diumenge, 6 de gener de 2013

El menjar escombraries és perjudicial -també- per al cervell

Segons científics canadencs, una dieta alta en greix fa que la molècula CREB augmenti el nivell de corticosterona, una hormona associada a l'estrès, a la vegada que redueix gairebé a zero la producció de dopamina, hormona "de la felicitat". El menjar escombraries no només engreixa més que alimenta sinó que també resulta perjudicial per al funcionament del cervell.

Els experts van realitzar l'experiment en dos grups de ratolins alimentats durant sis setmanes, un amb una dieta baixa en greix (l'1% de les calories consumides) i un altre amb una dieta alta en greixos, de les quals es van derivar el 58% de les calories de la seva dieta.

Després de l'estudi, els científics van comprovar que els rosegadors alimentats amb molt de greix augmentaren l'11% la seva talla de cintura, índex insuficient com per parlar d'obesitat.

Tanmateix, en analitzar el seu cervell, així com les seves emocions i comportaments, van trobar que els ratolins alimentats amb greix presentaven una activitat química diferent en els seus cervells i mostraven més signes d'abstinència en tornar a una dieta sana: "El canvi de la forma de alimentació va comportar símptomes d'abstinència i va augmentar la sensibilitat davant situacions estressants", van explicar els científics.

En el segon grup, els experts van trobar en els rosegadors nivells més elevats de la molècula CREB, que juga un important paper en el metabolisme.

Una dieta alta en greix fa que la molècula augmenti el nivell de corticosterona, una hormona associada a l'estrès, a la vegada que redueix gairebé a zero la producció de dopamina, hormona de la felicitat, el que explica tant la depressió com el cicle de comportament negatiu, va assenyalar la investigadora i doctora Stephanie Fulton: "És interessant que aquests canvis tinguin lloc abans d'arribar l'obesitat. Aquestes troballes suposen un repte al nostre coneixement sobre la relació entre la dieta, el cos i la ment", conclou Fulton.

L'ANP ja és el "Estat de Palestina"

L'ANP s'ha començat a designar com "Estat de Palestina" en els documents oficials, després que s'elevés el seu estatus a l'ONU a finals de novembre al rang de "Estat observador", informa l'agència oficial Wafa. El president de l'Autoritat Nacional Palestina, Mahmud Abbas, ha ordenat que comencessin els treballs per reemplaçar els documents d'identitat, llicències de conduir i segells oficials i canviar la inscripció per "Estat de Palestina".

També va ordenar la setmana passada al ministeri de Relacions Exteriors i les ambaixades a l'exterior començar a utilitzar aquest terme en la seva correspondència oficial.

Aquestes decisions es produeixen després de l'històric vot a l'Assemblea General de l'ONU que va acordar el 29 de novembre de 2012 als palestins l'estatut de "Estat observador" en el si de Nacions Unides, deixant en el passat el de "entitat" observadora, això malgrat les úniques crítiques dels Estats Units i d'Israel.

Abas va fer saber, segons va consignar Wafa, que la modificació dels documents oficials permetrà reforçar l'Estat palestí "en el terreny i establir les seves institucions (...) i la seva sobirania en el seu territori".

El ministeri israelià de Relacions Exteriors no ha desitjat comentar aquests fets.

Fins ara els documents oficials emesos pel govern de Abbas portaven el segell de l'Autoritat Nacional Palestina que dirigeix​​.

Israel va criticar el pas "unilateral" dels palestins a l'ONU subratllant que la creació d'un Estat palestí només pot sorgir a través de negociacions bilaterals amb l'il·legal i terrorista estat sionista.

Els palestins estimen que el seu estatut a l'ONU va reforçar la seva posició en les negociacions i que es tracta d'un complement per negociacions futures.

