dimarts, 5 de març de 2013

Hugo Chávez ha mort

Nicolás Maduro, acompanyat de tots els homes forts del chavisme, anuncia la defunció del líder bolivarià a Caracas. Hugo Chávez, amb 58 anys, no ha superat el càncer que l'havia arraconat a l'Havana des del passat 11 de desembre. El fins ara vicepresident de Veneçuela, Nicolás Maduro, ha anunciat, acompanyat dels homes forts del chavisme, que el líder bolivarià ha mort aquest dimarts 5 de març a Caracas, on havia estat traslladat des de Cuba fa quinze dies.

"S'ha previst un desplegament provisional de les forces bolivarianes per garantir la pau", ha dit Maduro durant una compareixença retransmesa per Telesur. "Cridem a tots els compatriotes a vetllar per la pau", ha afegit. "I nosaltres, companys, assumim la seva herència, els seus reptes, el seu projecte", ha matisat Maduro, designat delfí de Chávez el 8 de desembre, quan el president veneçolà va anunciar que viatjaria a Cuba per ser intervingut de nou d'un nou tumor.

Maduro ha fet l'anunci en cadena de ràdio i televisió des de l'Hospital Militar "Carlos Arvelo", a Caracas (capital), on ha dit que "s'ha previst un desplegament especial de tota la FANB, de la PNB que en aquest mateix moment es troba desplegant-se per acompanyar al nostre poble i garantir la pau".

"El respecte i la pau han d'anar de la mà (...) Nosaltres cridem a tots els compatriotes a ser els vigilants de la pau, del respecte i nosaltres assumim al comandant Hugo Chávez, les seves pregàries, el seu projecte".

Prèviament, en hores del migdia, va fer anuncis a través dels mitjans públics on va fustigar els atacs de la dreta veneçolana per avançar una situació de desestabilització al país i va informar que dos funcionaris dels Estats Units seran expulsats del territori nacional per la seva relació amb aquestes activitats.

Un viatge sense retorn

Chávez va ser operat a Cuba l'11 de desembre passat, per quarta vegada des del juny del 2011, del càncer que patia a la zona pelviana, malgrat que se'n desconeixien la tipologia i la zona exacta del tumor.

Les retallades de Boi Ruiz disparen les llistes d’espera un 51% en dos anys

Salut rectifica les dades que va anunciar el conseller fa un mes en seu parlamentària i es confirma que el temps d'espera per ser intervingut d'una operació quirúrgica ha augmentat notablement, amb molts casos en què se supera el termini legal de sis mesos.

El conseller de Salut, Boi Ruiz, ha reiterat que les retallades en inversió que acumula el seu departament no afectaven la qualitat assistencial que rebrien els usuaris de la sanitat pública catalana. Les dades, però, el contradiuen. I és que, segons ha donat a conèixer la Plataforma d’Afectats per les Retallades Sanitàries (PARS), des que Ruiz va arribar a la conselleria ara fa dos anys, les llistes d’espera per a operacions quirúrgiques s’han disparat un 51%. La xifra no té res a veure amb la que va donar el mateix conseller ara fa un mes, el 6 de febrer, quan va afirmar en compareixença parlamentària que el temps mitjà d’espera per aquestes operacions s’havia reduït en un 12%.

La setmana passada, la PARS va revelar que les dades donades per Ruiz no quadraven per cap banda. I és que si es compara la memòria del CatSalut del 2011 amb el que va dir el conseller, es comprovarà com la reducció del temps d’espera en les operacions quirúrgiques és falsa, ja que en realitat les llistes no van fer altra cosa que augmentar. Tot plegat ha acabat provocant que el Departament de Salut hagi publicat un nou document on rectifica les dades. La PARS les exposa al seu portal i les compara amb les de l’any 2010, fet que porta la plataforma a mostrar una “profunda preocupació”. I és que el temps mitjà d’espera per a les operacions quirúrgiques ha passat de 4,11 mesos a 6,20, és a dir s’ha incrementat en un 51%.

En set de les 14 operacions quirúrgiques se supera el límit màxim de sis mesos fixat per norma per la mateixa Generalitat a través del decret 345/2002. Són les de pròtesi de genoll (9,71 mesos), galindons (7,99), pròtesi de maluc (7,76), artroscòpies (6,59), varius (6,52), cataractes (6,23) i extracció d’amígdales (6,20). En un comunicat, la PARS subratlla que el temps mitjà d’espera “és una mesura estadística que oculta els extrems”, de manera que quan la mitjana per una operació de pròtesi de genoll és de nou mesos, vol dir que nombrosos usuaris s’han hagut d’esperar un termini força superior per ser intervinguts.

Per tant, sembla evident que les retallades que Boi Ruiz està aplicant a la sanitat pública catalana està tenint conseqüències directes a la salut dels ciutadans, fins al punt que la PARS calcula que almenys 18.000 persones van ser operades més enllà del termini de sis mesos fixat per llei, fet que sovint acaba portant problemes de salut complementaris.

Boi Ruiz va falsejar dades de les llistes d'espera per ocultar l'empitjorament

La conselleria de Salut de la Generalitat de Catalunya, dirigida per Boi Ruiz, va publicar a principis d'aquest mes unes dades que mostraven una reducció del 16% del temps mitjà d'espera per a operacions quirúrgiques el 2012 respecte a l'any anterior. Tanmateix, les xifres en què es basava el conseller eren falses. El temps mitjà d'espera no es va reduir, sinó que va augmentar en realitat un 1%.

El PP fa dimitir al fiscal de Catalunya per recolzar el dret a l'autodeterminació

El fiscal en cap de Catalunya, Martín Rodríguez Sol, ha posat aquest dimarts el seu càrrec a disposició del fiscal general de del PP, Eduardo Torres-Dulce, que li ha acceptat. Rodríguez Sol ha presentat la denúncia a la seu de la fiscalia de Madrid en una audiència en què ha estat presenta el propi Torres-Dulce, i ha justificat la decisió per la evident "pèrdua de confiança" del seu superior després de les seves manifestacions a favor del dret a fer una consulta legal. L'expedient que Torres-Dulce tenia obert contra ell queda arxivat i considera que el relleu s'ha de fer efectiu "en un termini breu" de temps.

Ho ha anunciat el mateix Rodríguez Sol en una compareixença davant els mitjans després d'una reunió que ha durat una hora i mitja on ha estat present el fiscal general de l'Estat i que ha transcorregut en un ambient distès.

En aquesta reunió, Rodríguez Sol ha exposat la seva versió dels fets i ha volgut deixar clar que en tot moment ha actuat amb "respecte" a l'Estatut de Catalunya i amb "lleialtat" vers el fiscal general de l'Estat. També ha agraït a Torres-Dulce la confiança que havia dipositat en ell.

En tot cas ha posat el càrrec a la seva disposició perquè "en aquesta carrera la confiança és un element fonamental" i Torres-Dulce li ha acceptat. El fiscal general de l'Estat li ha comunicat que l'efectivitat de la renúncia tindrà lloc en funció de les necessitats de la fiscalia de Catalunya.

