dimecres, 24 de novembre de 2010

Corea del Nord acusa Seül de cercar la guerra i EUA es prepara per provocar-la

Les autoritats de Corea del Nord han acusat Corea del Sud de portar la península "a la vora d'una guerra" amb la seva "provocació militar desgavellada": "L'actuació de Corea del Sud soscava el procés de normalització de relacions entre els dos països, torpedina els contactes intercoreans en el marc dels projectes de la Creu Roja i porten la situació a la vora d'una guerra". Seül i els EUA del Nobel de la Pau participaran -malgrat la tensió- el proper 28-N en altres provocacions a la zona, amb el portaavions nuclear nord-americà George Washington (foto).

Anteriorment, Pyongyang va acusar a Seül de ser el primer a atacar. Segons el corresponent comunicat de la ATCC: "Malgrat les advertències reiterades, Corea del Sud va realitzar desenes de descàrregues des de les 13.00 (04.00 GMT), al que es va respondre immediatament amb accions militars".

Les autoritats nord-coreanes van amenaçar així mateix amb seguir llançant atacs contra el veí país si Seül no respecta la frontera marítima.

Segons informacions arribades de Seül, a les 05.30 GMT del dimarts l'artilleria nord-coreana va llançar un atac contra l'illa sud-coreana de Yeonpyeong, al mar Groc, que va deixar un saldo de dos soldats sud-coreans morts i més de 15 heridos. Corea del Sud va respondre al atac amb 80 descàrregues d'artilleria.

El Govern del país va anunciar la suspensió de l'enviament de ajuda humanitària a Pyongyang i els preparatius d'una nova tanda d'exercicis conjunts amb l'Exèrcit dels Estats Units, en els quals participarà el portaavions nuclear nord-americà George Washington.

Seül cerca el recolçament de l'OTAN


Durant l'intercanvi de foc de dimarts, la RPDC va bombardejar dimarts l'illa sud-coreana de Yeongpyeong, en el que Seül va qualificar com un "atac sense provocació", abatent a dos marins i dos civils. De la mateixa manera, va llançar projectils d'artilleria a les aigües properes a la disputada frontera marítima occidental.

Pyongyang va assenyalar que els projectils de Seül van arribar al seu costat de la frontera marítima abans que obrís foc.

Corea del Sud participava en un exercici militar a la regió, en què van participar 70.000 soldats.

Anteriorment durant el dia, Lee i el president nord-americà, Barack Obama, van acordar en una conversa telefònica unir esforços per respondre a l'atac, el qual van assenyalar que va ser una provocació "premeditada", segons el discurs previst.

El mandatari sud-coreà va sostenir diàlegs via telefònica amb el primer ministre nipó, Naoto Kan, respecte a l'intercanvi de foc, i té programat conversar posteriorment durant el dia amb el premier britànic, David Cameron, i amb la cancellera alemanya, Angela Merkel, va afegir l'informe de Cheong Wa Dae.

Els estudiants britànics criden a "un dia de caos"

Milers d'estudiants universitaris i de secundària tornen a sortir al carrer en tot Regne Unit aquest dimecres per manifestar el seu rebuig contra els plans del Govern de triplicar les taxes universitàries, amb la seu dels liberal-demòcrates, soci minoritari del Govern, com a principal objectiu. Més de 20.000 joves han signat un document en Facebook per organitzar una marxa coordinada de classes a les 11:00 hora local.

Mentrestant, un grup a Twitter ha fet una crida a un dia de "caos" i adverteixen que "els extintors d'incendis podrien volar", en referència al llançament d'un extintor d'incendis des de la teulada de l'edifici de la seu del Partit Conservador a Londres per part d'un jove fa dues setmanes, en la multitudinària protesta al centre de Londres que va acabar de manera violenta.

Precisament aquest jove, Edward Woollard, de 18 anys, s'ha confessat culpable del llançament aquest dimecres davant els magistrats d'un tribunal de Westminster i s'ha disculpat per la seva actuació.

En aquesta protesta un grup d'estudiants va aconseguir entrar a la torre Millbank, que acull la seu del Partit Conservador, en què va ser la primera gran protesta directament lligada al programa de retalls de 81.000 milions de lliures anunciat per la coalició de Govern el passat mes .

Llavors la policia va admetre que no estava preparada per contenir la manifestació, que va acabar amb més de 60 persones detingudes i finestres trencades, llançament d'objectes contra els agents i fins i tot
Ira

"Qualsevol que planegi prendre els carrers de Londres amb la intenció de sembrar desordres, violència o violar llei ha de comprendre que no serà tolerat i que seran arrestats", ha advertit el cap de l'operatiu policial a Londres, el comandant Bob Broadbent.

El primer ministre britànic, David Cameron, va qualificar fa dues setmanes com inacceptable la violència i el seu portaveu ha assegurat que espera "una protesta pacífica" aquest dimecres.

Els estudiants i activistes estan indignats pels plans de finançament universitari inspirats en les recomanacions d'un ex director executiu de BP, John Browne.

La ira es concentra especialment contra els diputats liberal-demòcrates, soci minoritari de la coalició de Govern, que van signar un compromís aquest any en el qual asseguraven que votarien contra qualsevol increment en les taxes.

"Crec que és el moment en què el Govern comenci a escoltar el que la majoria de gent en aquest país està dient realment", ha demanat Clare Solomon, presidena dels estudiants de la Universitat de Londres a BBC ràdio.

"Volem un sistema educatiu en el que qualsevol pugui tenir accés, no només els que tenen posicions privilegiades o que són rics", ha afegit.
Crida de Clegg

Els manifestants a Londres tenen previst acudir a la seu del Partit Liberal Demòcrata i concentrar-també al costat de l'oficina de Cameron a Downing Street,

Les oficines del viceprimer ministre, el liberal Nick Clegg, en la seva circumscripció de Sheffield, al nord d'Anglaterra, també són un objectiu.

Clegg va defensar els plans a les universitats en un discurs aquest dimarts, assegurant que és la millor política possible ateses les circumstàncies.

"Faig només una petició a què planegin protestar: examineu les nostres propostes abans de prendre els carrers. Escolteu i mireu abans de manifestar-se i cridar", ha afegit.

Mentrestant, a l'exterior del lloc on donava el seu discurs, la seu del diari The Guardian, un grup d'estudiants li donava la seva particular resposta penjant un ninot amb una fotografia seva a la cara.

