dilluns, 11 d’abril de 2011

IU demana el 14 d'abril festa nacional i una nova llei electoral

Izquierda Unida ha proposat que el 14 d'abril, dia de la proclamació de la II República, sigui festa nacional i que, al seu lloc, surti del calendari alguna de les festes religioses que s'observen. Una iniciativa que ha estat registrada al Congrés dels Diputats i a la qual, segons ha dit el líder d'IU, Cayo Lara, la formació confia que compti amb el suport del president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero, amb "el seu vot", si és que "és tan republicà" com diu.

Cayo Lara ha recordat avui la menció que va fer aquest diumenge Zapatero de Manuel Azaña durant un míting a Alcalá de Henares i li ha retret que pretengués "comparar" amb ell quan, ha subratllat, "no li arriba més que a la categoria d'un republicà dominguero".

Després de recriminar al PSOE que no participi en cap dels actes commemoratius de la proclamació de la República, ha assenyalat que la diferència entre Zapatero i Azaña és que mentre el segon va ser president d'una república, el primer "sembla més el president d'una monarquia de banquers".

Un altre dels retrets que ha fet Cayo Lara al cap del Govern és que també aquest diumenge, en el mateix acte preelectoral, tragués "pit de llauna" i afirmés que el seu vot al PSOE val el mateix que el de qualsevol afiliat al defensar la democràcia interna del seu partit.

Izquierda Unida demana la reforma electoral

"Per dignitat -ha recalcat- Zapatero no hauria de presumir de l'obvi" i, en canvi, sí hauria de promoure una reforma electoral perquè tots els sufragis tinguin el mateix valor en comptes d'intentar "asfixiar" a la tercera força del país.

Ha tret així una de les grans reivindicacions d'IU en defensa d'una reforma de la llei electoral "més proporcional" i en sintonia, ha apuntat, amb les recomanacions del Consell d'Estat.

Humala 30'03%; Keiko 23'09, a la segona volta a Perú


Redacció Sírius Latinoamerica: El candidat presidencial del Perú, Ollanta Humala, que segons les primeres dades oficials dels comicis d'aquest diumenge ocupa el primer lloc amb el 30,03% de vots, seguit de Keiko Fujimori amb el 23,09%, d'acord amb el 77,97% de vots escrutats. En tercer lloc es troba Pedro Pablo Kuczynski amb 20,30 per cent, seguit per Alejandro Toledo 15,12 i Luis Castañeda Lossio amb 10,71, que queden foren fora de la contesa electoral.

Humala promet "seguir treballant per desterrar la corrupció i el narcotràfic que ha impedit el progrés del Perú". En una trobada amb els militants del seu partit polític, Guanya Perú, Humala va manifestar que se sentia satisfet després de l'anunci dels primers resultats dels comicis, ja que "demostraven que el poble del Perú estava compromès amb la transformació i el desenvolupament" de la nació.

En aquest sentit, també va prometre, a una gran quantitat de seguidors que celebraven al seu costat la majoria dels vots anunciats fins al moment, que "aquesta nit se'ns ha donat la confiança de seguir endavant i això implica més treball, dedicació i força nacionalista".
Per llegir més anara enllaç:
http://americallatina.sirius.cat/2011/04/humala-promet-treballar-per-desterrar.html

Perú: Humala s'imposa en la primera volta amb el 31'7%

El candidat nacionalista Ollanta Humala ha estat el guanyador de la primera volta en les presidencials del Perú. Segons el recompte ràpid realitzat per les empreses enquestadores, l'aspirant de Guanya Perú aconsegueix el 31,7% dels vots, bé per davant dels seus dos immediats perseguidors: la populista Keiko Fujimori i l'exministre d'Economia Pedro Pablo Kuczynski (PPK), amb el 23,3% i 18,3%, respectivament.

