dimecres, 27 de març de 2013

L'AN veu nexes entre Gürtel i els papers de Bárcenas

L'Audiència Nacional argumenta que ha de ser el jutge Pablo Ruz i no el seu company Javier Gómez Bermúdez el competent per investigar els anomenats papers de Bárcenas en entendre que hi ha un nexe entre aquest cas i la trama Gürtel que instrueix el primer dels magistrats.

En un acte emès després de la celebració de la vista per dirimir qui dels dos magistrats havia d'investigar els apunts manuscrits atribuïts al extresorer del PP, la Sala Penal del tribunal considera que hi ha "un nexe" entre el document que va aportar Bárcenas en el seu declaració sobre els donatius al seu partit i la persona que els comptabilitzava, ell mateix.

Aquesta va ser la tesi que en el seu moment va esgrimir el jutge Ruz per reclamar la investigació dels papers en què suposadament figuren els pagaments d'empresaris al PP i els sobresous que rebien els dirigents del partit de Mariano Rajoy. Després, el jutge Gómez Bermúdez va reclamar la competència, després d'admetre la querella d'IU per la comptabilitat B del partit conservador.

En el seu acte, l'Audiència Nacional al·ludeix l'acte a l'article 17 de la Llei d'enjudiciament criminal per justificar la necessitat que sigui el mateix magistrat el que assumeixi les dues causes perquè considera que els delictes que s'investiguen són "connexos". La sala estima que per garantir "la correcta progressió de la recerca" ha de ser Ruz qui assumeixi els papers de Bárcenas en el marc d'una peça separada donat el diferent estadi processal dels dos casos.

La decisió de la Secció Tercera de la Sala Penal no ha estat adoptada per unanimitat dels tres jutges que componen la d'aquest tribunal. La magistrada Clara Bayarri ha manifestat la seva oposició a que sigui Pablo Ruz el que investigui la apunts manuscrits atribuïts al extresorer del PP Luis Bárcenas, i ha emès un vot particular.

Mali bastió del colonialisme imperial: es sumen soldats britànics

El ministeri de Defensa britànic ha anunciat aquest dimecres l'entrada de les tropes del país europeu a Mali que se sumaran a les franceses i les del govern colpista de Mali contra els nacionalistes i islamistes d'Azawad. Membres del 1r batalló del Regiment Reial Irlandès van arribar ahir dimarts a Bamako, capital de Mali, conformant el contingent d'avançada al qual se li uniran més tropes de l'OTAN.

Des que França va llançar l'11 de gener de l'any en curs una ofensiva contra els grups armats radicats al nord de Mali, amb el pretext de detenir el seu avanç per la nació africana, països com els Estats Units, Canadà, Regne Unit, Bèlgica, Alemanya, Espanya i Dinamarca han declarat el seu suport a la ingerència francesa en aquest territori.

La guerra liderada pel país gal a Mali ha generat una greu crisi humanitària, a més de desplaçar a milers de persones la condició de vida és deplorable.

Occident, una vegada més, sota diferents arguments, desplega les seves operacions colonialistes coordinades per tal de sotmetre i saquejar a nacions sobiranes, riques en recursos naturals.

Der Spiegel: "els pobres d'Atenes paguen als rics d'Alemanya"

"Els alemanys lliguen als pobles europeus amb els grillons del deute" o "tossuderia, ànsia de poder i egoisme", defineixen la política neoliberal d'Angela Merkel segons una columna d'opinió del setmanari alemany Der Spiegel. El text resumeix i aprova les crítiques d'autoritarisme i feixisme que ha rebut la cap del Govern alemany pel seu paper en l'estafa bancària de l'eurozona, situació que s'ha agreujat en els últims dies amb el rescat de Xipre.

El text acusa Merkel d'intentar imposar en tot moment la seva visió a través d'una "política de força". "Els alemanys lliguen als pobles europeus amb els grillons del deute", acusa Der Spiegel, que creu que amb l'empitjorament de la crisi de l'euro que ha suposat el rescat de Xipre s'ha descobert "una veritat sobre la política alemanya: està marcada per la tossuderia".

En aquest escenari, l'editorial culpa "els bancs irresponsables" de jugar-se els diners dels "rics rentadors de diners" i als Governs de beneficiar tots dos amb els rescats, que finalment han de pagar els ciutadans, "i tot sota el predomini d'Alemanya".

Respecte al paper d'Alemanya, culpa la cancellera de "lliurar-se al luxe alemany de mirar-se el melic" i d'haver obviat les "experiències històriques". "Igual que dues vegades abans en la jove història, els alemanys s'han deixat conduir a un conflicte cada vegada més profund amb els seus veïns", narra el text, en una referència vetllada a les dues guerres mundials.

