dilluns, 23 d’abril de 2012

Neonazis per tot Alemanya

En els últims anys, els delictes provinents de l'extrema dreta han augmentat. A la part occidental d'Alemanya el moviment es radicalitza cada vegada més. Què fa la població davant aquest fenomen? Prop de Nuremberg, al nord de Baviera, un grup de joves kurds s'enfronta a uns radicals d'extrema dreta. "Vagin-se, turcs de merda", criden aquests últims. Els kurds no reaccionen i els neonazis comencen a colpejar-los brutalment. Un d'ells, en coma, es debat entre la vida i la mort. Foto: Neonazis, autors de deu assassinats d'inmigrants a Alemanya.

En un altre costat de la ciutat, "mai més feixisme", es llegeix en una pancarta d'una vigília dedicada a les víctimes de la violència neonazi, de sobte el grup de joves veu acostar uns emmascarats que els llancen coets encesos. Després de l'incident, les parets del centre juvenil són pintades amb creus gammades, la insígnia neonazi. I es llegeix un missatge: "Els agarrarem!".

Cada vegada més radical i més públic


Un altre cas. A la nit, els autors del delicte s'acosten silenciosament a un automòbil estacionat, trenquen els vidres, punxen els pneumàtics i, a través de la porta de la bústia del correu, tiren àcid butíric al passadís de la casa. "Per molts dies, la meva família i jo no vam poder entrar a casa sense sentir nàusees", explica Michael Helmbrecht. Col·labora amb la "Aliança contra l'extrema dreta", i després d'aquest atac va trobar a la pàgina web del moviment radical que això havia estat una "nit dels vidres trencats" dedicada a ell. L'al·lusió és clara: la nit de 1938 en què els nazis van calar foc a sinagogues i a magatzems de propietaris jueus. Foto, el cotxe de Michael Helmbrecht després de l'atac neonazi.

La llista dels delictes del moviment radical és llarga. Només entre novembre de 2011 i abril de 2012, segons Herbert Fuehr, redactor del diari Nürnberger Nachrichten, s'han comptabilitzat a la seva ciutat 50 atacs a personals, a propietats i amenaces. Fuehr ha trobat la seva imatge en una pàgina web del moviment radical. En ella ho titllen de "incendiari" per escriure críticament sobre aquests delictes. El periodista espera que el seu domicili no es vegi atacat, com ha passat amb el d'altres companys seus.

Però no només és a Baviera -seu del nazisme i dels partits democratacristians que governen a la coalició CDU-CSU_FDP de Merkel- on aquest tipus de delictes va en augment, en moltes altres landers de l'Alemanya occidental, l'onada va creixent. "Cada vegada és pitjor, més brutal i és cada vegada menys amagat", afirma Helmstedt.

Objectius clars


Les autoritats calculen que aquest tipus de casos de violència ja supera la centena, els victimaris no es donen el treball d'amagar. Així per exemple, Helmsted i la seva família van ser envoltats per 250 neonazis durant tres dies. Havien llogat un camp al costat de la casa dels Helmbrecht i es van dedicar a cridar lemes en contra. La policia i amics de la família van acudir a protegir-los.

Alhora que creix, el radicalisme de dreta a la part occidental alemanya adopta patrons ja ben provats i coneguts a l'Alemanya nazi, com posar sota pressió a immigrants i als qui defensen els seus drets. Poques vegades es detecten els victimaris. Són molts els ciutadans que prefereixen no haver vist i no saber res. El millor és no ficar-se, per no ser destacat.

Encara que la policia investiga, les víctimes se senten poc protegides per l'Estat. No bostante, tant Helmbrecht com Doris Groß, de l'Oficina per Drets Humans de Nuremberg, confirmen que després de l'escàndol per la sèrie d'assassinats a grecs i turcs a mans de la xarxa neonazi, les autoritats estan posant major i especial cura en aquests casos.

D'altra banda, l'alcalde de Weißenburg, Jürgen Schröppel, explica la posició de molts ajuntaments que es veuen en l'obligació de permetre les reunions de neonazis. En la constitució alemanya es preveu el dret a la manifestació de tots els grups socials sempre que durant elles no es cometin actes delictius. "Per descomptat que la primera reacció és voler impedir que baixin tan sols del tren", explica Schröppel. "Però una democràcia ha de suportar també forces d'extrema dreta", afegeix. A la seva ciutat, per contrarestar les marxes neonazis, Schröppel va buscar suport d'associacions en contra de l'extrema dreta.

Un front contra els neonazis

Per combatre aquest tipus d'activitats, cal actuar amb temps i en públic, així, ciutadans de la ciutat de Ratisbona (Regensburg) es van encarregar de fer campanya entre els propietaris d'hotels i restaurants. Martin Seitel, administrador de Kolpinghaus, explica que quan un grup li sembla sospitós el confronta amb el lema: "el meu amic és estranger". A les portes d'altres hotels i restaurants es llegeix "aquí no servim a racistes". Alguns d'ells expliquen que, efectivament, s'han negat a albergar a grups de neonazis.

"No és bonic presenciar tot això", conclou Murat, un comerciant turc de Weißenburg que se sent a Alemanya com a ciutadà de tercera classe: "Lamentablement", afegeix, "són en general els d'esquerra o grups polítics organitzats els que planten cara als nazis. La majoria de la població lamentablement només mira i calla".

Catalunya blindada pel BCE: Espanya suspèn el Tractat de Schengen una setmana

El ministre de l'Opus, Jorge Fernández Díaz, ha anunciat aquest dilluns la durada que patirà la suspensió del Tractat de Schengen amb motiu de la cimera del BCE, com ja va avançar la setmana passada. Segons un comunicat emès aquest dilluns, la policia restablirà temporalment els controls fronterers amb França des de les zero hores del proper dissabte 28 d'abril fins les 24 hores del divendres 4 de maig. L'objectiu és evitar l'entrada de "elements violents" que puguin posar en perill la seguretat dels empleats de l'oligarquia i contables de la màfia al poder a Europa durant el transcurs de la farra al puticlub barceloní.

Segons s'anuncia en la nota d'Interior, el tancament temporal de fronteres afectarà especialment les catalanes, ja que, "es reforçaran les fronteres terrestres amb França, en els passos de la Jonquera, Portbou, Puigcerdà, Camprodon, Les i Canfranc". De la mateixa manera, es potenciaran les fronteres aèries dels aeroports de Girona i Barcelona.

El text de l'acord de Schengen estableix que la lliure circulació de persones per l'Europa sense fronteres pot interrompre temporalment en el cas que es doni "una seriosa amenaça a l'ordre públic o la seguretat interior.