Un 'ordre' còsmic uneix Andròmeda, la Vía Làctia i nombroses galàxies

Un noi de quinze anys de veu greu ha sortit als telenotícies per ser coautor amb 15 científics d'un descobriment que ha ocupat la portada de l'últim número de la revista científica Nature. Un bon dia, el noi es va adonar que moltes galàxies formaven un disc extremadament aplanat que girava entorn de la seva germana gran Andròmeda. Aquest disc s'alinea d'alguna manera amb el pol de la Via Làctia, suggerint un ordre gravitacional en l'univers fins ara desconegut. Vídeo espectacular d'Andròmeda i les seves galàxies.

Sona el telèfon a casa de Neil i l'agafa la seva mare, professora d'anglès. "Espera, que ara es posa. Neil! Neeeeeeiiiiiiiiil! Ja ve!", diu. El noi és fill de l'astrofísic Rodrigo Ibata, un anglès d'origen bolivià i criat a Santa Cruz de la Sierra, que treballa a l'Observatori Astronòmic d'Estrasburg. Ibata porta anys estudiant la galàxia d'Andròmeda, una gegantina espiral que, tot i situar-se a 2,5 milions d'anys llum de la Terra, és visible a simple vista en el cel. Un dia, li va proposar al seu fill fer a l'Observatori un curset sobre el llenguatge de programació Python, un programari lliure amb fama de senzill i batejat així en honor als humoristes britànics Monty Python.

Durant setmanes, Neil va posar a punt un programa en què van ficar les dades de 27 galàxies nanes que envolten la gegant Andròmeda. I, un bon dia, el noi es va adonar que algunes d'elles formaven un disc extremadament aplanat que girava entorn de la seva germana gran. L'hi va dir al seu pare, que es va quedar pàl·lid. Fins ara, es pensava que les galàxies grans, com la pròpia Andròmeda o la nostra estimada Via Làctia, devoraven als seus veïnes més petites, deixant galàxies nanes com engrunes al seu voltant.

Els astrònoms creien que aquestes engrunes eren independents unes de les altres. Però no. A la pantalla de l'ordinador de Neil es veia que les galàxies nanes al voltant de Andrómeda s'organitzen en una gegantina estructura aplanada que trencada sobre si mateixa. A més, segons expliquen a la revista Nature, aquest disc s'alinea d'alguna manera amb el pol de la Via Làctia, suggerint un ordre en l'univers fins ara desconegut.

Neil s'acomiada amb una pregunta: "Et paso amb el meu pare?". Rodrigo Ibata agafa el telèfon i, en espanyol esquitxat d'anglès i francès i amb un suau accent bolivià, assegura: "El que ha fet Neil no és de geni. Els estudis científics tenen parts fàcils i parts difícils. La seva era una part fàcil que es pot fer perfectament amb les matemàtiques pròpies de la seva edat". Així serà si ell ho diu!

A judici el cas Pallerols de corrupció a UDC

El conegut com a cas Pallerols arriba finalment a judici aquest dilluns a l'Audiència de Barcelona després de 14 anys "d'investigació". Es tracta d'un presumpte cas de finançament irregular del partit "democratacristià" de Duran Lleida, l'UDC a través de cursos de formació ocupacional. La fiscalia demana en total fins a 55 anys de presó per l'empresari andorrà Fidel Pallerols, organitzador dels cursos, la seva dona i quatre militants i excàrrecs d'UDC. Acusacions i defenses podrien 'acordar penes' per evitar un procés de diverses setmanes que pot portar a presó exdirigents d'UDC, tot i que alguns sentenciats -com l'exconseller de CiU Ignasi Farreres- ja han estat indultats per la conxorxa franquista.

Tres de les empreses de Pallerols, segons les acusacions, cobraven de la Conselleria de Treball per uns cursos que no realitzaven i part dels diners, uns 600.000 euros, haurien acabat a les arques d'Unió entre el 1994 i el 1999, quan els democristians dirigien el departament.

El Jutjat d'Instrucció número 9 de Barcelona va donar per conclosa la investigació del cas el 2009, i la fiscalia va qualificar els fets com un delicte continuat de malversació de fons públic, dos més de suborn de funcionari públic i un quart de falsedat en document mercantil. Però el judici podria no celebrar-se si abans les defenses i l'acusació arriben a un acord de conformitat.

