diumenge, 5 de gener de 2014

Sacyr va obtenir un aval públic (CESCE) de 400 milions de dòlars per a l'obra del Canal de Panamà

La Companyia Espanyola d'Assegurances de Crèdit a l'Exportació (CESCE) va prestar a Sacyr Vallehermoso l'aval de 400 milions de dòlars que estava obligada a presentar com a fiança definitiva per garantir la correcta execució de les obres del Canal de Panamà. Sacyr, que presideix Luis del Rivero (foto), ja van augurar els experts en 2009 que "toparà amb problemes de tota índole donada l'envergadura de l'obra, el risc de fracàs acabarà repercutint via CESCE en els contribuents espanyols". Els papers de Bárcenas reflecteixen que Del Rivero va donar 180.000 euros en dos partides els anys 2004 i 2006, i hi ha un rebut d'una comissió de 200.000 euros que va rebre el PP de Castella la Manxa, essent Cospedal presidenta d'aquesta comunitat.

De fet, una part significativa del deute públic espanyola s'explica pel fracàs de no pocs projectes assegurats per l'ens públic, malgrat la qual cosa CESCE facilita molt escassa informació dels projectes que recolza". D'aquí, que amb diners públics, la ministra Pastor acudeixi a la salvació del contracte dels amics incompetents del PP.

La cobertura d'aquest risc per part de CESCE ha causat certa perplexitat entre les grans constructores espanyoles, mentre suposa la consideració d'aquesta adjudicació com si d'una exportació o inversió directa es tractés. Recordi's que a aquesta magna obra concorria també un altre grup, majoritàriament espanyol, integrat per ACS, Acciona i FCC, a més de l'alemanya Hotchief i la mexicana Constructora ICA. El tercer en discòrdia, també perdedor, estava encapçalat per la nord-americana Bechtel i les japoneses Taisei i Mitsubishi.

El rellevant, amb tot, és que tant el grup liderat per ACS com el de Corporació Bechtel, al que molts donaven inicialment com a favorit, han presentat com a garantia davant la ACP els balanços auditats de les seves respectives societats matrius, sense necessitat de recórrer a aval de cap organisme de majoria pública tipus CESCE o similars. Fuentes del sector han assegurat a aquest diari que “Sacyr s'ha vist obligada a recórrer a CESCE forçada per la situació de les seves ràtios d'endeutament i solvència”.

El Grup Units pel Canal es va adjudicar les obres d'ampliació del canal amb una oferta superagresiva de 3.118 milions de dòlars, 363 per sota de la partida assignada per la pròpia ACP, i molt per sota dels 4.185 milions (1.067 menys) oferts per Bechtel, i els 5.981 (2.863 menys) de el “Grup Canal” comandat per ACS. No poques veus han arribat a afirmar que una oferta com la de Sacyr hauria estat desqualificada a Europa per “baixa temerària”.

Els licitantes estaven obligats a presentar una fiança provisional a l'inici del procés de selecció per import de 50 milions de dòlars, fiança que la ACP exigia fora prestada per una de cinc asseguradores cotitzades en Wall Street (Travelers, Zurich, AIG, Liberty i Chubb). Per a la fiança definitiva de 400 milions de dòlars, els candidats podien presentar com a aval a les pròpies societats matrius o acudir a alguna asseguradora, que ha resultat ser un organisme oficial en el cas de Sacyr i també de la pròpia Impregilo, que ho ha obtingut del SACE (Servizio Assicurativo del Commerzio Estero) italià.

Avals per “indicació” política


CESCE és de propietat majoritàriament pública (50,25%), i està especialitzada en la cobertura de riscos d'impagament derivats de la venda de productes i serveis d'empreses espanyoles en l'exterior. La seva funció és especialment important als països en vies de desenvolupament, on els riscos de qualsevol operació econòmica són més elevats i, per tant, els seus serveis més sol·licitats. Les condicions sota les quals assegura CESCE s'atenen, a més de raons estrictament comercials, a les indicacions polítiques emanades del ministeri d'Economia, “indicació” que es dóna per descomptada en el cas de l'aval a Sacyr.

Tractant-se d'una oferta tan a la baixa com la formulada per la signatura que presideix Luis del Rivero, que en opinió dels experts toparà amb problemes de tota índole donada l'envergadura de l'obra, el risc de fracàs acabaria repercutint via CESCE en els contribuents espanyols. De fet, una part significativa del deute públic espanyola s'explica pel fracàs de no pocs projectes assegurats per l'ens públic, malgrat la qual cosa CESCE facilita molt escassa informació dels projectes que recolza.

Tant el grup encapçalat per ACS com el de Bechtel han demanat accés a la documentació manejada per l'Autoritat del Canal de Panamà, que és pública, l'ens panameny que gestiona la via marítima i ha contractat l'obra, per qualificar les diferents ofertes, documentació que esperen poder acarar en els propers dies. El rumor estès és que els nord-americans de Bechtel podrien plantejar-se la impugnació del concurs si s'arribés a detectar algun tipus d'irregularitat en l'adjudicació.

No ha estat possible conèixer l'opinió de CESCE, malgrat els intents realitzats per aquest diari. Simplement els de l'ens públic han donat la callada per resposta. Quant a Sacyr Vallehermoso, un portaveu va assegurar ahir que “no puc ser molt més concloent, però l'aval no ho ha concedit CESCE. Jo crec que no ha estat CESCE, gairebé amb tota seguretat”.

