dimecres, 29 de febrer de 2012

Imatges de la manifestació sindical europea








Barcelona 29F: Càrrega de mossos i atropellament amb la furgoneta


Una noia ha estat atropellada per una de les furgonetes dels Mossos d'Esquadra, cosa que no estranya massa si veiem l'ostentació de força bruta que són capaços de fer els garants de l'ordre però que pel que sembla no rep a internet el necessari suport gràfic que ho testifiqui. En total, el Servei d'Emergències Mèdiques, que coordina les assistències sanitàries catalanes, parla de nou ferits, cinc d'ells Mossos d'Esquadra. Però les imatges i la lògica ens diuen que ha hagut d'haver molts més afectats pels cops en molts casos innecessaris, i no només amb porres sinó també amb vehicles policials. Mig miler d´estudiants universitaris es manifesten a Girona.

Una assamblea debat forçar la caiguda de la rectora | Estudiants i personal de la UdG impedeixen el Consell | Victòria Salvadó diu que la UdG té «més caps que indis» | «Filologia Catalana té 5 catedràtics per a 8 estudiants».

Més de mig miler d'estudiants s'han manifestat durant més de dues hores per tots els campus universitaris de Girona. La protesta, que s'ha fet sense incidents, ha començat a les portes del rectorat -al Barri Vell- on s'han escoltat els primers crits en contra de la rectora, Anna Maria Geli. Malgrat que a la protesta també hi eren cridats treballadors i professors, la gran majoria dels manifestants han estat estudiants. La marxa ha seguit pel centre de Girons fins arribar a la facultat de Medicina i Infermeria, a Emili Grahit, on els estudiants han entrat a la facultat per aturar les classes. Tant aquí com a les facultats del campus de Montilivi, els manifestants s'han trobat les aules buides.


L'objectiu de la protesta era expressar el malestar que els estudiants asseguren que tenen després de les retallades que s'han aplicat a la universitat. En el cas de la UdG, el pressupost del 2011 es va veure reduït en un 16% -uns 9,5 MEUR- que aquest any 2012 no només es mantenen sinó que, segons les dades de què disposa el rectorat, encara disminuirà un 1,9% més arribant a una disminució de 10,5 MEUR en dos anys. Aquesta davallada de pressupost ve motivada pel descens dels diners que el Govern dóna a les universitats.

50.000 a la convocatòria sindical contra la política d'austeritat de Brussel·les

Els sindicats integrats a la Confederació Europea de Sindicats, UGT, CCOO i USO, es manifesten en una jornada de protesta contra la reforma laboral, la política d'austeritat dels governs europeus i en favor de l'ocupació i la justícia social. A Catalunya i a les Illes, les manifestacions s'han fet entre les sis del vespre i les set. A Barcelona, els sindicats compten que 50.000 treballadors han marxat pel centre de la ciutat. Al País Valencià s'han fet a migdia amb milers de manifestants entre Alacant, Castelló i València. Fotos: Capçalera de les manifestacions a Barcelona i València.


Sota el lema 'Ja n'hi ha prou, hi ha alternatives', la mobilització vol denunciar la política econòmica dels dirigents europeus que 'ens porten a l'atzucac de la recessió'. La confederació sindical recorda que 'la desocupació ateny nivells rècord a Europa... Més de vint-i-tres milions de ciutadans, incloent-hi cinc milions de joves, no tenen feina a la UE-27. Tot i amb això, els dirigents europeus no són capaços de resoldre aquesta situació tan greu'.

3 vídeos: Aldarulls a Barcelona al final de la manifestació d'estudiants


Hi ha hagut topades, càrregues policíaques, contenidors cremats i diversos detinguts. Centenars de manifestants continuen la protesta a la plaça Espanya. La circulació és tallada al trànsit i també l'estació de metro. Mig miler de manifestants ha traslladat la protesta d'estudiants des del centre de Barcelona fins a la plaça d'Espanya, on a la Fira de Barcelona s'hi organitza el Mobile World Congress, dersprés d'una manifestació que segons les darreres xifres ha reunit 60.000 persones. Els mossos han desplegat un cordó policíac per evitar l'entrada dels manifestants, que s'han estat asseguts al carrer fins a les sis, quan s'han dirigit cap a la comissaria de les Corts per demanar l'alliberament dels detinguts durant la manifestació. Uns 200 manifestants segueixen concentrats davant del Mobile Congress mentre ja ha començat una massiva manifestació sindical europea a Pl Catalunya que omple la Via Laietana.

Els estudiants han interromput la protesta a la plaça Espanya per donar suport als seus companys detinguts durant el dia d'avui a la ciutat de Barcelona. Els incidents s'han tornat a repetir en aquest indret, on hi ha hagut llançament d'objectes i una càrrega dels Mossos que ha acabat amb una detenció.


Els manifestants havien decidit d'anar cap a la plaça d'Espanya en una assemblea multitudinària improvisada a l'Edifici Històric de la Universitat de Barcelona (vídeo), després de la manifestació de migdia, que ha acabat amb incidents.

La marxa ha transcorregut amb normalitat fins al final, quan un grup s'ha separat de la manifestació i s'ha dirigit a la seu de la Borsa de Barcelona. Alguns manifestants han llançat pintura i pedres als mossos que custodiaven l'edifici i després hi ha hagut algunes càrregues.


D'acord amb el relat via Twitter de diversos testimonis, hi ha hagut càrregues a l'entrada de la UB pel carrer Diputació, s'han cremat contenidors al carrer d'Enric Granados, i els mossos han deingut alguns manifestants, tot i que encara no se sap quants.

Els estudiants, a més, han decidit mantenir l'ocupació de l'Edifici Històric de la UB.

El sindicat estudiantil de Barcelona acusa els Mossos de "reprimir" i demana alliberar els tres detinguts

El Sindicat d'Estudiants dels Països Catalans (SEPC) ha acusat els Mossos d'Esquadra de "reprimir" les protestes d'aquest dimecres als carrers de Barcelona, amb motiu de la vaga convocada a les universitats i ha exigit l'alliberament sense càrrecs de les tres persones detingudes.

En un comunicat, el SEPC ha assegurat que la manifestació convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (Pudup) ha comptat amb la participació de més de 60.000 estudiants i ha finalitzat "després de diverses càrregues policials que han dispersat la convocatòria", com proven els vídeos.

Per això, han fet una crida a la comunitat universitària per sumar-se a les mobilitzacions previstes aquest dijous a la Universitat Autònoma de Barcelona (UAB) i a l'ocupació del Rectorat de la Universitat de Barcelona (UB), alhora que han demanat la dimissió del conseller d'Interior, Felip Puig, i del president de la Generalitat, Artur Mas (CiU), com "culpables" dels actes repressors contra els estudiants.

Les protestes durant la vaga universitària causa al menys 9 ferits a Barcelona


Els altercats ocorreguts aquest dimecres durant la manifestació universitària a Barcelona s'han saldat amb almenys nou ferits lleus, cinc d'ells mossos d'Esquadra, segons ha explicat el Sistema d'Emergències Mèdiques (SEM). Uns 200 manifestants segueixen concentrats davant del Mobile Congress mentre ja ha començat una massiva manifestació sindical europea a Pl Catalunya que omple la Via Laietana.

Dos ferits han estat traslladats al Centre d'Atenció Primària (CAP) Manso, un a l'Hospital Clínic ia un altre ha rebut l'alta voluntària, mentre que els cinc mossos han estat donats d'alta in situ.

Desenes de milers d'estudiants recorren el centre de València

Desenes de milers s'estan manifestant en el centre de València en protesta per les retallades en Educació i per exigir la dimissió de la Delegada del Govern a la Comunitat Valenciana, Paula Sánchez de León, a la qual responsabilitzen de les càrregues policials de la passada setmana . La manifestació ha sortit de l'avinguda Blasco Ibáñez de València, seu de les facultats de la Universitat de València, i ha recorregut el centre de la ciutat fins la Plaça de la Reina; espai on s'ubica l'edifici de la Generalitat Valenciana. A la capçalera de la concentració estudiants molt joves, alguns menors d'edat, portaven una pancarta amb el lema: "Per un ensenyament públic i de qualitat". Foto de la manifestació a Barcelona.

El trajecte, fins ara, s'ha realitzat sense incidents, i la presència policial ha estat gairebé inexistent. El perfil dels manifestants era de gent molt jove, i no s'ha distingit a cap líder dels partits polítics de l'oposició: PSPV-PSOE, Esquerra Unida i Compromís. En molts cartells que portaven els convocats es podien llegir missatges relacionats amb l'anomenada PrimaveraValenciana i en solidaritat amb l'IES Lluís Vives, epidentro del moviment estudiantil valencià que ha mobilitzat a joves de tot Espanya. La protesta és l'acte central de la Vaga General d'alumnes de Secundària i de les universitats públiques de tot Espanya.

CCOO i UGT convoquen manifestacions l'11-M arreu Espanya

CCOO i UGT han advertit que hi haurà un procés "sostingut i creixent" de mobilitzacions a Espanya contra la reforma laboral i han convocat noves manifestacions per al diumenge 11 de març a totes les ciutats espanyoles. Dos dies abans, el 9 de març, les direccions confederals de les dues organitzacions sindicals decidiran si convoquen o no una vaga general contra la reforma, segons han confirmat ambdós. Foto: Aldarulls després de les càrregues policials contra els estudiants a Barcelona avui.

Els secretaris d'Acció Sindical de CCOO, Ramón Górriz, i d'UGT, Toni Ferrer, han confirmat davant el Congrés dels Diputats que l'11-M és la nova data per a "tota mena d'accions" per restituir els drets de els ciutadans. CCOO i UGT insten l'Executiu a obrir un procés de diàleg social amb els sindicats, que han reiterat la seva voluntat de negociar.

Ferrer ha criticat el Govern perquè considera que en una situació de "dificultat" com la que té l'economia espanyola, "s'escuda en mesures autoritàries i menysprea el diàleg social", cosa que no és bo ni per al país ni per als interessos generals, segons ell.

Górriz ha advertit que estem davant d'un "canvi de model de país" i tornant a una etapa "gairebé predemocràtica i preconstitucional" i ha afirmat que si el Govern no obre aquesta taula de diàleg amb els sindicats es generarà "molta conflictivitat. També Ferrer ha subratllat que Espanya viu una situació "sense precedents" en la seva història democràtica, on el diàleg social i la concertació han estat "senyal d'identitat" en les relacions laborals.

Ferrer ha recordat que els secretaris generals de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, i d'UGT, Cándido Méndez, van enviar a Rajoy el passat dia 20 una carta sol·licitant un procés de negociació, que no ha rebut resposta, una cosa "sense precedents" en democràcia.

