

Un dels periodistes de Ràdio Martí, Normand Hernández, narrava les suposades autolesions de presos a Cuba, com si aquestes no passa, per exemple, en les presons espanyoles: "Un reclús es va introduir dues agulles d'injectar a la part fosca dels seus ulls. 36 mm de fred acer foradar aquest glòbul ocular. I quan li vaig preguntar, vine aquí, per què tu has fet això? Em va dir: per no veure la injustícia".

Aquest tipus d'escenificació artificiosa és ja una tradició en la indústria i negoci de la contrarevolució cubana. El novembre de 2009, la blocaire Yoani Sánchez, sostinguda econòmicament, entre altres, pel grup espanyol Prisa, convocava a la premsa internacional per relatar una suposada pallissa per desconeguts a l'interior d'un automòbil a l'Havana, qualificant l'experiència com "un viatge al terror "(20). Va assegurar que tenia terribles macadures en diverses parts del cos però, quan la premsa internacional va insistir en publicar les fotografies de les seves marques, es va negar en rotund, deixant en evidència l'engany.

Al començament dels anys 80, una gran campanya mediàtica internacional va presentar l'ex policia de la dictadura de Batista Armando Valladares com un poeta empresonat a Cuba per les seves idees i que, a causa dels maltractaments a la presó, havia quedat postrat en una cadira de rodes. La càmera oculta del govern cubà va descobrir que el suposat discapacitat realitzava tot tipus d'exercicis gimnàstics a la seva cel. Això no va ser impediment perquè, després de la seva indult, el president Ronald Reagan li nomenés ambaixador dels EUA a la Comissió de Drets Humans de l'ONU. Avui, és un adinerat especulador empresarial.

En diversos dels mitjans que han cobert l'arribada a Madrid dels exreclusos cubans, la propaganda de la societat de consum es barreja amb l'infantilisme més ridícul d'alguns d'ells. A Telecinco, el director d'informatius Pere Picheras preguntava la periodista enviada Belinda Cea: "Com han reaccionat a la vida en llibertat, al món que nosaltres veiem cada dia?" Aquesta li contestava: "Diuen que l'impacte està sent brutal, bestial, que és com arribar al paradís". "(Estic) impressionat, impressionat, (veig) tot tipus de carn (en aquest supermercat)", se sentia dir a Pau Pacheco. La veu en off completava: "Vénen d'un país que es mou en Cadillacs i bicicletes. (...) Aquests cotxes els sorprenen(...) Aquí, Pau descobreix la càmeres (fotogràfiques) digitals".

En el súmmum de la manipulació, la periodista de Telecinco donava a entendre fins i tot que, a Cuba, no hi ha telefonia mòbil: "Per primera vegada Pau ha vist un mòbil". L'ex reclús ajudava a mentida: "Per a mi, això és ciència ficció".

El missatge és evident: Cuba, sense socialisme, no passaria a les condicions socioeconòmiques dels països capitalistes del seu entorn, com Haití, Jamaica o la República Dominicana. Cuba seria com Europa.

El mateix Pau Pacheco feia, finalment, un cant a l'anomenada "llibertat de premsa": "El que més em impressiona en aquest país és la premsa, la llibertat de premsa que hi ha. Que tu pots dir el que vols, quan vols i on vols".

Evidentment, el seu missatge submís al poder sempre tindrà espai privilegiat als mitjans, propietat dels grans empresaris. Els mateixos mitjans que, per cert, ara imposen la censura total als que denuncien la seva condició de mercenaris.

Però, al marge de tota la propaganda mediàtica, el més xocant de tot aquest assumpte és que els suposats "presos de consciència" la alliberament presenta el govern espanyol com a prova de les seves bones gestions, als pocs dies d'arribar a Madrid acusen a aquest govern de enganyar, perquè no els paga les ajudes econòmiques acordades.

