dimecres, 14 de desembre de 2011

Coscubiela no "descarta passar al Grup Mixt"

El diputat electe de la coalició ICV-EUiA Joan Coscubiela, ha afirmat que la seva formació -ICV- no ha "aconseguit encara reeditar" l'acord parlamentari amb Izquierda Unida i que, a 24 hores de la fi del termini per fer-ho, que conclou aquest dijous a les 20.00, no descarta passar al Grup Mixt. "Sense que això vulgui dir que s'hagi de produir", ha matisat.

Coscubiela ha fet aquest comentari en la roda de premsa en què va informar de la seva trobada amb el Rei, dins de la ronda de consultes que aquest està duent a terme amb els diferents grups parlamentaris per proposar la investidura del president del Govern, Mariano Rajoy.

El diputat ha dit que ha traslladat a "la seva Majestat el cap de l'Estat" la seva preocupació per la "fractura del pacte constitucional", en termes de qualitat democràtica, cohesió social i ordenació de l'Estat de les Autonomies.

Així, encara que es va declarar conscient que Rajoy té tota la capacitat per formar Govern, va mostrar la seva por que executi "ajustos durs" i un repartiment desigual dels costos de la crisi, simultaniejant les retallades socials amb l'ús de diners públics per salvar a institucions financeres "sense cap contrapartida".

Per Coscubiela, "seria una gran injustícia", i posaria al límit la resistència de les famílies, suport dels seus parents sense recursos i per tant salvaguarda última de la convivència.

ICV al Grup Mixt

Coscubiela ha explicat que ICV segueix negociant amb IU el repartiment de càrrecs en el grup parlamentari que les dues formacions, juntament amb la CHA, pretenen conformar a la cambra baixa i no tanca la porta a que els seus dos diputats acabin integrant-se en el Grup Mixt si no aconsegueixen un acord amb la federació d'esquerres.

Esquerra Unida, que aporta vuit dels onze diputats del grup, vol que el seu coordinador general, Cayo Lara, sigui el president-portaveu i que el seu cap de llista d'IU per Sevilla i secretari general del PCE, José Luis Centella, figuri com a portaveu amb presència a la Junta de Portaveus de la Cambra.

Però IU vol també donar un paper rellevant el dirigent de la seva federació catalana, Joan Josep Nuet, d'Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), que va ser número tres a la llista per Barcelona que va encapçalar ICV. Per contra, Iniciativa vol que el portaveu adjunt del grup sigui Coscubiela, que va ser el número u d'aquesta candidatura.

Segons ha explicat Coscubiela, la "data límit" per a la consecució d'un acord amb l'organització que lidera Cayo Lara s'ha fixat en les vuit de la tarda d'aquest dijous. "24 hora és molt temps en política i esperem que una experiència que ha durat més de 20 anys no es trenqui. No tindria sentit que es pogués trencar una cooperació que ha donat grans resultats", ha comentat.

En ser preguntat expressament sobre la seva possible pas al Grup Mixt en el cas que el desacord persisteixi, el diputat ecosocialista ha assenyalat que "en la vida mai s'ha de descartar res", si bé, ha volgut deixar clar que el fet de contemplar aquesta possibilitat no significa que s'hagi de produir necessàriament.

L'Església catòlica belga pagarà a les víctimes d'abusos sexuals fins a 25.000 euros

L'Església catòlica belga ha anunciat avui que pagarà indemnitzacions d'entre 2.500 i 25.000 euros a les víctimes d'abusos sexuals per part de religiosos que hagin prescrit legalment. Les indemnitzacions seran pagades a través d'una comissió d'arbitratge, la qual decidirà l'import en funció de la gravetat dels fets, per al que s'han establert quatre categories. Les víctimes tindran vuit mesos per sol·licitar la compensació, entre març i octubre de 2012, cosa que podran fer a través d'un formulari disponible a internet i amb nombrosos diverses associacions i organitzacions ciutadanes.

La primera categoria es refereix a tocaments o abusos sense violència contra víctimes majors de 16 anys, amb una indemnització prevista de 2.500 euros.

Si la víctima d'aquests abusos és menor de 16 anys, o és més gran però hi ha hagut violència, la compensació serà de 5.000 euros. En cas de violació, la indemnització arribarà als 10.000 euros.

La quarta categoria fa referència a qualsevol de les tres ja esmentades quan els fets s'agreugen per reincidència, per la durada de la violència exercida o per la severitat dels danys físics o psicològics patits per les víctimes. Aquí, la indemnització serà de fins a 25.000 euros.

A més, en cas de fets o danys excepcionalment greus, els membres de la comissió d'arbitratge podran establir compensacions encara més grans.

Una comissió establerta per l'Església catòlica va comptabilitzar, en una investigació no exhaustiva divulgada el setembre de 2010, més de 450 víctimes d'abusos sexuals per part de religiosos entre 1969 i 1985, de les quals 13 es van suïcidar.

L'escàndol dels abusos esclatar l'abril de 2010 quan el Vaticà va cessar al bisbe de Bruges, Roger Vangheluwe, que va abusar almenys d'un nebot seu (hi ha denúncies d'almenys una altra neboda i d'alguns membres d'un cor infantil).

El passat 19 de novembre, la justícia belga va facilitar a les autoritats locals els noms i domicilis d'un centenar de religiosos que van cometre delictes de pederàstia, la majoria dels quals havien prescrit, per tal d'evitar la seva reincidència.

L'acord va ser anunciat per la comissió d'arbitratge, que ha estat establerta a iniciativa parlamentària per tancar aquesta qüestió.

La presidenta de la comissió parlamentària establerta per investigar els abusos, Karine Lalieux, ha considerat que l'acord suposa "un gest important i inèdit" per part de les autoritats religioses, ja que reconeix "el seu sofriment, la seva solitud i el seu abandonament".

A la veïna Holanda, la Conferència Episcopal va anunciar a principis de novembre que indemnitzarà les víctimes d'abusos sexuals per part de clergues amb quantitats que oscil · len entre els 5.000 i els 100.000 euros, segons la gravetat dels fets.

Milers de treballadors públics es concentren contra les retallades

Milers de treballadors del sector públic han secundat la convocatòria dels sindicats CCOO, UGT i IAC per reivindicar que es mantingui la plantilla actual del sector públic, en una protesta simultània a Barcelona, Tarragona, Lleida i Girona. Els secretaris generals dels tres sindicats, Joan Carles Gallego, Josep Maria Àlvarez i Lluís Blanco han advertit al govern que el termini per tancar un acord a la mesa de la funció pública no acaba pas d'aquí a uns dies sinó que la negociació es pot allargar fins ben entrat el primer trimestre del 2012, és a dir, fins que el parlament no aprovi definitivament els pressupostos.

Els dirigents sindicals també han coincidit que aquesta mobilització és la primera d'una llarga cadena de convocatòries fins que no s'arribi a un acord.