Negociar abans de parlar de vaga

Respecte a la convocatòria d'una vaga general, Ferrer i Górriz han confirmat que la setmana que ve es reuniran els òrgans de direcció d'ambdós sindicats i que tenen "plena capacitat" de decidir qualsevol qüestió, però han insistit que els sindicats el que volen és "negociar". Respecte a la possibilitat que la protesta general sigui el pròxim 29 de març i coincideixi amb les convocades pels sindicats nacionalistes al País Basc, Navarra i Galícia, ambdós sindicats han eludit referir-se a aquesta data.

Per Górriz, l'anunci que els sindicats convoquin una vaga general "és un tema recurrent" quan, en aquests moments, la seva prioritat és el que Toxo i Méndez "han exigit" a Rajoy en la seva carta i és que s'obri una taula de diàleg social.

Ha reiterat que tant CCOO com UGT estan en un procés de mobilització "sostinguda i creixent", i que un cop es convalidi el decret, el 8 de març, que és el Dia Internacional de la Dona, hi haurà protestes, que continuaran el diumenge 11 amb mobilitzacions en totes les capitals de província espanyoles. "La vaga general l'ha de convocar Mariano Rajoy", ha ironitzat Górriz, que ha subratllat que l'estratègia dels sindicats la decideixen ells i els treballadors.

Segons la seva opinió, aquestes declaracions són una "provocació", igual que les que va fer el ministre d'Economia Luis de Guindos, quan va avançar que la reforma era "agressiva". "De Guindos s'ho hauria de fer mirar", ha dit Górriz, per a qui el llenguatge ha de ser molt precís i la paraula "agressiva" té un significat clar, és a dir, "que no és manifestament millorable i que aposti per la negociació".

Ha afegit que De Guindos hauria de recordar que el 2002, després d'intentar plasmar "algunes qüestions d'aquest tipus", les va haver de retirar i que, per tant, "està en mans del Consell de Ministres" que augmenti la conflictivitat a Espanya.

Els universitaris en vaga estenen la seva protesta a tot Barcelona


Tallant el trànsit al seu pas, els estudiants, professors i personal no docent de les universitats s'han dirigit a la plaça de la Universitat de Barcelona per participar en la manifestació a la capital catalana convocada per les set universitats públiques catalanes que viuen una jornada de vaga en protesta contra les retallades de la Generalitat i els augments de matrícules i taxes de CiU. Uns 30.000 estudiants, professors i treballadors d'administració i serveis han marxat en manifestació, que impulsa la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública (Pudup) i que compta amb el suport dels sindicats de docents i alumnes: CCOO, UGT, CGT, CAU, CSIF i Intersindical, el SEPC i AEP.

Des de primera hora del matí, els estudiants han escenificat la seva protesta amb talls de trànsit a l'autopista AP-7 a l'altura de Bellaterra i el bloqueig de l'estació d'Universitat Autònoma de Ferrocarrils de la Generalitat (FGC). També a Barcelona s'ha tallat el trànsit a les 10.30 a l'avinguda de la Diagonal a l'altura de la zona universitària des d'on estudiants, professors i personal no docent de la Universitat de Barcelona i la Politècnica de Catalunya han marxat en direcció a plaça de Universitat tallant el trànsit al seu pas i fent pintades als aparadors del centre comercial Illa Diagonal i de la plaça de Francesc Macià.

A més, un centenar d'estudiants han irromput aquest matí a les 10.30 de manera pacífica en els estudis de la cadena SER a Barcelona, ​​al carrer de Casp, i una trentena d'ells s'han colat en uns estudis, de les quals ha llegit un comunicat amb les seves reivindicacions en els micròfons d'Ona FM, on s'estava emetent en directe el programa Fora de joc, que presenta Sique Rodríguez. També s'han colat a la seu de central a Barcelona del BBVA a la plaça de Catalunya.

Els estudiants han bloquejat aquest matí al campus de la Universitat Autònoma de Barcelona l'aspecte, buit, era el d'una ciutat fantasma. Els talls de trànsit a l'AP-7 han provocat retencions de fins a 11 quilòmetres. També les línies S2 i S55 de FGC han quedat interrompudes fins a les 10.00 entre les estacions de Sant Quinze i de Bellaterra per les protestes dels universitaris.

Diversos centenars d'estudiants, professors i personal no docent s'han tancat i han dormit aquesta nit en diverses facultats de les universitats de Barcelona (UB), Autònoma de Barcelona (UAB), Politècnica (UPC) i Pompeu Fabra (UPF) com avantsala de la vaga. La major part d'aquestes facultats s'han aixecat tancades, i en les que romanen obertes l'activitat és menor respecte a un dia habitual, informa Jordi Albacete

A més, ahir al matí un centenar d'universitaris es van concentrar davant la seu del departament d'Economia i dos d'ells van ser detinguts després d'intentar ocupar-lo. Els arrestats van ser posats en llibertat després de declarar a comissaria ..

El sector sanitari també porta a terme avui una jornada de protestes per les retallades

Els sindicats denuncien el "ofec pressupostari" que viuen les universitats a causa de les retallades pressupostàries i alerten de l'empitjorament de les condicions docents i laborals. Concretament, les organitzacions s'oposen a la retallada salarial del 3% (el mateix que afecta tota la funció pública) ia l'ampliació de jornada de 35 a 37,5 de les hores de treball per al personal administratiu i de serveis.

Els sindicats també rebutgen altres mesures, com la reducció de dies d'assumptes propis del personal (que passen de nou a sis) o la reducció de beneficis socials, com els tiquet restaurant, el pla de pensions o la supressió dels complements de productivitat. A nivell de plantilla, aquestes entitats laborals denuncien que les retallades de la Generalitat provocaran la rescissió de contractes a més de 700 treballadors professors associats.

Les retallades en educació també han tingut un efecte directe en la butxaca dels estudiants, que aquest curs han vist augmentades les taxes en un 7,6%. La UPC va insinuar la setmana passada que de cara al proper curs les matrícules es podrien incrementar en un percentatge similar.

Però el 29-F no serà una jornada reivindicativa exclusiva per a universitaris, que es concentraran al migdia a la plaça de la Universitat de Barcelona. Fins aquest punt es traslladarà la manifestació procedent de Plaça d'Espanya, convocada pel sector sanitari. A la tarda serà el torn del transport públic, que també ha convocat mobilitzacions. En aquest cas, el lloc escollit són els jardins d'Elx a les 19.00 hores.

Les universitats catalanes viuen la seva segona aturada aquest curs 2011-2012, després de la vaga convocada el passat 17 de novembre, quan 10.000 persones van protagonitzar la protesta en contra de les retallades.

Els sindicats demanen alternatives a l'austeritat amb una jornada de protestes a tota la UE

Milers de treballadors de 24 països membres de la Unió Europea (UE) es manifesten aquest dimecres per recalcar el seu rebuig a l'estratègia d'austeritat promoguda des de Brussel·les i reclamar un pla alternatiu de sortida de la crisi centrat "en l'ocupació i la justícia social". Aquesta nova "jornada europea d'acció" -convocada per la Confederació Europea de Sindicats (CES)- té el seu epicentre a la capital belga, on els sindicats s'han concentrat davant institucions europees, entre elles la seu del Consell de la UE.

Allà, el secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, ha assenyalat que seria "suïcida" mantenir els actuals objectius de reducció de dèficit fixats per la UE per a Espanya, ja que segons ell aquest ajust tindria efectes "demolidors" sobre l'economia i l'ocupació.

Van Rompuy defensa la contenció de la despesa

Abans de la concentració, Toxo s'ha reunit amb el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy, a qui ha reiterat la necessitat de "corregir les polítiques orientades exclusivament a la reducció del dèficit públic", segons ha assenyalat als mitjans. No obstant això, Van Rompuy ha defensat la necessitat de "continuar amb aquestes polítiques durant un temps pensant que en el futur veurem els seus beneficis".

Toxo ha qualificat la reunió de "decebedora", ja que aquesta no va servir "per entreveure si hi haurà una relaxació en els criteris d'estabilitat per als comptes públics tal com demana el Govern espanyol".

El líder sindical ha criticat també les propostes de la UE sobre ocupació i creixement econòmic acordades pels líders comunitaris, així com les cartes enviades a Brussel · les pels caps de Govern de dotze països comunitaris, entre ells Rajoy. "Es fan moltes declaracions, però no s'apliquen les mesures concretes necessàries per lluitar contra la desocupació", ha destacat.

Reunió amb Barroso

La CES reclama als mandataris de l'UE que donin prioritat "a l'ocupació i la justícia social" i no se centrin només en l'estabilitat pressupostària i l'ajust fiscal, una postura que van defensar aquest dimarts els representants sindicals europeus en una reunió amb el president l'Executiu comunitari, José Manuel Durao Barroso.

"Constatem amb molta preocupació que a la UE no s'articulen mesures més que per a l'equilibri dels comptes públics i això ha abocat a Europa a un nou període de recessió, amb un risc important d'augment d'atur", va dir el president de la CES i secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo.

A la reunió, els sindicats van reiterar a Barroso la necessitat de "relaxar" els criteris del pla d'estabilitat i creixement de l'UE, ja que segons el parer de la CES és "impossible que tots els Estats membres compleixin els objectius" sense un greu crebant econòmic per a l'ocupació i per al model social".

Facebook ens ha bloquejat per la foto dels bombers despullats que és al seu mur

Facebook ens ha tornat a bloquejar i no ens deixa publicar res, ni comentaris ni notícies. Mentre duri el nou atac feixista de la porqueria de la CIA Sirius seguirà a la Web, fins que el fascio arribi aquí també. Gràcies als nostres lectors i amics per col·laborar. No podem ni penjar ni comentar res al nostre mur. Si poguessiu posar una nota al vostre mur us ho agrairíem i també -si podeu, voleu i sabeu- etiquetar les nostres notícies al mur de Sírius perquè tothom sàpiga que ens han censurat.
Salut!

Amb aquest retall fb excusa la censura d'una foto de bombers gallecs (el que fb diu "algo"- protestant despullats i que va ser compartida per més de 20.000 persones, que els mateixos bombers ens van enviar i que és al seu mur:

Recientemente has publicado algo que incumple las políticas de Facebook, por lo que se te ha bloqueado temporalmente y no puedes usar esta función.

La Redacció d'Agència Sirius

L'Exèrcit sionista tanca dues televisions palestines

Soldats israelians han ocupat les instal·lacions de dues televisions privades palestines a Cisjordània, d'on s'han dut divers material. Un empleat del canal al Watan ha informat que els militars s'han dut ordinadors, arxius i equips de retransmissió de les seves oficines a Ramal·la. L'atac sionista ha durat tres hores. El canal palestí ja no pot seguir emetent. Les grans defensores del sionisme -l'Unió Europea i EUA- callen.