El ministre de l'Opus, Jorge Fernández Díaz, ha dit aquest mateix dilluns que la suspensió s'ha de demanar -als jefes de Brusel.les- almenys quinze dies abans de la data en qüestió, cosa que ja ha fet el PP. El text de l'acord de Schengen estableix que la lliure circulació de persones per l'Europa sense fronteres pot interrompre's temporalment en el cas que es doni una seriosa amenaça a l'ordre públic o la seguretat interior. Sens dubte la presència dels contables de la màfia a BCN és un risc de primer ordre, pels ciutadans.

El ministre havia anunciat que la direcció política del dispositiu de seguretat que es desplegarà amb motiu de la cimera del Banc Central Europeu (BCE) a Barcelona el 3 de maig serà compartida entre el PP i CiU.

Fins a 2.000 guàrdies civils i policies nacionals ajudaran els Mossos a la cimera del BCE per evitar qualsevol protesta o molèstia mentres els invitats VIPs s'ho passin bé de festa a Barcelona. El ministre de l'Interior de l'Opus Dei, el supernumerari Fernández, va espetar fa uns dies el vell argument franquista de que les forces de seguretat de la dictadura tenen informes que apunten a l'arribada d'elements descontrolats, 'especialment des d'Itàlia i Grècia', que els hi sobren els diners per viatjar. Els borratxos de Lloret i Salou no se sap si també estan "controlats" pel segurata de les bodegues Pujol, Felip Puig.

Jean-Luc Melenchon: Preneu els carrers l'1 de maig, seguiu als sindicats!

Jean-Luc Melenchon, President del Front de Gauche (Front d'Esquerra): 3.985.298 ciutadans van votar ahir per un programa revolucionari, que obre el camí per a una nova República. Milions de persones van tornar a la política, milions de consciències es van elevar a l'altura dels desafiaments del nostre temps, milions de rostres i veus s'han unit per donar suport als principis del compartir novament. Aquestes eleccions van ser només un pas: som l'única nova força i l'impuls és enorme.

La política pitjor només porta a pitjor encara. Lluitem sense treva contra Sarkozy! Perquè s'endureix la seva lluita violenta contra els treballadors i la totalitat d'Europa ens mira. Per descomptat, és més fàcil culpar als pobres i als immigrants que a bancs i Finances: però el treball d'educació popular que hem dut a terme ja irradia a tota la societat.

Preneu els carrers l'1 de maig, seguiu als sindicats! La revolució ciutadana segueix el seu curs inexorable. I la història ve a trobar. Inevitablement. Nosaltres, no anem a renunciar a res!

Jurament de Juan Manuel Sánchez Gordillo, com a diputat d'IU-LV al Parlament d'Andalusia:

Jurament de Juan Manuel Sánchez Gordillo, com a diputat d'IU-LV al Parlament d'Andalusia: "Per imperatiu legal prometo i em compromet a subvertir amb totes les meves forces el culpable de l'atur, la corrupció i la crisi econòmica que no és altre que el sistema capitalista de producció, per això em declaro insubmís a la dictadura del marcatge, les seves receptes i seus mandats; em compromet també a lluitar amb tot el coratge per aquesta nació sense sobirania que és Andalusia i finalment em compromet a donar-li veu als sense veu en aquest parlament i al carrer. Visca Andalusia lliure!".

Nota: On diu 'marcatge' (marcado) suposem que hi ha un toc d'ironia entre mercat i marcat dels animals doméstics per part del diputat andalús.
"Por imperativo legal prometo y me comprometo a subvertir con todas mis fuerzas al culpable del paro, la corrupción y la crisis económica que no es otro que el sistema capitalista de producción, por eso me declaro insumiso a la dictadura del marcado, sus recetas y sus mandatos; me comprometo también a luchar con todo el coraje por esta nación sin soberanía que es Andalucía y por último me comprometo a darle voz a los sin voz en este parlamento y en la calle, ¡VIVA ANDALUCÍA LIBRE!"

El Parlament de Iruñea s'oposa a les retallades del PP en Educació i Sanitat

El Parlament de Nafarroa ha aprovat avui, amb el vot en contra del PP en tots els casos i el vot en contra o l'abstenció d'UPN, cinc declaracions institucionals en què mostra la seva oposició a les mesures proposades pel Govern espanyol en Educació, Sanitat i Dependència. PSN, NaBai, Bildu i IE han votat a favor de les tres iniciatives presentades pels primers, així com les propostes per Bildu i Esquerra-Ezkerra. El PP ha votat en contra de totes i UPN s'ha abstingut en una que fa referència al "copagament farmacèutic" i una altra relacionada amb la dependència.

Així, ha tirat endavant la proposta de Bildu per la qual el Parlament manifesta la seva oposició a les mesures proposades pel Govern espanyol el passat 16 d'abril, per considerar que suposen un atac directe a la qualitat de l'Educació Pública i, en defensa de la qualitat d'aquesta, es mostra a favor del "no compliment del que ordena pel Ministeri d'Educació espanyol".

Així mateix ha prosperat la declaració del PSN per la qual la Cambra rebutja la implantació del copagament farmacèutic per als pensionistes i manifesta la seva voluntat de treballar en defensa de l'actual sistema sanitari "salvaguardant els seus principis bàsics d'universalitat, equitat, gratuïtat i qualitat".

En una altra de les declaracions presentades pel PSN, el Parlament foral mostra el seu rebuig a les mesures de retallada en matèria d'educació anunciades pel Govern del PP ja que "van a afectar de manera determinant al que és un pilar fonamental de l'Estat del Benestar i constitueixen un atac frontal al sistema autonòmic i les seves competències". La Cambra manifesta la seva voluntat de treballar en la defensa de l'actual sistema educatiu.

La tercera declaració presentada pel PSN recull el rebuig del Parlament foral a la retallada realitzat en matèria de dependència pel Govern de Madrid i manifesta la seva "voluntat de treballar en la defensa de Llei de la Dependència, a mantenir el calendari d'aplicació inicial previst en la llei i, per tant, no aplicar la moratòria en la nostra Comunitat".

Finalment, a proposta de l'IE, s'ha aprovat una declaració a favor que el Govern d'Iruñea no apliqui les retallades en les polítiques públiques d'educació, sanitat i atenció a la dependència que han estat anunciats per l'Executiu espanyol.

Llibertat provisional amb càrrecs als quatre sindicalistes valencians

El jutjat d'Instrucció número 2 de Massamagrell, en funcions de guàrdia, ha deixat en llibertat provisional amb càrrecs a quatre sindicalistes per la seva intervenció en els piquets informatius de la passada vaga general del 29 de març, a qui imputa la presumpta comissió d'un delicte contra els drets dels treballadors i un altre d'atemptat i resistència a l'autoritat, segons han informat fonts del TSJ i sindicals. Es tracta dels secretaris generals de les seccions sindicals d'UGT, i CGT, i el president del comitè d'empresa en Vossloh i un altre sindicalista, tots dos de Comissions Obreres. Foto: Concentració de sindicalistes davant els jutjats de Massamagrell.