Les empreses de l'alcalde franquista Enric Masó es lucraran amb la pista de gel

És difícil treure l’aigua clara de com s’ha finançat la pista de gel de la plaça de Catalunya, però sí que es pot afirmar amb més claredat a quines butxaques aniran a parar els beneficis del negoci instal·lat a uns terrenys públics del centre de Barcelona. L’empresa N-Ice Skating, subministradora de la infraestructura, amaga unes credencials poc grates de fer públiques, els cognoms d’una de les famílies més influents del segle XX entre l’empresariat català, primerament vinculada a la Lliga Regionalista i ara a CiU. Es tracta de la família Masó Rahola, integrant destacada de la burgesia franquista barcelonina que va passar, com tants d'altres, de fer negocis amb la dictadura a fer-los amb la 'democràcia'.

Enric Masó Vázquez va ser el penúltim alcalde franquista de la ciutat comtal i la seva esposa Maria Rosa Rahola Rahola és descendent de Pere Rahola, mà dreta de Cambó i també vinculat familiarment amb la tertuliana sionista badalonina Pilar Rahola que ara ja pot viure a Cadaqués.

Masó contra el català

Potser el moment més polèmic del mandat de Masó a Barcelona va ser la històrica moció del català a l'Ajuntament de Barcelona, el 4 de març de 1975. Aquest dia Masó presidia el ple com a alcalde quan el regidor Jacint Soler Padró va demanar que es votés una partida d'ajuda al català en els pressupostos municipals. Masó es va abstenir. Finalment, després d'un dia frenètic, la moció va ser rebutjada per 18 vots, els cèlebres llavors 18 del no, amb només 9 vots a favor. Allò va ocasionar un gran enrenou.

Un dels regidors que van votar no, el president de la Confederació de Comerç, Pere Llorens, després penedit del seu vot, ha deixat escrit que l'alcalde Masó els va ficar por perquè rebutgessin la proposta i que va arribar a dir-los que si votaven a favor podria haver conseqüències del Govern contra la ciutat. Masó va passar ràpidament pàgina després de deixar l'alcaldia a finals de 1975.

Les filtracions interessades i la trampa de Felip Puig


L'altre tema destacat d'avui és el procés penal contra una vintena d'indignats pels fets del 15 de juny al Parlament, que aquesta setmana viu un nou episodi amb la declaració d'una desena de diputats davant del jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, qui s'ha desplaçat expressament a Barcelona.

La imatge de portada és precisament per a la manifestació que va aplegar més de 2.000 persones contràries a aquesta actuació judicial.

Una informació ha destapat l'estratègia utilitzada per part de Felip Puig, la vigília d'aquells polèmics fets, quan des del Departament d'Interior que ell controla es va filtrar interessadament informacions reservades relatives a quina seria la porta del Parc de la Ciutadella per on accedirien els i les diputades i la ruta que faria el cotxe oficial d'Artur Mas per arribar al Parlament.

Aquesta informació reforça la tesi que el conseller d'Interior va crear l'escenari idoni per a aconseguir una imatge impactant de diputats increpats pels i les manifestants.

Jordán confirma la factura de 30.000 € dels vestits per a Camps

Isabel Jordán, primera testimoni interrogada a la causa dels vestits vinculada al cas Gürtel, ha ratificat aquest matí haver vist un apunt comptable de 30.000 euros, del qual el comptable de la seva empresa, Javier Nombela, va dir: "Això serà dels vestits del fill de puta de Camps". Es referia a l'expresident valencià, Francisco Camps. Jordán, que era emprada d'una de les empreses del grup Correa, s'ha reconegut també en una gravació amb el regidor de Majadahonda, José Luis Peñas, que durant un any va gravar a Correa i va anar a la policia amb aquests registres, el que va donar origen a l'inici del cas Gürtel.

En la conversa, la pròpia Jordán protesta de l'endós de despeses que li realitzaven des d'altres empreses del grup i esmenta els 30.000 euros per pagar els "vestits de Camps". "Durant quatre anys jo he mantingut a l'empresa perquè he fet feines que no he facturat", diu Jordán a la gravació. "Fins i tot li hem anticipat diners per nòmines i 30.000 euros per als vestits confeccionats a Camps".

No obstant això, malgrat les dues evidències, la testimoni, que està imputada pel gruix de la trama Gürtel que s'instrueix a Madrid, va sembrar alguns dubtes. Va dir que el comentari realitzat pel comptable podia respondre al to jocós que utilitzava habitualment i que es va referir a Camps "com es podia haver referit a qualsevol altre". I va mantenir que l'afirmació en la seva conversa amb Penyes va ser perquè estava "sota molta pressió".

Encara que al principi ha qualificat de "rar" que es produís el lliurament de regals per part de les empreses del grup a càrrecs públics, posteriorment ha relatat un cas específic, que es va produir el 2006. "Un alcalde em va dir que no li regalés cistella perquè li havien regalat 12 pernils i que fos un altre tipus de regal, una mica com un vestit", ha dit. Així, l'empleada del grup Correa va acudir amb l'alcalde a Forever Young (la botiga de la qual procedeixen les peces de vestir de Camps i Costa) i li van prendre mesures.

Quan, un temps després va anar a pagar la peça es va trobar que, a més del vestit, l'alcalde s'havia fet un altre i diverses camises. "Vaig trucar a Crespo i em va dir que ho pagués tot", ha explicat. "El vaig pagar amb la targeta i em van donar la factura".

A més, ha explicat que les empreses de la xarxa Gürtel feien tot tipus de regals a càrrecs públics. Jordan ha declarat sense càmeres perquè ha explicat que compta amb escorta policial per amenaces que rep des de les denúncies que va interposar a Correa i Crespo per l'administració irregular de Easy Concept i per la manipulació informàtica de l'empresa.

Després de la declaració d'Isabel Jordán, la exdirectiu d'Easy Concept, arriba el torn del cap de la xarxa Gürtel, Francisco Correa, que comunica al jutge que no declara en la causa dels vestits per la qual estan acusats l'exsecretari general del PP valencià, Ricardo Costa, i l'expresident valencià, Francisco Camps, per consell del seu advocat. Malgrat això, la fiscal li ha formulat les preguntes i demanat les gravacions en les que intervé Correa sobre l'assumpte dels vestits.

Abans, s'ha interrogat Ricardo Costa, que ha assegurat que només va encarregar un vestit a la xarxa, però que ho va pagar, i ha lliurat un extracte bancari, no aportat a la causa fins ara, per tractar de demostrar-ho. A la primera part de l'interrogatori, a càrrec de la fiscal, Costa ha admès que coneixia Francisco Correa, un dels caps de la trama Gürtel, però ha assegurat que no mantenen cap relació. La fiscal ha demanat mostrar al jurat diversos enregistraments que proven el contrari.

Els sindicats volen un increment de les pensions segons l'IPC

CCOO i UGT de Catalunya han reclamat al govern espanyol incrementar les pensions del 2012 en funció de la inflació del novembre, segons marca el pacte de pensions vigent, han informat en un comunicat aquest dimecres. L'Índex de Preus de Consum (IPC) ha pujat quatre dècimes el novembre en relació amb el mes anterior a Catalunya per l'augment dels preus de la roba i el calçat, i la taxa interanual ha baixat una dècima, fins al 3%, segons ha informat aquest dimecres l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Cada pensionista català ha perdut una mitjana de 340 euros el 2011.