"El concepte d'integració europea de Merkel és una cosa així: Europa ha de doblegar-se a la política d'Alemanya", explica el setmanari, que posa en dubte la fiabilitat de la cap de l'Executiu teutó: "Quin valor té la paraula de la cancellera? Xipre ho ha demostrat de nou: no hi ha dependència dels alemanys a Europa".

Der Spiegel denuncia també que els alemanys treuen benefici de la situació que afecta a l'economia de l'eurozona. "Fins ara, els alemanys no només no han pagat per la crisi, sinó que també han guanyat amb ella", indica, referint-se al estalvi en el pagament d'interessos pel seu deute i al cobrament d'interessos per comprar deute d'altres països amb un interès més alt.

"Aquesta és la realitat de la crisi de l'euro: els pobres d'Atenes paguen als rics d'Alemanya".

Ada Colau: "El PP cedeix a l'assetjament de les entitats financeres"

Les esmenes que ha introduït el PP a la'ILP per la dació en pagament demostren per la PAH que "el PP cedeix a l'assetjament de les entitats financeres", ha assegurat aquest matí la portaveu de la Plataforma, Ada Colau. Segons la seva opinió, la decisió del Govern de Rajoy només aconseguirà augmentar "la pressió al carrer" i comportarà una "judicialització dels conflictes". Foto: 'escrache' a la diputada del PP Dolors Montserrat avui a BCN.

Colau ha sostingut que, després de la sentència europea que considera que la llei actual que regula les execucions hipotecàries viola la normativa europea, els afectats acudiran als tribunals, el que pot suposar un greu col·lapse.

"És un insult a les persones afectades", ha afegit sobre les esmenes del PP. Per a ella, el Govern acaba amb l'esperit de la ILP perquè no accepta la dació retroactiva, la moratòria en els desnonaments ni els lloguers socials. Colau ha fet aquestes declaracions després de les 11.30, just abans que arrenqués un nou acte de escrache de la PAH.

Un centenar de persones s'han dirigit aquest matí al despatx d'advocats de la diputada del PP Dolors Montserrat, ubicat al número 52 del carrer de Casp a Barcelona.

La intenció és que Montserrat senti el "alè popular en la seva vida diària", ha assegurat un dels membres de la Plataforma. De manera pacífica, les persones han anat informant als diferents establiments que han trobat en el seu camí. En acabar, prop de la una del migdia, han entrat a la porteria de l'edifici de Montserrat i han col·locat diverses fotografies sobre les bústies de correus de persones que s'enfronten a un desnonament.

Pot ser cap dels Mossos un mentider?

Manel Prat segueix enrocat assegurant que la pèrdua de l'ull d'Ester Quintana no va ser causada per una bala de goma disparada per antiavalots dels Mossos, malgrat les proves cada cop més concloents que ho demostrarien i l'imputació ahir de dos Mossos per qeusts fets. La CUP i ICV-EUiA tornen a reclamar el seu cessament però CiU el protegeix.

La imputació de dos agents antiavalots dels Mossos d’Esquadra –un escopeter i un subinspector- com a presumptes culpables del tret que va rebentar l’ull esquerre a la barcelonina Ester Quintana ha tornat a situar el director de la policia catalana, Manel Prat, en una posició molt complicada, amb diverses formacions polítiques que en reclamen novament el cessament.

Prat va dir al desembre que plegaria si es demostrava que els antiavalots eren els responsables de les lesions que va patir Quintana al final de la manifestació de la vaga general del 14 de novembre, però ara matisa que només deixarà el càrrec si es prova que una bala de goma disparada pels Mossos va impactar amb el rostre de la manifestant.

Interior segueix defensant que no es van disparar bales de goma a Barcelona durant la vaga general, malgrat que no han deixat d’aparèixer proves que demostrarien el contrari, com ara vídeos, el testimoni del sanitari que va atendre Quintana, l’informe forense encarregat pel jutjat... Tot plegat transmet la sensació que Prat ha decidit aferrar-se al càrrec amb la protecció de CiU i això ha provocat que ICV-EUiA i la CUP hagin tornat a reclamar el seu cessament.

Laia Ortiz, diputada al Congrés d'ICV-EUiA, ha subratllat que cada cop "hi ha més indicis" que apunten que els Mossos van disparar pilotes de goma i que aquesta podria ser la causa de la ferida de Quintana. És per això i per "la obstaculitzatzió" a la investigació que atribueix a [Felip] Puig [el conseller d’Interior en el moment dels fets] i Prat, que Ortiz ha tornat a demanar que pleguin i que CiU "es replantegi" la moratòria en les pilotes de goma.