La televisió és propietat d'organitzacions no governamentals locals i retransmet habitualment, notícies locals i programes culturals i polítics a internet.

El segon assentiment s'ha produït a les instal.lacions de la televisió educativa Al-Quds, afiliada a la Universitat de Jerusalem, segons informació del canal àrab Al-Arabia. Segons ha explicat Haroun Abu Arra, el seu director, els soldats israelians també s'han emportat els transmissors necessaris per emetre.

L'autoritat palestina condemna l'atac


Tant l'Exèrcit com el Ministeri de Comunicacions israelià han confirmat l'operació, mentre que el ministre palestí de Telecomunicacions, Mashur Abu Daqa, ha condemnat "els atacs".

El portaveu del Ministeri israelià, Jehiel Shavi, ha excusat el tancament afirmant que l'emissió palestina "interferia" amb les ones israelianes de ràdio i televisió i amb la comunicació aèria, cosa que "podria originar que un dia es caigués un avió a l'aeroport Ben Gurion", prop de Tel Aviv. "Si els palestins no fan la seva feina, haurem de fer-la nosaltres", ha dit, després de defensar que l'operació respecta els Acords d'Oslo de 1993.

Aquests acords assenyalen que tant Israel com l'Autoritat Nacional Palestina (ANP) han de vetllar perquè els seus respectives emissions no generin interferències i que un comitè tècnic d'experts estudiarà les diferències que sorgeixin.

Ramallah es troba a la zona A de Cisjordània, que segons Oslo queda sota el control administratiu i de seguretat de l'ANP. Les interferències d'emissores palestines són una queixa freqüent dels colons jueus a Cisjordània, que asseguren que els dificulta escoltar emissores en hebreu a casa seva o en els seus desplaçaments en automòbil.

El ministre palestí de Telecomunicacions, Mashur Abu Daqa ha comdemnat els "atacs" i ha assegurat que Israel no havia efectuat petició prèvia sobre això pels canals oficials. Daqa ha defensat que els canals operaven de forma legal.

"L'ocupació israeliana provoca a la nostra societat i el nostre poble, especialment a la joventut, en posar aquestes dues estacions en el punt de mira", ha dit en una roda de premsa a Ramal·la.

CiU i PP acorden retallar un 30% el canon a les subministradores d'aigua pública

El director de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), Leonard Carcolé (CiU), ha xifrat en 3,5 milions d'euros la reducció en la recaptació per les modificacions introduïdes pel PP en la negociació parlamentària del nou cànon de l'aigua de CiU, que preveu una recaptació global propera als 450 milions. Carcolé (a la foto) ha precisat que els canvis negociats es limiten a reduir en un 30% el cànon que hauran de pagar les entitats subministradores d'aigua, del que fins ara estaven exemptes, tot i que jutja que sobre el total de 450 milions es tracta d'una "xifra poc significativa". El deute acumulat per la mala gestió de l'ACA és de 1.400 milions.

"No s'han modificat els preus de l'estructura tarifària del cànon domèstic", ha afegit Carcolé, que ha jutjat satisfactori el pacte assolit entre CiU i PP, en línia amb les previsions d'ingressos realitzades 'a priori'.

Malgrat això, ha recordat que l'acord definitiu resta a expenses del que decideixi el Consell de Garanties Estatutàries sobre el recurs presentat per ICV-EUiA, Ciutadans i SI contra la llei d'acompanyament dels pressupostos, on s'inclouen els canvis en el cànon.

En total, l'ACA preveu ingressos per valor de 450 milions al llarg de 2012, davant els 630 milions de despesa compromesos -300.000.000 de deute, 50 d'interessos per aquest deute i 280 per funcionament de l'agència-, per la qual cosa confia a aconseguir el mes el refinançament d'entre 500 i 700 milions del seu deute i prosseguir amb la reducció del dèficit.

En tot cas, després de dos augments consecutius en el cànon i l'eliminació de l'exempció de subministradores i ajuntaments, Carcolé ha descartat augmentar la tarifa per sobre de l'IPC durant 2013 i 2014, sempre que no sigui necessari escometre noves inversions en infraestructures, ha precisat.

11 milions de les subministradores

El director de l'ACA ha xifrat en 11 milions d'euros les quantitats que hauran de pagar les empreses subministradores per la captació d'aigua en el medi i les pèrdues que es puguin produir en el transport, en virtut de l'anul·lació de l'exempció aprovada amb el nou cànon, ha dit. Carcolé, que ha descartat que es pugui parlar de nova taxa perquè es tracta de l'eliminació d'una exempció, ha assenyalat que l'augment del cost per a les subministradores en realitat no arriba al 2,5% del total, ja que cada any ingressen al voltant de 480 milions d'euros.

Per això, les ha convidat a reduir els seus costos en una proporció similar per no haver de repercutir l'augment en noves pujades del rebut de l'aigua, cosa que ha considerat que és totalment factible introduint eficiències.

El director ha posat a la mateixa ACA d'exemple, a l'assegurar que s'han reduït els costos del seu funcionament un 20% durant 2011, passant de 350 milions a 280, pel que ha instat les subministradores a actuar de la mateixa manera.

En qualsevol cas, ha reconegut que l'estructura tarifària varia d'un municipi a un altre, pel que ha donat per fet que l'augment de costos pot ser superior en algunes localitats i els ajuntaments podrien veure obligats a pujar el cànon per sobre de l'IPC.

CiU treu a la seva companyia d'aigua la taxa que imposa a la resta del sector abans de regalar-la a Agbar

CiU ha optat per indultar a la seva companyia d'aigua de titularitat pública, Aigües del Ter-Llobregat (ATLL), de la taxa que ha decidit imposar a la resta d'empreses del sector i amb la qual espera recaptar prop de 30 milions d'euros. Així, en una esmena de CiU a Llei d'Acompanyament del seu propi pressupost es diu que ATLL no pagarà cànon mentre sigui 100% pública. Amb això es garanteix el valor d'ATLL de cara a la seva venda, una de les privatitzacions que la Generalitat té en cartera i per la qual espera obtenir 600 milions d'euros.

Per al sector, integrat per les associacions Associació de Serveis d'Aigua de Catalunya (ASAC), la majoritària, i l'Associació d'Abastaments d'Aigua (AAA), aquest tipus de mesures es troben expressament prohibides per l'article 107.1 del Tractat de Funcionament de la Unió Europea (antic art. 87 TCE), ja que no entraria en cap dels apartats corresponents a les ajudes que poden autoritzar.

A més, la Generalitat de Catalunya ni tan sols ha comunicat prèviament a la Comissió Europea aquesta mesura, el que suposaria no només un tractament desigual entre l'empresa de la Generalitat i la resta, sinó un incompliment flagrant de la normativa comunitària.


De fet, la ATLL seria, després d'Agbar, una de les empreses que hauria de pagar més cànon per ser la companyia que capta directament més aigua del riu, en aquest cas del Ter. Una cosa que la Generalitat ha resolt amb aquesta nova esmena, una mesura que ha irritat més si cap a un sector ja indignat pel nou cànon per accedir a les conques.

Privatització ajornada


La crispació entre la conselleria de Territori i Sostenibilitat, que encapçala Lluís Recoder, i el sector és tal que no s'ha convocat cap reunió per pactar un acord. També es preveu que s'ajorni de manera indefinida la privatització d'ATLL, que en principi s'havia de fer de manera que la Generalitat assumís el deute de la companyia.

ATLL factura 82.000.000 anuals, però el 2010 va perdre un total de 44 milions d'euros perquè la Generalitat ja ha comunicat al sector que, en cas de privatització, assumiria l'endeutament de la societat pública (que puja a 632 milions), de manera que de fet l'administració catalana aspira amb aquesta venda no tant a fer caixa, sinó a 'reduir el seu endeutament' regalant un servei bàsic als seus lobbys.

Problemes de l'ACA


Darrerad'aquesta guerra de l'aigua entre la Generalitat i les empreses hi ha la delicada situació financera de l'Agència Catalana de l'Aigua (ACA), que és l'excusa per a la pujada del cànon, tant la que s'aplica als particulars com la que hauran d'assumir les empreses.

L'ACA, una altra empresa pública controlada per la Generalitat, deu 1.400 milions. Per això, s'atribueix la responsabilitat de la reforma del cànon a la precipitació per fer-la del director general de l'ACA, Leonard Carcolé, el que ara, per exemple, ha obligat a CiU a presentar aquesta esmena al seu propi pressupost.

Un altre efecte indesitjat que podria tenir la pujada del cànon és que, en opinió de les associacions del sector de l'aigua a Catalunya, l'ACA hauria de tornar entre 100 i 150 milions d'euros a Hisenda en concepte d'IVA si porta a terme el canvi legal en el cànon, tal com ho planteja la Llei d'Acompanyament dels Pressupostos del 2012.

Gabriel Borràs: "És la classe política catalana la que ha arruïnat l'ACA"

En aquesta entrevista Aigua és Vida parla amb Gabriel Borràs, Coordinador d’Àrees i director de planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) entre març del 2005 i març del 2011. Amb ell repassem la situació de l’ACA, de les grans infraestructures hidràuliques del país i del paper del regulador en el cicle integral de l’aigua: "És la classe política catalana la que ha arruïnat l'ACA, amb l'excepció d'Albert Vilalta i Salvador Milà".

L'estat sionista roba les terres palestines amb el cartell pamfletari d'ecologia

La política d'assetjament i expulsió de la població palestina duta a terme per l'estat sionista, genocida i criminal en el territori robat és cada vegada més brutal, mentre els seus alats del nazisme internacional segueixen en la seva ofensiva criminal contra els països àrabs no aliats i les seves campanyes de mentides. La nova estratègia és utilitzar la declaració de parcs nacionals a Jerusalem per aconseguir el control dels terrenys palestins i estrangular el creixement de la població, segons han denunciat diverses ONG israelianes. Foto: Al 1933 els jueus sionistes declararen el boicot i la guerra contra Alemanya, el que ara tothom calla perquè qui paga mana. Hi ha molt que aclarir encara sobre el pacte sionista-nazi a l'arrel de l'extermini de milions de hebreus d'origen turc que van ser assassinats amb la complicitat sionista, per no ser de sang jueva sinó indoeuropeus.

Fa poc, vèiem com els nazisionistes expulsaven les comunitats beduïnes, que eren desallotjades per dur-les a abocadors mentre els mercenaris destruïen plantes solars i habitatges socials pagats per Espanya.