A tot l´Estat espanyol, la inflació també ha experimentat un repunt de quatre dècimes arrossegat per la temporada d'hivern en roba i calçat, i la taxa interanual ha baixat una dècima, fins al 2,9%, gràcies a l'abaratament de gasolines i medicaments, de manera que posa fi a onze mesos de taxes del 3% o superiors.

UGT ha recordat que l´executiu va suspendre per al 2011 la revaloració de les pensions -excloent les mínimes i les no contributives- que per llei s'actualitzaven cada any en funció de l'evolució de l'IPC del novembre.

La mesura afecta 1,3 milions de pensionistes a Catalunya, que representen un 20% del total de pensionistes afectats del conjunt de l´Estat, i que el novembre tenen una pensió mitjana de 836,50 euros mensuals de 14 pagues.

A l'Estat, els pensionistes afectats han arribat als 6,5 milions, que tenen una pensió mitjana de 809,83 euros.

El sindicat ha explicat que la no aplicació de la revaloració d'un 2,9% en les pensions implicarà que cada pensionista català haurà perdut una mitjana de 340 euros el 2011, fet que suposaria un estalvi de 443 milions d'euros a la Seguretat Social.

A tot l´Estat, els pensionistes han perdut 330 euros de la capacitat adquisitiva, i l'estalvi supera els 2.140 milions d'euros, mentre que el superàvit obtingut els primers deu mesos de l'any ha estat de 5.610 milions.

El president d'Alemanya en evidència per ocultar un crèdit de 500.000 €

El president alemany, el democratacristià (CDU) Christian Wulff, es troba sota pressió per un crèdit de 500.000 euros que va rebre el 2008, quan era primer ministre de Baixa Saxònia, i que va ocultar al parlament regional en ser interrogat sobre les seves relacions de negocis amb l'empresari Egon Geerkens. Wulff -del partit de Merkel- va respondre en el seu moment negativament i la seva oficina ha dit ara que això corresponia a la veritat tot i admetre que, si bé no hi havia relació de negocis amb Geerkens, sí havia rebut un crèdit de l'esposa d'aquest, Edith, a un interès del 4% i que va utilitzar per comprar una casa el 2008. Christian Lindner, secretari general del Partit Liberal Demòcrata (FDP), soci de coalició de la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha presentat aquest dimecres per sorpresa la seva dimissió.

Aquest préstec es va pagar en la seva totalitat el 2010 i va ser reemplaçat per un crèdit bancari amb un interès encara més baix.

La presidenta de Transparència Internacional, Edda Müller, ha demanat aquest dimecres a Wulff que aclareixi la qüestió i ha assegurat que, encara que el president no va mentir al parlament regional en el seu moment, sí que li va ocultar part de la veritat.


Per Die Linke, Wulff hauria d'haver plegat


Manfred, Sohn president del Partit de L'Esquerra (Die Linke) al Parlament de Saxònia Inferior: "Wulff sempre ha estat entrellaçat amb l'establishment financer i econòmic de la república"

"Wulff és part dels companys temeraris que han sorgit en la política. Com que és només una part molt poderosa que pot convidar a xalets, en el iot privat o patrocinar viatjes aeris privats. Suposo que no es pot ser res en aquesta república, si no estàs disposat a ser part d'aquests camarades".

"També va ser part de la conspiració per aixafar les assegurances obligatòries de pensions a Alemanya. Aquesta suma de milions va ser desviada als comptes dels assessors financers i les assegurances privades de vida. Un dels principals beneficiaris és la financera Hannover Maschmeyer de l'empresari Carsten -un amic proper del President".

Die Grünnen també ha demanat un aclariment exhaustiu i ha plantejat la possibilitat de sol·licitar una investigació parlamentària.

El president del grup parlamentari verd a l'estat federat de la Baixa Saxònia, Stefan Wenzel, ha dit que probablement Wulff no hagués arribat a la presidència si en el seu moment s'hagués conegut aquest crèdit: "Probablement ni tan sols hagués estat postulat per al càrrec", va dir Wenzel. L'Esquerra (Die Linke) demana la seva dimissió.

Des dels partits de Govern, però, ha hagut manifestacions de suport al president alemany.

El secretari d'organització del grup parlamentari de la Unió Cristianodemòcrata (CDU), Peter Altmeier, ha expressat que en el comportament de Wulff no hi va haver res jurídicament reprovable i que cal impedir un debat que danyi la imatge del càrrec de president federal.

El president del Partit Liberal (FDP), soci minoritari de la coalició de Govern, i ministre d'Economia, Philipp Rosler, ha assenyalat per part seva que no té raons per dubtar que Wulff es va comportar correctament.

Dimiteix per sorpresa un dels socis de coalició de Merkel


Christian Lindner, secretari general del Partit Liberal Demòcrata (FDP), soci de coalició de la cancellera alemanya, Angela Merkel, ha presentat aquest dimecres per sorpresa la seva dimissió, en un nou senyal de la divisió en les files d'aquesta formació, principalment motivada per les seves diferències a l'hora d'afrontar la crisi a la zona euro.

Lindner, a qui molts veien amb bons ulls per presidir l'FDP, ha anunciat la seva renúncia en un gest que sembla relacionat amb el referèndum intern que ha realitzat el partit per adoptar una posició respecte als passos a donar davant la crisi de deute de l'euro. El vot intern, al qual ha forçat el sector més euroescèptic del partit, va culminar ahir i s'espera que divendres es conegui el seu resultat, segons 'Der Spiegel'.

La seva renúncia suposa l'últim revés per l'FDP, que ha vist com la seva popularitat ha caigut en picat des que va entrar en la coalició amb Merkel, passant del 14,6% dels comicis el 2009, a no superar el llindar del 3% necessari per obtenir representació al Bundestag.

Rússia afirma que Europa és el major consumidor de l'opi afganès

Europa és el major consumidor d'opiacis que arriben al Vell Continent procedents de l'Afganistan, ha informat avui el cap del Servei Federal de Control de Drogues (FSKN) de Rússia, Víctor Ivanov: "La major part dels opiacis arriba a Europa des de l'Afganistan a través de l'anomenat 'pont balcànic', per Kosovo. Per això, Europa en l'actualitat és el major consumidor dels compostos de l'opi i rep un 25% més d'aquesta droga que Rússia", va dir Ivanov al final de la Conferència Ministerial del Grup Pompidou del Consell d'Europa. Segons el director del FSKN, el principal punt de transbordament de drogues en els Balcans és Kosovo.

"Kosovo és l'epicentre on es fusionen dos fluxos de narcotràfic. D'una banda, es tracta de la cocaïna procedent d'Àfrica i l'heroïna de Turquia. I després es realitza el seu enviament a destinataris a Europa", va explicar Ivanov.

El funcionari va recordar que, d'acord a l'ONU, Kosovo, el centre de distribució de la cocaïna i l'heroïna d'Europa, rep prop de 3.000 milions d'euros l'any pel tràfic d'estupefaents. La suma supera dues vegades el pressupost del país.

