diumenge, 2 de juny de 2013

Seminari de Descolonització de l'ONU: "el Sàhara occidental constitueix l'última colònia d'Àfrica"

El Comitè especial de l'ONU encarregat de la descolonització, anomenat Comitè dels 24, que presideix Equador, ha celebrat el seu seminari anual a la capital de la República d'Equador (Quito) els dies 28 al 31 de maig 2013, amb la participació del Front Polisario convidat a aquest efecte pel Comitè especial que es reunirà en sessió formal a Nova York, durant el mes de juny, per abordar la situació en cada territori dels 17 que estan sota el seu mandat descolonitzador, inclòs el Sàhara Occidental.

Van participar en les sessions del Seminari, a més d'alguns dels seus estats membres, els representants d'Algèria, Argentina, Mèxic, Brasil, Marroc, al costat dels de les grans potències que té encara colònies sota la seva administració (USA i Regne Unit) així com Rússia i la Xina. França s'ha absentat d'aquesta reunió després de la recent decisió de l'Assemblea general de l'ONU d'incloure la Polinèsia francesa a la llista dels territoris que han de ser descolonitzats.

El seminari va ser inaugurat pel ministre d'Afers Exteriors d'Equador i actual President del Comitè dels 24, Ricardo Patiño, que va pronunciar un discurs que reafirma la profunda vinculació de l'Equador a la completa descolonització de tots els territoris inscrits en l'agenda del Comitè, subratllant que "el moviment històric d'alliberament dels pobles ha demostrat ser irrefrenable, molt abans de la redacció de l'article 73 de la Carta de les Nacions Unides", citant com a exemple la independència dels Estats Units d'Amèrica de la colonització britànica en 1787.

En el seu discurs, el ministre va denunciar les situacions i "processos pels quals una potència aconsegueix implantar en un Territori i subjugar a la seva població nativa". En aquest sentit ha subratllat que "el cas del poble sahrauí hauria de seguir reclamat la màxima atenció de la Comunitat internacional".

La posició de l'Equador de defensa del dret del poble sahrauí a l'autodeterminació va ser reafirmada durant les sessions del seminari a través de la intervenció del seu representant que subratllo que "estem davant d'una qüestió de descolonització que ha de ser resolta sobre la base del dret del poble sahrauí a l'autodeterminació ", cridat l'atenció sobre la" necessitat que les Nacions Unides estableixin mecanismes per a l'observació i protecció dels drets humans en el Territori ". En la sessió de clausura dels treballs del viceministre d'Afers Estrangers encarregat d'Afers Multilaterals de l'Equador, va reiterar aquesta posició solidària amb el poble sahrauí.

La representant de Tanzània, va intervenir per subratllar que "el Sàhara occidental constitueix l'última colònia d'Àfrica", reiterant "la solidaritat de Tanzània amb la lluita del poble saharaui per la seva autodeterminació i independència".

En aquest sentit, l'ambaixador de Cuba davant l'ONU va afirmar que "indubtablement, estem davant d'una qüestió de descolonització. Cuba ha estat i estarà sempre al costat del l'heroica lluita de poble saharaui per la seva autodeterminació i independència". Per la seva banda, el delegat d'Algèria, va fer una exhaustiva intervenció sobre el Sàhara occidental, subratllant la posició indefectible d'Algèria al costat de la lluita del poble sahrauí.

El representant del F. Polisario, Boukhari Ahmed, ha informat en la seva intervenció davant el Comitè sobre els desenvolupaments de la causa sahrauí esdevinguts des de la passada reunió del Comitè especial al juny de l'any passat, emfatitzant el fet inqüestionable que "el Sàhara occidental constitueix l'última colònia d'Àfrica inscrita a l'agenda de l'ONU, la qual considera que la presència del Marroc al territori és la d'una ocupació militar i com ho han establert les resolucions 3437 (1979) i 3519 (1980) de l'Assemblea General".

