dissabte, 20 de febrer de 2010

Australia amenaça denunciar al Japó a la Cort Internacional per la caça de balenes

El primer ministre d'Austràlia, Kevin Rudd, va amenaçar avui amb denunciar al Japó davant la Cort Internacional de Justícia de l'ONU, si el país asiàtic persisteix en la caça de balenes a l'Antàrtida. El cap del Govern australià va precisar que la data límit per al cessament de la caça de balenes abans que Canberra emprengui accions legals és el novembre de 2010.

Les declaracions de Rudd es produeixen en vigília de la visita del canceller nipó, Katsuya Okada, que arriba a Austràlia per entrevistar-se amb el seu homòleg australià i el ministre de Defensa del país. Per la seva banda, Okada va replicar que el Japó es dedica a la recerca de balenes i no la seva caça, pel que les seves accions no violen la llei.

Aquesta posició està secundada per l'antic representant nipó davant la Comissió Balenera Internacional (CBI), Masayuki Komatsu, que està convençut que el seu país sortirà victoriós de les batalles judicials: "Voldria saber en quins (documents) es basarà Austràlia per iniciar el procés judicial", es va preguntar Komatsu.

Tot i la prohibició de la caça de balenes imposada el 1986, Japó continua la captura dels animals, al.legant la clàusula del conveni que permet la caça a petita escala amb fins científics.


Australia amenaza denunciar a Japón ante la Corte Internacional si continúa la caza de ballenas
El primer ministro de Australia, Kevin Rudd, amenazó hoy con denunciar a Japón ante la Corte Internacional de Justicia de la ONU, si el país asiático persiste en la caza de ballenas en la Antártida, informó hoy la prensa local. El jefe del Gobierno australiano precisó que la fecha límite para el cese de la caza de ballenas antes de que Canberra emprenda acciones legales es el noviembre de 2010.

Las declaraciones de Rudd se producen en víspera de la visita del canciller nipón, Katsuya Okada, quien llega a Australia para entrevistarse con su homólogo australiano y el ministro de Defensa del país. Por su parte, Okada replicó que Japón se dedica a la investigación de ballenas y no su caza, por lo que sus acciones no violan la ley.

Esta posición está secundada por el antiguo representante nipón ante la Comisión Ballenera Internacional (CBI), Masayuki Komatsu, quien está convencido de que su país saldrá victorioso de las batallas judiciales: "Quisiera saber en qué (documentos) se basará Australia para iniciar el proceso judicial", se preguntó Komatsu.

A pesar de la prohibición de la caza de ballenas impuesta en 1986, Japón continúa la captura de los animales, alegando la cláusula del convenio que permite la caza a pequeña escala con fines científicos.



Timoixenko retira la demanda d'impugnació de les presidencials a Ucraïna

La primera ministra d'Ucraïna, Iúlia Timoixenko, ha declarat avui que retira la seva demanda d'impugnació dels resultats de les eleccions presidencials del passat 7 de febrer, presentada al Tribunal Administratiu Suprem fa quatre dies: "Vam decidir retirar la demanda presentada", ha dit Timoixenko, en intervenir davant els magistrats del Tribunal Administratiu. Segons les seves paraules, no té sentit insistir en la revisió dels resultats de les eleccions presidencials del passat 7 de febrer, per haver rebutjat la institució judicial satisfer les demandes anteriors en què Timoixenko denunciava frau electoral.

El líder del Partit de les Regions, Víctor Yanukóvich va obtenir el 48,95% dels vots en la segona volta de les presindenciales, enfront del 45,47% del seu rival, Iúlia Timoixenko. Els presidents de Rússia, EUA, França i el cap la Comissió Europea ja van felicitar Yanukóvich per la seva victòria, fins i tot abans de l'anunci dels resultats oficials, després que els observadors internacionals proclamesin la regularitat i neteja dels comicis.


Timoshenko retira su demanda de impugnación de los resultados de las presidenciales en Ucrania

La primera ministra de Ucrania, Yulia Timoshenko, declaró hoy que retira su demanda de impugnación de los resultados de las elecciones presidenciales del pasado 7 de febrero, presentada al Tribunal Administrativo Supremo hace cuatro días.

"Decidimos retirar la demanda presentada", dijo Timoshenko, al intervenir ante los magistrados del Tribunal Administrativo.

Según sus palabras, carece de sentido insistir en la revisión de los resultados de las elecciones presidenciales del pasado 7 de febrero por haber rechazado la institución judicial satisfacer las demandas anteriores en las que Timoshenko denunciaba fraude electoral.

El líder del Partido de las Regiones, Víctor Yanukóvich obtuvo el 48,95% de los votos en la segunda vuelta de las presindenciales, frente al 45,47% de su rival, Yulia Timoshenko.

Los presidentes de Rusia, EEUU, Francia y el jefe la Comisión Europea felicitaron a Yanukóvich por su victoria incluso antes del anuncio de los resultados oficiales.



Loppsi II: Polis de més Alta Tecnologia, més a prop de la distòpia

Sota l'empar de l'adaptació "a noves formes de delinqüència", el text que s'ha aprovat aquesta setmana a l'Assemblea Nacional de França, reforça els dispositius de control i els arxius policials. Un recull d'articles i esmenes, destinades a proporcionar un marc pels agents de seguretat (privats i públics, per primera vegada junts) sense preguntar-se les raons de l'augment de la delinqüència o d'una definició del que, o el que, hauria de ser la seguretat: la filosofia general de la planificació de la llei d'acompliment de la Seguretat Nacional (Loppsi) va per altre lloc.

El text, dotat amb un pressupost de 2,5 milions d'euros, va ser aprovat en primera lectura per 312 vots a favor i 214 en contra, després de tres dies de debat i quan mitja cambra era buida, proporcionant a la policia un nou arsenal de tecnologia, sota la responsabilitat, en la majoria dels casos, d'un jutge d'instrucció, una institució per la que els dies semblen comptats, però.
L'objectiu: "respondre a les noves formes de delinqüència", en paraules del portaveu de la UMP, Frédéric Lefebvre. I reduir al mínim les tasques que la policia considera "excessives", per exemple, els trasllats de detinguts.

La primera aplicació d'aquest disbauxa tecnològica: El procés de validació de la generalització de la videovigilància, que el text inclou sota el dolç nom de "vidéoproteció", triplicant el nombre de càmeres als carrers per arribar a les 60.000 el 2012.
Si, en alguns aspectes, aquesta nova llei no inventa res i es contenta en marcar les linees, es reserva algunes novetats, molt més greu encara, des d'el punt de vista de les associacions i sindicats compromesos amb les llibertats civils: la possibilitat oberta a que els establiments privats col.loquin càmeres de vigilància al carrer, una disposició que anteriorment es limitava als edificis exposats a actes de terrorisme. En concret, aquesta disposició permetrà doncs que qualsevol estanc, banc o no importa quina floristeria, vigilin les anades i vingudes per la vorera.