Ivanov va atribuir aquests guanys a les activitats de les organitzacions del crim organitzat que operen a Kosovo i estenen la seva influència per la resta d'Europa amb la intenció de rebre la major quantitat possible de diners per la distribució de la drogues.

Crisi?: Inditex ha guanyat 1.302.000 d'euros entre febrer i octubre, un 10% més

Inditex va tenir el 2008 uns beneficis de 1.253 milions d'€, que van augmentar el 2009 a 1.314 milions d'euros. El 2010 va tornar a augmentar els seus beneficis un 68% el primer semestre de l'any. Aquest any de profunda crisi a Espanya, el resultat brut operatiu del negoci d'Amancio Ortega va créixer el 8% i s'ha situat en 2.217 milions d'euros, segons Inditex, que destaca "l'estricte control" de despeses operatives, que van pujar un 10% a causa principalment de l'obertura de noves botigues a l'estranger. Els resultats dels nou primers mesos de l'exercici fiscal 2011 (febrer a octubre), mostren que Inditex continua amb la seva expansió.

Per a l'inici del quart trimestre, la firma explica que, a tipus de canvi constants, les vendes han pujat un 11% entre l'1 de novembre i el 11 de desembre, període en què ha entrat en països com Taiwan, Sud-àfrica i Azerbaidjan.

Entre febrer i octubre, Inditex va obrir 358 noves botigues en 45 mercats diferents, de manera que va tancar el període amb un total de 5402 establiments i presència en 78 països, en els que empra un total de 106.251 persones.

Per formats, Zara va obrir 81 botigues; Pull & Bear, 46; Massimo Dutti, 38; Bershka, 65; Stradivarius, 66; Oysho, 36; Zara Home, 19, i Uterqüe, 7.

Deslocalitzacions i explotació laboral

El grup Inditex és una de les empreses que s'han llançat a la deslocalització de la globalització neoliberal, traslladant el 35% de la producció a la Xina i un altre 15% a Turquia.

Al llarg de la seva història Inditex ha estat esquitxada per denúncies d'assumptes tèrbols

El 2003 Inditex es va veure obligada a rescindir el contracte amb més de 100 proveïdors a Àsia i el Magrib per emprar a nens i violar el codi ètic de l'empresa tal i com va denunciar l'ONG SETEM en un escàndol que va esquitxar també a Mayoral i El Corte Inglés. Aquesta ONG va arribar a manifestar la seva intenció de comprar unes 100 accions d'Inditex per exigir transparència en l'empresa des de dins.

El 2006 el setmanari portuguès Expresso va acusar Inditex de contractar nens d'entre 11 i 14 anys al nord de Portugal per cosir sabates a canvi de 20-30 € al mes.
Inditex es va comprometre a investigar-ho. Aquest mateix any el ministre de treball del PSOE, Jesús Caldera, va fer un cable a Inditex dient que "no es creia les acusacions".

Durant la segona meitat dels 2000 s'han succeït accions de grups feministes a Galiza i en altres indrets de l'Estat, com Andalusia, per denunciar el tracte poc ètic d'Inditex a les més de 60.000 dones i nenes subcontractades al sud-est asiàtic i al Magrib (Tànger), amb jornades laborals de 12 hores i sent comiats fulminantment per quedar-se embarassades.

Així mateix una altra adreça de crítica des de posicions feministes és el pel fet de l'absència de talles per a dones reals a les seves botigues, sent difícil trobar talles per sobre de la 36, ​​amb les conseqüències que això porta en temes de trastorns alimentaris, especialment de menors i adolescents. Grups ecologistes han denunciat també a Inditex pel seu tracte poc ètic en temes mediambientals, destacant la venda de productes de pells d'animals maltractats.

No obstant, les denúncies d'explotació no es queden a l'estranger. A Espanya, on té diversos centres de distribució i la seu de l'empresa a Arteixo (la Corunya), també han estat denunciats a FACUA diversos casos d'assetjament laboral, coacció a treballadors, abusos de poder etc... Incloent-hi jornades salvatges i ritmes de producció inassumibles.

Diverses entrevistes a treballadors d'Inditex han confirmat aquests fets, negats sempre a donar la cara per por a les represàlies, inclòs els representants de sindicat majoritari a l'empresa, CCOO. Segons aquestes persones, tots els que han entaulat converses amb la premsa han patit les conseqüències i com a mínim han hagut de donar explicacions als seus patrons a l'empresa.

Mentrestant el patrimoni personal de Amancio Ortega i de la seva família continua ampliant-se, arribant a ser l'home més ric d'Espanya i el novè del món amb un patrimoni de 20.000 milions d'euros.

Els pensionistes perden un 2'9% de poder adquisitiu

L'índex de preus de consum (IPC) va pujar quatre dècimes al novembre respecte al mes anterior, mentre que la inflació interanual va baixar per segon mes consecutiu i va caure una dècima, fins al 2,9%, segons l'Institut Nacional d'Estadística (INE). Això vol dir que cinc milions de pensionistes veuran disminuir el seu poder adquisitiu en un 2,9%. Tres milions que cobren pensions mínimes o no contributives veuran actualitzades les seves prestacions un 1,9% (la previsió oficial de l'IPC era de l'1%) el que suposarà un desemborsament per a la Seguretat Social de 855.870.000 d'euros per la desviació de la inflació el 2011.

El sector que més ha influït en la baixada anual de l'IPC va ser la medicina, que va caure el 2,9% en taxa interanual, la més baixa des de gener de 1994, especialment pel descens dels preus dels medicaments i altres productes farmacèutics.

També van influir el transport, la taxa interanual es va moderar cinc dècimes i s'ha situat al 7,1%, i l'habitatge, amb una taxa del 6%, tres dècimes menys que la registrada a l'octubre.

La inflació subjacent-que exclou la variació dels preus dels aliments frescos i l'energia per ser els més volàtils-es va mantenir en el 1,7%, de manera que va disminuir la seva diferència amb l'índex general i va ser de 1,2 punts.

Per la seva banda, l'Indicador de Preus al Consum Harmonitzat (IPCH) es va situar en el 2,9%, igual que la inflació avançada i una dècima per sota de la dada d'octubre.

Quarta pujada mensual

Respecte a la taxa mensual de l'IPC, que experimenta per quart mes consecutiu un repunt, aquesta vegada de quatre dècimes, l'INE atribueix aquest ascens a la temporada d'hivern en vestit i calçat, l'encariment dels preus de les gasolines i les pujades de alguns aliments, com l'aigua mineral, refrescos i sucs, la carn d'oví i altres productes lactis.

En concret, vestit i calçat van registrar al novembre una taxa mensual del 5%, mentre que la del transport es va situar en el 0,4% pel major preu dels carburants i dels automòbils, i la d'aliments i begudes no alcohòliques va aconseguir el 0,2%.

Els grups que més van influir a la baixa en l'IPC de novembre van ser medicina, oci i cultura i hotels, cafès i restaurants, que van registrar descensos del 2,6%, del 0,5% i del 0,3%, respectivament, per l'abaratiment dels medicaments, del viatge organitzat i de les tarifes hoteleres.