"El procés de pau que dirigeix ​​l'enviat personal del secretari general de l'ONU per al Sàhara occidental, Christopher Ross es troba estancat com a conseqüència de l'obstrucció marroquina al procés i l'intent manifestat l'any passat de posar fi a la tasca del Sr Ross.

Al costat d'aquesta estratègia d'obstrucció, Marroc es lliura a una política de repressió i violació dels drets humans d'extrema gravetat fins al punt d'haver incitat a grans potències, com Estats Units d'Amèrica, a proposar l'expansió del mandat de la MINURSO a la protecció dels drets humans en el Territori com es va veure en l'última reunió del Consell de seguretat. "El representant sahrauí subratllo que" el Comitè especial, en aquest moment en què la Unió Africana reitera amb força el seu rol i responsabilitat descolonitzadora al Sàhara occidental, té una nova oportunitat per reactivar el seu compromís per l'eradicació del colonialisme del Sàhara occidental".

La intervenció de l'Ambaixador del Marroc a la sessió del seminari va demostrar una vegada més que la potència ocupant res contra el corrent de la Història, factor que explica el seu complet aïllament i solitud en l'àmbit internacional.

El Comitè especial dels 24 es reunirà en sessió formal a Nova York, en el curs del mes de juny, per abordar la situació en cada territori dels 17 que estan sota el seu mandat descolonitzador, inclosa al Sàhara Occidental.

Londres paga als taliban per no matar soldats de l'OTAN

El diari britànic Sunday Express indica aquest diumenge que el Regne Unit destina diversos milions de lliures als taliban afganesos perquè deixin les armes fins que els soldats anglesos abandonin l'Afganistan. Els oficials responsables del pla han dedicat ja 4'6 milions de lliures al projecte, que estarà a càrrec de l'Organització del Tractat de l'Atlàntic Nord (OTAN).

"Qualsevol membre taliban amb immunitat judicial que deixi la seva arma durant aquests dotze mesos restants, rebrà 100 lliures" ha precisat el diari.

L'objectiu que busca el pla, segons els seus responsables, és evitar que les tropes britàniques i les d'OTAN, siguin atacades per taliban mentre es retiren del territori afganès. Tot i així, hi ha moltes inquietuds respecte al que pensaran les famílies dels soldats anglesos que han perdut la vida en aquesta guerra, ja que poden pensar que el Regne Unit està subornant a la guerrilla taliban.

Els comandants de l'Exèrcit anglès rebutjat fermament cridar suborn insistint que aquests diners només donarà una oportunitat a integrants de la guerrilla taliban a deixar les seves armes i començar la reconstrucció del seu país.

9000 soldats britànics estan desplegats a l'Afganistan en particular a la ciutat de Helmand al sud-est del país. Un total de 444 efectius anglesos han mort des atac liderat per EUA a l'Afganistan el 2001.

Estats Units i els seus aliats, entre ells el Regne Unit, envair l'Afganistan el 2001 com a part de l'anomenada guerra de Washington contra el terrorisme. L'ofensiva va eliminar als taliban del poder, però la inseguretat segueix regint en tot el país centreasiàtic, tot i la presència de milers de soldats estrangers.


"Mai oblideu" als 'herois de l'imperi de la llibertat'

"Never Forget": "Mai oblideu" que el govern dels EUA, i la seva "premsa lliure" i màquina de propaganda, anunciaren Osama bin Laden com un guerrer de la pau, soci en els negocis de la família Bush, i el destinatari de 600 milions de dòlars en armes i suport monetari per construir la seva xarxa, Al-Qaida-al-Nusra i les seves branques locals al servei del imperi. Foto: Portada del britànic l'Independent al 2003, Bin Laden heroi anticomunista al servei de les "democràcies".