Des de la CUP, el diputat David Fernàndez ha denunciat que a dia d'avui Prat "sembla més interessat en aferrar-se al càrrec que no pas en esclarir la veritat del que va passar”. Segons Fernàndez, la postura enrocada del Director General de Policia "dista molt de la que hauria de mantenir el responsable d'una policia suposadament democràtica, on els mecanismes de control intern s'haurien de posar al servei del poder judicial i no pas a la contra, entrant fins i tot en el perillós escenari de la destrucció de proves".

Com a conclusió, la formació d’esquerres conclou que "persistir en una tesi alternativa a la bala de goma sense aportar cap prova que ho demostri no només és un insult a l'opinió pública i un escarni a la víctima, sinó que suposa una instrumentalització del cos dels Mossos d'Esquadra per interessos polítics personals i per pressions internes de certs personatges enquistats a la cúpula de la Comissaria General de Recursos Operatius".

Imputen a dos mossos per les lesions a Ester Quintana
http://noticies.sirius.cat/2013/03/imputen-dos-mossos-per-les-lesions.html


El jutge del TSJC ha pres la decisió després que un informe mèdic conclogués que les ferides podrien haver estat produïdes per una pilota de goma. La ciutadana barcelonina que va perdre l'ull durant la manifestació de la vaga general assegura que li va doldre que es pensés que la seva versió sobre els fets era falsa.

Uruguai s'adhereix al Sucre, moneda virtual per desplaçar el dòlar

El Sistema Unitari de Compensació Regional de Pagaments (Sucre), creat el 2008 per iniciativa dels països membres de l'ALBA, compta des d'aquest 24 de març amb un nou membre: Uruguai, a més de Bolívia, Cuba, Equador, Hondures, Nicaragua i Veneçuela. Amb la incorporació d'Uruguai al Sucre, s'estima que l'intercanvi bilateral de béns i serveis creixi al voltant del 30%, va afirmar Maduro (a la foto amb el canceller uruguaià, Luis Almagro).

El document d'adhesió de Montevideo va ser signat pel canceller uruguaià, Luis Almagro, en una cerimònia al històric Caserna de la Muntanya, a Caracas, Veneçuela, en la qual van participar el president de Veneçuela, Nicolás Maduro i el canceller d'aquesta nació, Elías Jaua.

Maduro va ressaltar que el 2012 les operacions amb la moneda virtual regional créixer un 400 per cent, fins arribar a un nivell equivalent als 2.500 milions de dòlars. Va dir també que s'avançarà en la creació de les bases de "el que segurament serà un sistema monetari, respectant les monedes, però establint equivalències, rentre elles i facilitats de pagament pel comerç intraregional".

Al seu torn, Almagro va dir que l'ingrés de Veneçuela al Mercat Comú del Sud (Mercosur) i l'adhesió de l'Uruguai al Sucre són un exemple per impulsar un major intercanvi a l'Amèrica Llatina i el Carib.

El Sucre, nom que rendeix tribut al Gran Mariscal d'Ayacucho, Antonio José de Sucre, busca reemplaçar l'actual arquitectura financera mundial, amb el dòlar al capdavant, en el comerç entre els països de la regió. Una iniciativa semblant a la que els països BRICS estan discutint i que desenvoluparan en el nou Banc pel Desenvolupament que han aprovat a la cimera d'enguany a Durban (Sud-àfrica).

Inicialment constitueix una unitat de compte i de valor virtual, no una moneda amb organisme emissor de peces i bitllets de curs legal, i és usada en les diferents transaccions comercials a través del Banc de l'ALBA. Actualment Bolívia, Cuba, Equador, Hondures, Nicaragua i Veneçuela van subscriure aquest sistema d'intercanvi comercial.

"D'una terrible violació treus alguna cosa bona: un fill, do de Déu"

"Encara que el teu marit et sigui infidel, la veritable prova d'amor és seguir estimant-lo amb llàgrimes als ulls, com Jesús plorava a la creu". Aquesta frase i d'altres com "les dones maltractades no s'han de separar perquè això és amor", o "l'avortament en el cas de violació no és tolerable perquè en la mesura del terrible de la violació treus alguna cosa bona, que és un fill, un do de Déu", van desbordar la capacitat d'aguant dels alumnes d'adoctrinament feixista i anacrònic de "Doctrina Social de l'Església" -el que ja és una descarada contradicció- per la visionària Glòria Casanova (foto), 'professora' d'inquisicions i nazionalcatolicisme en una pretesa Universitat Cardenal Herrera-CEU de Moncada (València), on es prediquen bestieses i donen un títol d'idiota. López Barceló (EU) demana la retractació pública immediata de la professora del CEU.