L'expresident Alejandro Toledo, que fins fa un mes era el favorit, queda endarrerit de la contesa amb un 15,9%. Aquest recompte ràpid, que el realitzen quatre empreses i que és d'una alta fiabilitat, presenta diferència, però, amb el recompte oficial, que fins ara només porta el 50% dels vots escrutats.

Tot i que el recompte oficial també dóna la victòria a Humala (27,62% dels vots), la diferència de xifres està en qui seria el seu contrincant en segona volta, ja que en segon lloc, aquest recompte situa Kuczynski, amb un 23 , 11% i en tercer a Fujimori, amb un 21,95% dels vots.

Gaddafi accepta el pla de pau presentat per l'Unió Africana

El Govern de Muammar el-Gaddafi accepta un pla de l'Unió Africana (UA) per a posar cessament al conflicte a Líbia, va anunciar ahir diumenge el president sud-africà Jacob Zuma, cap d'una delegació de mediadors internacionals que visità Trípoli. Zuma, qui va mantenir una negociació de diverses hores amb el coronel Gaddafi, va donar per "complerta la missió" de mediació i ha assegurat que "el líder germà accepta el full de ruta" presentada per l'Unió Africana. "Hem de donar una oportunitat per al cessament del foc", va afirmar el president sud-africà, però va refusar precisar en què consisteix el pla de pau.

Va afegir que la delegació de l'UA es traslladarà ara a Bengasi, a l'est de Líbia, per negociar amb els insurgents que exigeixen des de mitjans de febrer passat la dimissió de Gaddafi.

Ramtane Lamamra, Comissari de Pau i Seguretat de l'UA, ha assenyalat per part seva que el full de ruta inclou un alto el foc immediat, l'obertura del diàleg nacional, la protecció per als estrangers residents a Líbia i l'ajuda humanitària per als necessitats.

Va reconèixer que la retirada de Gaddafi també va ser objecte de discussió però va insistir en la confidencialitat de l'assumpte. És al poble libi a qui li correspon elegir els seus líders per via democràtica, ha subratllat.

Els mediadors de l'Unió Africana van arribar a Trípoli el passat diumenge i van ser rebuts a l'aeroport per centenars de gadafistas que portaven retrats del seu líder i onejaven les banderes verdes de Gran Jamahiriya Àrab Líbia Popular i Socialista.

El conflicte armat entre el règim de Gaddafi i els insurgents que reclamen la seva dimissió, després de més de 40 anys al poder, ha causat milers de morts a Líbia, segons les dades de diverses organitzacions humanitàries. El Consell de Seguretat de l'ONU va autoritzar el març passat la imposició d'una zona d'exclusió aèria sobre Líbia i altres mesures militars per evitar víctimes civils però n'ha causat per les dues bandes.

El 19 de març es va iniciar a Líbia una operació internacional ´qualificada d'el.legal per molts pa´ïssos- en què participen diversos estats occidentals i àrabs i que es porta a terme sota el comandament de l'OTAN.

Xina replica a informe dels EUA amb el document sobre drets humans dels EUA


L'Oficina d'Informació del Consell d'Estat o gabinet de la Xina va donar a conèixer el Registre de Drets Humans dels Estats Units el 2010 en resposta a l'Informe Anual per Països sobre Pràctiques de Drets Humans el 2010, publicat el 8 d'abril pel Departament d'Estat nord-americà. El Registre dels Drets Humans dels EUA el 2010 té com a objectiu ajudar a que els pobles de tot el món aconsegueixin entendre millor la veritable situació dels drets humans als Estats Units i exigir a aquest país que afronti els seus propis assumptes de drets humans... Aquí un extracte de l'informe que els EUA no vol conèixer. Foto: El campo de concentración y torturas de Guantánamo y su premio nobel USA...

I. Sobre la vida, la propietat i la seguretat personal

Estats Units és el país que pateix els crims més greus arreu del món, i la vida, propietat i seguretat personal dels seus habitants no estan garantides.