La Guàrdia Civil en el matí d'aquesta dilluns ha requerit que compareguessin a les seves dependències a quatre sindicalistes pels incidents originats en les instal·lacions que Vossloh Espanya té a la localitat valenciana d'Albuixech durant la passada vaga general.

Segons han informat fonts del TSJ, després de la compareixença dels quatre sindicalistes han estat detinguts i portats davant el Jutjat d'Instrucció número 2, que estava en funcions de guàrdia, per prendre'ls declaració.

Dos dels detinguts van ratificar la declaració realitzada davant la Guàrdia Civil i es van acollir al seu dret de no declarar amb el compromís, però, de fer-ho quan els citi en el jutjat número 1, que porta la investigació. Els altres dos detinguts, que s'havien negat a prestar declaració davant els agents, tampoc han volgut fer-ho davant el jutjat encara que s'han compromès també a declarar davant el jutge que porta el cas.

La causa es va iniciar el passat dia 19 quan la Guàrdia Civil va lliurar el seu atestat davant el deganat de Massamagrell, que per repartiment va recaure al jutjat d'instrucció número 1.

"No ens atemoritzaran"

Sobre això, el secretari general d'UGT, Conrado Hernández, que va conèixer aquestes detencions quan donava una roda de premsa per les retallades en Educació, ha assenyalat que es tracta d'una actitud "molt censurable" i ha advertit que si el PP i delegació de Govern pretén d'aquesta manera "atemorir" als sindicats perquè "no exercir els nostres drets en un piquet estan molt equivocats".

Hernández ha considerat que la detenció d'aquests quatre sindicalistes és "molt greu" perquè es va tractar "d'un incident menor durant la vaga general" provocat per "l'actitud xulesca" de la Guàrdia Civil. "És molt greu que quatre companys que han anat a declarar pensant que no hi havia cap recorregut més acabin detinguts, ens tracten com a delinqüents per exercir el dret a la vaga ia informar", ha lamentat.

Per això, ha insistit que es tracta d'un elements "denunciable" i "censurable" i ha recalcat que "si esperen que amb això els sindicats de classe ens mantinguem febles estan molt equivocats".

Per la seva banda, des de CCOO han informat que durant tot el matí "s'han anat sumant companys, simpatitzants, delegats i sindicalistes a una concentració de suport als jutjats" mentre declaraven els quatre imputats. De la mateixa manera, a la sortida dels jutjats, les organitzacions sindicals han decidit desplaçar-se a la factoria per mantenir una reunió en la qual decidir les accions immediates.

Ricardo Sixto manifesta la seua repulsa a les noves detencions de sindicalistes i acusa al Govern d’estar criminalitzant la seua activitat

El diputat d’Esquerra Unida-Els Verds al Congrés, Ricardo Sixto, ha mostrat el seu total recolzament als sindicalistes –de CCOO, UGT i CGT- que han estat cridats aquest matí a declarar davant el jutjat de Massamagrell i han estat imputats per un delicte de desobediència i resistència per la seua activitat com a membres d’un piquet informatiu en el polígon d’Albuixech: “Estem davant de la criminalització total de l’activitat sindical, i sembla que la Guàrdia Civil ja ha començat a aplicar la futura reforma del Codi Penal”, critica.

Sixto, qui ha anunciat que demanarà explicacions en el Congrés sobre aquestes imputacions, afegeix: “sembla que no volen ni esperar-se a que el ministre porte al Parlament la reforma. Ja estan criminalitzant als sindicalistes per la seua activitat informativa en la vaga”, lamenta.

Esquerra Unida mostra tot el seu recolzament i solidaritat amb aquestos treballadors i sindicalistes “que eixe dia defensaven el dret a fer vaga, front als intents de criminalitzar-la, vinguen de les forces públiques o dels empresaris”, ha assenyalat.

Dues monges més sota sospita de venda d'infants

Més de 1.500 denúncies per robatori de nens per la secta catòlica han derivat, de moment, en només una imputació, la de la monja sor Maria Gómez Valbuena. Però entre aquest miler i mig de denúncies hi ha altres noms de monges que es repeteixen, com el de sor Juana Alonso, de la mateixa congregació, 'Filles de la Caritat', i superiora de la casa bressol de Tenerife entre 1951 i 1970. Avui té 97 anys. Sor Juana, cinquena per l'esquerra de la segona fila. Mercedes Sánchez, a l'última fila, recolzada al mur.

"Si han cridat com a imputada sor Maria, amb més raó a sor Juana, que portava i portava nens entre la Península i Canàries", denuncia Libèria Hernández, que acusa aquesta religiosa de donar-la en adopció el 1962. Llavors ella tenia vuit anys i va ser donada a un matrimoni d'Alcoi sense el consentiment de la seva mare, que tenia ja set fills i l'havia portat a la casa bressol temporalment.

En la seva denúncia, Libèria també demana que s'imputi a la monja que la va portar en vaixell des de Tenerife, sor Maria Soler, neboda del matrimoni que la va adoptar, i com a testimoni, a una exreligiosa de la casa bressol de Tenerife, Mercedes Sánchez, que ha corroborat la seva versió: "Recordo a la mare de Libèria agafada a les reixes del pati preguntant per la seva filla. Va estar anys anant a la casa bressol a preguntar. No la va abandonar. Sor Juana la despatxava dient-li que s'oblidés, que Libèria estaria millor amb les persones que estava".

La fiscal en cap de Tenerife, Carmen Almendral, investiga aquesta i una altra desena de denúncies contra aquesta casa bressol i la seva superiora, Juana Alonso. "És un nom que es repeteix. Com el d'altres monges", assenyala. Acaba de rebre la documentació que va requerir d'aquest centre i ha pres declaració als germans de Libèria, que la van trobar el 1986. "De moment hem vist irregularitats, queda molt per valorar. Alguns dels delictes denunciats, com maltractaments, haurien prescrit", afegeix la fiscal, que no ha arxivat cap cas.

Mercedes Sánchez, que va abandonar la congregació després del seu pas per la casa bressol de Tenerife, va decidir explicar el que sabia després de llegir les declaracions que sor Juana Alonso va fer a aquest diari el març de 2011 en què negava conèixer a Libèria. "No em sona de res", i assegurava que les adopcions s'havien fet "amb totes les de la llei".