Malgrat la seva pretesa publicitat de política verda i de respecte al medi ambient, la declaració de parcs nacionals és una arma de repressió i genocidi a la part oriental de Jerusalem, un territori ocupat il·legalment per Israel el 1967 i que l'Estat sionista es va apropiar el 1980 amb una annexió no reconeguda per la comunitat internacional però que els seus aliats del RU i els EUA mantenen, amb la seva política de demagògia recolzada per l'ONU, tots al servei del sionisme i la corrupció financera.

"És un fet conegut que l'Estat explota els processos de planificació urbana per complir una agenda política centrada en la tinença jueva de la terra", explica Sari Kronish, de l'ONG Bimkom-Planificadors pels Drets Humans. Segons aquesta organització, les normes per a preservació de la natura i el paisatge serveixen "en molts casos" a les autoritats per "confiscar la terra i judaïtzar el territori" il.legalment, mentre l'ONU -i l'UE- calla i menteix sobre Síria com ho va fer sobre Líbia, al servei del sionisme ianqui.

És el cas dels parcs nacionals declarats o en procés de ser declarats a Jerusalem Oriental que ocupen, segons Bimkom, "tots els espais oberts que queden". "Els palestins no podran fer ni un nou barri, no els quedarà cap espai per créixer", assegura Kronish, per a qui aquesta estratègia té com a objecte final "obligar a aquesta població a anar-se'n" del que Israel considera la "capital eterna i indivisible de l'Estat" sionista y criminal.

Aquesta estratègia té com a objecte final "obligar la poblaciónpalestina a anar-se'n", denuncia una ONGLa declaració d'àmplies zones com parcs nacionals té, a més, importants conseqüències legals, com que les autoritats no hagin de expropiar les terres i, per tant, no hagin pagar indemnització als seus propietaris, i que el lloc passi a ser gestionat per l'Autoritat de Parcs d'Israel, el que fa que l'Alcaldia no es responsabilitzi de les necessitats dels residents.

L'ONG Anar Amim està d'acord que la designació de parcs nacionals "s'incrementa el control israelià" i "restringeix enormement el desenvolupament futur dels palestins designant les zones reservades per al seu creixement com a zones verdes", una política que, adverteix, "amenaça amb transformar un conflicte resoluble en una confrontació irresoluble i perillosa".

En Anar Amim assenyalen que la planificació d'aquestes zones "busca crear una continuïtat territorial entre els pretesos i falsos llocs històrics jueus i colònies estratègiques al voltant de Jerusalem", el que dificultarà que algun dia aquestes àrees formen part del futur Estat independent palestí.

Els parcs nacionals existents i planificats en la part àrab de Jerusalem ocupen un total de 270 hectàrees, mentre que a la part sionista de la ciutat hi ha només 124 hectàrees i, al contrari que a l'Est, cap està en zones cèntriques i edificades de la ciutat, sinó tots als afores, assenyala Bimkom.

A Jerusalem Est hi ha dos parcs nacionals ja declarats, el que envolta les muralles de la ciutat vella i el de la Vall de Tzurim, una mica més al nord.

Dos estan en "estat avançat de planificació", el de la Vall dels Reis i el de les Vessants de la Muntanya Scopus, i tres més es troben en "estat inicial de planificació": un al barri de Sheij Yarrah, un altre a Bab As-Sahrah i un més a la Muntanya de les Oliveres, a més d'una expansió de la Vall dels Reis.

No hi ha "cap resta arqueològica que justifiqui la protecció de parc nacional


El més gran dels planificats, amb unes 75 hectàrees, és el de les Vessants de la Muntanya Scopus, que deixarà sense espai per créixer als barris àrabs de Isawiya i Al Tur.

Bimkom, Vés Amim i l'ONG arqueològica israeliana Emek Shaveh han presentat al · legacions contra la declaració d'aquest nou parc, a l'entendre que no hi ha cap element tècnic que ho justifiqui i que suposarà asfixiar encara més a una població que ja pateix d'una deficient planificació i no disposa de voreres ni col · legis suficients.

"En el cas de la Muntanya Scopus és clar que el que es pretén és ofegar Isawiya i Al Tur. L'àrea designada com a parc és més àmplia fins i tot que l'àrea residencial i la justificació de preservar el paisatge no se sosté, tenint en compte que el parc estarà travessat per una carrera i les vistes inclouen un assentament i una base militar ", argumenta Kronish. "Si la Muntanya Scopus estigués a Jerusalem Oest, aquesta zona mai seria declarada parc nacional", afegeix aquesta arquitecta.

Yonatan Mizrahi, arqueòleg i director de Emek Shaveh, també creu que no hi ha allà "cap resta arqueològica que justifiqui la protecció de parc nacional. Hi ha algunes tombes i algun edifici del segle VIII però, si es compara amb altres barris a Jerusalem, no només no hi ha més, sinó que fins i tot hi ha menys restes arqueològiques".

Kronish adverteix que "s'està pintant el mapa de Jerusalem de verd i això dóna bona impressió però és importar preguntar què és el que hi ha darrere", i és genocidi d'un poble per una organització criminal recolzada per la UE, els EUA i l'ONU, en mans de nazis.

"El poble jueu és una invenció"


Jonathan Cook: Entrevista amb l'historiador i catedràtic jueu Shlomo Sand sobre el seu llibre: Quan i com es va inventar el poble jueu?

Ningú està més sorprès que el mateix Shlomo Sand que el seu últim llibre de recerca acadèmica porti ja 19 setmanes en la llista de bestsellers d'Israel. L'èxit ha tocat a la porta d'aquest professor d'història tot i que el seu llibre posa el dit a la nafra del tabú més important a Israel.

Sand afirma que la idea d'una nació jueva-la necessitat d'un lloc segur on viure es va utilitzar originalment per tal de justificar la fundació de l'Estat d'Israel-és un mite inventat fa poc més d'un segle.

Aquest historiador, catedràtic d'Història Europea a la Universitat de Tel Aviv, va dur a terme una àmplia investigació històrica i arqueològica en suport no només d'aquesta al·legació, sinó d'altres tesis igual de controvertides.

A més, assegura que els jueus no van ser mai expulsats de la Terra Santa, que la majoria dels jueus actuals no tenen cap connexió històrica amb el territori anomenat Israel i que l'única solució política per al conflicte que enfronta el país amb els palestins és la abolició de l'Estat jueu.

"El pueblo judío fue una invención"

http://lacasaeuropa.blogspot.com/2009/01/el-pueblo-judo-fue-una-invencin.html

Font: http://www.thenational.ae/article/20081006/FOREIGN/279853798

Marga Sanz (EU): “El Consell està mentint de manera flagrant sobre els retalls”

La síndica d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes ha sol·licitat la compareixença de la consellera d’Educació, Mª José Català, perquè explique els retalls de 27 milions d’euros en educació publicats ahir mateix al Diari Oficial de la Comunitat Valenciana. “Estem a l’espera de que la senyora Català siga capaç de negar-nos ara els retalls com va fer la setmana passada al plenari. Ens està enganyant de manera flagrant”, ha denunciat

Sanz reclama a la consellera que done detalls concrets sobre aquestos retalls “i que done la cara, cosa que no ha fet fins ara, perquè ha estat negant que aquestos existisquen. Català haurà d’explicar-nos, entre altres coses, la disminució de diners al boni-llibre, a l’educació compensatòria, a les inversions als centres, a les línies en valencià, a la formació del professorat, etc.”, afirma.

La diputada d’EUPV acusa al PP “d’estar intoxicant a l’opinió pública, negant una evidència i uns fets, els dels retalls, que a més estan provocant les mobilitzacions massives al carrer. Li demanem a la senyora Català i al senyor Fabra que deixen de mentir i de dir que sols afecta en una mínima part als sous del professorat. És una manca de respecte als ciutadans i ciutadanes i un insult a la intel·ligència”, critica.

Europa: Mobilitzacions a 27 països per l'ocupació i la justícia social

Els sindicats europeus es mobilitzaran avui dimecres 29 de febrer als 27 països de la UE per denunciar i condemnar les polítiques d'austeritat i disciplina pressupostària, i proposar alternatives per a l'ocupació i la justícia social. "Volem dir alt i clar, en la vigília de la Cimera Europea de l'1 i 2 de març, que hi ha alternatives a aquesta Europa sense solidaritat, sense plans, sense esperança i sense perspectives", explica Bernadette Segol, secretària general de la CES.

Per a la CES, els efectes de la crisi financera, econòmica i social han arribat a nivells insuportables en diversos països. Davant l'extrema gravetat de la situació, els líders europeus estan fent de la carrera per l'austeritat seva resposta prioritària. "La crisi serveix com a pretext prefabricat per atacar el model social europeu, justificar les retallades dels salaris i els serveis públics, debilitar la protecció social i els drets sindicals", denuncia Segol.

Davant aquesta situació els sindicats han dit "ja n'hi ha prou" i exigeixen que es posi l'ocupació, la recuperació, la justícia social i la solidaritat a l'avantguarda dels debats. En aquest sentit, la CES un Dia d'Acció europea, que consistirà en manifestacions, aturades i informació en les empreses.

D'altra banda, el dia 28, a les 18,30 hores, Ignacio Fernández Toxo, en qualitat de president de la CES, es reunirà amb el president de la Comissió Europea, Jose Manuel Barroso. El dimecres 29, la delegació sindical es reunirà amb el president del Consell europeu, Herman van Rompuy, a les 9 hores, i amb el president del Parlament europeu, Martin Schultz, a les 16 hores.

Notaris bascos es neguen a subhastar pisos sense límit de preu, per protegir el desnonat

Cada dia que passa sis famílies basques han d'abandonar les seves llars per no poder fer front al pagament de la hipoteca. La situació precària en què viuen aquestes persones es veu aguditzada perquè en molts casos, a més de perdre l'habitatge, han de continuar pagant el deute contret amb el banc. Quan el pis se subhasta per la via judicial -la més habitual-, hi ha un límit mínim d'adjudicació, el que fa que el pagament d'aquest deute per al desnonat no es dispari. Si la subhasta es realitza davant notari, no hi ha cap límit en la rebaixa del preu.

La llei permet que, si en els dos primers encants no es resol, a la tercera subhasta el pis acabi adjudicat o en mans del banc per un valor irrisori, que pot ser fins i tot «d'un euro».

Aquesta situació deixa al desnonat amb un deute al darrere de gairebé el 100% de l'habitatge. Davant tal indefensió, alguns notaris bascos s'han negat a participar en subhastes en aquestes condicions, per protegir els drets de les persones desnonades.
Així ho confirma el degà del Col·legi Notarial del País Basc, Manuel López Pardiñas. Segons assegura, les subhastes extrajudicials que fan els notaris «s'han incrementat en els últims mesos» a causa de la crisi i del col·lapse d'aquests procediments de desnonament en els jutjats. Tanmateix, aquest mecanisme cada vegada més usat pels bancs segueix representant un percentatge molt petit del total de subhastes.