Miralles i Llamazares exposen el programa d'ICV-EUiA sobre universitats

Miralles ha fet una crida a la participació en les eleccions de la gent treballadora i dels estudiants. "La crisi no es resol des de l'abstenció i el vot en blanc", ha dit Miralles. De la seva banda, el diputat d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, ha fet una crida al "vot jove, rebel, d'esquerres i ecologista", per aturar el "cop del mercat contra els drets dels treballadors i la democràcia política".

Jordi Miralles, ha denunciat el "cinisme més gran" de CiU en relació amb el cara a cara Mas-Montilla ja que la "federació nacionalista practica a Catalunya el mateix que, en el seu moment, va criticar a nivell estatal "amb el cara cara Zapatero, Rajoy. Segons Miralles, el PSC ja ha demostrat en diverses ocasions la seva visió "xata i bipartidista de la política" que no fa més que afavorir el retorn de la dreta. "Els dos candidats van demostrar tenir molta cara" i "representarà una puntada al turmell de la democràcia i un pas enrere històric del pluralisme a Catalunya", ha dit Miralles.

El coordinador general d'EUiA ho ha dit després de reunir-se amb representants sindicals del personal d'administració i serveis, docents i investigadors d la Universitat Autònoma de Barcelona i abans de presentar davant uns 120 estudiants el programa d'ICV-EUiA en universitats. En aquest sentit,

Llamazares ha criticat la presidenta de la Comunitat de Madrid, Esperanza Aguirre, per decantar-se per un govern format per CiU i PP a Catalunya i ha dit que "quan el liberalisme es porta al extrem, condueix a la destrucció dels drets socials i al benefici d'uns pocs". El diputat d'IU ha denunciat també que el PSOE hagi "renunciat al seu propi passat, al procés de pau i al federalisme. ¿A què més li queda per renunciar vestit de políticament correcte?", s'ha preguntat Llamazares.

En relació amb el cara a cara, Gaspar Llamazares ha dit que el "bipartidisme és com el déu Janus (romà, de les portes i els inicis), té dues cares però és el mateix déu, el déu de les retallades de drets. Veurem el déu, però no un debat pluralista", ha dit Llamazares. El diputat d'IU ha apuntat també que una involució a Catalunya tindria efectes negatius en el conjunt de l'estat: "No volem la política bipartidista i el gir a la dreta en el conjunt de l'estat", ha dit Llamazares.

ICV-EUiA presenta les seves propostes sobre Educació

La coalició ICV-EUiA presentà ahir, en un acte a l’IES Manuel Vázquez Montalbán d'Adrià del Besòs, les seves propostes en matèria d’Educació per a les properes eleccions al Parlament de Catalunya. Gregorio Belmonte candidat d’ICV-EUiA al Parlament i regidor d’Educació i Solidaritat a la vila, va ser qui va exposar els compromisos d’ICV-EUiA en l’àmbit educatiu, i Gregorio Camacho, també regidor, va fer la presentació de l’acte, al que van assistir un nombre important de persones vinculades al món educatiu de Sant Adrià.

Belmonte va destacar que la primera acció que cal executar en Educació és afavorir el “retorn del diàleg i el consens entre la comunitat educativa i el Departament d’Educació”, a fi de “poder desplegar responsablement la Llei d’Educació de Catalunya (LEC)”. Belmonte va remarcar també que “per a ICV-EUiA és necessari que “l’escola pública sigui el referent i eix vertebrador del sistema públic educatiu” i que es garanteixi que “tots els centres educatius sufragats amb diners públics tinguin els mateixos drets i els mateixos deures i compromisos amb la realitat social i territorial del centre.”

Altres mesures d’ICV-EUiA apuntades per Belmonte van ser la reducció de l’abandonament escolar, en un 15% en quatre anys, la creació d’un segon pla d’escoles bressol públiques amb un decret de qualitat d’educació infantil, l’aprovació d’una llei d’educació permanent i la millora de la formació del professorat.

ICV-EUiA lamenta que s'hagin perdut dos dies amb el "debat estèril" del cara a cara

El cap de llista d’ICV-EUiA, Joan Herrera, ha lamentat des de Sabadell, a l'acte central de campanya del Vallès Occidental, que s'hagin perdut dos dies amb el "debat estèril" del cara a cara entre Mas i Montilla que fa que "la gent es cansi i es quedi a casa. Durant dos dies no hem parlat de política”, ha dit Herrera, “i així dissimulen i acaben cansant a la gent” i “això no ho vull”.

El secretari general d'ICV ha alertat, també, a la gent que es vol quedar casa o votar en blanc que aquesta opció és “un luxe” i l’endemà de les eleccions el seu vot es traduirà en “silenci davant les retallades” i llavors “es lamentaran que el seu malestar no s’expressa com voldrien”. És per això que Herrera ha proposat aque no es quedin a casa ni votin en blanc perquè “no ens ho podem permetre i hem d’alçar la veu”.

De la seva banda, el número 3 d’ICV-EUiA a les eleccions, Jordi Miralles, ha llençat un missatge a tota “l’artilleria” que vindrà al tancament de campanya del PSC per recordar-los que “les eleccions són el 28 de novembre, no el 28 de desembre que és el dia dels innocents”. Miralles ha etzibat a Felipe González, Rodríguez Zapatero, Montilla i Chacón que “l’esquerra catalana ja no traga amb el vot útil i amb les aixecades de cella” i ha demanat a la gent d’esquerres, que té dubtes o vol votar en blanc, i a la gent que està emprenyada o desconcertada amb el PSC i el PSOE que no es quedin a casa i vagin a votar a ICV-EUiA.

El coordinador general d’EUiA ha explicat que “no ens podem permetre” que la gent d’esquerres es quedi a casa o voti en blanc perquè “encara que siguem majoria, si no anem a votar pot venir la dreta. Tenim l’obligació de moure’ns per superar aquesta contradicció”, ha dit Miralles que ha reblat que “tot és possible, i la realitat ens marca que és necessari” anar a votar.

Jordi Miralles ha finalitzat la seva intervenció esperant que, en el futur, no s’hagi d’escoltar una conversa com la que circula aquests dies per la xarxa on un avi li diu a la seva neta de 16 anys que “jo a la teva edat ja estava treballant”, i la nena li contesta que “jo a la teva edat no sé si tindré jubilació”.