En aquesta entrevista sor Juana admetia tenir un acord amb Mercedes Herrán de Gras, una dona que disposava a Bilbao d'una xarxa de pisos pastera (així en diuen les afectades) per embarassades solteres. "Ho teníem molt ben organitzat. Jo he anat més d'una vegada a Bilbao a recollir a algun nen. Ella tenia mares que anaven a donar a llum i de tant en tant ens cridava i ens deia: 'Aneu preparant els pares perquè vagin a veure-ho'. Jo anava a Bilbao, els ficava en el cabàs i els portava a Tenerife, d'avió en avió, quin tràfec!

Senyora Mercè també em deia quan tenia algun compromís i ens demanava un nen i de vegades també li dèiem: dona, deixa'ns algun, perquè nosaltres teníem també una altra petició".

El PP acomiadarà la meitat d'empleats públics a València i 700 a Balears

El Govern del PP valencià acomiadarà entre el 40 i el 50% dels empleats del sector públic empresarial valencià, amb l'argument que la situació de les empreses públiques -inflades de col.locats a dit del PP amb sous d'escàndol en les direccions- és "insostenible". Les purgues s'afegeixen a les del PP balear que es nega a indemnitzar els seus 300 nous empleats acomiadats. S'aferra a que la majoria de treballadors d'empreses públiques van entrar sense oposicions, i els considera interins amb caràcter general. Els sindicats porten la batalla als tribunals, mentre l'executiu s'estalviarà salaris per la tardança dels tribunals.

Així ho ha confirmat aquest dilluns el vicepresident de la Generalitat, José Císcar, davant els periodistes després de reunir amb els grups parlamentaris per presentar l'esborrany de la Llei de RTVV, i ha explicat que aquesta reducció s'emmarca en el "nou model d'Administració" proposat pel president Alberto Fabra i que obliga a "aprimar el sector públic empresarial".

En aquest sentit, Císcar ha explicat que la Generalitat passarà de tenir 46 empreses públiques, entitats de dret públic o fundacions, a "aglutinar" tot el sector públic empresarial en sis ens.

A més, ha aclarit que la reducció de personal que afectarà "exclusivament al sector públic empresarial" no ha de fer a través d'expedients de regulació d'ocupació (ERO) en la seva totalitat, ja que algunes empreses públiques "es poden privatitzar i els llocs de treball passarien a l'empresa privada".

El PP balear es nega a indemnitzar els seus 300 nous empleats acomiadats


S'aferra a que la majoria de treballadors d'empresespúbliques van entrar sense oposicions, i els considera interins amb caràcter general. Els sindicats porten la batalla als tribunals, mentre l'executiu s'estalviarà salarisper la tardança a resoldre.

La falç del Govern Bauzá està afilada i curta sense pietat, persegueix l'ajust pressupostari i no entén de drets laborals, per molt espases en alt que estiguin els sindicats. A final d'aquest mes l'Executiu haurà culminat l'acomiadament d'uns 300 treballadors d'empreses i organismes públics, negant-los qualsevol tipus d'indemnització, el que està provocant una autèntica allau de demandes als jutjats.

Les organitzacions sindicals estan atenent les desenes de casos d'afectats que els arriben, persones que en moltes ocasions portaven anys treballant per al Govern, a través del seu embull de societats i ens públics, de manera que molts donaven per fet que eren fixos.L'estratègia jurídica a la qual s'aferra l'Executiu, dissenyada per l'Advocacia de la Comunitat Autònoma, és considerar que aquests empleats com si fossin interins, d'aquesta manera en té prou amb eliminar les places que creu oportunes, i així pot fer-los fora al carrersense més cost que la nòmina corresponent fins al dia de l'acomiadament i la quitança.

Jurisprudència del Suprem

Experts en l'Administració pública de Balears expliquen que el Govern es basa en sentències recents del Tribunal Suprem que neguen la condició de treballador fix a aquell que no hagi aprovat unes oposicions o guanyat la plaça per concurs públic, «per tant són indefinits, amb la mateixa consideració que un interí, sense dret a indemnitzacions quan la part contractant decideix unilateralment extingir la relació laboral».

En l'executiu són conscients a més que els acomiadaments acabaran dirimint en seu judicial, però la saturació dels jutjats-s'estan assenyalant judicis del Social per d'aquí a dos anys-li permetrà guanyar temps i estalviar molts milions d'euros en salaris. La reforma laboral aprovada pel Govern de Rajoy també és favorable als interessos del Govern Bauzá, de fet els sindicats asseguren que aquest ha endarrerit ex professo els acomiadaments fins al'entrada en vigor de la nova norma, de manera que hauria d'indemnitzar amb molts menys dies per any treballat que els 45 de fins ara, en el cas que els jutges finalment declarin nuls els acomiadaments.

«La majoria d'empleats en les empreses públiques estan contractats irregularment, ja que no van passar cap prova selectiva, molts van entrar amb governs del PP lliurant un simple currículum o com a màxim després d'una entrevista personal amb el polític de torn. L'actual Govern és conscient i per això s'escuda en l'amortització de places que no necessita per poder tirar-los ara sense ni tan sols considerar que fa acomiadaments», expliquen des del sindicat STEI-i.

Totes les mirades sindicals dirigeixen la seva indignació amb Joaquín García, el director de l'Oficina de control pressupostari nomenat per Bauzá per precisament posar ordre en el sector públic instrumental. «García reconeix que molts són contractes amb frau de llei, per això el fàcil és resoldre que són interins, sense cap protecció davant un acomiadament», abunden en l'STEI-i.

Per contra, els sindicats sostenen que, en no tenir la pràctica totalitat d'empreses públiques d'un catàleg de llocs de treball, hi ha una plantilla de treballadors als quals cal indemnitzar tant si se'ls s'acomiada de manera procedent com improcedent. «Nosaltres indemnitzem en tots els casos, tant el personal laboral de l'Administració com el de les empreses públiques, i veritables quantitats», expliquen fonts de l'anterior Govern del Pacte també que van fer a l'hora d'acomiadar treballadors.

Amb les postures enfrontades, els sindicats anuncien que «el 99%, per no dir el 100% dels 300 acomiadaments a la segona fase acabaran als tribunals. Els nostres serveis jurídics veuen possibilitats de guanyar les demandes. El Govern no pot amortitzar places que no existeixen, perquè les seves empreses no tenen el pertinent catàleg de llocs de treball», expliquen des de CCOO. Des del sindicat denuncien a més que l'Executiu del PP ha incomplert la llei del sector públic instrumental, aprovada el juliol del 2010, «que donava un any de termini perquè totes les empreses públiques elaboraran obligatòriament el catàleg».

CCOO: «S'ho salten tot»

Segons CCOO, si el Govern volia acomiadar aquests treballadors, «havia de complir tots els tràmits, comunicar al comitè d'empresa i fer un acomiadament col·lectiu o un ERO (expedient de regulació d'ocupació), però aquesta gent s'ho està saltant tot,acomiaden al seu lliure albir, i al que no li agradi, que vagi als tribunals, és el seu lema », es lamenten en el sindicat.