Els documents de Bárcenas comprometen el PP i Cospedal per donacions de Luis de Rivero


A les declaracions que l'ex-tresorer del seu partit, Luis Bárcenas, va fer al jutge de l'Audiència espanyola Pablo Ruz. Entre la documentació que va lliurar Bárcenas al jutge com a prova, i que avui publica El Mundo, hi ha un rebut d'una presumpta comissió de 200.000 euros que va rebre el PP de Castella la Manxa, essent Cospedal presidenta d'aquesta comunitat.

Uns diners que, segons Bárcenas, hauria pagat Luis del Rivero, aleshores president de la constructora Sacyr, a canvi de l'adjudicació de la recollida de les escombraries a Toledo.

Bárcenas havia afirmat que tan ella com el president del govern espanyol, Mariano Rajoy, van cobrar diners en efectiu de la seva mà. Els manuscrits reflecteixen que Del Rivero va donar 180.000 euros en dos partides els anys 2004 i 2006.

El Canal de Panamà té un pla alternatiu sense Sacyr


Davant la possibilitat de la paralització de les obres per part del consorci Gupc, que construeix el tercer joc de rescloses, l'Autoritat del Canal de Panamà va confirmar que disposa d'un pla alternatiu. L'administrador de l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP), Jorge Luis Quijano, va reconèixer que ha sol·licitat una reunió amb representants de l'empresa Zurich Amèrica, per conèixer com procediria si el consorci Grup Units pel Canal (Gupc) es retira del projecte canalero. El Gupc està integrat per l'empresa espanyola Sacyr Vallehermoso, la italiana Impregilo, la belga Jan de Nul i la panamenya Constructora Urbana, S.A. (Cusa).

Vandellòs II, aturada per un tall del subministrament elèctric

La central nuclear de Vandellòs II ha fet una parada automàtica per un tall del subministrament elèctric de 400 KV. L'incident ha passat a dos quarts d'una de la matinada, quan hi havia fortes ratxes de vent a la zona que podrien haver afectat la línia elèctrica i activat el sistema de protecció. Aquesta línia, situada al parc elèctric exterior, és la que rep l'energia produïda per la planta.

Segons l'Associació Nuclear Ascó-Vandellòs II i el Consell de Seguretat Nuclear, els sistemes de la planta han actuat correctament. En aquests moments la central és al 0% de potència perquè s'hi fa una anàlisi de la situació abans de tornar-la a posar en marxa.

L'incident no ha afectat ni els treballadors, ni la població ni el medi. Amb tot, l'afectació encara no s'ha classificat en l'Escala Internacional de Successos Nuclears i Radiològics (INES).

Alemanya: nazis que es fan passar per periodistes per gravar i intimidar als antifeixistes

La policia alemanya separa estrictament als neonazis que s'infiltren en manifestacions de protesta que tenen lloc als carrers, però, cada vegada més, els nazis se les enginyen per traspassar barreres. Amb només mostrar una credencial de periodista, els nazis aconsegueixen entrar a les zones de antifeixistess i comunicadors, amb la finalitat de recollir informacions personals. Els graven, els fotografien, i després els amenacen.

“Aquest abús de la credencial de periodista va augmentar en l'últim any”, diu a DW el periodista Felix M. Steiner, reporter de la ràdio i la televisió “Norddeutschen Rundfunk” (NDR) i de la pàgina virtual “Störungsmelder", així com bloguero de ”Watchblog Publikative.org”. La seva especialitat és l'extremisme de dreta.

Steiner es queixa dels creixents “insults, amenaces i atacs físics” contra els periodistes durant les manifestacions de neonazis. Tot perquè els radicals aconsegueixen accedir als espais designats per als comunicadors.

Periodistes en la picota digital


Amb l'ajuda de fotografies i videos presos durant manifestacions, els neonazis busquen dades personals de reporters i persones que lluiten contra els neonazis: els seus noms, adreces, etc. Després publiquen aquesta informació amb tot luxe de detalls en pàgines digitals feixistes.

La presència de neonazis que es fan passar per reporters en llocs reservats per a autèntics periodistes està impedint el treball de premsa, així com la lliure informació sobre les seves activitats, que són, sovint, anticonstitucionals. Steiner explica que aquestes suplantacions il·legals estan arribant fins als jutjats, on tenen lloc processos contra els radicals. En ocasions, els neonazis impedeixen no solament la presa d'imatges embrutant les lents dels reporters, sinó que utilitzen el seu disfráz per accedir a informació més delicada, com les estratègies de la policia per contrarestar les seves accions.

Els ultradretans alemanys tracten d'afermar la seva pròpia plataforma informativa, que gens té a veure amb els mitjans professionals, ja que transmet solament els punts de vista neonazis. Això ja ho fan en diverses bitàcoles, xarxes socials i periòdics regionals gratuïts.

“Així, el ciutadà s'assabenta dels fets regionals i nacionals, gràcies a un suposat periòdic gratuït, que no té aspecte de pamflet, però sí el missatge dels neonazis”, denúncia Felix Steiner. D'aquesta forma, el Partit Nacionalista Alemany (NPD) ha aconseguit arrelar-se en algunes regions d'Alemanya, sobretot a l'Est.

Qualsevol pot fer-se passar per periodista


“A causa que ni l'ofici de periodista ni la credencial gaudeixen d'exclusivitat a Alemanya, qualsevol pot fer-se passar per un i obtenir una targeta professional expedida per un mitjà no seriós”, adverteix el portaveu de l'Associació Alemanya de Periodistes (DJV, per les seves sigles en alemany), Hendrik Zörner, qui revela que els casos han augmentat. A Alemanya, en general, són els grans mitjans, associacions i sindicats de periodistes els que emeten les credencials.