L'allotjament a l'hostal d'un barri obrer de Madrid també ha estat objecte de queixes contra el govern espanyol. "El bany és col.lectiu i les habitacions no estan ventilades", comentaven. Un d'ells denunciava també que haurà d'anar a unes instal.lacions per a immigrants on tindrà "de conviure amb 40 persones".

I el que és encara més surrealista: les persones la alliberament ha estat presentada pel govern espanyol com la prova que les sancions de la Posició Comuna europea contra Cuba no són la via per forçar la seva imaginària "transició" a l'illa, han tret un comunicat demanant que la Unió Europea no derogue la citada Posició Comuna i continuï amb les sancions al seu propi país (28). Normand Hernández deia davant les càmeres: "Això és un maquillatge del govern cubà, que persegueix un sol objectiu (sic), entre tants altres: que li retirin la Posició Comuna (europea), que es va adoptar quan el govern d'Aznar, el 1996. Crec que és una aberració retirar la Posició Comuna a Cuba".

Els innocents i indefensos "ex presos de consciència" cubans, recolzats públicament per personatges de la ultradreta com l'escriptora Zoe Valdés, que-recordem-advoca públicament per la intervenció militar dels EUA a Cuba, han mostrat la seva veritable rostre. Tota una lliçó política per al govern espanyol, a qui els seus defensats l'han apunyalat per l'esquena.

Manuel David Orri, periodista i un dels agents que va provar, el 2003, les connexions d'aquests "dissidents" amb el govern dels EUA, ens deia: "Cuba és lluny de ser una societat perfecta, però és perfectible. Però aquí no s'està discutint això. S'està discutint el nostre dret a decidir sobre el nostre destí-errors inclosos-, sense ingerències de governs estrangers. Aquest va ser el sentit de la meva lluita en aquests 11 anys (com a agent de la Seguretat cubana) i serà el sentit de la meva lluita durant tota la vida".

Obama finança la propaganda antiveneçolana

"Veneçuela està ajornada en matèria de drets humans". Aquesta afirmació, que pretén donar compte del suposat assetjament del Govern Nacional a la llibertat d'expressió, va ser llançada dilluns en un programa d'opinió del canal de dreta Globovisión, que es transmet cada dia al país sense cap limitació, per Carlos Correa, director d'una organització finançada pels EUA anomenada Espai Públic. Correa va fer aquest assenyalament complint la seva tasca: promoure espais mediàtics d'atac al president Hugo Chávez, i per a això encapçala, al costat del Institut de Premsa i Societat, les associacions que han rebut el finançament de més de 4 milions de dòlars que institucions del Govern de EUA han lliurat a organitzacions civils feixistes a Veneçuela.

Així ho van revelar diversos documents del Congrés i del Departament d'Estat dels Estats Units recentment desclassificats.

Espai Públic, encara que es declara independent i autònoma d'ens internacionals o govern algun, té una relació de soci amb el Departament d'Estat dels EUA, ja que és de les principals beneficiàries dels recursos que Washington disposa per a la desestabilització a Veneçuela, a través de la Fundació Panamericana per al Desenvolupament (PADF), Freedom House i l'Agència de Desenvolupament Internacional (USAID).

Una investigació del Moviment pel Periodisme Cal fer (MPN), que recentment va portar a la Fiscalia aquesta denúncia de finançament extern a organitzacions nacionals, va llançar que entre els programes promoguts pel Govern dels Estats Units al país per generar atacs a la revolució bolivariana està l'assignació de més de 699 mil dòlars a Espai Públic i l'Institut de Premsa i Societat.

L'objectiu era "desenvolupar mitjans independents" a Veneçuela, formar més de 150 periodistes perquè impulsin la política comunicacional opositora al Govern d'Hugo Chávez i l'atorgament de premis per fins a 25 mil dòlars a qui segueixin aquesta línia amb més afany.