Més car el sucre i el tabac


En l'índex general, els productes que més van incrementar els seus preus en taxa interanual van ser el sucre (27,8%), el tabac (13,6%), el cafè, cacau i infusions (12,4%), i la calefacció , enllumenat i distribució d'aigua (11,3%).

Els majors descensos es van registrar en els preus de les patates i els seus preparats (11,2%), medicaments i material terapèutic (6,7%), objectes recreatius (5,3%), i llegums i hortalisses fresques (4,4 %).

En taxa mensual, les pujades més accentuades van ser per a la roba de dona (6,7%), el calçat femení (6,2%), la roba d'home (4,6%), i la de nen i nadó (3 , 4%). En canvi, entre els baixades més accentuades, es van situar el transport personal (5,3%), la carn d'au (1,3%) i les patates i els seus preparats (1%).

Els preus pugen a tot Espanya


Per comunitats autònomes, totes van pujar la inflació en taxa mensual. Els ascensos més acusats els van registrar Astúries, Cantàbria, Navarra i la Rioja (0,7%), seguides de Múrcia (0,6%), i de Balears, Castella i Lleó, Castella-la Manxa i Galícia (0,5% en tots els casos).

Andalusia, Canàries, Catalunya, Comunitat Valenciana i País Basc van registrar una pujada mensual del 0,4%, mentre que a Aragó i Madrid els preus es van incrementar un 0,3% al novembre. A Extremadura i Melilla l'ascens va ser del 0,2% i la menor pujada es la va anotar Ceuta, amb un avanç del 0,1%.

En taxa interanual, les comunitats amb xifres més elevades van ser Castella-la Manxa (3,3%), Castella i Lleó i la Rioja (totes dues amb un 3,2%), i Galícia i Navarra (3,1%). Per contra, les regions amb taxes anuals més baixes van ser Melilla (2,1%), Canàries (2,4%) i Ceuta (2,6%).

Els hospitals de Girona i Lleida deixen l'ICS per fer negoci amb la salut

Els plans de venda als amics i privatització del departament de Salut del conseller contra la Sanitat pública, Boi Ruiz, no s'aturen. Un dels objectius del president de la principal patronal dels hospitals privats de Catalunya és trossejar l'Institut Català de la Salut -que ara suma 40.000 treballadors- en petites empreses públiques i, posteriorment, permetre-hi l'entrada de capital al negoci privat. Els hospitals públics de Lleida (Arnau de Vilanova) i Girona (Trueta) seran els primers a sortir del l'ICS i a convertir-se en empreses a partir de l'any vinent, en un projecte que es ven com un pla pilot de la conselleria.

El pla també implicarà la creació de 12 petites empreses públiques més que agruparan desenes de centres d'atenció primària (CAP) de les demarcacions de Girona i Lleida. CiU vol que els hospitals i ambulatoris disposin d'un nombre d'identificació fiscal propi i s'obrin a l'entrada de capital privat mitjançant vies com la constitució de societats mixtes amb operadors privats o bé participats pels propis professionals dels centres mèdics. D'entrada, però, només es traspassarà la gestió dels hospitals i CAP's a la direcció dels centres.

Amb el nou model, el resultat econòmic derivat de la gestió tindrà una repercussió directa en el centre, que assumirà el superàvit o les pèrdues que es produeixin. Així mateix, els CAP augmentaran les seves competències que faran que els metges assumeixin tasques d'especialistes en àmbits con l'oftalmologia, salut mental, dermatologia, otorrinolaringologia i les vinculades a l'aparell locomotor sense preparació i contra tots els principis étics i professionals.

Els indignats als diputats de la dreta catalana: 'Tura feixista, estàs a la llista', 'escombreries i porcs'

Els primers diputats que declaren aquest dimecres davant el jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco, com a perjudicats pel bloqueig del Parlament, han estat rebuts amb esbroncades, una xiulada i insults en arribar a l'Audiència de Barcelona. Montserrat Tura (PSC) ha arribat als jutjats escortada per dos mossos i els concentrats li han cridat 'Tura feixista, estàs a la llista'; també han arribat els diputats de CiU Jordi Turull i Santi Vila, escortats per la policia, i han rebut insults com 'escombraries' i 'porcs'. Els diputats d'ICV-EUiA Salvador Milà i Joan Boada no aniran a declarar a l'Audiència de Barcelona, on estaven citats com a testimonis pel setge del Parlament del passat 15 de juny. Tots dos s'han negat a presentar-se davant del jutge.

Més d'un centenar de persones es concentren a les portes del Palau de Justícia en suport a la vintena d'imputats pel bloqueig del Parlament, corejant consignes com 'Jo també estava al Parlament' i contra la policia.

Els diputats d'ICV-EUiA Salvador Milà i Joan Boada no aniran a declarar a l'Audiència de Barcelona, on estaven citats com a testimonis pel setge del Parlament del passat 15 de juny. Tots dos s'han negat a presentar-se davant del jutge perquè no han rebut resposta a les cartes que van enviar al magistrat Eloy Velasco del jutjat central d'instrucció número 6 de Madrid en les quals demanaven ser excusats d'assistir a declarar. Ni Boada ni Milà es consideren perjudicats pels fets del passat 15 de juny i no volen participar "en un intent de criminalitzar un moviment legítim i pacífic com els dels indignats". Els dos diputats han recordat que no han presentat cap denúncia ni han declarat en cap atestat.

Els diputats ecosocialistes estaven citats a declarar a les 13h d'aquest dimecres 14 de desembre però s'han negat a fer-ho, i només ho acabaran fent si el jutge desestima la petició que van fer tots dos per carta els passat 30 d'octubre i 7 de novembre. "Si el magistrat desestima formalment la nostra petició i ens obliga a declarar ho farem però no voluntàriament sinó perquè ens hi obliguen", ha indicat Milà. A més, ha afegit que en cap cas respondran a cap pregunta del "pseudosindicat d'extrema dreta Manos Limpias", sigui quina sigui la conseqüència derivada de no fer-ho. Salvador Milà també ha rebutjat el fet que es vulgui tractar el bloqueig del Parlament del passat 15 de juny com un delicte polític.

Milà i Boada han insistit en el rebuig a les actuacions violentes d'alguns "incontrolats", però han destacat que "no representen al moviment del 15-M". Els dos diputats han assegurat que es mantindran a l'espera que el jutge contesti les seves peticions. En el cas de Joan Boada, a més d'aquesta petició, també va fer arribar un escrit al·legant la incompatibilitat que li suposava anar a declarar aquest dimecres amb assistir a la Comissió de Territori i Sostenibilitat. Tant Boada com Milà han acabat assistint a aquesta comissió, un cop no han rebut resposta de cap de les tres cartes lliurades al jutge per correu certificat, segons han assegurat.