Una crítica comuna de les organitzacions sindicals és que «amb aquest Govern, no hi ha diàleg». Per la seva banda, Joaquín García, el responsable de l'ajust, diu entendre als sindicats, però anteposa «el compromís» de l'Administració Bauzá contret amb la ciutadania de Balears.

700 acomiadaments

A finals d'aquest mes el Govern pretén haver culminat l'acomiadament de 700 treballadors en les empreses públiques, entre el 15 i el 20% de la plantilla, a fi a l'austeritat. En la primera fase, iniciada el setembre, el Govern ja va amortitzar unes 400 places sobretot mitjançant la no renovació de contractes eventuals. En aquesta segona s'ha optat per tirar directament al carrer al personal, a cost zero.

1 mort i 17 ferits en explosió d'una planta química a Japó


Dues fortes explosions es van produir en una planta química a la prefectura de Yamaguchi, al Japó, el 22 d'abril. A causa de l'accident una persona va morir i altres 17 van resultar ferides. Mirin al vídeo de RIA Novosti les imatges des del lloc del sinistre.

Allau de nous insubmisos als peatges


La campanya #novullpagar agafa cada vegada més força; desenes de conductors han seguit l'exemple començat per Josep Casadellà i s'han filmat en vídeo per mostrar l'acte d'insubmissió als peatges. Aquest cap de setmana passat s'han publicat a YouTube una gran quantitat de vídeos, en què es pot veure com procedeixen els conductors que no volen pagar en la majoria de casos, per tal d'evitar que siguin sancionats per infracció del reglament de circulació: passar només si el semàfor del peatge és en verd. Hem fet un recull d'alguns dels molts vídeos que es poden veure:

Aquest conductor no vol pagar el peatge a Vilassar a la C-32, i es nega a passar en vermell, per més que el cobrador li insisteix.

Aquest altre, també a la C-32, a Palafolls, també es nega a passar en vermell.


Un altre insubmís al peatge de Cubelles


Aquest altre conductor treu el teletac i passa en vermell


I a aquesta conductora li prenen les dades de la matrícula i del model del cotxe i després la deixen passar

Coca-Cola s'ha fet amb el control de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària

El sector alimentari ha muntat en còlera en saber que Coca-Cola, el màxim impulsor del lobby que defensa els hàbits alimentaris globalitzats, prendrà les regnes de l'organisme encarregat de vetllar per la nutrició i de regular la comercialització dels productes. El president a Espanya de la multinacional nord-americana, Marcos de Quinto, ha aconseguit que una de les seves executives de confiança, Ángela López, dirigeixi la direcció general de l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària.

No és d'estranyar la repulsa per part de les associacions espanyoles si es coneixen les pràctiques d'aquesta macro-empresa a tot el món: des de l'explotació i contaminació de l'aigua potable d'aqüífers en zones pobres de l'Índia i Amèrica Llatina, als desplaçaments forçats de la població indígena i els assassinats de sindicalistes llatinoamericans.

El Consell de Ministres va nomenar a Ángela López de Sá i Fernández presidenta de l'organisme el 23 de març. El Govern va unificar l'Agència Espanyola de Seguretat Alimentària i Nutrició (AESAN) i l'Institut Nacional de Consum (INC). Llevant-li la independència a aquest, que en la pràctica està també a les ordres de l'executiva de la multinacional.

L'arribada d'aquesta executiva de Coca-Cola al Govern ha desencadenat la resposta d'associacions per la seguretat alimentària, que han estat ignorades. No és d'estranyar la resposta immediata, una de les associacions ha comunicat que "és una decisió descarada per part del PP posar com a responsable de l'AESAN a una representant d'una beguda que ha provocat nombroses intoxicacions i que té components perjudicials per la salut i fins i tot verinosos com l'Aspartam".

Els grans fabricants de productes relacionats amb aliments vinculats a la dieta sana i mediterrània també dubten de la imparcialitat d'Àngela López. "El sector està en alerta màxima per aquest nomenament, per la baixada d'estàndards en el binomi alimentació-salut, i el possible tracte de favor a Coca-Cola", va apuntar un alt executiu que prefereix no ser citat.

La desconfiança encara s'ha fet gran en saber que, l'ara responsable pública de la nutrició i salut alimentària dels espanyols, ha demanat l'excedència a Coca-Cola per no perdre la relació i els interessos derivats del seu treball en l'empresa. En demanar l'excedència, en comptes de la baixa voluntària, incrementa les inquietuds que pugui afavorir a la multinacional. La mateixa pàgina web de AESAN, reconeix en la breu nota sobre el "fitxatge" del govern, que "actualment treballava com a directora d'Afers Científics i normatius de Coca-Cola Iberia".

Amb aquest nomenament, es completa l'organigrama de l'agència estatal, dependent del Ministeri de Sanitat i presidida per la secretària general de Sanitat i Consum.

Cal destacar que els principals mitjans del país no han publicat res sobre l'assumpte.

Cacera de bruixes de CiU a la Diputació de Barcelona

Mentre que el president de la Diputació de Barcelona, Salvador Esteve (CiU), no ha mostrat precisament celeritat a l’hora de cessar alts càrrecs de la institució investigats per presumptes escàndols de corrupció –casos de l’excoordinador general Josep Maria Matas i el seu successor, Josep Tous-, sí que ha actuat amb determinació contra un bloc que denuncia els escàndols de l’administració provincial. I és que el proppassat 7 de març, Esteve [a la imatge] va signar un decret a través del qual denúncia a la Fiscalia de Barcelona el bloc Dipubarna per “l’ús indegut i amb finalitats espúries del nom i de la imatge de la Corporació”.

Dipubarna va néixer a mitjan de febrer de la mà de diversos funcionaris de la institució que, de manera anònima, volen denunciar els governants que tracten la Diputació “com si fos el seu patrimoni i ells fossin senyors feudals”. L’objectiu del bloc és convertir-se en una “plataforma de denúncia i control” de la conducta dels dirigents de la institució i demana la col·laboració de les persones que hi treballen sobre tot allò referent a contractes, convenis, acords o pràctiques irregulars, amb la intenció de “defensar el prestigi que correspon” a les persones que hi treballen com a funcionaris.

Lluny d’acceptar aquesta fiscalització interna, la reacció d’Esteve ha estat presentar una denúncia perquè “s’està duent a terme un ús indegut del nom i de la imatge de la institució, perquè tot i que la denominació Dipubarna no és el logotip ni un emblema o símbol determinat, no es pot obviar que fa nítidament identificable la Corporació i en definitiva s’està fent un ús espuri i inadequat del nom de la Diputació de Barcelona, aliè a qualsevol finalitat institucional, causant alhora un perjudici a la imatge i la reputació de la Corporació.”