Els acusats, a més de Pallerols i la seva dona, Maria Cruz Guerrero -militant d'UDC de 1990 a 1998-, són: Lluís Gavaldà, director general d'Ocupació entre desembre de 1993 i abril de 1999 i militant d'UDC, a més d'amic íntim del matrimoni Pallerols-Guerrero; Vicenç Gavaldà, germà de l'anterior, que va ser secretari d'Organització i de Relacions Institucionals d'UDC; Dolors Llorens, que va ser sotsdirectora general d'Ocupació i consellera nacional d'UDC; i Santiago Vallvé, militant.

Segons l'escrit de fiscalia, Andsa, Ceifsa i Teosa, filials de Ceisa, grup andorrà propietat de Pallerols i la seva esposa, van rebre en els sis anys investigats gairebé 9 MEUR, tot i que tenien informes desfavorables d'algunes delegacions territorials de la Conselleria. Segons el ministeri públic, les empreses de Pallerols rebien un "tracte més favorable i menys rigorós" que altres empreses similars en aspectes com la justificació documental d'alumnes o despeses.

Es dedicaven únicament a impartir cursos de formació ocupacional, i tots els seus ingressos depenien de les subvencions de Treball. Lluís Gavaldà i Dolors Llorens eren els principals responsables d'atorgar les subvencions, que el conseller Ignasi Farreras (UDC) simplement firmava. Segons l'escrit del fiscal, Pallerols rendiria comptes periòdicament amb Vicenç Gavaldà i Santiago Vallvé i per això anotava tots els diners que pagava a UDC.

Segons el ministeri públic, el mecanisme per inflar els pressupostos, i per tant les subvencions, consistiria en què les tres empreses, amb seu i administració conjunta, "importaven" material didàctic de la seva matriu andorrana, cosa que els permetia deduir l'impost de societats. Mentre que en empreses similars el cost del material didàctic suposava el 4,48% del total subvencionat, en les empreses de Pallerols arribava fins el 50,08%. De fet, entre el 60 i el 65% de les subvencions rebudes per aquestes empreses s'hauria dedicat a pagar a la seva matriu i un 12,53% serien serveis realitzats entre les filials. A tot això, el fiscal afegeix que s'impartien cursos amb menys alumnes dels que oficialment constaven i que alguns ni s'arribaven a fer.

Ordinadors, nòmines i puros

Dels prop de 600.000 euros presumptament desviats, el fiscal sosté que quantitats importants haurien servit per sufragar la compra de mobles i material d'oficines per seus d'UDC a Girona, Vilanova i la Geltrú i el barri de Sants de Barcelona, o el Centre Cultural Gitano de la Mina, gestionat per Lluís Gavaldà. Es calcula que les escoles de Pallerols van rebre més de 8,8 milions d'euros.

Les empreses també haurien pagat la nòmina de persones que exclusivament treballaven en tasques administratives i de gestió per a Unió, tot i que aquestes no estan imputades perquè no s'ha pogut acreditar que coneguessin la procedència il·lícita de les seves nòmines.

Segons el fiscal, altres quantitats menys importants també podrien haver estat desviades. 42.000 pessetes (uns 250 euros) es podrien haver destinat a la compra de puros pel casament de la filla de Joan Martín Toribio, ja mort, excap del Servei d'Administració i Promoció de Programes de la Conselleria de Treball. 70.000 pessetes (420 euros) a la compra i el consum de telèfon mòbil de Dolors Llorens, i 120.000 pessetes (720 euros) per pagar l'assistència del delegat de Treball a Lleida a la VIII 'Trobada al Pirineu'.

Per tot això, la fiscalia demana 11 anys de presó per a Pallerols per malversació de fons públics, suborn i falsedat documental, a més d'una multa de 1,02 milions d'euros. A Vicenç Gavaldà li demana 11 anys de presó per malversació, suborn i falsedat documental, i 1,52 milions d'euros de multa, mentre que al seu germà Lluís li demana nou anys i deu mesos de presó per malversació i suborn i un milió d'euros de multa; a Dolors Llorens, nou anys i la mateixa multa pels mateixos delictes; a María Cruz Guerrero, vuit anys de presó per malversació i suborn, i un milió d'euros de multa; i a Santiago Vallvé, set anys de presó per malversació, suborn i falsedat documental i 419.800 euros de multa.

