divendres, 25 de gener de 2013

Més de 200 ferits i cinc morts en el segon aniversari de la revolta egípcia

Les manifestacions amb motiu del segon aniversari de les revoltes en Egipci es desenvolupaven amb molta tensió i enfrontaments en diverses ciutats que deixaven un balanç provisional de més de 200 ferits i cinc morts, aquests a la ciutat de Suez. Segons l'agència France Presse, que cita fonts sanitàries, el tiroteig ha tingut lloc entre manifestants i policies, i no està clar encara si els morts són agents o civils.

Poc abans d'informar d'aquests fets, cap a les 22.00 hora local (21.00 a l'Espanya peninsular) el balanç oficial del Ministeri de Sanitat s'elevava a 250 ferits ingressats en hospitals, però encara no s'adonava de cap mort.

Aquest aniversari s'ha convertit en una expressió del descontentament que tenen sobretot els impulsors de les protestes que fa dos anys van portar a la dimissió del dictodor Hosni Mubarak. Ara consideren que el president elegit l'any passat ha traït aquesta revolta dotant d'amplis poders, el que també denuncien organitzacions internacional de drets humans.

Com en aquells dies d'hivern de 2011, l'epicentre de les manifestacions és la plaça Tahrir de la capital, on a boca de nit avui seguien concentrades milers de persones. També hi havia una manifestació davant del palau presidencial de Itihadiya. Entre els ferits en aquesta ciutat hi ha un estudiant espanyol que ha rebut un cop de pedra en un ull, segons han informat fonts diplomàtiques.

Els islamistes no es manifesten

Durant aquests dos anys s'han succeït els enfrontaments, llavors entre militants opositors, laics i islamistes, contra els partidaris i forces del règim, i des de les eleccions, entre els opositors laics i els islamistes i les forces del règim.

En aquesta ocasió, els Germans Musulmans, la poderosa confraria que dóna suport al president, no havia convocat manifestacions en un dia que a més coincideix amb la celebració del naixement del profeta Mahoma. Però la tensió ha estat màxima durant tota la jornada.

Els incidents van començar des de la matinada anterior. Després del migdia va sortir una de les marxes opositores cap a la plaça Tahrir amb la participació dels dirigents de l'opositor Front de Salvació Nacional, Mohammad al-Baradei i Hamdin Sabahi.

Encara que en la plaça no es va informar d'enfrontaments, en els voltants, i sobretot al carrer Sheikh Rihan, si havia xoc entre joves i les forces de seguretat.

I des d'altres parts del país arribaven notícies de fets més greus. En Ismailiya (aquest), un grup de desconeguts va atacar amb pedres i còctels Molotov la seu del Partit Llibertat i Justícia (PLJ), braç polític dels Germans Musulmans, el que va causar un incendi al local, segons Efe. I a última hora es coneixia el tiroteig de Suez.

Fins a mitja tarda, el Ministeri de l'Interior va assenyalar que 24 policies van resultar ferits a Alexandria i el Caire, sis d'ells al costat del Palau Presidencial en aquesta última ciutat per trets de perdigons realitzats per desconeguts.

"Espanya, dictadura de la corrupció, necessita una segona transició" diu Süddeutsche Zeitung

El diari alemany afirma, en relació als últims casos de corrupció, que la classe política espanyola "sap repartir diners, però mai ha après a generar productivitat". Per acabar amb la "dictadura de la corrupció" Espanya necessita que creixi una nova generació "que, des de la indignació, desenvolupi una altra compressió de política de partit".

Süddeutsche Zeitung assegura: "En els anys 1975 a 1982, Espanya es va guanyar el respecte mundial perquè el país va aconseguir desfer-se del seu passat dictatorial mitjançant una transició pacífica cap a la democràcia. El problema és que, en opinió dels partits que van sorgir de la mateixa, amb això la feina ja estava fet. A partir de llavors van actuar menys com representants de la voluntat del poble, sinó més aviat com mecanismes per al repartiment de beneficis entre els seus seguidors i afiliats ".