Els impulsors del bloc deixen clar que la cúpula de la Diputació intenta que la Fiscalia “investigui una conducta que no vulnera cap norma, que no infringeix cap precepte”. “Una investigació que només els serviria per facilitar la identitat dels autors del blog i permetre’ls represeliar-nos”, afegeixen per subratllar a continuació que “tots tenim una idea clara de qui està causant ‘un perjudici a la imatge i la reputació de la Corporació’”.

“La imatge de la Corporació es perjudica quan el seu president, el senyor Salvador Esteve, nomena coordinador general algú que, en l’etapa anterior, va obtenir grans beneficis econòmics privats en la institució en que ocupava un càrrec de confiança del Sr. Salvador Esteve i Figueras, uns beneficis privats que eren com a mínim “immorals” en expressió del mateix Sr. Salvador Esteve i Figueres.

La imatge de la Corporació es perjudica més quan el Sr. Salvador Esteve i Figueras, President de la Diputació de Barcelona, triga una eternitat en fer allò que era obligat: Cessar-lo.”, apunta la rèplica a la denúncia que han escrit des de Dipubarna. “El prestigi, per a ells [en referència a la cúpula de la institució], no s’aconsegueix mantenint una conducta èticament correcta, s’aconsegueix perseguint els que les comenten”, conclouen.

El Banc Mundial finança el "fracàs" de la privatització de l'aigua

Tot i que ha quedat demostrat que la privatització de l'aigua és perjudicial per als pobres, una quarta part dels fons del Banc Mundial van directament a corporacions d'aquest sector, assenyala un informe publicat avui. La investigació assegura que el Banc Mundial dóna suport a les empreses privades de l'aigua passant per sobre de governs i dels seus propis estàndards de transparència.

Les poblacions de molts països del Sud en desenvolupament tenen dificultats per accedir a l'aigua potable, i l'enfocament per posar remei a aquest problema ha estat dependre cada vegada més d'empreses privades.

Però això ha estat perniciós, segons l'informe, publicat per l'organització no governamental Corporate Accountability International (CAI), amb seu als Estats Units. La CAI va exhortar el Banc Mundial a deixar de finançar el sector privat en l'aigua i a canviar la direcció dels fons per enfocar-se en institucions públiques i democràticament responsables.

La divulgació de l'informe, titulat "Shutting the Spigot on Private Water: Case for the World Bank to Divest" (Tancant l'aixeta a l'aigua privada: arguments perquè el Banc Mundial desinverteixi), coincideix amb l'inici de les reunions de la primavera que realitza aquest organisme multilateral amb el Fons Monetari Internacional.

La Corporació Financera Internacional (CFI), branca del Banc dedicada a fomentar el desenvolupament econòmic a través del sector privat, va invertir 1.400 milions de dòlars en empreses de l'aigua des de 1993, segons l'estudi.

Per a gener de 2013, les inversions creixeran a 1.000 milions de dòlars per any. L'informe també assenyala que, per cada dòlar que la CFI bolca en un projecte, atrau entre 14 i 18 dòlars en inversions privades complementàries.

Això explica per què el Banc Mundial i la CFI segueixen finançant a corporacions privades de l'aigua, tot i que prop d'un terç de tots els contractes signats entre 2000 i 2010 van fracassar o estan en perill de fracassar, quatre vegades més que en el cas de projectes d'infraestructures en els sectors d'electricitat i transport, segons la CAI.

"Un terrible fracàs"


"En comptes de concentrar-se en garantir l'accés a aigua potable i econòmicament assequible, el Banc Mundial promou mesures que faran més cara l'aigua per als consumidors", assenyala per la seva banda un informe de 2010 de l'organització no gubernamental Food and Water Watch.

L'alt cost també pot ser definit en termes humans. El mateix informe assenyala que la mala qualitat de l'aigua i del sanejament permet la propagació de paràsits que "són la principal causa de malalties i morts en el món en desenvolupament".

La CAI també critica diversos conflictes d'interessos, com el fet que el Banc Mundial sigui propietari d'empreses de l'aigua mentre al mateix temps es presenta com a conseller imparcial. Al final de comptes, el "Banc Mundial ha estat el motor darrere d'aquesta invasió corporativa en els sistemes i en els serveis de l'aigua", indica al seu lloc web.

El Banc Mundial estimula els països a que privatitzin els seus sistemes d'aigua o els modifiquin perquè se centrin en fer guanys, ha assenyalat CAI. L'organisme multilateral també promou el desenvolupament d'infraestructures que ofereixen avantatges per als "usuaris de grans corporacions per sobre dels (interessos dels) individus o les comunitats".

"Enmig d'una crisi mundial de l'aigua, el Banc està malbaratant els recursos necessaris per salvar milions de vides", va dir la directora executiva de CAI, Kelle Louaillier. "Els seus estatuts estableixen que ha d'ajudar els que tenen més necessitat, però la seva aposta financera a les corporacions de l'aigua està creant perversos incentius que soscaven la pròpia missió del Banc", va afegir.

Segons CAI, les privatitzacions perjudiquen als més pobres, limitant l'accés al recurs i soscavant els drets humans, com va passar a Manila, Filipines. El Banc Mundial va ajudar el govern filipí a dissenyar un pla de privatització. "Anys després, molts residents (de Manila) encara no tenen aigua, i els problemes d'accés es van agreujar", ha assenyalat Shayda Naficy, experta de CAI. "La CFI crida a això èxit, i ho ha estat per als seus inversors. Però és un gran fracàs des de la perspectiva dels residents i el seu dret a l'aigua", ha indicat.

Santander, BBVA i Bankia venen immobles amb rebaixes de més del 50%

Santander, BBVA i Bankia, en la seva condició d'administradors de carteres de crèdits hipotecaris titulitzats, estan donant sortida a habitatges adjudicats amb descomptes superiors al 50% respecte del valor de taxació original, segons dades d'un informe de Fitch. Concretament, l'entitat que presideix Emilio Botín ha venut immobles sota la seva gestió amb un descompte mitjà del 50%, Bankia ha donat sortida a aquest tipus d'actius amb una rebaixa del 56%, mentre que en el cas del BBVA, la diferència entre el preu de taxació inicial i el preu final de venda arriba al 57%.

Fitch destaca que el preu final de venda a Espanya d'actius immobiliaris adjudicats en mans dels fons de titulització és de mitjana un 48% inferior al valor de taxació en el moment de concessió del crèdit originari, segons un informe que analitza el recorregut del valor d'una mostra de 11.000 immobles.