Amb tot, segons Rodríguez Sol, "el més raonable" és que abandoni el càrrec "en un termini breu" de temps. Amb aquesta renúncia, l'expedient que hi havia obert contra ell ha quedat arxivat.

Després de la renúncia, el fiscal en cap de Catalunya ha tornat a afirmar que les seves declaracions es van fer sempre des del "respecte al marc legal" i com a "invitació als encarregats d'aplicar les lleis i crear-les a conèixer la voluntat dels ciutadans" perquè "les lleis han d'obeir al bé comú". "La línia de la meva actuació és que la llei pot i ha de ser modificada sempre pels responsables de fer-ho que són el poder legislatiu", ha dit.

“Acusem Boi Ruiz i el seu equip d’haver impedit el dret a la salut conscientment”

Andrés G. és membre de la Plataforma d’Afectades per les Retallades Sanitàries (PARS) que, l’octubre de 2011, va començar a investigar si les retallades de Boi Ruiz vulneraven un dret reconegut a la Constitució espanyola com el dret a la protecció de la salut; un dret que, a diferència, per exemple, del dret a l’habitatge, ha estat àmpliament regulat. Després de presentar una denúncia, que va ser desestimada per la fiscalia, ara han presentat una querella criminal contra Boi Ruiz i el seu equip de govern, juntament amb altres entitats com Dempeus per la salut pública, ATTAC Acordem, ATTAC Catalunya, la Lliga del Síndrome de Fatiga Crònica i el sindicat CATAC-CTS.

De què acuseu Boi Ruiz?

D’impedir conscientment l’exercici de drets cívics bàsics com el dret a la protecció de la salut. A la querella, acusem el conseller, però també la secretària general Roser Fernàndez, el director del CatSalut Josep M. Padrosa i l’expresident de l’ICS Josep Prat, perquè, presumptament, van aprovar les retallades sanitàries sabent que impedien l’exercici d’aquest dret bàsic. El mateix conseller fins i tot ha arribat a dir que “la salut és un bé privat que depèn d’un mateix i no de l’Estat”.

Com es concreta la vulneració?

Les dades que hem recollit en aquest últim any certifiquen que s’està incomplint el temps màxim d’espera garantit en el cas de setze operacions. Diverses normatives regulen que, per aquest tipus d’intervencions (les pròtesis de maluc o de genoll, per exemple), les pacients no poden estar més de sis mesos en llista d’espera. Tot i que Boi Ruiz va declarar en seu parlamentària i en declaracions a la premsa que aquests temps s’incomplirien, no hi ha cap decret del govern que els hagi eliminat i, per tant, s’està incomplint la llei. Algunes dades superen amb escreix el límit dels sis mesos. A l’Hospital de Viladecans, el temps mitjà d’espera per una pròtesi de genoll és de 18,7 mesos. Aquest suposat estalvi es tradueix en despeses per la particular, però també per l’Estat, que ha de pagar baixes mèdiques o altres tipus de subsidis, a més del possible agreujament de la malaltia o la lesió, que suposarà més despesa per curar-la. Entre el juny i el desembre de 2011, els temps d’espera van arribar a pujar un 11%. Altres mesures, com el tancament d’alguns CAP i l’eliminació de l’horari nocturn fan que s’estigui incomplint el temps màxim de 30 minuts que pot separar qualsevol habitant d’un Punt sanitari d’Atenció Continuada.

També l’acuseu de tràfic d’influències. Per què?

Creiem que no és justificable que el senyor Boi Ruiz sigui president d’una empresa privada que ofereix serveis sanitaris a l’administració. Si bé la pàgina web de l’empresa Know How Advicers SL ha estat donada de baixa, l’empresa continua donada d’alta. Cal esbrinar encara si la corporació ha tingut activitat en el temps que Ruiz ha estat conseller, per això posem a disposició del TSJC totes les indagacions. Tampoc entenem com pot ser que la seva dona, Maria Victoria Moron Mendicuti, tingui un càrrec públic a la Corporació Parc Taulí de Sabadell com a tècnic mitjà d’administració i gestió, segons consta al directori de professionals. És més coneguda la responsabilitat que tenia Josep Prat a la companyia USP Hospitales –i que suposava l’incompliment del règim d’incompatibilitats– o l’origen de la totalitat dels querellats, que provenen de la patronal més gran de Catalunya, La Unió. Cap llei no impedeix que una persona que ha ocupat un càrrec privat n’ocupi, després, un de públic, però creiem que hi ha indicis suficients que demostren que, amb les mesures preses, han afavorit sectors privats que ells mateixos han dirigit o dirigeixen, cosa que sí que és delicte.

També denuncieu opacitat en la gestió de les dades sanitàries.

Sí. La llei General de Sanitat i un reial decret posterior reconeixen que existeix el dret a la informació sobre els serveis sanitaris i quina informació s’ha de fer pública. Ens hem trobat que moltes d’aquestes informacions no s’estan publicant. Avui, sabem quants pacients estan esperant per ser intervinguts i quin és el temps mitjà d’espera. Ara bé, les informacions sobre quant han esperat els pacients ja intervinguts o les previsions sobre el temps d’espera que existirà en futures intervencions quirúrgiques no són públiques. Alguns testimonis asseguren, a més, que s’estarien usant estratègies per manipular les llistes. La llei diu que algú entra en llista d’espera quan el metge especialista demana la intervenció quirúrgica d’un pacient. El Sindicat de Metges, per exemple, ha denunciat que no té clar que això s’estigui complint. A Catalunya, es traslladen a alguns pacients d’hospital a hospital perquè, d’aquesta manera, el marcador es torna a posar a zero.

Però els càrrecs polítics d’un signe i de l’altre continuen dient que no hi ha diners...

El discurs de no hi ha diners no és vàlid. La llei s’ha de complir. De fet hi ha sentències –en aquest cas, de tribunals laborals que es pronuncien sobre acomiadaments a administracions públiques– que asseguren que “no es poden adduir motius econòmics per incomplir la llei” perquè l’objectiu de l’administració no és enriquir-se ni lucrar-se amb l’activitat, sinó oferir el servei. No es pot deixar d’oferir un servei tal com dicta la llei amb l’argument que no hi ha diners, perquè l’objecte bàsic de l’administració és oferir el servei públic i, per tant, ha de buscar els diners per garantir que es faci així. Si Boi Ruiz es va adonar que no podia garantir el dret a la protecció de la salut amb el pressupost que tenia, hauria d’haver dimitit immediatament.
ETIQUETES:

Julian Assange: "El bloqueig econòmic dels EUA a Wikileaks és com el bloqueig cubà"

Vídeo entrevista: El fundador de Wikileaks, Julian Assange, qui fa set mesos com asilat polític a l'ambaixada d'Equador a Londres, ha assegurat que té documents classificats del Govern dels EUA pendents de publicar, però no donarà a conèixer aquest material durant l'actual procés marcial als EUA a la font de la filtració, el soldat Bradley Manning.

Precisament el dijous 28 de febrer Manning es va declarar culpable de filtrar documents classificats-en 10 dels 22 càrrecs de què l'acusa el Govern nord-americà-, per "obrir un debat públic" sobre el paper dels Estats Units al món.