El text detalla: "Mentre hi va haver prou diners, això no ha molestat a pràcticament ningú. Encara que sempre tornava tot sobre ells la sospita de corrupció, el Partit Popular i els socialistes sempre van poder comptar amb un suport electoral més o menys invariable. Tanmateix, des que els diners s'han acabat, aquesta acceptació decreix. Dissidents frustrats prenen ara la paraula per donar a conèixer els monstruosos detalls del tracte de favor, tal com li està passant ara mateix al Partit Popular al govern ".

I finalment apunta: "Lamentablement no és de suposar que uns polítics amb aquesta mentalitat siguin capaços de sanejar un país en perill de fallida. Saben repartir diners però mai han après a generar productivitat. Per això encara ha de créixer una generació que, des de la indignació, desenvolupi una altra compressió de la política de partit. Espanya necessita ni més ni menys que una segona transició".

Turquia permetrà parlar en kurd en els tribunals

La nit de dijous, dos dies després que el Tribunal Europeu de Drets Humans condemnés a Turquia per prohibir parlar kurd als candidats d'aquesta ètnia durant les campanyes electorals, el Parlament d'aquest país va aprovar una llei que recull expressament el dret dels ciutadans de qualsevol minoria turca a parlar el seu idioma en els tribunals. Fins ara, les persones que no parlessin turc estaven impedides, en la pràctica, de defensar-se davant una acusació.

Les discussions abans d'aprovar la iniciativa van ser dures, especialment entre els nacionalistes turcs i els representants del Partit per la Pau i la Democràcia, el principal moviment polític legal kurd, una minoria ètnica que suposa un total de 15 milions de persones, un 20% del total de la població que habita a Turquia.

Des de fa dècades els kurds demanen igualtat en diferents fronts de la vida i consideren un enorme triomf aquesta aprovació, ja que la legislació no deia res sobre els idiomes que es podien utilitzar en els tribunals i generalment els jutges s'oposaven al fet que els acusats es defensessin en qualsevol altre idioma que no fos el turc.

Entre octubre i novembre de 2012 centenars de presos kurds van mantenir una vaga de fam, reclamant el dret a defensar-se en la seva llengua. Després 68 dies, van cedir davant la mediació d'un dirigent polític d'aquesta ètnia.

El kurd estava prohibit


Mentre, la condemna del Tribunal Europeu de Drets Humans respon a la denúncia realitzada per sis candidats kurds, que van acabar presos i van pagar multes per utilitzar, entre 2002 i 2004, el seu idioma en les seves campanyes polítiques. La Cort amb seu a Estrasburg va determinar que Turquia va violar l'article 10 del Conveni de Drets Humans, que protegeix la llibertat d'expressió.

"Una prohibició total de parlar en una llengua no oficial (...) no és compatible amb la llibertat d'expressió", diu la sentència, que arriba una mica tard: Turquia va reformar la llei que prohibia parlar en una llengua que no fos el turc el 2010. S'espera que estableixi un precedent valuós per les minories d'aquest país euroasiàtic.

El Condado de Treviño demana l'annexió al País Basc

El municipi de Condado de Treviño, a Castella i Lleó, ha començat a elaborar un expedient de segregació de la província de Burgos, a la qual pertany ara, amb el propòsit d'annexionar-se al País Basc, segons que ha explicat avui l'alcalde, Igancio Portilla. Portilla s'ha reunit amb el president de la Diputació de Burgos, César Rico, a qui ha dit que l'ajuntament de Treviño elaborarà i aprovarà un informe per a 'divorciar-se' de Castella i Lleó en el termini d'un mes.

Ha explicat que aquest document s'enviaria a la junta de Castella i Lleó i a la diputació provincial per començar la segregació, i passar d'aquesta manera de la província de Burgos a la d'Àlaba. 'Demanem que es compleixi fonamentalment el desig de Treviño, la voluntat de la majoria', ha dit Portilla, que s'ha queixat dels problemes que té el municipi sobretot en els serveis públics.