L'autor de l'informe, Juan David García, ha indicat a Europa Press que "la significativa reducció dels preus finals de venda en relació a les valoracions inicials reflecteix les angoixants condicions del mercat immobiliari" a Espanya. La firma preveu que es mantingui la pressió baixista en aquests valors donada l'escassetat de crèdit disponible, l'encara elevat preu de l'habitatge en relació a la renda mitjana i les existències d'habitatges sense vendre en mans de les entitats financeres.

Fitch extreu les seves conclusions d'una mostra d'immobles adjudicats vinculats a préstecs hipotecaris amb elevats ràtio de palanquejament (és a dir, amb un alt percentatge entre el saldo del préstec i el valor inicial de taxació de l'immoble), i que es van originar principalment el 2005 i 2006. Per l'expert, el preu de l'habitatge seguiran baixant en el futur a causa del escenari macroeconòmic recessiu, encara que la velocitat i magnitud de la correcció dependrà en gran mesura de les estratègies de gestió de les execucions hipotecàries que duguin a terme les entitats financeres.

Segons indica l'agència de qualificació creditícia en el seu informe, els actius immobiliaris adjudicats es venen a un un ritme lent, a causa tant de la considerable il·liquiditat del mercat com a la cautelosa estratègia de venda exercida fins ara per la banca.

Treure immobles del balanç

No obstant això, Fitch pronostica que la 'Llei Guindos' de sanejament del sistema financer que obliga a incrementar provisions i capital per afrontar pèrdues per l'exposició al 'totxo' servirà d'incentiu a les entitats per desprendre dels seus actius immobiliaris en balanç. Per l'agència, està previst un empitjorament de l'escenari macroeconòmic a Espanya, amb una contracció del PIB de l'1% el 2012, i el camí d'austeritat emprès pel Govern, de majors impostos i menors beneficis, fa que les perspectives sobre l'evolució del mercat immobiliari romanguin negatives.

L'estudi de Fitch descansa sobre una mostra de més de 11.000 propietats adjudicades vinculades a préstecs titulitzats i gestionats pels principals bancs espanyols. L'informe compara les valoracions vigents en el moment d'origen del préstec i aquells corresponents als preus assolits per la venda de 2.805 propietats

La guerra entre Urdangarin i Torres esquitxa al Rei

Iñaki Urdangarin i Diego Torres es van lucrar durant quatre anys amb el seu negoci d'esdeveniments de l'Institut Nóos, on van facturar gairebé deu milions de diners públics, facilitat per administracions governades majoritàriament pel PP. El procés obert contra dos en el cas Palma Arena els ha enfrontat de manera que Urdangarin i Torres s'afanyen aquests dies al jutjat per acusar. En aquesta guerra oberta i total Torres ha tret la pols correus electrònics que amenacen el prestigi del propi rei Joan Carles. I, segons fonts pròximes a la investigació, té més documents comprometedors que podria facilitar al jutjat.

Els emails els guardava Torres i no van ser intervinguts en els registres judicials de casa i les seves oficines.

L'advocat de Torres va presentar al març un escrit al jutjat on sol · licitava que es retirés la imputació sobre Ana María Tejeiro, dona del soci de Urdangarin, argumentant que es trobava en les mateixes condicions que la infanta Cristina i aquesta no havia estat imputada. "La mera condició de soci d'una empresa no la fa tributària d'imputació en la presa de decisions relatives a la mateixa", sostenia el fiscal en relació amb la Infanta, que comparteix amb Urdangarin la propietat de la societat Aizoon, a la qual es desviar centenars de milers d'euros de l'entramat Nóos.

El jutge, en les seves consideracions per no imputar a la infanta Cristina, va argumentar: "La responsabilitat penal és personal. Llunyans són els dies en què per l'acte o conducta d'una persona havia de respondre penalment seu cònjuge. En l'hipotètic cas que s'acrediti el coneixement per part de la senyora Cristina de Borbó i Grècia de les activitats presumptament criminals del seu cònjuge, la responsabilitat per aquestes no s'estén a l'altre cònjuge que sap d'aquestes, llevat que quedi demostrada una participació de col·laboració activa en aquestes activitats (sentència del Suprem de 20 de juliol de 2011)".

"El que pretenc", escrivia el defensor de Torres, "és l'exclusió, per mimètics arguments en aquest moment, d'Ana María Tejeiro Losada". En el mateix escrit, l'advocat de Torres recordava que en el comitè de direcció de Nóos figuraven la infanta Cristina i el seu assistent / secretari Carlos García Revenga, que al costat de Urdangarin sumaven majoria en aquest òrgan "per establir el que es tingués per convenient". "Així", continuava el lletrat, "la posició de Diego Torres estava totalment sotmesa a les consideracions de l'altra facció component de l'assemblea o, el que és el mateix, el seu marge de maniobra era, sent generós, escàs o, millor encara, inexistent".

La resposta de Urdangarin, a través del seu advocat, va ser immediata: "La comparació en la conducta realitzada per una coimputada, Ana Tejeiro, dona de l'imputat Diego Torres, no té ni pot tenir parangó possible, ja que aquella va tenir una participació activa i la infanta Cristina ni tan sols va actuar, com ha quedat acreditat en les declaracions de tots els coimputats o testimonis han estat interrogats en la causa". Després d'aquesta ofensiva de Urdangarin, Torres ha reaccionat furgant en la memòria dels seus correus electrònics, que presumptament implicaven al Rei en la intermediació amb empresaris i polítics per afavorir supòsits negocis del duc de Palma.

En l'escrit de presentació d'aquestes noves proves, amb les quals Torres vol demostrar la implicació directa de la Infanta Cristina en els negocis del seu marit, ironitzava sobre els accidents de caça soferts pel Rei i pel seu nét i censurava a Urdangarin per erigir-se en acusació en un procés en el qual figura com a imputat. "Es addueix per part de qui sembla exercir, nova i inapropiadament l'acusació, això és, la defensa de l'imputat Iñaki Urdangarin, l'aliè d'aquests llancis la seva dona (permeti-se'ns el símil amb la caça, tant de moda d'un temps a aquesta part, segons apareix reflectit en els diferents mitjans de comunicació des del 14 d'abril de 2012, dissabte, en la qual el país sencer, consternat, ha estat coneixedor d'un nou incident, afortunadament en vies de solució, com l'altre).

Aquesta inusitada epidèmia d'amnèsia que sembla arribar a la gran majoria de convidats a aquesta cuita, imputats i testimonis, es dóna de front amb les dades objectives que es troben en les actuacions i d'altres que, a tall d'exemple, per tant, sense caràcter limitatiu i si il·lustratiu, s'annexen al present".