Des del Col·legi Notarial del País Basc, sol·liciten al Govern de l'Estat un canvi legislatiu que impedeixi adjudicacions de pisos a aquestes subhastes per sota del 60% del seu valor de taxació. Així mateix, recomanen als col·legiats que no participin en aquelles subhastes de pisos que es puguin fer en aquestes condicions per protegir «el dret a l'habitatge» de les persones immerses en aquests processos.

El gest dels notaris bascos amb els desnonats s'uneix a altres que s'estan duent a terme en els últims temps. El Govern Basc, per exemple, treballa en un programa de mediació entre banc i client, que minimitzi el cost social dels desnonaments. Així mateix, a Guipúscoa i Àlaba, els grups junters estan d'acord que l'impost de plusvàlua, en casos de desnonaments, deixi de recaure en el expropietari després de la subhasta del pis.

A ells se suma el codi de bones pràctiques que impulsa el Govern de l'Estat, en què convida a les entitats financeres a acceptar de forma voluntària la dació en pagament per cancel·lar les hipoteques de les persones més desfavorides. A aquestes iniciatives s'uneix la postura dels notaris bascos.

Alfredo Sáenz, del Santander, va 'guanyar' 11'6 milions d'€ el 2011

El president del Santander Emilio Botín va percebre el 2011 una retribució total de 4,5 milions d'euros, un 9% menys que el 2010, mentre que el conseller delegat, Alfredo Sáenz, va cobrar 11,6 milions, un 8% menys. Sáenz -qui va ser indultat d'una condemna firme per estafa pel consell de ministres de Zapatero- segueix com el banquer espanyol més ben pagat, per sobre no només del seu president, Emilio Botín, sinó també del de BBVA, Francisco González (4,97 milions) i del de Bankia, Rodrigo Rato (2,34 milions, 3'5 el 2010).

L'entitat ha explicat que les xifres comunicades avui al mercat inclouen la retribució fixa, però també la variable que està condicionada a la consecució d'objectius, i el cobrament està realment diferida en el temps. De la resta de consellers executius, el vicepresident del grup, Matías Rodríguez Inciarte, va cobrar 6 milions, un 8% menys, mentre que Ana Patricia Botín, que el 2011 es va estrenar al capdavant de la filial britànica Santander UK després de presidir Banesto durant diversos anys, percebre 5 milions d'euros, un 10% menys que el 2010.

Al responsable d'Amèrica Llatina, Francisco Luzón, que es va retirar al gener passat, li van correspondre 6.720.000, un 7 per cent menys. El proper any, quan arribi a l'edat de jubilació, podrà rebre una pensió superior a 58 milions d'euros. El conseller del grup, Juan Rodríguez Inciarte, va percebre 3,4 milions, un 9% menys. El Santander ha anunciat que el 2012 es congelarà la part de la retribució fixa que percep el consell.

Declaració del PCC sobre la situació a Síria

La situació a Síria, que va arrencar la primavera del 2011 amb la repressió violenta de les primeres manifestacions per part de les forces militars i de seguretat sirianes, s'ha anat agreujant amb la posterior aparició de grups armats, i la ingerència més que provada d'agents relacionats amb alguns països de l'entorn. El vessament de sang ha estat continu.

Són cinc els grups més visibles que conformen l'oposició, encara que tres són els més importants: el Consell de Coordinació de la Revolució Siriana, que rebutja la intervenció militar i la violència, assumiria un diàleg amb el govern per a una transició pacífica; el Front Popular per al Canvi Democràtic que també rebutja la intervenció estrangera, agrupa partits de l'esquerra, nacionalistes àrabs; i, finalment, el més bel·ligerant, el Consell Nacional Sirià, amb el suport de Turquia, Qatar i els saudites, amb el suport dels Germans Musulmans, i que es proclama com l'ala política de l'Exèrcit Lliure de Síria. Aquest bloc aposta per una intervenció militar estrangera.

Alineats en suport al canvi de règim a Damasc hi ha els principals poders polítics i religiosos sunnites de l'Orient Mitjà, liderats per l'Aràbia Saudita i Turquia. Menys públicament es troba la xarxa internacional coneguda com Els Germans Musulmans, un centre sunnita que està assistint moltes -si no la a majoria- de les forces militaritzades de l'oposició siriana, especialment en fortaleses sunnites com Homs. I, donant suport a les forces regionals liderades pels sunnites, estan l'OTAN, els Estats Units i els seus aliats.

Rússia i la Xina van vetar una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, acuradament elaborada, el seu objectiu era el president Bashar Al-Assad i la justificació per a una posterior agressió i intervenció militar exterior.

També els països de l'ALBA han realitzat una declaració condemnant les ingerències estrangeres i en defensa de la independència i la sobirania de Síria.
El règim feudalista d'Aràbia Saudita, de Qatar, i el govern proatlantista de Turquia, envien instructors militars, assessors i armes a Síria sense necessitat d'una resolució del Consell de Seguretat de les Nacions Unides.

El moviment dels Germans Musulmans pot arribar al poder a Síria i ocupar el lloc d’Assad. Tot pot donar com a resultat una massacre sagnant d’alauites i una confrontació entre sunnites i xiïtes a l'Orient Mitjà. A tota aquesta situació cal afegir-hi la constant amenaça de les més de 50 bases militars dels EUA al voltant de Síria i l’Iran, que protegeixen els interessos de la indústria petroliera i energètica dels EUA i els països de l'OTAN. Síria és una peça més en l'escalada bèl·lica dels EUA contra els països enemics d'Israel (l’Iraq, l’Afganistan, Líbia, ara Síria, després l’Iran).

Tot i la complexitat de la situació política interna i externa, el Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) condemna la repressió per part del Govern sirià contra la població, demana el cessament immediat de la violència i la retirada de l'exèrcit i els tancs sirians de les ciutats i el cessament de qualsevol violència dels opositors al Govern i la retirada de mercenaris i assessors militars estrangers de territori Sirià.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) considera que s'ha de buscar una solució política a la crisi a través d'un diàleg nacional sense exclusions en el qual s'abordin efectivament les legítimes aspiracions democràtiques i socials del poble sirià, afirmant que un empitjorament de la situació podria comportar conseqüències imprevisibles per a tota la regió.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) considera que el destí de Síria ha de correspondre exclusivament al poble sirià, sense ingerències estrangeres ni intervencions militars; es manifesta fermament en contra de l'ús de la «responsabilitat de protegir» com a excusa per justificar la intervenció militar, aquesta rotundament en contra dels plans de dividir el país.

El recent exemple d'intervenció a Líbia, i la posterior transició, ha de fer reflexionar forces que es reclamen d'esquerres i de progrés perquè no tornin a donar suport a noves aventures bèl·liques i de destrucció, que responen únicament als interessos de l'imperialisme dels Estats Units i dels països de l'OTAN.

El Partit dels i les Comunistes de Catalunya (PCC) acorda traslladar aquest comunicat a les seves organitzacions perquè facin conèixer a la militància la seva posició sobre el conflicte, conscients de les dificultats d'explicació objectiva en un món tan mediàtic com el que vivim, en què un cop més els mitjans de comunicació esbiaixen i tergiversen la informació sobre Síria.

dimarts, 28 de febrer de 2012

Gabriel Borràs: "És la classe política catalana la que ha arruïnat l'ACA"

Untitled from aigua es vida on Vimeo.


En aquesta entrevista Aigua és Vida parla amb Gabriel Borràs, Coordinador d’Àrees i director de planificació de l’Agència Catalana de l’Aigua (ACA) entre març del 2005 i març del 2011. Amb ell repassem la situació de l’ACA, de les grans infraestructures hidràuliques del país i del paper del regulador en el cicle integral de l’aigua: "És la classe política catalana la que ha arruïnat l'ACA, amb l'excepció d'Albert Vilalta i Salvador Milà".

La multinacional Agbar pacta amb el CGPJ una 'formació' dels jutges dins la corrupció i el nepotisme

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fundació Agbar (d'Aigües de Barcelona) estan escrivint les primeres pàgines del nou panorama de la gestió d'aigua amb l'anunci d'un conveni secret i elaborat al marge de la societat entre els mateixos còmplices de l'oligoipoli il·legal i fraudulent d'Agbar, per promoure un fòrum sobre 'dret d'aigües' dins de la magistratura. La resposta de 34 associacions, ONG i sindicats no s'ha fet esperar i l'opacitat ha provocat, després de la primera reacció irada de la societat civil, l'intervenció del diputat d'IU Gaspar Llamazares, que va enviar una carta al president del CGPJ, Carlos Dívar.

La rèplica popular té com a suport Madrid, allà on el tauler està definit des de fa temps respecte al Canal d'Isabel II, far per a les desenes de lluites puntuals que s'acosten a tot l'Estat. I Itàlia, on un referèndum va dir 'no' a la privatització i l'aplicació del qual exigeix ​​ara amb una campanya de 'obediència civil'. "Sense aigua no som, no podem triar res. Qui privatitza l'aigua, privatitza la nostra vida". Dues frases resumeixen la conjuntura i la lluita davant la situació de la gestió dels subministraments d'aigua. Les pronuncia Renato de Niccola, dirigent del Fòrum Italià del Moviment de l'Aigua, davant una audiència madrilenya.

El Consell General del Poder Judicial (CGPJ) i la Fundació Agbar (d'Aigües de Barcelona) estan escrivint un altre dels primers capítols amb l'anunci d'un conveni per promoure un fòrum sobre 'dret d'aigües' dins de la magistratura. La resposta de 34 associacions, ongs i sindicats no s'ha fet esperar.

Signat el 20 de desembre, el marc de col·laboració entre el Consell General i la Fundació Agbar pretén "establir les bases generals de cooperació (...) en matèria de formació i perfeccionament (...) i que permetin la realització d'actuacions d'interès comú". Què és el 'dret d'aigües'?, A què es refereixen amb actuacions d'interès comú? "Es tracta d'un terme ampli que s'anirà concretant i modelant a mesura que es desenvolupi el programa de formació conseqüència del conveni entre les dues institucions. De moment no està definit del tot", esbossen des Agbar com a única resposta.