I ha destacat que, a diferència del govern autonòmic de Castella i Lleó, que no els proporciona aquests serveis, el govern basc sí que ho fa, sobretot en l'àmbit sanitari i educatiu. Com a exemple, ha explicat que només una cinquena part dels alumnes d'escoles de Treviño van a col·legis públics, perquè la 'demanda real' dels estudiants és d'anar al País Basc, per la vinculació amb aquest territori i per la intenció d'anar-hi a treballar. El Condado de Treviño és una 'illa' de la província de Burgos dins d'Àlaba, de tal manera que els seus ciutadans tenen les relacions econòmiques i socials preferentment amb el País Basc.

El president de la Diputació de Burgos, César Rico, ha recordat que l'estatut de Castella i Lleó reconeix el Condado de Treviño com una zona de la província de Burgos, i que per això veu molt difícil que l'expedient de segregació pugui prosperar.

Un jutge obliga a l'Església a pagar l'IBI en un poble de Ourense

L'Església Catòlica haurà de pagar l'impost de béns immobles per primera vegada. Un jutjat contenciós administratiu de Ourense acaba de dictaminar que la Diòcesi Ourense haurà d'abonar 329 euros corresponents a quatre rebuts de propietats eclesiàstiques que no estan exemptes ni pel Concordat de 1979, ni per la Llei de Mecenatge, doncs l'Església "no ha al·legat i menys encara provat ser una entitat sense ànim de lucre". Contra la sentència no hi cap apel·lació i el pagament haurà de ser formalitzat per la via administrativa habitual.

L'Ajuntament d'Allariz (6.000 habitants) va reclamar, a través d'un acord de la Junta de Govern, el pagament de rebuts dels tres últims anys. El desembre de 2011 la corporació local va desestimar una reclamació administrativa contra aquests rebuts. L'Església es va negar a formalitzar el pagament i fa mig any va interposar un recurs al jutjat contenciós administratiu contra la decisió de l'ajuntament, governat pel Bloc Nacionalista Galego des de fa 23 anys.

L'Església va al·legar que la decisió municipal no era "conforme a dret" perquè "com a entitat sense ànim de lucre estaria exempta d'aquests impostos" d'acord amb la llei. I a més va sol·licitar que l'exempció es mantingués per períodes impositius futurs. Per això va aportar una resolució de la Direcció General de Tributs del Ministeri d'Hisenda en la qual s'explica que la Diòcesi de Ourense, com a membre de l'Església Catòlica, té dret a aquesta exclusió. L'escrit d'Hisenda òbvia en tot moment que els rebuts fan referència a figures tributàries que no estan exemptes. Per això el jutge tomba tots els arguments aportats per la cúria eclesiàstica per evitar el pagament.

La sentència determina que "són immobles de naturalesa urbana que no es troben en cap dels supòsits d'exempció legalment previstos". Així "necessàriament es determina" la desestimació de la demanda interposada pel Bisbat. El text explica que els "termes" que regulen aquestes excepcions "són ben clars" i els impostos reclamats per Allariz "no s'ajusten" a ells.

El jutge carrega durament contra l'informe d'Hisenda sol·licitat per la Conferència Episcopal. Així, explica que l'Església "no ha al·legat i menys encara provat ser una entitat sense ànim de lucre". L'escrit de la Direcció General de Tributs ratifica la teoria de la cúria reconeixent a l'Església com una entitat sense ànim de lucre. El magistrat recorda que la llei de règim fiscal de les entitats sense fins lucratius i dels incentius fiscals al mecenatge no recull "l'Església com a tal". També afirma que el jutge només està "sotmès" a "la Constitució i l'imperi de la llei" de manera que "en res l'afecten les decisions adoptades per un òrgan administratiu".

L'alcalde de Allariz, Francisco García, assegura que la decisió judicial "crea un precedent". Davant les diferents resolucions dictades i que són "contradictòries", sol·licita que es treballi "per unificar la jurisprudència". També ha criticat l'actitud del Ministeri d'Hisenda. "Sembla que intenta ajudar l'Església en obviar propietats que, clarament i segons la llei, no estan exemptes" assevera. Ara l'ajuntament revisarà minuciosament les 95 propietats eclesiàstiques del municipi per procedir al cobrament de l'IBI en tots els casos emparats per la llei.