Anglada acaba la festa de PxC borratxo i a cops de puny

L'agressió a dos nois, que van haver de ser atesos a l'Hospital General, va passar aquest diumenge al vespre a la plaça Major de Vic. Segons han explicat alguns testimonis, el regidor vigatà anava begut. Des de PxC diuen que Anglada va ser l'agredit. Diversos testimonis van anar ahir al vespre a denunciar els fets a la comissaria dels Mossos. Segons aquests testimonis, hauria donat un cop de cap a un dels joves, al qual li va sagnar el nas, i un cop de puny a un altre.

Per la seva part, David Parada, regidor de PxC a Sant Boi de Llobregat, ha escrit a Twitter que va ser Josep Anglada qui ahir al vespre va anar a la comissaria dels Mossos a denunciar l'agressió que va patir de "dos moros". El mateix Anglada ho confirmava poc després també a través de Twitter: "Ahir vaig haver de denunciar a tres persones presumptament immigrants que van intentar agredir-me".

Josep Anglada s’havia autoproclamat unes hores abans el Sant Jordi del segle XXI. Aquest era l’epicentre del discurs que pronunciava ahir a Vic en el marc de la diada de la Plataforma per Catalunya. Va dir que Plataforma per Catalunya serà l’heroi que matarà el drac que provoca els problemes actuals: l’islam i la casta política.

A la diada de la Plataforma per Catalunya hi van participar unes 300 persones provinents de diferents punts de Catalunya i entre les quals hi havia el popular Richard que, a finals dels anys 80 va abanderar el moviment homosexual a la comarca. Abans del dinar van ballar la sardana de l’Anglada.

Coincidint amb aquesta jornada, unes 100 persones es van concentrar al passeig per mostrar el seu rebuig a les actituts feixistes. Convocats per diferents col·lectius antifeixistes, principalment d’Osona, però també n’hi havia del barri del Clot de Barcelona, on hi ha un casal de tendència totalitària, o de Manresa. L’acte va comptar amb un petit concert de Joan Usart i va acabar amb un manifest conjunt en el que, a més de condemnar les actituds feixistes de Plataforma per Catalunya, van criticar la condescendència de la resta de forces polítiques amb aquest partit.

Acabada la concentració es van desplaçar fins a la Bassa dels Hermanos, on es feia la diada de Plataforma per Catalunya, però un cordó policial, d’agents antiavalots els va barrar el pas. Allà, van cridar consignes contràries a Josep Anglada i la Plataforma per Catalunya.

Incendi a la central nuclear de Cofrents

El Consell de Seguretat Nuclear (CSN) ha informat a través d'un comunicat que s'ha produït un conat d'incendi a la central nuclear de Cofrents, d'una durada inferior a deu minuts, sense risc per a les persones i el medi. El titular de la central nuclear de Cofrents ha comunicat al CSN l'activació d'un detector de foc en un equip de seguretat, 'seguint el procediment reglamentari'.

Després de la intervenció del personal de la central, 's'ha identificat la bobina d'un interruptor cremat, corresponent a un equip auxiliar del generador dièsel III'. Una vegada confirmat l'origen del petit foc, han començat les tasques de reparació pertinents, diu el comunicat, que destaca que 'tots els sistemes han actuat correctament'.

D'acord amb el CSN, 'el succés no ha suposat risc per a les persones, els treballadors o el medi', de manera que s'ha classificat preliminarment en el nivell zero en l'Escala Internacional de Successos Nuclears (INES).

Un altre manifestació reclamant l'alliberament dels 3 vaguistes presos

Més de 2.000 persones es van manifestar diumenge a la tarda al centre de Barcelona per denunciar de nou l'empresonament repressiu de tres joves manifestants a la passada vaga general. La marxa va estar marcada per la recent detenció de sis manifestants més (4 a Barcelona i 2 a Tarragona) que va finalitzar dissabte amb la seva posada en llibertat, en el cas de dos d'ells sota fiança de 6.000 euros. La cua de la manifestació era seguida per un nombrós grup de furgons policials. Segons col.laboradors de Sírius, al final de la manifestació la policia secreta va detenir 6 joves participants que seien a la terrassa del bar Lleida, un d'ells Marc Martínez.

La protesta va estar precedida per nombrosos escorcolls dels mossos d'esquadra que, ubicats estratègicament a tots els accessos a la plaça de Catalunya, van regirar bosses i van demanar el DNI a més d'un centenar de persones que es dirigien al centre de la plaça, com durant el franquisme més repressiu i dictatorial, al que descaradament els nazicatòlics CiU-PP ens han retornat. Tres pancartes obrien la marxa, força compacta, que anava envoltada per furgons policials a la part davantera i a la cua. Enmig de la Via Laietana la capçalera va girar en direcció al Forat de la Vergonya, on es va fer lectura d'un manifest en homenatge a les víctimes del muntatge del cas 4F, per tot seguit continuar en direcció al passeig de Lluis Companys.

Al llarg del trajecte alguns manifestants van fer pintades alusives a la repressió de Felip Puig, el control social i els recents empresonaments de dos estudiants de la UB i un veí del barri del Clot. Al passeig de Lluis Companys els manifestants van rebre el suport d'algunes de les persones presents a la Fira de la Terra, ubicada enmig de la zona per a vianants entre l'Arc de Triomf i el parc de la Ciutadella.

Punt calent al seu pas pel TSJC

El punt més calent de la marxa va ser en el moment que aquesta passava a tocar del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), totalment envoltat per agents antiavalots dels Mossos d'Esquadra, un edifici on en els propers dies s'ha de signar la resposta al recurs contra l'empresonament de Javi, Dani i Isma. Aquesta decisió, concretament, l'haurà de prendre la secció vuitena d'aquest organisme judicial. Sota l'Arc de Triomf es va fer lectura d'un comunicat i, també, d'una emotiva carta enviada per Javi des del centre penitenciari Brians 2, on es troba tancat des de fa 23 dies.

Un cop desconvocada la marxa es va viure un estrany episodi policial. Diversos manifestants es trobaven asseguts a les terrasses de bars del passeig de Lluis Companys quan, de cop i volta, agents de paisà i antiavalots de la guàrdia urbana es van endur per la força cinc persones. Dues d'elles van quedar finalment detingudes sota l'acusació d'haver realitzat pintades al llarg del recorregut de la mobilització. Es preveu que dilluns al matí declarin a la comissaria, després de passar la nit als calabossos.

Diada de l'Ensenyament Públic: Badalona Es Mou

Badalona es Mou: Amb el Groc com a color de la unitat de la comunitat educativa, diumenge al matí es celebrà la Diada de l'Ensenyament Públic a Badalona, organitzada conjuntament per AMPAs, Direccions, Professorats i Alumnat de Centres Públics de la ciutat, repetint l'èxit de l'any passat es van aplegar més de 4.000 persones vindicant l'ENSENYAMENT PÚBLIC DE QUALITAT. Fotogràfies de Dani Querol.