L'ús d'aquest sistema consisteix en una "deshumanització de la justícia"

Un altre ús de les càmeres: la generalització de la videoconferència en els tribunals. L'objectiu: disminuir el desplaçament dels acusats (i per tant els agents de policia que s'hi dediquen).
Fa un any, els jutges van rebre, del seu ministre tutelar, l'ordre de limitar al 5% les extraccions judicials, recurrent de manera més sistemàtica a les videoconferències per entrevistar als detinguts.
Una disposició que pot ser entesa "en alguns casos, quan l'acusat és a Còrsega, i el seu jutge en Lille, per exemple", explica Mateu Bonduelle, Secretari General de la Unió de magistrats.
Avui en dia, però, és cada vegada més comú la videoconferència: "Encara que la presó sigui a mitja hora del tribunal". "Problema enorme" plantejat pel sindicalista, que també és jutge d'instrucció: L'ús d'aquest sistema consisteix en una "deshumanització de la justícia": "Això no és el mateix que parlar amb algú que està davant vostre; jutjar a distància pot tenir efectes "desresponsabilitzants" pel jutge, en la mesura que la pantalla provoca un distanciament del sofriment".

Una altra etapa assolida pel text: El recurs i l'ús dels arxius. La idea: Interconnectar els diferents arxius existents, dels que l'existència i operacions són de fet validats. "Anem a una generalització del fitxat: els arxius genètics, per exemple, ja contenen, i durant cinc anys, més de 800.000 sospitosos sobre 1.000.000 de dades", diu Matthew Bonduelle. Altres mesures de tecnologia avançada, no menys importants: La instal.lació de cookies en cases privades per vigilar els moviments en els seus equips. Simple transposició de les escoltes telefóniques en l'àmbit de la informàtica, justifica Eric Ciotti, ponent del projecte de llei.


Loppsi II: un fliquage toujours plus high-tech

Sous couvert de s’adapter «aux nouvelles formes de délinquance», le texte qui a été voté hier à l’Assemblée, renforce les dispositifs de surveillance et les fichiers.

Une compilation d’articles et d’amendements censés donner un cadre aux acteurs de la sécurité (privé et public confondus, pour la première fois) sans jamais poser la question des raisons de l’augmentation de la délinquance ou d’une définition de ce qu’est ou devrait être la sécurité: la philosophie générale de la loi de programmation sur la performance de la sécurité intérieure (Loppsi) est ailleurs.

Le texte, doté d’un budget de 2,5 milliards d’euros, qui a été adopté hier en première lecture à l’Assemblée nationale (par 312 voix pour et 214 contre) après trois jours de débats devant un hémicycle à moitié vide, met à la disposition des policiers un nouvel arsenal technologique — sous la responsabilité, dans la plupart des cas, d’un juge d’instruction, une institution dont les jours semblent pourtant comptés. Le but: répondre «aux nouvelles formes de délinquance», selon les termes du porte-parole de l’UMP, Frédéric Lefebvre. Et réduire le plus possible les tâches que les policiers considèrent «indues» —par exemple, les transferts de détenus.

Première application de cette débauche technologique : la validation du processus de généralisation de la vidéosurveillance, que le texte couvre du doux nom de «vidéoprotection», avec le triplement annoncé du nombre de caméras dans les rues pour atteindre 60 000 d’ici à 2012. Si, sur cet aspect, cette nouvelle loi n’invente rien et se contente de marquer le trait, elle réserve du nouveau, bien plus grave encore, du point de vue des associations et syndicats attachés aux libertés publiques: la possibilité offerte aux établissements privés de placer des caméras surveillant la voie publique, une disposition jusqu’ici limitée aux bâtiments exposés à des actes de terrorisme. Concrètement, cette disposition permettra donc à n’importe quel débitant de tabac, n’importe quelle banque ou n’importe quel fleuriste, de surveiller les allées et venues sur le trottoir.
L’utilisation de ce système entraîne une «déshumanisation de la justice»

Autre utilisation des caméras: la généralisation de la visioconférence dans les tribunaux. L’objectif: diminuer les déplacements de prévenus (et donc les policiers qui y sont dédiés). Il y a un an, les magistrats recevaient de leur ministre de tutelle l’ordre de limiter de 5 % les extractions judiciaires en recourant de façon plus systématique à la visioconférence pour auditionner les détenus. Une disposition qui peut se comprendre «dans certains cas, quand un prévenu est en Corse et que son juge est à Lille par exemple», détaille Matthieu Bonduelle, secrétaire général du Syndicat de la magistrature. Aujourd’hui pourtant, les visioconférences se généralisent «même quand la maison d’arrêt n’est qu’à une demi-heure du tribunal». «Énorme problème», soulevé par le syndicaliste qui est également juge d’instruction, l’utilisation de ce système entraîne une «déshumanisation de la justice»: «ce n’est pas la même chose de s’entretenir avec quelqu’un qui est en face de vous, juger à distance peut avoir des effets déresponsabilisants pour le juge, dans la mesure ou l’écran provoque une mise à distance de la souffrance».

Autre stade franchi par le texte: le recours et l’utilisation des fichiers. L’idée: interconnecter les différents fichiers existants —dont l’existence et le fonctionnement sont de fait validé. «On va vers une généralisation du fichage: les fichiers génétiques par exemple, contiennent déjà, et pour vingt-cinq ans, 800 000 suspects sur un million de données», précise Matthieu Bonduelle. Autre mesure high-tech, et pas des moindres, l’installation de «mouchards» au domicile de particuliers pour surveiller les mouvements sur leurs ordinateurs. Simple transposition des écoutes téléphoniques au domaine informatique, justifie Éric Ciotti, rapporteur du projet de loi.



Europa i classes: El que ens costen Barroso i les jubilacions d'or dels funcionaris europeos

En Jose Manuel Durao Barroso guanya més que l'Obama: 29.504 euros mes, a part dels 3.600 per despeses de residència, i els 1.660 de representació, mensuals. L'any passat va costar a la UE 720.230 euros en despeses de representació, amb més de 66 desplaçaments en avió taxi i jet privat, a càrrec del Parlament Europeu. Bé, res comparable amb les pensions d'or dels presidents d'empreses privades, però els 129 alts funcionaris de la Unió Europea (comissaris, jutges, secretaris ...) realment no en tenen queixes. Cap pla de pensions de l'Administració pública dels 27 Estats membres és tan favorable. I per bones raons, un comissari europeu, un jutge, el fiscal general del Tribunal de Justícia ... no paguen cap cotització, a diferència del funcionariat europeu que paga el 10,90% del seu sou base.