Allariz no és el primer municipi gallec que reclama aquest impost. Amoeiro (2.500 habitants) ultima un recurs davant del Tribunal Suprem després de la sentència d'un altre jutjat que atorga la raó a l'Església. L'alcalde, Rafael Rodríguez, (PSOE), que va amenaçar amb embargar béns i comptes del Bisbat d'Ourense si no procedien al pagament, recorrerà ara l'alt tribunal "perquè crea jurisprudència".

TS: L'educació segregada per sexe no ha de ser finançada amb diners públics

El Tribunal Suprem (TS) ha emès, de nou, tres sentències en les que avala la decisió de la Junta d'Andalusia de no subvencionar les escoles que segreguen els seus alumnes per sexe -les catòliques i de l'Opus Dei especialment- i ha anul·lat anteriors resolucions del Tribunal Superior de Justícia d'Andalusia (TSJA) que els hi va reconèixer aquest dret. La futura 'llei Wert' contradiu aquesta jurisprudència, pel que neix morta.

El Suprem, en tres sentències relatives als col·legis Ribamar de Sevilla, Molí Blau de Lora del Riu (Sevilla) i Elcható de Brenes (Sevilla), considera legal la decisió de la Junta, que el 2009 no va renovar els concerts educatius, així com la condició de no segregació imposada per la renovació en successius anys escolars.

L'Alt Tribunal analitza la seva jurisprudència anterior i recorda que "ningú posa en dubte la legitimitat del sistema d'educació diferenciada", però "qüestió diferent" és que, a partir de l'entrada en vigor de la Llei Orgànica d'Educació (LOE), sigui possible que aquests centres "puguin tenir la condició de concertats amb fons públics, quan expressament en el règim d'admissió d'alumnes es prohibeix la discriminació per raó de sexe".

La futura Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) ideada pel departament que dirigeix ​​el ministre del ram, José Ignacio Wert, recupera aquest dret que beneficia els centres concertats. Per defensar aquesta postura, Wert fa al·lusió al dret dels pares a triar el centre on volen que estudiïn els seus fills.

De moment, el TS entén que la impossibilitat d'obtenir concerts "tampoc pertorba cap dret constitucional dels pares, que conserven el dret de lliure elecció de centre, i el dels titulars de la creació de centres amb ideari o caràcter propi", afegeix el Suprem.

El TS considera "significatiu" que no s'inclogui el sexe entre els motius de no discriminació D'altra banda, la sentència recorda que les normes internacionals "deixen oberta la qüestió" sobre l'educació separada, i considera significatiu que les normes reguladores del règim de admissió d'alumnes als centres públics i concertats "no hagin inclòs fins ara el sexe entre els motius pels quals no es pot discriminar els alumnes".

Segons dades de setembre del 2012, a Andalusia hi ha dotze centres educatius que diferencien l'alumnat per sexe i hi estudien 3.159 alumnes dels 1.869.435 que composen el sistema educatiu de la comunitat.

Unió condemnada per cobraments directes en el 'cas Pallerols'

La Secció Segona de l'Audiència de Barcelona ha declarat la responsabilitat civil subsidiària d'Unió Democràtica de Catalunya (UDC) en el cas Pallerols en constatar que hi va haver "aportacions directes al partit", segons s'indica en la sentència que s'ha fet pública aquest matí. En concret, la resolució indica que el partit de Josep Antoni Duran Lleida haurà d'assumir la responsabilitat civil subsidiària respecte de les quantitats degudes per l'acusat Vicenç Gavaldà, que era secretari d'organització del partit entre els anys 1994 i 1999.

En aquests anys, les acadèmies del empresari andorrà Fidel Pallerols van cobrar més de vuit milions per a cursos de formació d'aturats procedents de la Unió Euroea.

La justícia declara a Unió partícip a títol lucratiu de les quantitats de 38.978,23 euros dels pagaments per compra de material d'oficina i informàtica per a seus d'aquest partit i de 158.306,59 euros, en concepte de nòmines d'empleats que van ser abonades amb quantitats desviades de les subvencions.