"Mai oblideu" als 'herois de l'imperi de la llibertat'

"Never Forget": "Mai oblideu" que el govern dels EUA, i la seva "premsa lliure" i màquina de propaganda, anunciaren Osama bin Laden com un guerrer de la pau, soci en els negocis de la família Bush, i el destinatari de 600 milions de dòlars en armes i suport monetari per construir la seva xarxa, Al-Qaida-al-Nusra i les seves branques locals al servei del imperi. Foto: Portada del britànic l'Independent al 2003, Bin Laden heroi anticomunista al servei de les "democràcies".

Poc després que la Unió Soviètica va intervenir a l'Afganistan, Bin Laden, així com milers d'altres islamistes al voltant del món -especialment dels ja preparats i organitzats per l'OTAN a Iugoslàvia-, es va unir com a mercenaris a una altra "guerra santa» contra el comunisme. En 1980 va començar a reclutar guerrillers i establir els seus primers campaments. Entrenat per la CIA, va aprendre com moure diners a través de societats fantasmes i paradisos fiscals, a preparar explosius, a utilitzar codis xifrats per comunicar-se; i a ocultar-se.

Per aquesta època, els Estats Units col·laboraven incondicionalment amb els grups afganesos, per la seva participació en la guerra contra l'URSS (entre 1979 i 1989 els nord-americans van lliurar prop de tres mil milions de dòlars a la resistència afganesa, que va afavorir a Bin Laden). Després de la retirada soviètica el 1989, Bin Laden va tornar al seu país com un heroi, però la seva objecció a la presència de tropes nord-americanes a l'Aràbia Saudita durant la Guerra del Golf el va portar a una creixent desavinença amb els líders del seu país.

Formació d'Al-Qaida

Entre agost de 1988 i finals de 1989 havia creat la xarxa terrorista coneguda com al-Qaida (en àrab: القاعدة al-qa `anada, 'la base'), la qual consistia, en gran mesura, en militants musulmans que Bin Laden havia conegut a l'Afganistan i Bòsnia, com ara el seu lloctinent Ayman al-Zawahiri.

La fosca relació de negocis entre les famílies Bush i Bin Laden

Després de la mort del líder d'Al-Qaida i cervell darrere dels atemptats terroristes de l'11 de setembre de 2001, ressorgeixen les interrogants respecte a la connexió que tenia amb l'ex president George W. Bush i el seu pare. El vincle neix sota el ràfec d'un holding que agrupava poderosos i influents republicans de Washington DC, el qual va acréixer el seu poder gràcies a les guerres de l'Afganistan i l'Iraq: The Carlyle Group.

Personatges lligats al Partit Republicà, el Pentàgon i les altes finances conflueixen en el mateix punt: The Carlyle Group. Una enorme companyia, valorada en uns 14 milions de dòlars, que va prendre importància mediàtica després de l'atac terrorista a les Torres Bessones l'11 de setembre de 2001.

Per què?. Entre les empreses que formen el poderós holding es troben: The Bin Laden Group amb seu a Riyadh, Aràbia Saudita, i les companyies nord-americanes United Defense Industries (Virginia), Raytheon (Massachusetts) i Arbust Energy Oil Co (Texas). És a dir, l'empremta de la connexió entre la família Bush i Bin Laden queda registrada en cada un dels moviments realitzats per aquestes companyies.

The Bin Laden Group, va ser el principal contractista civil per a la reconstrucció de Kuwait després de la Guerra del Golf. En tant, des de 1989 existeix una connexió entre el germà gran d'Osama bin Laden, Salem bin Laden i George Bush pare, que van crear una companyia petroliera a Texas el 1989, la Arbust Energy Oil Co dos van ser socis fins a la mort de l'empresari àrab qui va estavellar el seu jet privat als afores de Houston el 1993. Des de llavors, George Bush pare és accionista majoritari d'aquesta companyia, amb multimilionàries inversions i interessos dins del gegant petrolier Chevron-Texaco.

En tant, en Raytheon la relació de negocis entre les dues famílies va estar orientada a la fàbrica d'armament. Específicament de la creació del sistema de guia per als míssils Tomahawk. Els mateixos que van ser llançats des de plataformes fabricades per United Defense instal · lats a cada Vaixell i submarí de la marina dels Estats Units i en la majoria dels bombarders de la força aèria.