Mobilització contra el procés

A dos quarts de nou del matí d'aquest dimecres, una hora i mitja abans que comenci a declarar els testimonis citats, l'ambient davant l'Audiència de Barcelona era de tranquil·litat. L'edifici està fortament custodiat pels Mossos d'Esquadra i al davant, al passeig Lluís Companys, es concentren els membres del col·lectiu dels indignats que criden consignes com 'Jo també era al Parlament' i duen pancartes amb missatges com 'No a la criminalització del moviment 15-M'. Cal recordar que hi ha una vintena d'imputats, membres d'aquest col·lectiu, pels fets del 15 de juny.

Ca a les 10 han arribat els primers testimonis citats a declarar pel jutge Velasco. Els quatre carrers que rodegen l'Audiència inclòs el passeig Lluís Companys de pujada, estan tallats pels Mossos d'Esquadra com a mesura de seguretat.

Les declaracions dels testimonis, deu diputats del Parlament, tindran lloc en un edifici situat a 200 metres de l'escenari dels fets del 15 de juny, el parc de la Ciutadella.

Aquest dimarts ja hi ha hagut una manifestació d'indignats en contra del procés judicial, que ha acabat de matinada sense que ningú hagi pernoctat davant l'Audiència.

Rússia: "L'oposició siriana busca justificar una intervenció estrangera"





L'objectiu de l'oposició siriana és provocar una catàstrofe humanitària per justificar la intervenció estrangera al país, ha afirmat el canceller rus, Serguei Lavrov. Per la seva banda, diversos experts internacionals, com per exemple Nagham Salman, opinen que hi ha "senyals" de preparatius per a una possible intervenció armada en territori sirià.

El ministre va subratllar que grups armats d'extremistes realitzen atacs nocturns contra l'exèrcit sirià, edificis administratius i hospitals. Lavrov va sostenir que "quan els socis occidentals de Rússia qualifiquen aquests actes com senyals de l'anhel del poble sirià d'aconseguir la democràcia i combatre la dictadura, aquestes declaracions semblen, si més no, poc adequades".

Al seu torn, el vicecanceller rus Guennadi Gatílov va declarar que Rússia no aprovarà una nova resolució sobre Síria si aquesta inclou de manera directa o indirecta la possibilitat d'una intervenció forçosa en els assumptes sirians.

Rússia condemna rotundament la violència i la pressió i opta pel diàleg

A més, el cap de la diplomàcia russa ha reiterat que Moscou està en contra de qualsevol tipus de violència i va cridar a totes les parts a optar pel diàleg per resoldre el conflicte intern. Si la comunitat internacional no vol que es repeteixi l'escenari libi a Síria ha de trucar a totes les parts involucrades a posar fi a la violència i solucionar la situació per mitjà de negociacions.

Lavrov va apuntar que el projecte de resolució del Consell de Seguretat de l'ONU sobre Síria promogut per Moscou i Pequín reflecteix aquesta postura, però altres membres del Consell no volen aprovar-lo. En comptes d'això ofereixen un projecte "unilateral que condemna només les activitats de les forces governamentals".

El ministre rus d'Exteriors va qualificar també de "immorals" les acusacions de diversos països que asseguren que Rússia està bloquejant el treball del Consell de Seguretat de l'ONU. "El nostre projecte està sobre la taula i aquells que es neguen a pressionar a la part extrema armada de l'oposició i alhora ens acusen de bloquejar el treball del Consell de Seguretat tenen una postura immoral", ha apuntat Lavrov.

Moscou disposada a enviar observadors a Síria

Així mateix, l'alt funcionari rus va comentar el pla de la Lliga Àrab de solució de la crisi siriana que preveu la presència d'observadors provinents d'aquest conglomerat. Lavrov ha subratllat que Rússia dóna suport a aquesta iniciativa, però va afegir que "no se la pot convertir en un ultimàtum". Moscou va recomanar a Damasc "signar més aviat possible el protocol per rebre els observadors de la Lliga" i es va dir disposada a enviar els seus representants, si així ho desitja el govern sirià.

Al mateix temps Lavrov va reiterar que les sancions econòmiques que Occident no deixa d'aplicar contra el Govern sirià afecten primer de tot a la població del país. "Ens pronunciem per les mesures decisives en la recerca d'una solució pacífica, i no per l'escalada de la pressió unilateral", va assenyalar.

ONU: Sense credibilitat

Mentrestant, els països occidentals van anunciar noves dades sobre les víctimes del conflicte en aquest país. Aquest dilluns, la cap de Drets Humans de l'ONU, Navi Pillay, va informar el Consell de Seguretat de l'organització que la xifra de morts a Síria "després de nou mesos de repressió contra els manifestants" s'ha elevat a més de 5.000. L'ambaixador sirià davant l'ONU va rebutjar aquestes dades.

Segons l'opinió de diversos experts internacionals, aquestes dades no són fidedignes ja que no es concreten. Així, l'experta en l'Orient Mitjà, Nagham Salman, assenyala que l'informe de l'ONU "no té credibilitat" perquè no presenta llistes amb els noms de les persones mortes. Apunta també que el document no fa referència als soldats, policies i civils que donen suport al govern de Bashar Al-Assad i que van ser assassinats per les agrupacions extremistes de l'oposició, i per tant és unilateral.

Hi ha "senyals" de la possibilitat d'una intervenció militar


Les sancions d'Occident i les dades de diferents organismes internacionals sobre les víctimes del conflicte, igual que altres instruments de pressió i algunes declaracions de diversos alts representants de diferents països, fan difícil descartar una intervenció estrangera a Síria, opina l'experta.

Així, Salman fa referència a la recent declaració del ministre israelià de Defensa, Ehud Barak, que va augurar aquest diumenge la ràpida caiguda del règim del president sirià Bashar al-Assad, afirmant que seria "una benedicció per Orient", alhora que va fer un crida perquè Israel reforci la seva seguretat. L'analista subratlla que la Lliga Àrab va ajornar una reunió ministerial sobre Síria, el que podria significar que aquesta entitat està donant llargues "esperant alguna cosa".

A més, l'experta assenyala que des de fa poc, al nord de Jordània, es troba un grup de militars nord-americans que es van retirar de l'Iraq i no se sap quines metes tenen ni quines tasques van a complir aquí. França te aviació a punt a Abu Dhabi i a la frontera de Jordània amb Síria s'està habilitant un camp per als possibles refugiats procedents d'aquest país.

Tècnics d'Hisenda recorden que més del 71% d'evasió fiscal és de grans fortunes i empreses

Destaquen en el seu comunicat la "poca ambició" del Ministeri en la lluita contra el frau en aquests anys. El col·lectiu de Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha) ha recordat avui que més del 71% de l'evasió fiscal anual la cometen les grans fortunes, corporacions empresarials i grans empreses d'Espanya. Elena Salgado va aportar que les mesures de prevenció i lluita contra el frau fiscal per part de l'Agència Tributària permetran recuperar un total de 10.400 milions d'euros durant 2011, un 3,6% sobre els 10.043.000 de l'exercici 2010, el que representa l'1% del PIB.

Aquest col·lectiu va aportar aquesta dada després de celebrar el balanç sobre la lluita contra el frau exposat per la vicepresidenta econòmica.