Sobre Manning: "Ha ajudat a canviar el món"


Sobre el soldat i d'altres temes va parlar Julian Assange recentment en una entrevista amb el programa Visió 7 d'un canal de televisió estatal i públic d'Argentina: "Manning és el pres polític més destacat d'Amèrica del Nord en aquest moment. Ha estat a la presó preventiva més temps que cap altra persona en el sistema militar nord-americà", ha sentenciat l'australià.

Defensa que la informació del Pentàgon que va facilitar el soldat ha ajudat "a canviar el món" i que està acusat per altres motivacions que "no són les d'exposar els abusos i aclarir la història".

Bloqueig econòmic dels EUA a WikiLeaks

El 2011, l'organització que va publicar milers de documents comprometedors per governs de tot el món, WikiLeaks, va anunciar que no publicaria més secrets per la "asfíxia financera dels EUA". Durant l'entrevista al canal argentí, Assange va denunciar que el "bloqueig bancari que s'està construint al voltant de WikiLeaks" s'ha dut a terme "de la mateixa manera que EUA ha creat el bloqueig al voltant de Cuba".

Alhora, ha subratllat que confia que les institucions nord-americanes "no acabin amb Wikileaks". En aquest sentit, Assange ha assegurat que compten amb el suport de la població australiana per continuar la seva activitat.

Assange, candidat a senador

El hacktivista, que es presentarà a les eleccions al Senat australià amb el Partit WikiLeaks el proper 14 de setembre, ho fa, va dir, perquè la persecució a la seva organització per part dels Estats Units estigui a l'agenda política d'Austràlia.

"Podríem obtenir el 4% dels vots", afirmà Assange, que ha explicat que segons els sondejos ha entre un 25 i un 27% d'intenció de vot. Encara que el govern australià li va retirar el passaport i va facilitar l'executiu nord-americà informació sobre l'organització, ha pogut presentar, va recordar, perquè segons la llei els candidats només necessiten estar qualificats per votar.

Encara que la principal motivació de la creació del seu partit ha estat pels problemes amb WikiLeaks, Assange ha indicat que "saber el que passa dins de les institucions governamentals afecta tot el que ens interessa", però que el partit també abastarà temes com el "coneixement, l'educació, la llibertat d'informació, d'expressió i la de publicació".

Set mesos asilat

Sobre estar asilat a l'ambaixada d'Equador a Londres, Assange va confessar que és "molt millor que estar a la presó envoltat de assetjadors". Ha assenyalat que el més complicat per a ell és estar separat de la seva gent, a causa de l'operació de vigilància que hi ha al voltant de l'ambaixada.

No obstant això, va lloar el suport de Llatinoamèrica a la causa de Wikileaks. Assange va revelar que abans de l'oferta d'asil d'Equador va rebre la del nou president de Tunísia, Moncef Marzuki. "No vaig acceptar la seva oferta no per no confiar en ell, sinó perquè Tunísia està sola, no forma part d'un bloc", va al·legar l'australià, "Equador té el suport de la resta de Llatinoamèrica".

El jutge insta a investigar la denúncia d'IU contra Bárcenas

El magistrat del Jutjat Central d'Instrucció número 3 de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez assenyala en el seu escrit que "els fets que resulten de les anteriors actuacions presenten característiques que fan presumir la possible existència d'una infracció penal". El jutge ha comunicat a IU que "s'incoen diligències prèvies" i demana al fiscal un informe de competència arran de la querella contra Bárcenas i dirigents del PP. Èxit de la campanya d'adhesió a la querella presentada a Bárcenas, destacats membres del PP i responsables de constructores.

Javier Gómez Bermúdez ha comunicat a Esquerra Unida un acte pel qual disposa que "s'incoïn diligències prèvies, donant compte d'incoació al Ministeri Fiscal", arran de la querella criminal presentada per aquesta formació el passat dijous davant aquesta instància judicial, al costat de quatre associacions, contra els ex tresorers del PP Luis Bárcenas i Álvaro Lapuerta, a més dels que van ser responsables d'Organització, Finances i assessoria legal d'aquesta formació Ángel Acebes, Rodrigo Rato i Federico Trillo, i vuit alts directius d'empreses de construcció.

En l'apartat de diligències que s'han de practicar Gómez Bermúdez disposa que es "passi la causa al ministeri fiscal per a informe sobre competència".

En el breu acte d'un foli el magistrat de l'Audiència Nacional assenyala textualment de forma única en l'apartat de 'Fets' que "els fets que resulten de les anteriors actuacions presenten característiques que fan presumir la possible existència d'una infracció penal".

Igualment, dins dels seus 'Raonaments Jurídics', Gómez Bermúdez indica que com "no estant determinades la naturalesa i circumstàncies dels fets ni les persones que hi han intervingut, és procedent, de conformitat amb el que disposa l'article 774 en relació amb l'article 779 de la Llei d'enjudiciament criminal, instruir diligències prèvies i practicar aquelles essencials encaminades a fer aquesta determinació i, si escau, el procediment aplicable".

Contra la resolució del magistrat Gómez Bermúdez cap recurs de reforma que s'ha d'interposar davant el seu jutjat en el termini de tres dies.

L'advocat i secretari executiu de Convergència Polític-Social d'IU, Enrique Santiago, que va acompanyar a Cayo Lara dijous a registrar la querella davant l'Audiència Nacional, manifesta en nom d'IU la seva "satisfacció" per aquesta decisió judicial, la primera presa per el magistrat del Jutjat d'Instrucció número 3 després que li correspongui entendre de la querella criminal que va registrar IU i de la qual també formen part l'Associació Justícia i Societat, l'Associació Lliure d'Advocats, Ecologistes en Acció i la Federació dels Verds.

Els querellants volen que s'investiguin les suposades donacions irregulars rebudes pel Partit Popular provinents de diferents empresaris i el presumpte pagament de quantitats també irregulars a determinats membres d'aquest entre els anys 2003 i 2008.

Els directius d'empreses de construcció esmentats en la querella són el president del Grup Sando, José Luis Sánchez Domínguez, Manuel Contreras Caro, president de Azvi, Juan Manuel Villar Mir, president de Grup OHL, Luis del Rivero Asensio, expresident Sacyr Vallehermoso; Alfonso García Pozuelo-Asins, expresident de Constructora Hispànica, Juan Manuel Fernández Rubio, conseller de Aldesa Construccions, José Mayor Oreja, president de Foment de Construccions i Contractes (FCC), i Antonio Vilella, apoderat de Construccions Rubau.

La nòmina de querellats es completa amb l'exsecretari d'Organització del PP de Galícia, Pablo Crespo, així com amb Adolfo Sánchez, identitat que podria respondre a un nom codificat o un àlies. Tots ells apareixen reflectits en els papers de la comptabilitat 'B' atribuïts a Luis Bárcenas, on es reflecteixen les presumptes donacions i pagaments irregulars que afecten el PP.