Cada any, una de cada cinc persones és víctima d'un crim als EUA, la taxa més alta del planeta. El 2009, els residents nord-americans majors de 12 anys van patir un total estimat de 4,3 milions de crims violents, 15,6 milions de delictes de propietat així com 133.000 robatoris personals, de manera que la xifra de víctimes per 1.000 persones va ser de 17 , 1, d'acord amb un informe donat a conèixer pel Departament de Justícia dels EUA el 13 d'octubre de 2010 (Criminal Victimization 2009, del Departament de Justícia dels Estats Units, www.ojp.usdoj.gov) ...

L'agència Reuters va informar el 10 de novembre de 2010 que EUA és el país que més armes particulars posseeix. Aproximadament 90 milions de persones tenen uns 200 milions d'armes als EUA, la població és d'uns 300 milions d'habitants ...

Les estadístiques demostren que en aquest país hi va haver 12.000 homicidis causats per armes l'any (The New York Times, 26-S, 2010). Segons xifres publicades pel Departament de Justícia dels EUA el 13-O de 2010, l'any anterior el 22% del total de crims violents va emprar armes de foc en aquest país, mentre que en un 47% de robatoris també es va cometre amb l'ús d'armes (www.ojp.usdoj.gov, 13 d'octubre de 2010) ...

II. Sobre els Drets Civils i Polítics

El govern dels Estats Units comet greus violacions dels drets civils i polítics dels ciutadans.

La privacitat dels individus s'ha vist soscavada. Segons les xifres difoses al setembre de 2010 per la Unió Americana de Llibertats Civils (ACLU, sigles en anglès), més de 6.600 viatgers van ser sotmesos a registres mitjançant dispositius electrònics entre l'1 d'octubre de 2008 i el 2 de juny de 2010. Pràcticament la meitat d'ells eren ciutadans nord-americans.

El 7 de setembre de 2010, el diari Wall Street Journal va informar que el Departament de Seguretat Interna (DHS) havia estat denunciat per aplicar polítiques que permeten la inspecció i confiscació d'ordinadors portàtils, telèfons mòbils i altres dispositius electrònics sense necessitat que hi hagi cap sospita raonable de delicte. Aquestes polítiques no posen límit al temps pel qual el departament pot retenir les pertinences dels viatgers ni al tipus d'informació privada que pot ser analitzada, copiada o retinguda ...

III. Sobre els drets econòmics, socials i culturals

EUA és el país més pròsper del món, però la protecció dels drets econòmics, socials i culturals dels seus ciutadans està empitjorant considerablement.

La taxa de la desocupació als EUA va seguir sent notablement elevada. Entre desembre de 2007 i octubre de 2010 es van perdre un total de 7,5 milions de llocs de treball en aquest país (The NYTimes, 19-N 2010). Estadístiques donades a conèixer pel Departament de Treball dels EUA el 3-D 2010 demostren que la taxa de la desocupació en aquest país es va disparar al 9,8% al novembre de 2010 i que el nombre de persones en atur era de 15 milions al novembre , dels quals el 41,9% no va tenir feina durant 27 setmanes o més (Data.bls.gov). L'índex de la desocupació a Califòrnia al gener de 2010 va ser del 12,5%, la xifra més alta de la història d'aquest estat de l'oest dels EUA, vuit de els comtats van aconseguir una taxa de desocupació del 20% (The Los Angeles Times, 1 març 2010) ...

VI. Sobre la discriminació racial

La discriminació racial és als Estats Units un problema arrelat, que ha permeat cada aspecte de la vida social.

Una enquesta de l'agència APU, feta pública per l'organització noticiosa el 20 de maig de 2010, va permetre descobrir que el 61% dels entrevistats considera que els hispans s'enfronten una discriminació considerable, en comparació amb el 52% que creu que el fenomen afecta més als negres, mentre que el 81% dels llatins va dir que considera que són ells els que són discriminats, en ocasions severament. El diari The New York Times va informar el 28 d'octubre de 2010 que més de sis de cada deu llatins residents als Estats Units opinen que la discriminació és "un problema seriós" per a ells, xifra que suposa un increment significatiu en els últims tres anys.