La sentència és el reflex de l'acord al qual van arribar la fiscalia i les defenses per evitar el judici que havia d'iniciar el 7 de gener i en què havia de declarar com a testimoni Duran Lleida. Per aconseguir aquesta sentència de conformitat, Unió va acceptar tornar de manera solidària amb la resta de processats, els 388.000 euros desviats de subvencions públiques per la trama del cas Pallerols.

CiU dóna per trencat el pacte amb el PP a la Diputació de Barcelona

CiU trencarà el pacte de govern amb el PP a la Diputació de Barcelona. Ho ha donat per fet la vice-presidenta quarta de la institució i batllessa de Sant Cugat del Vallès, Mercè Conesa (foto), que es decanta per governar en solitari amb pactes puntuals amb les altres formacions polítiques. Conesa diu que un govern en minoria amb pactes puntuals de CiU, que tenia un acord amb el PP des de les últimes eleccions municipals, és la millor opció per tirar endavant la gestió.

'Es va obrir un període de reflexió en relació al govern de la Diputació i la conclusió és que sí, que acabarem el pacte amb el Partit Popular. Això es treballa aquests dies i les pròximes setmanes hi haurà ja tota la informació', ha declarat Conesa.

Des de després de les eleccions del 25-N CiU es planteja de desfer els acords que té amb el PP en diverses administracions, començant per la Diputació. L'agressivitat de la campanya dels populars contra Mas, incidint en les informacions que va publicar El Mundo sobre els suposats comptes a Suïssa, han malmès les relacions entre els convergents i els populars.

A més, l'acord de CiU amb Esquerra per a la governabilitat a la Generalitat ha fet que els republicans veiessin amb mals ulls que la federació mantingués acords de govern en altres àmbits amb el PP, i que ho consideressin poc compatible amb tirar endavant el procés d'autodeterminació.

Ara, segons Conesa, la decisió de trencar amb el PP a la Diputació ja s'ha pres. CDC també es planteja de trencar l'acord de govern amb el PP a l'ajuntament de Castelldefels i en els consells comarcals on governen junts: el del Tarragonès, el del Gironès i el del Maresme. En una altra ciutat on governen plegats, Reus, serà més difícil perquè el batlle, Carles Pellisser, no veu alternatives de governabilitat possibles.

Pot ser el Sàhara un referent pels independentistes?


Des de les forces polítiques espanyolistes s’esgrimeix la legalitat constitucional com un dic per barrar el pas al procés sobiranista de Catalunya. Però des de l’àmbit independentista hi ha qui ha trobat una possible escletxa que podria resoldre el plet des d’un punt de vista jurídic: Una llei de 1975 que va declarar que el territori africà no havia format part d’Espanya. Qui ho esmenta és l’historiador Josep Pinyol, antic militant del PSC i després d’ERC.

Pinyol es refereix a la darrera llei aprovada durant el règim franquista, de 19 de novembre de 1975, mentre Franco agonitzava (moriria l’endemà). L’aleshores cap de l’Estat en funcions, Joan Carles de Borbó [a la imatge al Sàhara], va signar la llei 40/75. En aquest text legislatiu, l’Estat espanyol invoca la Carta de les Nacions Unides i declara que el Sàhara, fins aleshores un territori amb rang de província, amb el mateix estatus que Lleida o Girona, no havia format mai part del territori «nacional».

D’aquesta manera s’aplanava el camí perquè el Marroc i Mauritània s’apoderessin del Sàhara, en un dels episodis més vergonyosos de la història d’Espanya. Per les mateixes dates, es van signar els Acords de Madrid, que certificaven el lliurament de la fins llavors colònia espanyola als dos països africans. L’habilitat del rei marroquí, Hassan II, l’oposició dels Estats Units a la possibilitat que el Front Polisario, aliat d’Algèria (aleshores en l’òrbita d’influència soviètica), liderés la nova nació sahrauí, i la malaltia final de Franco, oposat a qualsevol rendició davant el Marroc, va conformar un còctel explosiu. Joan Carles, en vigílies de jurar com a rei d’Espanya, no es va atrevir a començar el seu regnat amb un xoc obert amb el Marroc.