IU i la resta d'associacions signants llancen una campanya d'adhesió a la querella presentada a Bárcenas, destacats membres del PP i responsables de constructores

'Queréllate tu' és la crida llançada a través d'una pàgina web específica (www.querellabarcenas.org) per Izquierda Unida i les quatre associacions signants per recollir adhesions a la querella criminal presentada contra l'extresorer del PP Luis Bárcenas, destacats dirigents d'aquest partit i responsables d'empreses constructores que ja ha recollit milers de signatures. Aquesta querella va ser registrada el passat dijous dia 28 a l'Audiència Nacional per IU, Ecologistes en Acció, Associació Justícia i Societat, Associació Lliure d'Advocats i Federació Els Verds.

Els signants d'aquesta acció judicial persegueixen que la Justícia aclareixi el vincle entre presumptes donacions de les empreses anotades en els anomenats 'papers de Bárcenas' i les concessions perquè aquestes companyies construïssin carreteres, plataformes ferroviàries, hospitals, etc.

A més, es busca evitar que prescriguin els possibles delictes que es poden deduir de les dades conegudes fins ara. La querella es fa ressò també del sentiment majoritari de la societat, farta d'escàndols de corrupció que no s'acompanyen de mesures dràstiques per evitar-los.

Tot just unes hores després de registrada la querella, el Partit Popular va reaccionar anunciant una 'contra-querella' per injúries i calúmnies contra els signants de l'acció inicial.

Davant aquesta situació, Esquerra Unida, Ecologistes en Acció, Associació Justícia i Societat, Associació Lliure d'Advocats i Federació els Verds han posat en funcionament una pàgina web perquè tot tipus de col · lectius i persones a títol individual que ho desitgin puguin reflectir el seu suport a la querella.

Escriptors com Isaac Rosa o Santiago Alba Rico, professors universitaris com Carlos Fernández Llíria i Carlos Taibo, documentalistes, periodistes i destacades personalitats de diferents àmbits han començat a sumar-se a aquesta crida.

Per més informació: (www.querellabarcenas.org)

'Enllaçats per la llengua' convoca mobilitzacions arreu del país

Avui dematí s'ha presentat a Barcelona la mobilització que, sota el lema unitari 'Enllaçats per la llengua', es durà a terme dissabte, 9 de març, arreu del territori de parla catalana. En la roda de premsa hi han participat representants de la Federació d'Organitzacions per la Llengua Catalana (FOLC), d'Amics de la Bressola, de l'Obra Cultural Balear, del sindicat d'ensenyament USTEC-STEs i del Centre Internacional Escarré per a les minories ètniques i les nacions (CIEMEN). Al mateix moment, es presentaven les activitats al País Valencià i a les Illes.

Aquesta mobilització s'ha organitzat arran dels succeïts atacs a la llengua catalana soferts darrerament, que s'han intensificat amb l'Avantprojecte de la Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (LOMCE), més coneguda amb el nom de 'Llei Wert'.

Les entitats organitzadores d’aquesta mobilització conjunta consideren que hi ha una voluntat clara de 'convertir la nostra llengua en llengua de segona i que el castellà esdevingui la llengua de referència i de prestigi'.

Per tot això, Blanca Serra, com a representant de la FOLC, ha volgut destacar la importància d’aquesta mobilització a favor del català, que és la primera que es fa conjunta als Països Catalans, i ha dit que es tracta 'd’una proposta amb voluntat de continuïtat, és el principi de tota una sèrie d’accions per la nostra llengua'.

Així mateix, la representant de la FOLC, ha destacat que s’està avançant cap a una resposta de 'desobediència civil' davant de tots aquests atacs: 'Si no deixem clar que no obeirem, l’agressió creixerà.'

Per la seva banda, el representant de USTEC-STEs, Josep Maria Cervelló, ha anunciat els principals actes que faran part d’aquesta diada enllaçada per la llengua. D'aquesta manera, ha convidat la ciutadania a participar a la concentració que es farà dissabte a Barcelona, a les 18 hores, a la plaça del Rei, que comptarà amb la lectura del manifest dels 'Enllaçats per la llengua', el desplegament d’un gran llaç quadribarrat i una cadena humana que ha de recórrer tota la Ciutat Vella. També ha recordat els actes que tendran lloc arreu del Principat i de la resta de territori de parla catalana.

En aquest sentit, des de l’organització s’han convidat totes aquelles entitats del país a participar d'aquesta iniciativa, a descarregar-se el manifest i a convocar actes per a aquest dia, ja que 'aquesta campanya no té propietari i ha de ser a l’abast de tothom'.

Finalment, Neus Tur, com a representant de l'Obra Cultural Balear en els Enllaçats, ha llegit el manifest que es podrà sentir dissabte en els diferents punts de convocatòria, i ha volgut destacar la importància d’aquesta campanya, iniciada ara fa un any a Mallorca, i de la repercussió que ha tengut a tot el país. Així mateix, ha recordat que ja són més de 500 les entitats que han signat aquest manifest.

La Cimera Social convoca mobilitzacions el 10 de març a més de 50 ciutats

Els secretaris generals de CCOO, UGT i USO, Ignacio Fernández Toxo, Cándido Méndez i Julio Salazar, i la presidenta de la Federació d'Associacions de Dones Rurals (FADEMUR), Teresa López, en representació de la Cimera Social, han presentat en roda de premsa la convocatòria de manifestacions del 10 de març a tot el país "contra l'atur i per la regeneració de la democràcia", amb la qual "es vol expressar el rebuig de la ciutadania a les polítiques d'austeritat i a una situació política" trufada "de casos de corrupció".

Manifestacions en 50 ciutats i concentracions en altres 3 han estat convocades per la Cimera Social, de la qual forma part CCOO i altres és de 140 organitzacions, dins el marc de mobilitzacions europees convocades per la Confederació Europea de Sindicats (CES) en el conjunt de la Unió Europea, segons ha informat Ignacio Fernández Toxo: "volem que aquestes mobilitzacions siguin el llit que expressi l'augment del descontentament i el creixent rebuig de la ciutadania", ha dit, "contra unes polítiques que accentuen la recessió i que a més té efectes demolidors en el pla polític amb l'allunyament de la ciutadania de les institucions, com han posat de manifest els resultats electorals d'Itàlia".

"Espanya, amb sis milions d'aturats, viu el moment més dramàtic des del començament de la crisi", ha advertit Toxo, que va responsabilitzar de l'accelerada destrucció d'ocupació a les successives reformes laborals. "Es destrueix cada vegada més ocupació assalariada sense que" l'emprenedoria "el compensi amb la creació d'altres tipus d'ocupació".

La situació econòmica i social, en la seva opinió, empitjorarà amb el marc pressupostari per al període 2014-2020 que acaba d'aprovar la UE, amb el qual es prolonguen les polítiques d'austeritat que estan incrementant la desigualtat, la desocupació, la misèria i la exclusió social. "Al nostre país, en 1,8 milions de llars cap dels seus membres té ingressos, més de 2 milions de persones no tenen cap tipus de protecció social", i tot i això els governs europeus s'entesten a les mateixes polítiques.