L’acte ha comptat també amb les intervencions de la coordinadora d’EUiA al Vallès Occidental, Marisol Martínez, i Xavier Boix, president d’ICV a la comarca.

Miralles i Llamazares demanen als sindicalistes ser "piquets d’ICV-EUiA"

Jordi Miralles, tercer d’ICV-EUiA a les eleccions, i el diputat d’IU, Gaspar Llamazares, han cridat als sindicalistes de la comarca del Bages perquè ajudin a mobilitzar l’electorat d’esquerres, de cara a les properes eleccions del 28 de novembre, durant un dinar amb dirigents sindicals entre els quals hi havia Ricard Sánchez, el també coordinador comarcal d’EUiA.

El coordinador general d’EUiA ha demanat el compromís dels sindicalistes, "imprescindible" per “refer els espais comunitaris”, i també per seguir convertint la coalició en una esquerra d’acollida de la gent d’esquerres emprenyada amb el PSOE o desconcertada amb el PSC. Finalment, Miralles ha instat als assistents a convertir-se en "piquets de coalició" fins el dia de les eleccions per aconseguir el màxim nombre de vots.

De la seva banda, el diputat d’IU, Gaspar Llamazares, ha explicat que la qüestió és “mantenir el rumb del canvi iniciat amb el govern d’Entesa o la involució” que representa la dreta. Llamazares ha demanat que hi hagi una “correspondència entre l’èxit de la vaga general i les eleccions”, i també ha destacat que aquests comicis han de representar “el reequilibri de l’esquerra a Catalunya”, després que el PSC hagi renegat del govern d’entesa, i “a nivell estatal per enfortir una política d’esquerres que lluiti contra les polítiques conservadores”.

Llamazares també ha parlat sobre la sentència de l’Estatut i ha demanat als assistents que “no interpretin cap allunyament dels ciutadans espanyols d’esquerres envers els catalans. Aquest Tribunal Constitucional és fruit d’una degradació de la democràcia pluralista”, ha dit el diputat d’IU que ha finalitzat la seva intervenció recordant que a Catalunya “ens juguem el futur de les esquerres i del federalisme, el model d’estat que millor va a Catalunya i a Espanya”.

EUPV: "Fabra s'en riu de la justícia"

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera que l'actual President de la Diputació, s'està riguent de la justícia, amb aquest anunci de la seua defensa de documents nous no inclosos en l'informe. La representant d'esquerres considera que els perits estan demostrant que Fabra no té cap argument que demostre la legalitat i l'origen dels ingressos, i el President de la Diputació i la seua defensa, estan utilitzant tota mena d'estratègies per a endarrerir un judici que ja es fa etern.

Albiol critica que la defensa de Fabra: “Es trague de la manega documents nous, que ningú ha vist i que no es troben inclosos en l'informe pericial, després de molts anys de llarg procés. Després de tants anys, han tingut temps de sobra de presentar-los”. I continua: “És evident la intenció de Fabra és d'allargar el procés, i pareix ser que ho ha aconseguit, ateses les paraules del fiscal anticorrupció, que creu que el cas no es trobarà conclòs per a la primavera”.

La portaveu d'EUPV considera que ja és hora que "el senyor Fabra s'assente en la cadira dels acusats, com qualsevol ciutadà, i responga davant de la justícia".

La diputada recorda que el 13 de desembre l'audiència provincial deliberarà si arxiva la causa i sobreseu i prescriu els delictes pels qual està acusat el líder popular. “La ciutadania no entendria que després de tants anys imputat, amb constants problemes i retards per a celebrar judici, ara els seus delictes hagueren prescrit”, i finalitza “és perillós per al nostre estat de dret que s'estenga la idea que n'hi ha dues maneres d'aplicar la justícia, una per als ciutadans normals, i una altra per als poderosos”.

Torró denuncia la supressió de l'assegurança de lloguers

El diputat autonòmic d’EUPV Lluís Torró ha anunciat que presentarà una bateria de preguntes en Les Corts Valencianes per a que el conseller d’Habitatge, Juan Cotino, explique els motius de la supressió de l'assegurança que tenen els propietaris i que els protegeix si els inquilins no paguen el lloguer o causen algun desperfecte en l’immoble: “Aquesta mesura possibilitava uns lloguers a preu raonables i a més aquestos es troben dins d’una agència que ara perilla la seua existència”, alerta.

Esquerra Unida demana al Consell que restituisca aquesta pòlissa “perquè d’altra manera la xarxa d’habitatges destinats a lloguer es veurà reduïda de manera considerable, i al final els afectats són els ciutadans i ciutadanes que veuran minvada l’oferta de lloguer amb preus més econòmics de manera considerable”, explica Torró.

Per a Esquerra Unida, l’eliminació de la partida pressupostària destinada a subvencionar aquesta assegurança: “Només es deu a la greu situació financera de la Conselleria, i del conjunt de la Generalitat Valenciana. Els agents col•laboradors -entitats sense ànim de lucre, ajuntaments- no tindran cap recurs econòmic per poder aconseguir captar, en condicions millors que les que ofereix el mercat privat, habitatges buits que posteriorment siguen oferits a persones amb dificultats d'inclusió residencial”, adverteix Torró.

El diputat d’esquerres afirma que amb aquesta mesura, la suposada intermediació pública en el mercat privat de lloguer desapareix: “Aquesta nul•la mediació incrementa potencialment els preus del lloguer que exigeix l’oferta d'habitatges”. Torró afirma que és una actuació “contrària al que hauria de donar-se en una època de crisi com la que estem vivint. És necessari que es fomente el mercat de lloguer i que el Consell ho facilite a través de agències com la què està posant ara mateix en perill”, critica.

Albiol denuncia l'ús de cotxes oficials per anar a missa

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, ha explicat: “Busquem la transparència més absoluta en l'utilització dels vehicles oficials i, per descomptat, que s’evite la temptació, en la què ja han caigut molts diputats i alts càrrecs, d’emprar els cotxes oficials per a qüestions privades, com anar a missa”. Esquerra Unida presentarà una proposició no de llei en Les Corts que recull aquesta iniciativa de control.

Albiol explica que la proposta d’Esquerra Unida, “és que aquest registre contemple tres informacions bàsiques: Qui empra el vehicle, per a què i quin és el trajecte. Aquesta documentació, a més, ha de ser pública i estar a disposició de tots els grups polítics de la cambra, per atorgar-li la màxima transparència”.