L'opacitat ha provocat, després de la primera reacció de la societat civil, la intervenció del diputat d'IU Gaspar Llamazares, que va enviar una carta al president del CGPJ, Carlos Dívar. La resposta va arribar també en forma de missiva: l'objectiu, explica la magistratura, és que la formació impartida tingui la "màxima qualitat", al mateix temps que recorden que els plans de formació del Consell són dirigits per ells mateixos i no per l'entitat amb la qual es col·labora. Reconeixen a més que la col·laboració amb la Fundació Agbar beneficiarà la qualitat dels cursos i els coneixements que s'impartiran.

La Fundació Agbar és una branca de l'empresa del mateix nom, que al seu torn pertany a la multinacional francesa Suez, que es reparteix el mercat mundial dels subministraments d'aigua amb Veolia. Les dues companyies, que actuen com un oligopoli, han estat expedientades per la Comissió Europea per pactar preus a França. Així les coses, la Fundació que formarà els jutges entorn del dret humà a l'aigua pertany a una gran empresa sancionada a la sorra europea per incomplir les normatives bàsiques i el currículum no sembla proper a un marc de drets humans.

Les organitzacions de la societat civil esgrimeixen que l'acord vulnera el principi d'independència del CGPJ; recorden a més que la Fundació Agbar té un conflicte d'interessos per coordinar un procés de debat al voltant del dret a l'aigua pels seus rèdits comercials en el sector. Per Llamazares l'objectiu fonamental d'Agbar és "ampliar el seu negoci en la gestió de l'aigua, liberalitzar el sector, regular l'aigua amb mecanismes de mercat i eliminar aquelles legislacions que contemplen l'aigua com un bé comú i són desfavorables per la seva expansió".

A més una sentència pesa sobre Aigües de Barcelona, ​​recorreguda per la companyia, i recull que "la companyia subministradora actua sense concessió del servei per part de l'Ajuntament [de Barcelona], de manera que el cobrament de la tarifa i la privació del servei són actuacions nul·les". A més de que "es constata una fallida generalitzada de les garanties procedimentals que assisteixen als usuaris del servei".

El debat està obert abans fins i tot signar-se el conveni, ja que no totes les posicions dins del CGPJ ho veien clar, indiquen fonts dels moviments socials. I el context potencia la reflexió. "El procés de privatització s'ha accelerat i no està responent a un criteri lògic. Es fa perquè es pensa en una injecció de capital que va a la caixa general i que pot usar-se com es vulgui", ha explicat Núria Hernández-Mora, presidenta de la Fundació Nova Cultura de l'Aigua, durant unes xerrades sobre la lluita contra el Canal d'Isabel II de Madrid.

Model d'Amèrica Llatina en els anys 80

Un procés que s'ha accelerat en els països del sud d'Europa amb els plans d'ajust davant del que anomenen la crisi del deute. No passa el mateix al centre i nord del continent, ja que països com Alemanya i França estan 'remunicipalizando' el servei, aclareix Jaume Delclós, de la Campanya d'Aigua d'Enginyeria sense Fronteres de Catalunya.

"Amb les privatitzacions es perd possibilitat de control democràtic sobre un servei elemental", afegeix Hernández de Mora. Al seu costat pren la paraula Luis Bibiano, gerent de l'Associació Espanyola d'Operadors Públics d'Abastament i Sanejament, que apunta que no existeix un ens regulador que supervisi la tasca de les empreses. "Ara s'està creant una nova bombolla i és la hídrica", remata.

El sud europeu reviu però els esquemes privatitzadors que es van aplicar a Amèrica Llatina en els anys 80 i que van provocar situacions com la coneguda 'guerra de l'aigua' de Bolívia. Del procés sap molt Agbar, amb polèmiques actuacions en alguns països del continent. Per exemple a Buenos Aires va aconseguir la concessió del servei però no va complir les condicions que establia pel que fa a extensió de la xarxa ni depuració i va augmentar les tarifes en més de 80%, recull Greenpeace en un informe.

L'experiència llatina d'Agbar és dilatada. Segons la mateixa documentació, la multinacional va entrar a Colòmbia el 1995, quan es va crear una empresa mixta publicoprivada per prestar subministraments a la ciutat de Cartagena. Quatre anys després l'empresa afirmava que el 99% de la ciutat estava proveït mentre, alhora, el Banc Mundial denunciava que un terç de la població, sobretot en els veïnats pobres, no tenia accés al servei.

Actualment potser l'enclavament més polèmic sigui la seva presència a Saltillo, Mèxic. La investigadora de l'Institut Mexicà per al Desenvolupament Comunitari Cindy McCulligh resumeix en quatre estratègies la forma d'actuar d'Agbar des que va arribar: tallar l'aigua als usuaris que no paguen; pujar les tarifes; sobreexplotar l'aigua; i inventar i calumniar. I tot això emmarcat en la recent aprovació del dret humà a l'aigua i al sanejament per l'Assemblea de Nacions Unides. Una fita històrica.

Escrita la teoria resta concretar la seva aplicació pràctica, que idealment correspon als Estats, garants del compliment dels drets humans. La Història amb majúscules de l'aigua segueix sumant paràgrafs. I Agbar no està disposada a perdre el protagonisme, prenent bona posició de partida a Espanya. I la societat civil anuncia que seguirà responent. "S'escriu aigua, es llegeix democràcia", remata De Niccola.

IU porta a la Comissió Europea el procés de privatització de l'empresa pública catalana 'Aguas Ter Llobregat'


L’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, ha presentat una bateria de preguntes escrites a la Comissió Europea en les qual denuncia els processos oberts per a privatitzar les empreses públiques de planificació i gestió d’aigua en la Comunitat de Madrid i Catalunya ja que "impossibilitaran la garantia i el compliment del dret humà a un abastiment i subministrament suficient d’aigua potable per a tots els ciutadans i ciutadanes". D’aquesta manera, l’europarlamentari ha traslladat a la Comissió Europea informació sobre els processos de privatització tant de l’empresa pública madrilenya 'Canal de Isabel II' com de 'Aguas Ter-Llobregat', a Catalunya, processos que els governs del PP i CiU, respectivament, han iniciat en els últims mesos.

ICV-EUiA considera que la reforma laboral envaeix competències de l'Estatut

El vicepresident d’ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha anunciat avui al Parlament una moció de rebuig a la reforma laboral que: “Afavoreix l’abaratiment de l’acomiadament, trenca el model de relacions laborals i pretén debilitar el moviment sindical”. ICV-EUiA vol que el Parlament sol·liciti un dictamen al Consell de Garanties Estatutàries perquè valori la possible "invasió de competències" de la Generalitat amb aquesta reforma laboral.

Miralles ha recordat que el seu grup ja va preguntar la setmana passada al conseller d’Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, sobre aquestes incompatibilitats i que les va admetre en alguns punts. Miralles ha criticat que “el conseller de les ocurrències” en la seva intervenció en el darrer Ple va defensar la reforma tot i reconèixer sense rubor que “baixa el pes de la negociació col·lectiva, que els treballadors sortiran perdent i no crearà ocupació; aquestes són algunes de les ‘perles’ de Mena”, ha ironitzat el diputat roig i verd.

Miralles ha insistit que la reforma “vulnera l’autogovern i preceptes estatutaris” pel que fa al marc català de relacions laborals i la mediació “i a nosaltres no ens agrada perdre competències, i les perden Catalunya i els seus treballadors”, ha sentenciat.

ICV-EUiA vol que el Parlament català es posicioni respecte la reforma laboral aprovada per Reial Decret pel Govern del PP i, més enllà, que la rebutgi “pels seus continguts” com també demana que no s’accepti la reducció del 3% en el salari dels funcionaris catalans anunciada pel Govern i que afectarà el poder adquisitiu de 230.000 famílies, segons ha recordat Miralles. En aquest punt en concret, ha mostrat interès per saber quin serà el posicionament d’Alicia Sánchez-Camacho: “Volem saber si està d’acord amb aquesta retallada del 3% que en el seu moment va dir desconéixer”.

La moció de la coalició informa també que la nova reforma laboral ja ha estat aplicada en una empresa de Catalunya: Fercable, la filial d’una multinacional ubicada a Sant Vicenç dels Horts, dedicada a la producció de cablejat per centrals nuclears, instal·lacions d’energies renovables, i pels sectors ferroviari i naval, segons ha explicat Miralles. La direcció de Fercable ha posat fi a la seva activitat i ha rescindit els 95 contractes, una mostra de la flexibilització de l’acomiadament que possibilita la nova reforma laboral i que el diputat d’esquerres ha augurat que es traduirà en “acomiadaments massius” de seguir endavant.

Preguntat pels periodistes sobre les xifres definitives del dèficit del 2011, Miralles ha criticat que el Govern continuï insistint en "polítiques fracassades", i ha aventurat que hi haurà noves retallades de conseqüències “dramàtiques.”

Suport a les mobilitzacions d'avui, 29-F


Per acabar, el vicepresident d’ICV-EUiA ha mostrat el suport del seu grup a les mobilitzacions sindicals i estudiantils convocades avui per CCOO i UGT –amb motiu de la jornada de lluita europea convocada per la CES- i la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública

Una 'nena robada' troba la seva mare biològica als 38 anys

Una dona de 38 anys natural de Castelló, Marta Adsuara, ha localitzat la seva mare biològica als 38 anys de ser donada en adopció, després que el ginecòleg que va atendre al part signés un fals certificat de defunció. Es tracta del primer cas a la Comunitat Valenciana de nen robat que retroba la seva mare. En despertar, una monja de l'hospital li va dir a la mare: "Mengi alguna cosa i es pot marxar, perquè ha tingut una nena però ha nascut morta".

Adsuara ha explicat que va començar a sospitar després de trobar el seu certificat d'adopció. Després d'investigar, va saber que la seva mare biològica va ser sedada durant el part: "A ningú el calmen per tenir un fill", va dir. A més, en el Llibre de Família figurava com a filla natural, i no adoptada. Ara, després de retrobar-se amb la seva progenitora, va saber que ella va estar sedada tota la nit i que, en despertar, una monja de l'hospital li va dir: "Mengi alguna cosa i es pot marxar, perquè ha tingut una nena però ha nascut morta".

Marta Adsuara va dir no retenir res als seus pares adoptius -"ells no sabien res dels nens robats"- però pensa demanar explicacions al ginecòleg que va atendre la seva mare biològica als tribunals: "Està viu i de fet el conec. Vull que expliqui el perquè. Ell va ser qui va signar que jo havia mort".

Marta Adsuara és el primer cas a la Comunitat Valenciana d'algú que va ser arrabassat als seus pares naturals només néixer però que ha aconseguit trobar la seva veritable mare... i gràcies a Internet. Ella mateixa ho ha explicat: "Em vaig assabentar que vaig ser una nena robada del franquisme al mes de maig, quan vaig contactar amb la meva mare biològica. La vaig trobar per Facebook. Una conversa amb una persona estranya em va portar fins a ella. Parlem per telèfon i es va posar a plorar. En una setmana la tenia a casa. Em vaig adonar que érem idèntiques, iguals. Primer vam estar callades però després vam començar a parlar i vam veure que teníem el mateix caràcter, les dues súper obertes, súper xerraires. Vam estar fins a les cinc de la matinada parlant".