Pel secretari general de CCOO, és prioritari resoldre la crisi política per resoldre la crisi econòmica, per això les mobilitzacions del 10 de març es convoquen per protestar contra la política econòmica europea i espanyola, però també contra una situació política que fa que "l'aire sigui irrespirable al nostre país" per la corrupció. "La Cimera Social vol convertir-se en la via per la qual s'expressi la ciutadania espanyola per fer patent el seu descontentament amb les polítiques que s'estan desenvolupant", ha conclòs.

Unió Europea: més temps per a Portugal i Irlanda

Els ministres d'Hisenda de la UE van arribar a un acord per ampliar els terminis de devolució dels préstecs concedits a Portugal i Irlanda. Quant a Espanya, creuen que els seus bancs no necessitaran més ajuda.

Els 27 van acordar aquest dimarts a Brussel·les sol·licitar a la "troica", composta per la Comissió Europea, el Banc Central Europeu i el Fons Monetari Internacional, que faci una proposta amb les millors opcions possibles per a cada un dels dos països, tant per als préstecs concedits en el marc del Fons Europeu d'Estabilització Financera com a través del Mecanisme Europeu d'Estabilitat Financera (Mede), segons un comunicat dels ministres d'Hisenda de la UE.

Quant a la banca espanyola, la Comissió Europea i el Banc Central Europeu (BCE) no creuen que sigui necessari utilitzar més fons dels ja desemborsats per al seu rescat, segons han informat dimarts en una nova revisió del programa d'ajuda acordat l'any passat: "en l'actualitat no hi ha motius per preveure nous desemborsaments del programa", van dir les autoritats europees en un comunicat.

El juny de l'any passat, el Govern del PP es va veure obligat a demanar un rescat als socis europeus per fins a 100.000 milions d'euros (130.000 milions de dòlars) per a la seva banca, castigada pel pes d'uns actius tòxics de més de 180.000 milions de euros que va deixar l'explosió de la bombolla immobiliària a finals del 2007, sotmetent-se a una avaluació periòdica per part de la troica, formada per l'FMI, el BCE i la UE.

De la línia de crèdit oferta s'han desemborsat fins ara un total de 41.000 milions d'euros, que han anat a parar a entitats en dificultats i al banc dolent espanyol.

La Comissió i el BCE van reiterar la seva idea que la neteja i reestructuració de la banca espanyola van per bon camí, tot i que encara queden perills importants.

Un altre asteroide "frega" la Terra

L'asteroide 2013 EC, de mida similar al que va entrar en l'atmosfera a Rússia i va esclatar fa unes setmanes produint seriosos danys personals i materials, va passar aquesta matinada a prop de la Terra gairebé a la mateixa distància que ens separa de la Lluna (396.000 quilòmetres). Va ser descobert tot just fa dos dies per l'Observatori Mount Lemmon d'Arizona quan ja estava proper al nostre planeta, ha informat Universe Today.

Aquesta observació va permetre comprovar que el seu recorregut no suposava cap risc per a la Terra, ja que havia de passar a 246.000 quilòmetres en la seva màxima aproximació.

El Near Earth Object Program de la NASA va estimar la seva grandària entre els 9,5 i 16 metres. Gianluca Masi, del Virtual Telescope Project, va indicar que el fet que es trobin més asteroides no vol dir que siguin més "els que ens visiten", sinó que "la nostra habilitat per detectar-los és molt millor" a causa dels avenços tecnològics.

Pyongyang amenaça amb anul·lar la treva de 1953

Corea del Nord ha amenaçat avui amb declarar nul l'armistici que va posar fi a la guerra de 1950-53, si els EUA i Corea del Sud continuen els seus exercicis militars conjunts. La Guerra de Corea de 1950-1953 es va paralitzar amb la signatura d'una treva però encara no ha conclòs oficialment. Els mercenaris d'EUA van combatre llavors a la península sota la bandera imperialista de l'ONU, i es nega a signar la pau amb Pyongyang i a reconèixer a Corea del Nord mentre sí ho fa amb Kosovo i Israel. Uns 28.000 militars dels EUA segueixen estacionats en nombroses bases a la feixista i reaccionària Corea del Sud, com a les tiranies de Japó i les Filipines. Imatge: Bases dels EUA a la seva colònia de Corea del Sud.

També va amenaçar amb tallar la comunicació telefònica directa amb Corea del Sud en el llogaret fronterera de Panmunjom. L'advertència va venir d'un portaveu de l'Exèrcit nord-coreà, a qui cita l'Agència Telegràfica Central de Corea (ATCC).

EUA i Corea del Sud van iniciar divendres passat els exercicis terrestres, navals i aeris FOAL Eagle que es prolongaran per dos mesos i en què participen uns 200.000 militars sud-coreans i 10.000 efectius nord-americans. De l'11 al 25 de març, ambdós països tenen previst realitzar també un simulacre de guerra, Key Resolve, amb la participació de 10.000 i 3.500 militars respectivament.

Mentre, el Consell de Seguretat de l'ONU pretén celebrar aquest dimarts una sessió en què debatrà la recent prova nuclear de Corea del Nord però no la provocació imperialista ni el poder nuclear de l'estat criminal d'Israel.

"La reunió va ser convocada després que els EUA i la Xina aconseguissin un acord preliminar sobre l'esborrany d'una resolució contra Corea del Nord", va dir un diplomàtic anònim citat per l'agència de notícies sud-coreana Yonhap.

La font va dir que desconeix els detalls de l'avantprojecte i el tipus de sancions que preveu.

Corea del Nord va realitzar el passat 12 de febrer una prova nuclear subterrània, ia la tercera des de 2006. Se sospita que aquest assaig és un altre pas cap a la creació d'una arma nuclear de llarg abast.

EUA i Corea del Sud voldrien que el Consell de Seguretat, en la seva futura resolució sobre Corea del Nord, fes menció dels articles 41 i 42 de la Carta de les Nacions Unides que autoritzen als membres de l'ONU a usar forces aèries, navals o terrestres per executar bloquejos i altres operacions per tal de fer efectives les decisions del Consell. Diplomàtics sud-coreans admeten, però, que la Xina s'oposa a la menció d'aquests articles que suposarien un atac de l'imperialisme contra Corea del Nord com els realitzats sobre Iugoslàvia, Afganistan, Síria, Líbia...- a la resolució, segons Yonhap.

Xina destrueix per contaminats productes d'Ikea​, Nestlé i Kraft

Les autoritats sanitàries xineses asseguren haver destruït gairebé dues tones de pastís de xocolata importat per Ikea de Suècia per violar les normes de qualitat dels aliments, a més de crema de formatge Kraft i 2,7 tones de barres de xocolata Nestlé. Al desembre ja va saltar l'escàndol que els proveïdors de KFC -el pollastre de Kentucky- violaven les normes sobre l'ús de drogues en les vendes d'aus de corral.

L'oficina de quarantena de Xangai ha explicat que va destruir 1.872 quilos de xocolata i pastís d'ametlles importades per Ikea per trobar nivells excessius de bacteris coliformes fecals.