Pot succeir que, davant la sistemàtica presència de neonazis en espais per a periodistes, siguin els “autèntics” comunicadors els expulsats per la policia dels seus llocs de treball, per falses acusacions de suposats periodistes neonazis.

Davant els obstacles sorgits per l'acció dels “periodistes neonazis”, els gremis d'informadors a Alemanya han proposat tornar a introduir una credencial nacional, l'ús de la qual sigui restringit als qui exerceixin la comunicació com a principal mitjà de vida.

Els franquistes del PP i AVT insten a investigar la roda de premsa dels expresos

El portaveu dels feixistes del PP, Iñaki Oyarzábal, ha considerat que «hi ha matèria» per investigar i estudiar si s'ha comès algun delicte en la roda de premsa, mentre des dels bocamolls de l'AVT franquista han assegurat que emprendran accions legals per «enaltiment del terrorisme», sense referir-se als crims que l'OTAN insta als hereus del genocidi de republicans a investigar i castigar. El cinisme dels criminals és d'una indecència 'catòlica', és a dir, 'universal'. L'esquerra ‘abertzale’ creu que el procés de pau no té “marxa enrere”.

A la seu del PP a Madrid, el secretari general dels nazicatòlics a la CAB, iñaki Oyarzábal, ha carregat contra la «escenificació impresentable» que es va produir en la roda de premsa dels expresos a Durango i ha assegurat que va suposar una «nova ofensa a les víctimes del terrorisme i al conjunt dels demòcrates espanyols», entre els quals s'inclou el nazi en el seu discurs delirant.

L'idiota Oyarzábal repeteix com un lloro el dicurs hipòcrita dels assassins i s'enquista amb la letania del PP i les seves discrepància «radicalment» de la decisió del jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz -al que no han posat ells a dit com al feixista declarat que governa el TC- i del fiscal de permetre aquest acte, perquè «havien d'haver fet tot el possible per evitar» la seva celebració perquè a ells els dóna la gana, que és l'argumentació habitual de la xusma franquista.

«A la vista del resultat estem convençuts que la decisió del jutge i del fiscal no va ser l'encertada» i l'escenificació d'ahir «es podia haver evitat, ha insistit el dirigent del PP, als quals els presos bascos han deixat davant el món com a simples demagogs feixistes i còmplices de la dictadura monàrquica.

L'esquerra ‘abertzale’ creu que el procés de pau no té “marxa enrere”

El Govern de Mariano Rajoy amenaça la pau, diu l'esquerra abertzale. Representants de les principals organitzacions d'aquest món, com Sortu, el sindicat LAB i les joventuts Ernai, han advertit aquest matí a Sant Sebastià que gràcies als passos unilaterals daus per ells i pels presos d'ETA “Euskadi ha conegut un nou temps que ja no té marxa enrere però que segueix amenaçat per la posició de bloqueig del Govern espanyol”.

Amb prou feines unes hores després que els 63 exreclusos de la banda se sumessin a Durango al comunicat dels presos –en el qual acceptaven la legalitat penitenciària i les vies polítiques i democràtiques- el portaveu de Sortu, Pernando Barrena, en una altra compareixença sense preguntes ha valorat com “molt important el pas donat pels presos alliberats després de la derogació de la doctrina parot”. “No ha estat un pas fàcil, no ha estat un debat fàcil. Volem aplaudir tot aquest exercici”, ha dit.

Encara que al no admetre preguntes no va precisar la seva posició política, el portaveu de Sortu, al costat dels de LAB i Ernai, atribueixen ara al bloqueig del Govern central el fet que ETA no acceleri el seu desarmament. “Madrid ha seguit aplicant polítiques i mesures d'excepció en el dia a dia, sense haver donat ni tan sols un pas en el que al restabliment de llibertats democràtiques es refereix; i per si no fos poc ha continuat actuant amb ferotgia contra els drets dels presos polítics bascos fins que finalment ha rebut la garrotada de la sentència d'Estrasburg”.

Barrena ha deixat clar que a partir d'ara el primer pas és “acabar amb la dispersió com a càstig cruel i inhumà contra els presos i els seus familiars”. Encara que a continuació ha assegurat que l'esquerra abertzale no va a utilitzar cap excusa per deixar de seguir avançant i donant passos, va qualificar la dispersió de “una altra forma de tortura” i un “mecanisme d'utilització de la violència per part de l'Estat”.

Finalment, Barrena ha explicat que correspon a la societat civil i als agents polítics determinar quin ha de ser el full de ruta per avançar cap a la pau, però ha deixat molt clar, en línia amb el comunicat dels exreclusos de la banda, que el reconeixement com a subjecte polític d'Euskal Herria i el dret a decidir han d'estar en el centre del debat.