La Constitució actual estableix en el seu article 96 que els tractats internacionals signats pel Regne formen part del seu ordenament jurídic. Aquest precedent podria ser analitzat amb cura i per això ja hi ha qui considera que aquesta renúncia d’Espanya a considerar com a pròpia un territori que fins llavors era definit com a “província” podria obrir un forat en el búnquer legislatiu espanyol.

La Guàrdia Civil registra l'Ajuntament de Lloret en una operació contra la màfia russa

La Guàrdia Civil i la Fiscalia Anticorrupció registren des de primera hora del matí l'Ajuntament de Lloret de Mar (Selva) en una operació contra la màfia russa, segons fonts properes a la investigació. L'ordre ha estat emesa pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco i la policia hauria detingut quatre persones, entre elles l'empresari i líder del grup Andrei Petrov, acusat de blanquejar 50 milions d'euros en dos anys.

En aquests moments, la policia busca expedients d'activitats urbanístiques, adjudicacions i permutes de l'etapa en la qual Xavier Crespo (CiU) estava al capdavant de l'alcaldia. En el registre del domicili de Petrov, la Guàrdia Civil hauria incautat un kalashnikov.

L'operació, denominada "Clotilde" continua oberta i està previst que els detinguts declarin dilluns vinent com a imputats per un delicte de blanqueig de capitals.

Segons fonts properes a la investigació, per blanquejar els diners els detinguts suposadament invertien en tota mena de negocis com restaurants, locals comercials, gasolineres i immobiliàries. Actuaven a tot Catalunya, encara que la seu del grup era a Lloret de Mar.

Polèmiques urbanístiques a Lloret

El passat novembre, la Fiscalia de Medi Ambient i Urbanisme va trobar indicis de delicte en l'aprovació i la construcció d´un xalet de luxe a la finca de Can Juncadella de Lloret. Per aquest motiu, el Fiscal es va querellar contra dos tècnics que van formar part del procés com són l'arquitecte municipal de Lloret i el de la Comissió d´Urbanisme de Girona.

Malgrat l'Ajuntament de Lloret sempre va assegurar que les obres comptaven amb els permisos necessaris, el cert és que l'any 2008 el Departament de Medi Ambient de la Generalitat va afirmar que els usos de la construcció no s'adeien al que permet un espai inclòs a la Xarxa Natura 2000 i, en conseqüència, es va oposar al projecte.

Els assalts violents en habitatges augmenten un 86%

Els assalts violents en habitatges de les comarques gironines han augmentat un 86% durant el 2012. En total, arreu de la demarcació l'any passat se'n van registrar 54, mentre que al 2011 van ser 29. A tot Catalunya, si bé també hi ha hagut un increment, aquest ha estat molt més moderat (en concret, d'un 6,5%, passant de 532 casos a 567). El sindicat de Mossos CCOO diu que el degoteig d'assalts violents a les comarques gironines són fets "lamentables", però que tot i això, no els "sorprenen" perquè el cos acumula un dèficit estructural de 1.500 agents. Foto: Menjador de la casa assaltada per lladres a Pals.

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler (CiU), ha admès que el Baix Empordà és una de les zones on els lladres han actuat més i ha avançat que el Departament ha elevat al nivell màxim l'alerta per lluitar contra els assalts, que a la pràctica suposa destinar-hi més efectius arreu de Catalunya. Espadaler també ha recomanat als propietaris de xalets que instal·lin alarmes.

Arreu de Catalunya, de mitjana, cada dia es registren 1.5 assalts violents en habitatges. L'any passat, segons dades d'Interior, en el conjunt del territori català se'n van cometre 567. Més o menys, aquesta és una xifra que, a nivell nacional, es manté estable any rere any d'ençà de la darrera dècada.

Ara bé, si es fixa el focus damunt les comarques gironines, en els darrers dotze mesos la situació ha canviat. I és que, durant el 2012, la demarcació va concentrar el 10% de tots els assalts violents que es van cometre a Catalunya.

Aquí, l'increment de casos d'un any per l'altre ha estat notori. En concret, d'un 86%, ja que s'ha passat de 29 casos als 54 del 2012. I només en el que portem del 2013, a les comarques gironines ja s'han registrat quatre assalts més a interior d'habitatges (un dels quals, en grau de temptativa).