Però per aquesta taxa zero, els alts funcionaris de la UE gaudeixen de serveis de luxe que es detallen en un informe que està a punt de publicar Salvaguarda de Jubilacions, una associació coneguda per la seva persistència en el seguiment dels abusos. Així que, quan abandonen les seves funcions, els "mestres" de la Unió poden arribar fins a un 70% d'un sou final molt còmode. Els sous d'aquests "superfuncionaris" pujen, de mitjana, 21.260€ al mes. En el fons de l'escala, el Secretari del Tribunal de la funció pública toca 16.327€. A dalt, el President del Tribunal de Comptes rep 23.405€ i el del Tribunal de Justícia 26.651€, i això sense indemnitzacionss i altres complements familiars (per exemple, més de 2.000 euros al mes per 3 fills que mantenir!)

Per aconseguir el 70% del seu salari final per a la jubilació, als alts funcionaris de la UE no els hi calen 40,5 anys de treball, com en el sector privat a França. N'hi ha prou amb 16 anys. La veritat obliga a dir que és bastant estrany assolir aquest llindar fatídic, donada la durada del mandat, però fins i tot un breu pas és avantatjós. Així, Jacques Barrot, vicepresident de la Comissió de Transports, després de només 5 anys en el càrrec, té dret, a l'octubre, a una pensió de 4.728,20€.

Els que pleguen poden esperar rebre entre 300.000 i 500.000€

La veritat obliga a dir, de nou, que aquestes pensions són acumulables amb els obtingudes als països d'origen. I què en cas de sortida abans de l'edat -65 anys- als 129 privilegiats de la Unió els afecta un paracaigudes còmode. Com un "subsidi de reubicació", sabent que totes les despeses (transport, assegurances ...) són, a més, amb el suport de la UE. S'ha afegit una "assignació de transició" servida mensualment durant 3 anys, en proporció al sou base i la durada del mandat (40% per menys de 2 anys, fins al 65% després de 15 anys). Una restricció, però: un cop acabat el mandat, si l'alt funcionari té una europeo exerceix una tasca nova, la seva remuneració no podrà excedir, inclòs el subsidi de transició, el que va rebia a Brussel.les o a Luxemburg.

En total, la combinació de les dues assignacions, els acomiadats poden esperar rebre entre 300.000 i 500.000 euros, cosa que no afecta a les prestacions de jubilació venideres. No està malament per als respnsables millor que ben pagats (el President de la Comissió Europea, José Manuel Barroso, amb 29.504€ mensuals, rep més que el President dels Estats Units), i que sovint tornen a la seva administració d'origen, tornen a la política o s'apalanquen a la privada. Conclusió de Salvaguarda de Jubilacions: "És un punt culminant, l'administració de la UE, el garant de l'ortodòxia fiscal i llestos per jugar a la policia vis-à-vis als Estats membres que no respectin els principis de la bona gestió i el rigor econòmic, condueix, per si mateix, a costa dels contribuents, una política laxa, totalment al marge de la realitat".


D'accord, rien de comparable avec les retraites en or des Pdg, mais les 129 -très- hauts fonctionnaires de l'Union européenne (commissaires, juges, greffiers...) n'ont vraiment pas à se plaindre. Aucun régime de retraite de la fonction publique dans les 27 États membres n'est aussi favorable. Et pour cause, un commissaire européen, un juge, un avocat général de la Cour de justice... n'acquittent aucune cotisation, contrairement au fonctionnaire européen lambda qui, lui, verse 10,90 % de son traitement de base.

Mais pour ce tarif zéro, les hauts fonctionnaires de l'Union bénéficient de prestations luxueuses détaillées dans un rapport que s'apprête à publier Sauvegarde Retraites, association connue pour son obstination à traquer les abus. Ainsi, quand ils abandonnent leurs fonctions, les maîtres de l'Union peuvent toucher jusqu'à 70 % d'un dernier traitement très confortable. Les émoluments de ces "superfonctionnaires" s'élèvent, en moyenne, à 21.260 euros mensuels. Au bas de l'échelle, le greffier du Tribunal de la fonction publique touche 16.327 euros. En haut, le président de la Cour des comptes perçoit 23.405 euros et celui de la Cour de justice 26.651 euros, et cela, sans indemnités et autres suppléments familiaux (par exemple, plus de 2.000 euros par mois pour 3 enfants à charge!).

Pour obtenir les 70 % de leur dernier salaire pour leurs retraites, les hauts fonctionnaires de l'Union n'ont pas besoin de trimer 40,5 ans, comme dans le privé, en France. Il suffit de "tenir" 16 ans. La vérité oblige à dire qu'il est assez rare de parvenir à ce seuil fatidique compte tenu de la durée des mandats, mais même un court passage reste avantageux. Ainsi, Jacques Barrot, vice-président de la commission chargée des transports, au terme de seulement 5 ans de mandat, aura droit, en octobre, à une pension de 4.728,20 euros.

Les partants peuvent espérer toucher entre 300.000 et 500.000 euros

La vérité oblige à dire là aussi que ces retraites sont cumulables avec celles obtenues dans les pays d'origine. Et qu'en cas de départ avant l'âge -65 ans-, les 129 privilégiés de l'Union touchent de confortables parachutes. Sous forme d'une "indemnité de déménagement", sachant que tous les coûts (transports, assurances...) sont, en plus, pris en charge par l'Union. S'ajoute une "indemnité de transition" servie mensuellement pendant 3 ans en proportion du salaire de base et de la durée du mandat effectué (40 % pour moins de 2 ans, jusqu'à 65 % au-delà de 15 ans). Une restriction toutefois: une fois le mandat achevé, si le haut fonctionnaire européen exerce une nouvelle activité, sa rémunération ne doit pas dépasser, y compris l'indemnité de transition, ce qu'il percevait à Bruxelles ou à Luxembourg.

Au total, en cumulant les deux indemnités, les partants peuvent espérer toucher entre 300.000 et 500.000 euros, ce qui n'altère en rien les prestations de retraite à venir. Pas mal pour des responsables mieux que bien payés (le président de la Commission européenne José Manuel Barroso, avec 29.504 euros, touche plus que le président des États-Unis) et qui, le plus souvent, réintègrent leur administration d'origine, reviennent à la politique ou pantouflent dans le privé. Conclusion de Sauvegarde Retraites: "C'est un comble, l'administration européenne, garante de l'orthodoxie budgétaire et si prompte à jouer les gendarmes vis-à-vis des États membres qui ne respectent pas les principes de bonne gestion et de rigueur économique, mène, pour elle-même, aux frais des contribuables, une politique laxiste totalement coupée des réalités".



David Arasa, acusat d'abusos, serà canviat de parròquia perquè pugui seguir abusant

El bisbe de Tortosa, Javier Salinas, com la resta de clergat espanyol i català, no han escoltat les veus de Roma que clamen per acabar amb els abusos sexuals de la jerarquia católica ans al contrari, ha pactat, un cop més, amb els pares de les nenes afectades per l'atac del rector David Arasa per tapar l'escàndol i trasladar de parròquia al abusador, perque pugui així seguir actuant impunement amb nous catequistes innocents. En mig de tots els escàndols coneguts i denunciats els últims dies destaca la molt hipòcrita i criminal actitud de l'església espanyola, la més corrupte sens dubta i la més protegida per la política dels seus servents inmorals i degenerats, apoltronats per arreu.