Les minories no tenen el mateix estatus polític que la gent blanca. La població blanca no hispana de la ciutat de Nova York equival al 35% del total, però, més del 70% dels càrrecs directius estan ocupats per blancs ...

V. Sobre els drets de les dones i els nens

La situació dels drets de les dones i els nens als Estats Units és preocupant.

La discriminació contra les dones està molt estesa en aquest país. El diari Daily Mail va informar el 11 d'agost de 2010 de que el 90% de les dones ha sofert algun tipus de discriminació sexual en el seu lloc de treball. Només el 3% dels directors executius inclosos en la llista "Fortune 500", elaborada per la revista del mateix nom, són dones. Un informe publicat el 22 de març de 2010 per l'Associació Americana de Dones Universitàries mostra que les dones només obtenen el 17% dels doctorats en computació i ciències informàtiques i el 33% dels títols de doctorat en biologia i ciències agrícoles i mediambientals ( The New York Times, 22 de març de 2010).

Sovint, les dones perceben sous més baixos que els homes tot i realitzar la mateixa feina. El Washington Post va publicar el 17 de setembre de 2010 que la bretxa salarial només s'ha reduït en 18 cèntims de dòlar en les últimes cinc dècades. L'informe del cens difós el 16 de setembre mostra que les dones treballadores reben només 77 cèntims per cada dòlar percebut pels homes ...


VI. Sobre violacions dels drets humans en altres països

EUA té un tristament cèlebre historial de violacions dels drets humans a nivell internacional.

Les guerres de l'Iraq i l'Afganistan, dirigides pels EUA, han causat nombroses víctimes entre els civils. Segons un informe donat a conèixer el 22 d'octubre de 2010 per la pàgina web WikiLeaks, entre març de 2003 i fins a finals de 2009 es van registrar un total de 285.000 víctimes a l'Iraq. Els documents també revelen que com a mínim 109.000 persones van morir en la guerra de l'Iraq, un 63% dels quals eren civils (The World Journal, 23 d'octubre de 2010, pàgina A2) ...

Per llegir l'extens informe sencer anar a enllaç:

Roben 1'1 km de cable elèctric de la Passió de Sant Climent

Quan falten només quinze dies per representar la Passió de Sant Climent Sescebes (Alt Empordà), els organitzadors es veuen obligats a reduir-la a dues funcions i a passar-la a fer de dia, amb tot el que això comporta a nivell d'adaptació del muntatge. Aquesta és l'única solució que han trobat després de patir el robatori de tot el cable elèctric, uns 1.100 metres, fa un parell de dies. Refer tota la instal·lació ascendeix a uns 7.000 euros, un cost que l'Associació de la Passió no pot assumir de cap manera. L'alcalde de la població reconeix que "sabien el que venien a fer" ja que només s'han endut aquell cable que no estava connectat. Focus, bombetes o altres aparells han quedat intactes. Foto: L'alcalde amb que ha quedat de cable.

Indignació és el que senten els habitants de Sant Climent Sescebes després de saber que els han robat tot el cable elèctric, uns 1.100 metres, de la finca de l'Horta d'en Cusí, l'indret on cada any representen la Passió. Aquests dies ja hi estaven assajant i gairebé ho tenien tot muntat, ja que només falten quinze dies per a la seva representació.

Els lladres "sabien molt bé el que es feien" i a què anaven, explica el seu alcalde, Josep Guiolà. Només s'han emportat el cable que estava desconnectat de la corrent i han deixat la resta de material, com ara focus i bombetes. Aquest divendres s'han dedicat a retirar-ho tot, per evitar-se un altre disgust. El robatori va passar la nit de dimecres a dijous d'aquesta setmana. Per poder accedir a la finca, que està en una zona apartada, van haver d'arrossegar una de les pedres grosses que hi ha al començament del camí d'accés. "Ha estat un muntatge empresarial molt ben fet", es lamenta Guiolà, en referència al mercat negre que actualment hi ha entorn el coure robat.