Els acusats podrien haver d'indemnitzar a la Generalitat amb quasi 600.000 euros, pels diners desviats de la Conselleria de Treball, amb responsabilitat civil subsidiària de les tres empreses afectades. Unió també hauria de pagar uns 200.000 euros com a responsable civil de les quantitats de les quals es va beneficiar segons la fiscalia. En canvi, el fiscal demana l'arxivament de la causa per Jaume Pallerols Casas.

Entre els testimonis citats pel judici que es farà a l'Audiència de Barcelona, destaquen el conseller de Treball d'aquells anys, Ignasi Farreras, i Enric Millo, actual diputat del PP al Parlament i aleshores dirigent d'UDC a Girona. També seran citats policies andorrans i inspectors d'Hisenda, i podrien haver de declarar Josep Antoni Duran Lleida i els exconsellers Antoni Isaac i Lluís Franco, el diputat d'UDC al Congrés Josep Sànchez Llibre.

El PP està robant en secret el Fons de Pensions

El Wall Street Journal adverteix: "Espanya ha destinat en silenci el 90% del fons de pensions a comprar bons i deute". El diari nord-americà assenyala en un article del seu corresponsal David Roman que el govern ha estat usant diners del Fons de Reserva de la Seguretat Social per comprar els seus bons i deute. I apunta que ja s'ha gastat el 90% de les reserves, el que provoca dubtes sobre la viabilitat de les pensions i augmenta la possibilitat que Espanya demani el rescat aquest any.

El PP ha estat robant en silenci la guardiola més rica del país, el Fons de Reserva de la Seguretat Social, com a comprador d'últim recurs per als bons del govern franquista, plantejant interrogants sobre el paper d'aquest Fons com a garant dels pagaments de les futures pensions".

El text destaca: "Ara la tot just notada onada d'endeutament, duta a terme enmig d'una crisi econòmica prolongada, està a punt d'acabar, perquè no queda gairebé res per agafar. Almenys el 90% del fons de 65.000 milions d'euros s'ha invertit en un deute espanyol cada vegada amb més risc, segons xifres oficials, i el govern ha començat a retirar diners en efectiu per a pagaments d'emergència".

I adverteix: "Els analistes assenyalen que aviat el govern tindrà un recurs menys per finançar-se, ja que s'enfronta a un altre any de recessió i doloroses mesures d'austeritat per tancar un gran dèficit pressupostari. Aquesta pressió, podria obligar el govern de Rajoy a demanar aquest any el rescat al Fons de de la Unió Europea, un rumb políticament arriscat que intenta evitar. A més, hi ha la preocupació que les reserves de la Seguretat Social per al pagament de les futures pensions s'estigui acabant molt més ràpid del que s'esperava".

Murdoch puja el sou a Aznar i guanya 200.000 € l'any¡

5 Set 2012 - I és que, Aznar treballa com a assessor per a aquesta potent plataforma mediàtica que, al seu torn, és propietària dels diaris The Wall Street Journal, Times...

Amb aquest assessor talp, Murdoch sap molt bé el que fa el seu Rajoy...

Exxon s'en va de l'Espanya caciquil a l'Holanda Bilderberg per seguir robant

Monarquia i feixisme plutocràtic van units i en això competeixen aquestes dinasties de corruptes lladres europeus a les que aplaudeixen lacais i nazis submisos, entre les quals la casa holandesa d'Orange destaca especialment pel seu despotisme i criminalitat. Ara el gegant petrolier Exxon, la segona major empresa del món per valor en borsa i la tercera per facturació, que ha usat durant anys l'Espanya feixista com un paradís fiscal, es trasllada al refugi del Reich Bilderberg, a seguir robant.