Cal recordar que els diputats d’EUPV no utilitzen els vehicles oficials, “i amb aquesta mesura volem que s’acaben els usos indeguts que alguns diputats fan dels mateixos, per exemple s’han denunciat els viatges a missa amb cotxe oficial. Un abús en tota regla dels recursos públics per a fins privats”, critica.

Albiol insta a la resta de grups de la cambra a recolzar aquesta proposició. “Creem necessari que s’apliquen mesures de transparència de manera urgent en aquest Consell i en Les Corts. És intolerable l’ús abusiu que es fa de vegades dels recursos públics i esperem trobar-nos en aquesta iniciativa amb el suport de la resta de grups”, afirma.

CCOO i UGT per la denúncia i eradicació de la violència masclista

Davant la commemoració del 25 de novembre, Dia Internacional per l'eliminació de la violència contra la dona, CCOO i UGT expressen la seva denúncia i repulsa contra tot tipus de violència masclista que segueix exercint amb una virulència letal a tot el món, manifestació brutal de la discriminació entre dones i homes i violació dels drets humans i de les llibertats fonamentals.

En el seu compromís amb la denúncia i eradicació d'aquesta xacra, ambdues organitzacions es comprometen a: Promoure la col.laboració amb el conjunt de les administracions públiques i diferents actors socials implicats, entenent que la violència de gènere és un problema social davant el qual hem de prendre part activa, contribuint en els diferents àmbits d'actuació, a la posada en marxa de mesures que permetin la prevenció i eradicació d'aquesta xacra social de discriminació extrema contra les dones.

Reforçar la difusió de mesures i drets en matèria d'igualtat d'oportunitats entre dones i homes i contra la violència de gènere, mitjançant la formació i sensibilització a negociadors de convenis col.lectius, responsables sindicals i treballadores i treballadors en el seu conjunt per assegurar la garantia, i possible millora mitjançant la negociació col.lectiva, dels drets laborals i socials legalment reconeguts a les treballadores víctimes de violència de gènere en la Llei 1 / 2004 orgànica de mesures de protecció integral contra la violència.

Contribuir a l'eliminació de la violència de gènere en els llocs de treball, fent efectius els drets recollits en la Llei orgànica 3 / 2007 per a la igualtat efectiva de dones i homes, en relació amb el establiments d'acords i Procediments que les empreses hauran de negociar amb la representació legal de treballadors.

Impulsar el desenvolupament de polítiques d'igualtat que afavoreixin els necessaris canvis educatius en valors i actituds socials i contribueixin a una major sensibilització i actuació per avançar en el tractament, prevenció i eradicació de totes les formes de violència contra les dones, entre elles, l'assetjament sexual i l'assetjament per raó de sexe en l'àmbit laboral.

Els jueus francesos critiquen les falsetats de Ratzinger sobre Pius XII

L'opinió de Ratzinger que el seu predecessor Pius XII (foto amb Mussolini) hauria salvat "més Jueus que ningú" durant el període nazi, "no és compartida per cap historiador seriós", va respondre diumenge el Consell Representatiu d'Institucions jueves a França (CRIF): "Aquesta opinió no és compartida per cap historiador seriós de l'època. És lamentable que el Papa no s'ha molestat a analitzar l'obra d'alguns historiadors últimament", va respondre el President del CRIF, Richard Prasquier.

"La història hi és. I ella va dir que Pius XII no es va pronunciar directament per defensar els jueus durant la Segona Guerra Mundial", segons Richard Prasquier. "L'absència de fortes paraules d'aquell Papa em sembla extremadament greu. Fins i tot després de la guerra, en qualsevol discurs on fins i tot va esmentar l'extermini dels jueus", va dir el funcionari. "Molts jueus es van salvar gràcies als esforços de membres de l'Església catòlica, però la funció directa de Pius XII segueix sent hipotètica en aquests rescats", va dir Richard Prasquier.

El vicepresident del CRIF, Meyer Habib, va dir que "el silenci de Pius XII va estar ensordidor", i va convidar a Benet XVI a obrir els arxius del Vaticà". Meyer Habib digué: "Aquest és un tema sensible per a nosaltres i em fa mal", es va lamentar.

L'Església Catòlica sempre ha afirmat que Pius XII, Papa des 1939-1958 després d'haver estat nunci apostòlic a Baviera el 1917 i a Berlín el 1920, havia ajudat en el rescat de Jueus fent que s'amaguesin en les institucions religioses i que es va mantenir en silenci per no agreujar la seva situació. Ratzinger ha defensat en repetides ocasions la seva memòria. El Papa Pius XII va ser "un dels grans justos que va salvar jueus més que ningú", menteix Ratzinger en el llibre d'entrevistes titulat "Llum del Món" que surtí ahir dimarts

Les fortunes espanyoles es preparen per fugir d'Irlanda pel canvi fiscal

Alicia Koplowitz (foto), el marit d'Ana Patricia Botín, els clients vip de BBVA i la gestora N+1 figuren entre els grans patrimonis presents a Irlanda, els mateixos que no paguen impostos a Espanya protegits per l'escut fiscal de les Sicav que, segons el govern neocon de Zapatero, són intocables "perquè fugirien" a altres païssos. Atrets per les avantatjoses condicions fiscals de la seva indústria de fons, ara es podrien veure obligats a fugir a Luxemburg si Europa canvia les regles de joc.

El Govern irlandès travessa les seves hores més baixes

Irlanda està veient trontollar l'imperi de beneficis fiscals que ha construït durant els últims anys i que li ha permès competir cara a cara amb Luxemburg. Sobretot, en el terreny dels fons d'inversió lliure (els famosos hedge fund), on ha aconseguit atraure diversos grans patrimonis espanyols: Alicia Koplowitz, Guillermo Morenés (marit d'Ana Patricia Botín), els clients vip del BBVA o la gestora N+1 figuren entre els noms propis espanyols que tenen registrats a Irlanda diversos fons d'inversió lliure.

No obstant això, tot aquest castell de cartes pot enfonsar-se a partir d'avui, si Europa porta a terme la seva amenaça i posa fi a les avantatges fiscals que han convertit a Irlanda en un semiparaiso fiscal. De fet, Dublín és el centre d'activitat dels gestors alternatius, fins al punt que aglutina el 40% dels actius globals d'aquesta indústria, segons xifres de Hedge Fund Research.