Els bacteris coliformes són un grup de bacteris que solen estar presents en el tracte intestinal humà i d'altres animals de sang calenta i s'eliminen amb els excrements, fins al punt de ser un indicador per analitzar les aigües residuals.

L'oficina de quarantena de Xangai va explicar aquesta setmana que la crema de formatge Kraft i 2,7 tones de barres de xocolata Nestlé també estaven entre les dotzenes de productes importats destruïts en la seva última ronda d'inspeccions de qualitat.

Les autoritats xineses han intensificat les inspeccions d'aliments en els últims anys després d'una sèrie d'escàndols sobre la distribució de béns alimentaris de mala qualitat. El desembre va saltar l'escàndol que els proveïdors de KFC -el pollastre de Kentucky- violaven les normes sobre l'ús de drogues en les vendes d'aus de corral. Les vendes de KFC estimades al gener van baixar un 37% i la companyia va anunciar mesures més estrictes de control de qualitat, en un esforç per recuperar clients.

El portaveu d'Ikea, Ylva Magnusson, ha dit que "el producte va ser retingut i destruït, així que cap dels pastissos va arribar als restaurants".

El pastís feta per un proveïdor suec es ven a les botigues d'Ikea ​​a la majoria dels països en els quals opera. Magnusson va dir que la companyia està investigant si el pastís ha de ser retirada de la venda en altres països.

La xocolata Nestlé, per la seva banda, contenia massa sorbitol, un edulcorant que en grans quantitats pot causar problemes intestinals, expliquen l'oficina de Shangha en un comunicat. Denuncien, a més, que les trucades als portaveus de Nestlé i Kraft a la Xina no van trobar resposta.

Argentina comença el procés judicial contra els genocides de la dictadura

La justícia argentina ha començat un procés judicial contra 25 persones, entre aquestes militars i exdictadors, per crims de lesa humanitat pel pla conegut com "Operació Còndor" en els anys 1970 i inicis dels 80, per exterminar als comunistes. Entre els 25 imputats que la justícia argentina seu a la banqueta, figuren Jorge Videla (1976-1981) i Reynaldo Bignone (1982-1983), exdictadores argentins que ja estan complint cadena perpètua per crims de lesa humanitat.

En el marc del judici, que durarà uns dos anys s'analitzarà la desaparició de 108 víctimes, altres parlen de 106, la majoria uruguaians (uns 48) però també un peruà, xilens, paraguaians, bolivians i argentins. Aproximadament uns 500 testimonis donaran testimoni.

Els alts comandaments de les dictadures de la dècada dels 70 i primers anys dels 80 a Xile, Argentina, Paraguai, Uruguai, Brasil i Bolívia van coordinar, amb el beneplàcit dels EUA, el pla conegut com 'Operació Còndor'.

L'objectiu del pla consistia a acabar amb tota "amenaça subversiva" que pogués posar en perill les seves polítiques a través de l'intercanvi d'informació entre països per a la posterior pràctica d'accions repressives.

Les accions repressives es van traduir en seguiment, vigilància, detenció, interrogatoris amb tortura, trasllats de detinguts entre països i desaparició o mort de persones considerades per aquests règims com "subversives de l'ordre instaurat o contràries al pensament polític o ideològic oposat, o no compatible amb les dictadures militars de la regió".

Durant l'execució de l'Operació Còndor, que es va constituir en una organització clandestina internacional per a la pràctica del terrorisme d'Estat, es van produir assassinats i desaparicions de desenes de milers d'opositors a aquestes dictadures, la majoria d'ells comunistes.

Batman és xinès

La identitat de l'home disfressat de Batman que el passat dia 25 de febrer va lliurar a un delinqüent a una comissaria local de Bradford ja ha estat revelada: es diu Stan Worby, té 39 anys i és un repartidor de menjar de nacionalitat xinesa, segons informa The Independent.

El mateix Worby va ser l'encarregat de desvetllar la seva identitat, després de convertir-se en tota una sensació a les xarxes socials. El 'Batman de Bradford' es trobava en un partit de futbol vestit del famós superheroi quan va rebre una trucada d'un amic delinqüent que li va demanar que el portés a comissaria. Worby no s'ho va pensar dues vegades i va lliurar al seu col·lega a la policia.

El seu amic, a qui coneix des de fa quinze anys, està acusat de frau i manipulació d'objectes robats. Worby ha assegurat que no descarta ajudar a la policia atrapant a criminals en un futur.

L'emir de Qatar compra sis illes gregues per 8,5 milions d'€

L'emir de l'estat terrorista i teocràtic de Qatar, Hamad bin Jaliga al Thani, ha comprat aquest dilluns un total de sis illes gregues situades al mar Jònic pel preu de 8,5 milions d'euros, segons ha informat The Guardian. L'acord ha trigat 18 mesos a tancar-se a causa de les traves burocràtiques del procés, segons ha indicat l'alcalde d'Ítaca.

"Grècia és aquest tipus de lloc. Fins i tot quan compres una illa, fins i tot quan ets l'emir de Qatar, et costa un any i mig travessar tota la paperassa", ha valorat.

Les illes, conegudes com illes Equínadas, estan ubicades davant de les costes de Acarnània, a l'entrada occidental del golf de Corint. Al Thani va mostrar el seu interès en la compra l'any passat després d'arribar al lloc en el seu iot privat.

La compra s'ha convertit en la major inversió privada a Grècia des de l'inici de la crisi econòmica al país. Al principi, els propietaris de l'illa de Oxia sol · licitar el pagament de set milions d'euros, si bé finalment el van deixar per sota dels cinc milions.

La setmana passada, Denis Grivas, un ciutadà greco-australià la família posseïa el títol de propietat de les altres cinc illes pràcticament des de la fundació de la Grècia moderna, va acceptar la proposta de l'emir qatarià.

EU titlla “d’escandalosa” la declaració d’Urdangarín dient que s'adjudicà a dit l’organització de la València Summit

El portaveu del grup municipal d’Esquerra Unida, Amadeu Sanchis, ha qualificat “d’absolutament escandalosa” la declaració que va realitzar Iñaki Urdangarín davant el fiscal respecte a l’organització de les diferents jornades València Summit en la qual deixa ben clar que ja era coneixedor que l’Institut Nóos anava a ser el beneficiari de les mateixes en el marc de la Copa Amèrica, abans inclús que foren aprovades.

Per a EU: “açò demostra que el PP es va servir de la privacitat que li garantia Turisme València per a assignar a dit a l’Institut Nóos l’organització d’unes jornades les quals tindrien el suport de la Fundació amb dos milions d’euros, com ja denunciàrem el passat mes”, ha declarat l’edil.

Segons ha afirmat Sanchis, “mentre que des de l’equip de govern del PP es resta importància al fet que la titularitat de la fundació siga pública o privada, la declaració d’Iñaki Urdangarín davant el fiscal demostra tot el contrari, és a dir, que es va signar un conveni entre la Fundació i l’Institut Nóos el contingut del qual i el finançament del qual es van fer a esquena dels ciutadans”. És per açò, per la qual cosa des d’Esquerra Unida “considerem que les responsabilitats polítiques i del mal ús i abús dels diners públics segueixen estant damunt de la taula, amb el que seguim insistint en la necessitat, com ja vam fer en l’últim ple, que es creu una comissió d’investigació en l’Ajuntament davant la qual Rita Barberá ha de comparèixer i explicar el grau de coneixement de les greus acusacions realitzades per Urdangarín, així com la dissolució immediata de la Fundació Turisme València i la seua conversió en una fundació pública controlada directament per l’administració municipal”.