Encara està per saber on van ser mantinguts a Espanya els jesuites alemanys pederastes que van ser trasladats a Espanya i Xile, després d'haver abusat de més de 100 nens, alguns del quals es van suïcidar desesperats per les tortures i humiliacions viscudes.
És que no hi ha fiscals i jutges a Tortosa, o és que l'abús i les lleis continuen sent només pel poble i no pels senyors i la clericalla que té patent divina?

El bisbat de Tortosa, després de parlar amb els pares de les nenes afectades i arribar a un acord secret sobre els fets ocorreguts, quan el rector d'Horta va retenir diversos menors d'edat al seu cotxe, ha acordat amb els pares de retirar els càrrecs. Per la seva banda, el bisbat hauria decidit rellevar David Arasa com a rector de la parròquia de la població. Dissabte passat, després de sopar amb un grup de joves, Arasa hauria proposat a tres noies que l'acompanyessin amb el seu cotxe per visitar l'interior de l'església amb llanternes. Després d'intentar arrencar a gran velocitat, dos de les nenes van poder abandonar el cotxe espantades. El capellà però hauria impedit baixar durant el trajecte a la noia que seia al lloc del copilot.

Javier Salinas, bisbe de Tortosa, ja va ser noticia per haver acomiadat un professor de religió que havia demant la baixa de maternitat. El denunciant del cas, un company de l'acomiadat, va recordar llavors, amb ironia, com l'Església s'havia sumat el dissabte abans a la manifestació en defensa de la família, quan el que havia fet aquest bisbe és, al seu entendre, "destruir-ne una", ja que la dona del professor acomiadat es trobava també a l'atur i tots dos tenien un nadó.

El bisbe de Tortosa no havia acudit a la manifestació convocada pel Fòrum de la Família, encara que sí havia mostrat públicament el seu suport al manifest contra els casaments gais i havia animat els catalans a participar en la marxa. En canvi, quan els abusadors són dels seus no importen els abusos, tot és gratis! Com deia la premsa alemanya en portada (Der Spiegel): Els Hipòcrites!

Per la seva banda, la Federació de Professors d'Ensenyament de Religió va denunciar que aquest no era pas, malauradament, un cas aïllat.





Corbacho: Nova Llei d'Economia Social per fomentar les cooperatives

El Govern prepara una nova normativa per regular les empreses de caràcter social, principalment cooperatives. La llei s'aprovarà "abans de l'estiu" i servirà per facilitar la seva creació i articular els canals de representació. "Hi ha una altra manera de fer empresa, d'una manera participativa, solidaria i socialment responsable", va dir el president José Luis Rodríguez Zapatero. Mentre pronunciava aquestes paraules, es convertia en el primer president del Govern que assisteix a un acte organitzat per la Confederació Empresarial Espanyola de l'Economia Social (CEPES).

Després d'això, va aprofitar el moment per anunciar la creació d'una nova llei que reguli a aquest tipus de societats, majoritàriament cooperatives: "És un sector poc conegut i valorat", va admetre, per recordar que aquesta classe de companyies factura 110.000 milions d'euros anuals i dóna feina a més de 2,35 milions de persones. La nova norma tindrà per objecte que aquesta última xifra augmenti, ajudant així a pal.liar l'atur.

El projecte de llei que prepara el Govern, en col.laboració amb Cepes, servirà per donar veu al "tercer sector" i per "reduir els tràmits administratius i càrregues burocràtiques" necessaris per crear aquest tipus d'empreses. Aquestes, anomenades d'Economia Social, engloben, a més de les cooperatives, a fundacions, societats laborals, mutualitats, empreses d'inserció i centres especials d'ocupació. Entre totes han capejat la crisi generant 23.856 nous llocs de treball en l'últim any i mig, i creant gairebé quatre milers de noves empreses.

"Volem que sigui una llei pionera en l'àmbit europeu", ha afirmat Zapatero, que va ressaltar aquesta iniciativa com un dels grans potencials amb els quals Espanya pot treure pit durant la presidència de torn de la UE. Per això, va avançar el camí marcat per la nova legislació implica posar en marxa "un primer text articulat abans de l'estiu".

Fons local

Arropant al president, van acudir, entre altres, el ministre de Treball, Celestino Corbacho i la seva homòloga en Sanitat i Afers Socials, Trinidad Jiménez. Davant 600 persones, Zapatero va recalcar que el Consell de Ministres del proper 26 de febrer aprovarà la creació d'un Pla de Promoció d'Inclusió Social, per incentivar els programes que eviten l'exclusió de determinats col.lectius. Finalment, va fer èmfasi en el paper que tindran les empreses d'Economia Social en la superació de la crisi econòmica. Argumentant que aquestes també podran beneficiar del nou Fons Estatal d'Ocupació, va declarar que aquest compta ja amb 30.620 projectes per a 2010, que faran servir a 275.500 persones.

Per la seva banda, el president de Cepes, Juan Antonio Pedreño, va apostar per donar prioritat "les persones per sobre del capital" i es va sumar a les veus que reclamen que els partits polítics consensuen un gran pacte anticrisi.


Trabajo prepara una nueva Ley de Economía Social para fomentar las cooperativas

El Gobierno prepara una nueva normativa para regular las empresas de carácter social, principalmente cooperativas. La ley se aprobará "antes de verano" y servirá para facilitar su creación y articular canales de representación.

Hay otro modo de hacer empresa, de un modo participativo, solidario y socialmente responsable", celebró ayer José Luis Rodríguez Zapatero. Mientras pronunciaba estas palabras, se convertía en el primer presidente del Gobierno que asiste a un acto organizado por la Confederación Empresarial Española de la Economía Social (Cepes). Tras apuntarlo, aprovechó el momento para anunciar la creación de una nueva ley que regule a este tipo de sociedades, en su mayoría cooperativas. "Es un sector poco conocido y valorado", admitió, para recordar que esta clase de compañías factura 110.000 millones de euros anuales y da trabajo a más de 2,35 millones de personas. La nueva norma tendrá por objeto que esta última cifra aumente, ayudando así a paliar el paro.

El proyecto de ley que prepara el Gobierno, en colaboración con Cepes, servirá para dar voz al "tercer sector" y para "reducir los trámites administrativos y cargas burocráticas" necesarios para crear este tipo de empresas. Éstas, denominadas de Economía Social, engloban, además de las cooperativas, a fundaciones, sociedades laborales, mutualidades, empresas de inserción y centros especiales de empleo. Entre todas han capeado la crisis generando 23.856 nuevos puestos de trabajo en el último año y medio, y creando casi cuatro millares de nuevas empresas.