Una filial amb un sol empleat aconseguia beneficis de milers de milions d'euros que no tributaven al fisc gràcies al règim d'entitats de tinença de valors estrangers. Exxon, però, ha decidit que una altra societat holandesa absorbeixi a l'espanyola, de manera que la petroliera passarà a usar les avantatges fiscals que ofereix la legislació holandesa per deduir impostos, evitar la doble imposició i reduir la factura tributària.

Els països desenvolupats han decidit embarcar-se en una batalla perquè les grans multinacionals no aconsegueixin traslladar les bases imposables a territoris de baixa tributació o paradisos fiscals. Alhora, paradoxalment, molts d'aquests països, entre ells Espanya, han dissenyat estructures jurídiques per societats holding amb què estalviar-se impostos. Encara que, en principi, la raó de ser d'aquestes societats de cartera és evitar la doble imposició internacional, en la pràctica els experts i assessors fiscals de les empreses realitzen maniobres d'enginyeria fiscal amb les que de vegades els beneficis acaben sense tributar ni al país d'origen ni en el de destinació dels diners.

A Espanya, aquest règim és el de les entitats de tinença de valors estrangers, que han estat usades per nombroses multinacionals per situar a Espanya firmes sense activitat econòmica real que funcionen com a mers closques on situar les participacions en altres empreses per aconseguir així estalviar impostos. Hisenda, que va promoure el règim, ha acabat per admetre que de vegades és un focus de frau fiscal.

ExxonMobil Spain era una societat d'aquest tipus. Amb un sol empleat, va aconseguir beneficis de 16.300 milions d'euros entre 2008 i 2011 sense pagar ni un sol euro d'impostos per ells. Exxon usava la filial espanyola principalment per rebre beneficis d'una societat de cartera luxemburguesa i traspassar-los a Estats Units, evitant qualsevol tipus d'impost o retenció, tot això, en principi, dins de la més estricta legalitat.

El grup petrolier, però, ha decidit que ExxonMobil Spain sigui absorbida per ExxonMobil Luxembourg Investments, una societat que, malgrat el que pugui semblar el seu nom, és holandesa. Holanda és un dels països que més facilitats dóna per establir societats holding o de cartera amb amplis avantatges fiscals. Moltes multinacionals les utilitzen com a camí de pas per portar els diners a paradisos fiscals escapant de tributació legalment. Les companyies tecnològiques com Google, Apple o Facebook estan entre les que usen aquestes maniobres agressives de planificació fiscal per estalviar impostos.

Impostos i frau fiscal a Espanya: El paradís dels rics i els lladres


Vicenç Navarro: Aquest article qüestiona la tesi àmpliament acceptada en cercles financers i econòmics del país que l'Estat espanyol ha esgotat les possibilitats de generar més recursos. L'article assenyala informació del Sindicat de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) que mostra que l'Estat podria recollir 89.000 milions d'euros si tingués voluntat de fer-ho. Imatge: L'Espanya del franquisme corrupte: 107.000 milions estafats a l'hisenda pels mafiosos al govern sols al 2011: la quarta al món en frau fiscal.

Rafael Correa admet que la CIA vol atemptar contra ell

El president equatorià, Rafael Correa, va admetre dissabte que l'Agència Central d'Intel·ligència dels EUA (CIA) està tramant un atemptat contra ell: "Són coses creïbles, perquè ja han passat a Amèrica Llatina", va declarar Correa i ha afegit que no és descartable "cap tipus d'acte de desestabilització que pugui arribar a nivell físic", ja que la dreta sap que no li guanyarà a les urnes.

Organismes com la CIA, va recordar, solen mantenir "vincles amb grups d'extrema dreta als països on operen".

El periodista xilè Patricio Mery Bell va afirmar anteriorment que el tancament de la base aèria nord-americana a la ciutat de Manta, a la costa pacífica d'Equador, i l'atorgament d'asil diplomàtic al fundador del portal de filtracions Wikileaks, Julian Assange, transformen el president Correa en "un objectiu estratègic i militar de la CIA".