El dirigent de la formació d’esquerres ha manifestat que, per a Esquerra Unida, “és ací on radica el quid de la qüestió, és a dir, en la utilització privada que s’ha fet dels diners públics”. Cal recordar que en l’acte del passat 30 de gener del jutge Castro ja s’afirmava que tant la Generalitat com l’Ajuntament “havien incorregut en transgressions palmàries de la llei i prescindit de tramitar cap concurs públic, la qual cosa els fa mereixedors del més intens retret ètic i jurídic ja que estarien infringint la correcta gestió dels fons públics que li han sigut confiats”.

Per a Sanchis, en definitiva, des d’Esquerra Unida, “sempre hem estat defensant, i els comptes de la pròpia Fundació Turisme ho demostren, que hi ha hagut un malbaratament de recursos públics que han buidat les arques municipals i que hi ha hagut un traspàs de rendes de mans públiques a mans privades i, per tant, seguint considerant fonamental que es reconega el fracàs del model econòmic i de gestió privada de la Fundació Turisme València”.

El mapa de l'horror del nazisme s'engrandeix

Existeixen els grans i infames noms que sempre han conformat la cartografia de l'horror: Auschwitz, Dachau, Treblinka, Varsòvia... I després ve el vast i interminable univers de grans, mitjans o petits camps de concentració i guetos que van formar el cor del règim nazi. Ara, un estudi elaborat per investigadors del Museu de l'Holocaust dels Estats Units a Washington ha xifrat en 42.500 els centres de la tortura, el sofriment i la mort pensats i posats en marxa pels nazis.

El total és tan immensament superior al que es creia fins ara que potser la història de l'Holocaust estigui a punt de ser reescrita. De fet, la troballa realitzat per Geoffrey Megargee i Martin Dean -principals responsables del projecte- és de tal envergadura en els números que aporta que ha caigut com una autèntica bomba entre els especialistes de l'horror nazi i la solució final.

Segons Megargee i Dean, entre 15 i 20 milions de persones van morir o van ser presoneres en algunes de les instal·lacions que el règim nazi va crear a Alemanya o als seus països ocupats des de França a Romania, i que ara s'identifiquen en una gran enciclopèdia l'últim volum està previst que vegi la llum el 2025. Els llocs ara documentats no només inclouen centres de la mort, sinó també 30.000 camps de treball forçat, 1.150 guetos jueus, 980 camps de concentració, 1.000 camps de presoners de guerra, 500 bordells plens d'esclaves sexuals per als militars alemanys i milers d'altres camps on l'ús era practicar l'eutanàsia a la gent gran i malalts, practicar avortaments i germanitzar als presoners.

Hartmut Berghoff, director de l'Institut Històric Alemany a Washington, explica que quan el Museu de l'Holocaust va començar aquesta meticulosa investigació, "es creia que el nombre de camps i guetos estava en els 7.000". Parts senceres de l'Europa en guerra es van convertir en forats negres de mort, tortura i esclavisme amb la creació de camps i guetos durant el regnat de brutalitat de Hitler entre 1933 i 1945. "Ara sabem com de densa va ser aquesta xarxa, tot i que molts camps fos baix i tinguessin una vida curta", explica.

Al principi, els camps es van construir per tancar als oponents polítics del règim, però a mesura que el nazisme s'estenia com un càncer per Europa, no només es va donar caça als hebreus sinó també a gitanos, homosexuals, polonesos, russos, eslaus, comunistes, anarquistes, republicans espanyols... Depenent de les necessitats dels nazis, els camps i els guetos variaven de mida i d'organització, conclou l'estudi.

El major gueto de trista fama és el de Varsòvia, que durant la seva major ocupació albergar a 500.000 persones. El camp més petit identificat ara pels investigadors del Museu de l'Holocaust tenia a una dotzena de persones realitzant treballs forçats a München-Schwabing (Alemanya).

La investigació s'ha allargat 13 anys, al llarg dels quals les xifres de l'horror van anar creixent sense parar a mans dels especialistes... fins arribar a aquests 42.500. El mapa que dibuixen aquests nombres ofereix una fotografia en què literalment no es podia anar a cap lloc d'Alemanya sense trobar-se amb un camp de treball o de concentració.

Durant anys, molts investigadors han centrat el seu treball en treure a la llum a totes les víctimes de l'Holocaust, que molts consideraven que era molt superior a la que es cita en els llibres de text. El nombre de hebreus víctimes del nazisme es xifra en sis milions.

La investigació no només obre la porta a un nou capítol del que la terminologia nazi denominar la solució final, sinó que possibilitarà als supervivents de l'Holocaust presentar demandes o recuperar propietats que els van ser robades. Fins ara, moltes peticions a les companyies d'assegurança eren rebutjades perquè les víctimes deien haver estat en un camp del qual no es tenia registre. Això acaba de canviar. Encara que en opinió del professor Berghoff, dir que la història es va a reescriure seria "una exageració". "La història de l'Holocaust i la seva dimensió ja es coneix de sobres. Però estem sabent nous detalls, el que és molt important i deixa els contorns molt més clars", apunta.

El treball ha recopilat documentació aportada per més de 400 investigadors i inclou també relats de primera mà de les víctimes que descriuen amb precisió com funcionava el sistema i quin era el seu propòsit. Per a alguns analistes, la troballa no només és una eina fonamental per a estudiosos i supervivents sinó un argument més per combatre els revisionistes i negacionistes de l'Holocaust.

La justícia tomba l'equiparació de fills i embrions a València

El PP valencià del cret�� Francisco Camps va equiparar els drets dels embrions als dels fills ja nascuts a la croada feixista i delirant del fascio contra la reforma de la llei de l'avortament impulsada per José Luis Rodríguez Zapatero. Per això, el 2009 va aprovar la anacrònica i descerebrada Llei de Protecció de la Maternitat, mentre protegeix les monges i mafiosos que robaven nens als hospitals.

Però la Generalitat i una colla de retardats no poden determinar que un fetus tingui la consideració d'un nen. Així ho entén el jutge que ha anul·lat la norma de la Conselleria d'Educació que, basada en l'estupidesa de l'expresident Francesc Camps, regula l'accés a centres públics i concertats i que considera l'embrió com un membre més de la unitat familiar. Això permet, per exemple, que un fill únic l'mare estigui embarassada i esperi bessons pugui considerar com a família nombrosa, amb la bonificació que això comporta per triar escola. Només cal presentar un certificat d'un metge de la xarxa pública.