Els mossos ho estan investigant però ja els han dit que és complicat trobar els culpables. La millor prova que tenen és una empremta d'una caixa. Els organitzadors no són massa optimistes, ja que són molts els que la podrien haver tocat durant els assajos.

Santos i Chávez signen 16 acords d'integració després de la trobada a Cartagena

Els presidents de Colòmbia, Juan Manuel Santos, i de Veneçuela, Hugo Chávez, van signar ahir, després de la trobada a la ciutat caribenya de Cartagena, 16 acords de cooperació i integració, i van acordar buscar mecanismes que ajudin a Hondures a retornar a l'Organització d'Estats Americans (OEA). "Va ser una reunió molt productiva. Es compleixen vuit mesos des que es va decidir posar en marxa un procés en diferents fronts per enfortir les relacions entre Veneçuela i Colòmbia", va manifestar el mandatari colombià durant una declaració conjunta que va realitzar amb el seu parell veneçolà.

El cap d'Estat de Colòmbia va recordar que aquesta va ser la tercera trobada amb el seu col.lega veneçolà després d'haver normalitzat les relacions entre els dos països a l'agost passat, tres dies després que Santos va assumir el poder.

"En aquesta tercera reunió aconseguim avenços importants. Signem 16 acords que tenen a veure amb projectes d'infraestructura, que van a enfortir la integració, per exemple construcció de poliductes, oleoductes i carreteres", va comentar.

Chávez i Santos es van entrevistar per set hores a la casa de Hostes Il.lustres de Cartagena, on també va estar present el mandatari d'Hondures, Porfirio Lobo.

"Es va discutir el flux comercial, ja en termes pràctics, es van identificar alguns colls d'ampolla que hi ha encara i es van donar les instruccions per anar eliminant aquests colls d'ampolla (...) El turisme de Veneçuela cap a Colòmbia i de Colòmbia cap a Veneçuela sempre ha estat molt important i volem incentivar-lo a les dues vies", va expressar Santos.

El president de Colòmbia va confirmar que durant els pròxims tres mesos els acords comercials que regeixen entre ambdues nacions es mantenen, els consagrats a la Comunitat Andina de Nacions (CAN), i d'aquesta manera no interrompre el comerç bilateral, que ha vingut en augment durant els últims sis mesos. Venezuela sortirà aquest mes oficialment de la CA per petició pròpia.

Al seu torn, Chávez va declarar que el repte és "aixecar" el comerç entre els dos països, que es va veure afectat el 2009, quan el president veneçolà va prendre la decisió de suspendre les relacions comercials amb Colòmbia durant el govern del llavors president Álvaro Uribe (2002 -2010).

"Avui ens hem compromès a augmentar el comerç, aquest és un objectiu a curt termini (...) A més, avançar en la complementació econòmica en la producció conjunta de béns i serveis", va dir Chávez durant la declaració conjunta.

El mandatari veneçolà adverteix als "descarrilats" que no aconseguiran que els dos països tornin a trencar relacions diplomàtiques i comercials.

D'altra banda, els dos presidents van acordar que els dos governs buscaran mecanismes perquè Hondures torni a l'OEA, de la qual va ser expulsada fa dos anys.

Santos va afirmar durant una declaració que va fer amb el seu parell, que el propòsit és subscriure un document que serveixi per aconseguir que Hondures torni a la OEA després del del cop d'estat que es va realitzar contra el llavors president Manuel Zelaya, que va parlar telefònicament amb l'actual mandatari hondureny.

"Crec que és un pas important i esperem que aquest procés es pugui concretar al més aviat possible, pel bé d'Hondures, pel bé de Centreamèrica, pel bé de tots, de tot el sistema interamericà, i també pel bé de Llatinoamèrica", ha afirmat Santos.