Segons Mery Bell, la CIA va assignar 88 milions de dòlars per desestabilitzar el Govern equatorià i suposadament reparteix aquesta suma entre grups anarquistes, esquerrans i dretans perquè desprestigiïn el cap d'Estat.

Rafael Correa, qui ocupa la presidència de l'Estat des de gener de 2007, va iniciar aquesta setmana la campanya per a la revàlida en les eleccions del pròxim 17 de febrer, en què competirà amb set candidats. Sondejos d'intenció de vot donen un 60% a l'actual mandatari, enfront del 11% del seu principal contrincant, el exbanquer Guillermo Lasso.

Entrada massiva d'escrits als Jutjats per exigir la nul·litat de les execucions hipotecàries

La Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Girona va entrar ahir als Jutjats (foto) de Girona més d'un centenar d'escrits exigint l'aturada i la nul·litat dels procediments d'execució hipotecària. Les PAH d'arreu de l'Estat es van posar d'acord per fer una entrada massiva de sol·licituds que es basen en el dictamen que va fer l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea (UE) on assegurava que la llei espanyola vulnera la normativa europea.

"Tenim un document molt ben elaborat que a partir d'ara qualsevol afectat per la hipoteca podrà entrar als jutjats", ha explicat la portaveu de la PAH de Girona, Marta Afuera, que va afegir que ahir també van registrar escrits als altres jutjats gironins.

Una escletxa oberta

Encara no hi ha sentència, però el dictamen de l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Julian Kokott, va obrir una porta que les PAH de tot l'Estat no pensen desaprofitar. En una resposta al cas d'un ciutadà que va ser desnonat per no pagar la hipoteca, Kokott assegurava que les normatives europees exigeixen que els consumidors tinguin un recurs legal eficaç per poder demostrar "el caràcter abusiu" de les clàusules del seu contracte.

Com que la llei espanyola no té aquest recurs legal i una persona pot perdre la casa encara que al·legui abusos en el contracte, la PAH considera que hi ha una "clara indefensió" dels hipotecats. Per això, ahir va entrar un escrit on exposa arguments jurídics per demanar l'aturada immediata de tots els procediments d'execució hipotecària. Segons Afuera, aquest és el pas previ per acabar amb l'anul·lació de tots els procediments.

Cal, però, que cada afectat per algun procediment d'execució hipotecària entri aquest document al seu respectiu jutjat. Afuera va detallar que han repartit la sol·licitud feta per l'equip d'advocats que col·labora amb les PAH a tots els col·legis d'advocats perquè el facin arribar tants als lletrats del torn d'ofici com als particulars. La intenció és aprofitar aquesta escletxa per aconseguir aturar desnonaments i que els afectats per la hipoteca puguin continuar vivint a casa seva.

Unes 110 sol·licituds

Afuera va explicar que en una sola jornada de treball ja han omplert 110 documents i augura que hi haurà un registre massiu de sol·licituds. Aquest dilluns les PAH han registrat alhora els primers documents per exigir la paralització immediata del procediments.

A les comarques gironines, una setantena de persones van registrar les sol·licituds al nou Palau de Justícia de Girona a crits de "menys palaus i més justícia" o el ja habitual "gent sense casa, cases sense gent, no s'entén". Simultàniament també es van entrar sol·licituds a tots els jutjats de les comarques gironines: Blanes, Figueres, Olot, Santa Coloma de Farners o la Bisbal d'Empordà.

La justícia europea veu il·legal la llei espanyola de desnonament

L'advocada general del Tribunal de Justícia de la UE (TJUE), Juliane Kokott, ha dictaminat aquest dijous que la llei espanyola de desnonaments vulnera la normativa comunit��ria perquè no garanteix una protecció eficaç dels consumidors enfront de les clàusules contractuals abusives en les hipoteques. El dictamen respon a una qüestió presentada pel jutjat mercantil de Barcelona, que ha de dirimir una denúncia presentada per un ciutadà contra CatalunyaCaixa, que va forçar la seva expulsió de l'habitatge al gener de 2011 per impagament de la hipoteca.