El supernumerari feixista de l'Opus Dei Fernández Díaz: el fill d'un franquista i traïdor a la Constitució Republicana

El ministre d'Interior i supernumerari de la secta nazicatòlica de l'Opus Dei, Jorge Fernández Díaz, és nascut a Valladolid el 1950, però ja amb 3 anys arribà a Barcelona. No hi arribà després de tres dies de viatge amb “El Sevillano”, traginant maletes de cartró i amb un paperet amb l'adreça d'algun familiar on instal·lar-s'hi al principi, fugint de la persecució policial i la fam, ni tampoc amb la por de ser caçat per les forces repressives i retornat al seu poble d'origen, o de ser internat al Palau de les Missions, un camp de concentració. Jorge Fernández Díaz va venir a Barcelona com el que era: el fill del nou subinspector en cap de la Guàrdia Urbana: Eduardo Fernández Ortega, tinent coronel de cavalleria de l'exèrcit de la monarquia colpista del 1936 contra la Constitució de la República.

Els expresos d'ETA denunciaran a Durango "l'immobilisme" del PP


Els més de 60 reclusos d'ETA excarcerats per la derogació de l'antidemocràtica 'doctrina Parot' -entre els quals hi ha Inés del Río o José Antonio López Ruiz, àlies 'Kubati'- i els 25 integrants de la comissió d'interlocutors de l'EPPK, denunciaran aquest dissabte a Durango "l'immobilisme" del Govern de Mariano Rajoy i mostraran la seva "unitat" davant del comunicat fet públic dissabte passat pel Col·lectiu de Presos d'ETA.
RESTADELARTICLE

Detingut a Màlaga un mercenari espanyol a Síria

La Policia i la Guàrdia Civil han detingut a Màlaga a Abdeluahid Sadik Mohamed, un presumpte terrorista espanyol de l'organització Estat Islàmic de l'Iraq i Llevant (ISIL), vinculada a Al-Qaida i finançada pels wahhabites d'Aràbia Saudí i Qatar, acusat de participar com a mercenari a Síria.

La detenció s'ha produït en una operació conjunta del Cos Nacional de Policia i del Servei d'Informació de la Guàrdia Civil realitzada aquest diumenge sobre les 13:30 hores, en l'aeroport de Màlaga, segons ha informat el Ministeri de l'Interior en un comunicat.

L'arrestat, que serà posat a la disposició del Jutjat Central d'Instrucció número 2 de l'Audiència Nacional en les properes hores, havia partit de Casablanca (el Marroc) el 2 de maig de 2013 i va arribar a Síria a través de la frontera turca, després de romandre uns dies a Istanbul.

En territori sirià es va integrar en els camps d'entrenament de l'organització terrorista ISIL i es creu que va formar part de les faccions de terroristes situades tant a l'Iraq com a Síria.

Detingut en l'aeroport de Màlaga


A Abdeluahid Sadik Mohamed se li considera un risc per a la seguretat nacional després d'haver-se constatat la seva pertinença i integració en les files de l'organització terrorista.

El detingut formava part de la xarxa hispà marroquina d'enviament de yihadistes a Síria, que es va desarticular parcialment el passat 21 de juny a la Ciutat Autònoma de Ceuta, i que va acabar amb l'ingrés a la presó de deu yihadistes ceutís. Tota aquesta xarxa estava recolzada per un grup de persones, assentades entre Ceuta i Fnideq (el Marroc), que capta, adoctrina, facilita i finança els viatges d'aquests yihadistes, segons la font.

Vídeo: 'El crepuscle d'un rei', tots els escàndols i mentides de la monarquia espanyola

En ocasió de l'aniversari del rei Juan Carlos i la publicació d'una enquesta que situa la monarquia en el punt més baix de popularitat arran de tots els escàndols que l'esquitxen de ple, el diputat d'ERC Joan Tardà ha proposat a través de Twitter de recuperar 'Juan Carlos: el crepuscle d'un rei', un reportatge d'investigació emès al final de novembre per Canal Plus França sobre la decadència del rei espanyol i la família reial, amb subtítols en castellà.

El reportatge recorda que va ser successor de Franco i moltes de les polèmiques que arrossega Juan Carlos, des de la salut a l'incident de Botswana caçant elefants, passant per l'afer amb Corinna i el cas Urdangarin. Entre més, hi participen el secretari general del PSM-Entesa, Biel Barceló, que parla del luxe amb què ha viscut la família reial espanyola els estius a Mallorca, al Palau de Marivent; i el mateix Tardà, que hi denuncia l'opacitat dels comptes de la monarquia.

A més, qüestiona el paper del rei espanyol en el cop d'estat del 23-F. 'De veritat que ell sol va salvar la democràcia aquella nit?', es pregunten els reporters, que afirmen que la corona espanyola va fer un pacte amb la premsa després del cop 'per construir la imatge del rei com a salvador de la pàtria i fer-ne un home gairebé perfecte'.

I fins i tot inclou un gag del Polònia de TV3, amb Toni Albà fent una particular versió del 'I'm singing in the rain' de Gene Kelly adaptada als escàndols de la família reial.

L'imaginació contra l'insomni de pacients amb càncer avançat

L'Hospital del Mar de Barcelona utilitza tècniques d'imaginació guiada per tractar l'insomni que pateixen els pacients de càncer avançat amb la finalitat de reduir el nivell d'ingesta de fàrmacs i potenciar la comunicació amb el pacient, ha explicat el cap de la Secció de Càncer i de la Unitat d'Atencions de Pal·liatius del centre, Josep Planes. Imatge: La gitana adormida. Henri Rousseau, (França, 1844-1910).

La teràpia, que el centre va començar a aplicar l'abril de manera pilot a una vintena de pacients, està guiada per un psicòleg que ajuda als pacients a rememorar vivències agradables de la vida anterior del malalt i que aconsegueixen generar un "efecte de serenitat" que facilita agafar la son.