El conseller d'Interior, Ramon Espadaler, ha explicat que els índexs de resolució d'assalts violents arreu de Catalunya se situen en el 60%, si bé també ha admès que "les onades de robatoris violents" són un "problema" que els preocupa. I per això, al costat de les mesures que s'han adoptat al territori, el Departament ha decidit elevar al nivell màxim l'alerta per lluitar contra aquests delictes.

A la pràctica, això suposa que a partir d'ara es destinaran més efectius -tant d'investigació com de patrullatge- a atacar la problemàtica. "Som conscients de l'abast del problema, i per això hem eixamplat el prisma per destinar-hi més mitjans", ha dit Ramon Espadaler.

El titular d'Interior ha admès que a les comarques gironines el Baix Empordà és una de les zones on els lladres han actuat més. Espadaler també és conscient que, aquí, la percepció d'inseguretat de la població ha experimentat "un canvi qualitatiu" i s'ha agreujat després de l'assassinat de l'empresa i president de la patronal Jordi Comas.

Tot i això, el conseller ha tret xifres per demostrar que l'operatiu policial específic que es porta a terme a la zona de Platja d'Aro i Sant Feliu de Guíxols dóna resultats. "Només en una setmana, des de divendres passat fins avui, ja s'han detingut 24 persones relacionades amb assalts a domicilis", ha dit Ramon Espadaler.

El conseller ha destacat que a la zona del Baix Empordà s'estan destacant tots els esforços possibles per lluitar contra el degoteig d'assalts violents. Al costat dels controls policials, també s'han muntat patrulles mixtes de Mossos d'Esquadra i policies locals que es dediquen a pentinar les urbanitzacions i cases aïllades per donar consells de seguretat.

En aquest punt, Ramon Espadaler ha recomanat als propietaris dels xalets que es dotin "de mesures d'autoprotecció" com ara la instal·lació d'alarmes. "No com una mesura substitutòria, sinó complementària al reforç policial específic", ha concretat.

Entén els sindicats

Precisament, aprofitant la visita d'Espadaler al Baix Empordà, el sindicat de mossos SME-CCOO ha emès un comunicat on critica que les retallades estan posant en risc la seguretat pública a Cstalunya. El sindicat diu que el degoteig d'assalts violents a les comarques gironines són fets "lamentables", però que tot i això, no els "sorprenen" perquè el cos acumula un dèficit estructural de 1.500 agents.

El conseller d'Interior ha admès que el context pressupostari actual és "difícil", i que el Departament d'Interior també "se'n ressentirà". En aquest sentit, ha dit entendre les queixes del sindicat, però també ha volgut deixar clar el seu "convenciment més profund" que, "quan un mosso surt al carrer, ho dóna tot".

Referèndum el 8 de juny de 2014

Si l'estat el fa impossible es poden convertir unes eleccions en un plebiscit. I tindrien data ja: el 8 de juny de 2014. El president d'Esquerra Republicana de Catalunya, Oriol Junqueras, va explicar ahir que 'si no es pot fer la consulta amb la llei de referèndums o de consultes, o el govern espanyol hi posa traves, aleshores hi haurà eleccions'. Amb aquesta frase, va apuntar una fórmula que fa temps que corre pels cercles polítics: convertir unes eleccions en un plebiscit fent una única llista de formacions partidàries de la independència.

En una entrevista a 8TV, Junqueras va explicar que si no hi hagués l'acord de legislatura que van subscriure amb CiU, ara mateix seríem en un nou procés electoral. Va reconèixer que el pressupost que s'haurà d'aprovar no els agradarà, però va explicar que 'amb deus dies del pressupost de Defensa espanyol no hi hauria cap retallada educativa'.

El president d'ERC també va valorar l'aprovació de la declaració de sobirania ahir al parlament. Va dir: 'Si no ens en sortim, el futur que ens espera és l’atur i la ruïna financera. En democràcia qui pren les decisions és la majoria del parlament. El principal capital que tenim és la voluntat dels ciutadans.'