"Queremos que sea una ley pionera en el ámbito europeo", aseveró Zapatero, que resaltó esta iniciativa como uno de los grandes potenciales con los que España puede sacar pecho durante la presidencia de turno de la UE. Por ello, avanzó la senda marcada para la nueva legislación implica tener listo "un primer texto articulado antes del verano".

Fondo local

Arropando al presidente, acudieron, entre otros, el ministro de Trabajo, Celestino Corbacho y su homóloga en Sanidad y Asuntos Sociales, Trinidad Jiménez. Ante 600 personas, Zapatero recalcó que el Consejo de Ministros del próximo 26 de febrero aprobará la creación de un Plan de Promoción de Inclusión Social, para incentivar los programas que evitan la exclusión de determinados colectivos. Finalmente, hizo hincapié en el papel que tendrán las empresas de Economía Social en la superación de la crisis económica. Argumentando que éstas también podrán beneficiarse del nuevo Fondo Estatal de Empleo, declaró que éste cuenta ya con 30.620 proyectos para 2010, que emplearán a 275.500 personas.

Por su parte, el presidente de Cepes, Juan Antonio Pedreño, apostó por primar "las personas por encima del capital" y se sumó a las voces que reclaman que los partidos políticos consensuen un gran pacto anticrisis.



Veneçuela: Més agroecología i menys plaguicides

Científics veneçolans van destacar aquest dijous l'ús de l'agricultura orgànica com a mecanisme per reduir l'ús dels plaguicides en aquest sector. D'acord amb ells, aquesta estratègia afavorirà el benestar humà i ambiental del país sud-americà: "La agroecologia és un art i un ofici destinat a obtenir productes sans, mitjançant la utilització de tecnologies harmòniques amb l'entorn", van afirmar especialistes del Ministeri del Poder Popular per al medi ambient durant un fòrum dedicat a aquesta temàtica.
"Durant segles els camperols i indígenes de la nació han desenvolupat sistemes i coneixements agrícoles respectuosos amb la natura", va expressar César Amaral, un dels experts de la institució.

I afegí que "conscients dels impactes produïts per l'agricultura moderna, productors, investigadors, organitzacions no governamentals i institucions de l'Estat coincideixen en la necessitat de reprendre les tradicions dels nostres avantpassats".

Va ressaltar a més que alguanas de les pràctiques ancestrals poden servir com a referència, en garantir una vida més saludable per a la població, els sòls i l'aigua. Amaral també va comentar que aquestes alternatives impliquen el reciclatge i la reutilització de deixalles vegetals i deixalles.

En relació amb els plaguicides, va alertar que és important conèixer els riscos de la seva aplicació, les dosis a emprar i les normes per al seu millor maneig per tal de minimitzar les seqüeles sobre humans i els ecosistemes.


Científicos venezolanos sostienen que agricultura orgánica favorece al ambiente

Científicos venezolanos destacaron este jueves el empleo de la agricultura orgánica como mecanismo para reducir el uso de los plaguicidas en ese sector, reseñó Prensa Latina.

De acuerdo con ellos, esta estrategia favorecerá el bienestar humano y ambiental del país suramericano: 'La agroecología es un arte y un oficio destinado a obtener productos sanos, mediante la utilización de tecnologías armónicas con el entorno', afirmaron especialistas del Ministerio del Poder Popular para el Ambiente durante un foro dedicado a esa temática.

'Durante siglos los campesinos e indígenas de la nación han desarrollado sistemas y conocimientos agrícolas respetuosos con la naturaleza, expresó César Amaral, uno de los expertos de la institución.

Agregó que 'conscientes de los impactos producidos por la agricultura moderna, productores, investigadores, organizaciones no gubernamentales e instituciones del Estado coinciden en la necesidad de retomar las tradiciones de nuestros antepasados'.

Resaltó además que algunas de las prácticas ancestrales pueden servir como referencia, al garantizar una vida más saludable para la población, los suelos y el agua. Amaral también comentó que dichas alternativas implican el reciclaje y la reutilización de desechos vegetales y desperdicios.

En relación con los plaguicidas, alertó que es importante conocer los riesgos de su aplicación, las dosis a emplear y las normas para su mejor manejo con el fin de minimizar las secuelas sobre humanos y los ecosistemas.



Un cuiner digne de Berlusconi: Menú del dia, gat al forn!

En aquests dies hi ha molt a discutir a la televisió italiana. Un cuiner és difamat per tenir un gust molt especial: va proposar variar el menjar quotidiana amb un plat de gat domèstic. Què avorrit és, va pensar probablement un cuiner de tele a Itàlia, tots els dies cuinar el mateix: pollastre, chancho, cochino o porc, carn de res, peix. I es va posar creatiu. En el seu programa "Prova del cuoco" ("Prova de cuinar") el cuiner Pepe Bigazzi li va presentar al seu públic una recepta per cuinar gats domèstics. Mentre que el xef va jurar que la seva recepta era "una delícia", el públic va reaccionar amb fàstic. Es va formar un escàndol mediàtic que va provocar un debat a nivell nacional. I la presentadora només va encertar a dir davant càmeres "Scusi!".

Sense penediment

Organitzacions de protecció d'animals es van aixecar en contra de Bigazzi, el partit dels Verds va expressar també el seu empipament i, fins i tot, la secretària d'Estat del ministeri italià de Salut va comentar l'incident exhortant a la cadena radiotelevisiva Rai1 que emprengués mesures en contra de l'italià amb necessitats específiques.

L'emissora va reaccionar immediatament i va acomiadar Bigazzi que portava 10 anys fent el seu programa. El cap de cuina no entén l'agitació sobre el tema i se sent malentès. Segons el diari La Repubblica mai va ser la seva intenció animar a ningú a menjar-se els seus acompanyants felins. Va ser més aviat una broma, diu Bigazzi, però penedir-se?: "No No ho farà", va replicar aquest "italo-cuoco".

Debat intens

Com si Itàlia no tingués altres preocupacions, el debat segueix ocupant els titulars de la premsa escrita i parlada. No sorprèn, doncs, que la televisió, gairebé completament en mans del mateix primer ministre Berlusconi, no tingui un altre tema que una bona recepta gat cuit.

En lloc d'investigar la corrupció de molts dels seus polítics s'entrevista ara a protectors d'animals, en comptes d'acomiadar a un que altre funcionari inepte, digne d'enviar a casa, es acomiada un cuiner "gourmet" de televisió. És més, en comptes de parlar de les muntanyes d'escombraries que es produeixen cada dia i que "adornen" els carrers de Nàpols, la preocupació nacional és la relació dels italians amb els seus animals domèstics.

Però veient-lo d'un altre costat. Potser els alemanys haurien de seguir aquest exemple dels nostres amics del sud i en comptes de parlar tant de política, parlar més del menjar. Així que els desitgem Bon profit!


Menú del día: gato al horno

Siesta antes de la cena...
En esos días hay mucho que discutir en la televisión italiana. Un cocinero es difamado por tener un gusto muy especial: propuso variar la comida cotidiana con un plato de gato doméstico.