El psicòleg realitza, d'entrada, una tasca d'exploració amb el pacient per identificar situacions positives i, en diverses sessions, li ensenya una tècnica per guiar la seva imaginació en moments d'ansietat alta i insomni. La teràpia psicològica per combatre l'insomni, que afecta al 50% dels pacients amb càncer avançat, permet rebaixar la dosi de sedants i somnífers -benzodiazepines- que s'administren a aquests malalts, que a més acusen problemes per metabolitzar aquestes substàncies.

Es tracta d'una línia d'investigació de tractaments no farmacològics impulsada per l'Hospital del Mar, que ara ha rebut 20.000 euros de l'Associació Espanyola Contra el Càncer (Aecc)-Barcelona per realitzar una "investigació més profunda i demostrar l'evidència" dels bons resultats aconseguits a través d'un grup de control.

Planes ha ressaltat "la importància d'investigar en benestar, i no només en quimioteràpia ciència bàsica i el genoma, tot i que també són importants", ha subratllat el metge, que ha significat la necessitat d'augmentar la qualitat de vida dels pacients.

MUSICOTERÀPIA

L'Hospital del Mar i el de l'Esperança, que col·laboren en un màster de musicoteràpia amb la Universitat de Barcelona, són reconeguts actualment per les sessions de musicoteràpia que utilitza amb tota mena de pacients, i especialment amb malalts oncològics terminals, a través d'un bon historial musical del pacient.

Segons els experts, la música guiada per un musicoterapeuta pot aconseguir canvis fisiològics, de ritme del cor, si bé es considera que la melodia d'una cançó és la part curativa, ja que incideix directament a la part emocional de les persones.

«Com poden dir tres anys després que no hi havia raons per tancar Apurtu?»

Els quatre detinguts en l'operació policial que va suposar el tancament d'Apurtu.org han comparegut abrigallats per periodistes d'altres mitjans clausurats pel franquisme del PP i representants del moviment popular, per denunciar que, tres anys després, l'Audiència Nacional espanyola ha decidit arxivar la causa en considerar que no hi havia proves suficients per imputar-los. Oihane Odria, Edurne Sauza, Koldo García i Miguel Ángel Llamas ‘Pitu’ han recordat que es van portar les seves càmeres de vídeo i fotografies, discos durs i material d'interès polític i periodístic, a més d'objectes personals. Llamas, a més, ha romàs 18 mesos a la presó i ha sofert la dispersió. Igual que la resta va haver d'abonar una fiança i comparèixer setmanalment a signar en el jutjat, a més de tenir prohibit sortir de l'Estat espanyol, mentre el gendre, els grans defraudadors i els lladres del PP romanen en l'impunitat còmplice dels corruptes governants nazicatòlics.

«Ara, tres anys després, ens diuen textualment que no hi ha elements suficients per arribar a judici. Com és possible que un mitjà de comunicació sigui clausurat i les persones que treballen en ell siguin detingudes i que posteriorment diguin ‘ho sentim, no tenim proves suficients contra vostès, el cas queda arxivat’?», s'han preguntat. «Com ens va a rescabalar l'Estat per tot aquest muntatge?», han insistit.

Els ex imputats han criticat als mitjans de comunicació que quan es va produir l'operació van informar profusament de la mateixa, però avui no han acudit a la compareixença per informar sobre l'arxiu de la causa. Unes cadires buides amb el seu nom deixaven constància de la seva absència. «Volem denunciar que aquests mitjans de comunicació segueixen a ulls clucs els dictats del Govern en matèria de l'anomenada lluita antiterrorista, i que avui han tornat a demostrar-ho», han destacat.

Al costat d'això, han recordat que l'Audiència Nacional ha ordenat el tancament de Ateak Ireki basant-se en un informe de la Guàrdia Civl que lligava a aquesta web a Apurtu.org. «Si ara diuen que no hi ha proves contra Apurtu.org, hem d'exigir que cessin totes les actuacions judicials contra Ateak Ireki i aquest mitjà de comunicació pugui desenvolupar la seva labor sense cap tipus de problemes», han destacat, al mateix temps que han subratllat la necessitat que Nafarroa compti amb un mitjà d'aquest tipus, per la qual cosa han mostrat el seu suport a Ahotsa Behar Dugu.

A més, han reclamat la fi de la persecució per motius polítics contra la ciutadania i han recordat que actualment estan sent jutjats en l'Audiència Nacional més de 200 ciutadans bascos per la seva labor política democràtica, perseguits i reprimits pel franquisme reaccionari.

La Generalitat aplicarà un impost als bancs que tinguin pisos buits

La Generalitat aplicarà un impost als bancs pels pisos buits que disposen, i la quantitat es determinarà en funció de la quantitat d'habitatges desocupats que tinguin. Així ho ha afirmat aquest diumenge en una entrevista a Catalunya Ràdio Carles Sala, el secretari d'habitatge de la Generalitat, que ha afegit que es preveu que l'impost comenci a aplicar-se en 2014.

"Anirà en funció del nombre de metres quadrats total que tingui l'entitat financera. Per qui tingui més, s'incrementarà exponencialment", ha explicat.

La PAH crida als ajuntaments a recuperar les cases buides dels bancs


La portaveu de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH), Ada Colau, ha presentat aquest matí una nova campanya del moviment per fomentar mocions municipals per part dels ajuntaments espanyols i recuperar els habitatges buits en mans dels bancs. Segons les últimes dades del poder judicial, a Espanya hi ha actualment 3,5 milions d'habitatges buits, dels quals es calcula que 800.000 són propietat d'entitats financeres i molts d'ells embargats.