Un lideratge que pot començar a perdre a partir d'avui, arran del nou pla d'ajust del país i del rescat financer del país, el que obligaria a les grans fortunes espanyoles a emigrar a altres paradisos fiscals, com Luxemburg.

"El canvi de país tot just suposa un dia de feina, el problema és que a Irlanda funciona molt millor i, a més, molt més barat. Per tant, un canvi en la seva fiscalitat realment ens suposarà un trastorn", assenyala un gestor de fons de inversió lliure, que xifra en fins a un 50% la diferència de tarifes amb Luxemburg.

A Espanya, Omega, Altex Partners, BBVA Asset Management, M & B Advisors (la gestora del gendre d'Emilio Botín), Belgravia, cartesianes, Gesfibanc, N +1, Valors, Santander i Siitnedif compten amb autorització del supervisor del mercat (CNMV) per a operar a Irlanda.

Per sobre de totes destaca el braç inversor de Alicia Koplowitz, Omega, que compta amb cinc fons registrats en la trencada illa: Laredo, Tancat, Fractal, turacos i Penta. Entre tots, superen els 400 milions de patrimoni.

Guillem Morenés, que després de trencar la societat amb el seu cunyat Javier Botín s'ha quedat sol al capdavant de M & B Advisers, ha vist reduïda la seva exposició a Irlanda gràcies a que ha liquidat gran part dels seus fons, esquitxats per Madoff. Tot i això, segons el registre de la Borsa Irlandesa, encara compta amb diversos vehicles d'inversió, com Chameleon.

BBVA ha dipositat prop de 90 milions d'euros del mateix banc en el fons BBVA Investment Fund, un vehicle que l'entitat analitza des d'una perspectiva insitucional, dins de la seva estratègia d'expansió, i el futur està ara pendent de les decisions que et prenguin en Irlanda.

Una cosa semblant li passa a la gestora N +1, que compta amb el vehicle QMC Development Capital registrat a l'encara avantatjosa illa.

Cobrir les pèrdues


Encara que el primer impacte que està tenint la crisi grega entre els grans patrimonis espanyols és que podria forçar-los a emigrar a altres paradisos fiscals, el veritable mal de cap estaria en aquelles fortunes les entitats dipositàries (els bancs en què tenen guardat els seus diners) siguin irlandeses.

Aquí el problema es situaria en l'epicentre de la crisi, ja que el motiu del rescat irlandès ha estat el forat del seu sistema financer. La importància que té el negoci bancari per al país, per la seva condició de semi paradís fiscal, va portar el Govern a comprometre a cobrir totes les pèrdues.

"El cas contrari, haver permès que alguna entitat caigués i, per tant, que les fortunes que havien expatriat aquí els seus diners perdessin part de les seves inversions, hauria desencadenat una diàspora internacional de conseqüències pitjors", explica un gestor de fons.

Ara, la clau està a saber fins a quin punt permetrà Europa que Irlanda segueixi robant-li els seus grans capitals i, després, li demani els diners per tapar els seus forats.

Avui, de moment, es coneixerà el pla d'ajust de 15.000 milions del Govern. Però encara queda un mes de negociacions per davant en el que hi pot haver sorpreses.

L'església va fer volar 852.200.000 euros de CajaSur

Les pèrdues de CajaSur, on el bisbe de Bilbo Mario Iceta i l'església van robar de valent i sense cap control ni responsabilitat penals, arriben fins als 852.200.000 d'euros el que representa multiplicar per 4,3 vegades els números vermells de 196,3 milions anunciats pel clergat fins al juny, segons el balanç auditat a 31 d'agost d'aquest any.

CajaSur és la segona caixa d'estalvis intervinguda a Espanya durant la crisi després de Caixa Castella-la Manxa, en mans del recentment anomenat bisbe de Bilbo, l'ultra Mario Iceta, qui figura entre els expedientats i encausats pel Banc d'Espanya a causa de les irregularitats detectades en CajaSur, l'entitat d'estalvi controlada pel capítol de canonges de la catedral de Còrdova, quan Iceta era allà, i que va ser intervinguda el maig pel supervisor després de rebutjar la seva fusió amb Unicaja.

Curiosament, CajaSur va ser adjudicada al juliol a BBK, la caixa d'estalvis amb seu a Bilbo, on l'ex conseller de l'entitat d'estalvi cordovesa és ara bisbe. Crida l'atenció que la presa de possessió de Mario Iceta a la diòcesi basca es retardès fins al 11 d'octubre.

En realitat, el Vaticà i la Conferència Episcopal Espanyola, el president i cardenal de Madrid, Antonio María Rouco Varela, ha estat el principal valedor del nomenament de Mario Iceta, volen refredar les crítiques a aquest nomenament entre les comunitats parroquials i eclesiàstiques, i també entre sectors polítics i financers del País Basc. Aquests últims no entenen que es nomeni bisbe a una persona investigada pel Banc d'Espanya per suposades irregularitats en una entitat d'estalvi com CajaSur i que a més resalta com ultraconservador i fundamentalista radical.

On han anat els 852.200.000 d'euros que gestionaba l'església?

La xifra de lo espoliat, 852.200.000 d'euros, s'ha conegut en l'assemblea general extraordinària que ha aprovat la integració de la caixa en la BBK, no recull però els suports financers que aportarà el Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB), "a través d'un Esquema de Protecció de Actius (EPA), per import de 392 milions d'euros".

Les significatives pèrdues que revela aquesta auditoria coincideixen amb les reiterades crides del governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, i del Govern perquè les caixes tanquin els seus processos de fusió i es completi així la reestructuració del sistema bancari espanyol, per tal que s'evitin dubtes sobre la seva solvència que puguin traslladar-se als mercats financers.

No s'aprova la gestió anterior del clergat


En aquest cas, l'assemblea de CajaSur ha aprovat la cessió global dels actius i passius que integren el patrimoni total de la Caixa d'Estalvis i Mont de Pietat de Còrdova a favor de BBK Bank, el que permetrà reintegrar a l'entitat en el sistema financer després de la seva intervenció.

En l'assemblea, a més, s'han sotmès a examen i aprovació els comptes anuals, l'informe de gestió i la gestió del consell d'administració durant el passat exercici: "No s'ha aprovat la gestió ni l'informe de gestió formulat per l'anterior consell d' administració", format per l'esgèsia lladre de Còrdoba.