Qué aburrido es, pensó probablemente un cocinero de tele en Italia, todos los días cocinar lo mismo: pollo, chancho, cochino o cerdo, carne de res, pescado. Y se puso creativo. En su programa “Prova del cuoco” (“Prueba de cocinar”) el cocinero Pepe Bigazzi le presentó a su público una receta para cocinar gatos domésticos. Mientras que el chef juró que su receta era “una delicia”, el público reaccionó con asco. Se formó un escándalo medial que provocó un debate al nivel nacional. Y la presentadora sólo atinó a decir ante cámaras "Scusi!".

El gato catalán, de Botero. Escultura en la Rambla del Raval, de Barcelona. © José Ospina Valencia

Sin arrepentirse

Organizaciones de protección de animales se levantaron en contra de Bigazzi. El partido de Los Verdes expresó también su enfado, e incluso, la secretaria de Estado del ministerio italiano de Salud comentó el incidente exhortándo a la cadena radiotelevisiva Rai Uno que emprendiera medidas en contra del italiano con gustos especiales.

La emisora reaccionó inmediatamente y despidió a Bigazzi que llevaba 10 años haciendo su programa. El jefe de cocina no entiende la agitación sobre el tema y se siente malentendido. Según el periodico La Repubblica nunca fue su intención animar a nadie a comerse sus acompañantes felinos. Fue más bien una broma, dice Bigazzi, pero ¿Arrepentirse? - "No. No lo hará", replicó este "italo-cuoco".

Debate intenso

Como si Italia no tuviera otras preocupaciones, el debate sigue ocupando los titulares de la prensa escrita y hablada. No sorprende pues que la televisión, casi completamente en manos del mismo primer ministro Berlusconi, no tenga otro tema que una buena receta gato cocido.

En vez de investigar la corrupción de muchos de sus políticos se entrevista ahora a protectores de animales; en vez de despedir a uno que otro funcionario inepto, digno de mandar a casa, se despide a un cocinero "gourmet" de televisión. Es más, en vez de hablar de las montañas de basura que se producen cada día y que "adornan" las calles de Nápoles, la preocupación nacional es la relación de los italianos con sus animales domésticos.

Pero viéndolo de otro lado. Tal vez los alemanes debieran seguir ese ejemplo de nuestros amigos del sur y en vez de hablar tanto de política, hablar más de la comida. Así que les deseamos ¡Buen provecho!



Perspectives ombrívoles a informe de l'OCDE

Què passa amb l'ajuda per al desenvolupament quan les nacions riques entren en crisi?
Cada vegada es fan més tangibles els efectes de la crisi financera; prova d'això és la creixent dificultat de les nacions industrialitzades per seguir oferint més ajuda per al desenvolupament als països més pobres.
Són nombrosos els països que van prometre oferir més ajuda per al desenvolupament a països no industrialitzats i no podran complir la seva paraula aquest any. A aquesta conclusió va arribar l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmic (OCDE) després de presentar un informe a París el passat dimecres (17.2.2010). França i Alemanya, que estan entre els països més despresos en aquesta matèria, van oferir menys ajuda de la oferta en la cimera del G-8, celebrada a Gleneagles, Escòcia, el 2005.

"El nou Govern federal honora els compromisos adquirits internacionalment per Alemanya i en el contracte del Govern de coalició pot llegir que fins l'any 2015 volem invertir el 0,7 per cent del nostre Producte Nacional Brut (PNB) a la col.laboració per al desenvolupament", va anunciar Dirk Niebel, ministre per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament, ludint a la proposició subscrita pels 192 països membres de l'Organització de les Nacions Unides (ONU) l'any 2000: en la mesura del possible, complir amb els vuit Objectius de Desenvolupament del Mil.lenni fins al 2015.

Les metes per al mil.lenni tenen retard

Entre les metes fixades per aquest projecte és reduir a la meitat el nombre de persones afligides per la pobresa extrema i la fam, l'accés a l'escola primària per a tots els nens, una reducció significativa de la taxa de mortalitat dels nens i les seves mares, i l'establiment d'aliances per al desenvolupament que comprometin els mandataris dels països en vies de desenvolupament a governar responsablement i als de les nacions industrialitzades, a garantir el subministrament regular de recursos financers. I és que els pressupostos ministerials i la tendència a regatejar en els països industrialitzats són factors que dificulten la tasca dels coordinadors de l'ajuda per al desenvolupament en les nacions no industrialitzades, quan es tracta de fer una planificació econòmica raonable a mitjà termini.

Tot això sona molt bé, però aquests compromisos van ser adquirits per la Unió Europea (UE) i els seus països membres el 2005, abans que explotés la crisi financera global. Donar suport als Estats més pobres donant el 0,7 per cent dels ingressos nacionals propis: aquesta promesa la van fer països de l'hemisferi nord fa 40 anys, però només uns pocs-entre ells Luxemburg, els Països Baixos i els països escandinaus-complir amb el ofert. Alemanya, per cert, no ho va fer mai.

L'ajuda per al desenvolupament està en crisi

En l'era marcada pel Govern de Helmut Kohl, les dimensions de l'ajuda per al desenvolupament -coneguda pel seu nom en anglès "Official Development Assistance" i per la seva versió abreujada "quota-ODA"- es van reduir al 0,26 per cent . Durant el Govern de coalició integrat pel Partit Socialdemòcrata d'Alemanya (SPD) i el dels Verds (1998-2005), i aquell conformat per l'SPD i la Unió Democràtica Cristiana (2005-2009), els recursos assignats a l'ajuda per el desenvolupament es van incrementar fins a arribar al 0,4%.

Però la meta fixada originalment per a l'any 2010 d'aportar una quota-ODA de 0,51% no podrà ser assolida, amb tot i que el ministre per a la Cooperació Econòmica i el Desenvolupament-a causa, en part, al reforçament de la missió militar a l'Afganistan-aspira que l'ajuda s'intensifiqui perquè pugi als 187 milions d'euros. "Vist des d'una perspectiva realista, demanar-li al ministre de Finances 3,5 milers de milions d'euros aquest any no mereix cap comentari. Això farà de complir amb les metes d'aquí a l'any 2015 sigui un autèntic desafiament", comentava Niebel.

Els beneficis de l'ajuda estan per veure's

El Govern federal està temptejant el terreny a la recerca d'estratègies que li permetin complir la seva paraula sense comprometre encara més econòmicament. Dirk Niebel vol reorientar els diners que Alemanya ja aporta als països més pobres per a que compensin els efectes de les condicions climàtiques extremes, amb vista a que aquests fons siguin considerats com a ajuda per al desenvolupament. En un principi, aquestes sumes van ser assignades com a recursos addicionals, diferents dels planejats per combatre la pobresa a les zones del món més necessitades. Però també això es va fer abans que esclatés la crisi financera.