Són "competència exclusiva de l'Estat" els aspectes relacionats amb "a partir de quin moment i en quina mesura el concebut té drets assimilables als del nascut i té efectes pel que fa a les normes que contemplen la seva existència". Així respon el magistrat del jutjat Contenciós Administratiu número 10 de València a la denúncia que va presentar el Govern central en contra de la resolució de març de 2011 de la Generalitat relativa al calendari d'inscripcions i procediments d'admissió de l'alumnat als centres docents.

La resolució impugnada determinava que els alumnes "la mare es trobi en estat de gestació es beneficiaran d'una puntuació idèntica a la que obtindrien si ja haguera nascut el seu nou germà o germans". El Govern va plantejar que això vulnerava les competències estatals en matèria educativa, de manera que la norma era il·legal.

Camps va impulsar la llei antiavortista valenciana, però va ser l'actual president de les Corts valencianes, Juan Cotino, qui la va idear. Membre feixista i corrupte de la secta criminal de l'Opus Dei, va ser protagonista destacat de la constitució del Parlament valencià al començament de la legislatura quan, fent palesa la seva fonamentalisme i fanatisme supersticiós, va situar un crucifix perquè presidís l'acte. La llei de Protecció de la Maternitat va arribar a les Corts valencianes de la mà d'una Iniciativa Legislativa Popular avalada per 80.000 signatures. Darrere d'elles hi havia la neonazi Fundació Xarxa Mare.

En la sentència, el jutge fa referència a la llei autonòmica dissenyada per Juan Cotino. De fet, el magistrat planteja que el recurs de l'Executiu no hauria de dirigir contra la norma de la Conselleria d'Educació que posa al mateix nivell als embrions i els fills. "El més lògic és", apunta la sentència "que [el Govern] recorri contra la mateixa [la Llei de Protecció de la Maternitat] directament davant el Tribunal Constitucional i no la normativa reglamentària de desenvolupament".

Bustos i Fernández (PSC) acusats de falsedat

El fiscal anticorrupció ha remès un informe al TSJC en què estima que Daniel Fernández (exsecretari d'organització del PSC), Manuel Bustos (exalcalde de Sabadell) i Maria Elena Pérez (alcaldessa de Montcada i Reixac) van incórrer en el delicte de falsificació de document públic, en alterar un expedient administratiu perquè es contractés a l'ajuntament de Montcada a una exalt càrrec socialista. El fet forma part de l'operació Mercuri, en què s'investiguen les presumptes pràctiques corruptes a l'Ajuntament de Sabadell, però aquesta part ja és al TSJC pel fet que Fernández és diputat al Parlament de Catalunya.

El passat 12 de febrer, el jutge va remetre una exposició raonada l'alt tribunal català en què se sol·licitava la imputació de l'aforat (Bustos i Pérez ja ho estaven) per la possible existència d'un delicte de tràfic d'influències. Però ara, el fiscal anticorrupció Fernando Bermejo ha remès un nou informe, en el qual sosté que, a més d'aquesta figura penal, podria existir una altra acusació, que és la falsificació de document públic, que comporta una pena de tres a sis anys.

La tesi del Ministeri Públic és que per aconseguir la contractació a Montcada d'una exalt càrrec del tripartit es va alterar un expedient administratiu municipal. El fiscal considera que també pot haver prevaricació de l'alcaldessa, ja que va prendre una decisió sabent que era injusta.

L'assumpte és que l'Ajuntament de Montcada havia de cobrir la plaça de director de l'àrea territorial. Per això, el 10 d'abril del 2012, es van convocar unes bases, on s'especificava que els aspirants havien de passar un procés de selecció a càrrec d'una empresa especialitzada. Els que superessin el tall, i només ells, havien de presentar-se davant un tribunal, que al final decidiria qui era la persona idònia.

Segons consta en l'exposició raonada del jutge del cas Mercuri, Manuel Bustos i Daniel Fernández van parlar en tres ocasions (en converses telefòniques intervingudes pels Mossos d'Esquadra) de col·locar en aquest lloc a la que va ser la número dos de Política Territorial amb Montilla, però tenien problemes amb l'alcaldessa. De fet, el 16 de maig de 2012, Bustos va demanar a Fernández que parlés amb María Elena Pérez "perquè és tonta del cul".

L'endemà passat, Fernández li va explicar que la seva candidata no ha superat el procés i Bustos va respondre que "s'ha de canviar", en relació a l'alcaldessa. Fernández va afegir: "que agafin a l'empresa (...) i del no apta que treguin el no". El 24 de maig, en una nova conversa, Fernández va assegurar que "em sembla resolt".

El 20 de maig, la recomanada de Bustos i Fernández va ser nomenada per al càrrec. En els registres efectuats arran de l'operació Mercuri es va trobar, a l'Ajuntament de Montcada, l'expedient de selecció, on consta que la excàrrec del tripartit havia estat considerada no apta per l'empresa, sent la triada altra candidata. No obstant això, en l'informe elevat al tribunal de selecció consten les dues com a aptes.

El TSJC va designar el 18 de febrer al magistrat Joan Manel Abril com ponent perquè informi sobre la imputació de Daniel Fernández. En esclatar l'operació Mercuri, Fernández va deixar el seu càrrec de secretari d'organització del PSC, tot i que continua com a diputat al Parlament. Per la seva banda, Manuel Bustos va deixar temporalment el càrrec de l'alcalde, va tornar i el passat 21 de febrer va dimitir del càrrec, encara que no com a regidor.

Avui es celebra un ple extraordinari del consistori, on el PSC presentarà a Joan Carles Sánchez com a candidat a l'alcaldia. Bustos està imputat en vuit causes més derivades de l'operació Mercuri per presumptes malversacions, gestions per concessió de llicències de televisió o irregularitats per concessions administratives.

Desallotgen els treballadors de Indesa tancats per la visita dels borbons

Els treballadors de Indesa que es van tancar ahir a la tarda a la factoria per denunciar la privatització del servei de neteja d'Osakidetza han estat desallotjats aquesta matinada per les forces repressives del règim franquista perquè no molestessin durant la visita que realitzaran els hereus de la dictadura feixista espanyola per inaugurar les noves instal·lacions de la bugaderia.

Treballadors de l'empresa Indesa i de l'Institut de Benestar de la Diputació d'Àraba, així com membres del comitè d'empresa de l'Hospital Sant Jaume, es van tancar ahir a la nova bugaderia que Indesa inaugurarà avui amb la presència de l'hereu, Felip de Borbó, i la seva dona.

El motiu de la mobilització és la privatització del servei de rentat de roba per part d'Osakidetza en Araba i Debagoiena, que suposarà el tancament de la bugaderia de l'Hospital Sant Jaume i «la consegüent destrucció de desenes de llocs de treball».

Els treballadors tancats han estat desallotjats aquesta matinada, amb motiu de la visita dels prínceps espanyols. El comitè d'empresa de l'Hospital Sant Jaume té previst concentrar-se a les 11.00 davant les instal · lacions, mitja hora abans de l'arribada de Borbó i la seva dona.

Indesa 2010 és un centre especial de treball de minusvàlids psíquics que dóna feina a 670 persones, de les quals 44 no són discapacitades, i que es dedica a la neteja i bugaderia, a mecanitzats i embalatges, cuina industrial i jardineria.