El president colombià va recordar que durant la trobada amb Chávez, el mandatari hondureny va realitzar una breu visita a Cartagena, on els tres mandataris van analitzar estratègies per a la tornada d'aquest país Centreamericà a l'OEA.

"Es va decidir que els cancellers li donarien continuïtat a aquesta reunió d'avui, tant amb el president Lobo, amb el (ex) president Zelaya, per tenir com més aviat possible un document que es pugui subscriure, que seria la base per aclarir definitivament aquest procés de normalització i el reingrés d'Hondures a l'OEA", va declarar.

L'arribada de Lobo a Cartagena no va ser revelada a la premsa i únicament es va conèixer de la seva presència al matí, quan Santos va fer l'anunci.

Lobo, una vegada va sortir de la trobada, va agrair als dos presidents els mecanismes que es posaran en marxa perquè el seu país torni a l'OEA.

"Em congratulo molt de que s'hagi iniciat un moviment per a la incorporació d'Hondures als organismes regionals com l'OEA", va dir Lobo després d'entrevistar-se en privat amb els seus col.legues de Colòmbia i Veneçuela.

L'imperi de Sa G. Majestat i el baró Cameron vs Islàndia

El Govern del Regne Unit va indicar ahir que continuarà en els tribunals el procés per recuperar els diners que va avançar als estalviadors britànics del banc islandès Icesave després de la fallida d'aquest l'octubre del 2008. El secretari en cap del Tresor, Danny Alexander, va expressar la seva "decepció" pel resultat del referèndum celebrat el dissabte a Islàndia, en què una majoria de islandesos va rebutjar una llei que hauria permès cobrar aquests diners, i ha assenyalat que "sembla que el procés acabarà ara en els tribunals".

"Hi ha un procés legal en marxa i seguirem amb ell per intentar assegurar que se'ns tornen els diners que el Govern britànic ha pagat en els últims anys", va declarar en un programa del canal de televisió BBC1. Sobre els beneficis que l'imperi va treure duerant anys enganyant amb productes fraudulents de la City a tot el món, el funcionari de la reina no en va parlar. El lacai Alexander precisà que "es planteja presentar la demanda davant un tribunal de l'Àrea Econòmica Europea (AEE)".

El polític liberaldemòcrata -que és com se li diu als feixistes, a més d'altres eufemismes esotèrics- va dir que al Regne Unit "se li deu una quantitat molt substanciosa de diners, diversos milers de milions de lliures", que es van avançar als dipositaris britànics del banc Icesave i d'altres entitats islandeses que van fer fallida amb la crisi que els especuladors de la City londinenca, en col.laboració i coomplicitat de les grans organitzacions financeres -Goldman Sachs, Citybank, Deutsche Bank, Santander...- van organitzar.

"Teníem una obligació envers la gent d'aquest país que va estalviar amb aquests bancs i ara tenim l'obligació de recuperar aquests diners, i continuarem insistint fins que ho aconseguim", va afirmar.

Tampoc va dir si l'OTAN està dins els arguments que, com en el cas de Líbia o iugoslavia, l'imperi pensa usar per convencer als islandesos.

Els islandesos han rebutjat en un referèndum democràtic -i no monàrquic- una llei per indemnitzar 300.000 estalviadors britànics i holandesos, clients del banc Icesave, segons s'ha sabut avui després d'un recompte inicial dels vots.

Aquesta és la segona vegada que els ciutadans d'Islàndia rebutgen en una consulta popular efectuar aquests pagaments, que ascendeixen a uns 3.474.000 euros.

La incertesa sobre la quantitat total a pagar per Islàndia, amb una població de tot just 320.000 habitants, a causa sobretot de la inestabilitat de la moneda -la corona islandesa-, va ser un dels principals arguments destacats pels opositors a la llei i que va impulsar el vot negatiu.