Les dues famílies (Bush i Bin Laden) sabien que d'esclatar la guerra: Arbust Energy obtindrien guanys multimilionaris al disparar el preu del petroli i de les accions d'aquestes companyies. Per la seva banda, Raytheon elevarien el valor de les seves accions en NASDAQ i les seves vendes podrien quintuplicar.

Complot?

Diferents informes periodístics i especialment el documental realitzat pel cineasta nord-americà Michael Moore, anomenat Fahrenheit 9/11 apunten que George W. Bush estava reunit amb el germà gran d'Osama, Shafig Bin Laden, en el matí del 9/11 en una oficina del Carlyle Group.

Per Moore les causes i conseqüències dels atemptats tenen directa relació amb els esmentats vincles entre les famílies de l'expresident dels Estats Units en el moment dels atemptats, George W. Bush, i els Bin Laden, acabalada família d'Osama bin Laden.

Altres investigadors veuen més enllà. Es diu que la signatura Morgan, Stanley, Dean, Witter & Co va guanyar 1,2 milions de dòlars i la signatura Merril Lynch va guanyar 5.5 milions de dòlars mitjançant l'execució d'una eina borsària anomenada Put Option amb accions d'American Airlines dues setmanes després dels atemptats del 9/11.

Segons aquesta anàlisi, el Put Option és una opció que cobreix riscos: si compres una acció a 1 dòlar i una setmana després es la tornes a l'emissor i l'acció val 0.8, l'emissor està obligat a pagar-te els 0.2 de diferència més el dòlar que et va costar l'acció. Mirant sota l'aigua, asseguren que les dues van comprar accions d'American Airlines entre el 6 i el 10 de setembre mitjançant aquesta eina. Després, les van tornar a vendre a American Airlines mitjançant l'execució del contracte entre el 29 de setembre i el 10 d'octubre, quan el valor de l'acció havia caigut gairebé un 40%.

Cap dels alts executius de les dues companyies es trobaven a les seves oficines a l'hora dels atemptats, conclouen.

Més sospites

De la mateixa manera, hi ha sospites en la designació de l'ex secretari d'Estat, James Baker, com honorari per a l'Iraq. En aquest minut: Baker era conseller i soci accionista amb una inversió de 180 milions de dòlars en el Grup Carlyle.

Un mes després de la designació, el grup d'empreses va enviar al Ministeri de l'Exterior d'Kuwait un document confidencial de 65 pàgines titulat "Proposta per ajudar el govern de Kuwait a protegir i fer efectives demandes contra l'Iraq", informà el diari La Nació.

A la carta, el poderós grup informa que els deutes vençuts de l'Iraq "estan en perill imminent" i adverteix que l'opinió mundial està a favor de la condonació del deute iraquià, la qual cosa s'evidencia amb "la designació de l'ex secretari d'Estat, James Baker, com a enviat personal de Bush per negociar els deutes ".

En altres paraules, "no només és improbable que Kuwait torni a veure un sol dels seus 30 mil milions de dòlars de deute iraquià, sinó que a més dels 27 mil milions en reparacions de guerra que l'Iraq deu a Kuwait per la invasió de Saddam Hussein, en 1990, "podrien ser una baixa en aquest esforç nord-americà (d'alliberament del deute)".

Això vol dir que l'enviat especial es troba en "un clàssic conflicte d'interessos. Baker està en els dos costats d'aquesta transacció: se suposa que representa els interessos de Washington, però també és assessor principal de Carlyle, i aquest vol que li paguin per ajudar a Kuwait a recuperar els seus crèdits a l'Iraq", va assenyalar llavors Kathleen Clark, professora de dret a la Universitat de Washington i experta en ètica i normes de govern.

"Carlyle i les altres companyies -afegeix- exploten l'actual posició de Baker per intentar aconseguir un acord amb Kuwait, que soscavaria els interessos del govern nord-americà", afegí.