Pla Royo, director general de l'entitat

De la mateixa manera, l'assemblea general ha confirmat també a José Carlos Pla Royo com a director general de l'entitat, el nomenament va ser realitzat per l'administrador provisional (FROB) de CajaSur l'agost passat.

Pla, llicenciat en Econòmiques per la Universitat de Barcelona i màster en Administració d'Empreses (ESADE), té una àmplia experiència en el sector bancari. Procede de BBVA, on va ocupar la presidència d'Assegurances i va impulsar la seva expansió a Llatinoamèrica, i ha pertangut al consell d'administració d'Iberdrola i ha estat professor de Finançament de Comerç Internacional a Comillas (ICADE).

IU exposa ses queixes sobre la fallida de CajaSur

Elena Cortés en representació d'IULVCA ha intervingut a la junta extraordinària de CajaSur, dient: "Intervinc perquè com a membres d'aquesta Assemblea volem deixar constància d'algunes qüestions que considerem importants i necessàries, perquè des d'IU sempre hem defensat un model de caixes d'estalvis gestionades públicament i arrelades al territori.

Així ho argumentem i vam defensar oposant-nos al procés de fusió per absorció de l'antiga Caixa Provincial d'Estalvis de Còrdova pel Monte de Pietat i Caixa d'Estalvis de Còrdova, que va donar lloc a CajaSur.

En aquests els últims mesos hem seguit defensant, en tots els espais en els que tenim, o hem tingut capacitat d'influència, i treballant per la consolidació d'unes caixes d'estalvis arrelades a la Comunitat Autònoma Andalusa i al servei dels interessos de la immensa majoria. Hem treballat per l'única sortida perquè CajaSur no fos intervinguda pel Banc d'Espanya.

No obstant això, i malgrat els esforços, estem davant d'un desenllaç no desitjat, almenys per IU, ja que suposa, de facto, la dissolució de l'entitat tal com fins ara la coneixem, una caixa d'estalvis, la caixa d'estalvis de la província de Còrdova.

D'aquest desenllaç podem sentir-nos totes i tots responsables però lògicament cadascú en la seva justa mesura. Hi ha decisions preses i responsables que tenen una major quota de responsabilitat, que han provocat l'intervenció del Banc d'Espanya:

En primer lloc una pèssima gestió econòmica i financera, dirigida pel Cabildo, que va situar CajaSur en una més que complicada situació. En segon lloc, la decisió presa, en el Consell d'Administració del 21 de maig de 2010, pels patrons del Cabildo i algunes conselleres i consellers, que van impossibilitar una sortida que hagués evitat la intervenció del Banc d'Espanya i que suposa la desaparició de la Caixa.

També constatem la incapacitat del poder polític andalús de culminar el procés de constitució d'una gran caixa andalusa, que podria haver estat l'instrument econòmic-financer que permetés afrontar els reptes que la nostra societat té: desenvolupament, investigació, cohesió social i que hagués pogut ser el germen d'una banca pública andalusa.

Molt al contrari s'ha aprovat, amb un acord entre PSOE i del PP, una modificació de la Llei de Caixes que obre el camí a la seva privatització i desaparició, amb tot el que això suposa en un context de crisi del model econòmic que afecta, fonamentalment, a les classes populars, a les petites i mitjanes empreses i als autònoms.

Pel que fa al futur del Banc CajaSur volem deixar constància que seguirem defensant l'ocupació i mesures no traumàtiques per a realitzar els ajustos que siguin necessaris. Esperem que es treballi en aquest sentit a la taula laboral convocada per al proper dia 2. Fem una crida als nous propietaris del Banc CajaSur, als grups socials i polítics i als sindicats a que valorin i defensin la importància de l'ocupació i es comprometin a utilitzar, exclusivament, mesures no traumàtiques per a l'ajust".

Dèficit social europeu i baixada del dòlar, origen de la crisi irlandesa

Irlanda va creure que podia basar el seu desenvolupament convertint-se, gràcies al dumping social i fiscal, en el portaavions de les multinacionals nord-americanes. Ara, el gran vaixell neocon perd en tots els fronts. El seu sistema bancari està a punt de l'asfíxia. Contràriament al que la majoria dels comentaristes insinuen, el que s'anomena la "crisi irlandesa", no és només un assumpte celta. És un dels episodis més violents de crisi, molt profunda i estretament imbricada, de la construcció europea i que sacseja les relacions internacionals.

Efectivament, el model irlandès, basat en la pressió social i en el dúmping fiscal, té molt a veure amb les dificultats actuals del país. Irlanda va creure que podia basar el seu desenvolupament convertint-se en el portaavions de les multinacionals nord-americanes per assaltar el Vell Continent i, amb la crisi, aquestes han tornat en part a casa o han anat buscant altres llocs (Dell per exemple a Polònia), "més acollidors" per al capital. No es pot basar un futur sostenible sobre el dúmping social i fiscal.

Tota Europa és víctima d'aquesta malaltia. No és casual, a més, que siguin els països on els costos laborals són més baixos, els mercats d'ocupació són els més desregulats, on la protecció social està menys estesa (Grècia, Portugal, Irlanda etc.) i, en menor mesura, Espanya, els que estan actualment més afectats per l'especulació dels mercats financers contra el seu deute públic.

Estan pitjor preparats, la mà d'obra és menys qualificada, els vincles entre banca i empreses industrials i de serveis útils menys eficaços. Per obtenir beneficis fàcils, les classes dominants d'aquests països han apostat des de fa anys pel desenvolupament d'activitats d'escàs valor afegit (turisme, muntatge industrial...) i l'especulació immobiliària. Aquest model "low cost" s'ha enfonsat més ràpidament.

Els grups alemanys (i britànics en el cas d'Irlanda) han tret partit durant molt de temps d'aquesta situació, acumulant excedents comercials en aquests països i també en detriment de França. Excedents en el nord, dèficits en el sud. En aquestes condicions l'endeutament privat s'ha inflat com un globus en una gran part de la Unió Europea.

Però és també la conseqüència de la guerra monetària entre el dòlar, l'euro, el ien i les divises emergents. En el si de la Unió Europea, Irlanda és després d'Alemanya, el segon país que registra forts excedents amb els Estats Units. La baixada de la moneda nord-americana la penalitza evidentment. I contribueix a empènyer a l'alça les taxes de finançament del deute públic dels països més febles de la zona euro.