Els tècnics d'Hisenda consideren que aquestes xifres suposen un "dada parcialment positiu doncs, tot i que es consolida la tendència creixent en la millora dels resultats contra el frau, aquests exigus 10.400 milions que s'esperen recaptar aquest any suposen deixar impune al 88, 4% de l'evasió fiscal anual".

No obstant això, afegeixen que aquesta "impunitat" en l'evasió fiscal "consolida els comportaments defraudatoris, com es demostra el que la taxa de l'economia submergida espanyola s'hagi quadruplicat entre 1980 i 2008, període en què el PIB es va duplicar, segons els informes de Funcas".

Igualment, els tècnics d'Hisenda destaquen en el seu comunicat la "poca ambició" del Ministeri en la lluita contra el frau en aquests anys.

Asseguren que es dedica el 80% de la plantilla a la "comprovació i investigació dels petits fraus i irregularitats d'autònoms, petites empreses i d'algun treballador que hagi oblidat alguna partida en la seva declaració".

No obstant això, segons Gestha, més del 71% de l'evasió fiscal anual la cometen les grans fortunes, corporacions empresarials i grans empreses d'Espanya.

14D: manifestacions en defensa del sector públic

Desenes de manifestacions esquitxaran Catalunya avui 14 de desembre contra les retallades en el sector públic. Convocades per sindicats, organitzacions polítiques i socials de tota mena, les concentracions estan preparades a les principals ciutats catalanes.

CCOO de Catalunya, juntament amb els sindicats UGT i IAC, ha convocat una concentració de les empleades i empleats públics, el dimecres 14 de desembre. Amb el lema 'No a les retallades! Sí als serveis públics!', es vol mostrar el rebuig a les noves mesures plantejades pel Govern de la Generalitat contra el funcionariat, que per quarta vegada patirà l'efecte de les retallades.

Les concentracions es faran en els següents horaris i llocs:
- Barcelona, plaça de Sant Jaume, 17.30 h
- Girona, plaça de Pompeu Fabra, 17.30 h
- Lleida, plaça de Ricard Vinyes, 18 h
- Tarragona, plaça Imperial Tàrraco, 18.30 h
- Tortosa, plaça dels Dolors, 17 h



Per la seva banda la CGT ha convocat manifestacions paral·leles.

Manifestacions a Líbia demanen la renúncia del president del CNT



Al voltant de 30.000 libis van prendre els carrers de Bengasi per demanar la renúncia de l'autoproclamat Consell Nacional de Transició (CNT), aquesta és la major manifestació en la nació norafricana, des de la instauració del nou govern.

"La gent vol salaris i condicions de vida decents. Anem al banc i no hi ha diners. Què fa el govern?, Preguntava Mohammad Chibani, de 43 anys, que es manifestava en aquesta plaça al centre de Bengasi. Diversos manifestants van passar la nit en el lloc, segons un corresponsal de l'AFP.

El cap de l'CNT, Mustafà Abdeljalil, va reaccionar ràpidament a la primera manifestació, prometent més transparència en les activitats i la composició del Consell i cridant als libis a tenir paciència. "El CNT posarà en activitat seu portal d'internet, donarà la llista dels seus membres i publicarà el seu currículum, en el moment de fer públiques totes les seves activitats", va declarar en una roda de premsa. "Vull tranquil·litzar els libis: amb paciència es realitzaran moltes coses", va afegir.

"Bengasi serà la capital econòmica de Líbia", va declarar per la seva banda Abdelrazak l'Aradi, un altre membre del CNT, agregant que els ministeris vinculats amb l'activitat econòmica serien deslocalitzats a aquesta ciutat situada a 1.000 quilòmetres a l'est de Trípoli.

Però tot i això, alguns manifestants seguien escèptics. "Tenim demandes específiques. Volem saber què fa el CNT. Pensem que ningú fa res", va afirmar un d'ells, Suleiman Masba.

Itàlia en Vaga General i sense diaris



Itàlia va despertar sense diaris, ja que periodistes i tipògrafs s'han sumat a la vaga general contra les mesures econòmiques impulsades pel govern. Els sindicats italians van celebrar aquest dilluns una vaga general contra el pla d'ajust del Govern de Mario Monti, encara que va ser només de tres hores i va tenir poca repercussió. Els transports públics, per exemple, no van participar en la iniciativa. Es va notar en les fàbriques i en manifestacions nombroses en diverses ciutats. Demà tampoc sortiran la majoria dels diaris. D'aquesta manera la primera protesta seriosa contra el nou Executiu tècnic designat per salvar Itàlia de la fallida va tenir sobre tot valor testimonial. Més aviat l'objectiu era exercir el dret de queixar però sense molestar massa, ja que la prioritat és la cohesió nacional davant un tràngol decisiu.

Els sindicats no volen obrir una guerra social però almenys volen deixar constància del seu malestar i no semblar passius davant les seves bases. De fet el seu major resultat d'aquest dilluns va ser intern, ja que la convocatòria va significar el retorn de la unitat sindical entre les tres grans centrals del país-CGIL, CISL i UIL-després de sis anys de divisions entre la primera i les dues segones.
El principal motiu de les protestes és la reforma de les pensions, el punt més ambiciós del pla de retallades de Monti, que puja a 30.000 milions. Els sindicats acusen el Govern d'haver traït les promeses de conjugar rigor i equitat i exigeixen correccions. Sobretot en la congelació de les pensions l'any que ve a la meitat dels jubilats, que cobren quantitats per sobre dels 935 euros, i en el cop dels que es porten la pitjor part de la reforma, els nascuts el 1952, que passen de tenir la jubilació a l'abast de la mà a esperar entre cinc o sis anys.

Monti ha dit des del primer dia que mana l'emergència i calmar l'especulació dels mercats, i no hi ha temps per a una profunda concertción social com seria desitjable, així que les seves reunions amb els sindicats han estat de cortesia i per explicar els seus projectes. No obstant això, la ministra de Benestar Social, Elsa Fornero, va obrir aquest dilluns la porta a una revisió del límit a partir del qual es congelen les pensions, que potser pugi a 1.400 euros. Però el marge per canvis en el pla és escàs. El Govern vol aprovar a corre-cuita com a senyal de força als mercats.

Els sindicats francesos protesten contra pla d'ajust


Milers de treballadors van prendre ahir els carrers de París per protestar contra les mesures d'austeritat del govern.


Els sindicats més importants de França estan orquestrant prop de 200 protestes a nivell nacional en contra de les mesures d'austeritat, que tenen la intenció de reduir les enormes deutes enmig dels pitjors problemes econòmics d'Europa.

Cinc sindicats que organitzen les protestes van informar a través d'un comunicat que les mesures d'austeritat i les notables reduccions en beneficis socials portaran a la recessió i "accentuaran les iniquitats i s'enfonsarà a milers de famílies en dificultats econòmiques".

El líder del sindicat CGT, Bernard Thibault, va admetre durant una entrevista amb la televisora ​​France-2 que no espera una enorme assistència per a les marxes de dimarts. Va afegir que els treballadors estan desanimats per la "intransigència" del president Nicolas Sarkozy i el seu govern tot i les protestes prèvies.