A més, va palesar la seva desconfiança amb els governs espanyols: 'No són de fiar. El govern espanyol incompleix sistemàticament les lleis que aprova.'

Adéu al "Envàs, on vas?"

Adéu a la indecent campanya de CiU 'Envàs, on vas?, que aquest divendres acaba la seva difusió en els diferents mitjans en què s'ha publicitat que el reciclatge és en realitat un negoci ecofeixista que vol que la ciutadania, a més de pagar impostos desorbitats, faci la feina de les empreses privades muntades amb diners públics i que ICV, EUiA i CUP han denunciat per demagògica, sent Sírius el primer mitjà que ho va fer.

La campanya ha comportat un fort debat sobre com s'han de recollir els envasos i altres materials per al seu reciclatge i la cançó que l'ha promocionat, cantada pel trio femení The Mamzells, ha suscitat tota mena de comentaris a les xarxes socials i en les converses del dia a dia.

Estimada i odiada a parts iguals, el tema "Envàs, on vas?" és una cançó que no ha deixat indiferent a ningú. Amb tot, la realitat és que la recollida selectiva d'envasos lleugers domèstics (plàstic, brics, llaunes, bosses ...) continua sent una assignatura pendent. Les xifres parlen per si soles. A Catalunya (tot i estar al capdavant en els rànquings), es recull selectivament només el 28% dels envasos lleugers, encara que el reciclatge efectiu es situaria al voltant del 21%.

L’engany dels ecofeixistes de “On vas envàs”

Ecoembes S.A. i Ecovidrio S.A., les empreses espanyoles responsables del reciclatge de tot el que tirem al contenidor groc i verd respectivament, han engegat una campanya publicitària “destinada a fomentar el reciclatge” i que els ciutadans els hi facin la feina -que ja han pagat per a que es faci diverses vegades- pel morro. Els objectius reals d’aquestes dues empreses i els seus socis al govern fatxenda de CiU però, s’allunyen força d’aquest teòric objectiu: no hi ha medi ambient ans ecofeixisme d'un govern d'irresponsables immorals que fa negoci i vol fer responsable al ciutadà de la seva pròpia responsabilitat per allò que al mateix temps li cobra per tot arreu.

EUiA demana la retirada de la campanya ‘Envàs on vas’


L’Àrea de Medi Ambient de la formació creu que la campanya és “contradictòria i contraproduent amb els principis de la sostenibilitat ambiental” i que la Generalitat ha pres el discurs de la gran indústria dels envasos que finança la campanya amb ajuts públics de l'ACR, com va denunciar ahir en exclusiva Sírius. EUiA demana la retirada de la campanya ‘Envàs on vas’ per fomentar el reciclatge que suposa un engany al ciutadà per part de la Generalitat i insta a 'repensar el model de residus actual'.

La CUP demana també la retirada de la campanya ‘Envàs, on vas?’

La Candidatura d’Unitat Popular ha emès una nota de premsa en la que se suma a EUiA en la demanda de la retirada de la campanya “Envàs, on Vas?” que ha promogut la Generalitat de Catalunya. Segons la CUP ha comprovat i Sírius es va avançar denunciant, la campanya no vol augmentar la quantitat de materials reciclats sinó “fer baixar els costos de la gestió dels residus d’envasos en benefici de les empreses privades que els produeixen”.

Jordi Miralles torna a treballar de carter, a Viladecans

"Avui torno a treballar de carter", va escriure Jordi Miralles, a la seva pàgina de Facebook, el 17 de gener. Miralles, diputat al Parlament (2003-2012), va quedar fora de les llistes electorals del 25-N després d'haver deixat el juny el lideratge d'EUiA, que exercia des del 2000. No tots els polítics són iguals: els comunistes són treballadors sense comptes estranys a paradisos i clavagueres, que viuen del seu treball guanyat a pols i no a dit.

Miralles ha recuperat la seva professió i reparteix correu a Viladecans, en el torn de matí. "Jo no sóc classe política, sóc un carter en excedència, un historiador que no exerceix", va assegurar anys enrere, premonitori, en una entrevista.