Mataró: ICV-EUiA reclama multar bancs i caixes amb pisos buits


ICV-EUiA vol que es multi a les entitats bancàries que tenen habitatges de la seva propietat desocupats sense causa justificada. La formació vol que Mataró segueixi l’exemple de l’Ajuntament de Terrassa, que imposarà multes a bancs i caixes amb pisos que portin dos anys o més buits sense justificació. El consistori egarenc ja ha sancionat a tres entitats i té oberts més de 700 expedients. El regidor Esteve Martínez ha adreçat una carta a la regidora d’Urbanisme, Montserrat Rodríguez, perquè l’ajuntament emprengui aquesta mesura.

A Rajoy i Bauzá els creixen els nans rebels contra la llei nazi de l'avortament

El conseller de Salut del Govern de Balears, Martí Sansaloni, es va sumar ahir a les veus del PP balear que s'han desmarcat de l'avantprojecte de reforma de la llei de l'avortament que ha plantejat el ministre nazicatòlic de l'Opus Dei Alberto Ruiz Gallardón i que aquest any ha de discutir-se al Congrés. Segons Sansaloni -que s'uneix a d'altres opinions similars com la de la consellera de Família, Sandra Fernández, la de la directora del Institut Balear de la Dóna (IBD), Isabel Llinás o la dels alcaldes d'Inca i Pollença- «no es pot passar d'una llei de terminis [com la que ara està vigent] a una de supòsits molt restrictiva».

El conseller, igual que la resta de veus crítiques que han sorgit inclús dins del PP, aposta per partir de la llei de 1985, la dels tres supòsits, i suprimir l'article de l'actual que permet avortar a dones menors sense el consentiment de la família. «Crec que en el període de debat que ara s'engega es poden arribar a acords», diu. I assenyala que haurien de ser recollides les opinions de les associacions i dels professionals experts en malformacions.

Sansaloni va fer aquestes valoracions després que dues organitzacions feixistes amb l'slogan hipòcrita dels ‘provida’ -l'Institut de Política Familiar de Balears i l'associació Dret a Viure- censuressin les opinions d'Isabel Llinás i que van ser aprofitades per l'oposició per reafirmar que el Parlament ha d'abordar aquest assumpte.

Tant els fatxendes nazicatòlics de l'Institut de Política Familiar com a Dret a Viure van exigir al president Bauzá que destituís a la directora del IBD si no presentava la seva dimissió de forma immediata. Pels nazis hipòcrites de Dret a Viure -que voten matar a les famílies de gana i roben a dues mans els diners públics-, «els socialistes de Balears han unit les seves forces amb una part del PP per iniciar una croada contra la maternitat».

Llinás es va reiterar a les seves declaracions i va afirmar que «em sento totalment recolzada». Va afirmar que durant tot el matí havia rebut trucades de gent del PP i d'altres partits en què es mostraven d'acord amb el que s'ha dit. Llinás va afegir que la reforma ha de ser pactada pel PP i PSOE perquè perduri en el temps.

EUPV recolza la concentració ‘STOP repressió sindical i ciutadana’

La coordinadora d’Esquerra Unida del País Valencià, Marga Sanz, junt amb altres dirigents de l’organització acudiran a la concentració que el proper dia 7 de gener es celebra a les 10h del matí a la Ciutat de la Justícia, coincidint amb el judici de faltes contra el dirigent sindical Vicent Mauri. Sanz ha manifestat que “amb la nostra presència volem expressar, de forma clara i contundent, la repulsa d’Esquerra Unida a l’escalada de repressió i criminalització de la mobilització sindical per part del Govern del Partit Popular.

Tot això té una clara intenció intimidatòria contra les mobilitzacions creixents de la classe treballadora i la ciutadania front a les polítiques de retallades dictades per la Troika i aplicades fidelment per Rajoy i Fabra”.

Per a la coordinadora d’EUPV, es tracta de “polítiques injustes i ineficaces que estan sumint a la nostra societat en un procés d’empobriment i precarietat insuportable”. A més, ha assenyalat Sanz, aquesta escalada repressiva cap als moviments socials i els sindicats de classe “pretén concretar-se en una nova Llei Mordassa del Govern que suposa un clar atemptat contra les llibertats democràtiques i els drets fonamentals reconeguts en la Constitució i pot deixar-nos en un permanent estat d’excepció, devaluant la nostra democràcia”.

Esquerra Unida reitera el seu compromís amb la defensa de les llibertats i de la democràcia, denuncia la repressió que des dels governs de la dreta es practica front a les posicions crítiques a les seues polítiques i manifesta la seua solidaritat amb el dirigent de la Intersindical Valenciana, Vicent Mauri.

Els 'barrets vermells' ocupen els ponts de les grans carreteres a Bretanya

El col·lectiu Viure, Decidir i Traballar a la Bretanya, a l'origen de l'anomenat moviment dels 'barrets vermells' de caire nacionalista i burgès, porta a terme avui una nova acció simbòlica després de la multitudinària manifestació del 2 de novembre i de la festa reivindicativa del 30 de novembre i en mig de les segones inundacions que han assolat Bretanya. 'Cadascú al seu pont' és el nom de l'acció d'avui, que vol mobilitzar manifestants a tots els ponts que entrelliguen les quatre grans vies de comunicació dels cinc departaments bretons, 'de Brest a Roazhon, de Roazhon a Naoned, de Naoned a Kemper, de Kemper a Brest'.