El Pocero torna a perdre davant I.U.

L'Audiència Provincial de Madrid ha desestimat el recurs interposat per Francisco Hernando, El Pocero, per denúncia falsa contra el coordinador general d'IU, Cayo Lara, l'alcalde de Seseña (Toledo), Manuel Fuentes, i el dirigent d'IU Manuel Camara. El recurs d'apel.lació presentat per Hernando es referia a l'acte, amb data de 20 d'agost de 2010, pel que el Jutjat d'Instrucció número 43 de Madrid recordava el sobreseïment de la denúncia i l'arxiu de les actuacions.

La magistrada del jutjat esmentat va decidir sobreseure i arxivar les actuacions en sostenir que els acusats no es van inventar els fets que van posar en coneixement de la Fiscalia Anticorrupció i que més endavant van motivar la querella del Pocero.
IU assenyala que la justícia torna a donar-li la raó "davant del reiterat i fracassat assetjament".

Cayo Lara, en la seva antiga condició de coordinador regional d'IU a Castella-La Manxa, Fuentes i Cámara, com a responsable d'Organització d'Iquierda Unida, van signar el 2006 una denúncia davant la Fiscalia Anticorrupció per un presumpte tracte de favor al promotor en l'aprovació.

Dos anys després d'obrir la investigació, Anticorrupció la va tancar amb una denúncia a l'ex alcalde de la localitat toledana José Luis Martín (PSOE) per prevaricació, suborn i delicte contra la hisenda pública en relació amb l'aprovació del Quiñón per trobar uns "increments patrimonials injustificats". La Fiscalia Anticorrupció va acabar la investigació sense haver cridat a declarar al constructor Francisco Hernando, doncs va considerar que "no procedia" i, després d'aquesta decisió, el constructor va decidir querellar-se contra els membres d'IU per denúncia falsa.

"Revés judicial"

A través d'un comunicat, IU ha mostrat avui la seva satisfacció pel que considera un "cop judicial" a Hernando. Cayo Lara ha assenyalat que la justícia torna a donar-los la raó "per enèsima vegada davant el reiterat i fracassat assetjament", que porten patint des de fa anys. Actuacions com aquesta "reforcen la ferma unitat d'IU" per donar suport als seus càrrecs públics i dirigents en la "certesa de la seva correcta actuació", ha afegit Lara.

Preocupacions infundades per Portugal i Espanya?

Els especuladors que ataquen els païssos socialistes del sud europeu segueixen amb el punt de mira sobre Espanya i Portugal, aixecant el temor entre els inversors de que puguin seguir els passos de Grècia i Irlanda i veure's obligats a demanar ajuda internacional, el que al seu torn continua pressionant a la baixa a l'euro. A Portugal avui dos dels principals sindicats han convocat una vaga general.

"Espanya podria ser la següent", advertien aquest 23 novembre alguns "comentaristes", mentre polítics portuguesos d'esquerra acusaven el seu Govern d'exposar el país a una intervenció del Fons Monetari Internacional (FMI). Portugal es troba "camí a la desgràcia grega", va advertir el líder protugués del Bloc d'Esquerra Francisco Loucas en un bloc polític.

Oficialment Madrid i Lisboa insisteixen que les seves economies són més robustes que la d'Irlanda. Les reformes econòmiques de l'Executiu espanyol han allunyat el país d'altres "amb problemes", va dir, per la seva banda, la ministra d'Economia Elena Salgado, mentre el primer ministre portuguès, José Sócrates, va assegurar que el seu país "resoldria els seus propis problemes" sense necessitat de rescat.

Confiança que no contagia


No obstant això, els intents de transmetre confiança als analistes financers internacionals van ser infructuosos i els mercats van patir fortes caigudes. L'Ibex 35, el selectiu de la borsa madrilenya, va baixar un 3,05%, fins als 9.691,80 punts.

Mentrestant, la prima de risc per invertir en bons espanyols a 10 anys va marcar en la jornada un nou màxim històric: 236,1 punts bàsics al tancament de la borsa espanyola. El principal índex de la Borsa portuguesa, el PSI-20 va acumular en la jornada d'avui una caiguda una mica més suau del 2,18%.

Portugal: Ara el més vigilat


Els analistes creuen que el pròxim país de l'eurozona en necessitar assistència financera del FMI i de la Unió Europea podria ser Portugal, que té un dèficit pressupostari del 9,3%, alts nivells de deute privat i una taxa d'atur del 10,0%. De fet el Parlament lusità està elaborant un pressupost auster per tal de reduir el seu dèficit a un 4,6% en 2011. Però no tothom està convençut que el govern de Lisboa pugui retallar el dèficit tant.

Les retallades també van minar les perspectives del tímid creixement del producte interior brut, que el 2009 es va contraure un 2,7%. El govern socialista de Sòcrates s'enfronta a més a les contínues protestes contra les seves reformes econòmiques de tall liberal. Dos dels principals sindicats han convocat una vaga general per aquest dimecres 24 de novembre.

L'ex ministre de Finances Baga Felix va advertir que Portugal és en aquests moments el país més vigilat pels mercats financers. Baga Felix va assegurar que espera que les actuals turbulències, després que Irlanda sollicitàs acollir-se al fons de rescat europeu, amaini en les pròximes setmanes. "Però llavors l'atenció se centrarà en nosaltres", va alertar.

Espanya: altres dimensions

Espanya constitueix un motiu de preocupació encara més gran per a la Unió Europea perquè la seva dimensió econòmica és considerablement major que la de Portugal, Grècia o Irlanda. Un col.lapse financer de la quarta major economia de l'eurozona requeriria un rescat immens i llastraria a desenes de bancs francesos i alemanys que han finançat el creixement a Espanya. I possiblement l'euro també sentiria els efectes negatius, van advertir analistes espanyols.

Espanya, igual que Portugal, destaca la solidesa del seu sector bancari i subratlla que el seu deute públic és relativament reduït. Així i tot, el deute privat espanyol, contret per companyies i llars durant els anys de boom econòmic, s'ha disparat a nivells superiors al 170% del seu PIB. El 2009 el dèficit pressupostari era del 11,2%.

A això cal afegir que Espanya també va patir un col.lapse similar a l'irlandès en el sector de la construcció que va aguditzar els efectes de la crisi global. La taxa d'atur és del 20%, la més alta de la Unió Europea. A més l'economia espanyola és menys competitiva que la d'Irlanda i els seus mercats són més rígids.