Atès que, després de dos referèndums en contra, no s'ha pogut resoldre la disputa entre els països de forma negociada, el conflicte sobre les indemnitzacions als estalviadors estrangers del Icesave es dirimirà ara segurament en els tribunals europeus.

Portugal: Una esperança enmig de la tempesta neoliberal


Aquest divendres, les direccions del Partit Comunista Portuguès i del Bloc d'Esquerra mantindran una reunió inèdita en l'Assemblea de la República. La trobada té lloc en un moment especialment greu per als ciutadans portuguesos: El primer ministre dimissionari, el socialdemòcrata José Sócrates, acaba autoritàriament de vendre al seu país a l'FMI de Strauss Kahn, al Banc Central de Trichet i a la Comissió Europea de Barroso.

És tant com dir que la perspectiva de veure néixer un Front de Gauche a la portuguesa és una formidable esperança. Units, el Partit Comunista Portuguès (amb la Coalició Democràtica Unitària) i el Bloc d'Esquerra podrien arribar a ser l'alternativa política que Portugal necessita. Aquesta Esquerra Unida podria ser la sortida política dels 3 milions de treballadores i treballadors (el 75% de la força de treball del país) que van sortir al carrers de Portugal el 24 de novembre de 2010, dels 400.000 precaris que es van manifestar 19 març passat, i del conjunt del poble portuguès que rebutja pagar la crisi dels seus elits financeres.

El Partit de Gauche segueix mostrant tot el seu suport a l'apropament del PCP i del Bloc d'Esquerra i expressa la seva esperança que "ara ja ningú tanqui les portes que abril va obrir" ("agora nimguem mais tanca es portes que abril abriu" Ary Dues Sant ) en l'altra esquerra portuguesa.

George Mavrikos reelegit Secretari General de la FSM

George Mavrikos reelegit Secretari General de la FSM al XVI Congrés Sindical Mundial. La secretària general del Comitè Central del Partit Comunista de Grècia (KKE), Aleka Papariga, va exhortar ahir a enfortir la Federació Sindical Mundial (FSM) per convertir-la en una força global de lluita i esperança. Durant una trobada a la seu del Comitè Central del KKE amb els gairebé 800 participants al XVI Congrés Sindical Mundial, celebrat a Atenes, Papariga va proposar cooperar mútuament per crear noves organitzacions i augmentar els membres de la FSM.

La dirigent comunista va assegurar que el fòrum, iniciat aquí la vigília, es realitza en un període en què els pobles necessiten de suport ferm i indestructible. En el seu missatge, traduït a l'anglès, espanyol, rus, francès i àrab, va expressar que les agressions contra l'Iraq i l'Afganistan, i ara els bombardejos contra Líbia són part dels antagonismes existents entre els grans centres de poder: "Ens vam oposar sempre als atacs als Balcans, Àfrica i Orient Mitjà per suport als pobles i no precisament per compartir les idees dels seus dirigents ", va aclarir.

"El moviment comunista i el sindical han de transformar la lluita contra la guerra a una batalla pel socialisme", va assenyalar la sindicalista grega, el govern forma part de la coalició de l'OTAN contra Trípoli.

"El moviment antibélico no pot limitar-se a una lluita humanitària o en una que temporalment deixi de banda les diferències classistes per posar fi a la guerra", ha indicat.

Enmig de la vetllada politicocultural es va escoltar música tradicional helénica i cants patriòtics amb espontanis vives a Cuba i en oposició a l'hostilitat que per més de cinc dècades manté Estats Units contra l'Havana.

Àmplia agenda de la delegació cubana al Congrés Sindical Mundial

El secretari general de la Central de Treballadors de Cuba (CTC), Salvador Valdés, dialogar amb dirigents d'Estats Units, Veneçuela, Nepal i Brasil durant la seva participació en el XVI Congrés Sindical Mundial a Atenes. De forma paral.lela a les sessions del fòrum, en què van participar gairebé 800 delegats i convidats de 105 països, Valdés i part de la seva delegació es van reunir també amb el reelegit secretari general de la Federació Sindical Mundial (FSM), George Mavrikos.