Amb l'operació 'Cadascú al seu pont', que es fa descentralitzadament entre la una del migdia i les cinc de la tarda, el col·lectiu vol exigir una vegada més 'la supressió de l'ecotaxa i el manteniment de la gratuïtat de les autopistes a la Bretanya', dues de les principals reivindicacions que van originar aquest moviment ciutadà de protesta al novembre.

Els 'barrets vermells' han explicat que no es tracta pas d'ocupar o de blocar la circulació de vehicles, sinó de mostrar amb una presència ben visible de barrets i banderes bretones el seu suport a la gratuïtat de les grans autovies del país i la seva oposició a l’aplicació de l'ecotaxa a tot el territori.

Iraq: Les tribus de Faluya i l'exèrcit recobren parcialment el control de la ciutat

Les tribus locals de la ciutat iraquiana de Faluya, a la província d'Anbar, han aconseguit recobrar parcialment el seu control dels mercenaris terroristes de l'Estat Islàmic de l'Iraq i el Llevant (ISIS), un grup lligat a Al-Qaeda i finançat per Arábia Saudita i Qatar, després de l'ofensiva llançada aquest dissabte per l'Exèrcit iraquià, que un dia abans, en una altra jornada de bombardejos, va haver de replegar-se.

Encara que de moment es manca d'una confirmació oficial de l'alliberament de Faluya, segons informa Europa Press la gran majoria de la ciutat, incloses les comissaries policials i els edificis governamentals, han estat presos pels milicians tribals sunnites, mentre que els terroristes de l'ISIS mantenen uns pocs reductes de la ciutat, segons fonts tribals i policials citades per la cadena nord-americana CNN.

Testimonis presencials i funcionaris iraquians concreten que els barris del nord i l'est de Faluya romanen sota el control dels militants tribals i la Policia, segons ha informat el diari britànic The Guardian.

Banderes negres a la ciutat


Les banderes negres característiques d'Al-Qaeda van onejar des del divendres en els mastelers dels edificis governamentals després de la presa de Faluya i l'ISIS va imposar un estat islàmic. Testimonis presencials citats per la CNN asseguren que les banderes es van poder veure dies abans del divendres. Els bombardejos de l'Exèrcit iraquià es van allargar fins a última hora del divendres que, segons els últims balanços, van acabar amb la vida nou persones i van ferir a 40 persones, d'acord amb l'Hospital de Faluya.

Els combats entre els milicians de l'ISIS i les tribus locals del divendres a Faluya i a la veïna ciutat de Ramadi, la capital de la província d'Anbar, es van saldar amb almenys 80 morts, segons fonts governamentals, dels quals 69 eren membres del grup vinculat a Al-Qaeda.

Declaració d'un emirat islàmic


En un moment de la presa de Faluya, després de les oracions dels divendres, celebrades al carrer, un combatent de l'ISIS, enmascarat, es va pujar a una estrada per declarar davant els milers de fidels l'establiment d'un "emirat islàmic" a Faluya sota la promesa d'ajudar als sunnites que combaten contra les forces del Govern.

"No volem ferir-vos. No volem quedar-nos amb cap de les vostres possessions. Volem que reobriu els col·legis i les institucions, i torneu a les vostres vides normals", va dir l'orador segons ha precisat un periodista local al diari The Washington Post. No obstant això, un periodista de la CNN que va presenciar el discurs ha sostingut dos terços dels fidels van abandonar el lloc, una vegada el terrorista va començar a parlar a la multitud. L'ISIS va amenaçar amb matar a tota aquella persona que gravés el discurs.

El caos i la confusió campan a pler

Aquest viratge en la situació que travessa Faluya afegeix més confusió als últims esdeveniments allí esdevinguts i la dimensió del control que l'ISIS ha exercit a la ciutat, ja que diversos membres de les tribus locals van reivindicar el divendres el control d'alguns barris de la ciutat.

Els desencadenants d'aquests fets van ser el desallotjament dilluns passat d'una acampada de protesta sunnita, que clamava contra la discriminació de l'Executiu cap a aquesta comunitat, i la detenció, un dia abans, del diputat sunnita Ahmed al Alwani, un dels líders de les manifestacions antigovernamentals a la província d'Anbar, a la seva casa.

En la batuda policial van morir el germà d'Al Alwani i cinc dels seus guardaespatlles, i 16 persones van resultar ferides, segons el balanç oficial.

Facebook, demandada per vendre informació personal

Facebook torna a centrar totes les mirades per la protecció de dades. L'associació d'internautes d'Estats Units ha presentat una denúncia contra la xarxa social per vendre informació personal dels usuaris. En concret, Facebook està acusada de facilitar dades a diversos anunciants a partir dels missatges privats dels internautes. Amb aquesta informació, les companyies poden aconseguir una posició d'avantatge a la xarxa social per promocionar els seus productes i serveis, informa Financial Times.

Compensació econòmica

En la demanda es detalla que, segons una recerca independent, cada vegada que un usuari comparteix un link a través d'un missatge privat, Facebook ho registra i elabora un perfil de la persona. Així coneix de primera mà quins són els seus gustos i preferències i l'hi facilita als anunciants. Per tot, l'associació sol·licita una compensació econòmica per als afectats.

Per la seva banda, la companyia presidida per Marck Zucherber ha assegurat que la denúncia no té fonament i que es defensaran “vigorosament”.