Medvédev confirmà que els comunistes guanyaren les presidencials el 1996 però hi va haver frau


Fa un any el president Dmitri Medvédev va ajudar a publicar les cartes del primer president de la Rússia capitalista, Borís Ieltsin. No obstant això, durant una reunió amb líders de l'oposició de dretes, Medvédev hauria ofert una altra versió de l'història oficial. Segons quatre persones que estaven a l'habitació, Medvédev va declarar que el primer president de Rússia, en realitat no va guanyar la reelecció el 1996 per al seu segon mandat. La segona votació presidencial en la història de Rússia va ser una tupinada.

A pocs dies de les properes eleccions presidencials de Rússia, això no són unes declaracions sense importància per al debat al país. Va ser Ieltsin qui va donar un cop d'estat i va bombardejar la Dumas mentre des dels mitjans explicava la història dictada per la CIA, i va nomenar a Vladímir Putin com el seu successor a dit el 2000 per substituir en el poder. I va ser Putin qui va fer el mateix favor de Medvédev vuit anys després. Així que, si la tercera baula d'aquesta cadena ha admès que la primera baula era un frau: En què converteix això tot el sistema? Què significa això per a la campanya de Putin per guanyar un tercer mandat com a president?

Quan TIME va arribar al Kremlin una font va dir que no estava segur de si Medvédev havia dit això o no. "El Kremlin, òbviament, té una posició oficial sobre els resultats de les eleccions: "Ieltsin va guanyar", va dir la font del Kremlin en condició d'anonimat. "Quant als rumors en sentit contrari, el Kremlin no té una posició oficial".

De fet, ni Medvédev ni la seva oficina de premsa han fet cap declaració sobre l'assumpte, el que no ha ajudat a fer que les preguntes desapareguin.

Sobre la falsificació de documents soviètics en l'era Ieltsin (Vídeo)


El diputat de la Duma russa V. Ilyujin (vídeo) denuncia la falsificació de documents soviètics per part de les autoritats postcomunistes per manipular la història de la URSS. "La Xina i Rússia condemnen enèrgicament qualsevol intent de falsificar la història de la Segona Guerra Mundial, enaltir els nazis, militaristes i els seus aliats, així com de entelar la imatge dels alliberadors".

http://reportatges.sirius.cat/2010/10/sobre-la-falsificacio-de-documents.html

IU presenta una iniciativa "per frenar la moratòria del govern a les energies renovables"

El responsable de Medi Ambient i Energia, Adolfo Barrena, adverteix que L'Esquerra Plural busca impedir que la mesura dissenyada per l'Executiu de Mariano Rajoy "costi 30.000 llocs de treball d'aquí al 2020", a més de les "dificultats que afegeix al desenvolupament d'un sector que és dels pocs amb clares possibilitats de consolidar-se, al qual es frena el seu avanç per beneficiar clarament a les multinacionals del sector elèctric".

El secretari federal de Medi Ambient i Energia d'Esquerra Unida, Adolfo Barrena, ha presentat avui el text de la iniciativa que aquesta formació registrarà pròximament al Congrés per rebutjar el Reial decret llei 1/2012 pel qual el Govern de Mariano Rajoy suprimeix els incentius econòmics per a la instal · lació de fonts d'energia renovables amb les de produir energia elèctrica. IU entén que aquesta mesura ha de ser derogada, principalment, "per les pèrdues que ocasionarà en el sector de les energies renovables i per les repercussions negatives que tindrà en el compliment dels compromisos internacionals adquirits en matèria de promoció d'energies renovables i reducció de la emissió de gasos efecte hivernacle", tal com va assenyalar Barrena.

En una roda de premsa celebrada a la seu federal d'IU al costat del coordinador federal, Cayo Lara, Adolfo Barrena va advertir també que la mesura presa per l'Executiu del PP "tindrà efectes molt negatius sobre l'ocupació, a més de provocar la desaparició d'inversions" . A això s'hi ha d'unir, "les dificultats que afegeix al desenvolupament d'un sector que és dels pocs amb clares possibilitats de consolidar, al que ara es frena el seu avanç per beneficiar clarament a les multinacionals del sector elèctric".

Ha explicat que "per cada megawatt que es produeix a través de les energies renovables es creen 15 llocs de treball", davant l'únic lloc de treball que es genera per la mateixa quantitat produïda amb altres fonts d'energia.

El responsable federal de Medi Ambient i Energia va explicar que aquesta mateixa iniciativa es "presentarà en tres nivells", és a dir, que a més de portar al Congrés dels Diputats es completarà amb propostes similars a través dels parlaments autonòmics on IU té representació, així com amb mocions als ajuntaments.

En el seu text, Esquerra Unida insta també el Govern a "promulgar un nou decret llei que doni suport i fomenti les energies renovables amb l'objectiu d'assolir, com a mínim, l'objectiu que el 2020 el 20% del consum elèctric procedent de les energies renovables".

Adolfo Barrena estima "inacceptable" que l'Executiu del PP es decidís per executar una moratòria de les energies renovables per "alleujar la pressió sobre el rebut de la llum", en lloc d'adoptar "altres mesures per reequilibrar els costos del sistema elèctric espanyol" . Va rebutjar rotundament que el ministre d'Indústria José Manuel Soria "l'hagi justificat en què era necessari per frenar l'escalada de l'anomenat dèficit tarifari, que és el que fa que els ciutadans d'aquest país paguem cada vegada més el rebut de la llum des que es va posar en marxa aquest procés de privatització".

En el text presentat avui, Esquerra Unida insta al seu torn el Govern a "presentar en el termini de sis mesos un Pla de reducció d'emissions recolzat en les energies netes" i també "en el termini màxim de tres mesos un Reial decret que faciliti l'autoconsum i la venda d'energia excedentària a la xarxa elèctrica".

Barrena ha criticat que els 260 milions d'euros que el Govern suposa que s'estalviaran amb el Reial decret "ens van a costar 30.000 llocs de treball d'aquí al 2020. Aquesta decisió és especialment greu en regions com Catalunya, Andalusia o Aragó, on hi havia un potent sector en el desenvolupament energètic d'energies renovables. Són 30.000 llocs de treball que cotitzarien a la Seguretat Social, que pagarien IRPF, que reactivarían les economia".

El dirigent federal d'IU va avisar que aquesta moratòria a les renovables implicarà també una "paralització de la inversió en R + D" i tampoc s'ha tingut en compte que les renovables aporten 700 milions d'euros en ingressos fiscals.

Hollande (PS) augmentarà fins al 75% els impostos als més rics

El candidat socialista a la presidència de França, François Hollande, ha anunciat que augmentarà les càrregues impositives als que guanyin més d'un milió d'euros a l'any fins al 75% de la seva renda, si és triat el pròxim 6 de maig. Segons una enquesta Sarkozy (UMP) retallaria 2 punts, amb el 27% d'intenció de vot en la primera volta de les Presidencials del proper 22 d'abril, sempre per darrere de Hollande (PS) amb un 28,5%, tot i perdre l'1,5%.

El Front Nacional (FN) de Marine Le Pen queda tercer amb un 17% dels vots en primera volta, un retrocés de mig punt. Quart se situa el líder del partit de centredreta MoDem, François Bayrou, que es manté estable amb un 12,5% d'intenció de vot, seguit del candidat del Front d'Esquerra (FdeG), Jean-Luc Mélenchon, que obté el 8,5% dels sufragis, i l'ecologista (EE), Eva Joly, que també es manté estable en un 3%.

A la segona volta, que se celebrarà el 6 de maig, Hollande serà el cap de l'Estat, amb un 56,6% (-1 punt) dels vots i derrotarà Sarkozy, que obtindrà el 43,5% (+1 punt), segons el sondeig publicat per Europe 1, Paris Match i Public Sénat.

El candidat i favorit en les enquestes va anunciar aquesta mesura en el programa "Parole des candidats" (Paraula dels candidats) de la televisió privada "TF1", una emissió dirigida per Laurence Ferrari en què Hollande es va sotmetre durant una hora i mitja en directe a les preguntes de 14 francesos i de 5 periodistes de diversos mitjans de comunicació.

L'aspirant socialista ha reiterat a més que la seva intenció és que hi hagi un únic barem impositiu perquè les rendes de capital cotitzin al mateix nivell que les del treball.

A més, ha retret al president i candidat a la reelecció, el neoliberal Nicolas Sarkozy, el seu balanç al capdavant del Palau de l'Elisi en matèria d'ocupació i ha assegurat que "tenir un milió més d'aturats en cinc anys és un fracàs", encara que hi hagi una crisi econòmica i financera.

Hollande ha afegit que "no s'han aplicat tots els mitjans" per afavorir que les agències estatals ajudin correctament als aturats a buscar feina o a seguir cursos de formació adequats als seus perfils.

El socialista també ha avançat que en cas d'arribar a convertir-se en president de França, reduiria el 30% el salari del cap de l'Estat i dels ministres i que establirà un impost per sufragar l'atenció als grans que no es puguin valer per si mateixos.

Les polítiques "demòcrata cristianes" maten i mataran més a Espanya

La desocupació produeix a Espanya un augment de mortalitat entre la classe treballadora d'entre 1.500 i 4.000 persones a l'any i una disminució de l'esperança de vida (un 0,3% per cada 3% d'increment de l'atur) segons l'informe de la Federació d'Associacions per la Defensa de la Sanitat Pública (FADSP) sobre els efectes de la desocupació en la salut. L'informe destaca que la desocupació constitueix "un risc molt important" per a la salut, tant física com mental, ja que incrementa la mortalitat per totes les causes, la mortalitat infantil i perinatal, així com els suïcidis.

La FADSP adverteix en el seu informe de la "clara injustícia" que suposa posar en marxa barreres econòmiques per a l'accés als serveis sanitaris (copagaments) i/o retallades en les prestacions del sistema sanitari públic.

Encara que els càlculs de l'impacte de l'atur sobre la mortalitat i l'esperança de vida no són precisos, aquesta organització utilitza la metodologia publicada per realitzar les seves estimacions.

Es calcula que un augment del 3% de la taxa d'atur comportaria més de 10.000 morts a Europa. L'atur, segons la Federació, és també responsable d'un augment del tabaquisme i del consum d'alcohol i drogues i se l'ha relacionat amb patologies com migranyes i la malaltia de Crohn.