França ha presentat dues rondes de retallades de despeses i augments d'impostos en els mesos recents que tenen la intenció de reduir el dèficit per milers de milions d'euros.

L'agonia de la zona euro i la redistribució dels centres de poder





La probabilitat de la descomposició de la zona euro en els pròxims 12 mesos és del 90%. Aquest és el pronòstic de l'agència nord-americana Stratfor. L'institut assenyala que si aquest esdeveniment es produeix, hi haurà una redistribució dels centres geopolítics. Segons Stratfor, els països del sud d'Europa amb problemes s'uniran al voltant Turquia i els estats del nord i Europa Central començaran a treballar més estretament amb Moscou.

Al mateix temps, Alemanya, els EUA i la Xina (els majors exportadors) patiran les pèrdues. Els analistes de PricewaterhouseCoopers (PwC) creuen que la sortida de Grècia de la zona euro li costarà al PIB total d'Europa un 1%. Segons l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), un impagament dels països de l'eurozona podria reduir el PIB d'EUA. en més d'un 2%.

Alemanya, el major perdedor


Al seu torn, els experts del banc suís UBS afirmen que en el cas de la retirada de la zona euro, Grècia podria perdre la meitat del seu PIB, mentre que Alemanya perdria una quarta part del PIB si decideix tornar al marc alemany.

Alemanya, segons els experts, va guanyar el màxim profit amb la introducció de l'euro. Amb la transició a la moneda única europea, la venda dels seus productes als mercats propers va guanyar molta més rendibilitat. A més, després de la introducció de l'euro, la competitivitat i la balança de pagaments alemanya van créixer considerablement, el que no es va observar en altres països europeus. Per tant, el col·lapse de la zona euro tindria un impacte financer més gran sobre Alemanya.

Els líders europeus només entenen d'amenaces


La cimera dels líders europeus de la setmana passada no va llançar resultats tangibles, el que va portar a les tres qualificadores mundials a cridar el compte enrere per als països europeus que ja estan en un estat econòmic lamentable.

A la zona euro li queda poc temps i ho confirmen les agències de qualificació mundials-Fitch, Standard & Poor 'si Moody's-que no estan satisfetes amb el resultat de la cimera de la Unió Europea celebrada el 8 i 9 de desembre a Brussel·les.

Al mateix temps l'economista Juan López Torres opina que aquestes agències només serveixen als interessos dels poders financers i empenyen a Europa al camí de la recessió juntament amb les accions incompetents de les autoritats del bloc.

"Per valorar l'avaluació que fan les agències de qualificació crec que cal prendre en consideració prèvia algunes qüestions. En primer lloc que estan clarament al servei dels poders financers. Durant la crisi de les hipoteques escombraries hem pogut comprovar que les agències internacionals de qualificació han actuat amb una maldat, amb una incompetència i amb una complicitat que de vegades jo diria criminal amb els bancs que estaven contaminant el sistema financer internacional".

Les actuals propostes per sortir de la crisi de la zona euro, d'acord amb l'opinió unànime dels experts, són insuficients. Com salvar Europa en aquest cas? L'economista principal de Saxo Bank Steen Jacobsen ofereix convocar els 'cardenals' d'Europa, 'tancar-los' en un hotel i no deixar-los sortir fins que la xemeneia emeti fum blanc, perquè els mètodes democràtics ja no funcionen.

Les finances de França deixen molt a desitjar

Importa la decisió de les agències? La més significativa és la qualificació de la segona economia d'Europa, França. El Fons Europeu d'Estabilitat Financera (EFSF), que es basa sobre les garanties dels Estats membres, serà una força més feble si un dels seus majors partidaris perd el seu rànquing de triple A.

La capacitat del EFSF per recaptar capital barat, en teoria, es diluirà, cosa que afecta el seu poder de rebaixar els costos d'endeutament per als membres més febles de la zona euro. La rebaixa de França podria provocar serioses fissures en el pla de rescat de l'eurozona.

Per 2012 els experts prediuen que la llista dels països de l'eurozona amb problemes pot ampliar enormement. En aquesta ocasió, les files del tradicional enfant terrible d'Europa (Portugal, Itàlia, Irlanda, Grècia i Espanya) es poden engrossir amb França. En els indicadors fonamentals com el deute extern i el dèficit pressupostari, el país està fins i tot pitjor que alguns dels països més desfavorits.

En general, la degradació també amenaça als sis països de l'eurozona amb la màxima qualificació de 'AAA': Alemanya, França, Holanda, Àustria, Finlàndia i Luxemburg.

Mahmud Ahmadinejad: "Nosaltres no necessitem bombes atòmiques"



El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, ha expressat aquest divendres que el seu país no necessita bombes atòmiques, en resposta a l'informe sancionatori de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), a qui va qualificar com "polític" perquè va ser realitzat sense proves. "En comptes de col · laborar amb nosaltres, estan al davant de nosaltres", va dir el mandatari en entrevista exclusiva amb el periodista veneçolà Walter Martínez des de Teheran. "Això no és una cosa nova, aquest informe és polític, fet sense cap prova, ells sempre estan acusant-, nosaltres no necessitem bombes atòmiques", va dir.

El mandatari va dir que el seu Govern no està preocupat pels efectes d'aquest informe, el qual està fet "sota la pressió dels Estats Units" i "no té cap valor jurídic".

Va recordar que la nació nord-americana és la única que ha usat les bombes atòmiques i la va acusar d'executar una estratègia per "saquejar" les riqueses de l'Iran i de tot l'Orient amb ajuda d'Israel.

"El nostre país és molt més poderós que abans. L'informe de l'OIEA és una pressió més per a nosaltres".

Ahmadinejad va afirmar que el director general d'aquesta agència, el japonès Yukiya Amano, també sap que és un informe polític ".

Mai tindran l'oportunitat de donar-li un cop a l'Iran

El mandatari va denunciar que les potències occidentals tenen l'anhel de clavar cops a l'Iran, però, va afirmar, "que mai tindran l'oportunitat per fer-ho".

"Ells saben (a més) les condicions de la regió i les habilitats de l'Iran", és per això que "jo no crec que hi hagi alguna persona que tingui valentia per ordenar un atac militar a l'Iran", va emfatitzar el mandatari.

En aquest sentit, ha considerat que les sancions en contra del poble iranià només representen, majoritàriament, "pressions psicològiques i polítiques".

"Estan enfadats i tenen anhel d'exterminar l'Iran, tal com els agradaria exterminar Nicaragua i Veneçuela, com volen fer-ho amb qualsevol poble lliure".

És un acudit molt lleig la bandera de "justícia i llibertat", que representa EUA

Ha apuntat que la principal ingerència ve dels Estats Units, presentant una bandera de "justícia i llibertat", que va considerar com "un acudit molt lleig".

Va exposar que la principal dictadura és dels EUA, que ha de donar veritable llibertat, justícia i respecte al seu propi poble, que es manté sotmès al bipartidisme des de fa 100 anys enrere sota una mateixa visió i perseguint els mateixos objectius, que al seu judici "és dominar sobre aquesta regió, (ja que) a ells no els agrada el progrés d'aquesta regió".