En tots els casos les parts es van interessar per les respectives situacions de les classes treballadores en els seus països i posar en l'interès mutu d'enfortir els intercanvis, van dir fonts de la delegació cubana a Premsa Llatina. Igualment es van comprometre a treballar units per la defensa dels drets dels treballadors en el món.

Els partits de la CTC es van produir amb una delegació dels sindicats d'empleats governamentals i de la Confederació de Treballadors Professionals del Nepal, així com de sindicats veneçolans. També van conversar amb un grup de Workers Unite i el sindicat 1199 de serveis de salut, ambdós d'Estats Units, i amb representants de la Central dels Treballadors Brasilers i la Central General dels Treballadors del Brasil.

La FAVB: Contra les retallades a la sanitat pública!

"La Federació d'Associacions de Veïns i Veïnes de Barcelona vol manifestar la seva profunda preocupació davant les últimes declaracions del conseller de Salut de la Generalitat, Boi Ruiz, en relació a les mesures de xoc per retallar les despeses en sanitat que suposaran allargar encara més els temps d’espera i obligarà a molta gent a pagar serveis privats. Catalunya és una de les comunitats que menys diners destina a sanitat, per sota de la mitjana de l’Estat i molt per sota de la mitjana d’Europa. El dret a la salut és un dret bàsic i constitucional, i no podem permetre retalls en drets socials bàsics que han costat tant d’aconseguir".

Contínuament ens estan amenaçant amb que introduiran mesures de copagament o repagament de serveis o de medicaments, o ens culpabilitzen per la utilització dels serveis sanitaris i per la despesa en medicaments. Es fa servir l’argument que amb la crisi no hi ha diners per mantenir els serveis sanitaris que necessitem, com si la salut fos un luxe que ara no ens podem permetre. O com si féssim un mal ús amb els medicaments o els utilitzéssim sense necessitar-los.

No podem acceptar resignadament que amb l’excusa de la crisi tornem als temps en que els que tenien diners es podien pagar una bona assistència i els altres havien d’anar a la beneficència. La salut no ha de ser un negoci: volem una sanitat pública i de qualitat.

La Favb ha iniciat una campanya de recollida de signatures a tots els barris en defensa del sistema sanitari públic, que seran lliurades properament al president de la Generalitat, i preveu iniciar mobilitzacions.

Carmen Carreras: "Congelar les places a educació infantil augmentarà les ratios per aula"

Carmen Carreras, candidata a l’Alcaldia de Castelló, considera que la decisió de la Conselleria d’Educació de congelar les places per a educació infantil suposarà un augment de les ràtios en les escoles de Castelló. Carreras recorda que en educació infantil de 3 anys les ràtios deurien ser de 20 alumnes per aula “però a Castelló la ràtio està en més de 25 alumnes per aula i si no s’amplie l’oferta educativa ens podem trobar amb que per al curs vinent encara hi haja una saturació major en les nostres escoles”.

La candidata a l’Alcaldia de Castelló assegura que la Conselleria d’Educació està incomplint els acords amb els sindicats en matèria d’educació infantil, “no augmentar el numero de places escolar no sols suposarà una pitjor atenció als xiquets i xiquetes, sinó que a més suposarà que es deixen de crear places de mestres”.

Carreras recorda que al País Valencià tenim una taxa de fracàs escolar del 40%, molt per sobre de la mitjana estatal, “açò és conseqüència de la falta de recursos, de professorat i de voluntat política del PP per tindre una educació de qualitat”.
La candidata ha fet una crida als ciutadans i ciutadanes de Castelló per a que el proper dimarts participen en les mobilitzacions organitzades pels sindicats en contra dels retalls en l’educació pública “és hora que la ciutadania li face saber al Conseller Font de Mora que no pot continuar retallant en l’educació i el futur dels xiquets i les xiquetes del País Valencià”.