Encara que la relació entre atur i utilització de serveis sanitaris és un assumpte controvertit, l'informe destaca que es produeix un increment (més consultes, hospitalitzacions i consum de medicaments), atesa la major prevalença de problemes de salut en el col·lectiu d'aturats.

L'estudi considera que la millor solució per als problemes de salut dels aturats són polítiques actives d'ocupació. Així, esmenta una publicació de la revista científica The Lancet que assenyala que per cada 10 dòlars per persona dedicats a polítiques actives d'ocupació la taxa de suïcidi disminueix un 0,038 per cent.

Altres estudis suggereixen la importància de l'abordatge dels desocupats des d'atenció primària per dur a terme activitats de prevenció de malalties.

Els sindicalistes de LAB jutjats per protestar al Banc Santander criden a processar els responsables de la crisi

La Fiscalia de l'oligarquia ha sol·licitat una multa de 30 dies a raó de vuit euros diaris per a cada un dels set membres de LAB (foto) que han estat jutjats per una falta de "desobencia a l'autoritat" amb motiu d'una protesta pacífica al Banc Santander. Els set sindicalistes, que lluïen samarretes verdes amb una imatge del president del Santander i el text "cal jutjar Botín", han explicat que l'acció, que va tenir lloc el setembre de 2010, formava part d'una jornada de mobilització convocada per la Federació Sindical Mundial a favor dels drets dels treballadors.

Els encausats van dur a terme una protesta pacífica a les oficines que Banc Santander té a la iruindarra Plaça del Castell per denunciar que mentre els treballadors pateixen les conseqüències de la crisi, la banca rep ajuts públics i segueix guanyant milers de milions.

Durant el judici, han negat que coregessin crits contra la policia espanyola, que els va detenir, perquè aquest no era el propòsit de l'acció i que s'oposessin algun tipus de resistència.

Després dels testimonis de les parts, i després de conèixer el sou de cada un dels acusats, entre 300 i 1.400 euros, segons han dit, la Fiscalia ha considerat que va ser "una actuació premeditada" en què "no van atendre" les requeriments policials i per tant "voluntàriament van adoptar una actitud de desobediència sense violència", de manera que l'ha qualificat de falta lleu.

La defensa dels acusats ha assegurat per part seva que "no consta acreditat" que els seus patrocinats rebessin una "ordre clara i directa" que desobeïssin "amb evident ànim de menysprear a l'autoritat", ni tampoc que s'oposessin resistència o cridessin contra la policia en aquesta acció "voluntària" que tenia com a "única finalitat" denunciar el paper de la banca en una situació de crisi.

"Alguna cosa no funciona bé"

I de fet els processats en el seu al·legat final han afirmat que el judici no s'havia d'haver celebrat si existís el dret a la protesta, han considerat que aquest no era "ni just ni ètic" si es respecta la llibertat d'expressió i han destacat que "alguna cosa no funciona bé" quan són set treballadors "pacífics" els processats "i els responsables de la crisi no passen per aquestes sales" mentre "segueixen amb els desnonaments i especulant amb diners públics".

"No permetrem que ningú qüestioni el nostre dret a lluitar", han advertit mentre al carrer eren recolzats per un grup de persones que ha celebrat un judici paral·lel a Emilio Botín en una carpa instal·lada a aquest efecte.

Manifestants xinesos irrompen a la roda de premsa del president del BM

Un grup de manifestants xinesos ha irromput aquest dimarts en un recinte a la Xina on el president del Banc Mundial (BM), Robert Zoellick, donava una roda de premsa. Els opositors de la política financera del BM durant la seva protesta han afirmat que els plans de l'entitat internacional són com un verí per a l'economia xinesa i han reclamat l'anul·lació d'aquests plans. Els opositors consideren que "polítiques que han fracassat a Occident, com promoure la privatització de bancs i empreses estatals, estan sent incentivades pel Banc Mundial".

L'activista Du Jianguo no està d'acord amb les polítiques del BM i ha manifestat que està segur que Xina implementarà les polítiques d'aquest organisme financer, l'objectiu és que Pequín persegueixi el mateix patró econòmic dels EUA

Els plans del BM "destruiran l'economia xinesa i permetran que Wall Street i només uns pocs xinesos esclafin els altres, de manera que la Xina es convertirà en una societat injusta entre un 1 i un 99%", ha afegit.

Un dels plans que Zoellick, en la seva visita de tres dies a la Xina, intenta impulsar, és la privatització empresarial de sectors dominats per l'Estat al país gegantí asiàtic.

Miralles: “CiU no en té prou amb retallar serveis públics i l’estat del benestar, ara vol quadrar el cercle retallant el dret de vaga”

El coordinador general d’EUiA i diputat, Jordi Miralles, ha donat suport a les mobilitzacions sindical i universitària convocades per aquest dimecres 29 de febrer. En roda de premsa, Miralles ha valorat que la Confederació Europea de Sindicats (CES) -de la qual formen part CCOO i UGT- constati que “les polítiques d’austeritat i les retallades afebleixen les economies de la UE, generen noves desigualtats i fan créixer els nivells d’atur”. I que en conseqüència convoquin una mobilització europea ‘Per l’ocupació i la justícia social’ front “el nou Tractat de la UE que només fa que reforçar les polítiques fracassades del governs”.

Així, el màxim dirigent d’EUiA i diputat ha defensat que “hi ha alternatives per acabar amb el drama dels deutes sobirans” i en concret ha proposat l’emissió d’eurobons, la reforma del Banc Central Europeu, la regulació de les transaccions financeres, la persecució del frau fiscal i la supressió dels paradisos fiscals, entre d’altres mesures. Miralles també ha senyalat que “per una sortida equitativa i justa de la crisi” cal impulsar polítiques industrials i mediambientals, plans de xoc per crear ocupació juvenil i plans industrials, “base fonamental per a la recuperació econòmica” enlloc de les “contrareformes” que els governs de dretes estan impulsant, com en el cas d’Espanya amb la darrera reforma laboral del PP.

Davant el nou Tractat, per a Miralles és fonamental “buscar un nou contracte social a Europa” per poder mantenir l’estat del benestar i la igualtat d’oportunitats que “volen fer saltar pels aires”, així com “defensar els drets i les conquestes laborals i sindicals”.

Pel que fa a la vaga d’universitats que tindrà lloc el mateix 29-F, Miralles ha mostrat el seu suport a la mobilització convocada per la Plataforma Unitària en Defensa de la Universitat Pública contra la progressiva mercantilització i les retallades.

Defensa del dret de vaga


El coordinador general d’EUiA ha mostrat també la seva preocupació per les “crides oportunistes i interessades” per part de dirigents de CiU i membres del Govern com el portaveu del grup parlamentari, Oriol Pujol, i el conseller Mena (Empresa i Ocupació) a favor de la modificació del dret de vaga. Miralles ha remarcat que les venen fent “des d’abans de l’aprovació de la reforma laboral del PP que han acompanyat ostentosament tot i reconèixer que no crearà ocupació”.

Al seu parer, el Govern de CiU “no en tenen prou amb retallar serveis públics i l’estat del benestar”, el que busquen és “quadrar el cercle retallant drets democràtics com el dret de vaga”. En aquesta línia, ha denunciat que el conseller Mena avui hagi ofert la possibilitat que CiU ho presenti al Congrés, una mostra del seu “pacte amb la patronal més sectària”.

Miralles ha conclòs que “retallem drets i si et mobilitzes et castiguem” és la lògica de CiU, quan “les seves polítiques són les que generen els conflictes”. I ha contraposat el posicionament dels sindicats, que per Miralles demostren la seva “responsabilitat en la negociació i coherència en la defensa de drets”.

La investigació dels crims dels franquisme, “una obligació humanitària


D’altra banda, Miralles s’ha referit a la sentència d’absolució del jutge Baltasar Garzón dictada pel Tribunal Suprem demostra que “la investigació dels crims del franquisme és lícita jurídicament i una obligació humanitària”. Per això al dirigent d’esquerres li resulta “sorprenent” que no s’arxivés la demanda dels ultradretans ‘Manos Limpias’ i ‘Falange Española’, quan “els familiars i les associacions memorialistes tenien motius i raons per demanar la investigació”.

Miralles considera que la sentència absolutòria “deixa la porta oberta a continuar investigant la repressió franquista” i ha senyalat la importància de defensar la memòria democràtica arreu “per donar a conèixer la veritat i obtenir justícia”, allò que l’extrema dreta volia evitar en aquest procés a Garzón, segons Miralles.

Esquerra Unida demana la dimissió immediata d’Hernández Mateo

El diputat autonòmic d’Esquerra Unida Lluís Torró ha qualificat “d’insostenible que a aquestes altures Pedro Ángel Hernández Mateo (PP) continue assegut a l’escó de diputat, mentre compareix al Tribunal Superior de Justícia, acusat de delictes de prevaricació i falsedat documental en la concessió del contracte del fem de Torrevieja. Exigim a Fabra que actue amb seny i l’aparte a ell i a tots els imputats per corrupció, per a que no continue havent un grup en l’hemicicle que embruten la institució”.

Torró lamenta que Fabra “no tinga la mateixa diligència en apartar als càrrecs imputats per casos de corrupció. Sembla que si són de segona filera sí actua, però quan es tracta de diputats, actua amb un estil molt permissiu”, critica.

El diputat d’EUPV per Alacant considera que ja és hora que Pedro Ángel Hernández Mateo “s’aparte de la vida política pública. Està imputat per altres casos de corrupció i és vergonyós que estiga utilitzant l’aforament que té com a diputat per a salvar-se les esquenes. Si el PP i el senyor Fabra volen netejar d’una vegada per totes les seues sigles, han d’apartar a aquest i a altres imputats en casos de corrupció, com és Sonia Castedo o Hernández Mateo (PP)”.

Angela Merkel regada amb una safata de cerveses


Tot va succeir la passada setmana durant un acte polític a Demmin, al nord del país, en l'estat federat de Mecklenburg-Pomerania. La reunió va ser amb motiu del Dimecres de Cendra. Merkel arriba al lloc reservat per a ella entre un gran tumult, pren seient i darrere el cambrer sosté una safata amb diverses gerres, en el moment de servir la de la mandatària alemanya, s'inclina massa la safata i tomba gerres i cervesa sobre el clatell de la cancellera. En les imatges queda clar que no hi va haver voluntarietat.

Lluny d'enfadar-se, Merkel fa gala d'un saber estar sense ni tan sols girar-se per conèixer al cambrer responsable. Com si no hagués passat res, la cancellera s'allisa lleugerament els cabells i brinda amb la seva pròpia cervesa amb els comensals que comparteixen taula amb ella.