Dos ciutadans nord-americans han demandat a Facebook per analitzar el contingut dels missatges privats. Els demandants han aportat documents que suposadament provarien la violació de dues lleis de privadesa del país, la llei de comunicació electrònica privada i la regulació sobre la invasió de la privadesa californiana.

Matthew Campbell i Michael Hurley han presentat una demanda en la Cort del Districte en Carolina del Nord en la qual citen la recerca de la companyia de seguretat suïssa High-Tech Bridge, que va mostrar l'any passat com Facebook analitza les URL que es comparteixen en missatges privats. En l'estudi, l'empresa suïssa va utilitzar un servidor web dedicat i va generar una URL secreta per compartir-la en 50 xarxes socials. Posteriorment van analitzar els 'clics' en els enllaços.

Segons la documentació aportada, la xarxa social utilitza altres recursos per analitzar les dades dels usuaris, com plugins socials, els "m'agrada" o rastrejadors web. Els demandants demanen 100 euros per cada dia que Facebook va violar la privadesa dels usuaris i 5.000 dòlars o el triple en efectiu del pagament pels danys soferts pels mateixos

Jackie Rooney, una portaveu de Facebook, ha informat en declaracions a Bloomberg que la companyia considera que aquestes acusacions "no tenen mèrit"

El Canal de Panamà té un pla alternatiu sense Sacyr

Davant la possibilitat de la paralització de les obres per part del consorci Gupc, que construeix el tercer joc de rescloses, l'Autoritat del Canal de Panamà va confirmar que disposa d'un pla alternatiu. L'administrador de l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP), Jorge Luis Quijano, va reconèixer que ha sol·licitat una reunió amb representants de l'empresa Zurich Amèrica, per conèixer com procediria si el consorci Grup Units pel Canal (Gupc) es retira del projecte canalero. El Gupc està integrat per l'empresa espanyola Sacyr Vallehermoso, la italiana Impregilo, la belga Jan de Nul i la panamenya Constructora Urbana, S.A. (Cusa).

El grup va amenaçar amb suspendre els treballs en un termini de 21 dies, si la ACP no accedeix al pagament d'1.600 milions de dòlars per sobrecostos, que no estaven inclosos en el pla oficial.

Quijano va aclarir que, en cas extrem, la ACP té la facultat d'assumir el projecte d'expansió a la franja canalera i contractar a una companyia administradora del projecte del tercer joc de rescloses, per garantir el trànsit dels grans bucs "post Panamax", adoptats per la indústria marítima. L'anunci va ser fet abans de l'arribada a la capital panamenya de la ministra de Foment d'Espanya, Ana Pastor, qui realitzarà una gestió de mediació en un conflicte amb rivets d'escàndol internacional, que amenaça amb paralitzar les obres d'expansió en la via interoceánica.

El consorci reitera l'ultimàtum

Paolo Möder, coordinador de la junta directiva del Consorci Grup Units pel Canal (Gupc), va criticar la "falta de diàleg" amb l'Autoritat del Canal de Panamà (ACP) i va reiterar que suspendrà la construcció del tercer joc de rescloses, si s'ignoren les seves peticions econòmiques. Möder va afirmar que, durant cinc mesos, la ACP s'ha negat a acceptar una solució al conflicte.

Möder va sostenir que "el Gupc ha complert a cabalidad les seves obligacions conforme al contracte i la llei, i ha mantingut un inequívoc compromís permanent de solucionar els problemes que afecten al projecte", el cost original del qual va ser estimat en uns 3.200 milions de dòlars. Va afegir que, si la ACP rescindeix el contracte vigent per acudir a un nou contractista, "es perdran les garanties" en el conveni, s'incorreran
en retards en el lliurament de les obres i les despeses addicionals augmentarien en uns 2.000 milions de dòlars.

No al "xantatge"

Jorge Luis Quijano, per la seva banda, va reafirmar la decisió de rebutjar el "xantatge" i va recórrer a rebuts de pagaments per 62 per cent de la suma dels contractes al consorci, al que li va ser adjudicat en 2009 el contracte de disseny i construcció del tercer joc de rescloses. Fins avui, la ACP ha desemborsat 2.831 milions de dòlars al Gupc, dels quals, 2.047 milions corresponen a pagaments per avanç d'obra i 784 milions en avançaments. El Gupc va presentar l'oferta més baixa (3.200 milions de dòlars) en una licitació internacional, per sota del preu basi, la qual cosa va sorprendre llavors a competidors i analistes, i va generar dubtes en el sector marítim i navilier.

Després de l'inici dels complexos treballs d'expansió, el consorci va enfrontar una sèrie de dificultats, entre elles vagues, acomiadament d'empleats, accidents fatals, així com ordres de retirar capes de ciment i altres materials que no van passar els controls tècnics i de qualitat de la ACP. Als problemes del Gupc, s'ha sumat la falta de pagament als subcontractistes, inclosa la companyia que realitza el muntatge de les comportes de les rescloses a Itàlia, la qual cosa repercutirà en les obres, que haurien de ser concloses al juny de 2015.

El conflicte ha generat expectació internacional. Queda pendent una reunió, que tindrà lloc el dilluns, amb mediació de la ministra de Foment d'Espanya, Ana Pastor. En el diàleg participaran el president panameny, Ricardo Martinelli, l'administrador de la ACP, el president de Sacyr, Manuel Manrique, i secretaris d'Estat d'Espanya.