L'OTAN assassina 52 civils més a Afganistan

Almenys 52 civils, segons el president Karzai, inclosos nens i dones, van morir divendres passat a causa de l'impacte d'un coet disparat per forces de pau de l'OTAN contra un habitatge a la província afganesa de Helmand. Segons ha informat el portaveu del Govern provincial, Abdul Rahim, l'atac va tenir lloc al districte de Sangin, a la província de Helmand, després que un grup de civils entrés a l'interior d'un habitatge de tova per fugir dels combats entre les tropes de l'OTAN i les milícies taliban.

Un coet va impactar en l'habitatge, causant almenys 52 morts, entre ells dones i nens

El portaveu de la presidència afganesa, Waheed Omar, qüestionat per l'autoria de l'atac, ha declarat a l'agència AFP que van a esperar el resultat de la investigació que s'ha obert.

Dos testimonis citats per l'agència francesa van assenyalar dissabte que els coets havien estat llançats per helicòpters de les forces internacionals ocupants.

Un portaveu de la Força Internacional d'Assistència a la Seguretat (ISAF) va assegurar ahir que l'OTAN havia estat informada del que va passar i que s'estava investigant.

La Bettencourt declarà davant la policia

La multimilionària hereva de L'Oréal, Liliane Bettencourt, ha declarat aquest dilluns, en qualitat de testimoni, davant agents de la brigada financera de la policia, que s'han traslladat al domicili particular de la octogenària. Els encarregats de la investigació de l'escàndol que envolta la multimilionària han intentat aclarir amb ella algunes de les incògnites sobre el seu patrimoni i sobre la investigació preliminar oberta per la Fiscalia de Nanterre per frau i evasió fiscal.

El testimoni va durar unes dues hores, segons ha precisat a la premsa l'advocat de Bettencourt, George Kiejman, que també ha indicat que les preguntes es van centrar en els comptes que la rica hereva té a Suïssa, en la situació fiscal de l'illa de Arros que té a les Seychelles, i en la seva relació amb l'actual ministre de Treball, Eric Woerth, també esquitxat pel mateix escàndol.

L'únic que ha transcendit sobre les preguntes ha estat que, segons Kierjamn, l'hereva ha assegurat, sobre el finançament dels partits, que "mai va ser del seu interès i que estava dins del camp del seu marit quan estava viu".

El proper a declarar serà el ministre de Treball, Eric Woerth, després que l'Elisi donés llum verda perquè prestés declaració.

El seu interrogatori es produirà de forma imminent, segons la premsa gala, que apunta que pot tenir lloc aquest mateix dimarts, una vegada que els investigadors tinguin la informació que aquest dilluns els proporcioni Bettencourt.

Woerth és sospitós d'un delicte de "conflicte d'interessos", per haver intervingut, presumptament, perquè la seva dona aconseguís el treball en l'empresa que gestiona la fortuna de l'hereva de L'Oréal.

La dona del ministre, Florence Woerth, ja ha estat interrogada sobre com va arribar a treballar per a una firma que administra la fortuna de la dona més rica de França.

Altres quatre persones properes a Liliane Bettencourt ja han prestat declaració sobre el cas. Es tracta de François-Marie Bani, Patrice de Maistre, Fabrice Goguel i Carlos Vejarano.

Una trama que ha esquitxat a l'Elisi

La propietària de l'imperi de L'Oréal es troba enmig d'una trama que ha esquitxat a l'Elisi, i que va sortir a la llum quan la seva filla, Françoise Meyers-Bettencourt, va recórrer als tribunals per demanar una tutela judicial per la seva mare.

La filla de l'hereva de L'Oréal argumentava que la seva mare no estava en condicions de gestionar la seva fortuna, i va denunciar l'amic de la dona, el fotògraf François-Marie Bani, per aprofitar econòmicament d'ella.

El cisma familiar va derivar en un escàndol amb ramificacions polítiques i financeres en el qual han transcendit gravacions secretes de majordoms i declaracions d'ex agressors fiscals que han arribat a esquitxar el president de França, Nicolas Sarkozy, i que segueixen posant en dificultats el ministre Woerth.