Perspectivas sombrías en informe de la OCDE

¿Qué pasa con la ayuda para el desarrollo cuando las naciones ricas entran en crisis?
Cada vez se hacen más tangibles los efectos de la crisis financiera; prueba de ello es la creciente dificultad de las naciones industrializadas para seguir ofreciendo más ayuda para el desarrollo a los países más pobres.

Son numerosos los países que prometieron ofrecer más ayuda para el desarrollo a países no industrializados y no podrán cumplir su palabra este año. A esta conclusión llegó la Organización para la Cooperación y el Desarrollo Económico (OCDE) tras presentar un informe en París el pasado miércoles (17.2.2010). Francia y Alemania, que están entre los países más desprendidos en esta materia, brindaron menos ayuda de la ofrecida en la cumbre del G-8, celebrada en Gleneagles, Escocia, en 2005.

“El nuevo Gobierno federal honra los compromisos adquiridos internacionalmente por Alemania y en el contrato del Gobierno de coalición puede leerse que hasta el año 2015 queremos invertir el 0,7 por ciento de nuestro Producto Nacional Bruto (PNB) en la colaboración para el desarrollo”, anunció Dirk Niebel, ministro para la Cooperación Económica y el Desarrollo, aludiendo a la proposición suscrita por los 192 países miembros de la Organización de las Naciones Unidas (ONU) en el año 2000: dentro de lo posible, cumplir con los ocho Objetivos de Desarrollo del Milenio hasta el 2015.

Las metas para el milenio tienen retraso

Entre las metas fijadas por ese proyecto está reducir a la mitad el número de personas afligidas por la pobreza extrema y el hambre, el acceso a la escuela primaria para todos los niños, una reducción significativa de la tasa de mortalidad de los niños y sus madres, y el establecimiento de alianzas para el desarrollo que comprometan a los mandatarios de los países en vías de desarrollo a gobernar responsablemente y a los de las naciones industrializadas, a garantizar el suministro regular de recursos financieros. Y es que los presupuestos ministeriales y la tendencia a regatear en los países industrializados son factores que dificultan la labor de los coordinadores de la ayuda para el desarrollo en las naciones no industrializadas, cuando se trata de efectuar una planificación económica razonable a mediano plazo.

Todo eso suena muy bien, pero esos compromisos fueron adquiridos por la Unión Europea (UE) y sus países miembros en 2005, antes de que explotara la crisis financiera global. Apoyar a los Estados más pobres donando el 0,7 por ciento de los ingresos nacionales propios: esa promesa la hicieron países del hemisferio norte hace 40 años, pero sólo unos pocos –entre ellos Luxemburgo, los Países Bajos y los países escandinavos­– cumplieron con lo ofrecido. Alemania, por cierto, no lo hizo nunca.

La ayuda para el desarrollo está en crisis

En la era marcada por el Gobierno de Helmut Kohl, las dimensiones de la ayuda para el desarrollo –conocida por su nombre en inglés “Official Development Assistance” y por su versión abreviada "cuota-ODA"– se redujeron al 0,26 por ciento. Durante el Gobierno de coalición integrado por el Partido Socialdemócrata de Alemania (SPD) y el de los Verdes (1998-2005), y aquel conformado por el SPD y la Unión Democrática Cristiana (2005-2009), los recursos asignados a la ayuda para el desarrollo se incrementaron hasta alcanzar el 0,4 por ciento.

Pero la meta fijada originalmente para el año 2010 de aportar una cuota-ODA de 0,51 por ciento no podrá ser alcanzada, con todo y que el ministro para la Cooperación Económica y el Desarrollo –debido, en parte, al reforzamiento de la misión militar en Afganistán– aspira que la ayuda se intensifique para que ascienda a los 187 millones de euros. “Visto desde una perspectiva realista, pedirle al ministro de Finanzas 3,5 miles de millones de euros este año no amerita comentario alguno. Eso va a hacer que cumplir con las metas de aquí al año 2015 sea un auténtico desafío”, comentaba Niebel.

Los beneficios de la ayuda están por verse

El Gobierno federal está tanteando el terreno a la búsqueda de estrategias que le permitan cumplir su palabra sin comprometerse aún más económicamente. Dirk Niebel quiere reorientar el dinero que Alemania ya aporta a los países más pobres para que compensen los efectos de las condiciones climáticas extremas, con miras a que esos fondos sean considerados como ayuda para el desarrollo. En un principio, estas sumas fueron asignadas como recursos adicionales, distintos de los planeados para combatir la pobreza en las zonas del mundo más necesitadas. Pero también eso se hizo antes de que estallara la crisis financiera.



Joan Herrera: "És difícil tancar el pacte davant la "política d'ajustament dur" del Govern"

El diputat i portaveu d'Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Herrera, veu "difícil" arribar a un pacte econòmic amb el Govern perquè, en la seva opinió, "està optant per una política d'ajustament dur" contra la crisi. Com va dir aquest dijous el diputat d'IU Gaspar Llamazares, IU-ICV no van a ser els "tradició" de l'Executiu, ha recordat el diputat català.
"Si es vol, es pot arribar a una majoria d'esquerres, però tinc la impressió que no es vol", ha subratllat Herrera al programa A Dies Com Avui de RNE. Tot i això, ha afegit IU-ICV posarà els seus "millors intencions", però sense passar per coses "inacceptables" com ampliar l'edat de jubilización fins als 67 anys.
Joan Herrera creu que "alguns", en referència al Govern, "sembla que només saben sortir de la crisi amb la recepta de sempre", que consisteix a retallar els drets dels més febles.

No obstant això, el diputat d'ICV ha afirmat que espera que "el Govern opti per una sortida solidària i justa i no opti per polítiques d'ajust com la retallada de les penisiones, que opti per exigir a les entitats financeres que són les que neguen molt del crèdit que ofega la nostra economia ", que les reformes no siguin" les de sempre ", les que afecten el mercat laboral i als pensionistes, i que Espanya sigui" un país modern "des del punt de vista social i mediambiental.
Reformar el sistema financer

Herrera ha insistit en diverses ocasions, al llarg de l'entrevista de RNE, que la crisi és financera i que les mesures han d'anar encaminades a reformar el sistema financer però que des del Govern només s'estan centrant en la reforma laboral i de les pensions. El diputat d'ICV troba a faltar que s'obri un debat sobre a canvi de què es donen ajudes a les entitats financeres.

El portaveu català ha tornat a recordar, com aquest dijous, que "Espanya no pot sortir de la crisi amb l'esforç fiscal de Estònia" i ha demanat que es pugi els impostos de forma progressiva per a que paguin més els que més tenen.
Eleccions autonòmiques a Catalunya

Joan Herrera espera haver deixat el Congrés dels Diputats el desembre per a poder centrar-se en les eleccions autonòmiques de Catalunya a les que es presentarà.