El secretari d'Estat d'Hisenda, Carlos Ocaña, ha assenyalat que en principi, si se segueix per l'actual camí no hi haurà problemes. Així i tot, molts analistes senten que les mesures del president de l'Executiu, José Luis Rodríguez Zapatero -els paquets d'austeritat, la reforma laboral i els moviments per impulsar fusions de caixes regionals- disten molt de ser suficients.

Unificar la legislació mercantil

El governador del Banc d'Espanya, Miguel Ángel Fernández Ordóñez, va insistir en la importància que el govern elabori un pla per elevar l'edat de jubilació, reforma que va considerar "crucial per recuperar la confiança dels mercats".

Mentrestant un centenar de destacats empresaris i economistes van signar un manifest en el qual qualifiquen la situació econòmica d'Espanya de "molt seriosa", de manera que van cridar a emprendre reformes per unificar la legislació mercantil en les 17 comunitats autònomes.

El veritable repte, estimen els analistes, és transformar les estructures econòmiques d'Espanya i Portugal, que continuen depenent excessivament dels sectors de la construcció i de serveis. Encara que el govern de Zapatero ha tractat d'impulsar "un nou model econòmic" més competitiu i innovador, els crítics asseguren que calen mesures més dures.

Un capellà abusador paga 5.000 $ per assassinar sa víctima

Un sacerdot catòlic, acusat d'haver abusat sexualment d'un adolescent en 2008 en una parròquia rural a l'oest de San Antonio, Texas, va ser detingut a Dallas per tractar de contractar una persona per matar el seu acusador. Autoritats judicials informaren que el sacerdot John M. Fiala (foto), de 52 anys, està des d'aquest dimarts a la presó del Comtat de Dallas, sota el càrrec de demanar la comissió d'un homicidi i dos càrrecs d'assalt agreujat a un menor.

Un jutge estatal li va fixar la vigília una fiança de 700 mil dòlars, però fins ara no ha estat coberta.

Els càrrecs d'assalt sexual formen part d'una acusació emesa en contra d'ell la setmana passada, al comtat de Howard County, i involucren com a víctima a un adolescent que tenia 16 anys quan es van cometre els presumptes abusos.

Agents del Departament de Seguretat Pública (DPS) de Texas van arrestar Fiala el passat dijous després que negociés a la seva residència a Garland (un suburbi de Dallas) amb un policia encobert el pagament perquè aquest cometés homicidi.

El portaveu del Departament de Policia de Garland, Tom Vinge, va dir que Fiala va buscar que el seu acusador, en els casos d'asalt sexual, fora assassinat.

El DPS va començar a investigar el cas el passat 11 de novembre, quan un veí de Fiala va notificar a les autoritats sobre la conducta sospitosa del sacerdot.

"Fiala havia demanat al veí que cometés l'homicidi ell mateix i ell no desitjava res a veure amb això", va explicar el portaveu. El sacerdot va oferir pagar al seu veí 5.000 $ per matar l'adolescent.

La CEE advoca per contractes indefinits i incentius fiscals

La Comissió Europea (CE) defensa la contractació indefinida amb períodes de prova "prou llargs" i els incentius fiscals per a les empreses que creïn nous llocs de treball, com les mesures principals per intentar elevar la taxa d'ocupació de l'UE durant la pròxima dècada.

Aquestes són les propostes més destacades de la "iniciativa far" que l'Executiu comunitari ha presentat aquest dimarts, un projecte amb el qual pretén contribuir a superar els efectes devastadors de la crisi econòmica en els mercats laborals de la UE.

Faran falta especialistes en TIC i sanitaris


Actualment, hi ha uns 23 milions d'aturats a la UE, el que contrasta amb l'escassetat de persones amb les capacitats requerides per treballar en certs sectors, en especial els que necessiten el major i el menor nivell de formació.

Segons calcula Brussel, el 2015 hi haurà un dèficit de 700.000 especialistes en l'àrea de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC), i per al 2025 es requeriran fins a un milió d'investigadors en diversos àmbits.

També preveu que hi hagi una notable escassetat de treballadors per al sector sanitari, que incrementarà la seva activitat a causa del envelliment de la població europea.

El FMI recomana a Espanya rebaixar l'indemnització per acomiadament

El Fons Monetari Internacional (FMI) suggereix que la reducció de la indemnització per acomiadament en els contractes indefinits, la descentralització de la negociació col.lectiva o eliminar la vinculació entre salaris i inflació, poden ser alguns dels canvis que Espanya hauria d'introduir en la reforma de l' mercat laboral i del sector serveis, perquè el país recuperi competitivitat i millori les seves exportacions.

En un informe elaborat per la institució dirigida per Dominique Strauss-Kahn i destinat a l'anàlisi de les reformes prioritàries per estimular el creixement de la zona euro, l'FMI considera una prioritat que Espanya reformi el seu mercat laboral amb l'objectiu de reduir l'actual dualisme en la contractació i estimular les contractacions indefinides "en línia amb les mesures adoptades pel Govern el passat mes de juny".

Prevenir l'ús excessiu de l'acomiadament improcedent


Així, l'FMI recomana a Espanya rebaixar la indemnització per acomiadament dels contractes indefinits fins a, "com a mínim, la mitjana de la UE". També aconsella que l'increment de les indemnitzacions sigui gradual en els primers anys del contracte i que es previngui l'excessiu ús de l'acomiadament improcedent.

A més, l'organisme internacional demana la descentralització de la negociació i "eliminar la indexació automàtica" entre salaris i inflació.
Menys restriccions en el mercat de serveis

La reforma del sector serveis és una altra de les prioritats assenyalades pel FMI, que recomana "una ambiciosa aplicació de la Directiva de Serveis de la UE", especialment, per rebaixar les barreres d'entrada a l'àrea del comerç minorista a nivell local i regional.

Així mateix, l'informe de la institució advoca per eliminar les restriccions sobre serveis professionals, a través de la reducció de la qualificació exigida i la retallada de les diferències en la regulació aplicada entre les diferents regions.

D'altra banda, l'FMI recomana relaxar les restriccions en el mercat del lloguer d'habitatge, entre les que cita l'obligació dels propietaris a renovar automàticament els lloguers durant els cinc primers anys de contracte, i que les pujades anuals de la renda de lloguer estiguin limitades per l'increment de IPC.