Herrera ha assegurat que ICV "es" a estar a la Generalitat "però no a qualsevol preu" i ha vaticinat que un pacte entre CiU i PSC seria "un mal negoci per a Catalunya i Espanya".

Sobre l'incendi d'Horta, en què van morir cinc bombers, Herrera ha assegurat que des del tripartit "s'han donat totes les explicacions com mai" i ha afegit que amb aquest tema s'està fent demagògia per "desgastar" el govern català.


Joan Herrera (ICV) ve "difícil" cerrar el pacto ante la "política de ajuste duro" del Gobierno

El diputado y portavoz de Iniciativa per Catalunya Verds (ICV), Joan Herrera, ve "difícil" llegar a un pacto económico con el Gobierno porque, en su opinión, "está optando por una política de ajuste duro" contra la crisis. Como dijo este jueves el diputado de IU Gaspar Llamazares, IU-ICV no van a ser los "palmeros" del Ejecutivo, ha recordado el diputado catalán.

"Si se quiere, se puede alcanzar una mayoría de izquierdas, pero tengo la impresión de que no se quiere", ha subrayado Herrera en el programa En Días Como Hoy de RNE. Aún así, ha añadido IU-ICV pondrá sus "mejores intenciones", pero sin pasar por cosas "inaceptables" como ampliar la edad de jubilización hasta los 67 años.

Joan Herrera cree que "algunos", en referencia al Gobierno, "parece que sólo saben salir de la crisis con la receta de siempre", que consiste en recortar los derechos de los más débiles.

No obstante, el diputado de ICV ha afirmado que espera que "el Gobierno opte por una salida solidaria y justa y no opte por políticas de ajuste como el recorte de las penisiones; que opte por exigir a las entidades financieras que son las que niegan mucho del crédito que ahoga nuestra economía", que las reformas no sean "las de siempre", las que afectan al mercado laboral y a los pensionistas, y que España sea "un país moderno" desde el punto de vista social y medioambiental.
Reformar el sistema financiero

Herrera ha insistido en varias ocasiones, a lo largo de la entrevista de RNE, que la crisis es financiera y que las medidas tienen que ir encaminadas a reformar el sistema financiero pero que desde el Gobierno sólo se están centrando en la reforma laboral y de las pensiones. El diputado de ICV echa de menos que se abra un debate sobre a cambio de qué se dan ayudas a las entidades financieras.

El portavoz catalán ha vuelto a recordar, como este jueves, que "España no puede salir de la crisis con el esfuerzo fiscal de Estonia" y ha pedido que se suba los impuestos de forma progresiva para que paguen más los que más tienen.
Elecciones autonómicas en Cataluña

Joan Herrera espera haber dejado el Congreso de los Diputados en diciembre para poder centrarse en las elecciones autonómicas de Cataluña a las que se presentará.

Herrera ha asegurado que ICV "aspira" a estar en la Generalitat "pero no a cualquier precio" y ha vaticinado que un pacto entre CiU y PSC sería "un mal negocio para Cataluña y España".

Sobre el incendio de Horta, en el que murieron cinco bomberos, Herrera ha asegurado que desde el tripartito "se han dado toda las explicaciones como nunca" y ha añadido que con este tema se está haciendo demagogia para "desgastar" al gobierno catalán.



J. Miralles: "L'unitat és l'única possibilitat d'un govern d'esquerres"

El coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, no comparteix el posicionament del conseller Maragall respecte el Govern d’Entesa: “si està fatigat, que s’agafi una ‘setmana blanca’ o que deixi pas”.
El coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha afirmat avui en roda de premsa que “la unitat és l’única possibilitat de què les esquerres governin Catalunya”, en referència als recents posicionaments “d’alguns consellers de la Generalitat”. Miralles ha afegit que “aquesta ha estat l’assignatura que no vam aprovar durant 23 anys, facilitant que CiU guanyés majories de Govern”. El dirigent d’EUiA ha defensat que “des de que les esquerres catalanes ens hem reconegut plurals i el nostre mínim comú denominador ha estat el programa, hem aconseguit una majoria de Govern”. En aquesta línia, Miralles ha insistit que “la suma de PSC, ERC i ICV-EUiA representa una majoria social i electoral de centre-esquerra a Catalunya”.

Miralles ha deixat ben clar que “el compromís” d’EUiA i de la coalició ICV-EUiA “seguirem explicant, d’aquí a final de legislatura, l’obra del Govern d’Entesa, i ho farem amb la cara ben alta”. Així, s’ha referit al llibret presentat per la coalició roig i verda divendres passat: Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?: "Són 40 pàgines que resumeixen la gestió d’aquest govern, marcada per l’objectiu de construir una Catalunya més social i ecològica i més avançada en l’autogovern”.

A més, segons el coordinador general d’EUiA i vicepresident del grup parlamentari d’ICV-EUiA, la coalició també explicarà a la ciutadania que “hi ha la possibilitat real d’aconseguir un Parlament de Catalunya més a l’esquerra i ecologista a les pròximes eleccions” i que aquesta majoria d’esquerres és “necessària, possible i recomanable”.

“L’altra cara de la moneda” que es dedicarà a difondre ICV-EUiA, en paraules de Miralles, és que “CiU avui és 20 dies d’indemnització per any treballat –com defensa la patronal-, Ascó en temes mediambientals, i la recuperació del trasvassament del Roina per a fer saltar la nova cultura de l’aigua, Vic respecte als drets de les persones nouvingudes i la perversió de la pluralitat en la possible reforma de la Llei electoral”. En resumides comptes, “CiU és la cara més neoliberal i conservadora”, ha sentenciat Miralles.

El posicionament del conseller Maragall no ha agradat EUiA: “Si està fatigat que s’agafi una ‘setmana blanca’ o que deixi pas”

Pel que fa a la conferència i l’article a través dels quals Ernest Maragall ha qüestionat el Govern d’Entesa, el dirigent d’EUiA ha dit que la seva formació “no compartim ni el fons ni les formes”, perquè Maragall ha signat (en el cas de l’article publicat ahir diumenge a ‘La Vanguardia’) com a conseller de la Generalitat. “Que opini el que vulgui com a dirigent del PSC, però és conseller de tots”, ha dit Miralles i ha recomanat Maragall que “si està fatigat, que s’agafi una ‘setmana blanca’ o que deixi pas, perquè el que cal és explicar l’obra de Govern, que ha estat a l’alçada de la proposta valenta de les esquerres plurals” i ha posat com exemple l’Estatut, el finançament, el traspàs de Rodalies i la Inspecció de Treball i les polítiques d’immigració.

Per acabar, Miralles ha qualificat les declaracions de Maragall d’ ”element de distracció que afavoreix el retorn al passat” representat per CiU: “Nosaltres no compartim el projecte de país de CiU, ens movem per compromisos, no pas a través d’opinadors i d’articles als mitjans”.

(**Resta de l'article: no oblidis esborrar-ho!**)


(**Text de la notícia original: no oblidis esborrar-ho!**)