"Ha estat intolerable, classes així no es poden aguantar", va relatar a aquest diari un dels universitaris que es trobaven a l'aula i que va recollir les manifestacions de Casanova, que també dóna classes a la Universitat Catòlica de València.

L'assignatura és obligatòria fins a tercer de Periodisme. Els alumnes que assisteixen a les classes d'aquesta docent estan acostumats al to de les seves lliçons, constantment escorades cap a les postures més conservadores de l'Església. Aquest dimarts, el tema versava sobre l'homosexualitat i el matrimoni gai. I, segons diversos testimonis, Casanova va donar un pas més enllà al seu discurs habitual. "S'ha fet un gra massa, hi va haver gent que sortia ofesa de la classe perquè no podia suportar-la més", relata un altre alumne.

Entre els comentaris amb què va amanir la lliçó-tota parlada, no hi ha llibre de text-també va indicar l'existència de suposats estudis "que demostren que els nens de pares homosexuals tenen més trastorns de personalitat" o que l'homosexualitat "es pot reconduir".

La consellera d'Educació, Maria José Català, ha estat preguntada aquest matí en un acte per la polèmica que ha suscitat la classe de la professora del CEU i ha emmarcat l'assumpte a la "llibertat de càtedra", com si es tractés del Vaticà on les bajanades són dogma de fe i no d'una institució científica, que òbviament no és.

López Barceló (EU) demana la retractació pública immediata de la professora del CEU

La diputada autonòmica d’EUPV, Esther López Barceló, ha assenyalat, en referència al discurs integrista, ofensiu, homòfob i patriarcal d’una professora de la Universitat Cardenal Herrera-CEU, que aquest tipus d’afirmacions “són intolerables per part de qualsevol tipus de representant o referent públic com puga ser una professora universitària”. “Aquestes afirmacions execrables en l’esfera pública ens retrotrauen a l’edat mitjana. No es pot tolerar que es qüestione drets fonamentals, com és la protecció i el respecte a la dignitat de les dones, i entenem que aquestes afirmacions contravenen els valors d’igualtat que haurien de regir la vida pública”, ha valorat López Barceló.

La parlamentària autonòmica considera que les afirmacions fetes per aquesta professora “són molt perilloses i qüestionen el camí recorregut en matèria d’igualtat. Esperem per a començar una retractació pública immediata”,exigeix.

CiU retalla un 64% els ajuts a la prevenció d’incendis

La Generalitat de CiU ha fet públiques les subvencions per a la prevenció d’incendis pela anys 2012-2013 i hi consta una notable tisorada, del 64%, ja que si en el període 2010-2011 s’hi van dedicar 2,8 milions d’euros, enguany el pressupost és de tan sols un milió, segons informa la Cadena SER. Aquestes subvencions, que es convoquen cada dos anys, van destinades als ajuntaments perquè aquests facin franges de seguretat entre els boscos i les urbanitzacions i per dur a terme tasques de neteja del sotabosc.

La partida per a prevenció d’incendis ja va ser retallada respecte a la de 2008-2009, anys en que s'hi dedicaven 4,5 milions d’euros, el que representa que en els darrers quatre anys s’han reduït aquestes subvencions a menys d’una quarta part.

Molts consistoris es mostren desesperats perquè aseguren que amb aquesta nova tisorada no poden fer front a la despesa que auestes tasques suposen, i alerten que el risc d'incendi es pot disparar si no es fa una bona prevenció durant aquests mesos, abans de l’estiu.

De fet, el Govern de Mas ja havia retallat el 2012 entre un 25 i un 34% el pressupost de prevenció i extinció d’incendis, el que no va ajudar gens a l’extinció dels focs de l’Empordà. En concret, els sindicats van denunciar que els Bombers van arribar una hora tard a l'incendi de Portbou, ja que tots els efectius estaven atenent el foc a La Jonquera. En aquell segon foc, que va crear el caos a la N-260, on 200 persones van quedar atrapades entre el foc i el penya-segat, van haver d’abandonar els seus vehicles i fugir a peu, dues persones van perdre la vida i dues més van quedar greument ferides.

Els sindicats van denunciar que els parcs de Figueres, Llançà i Roses van quedar totalment buits, sense bombers ni auxiliars forestals.

Els alcaldes de diversos municipis ja s’ha queixat per aquesta retallada, i en concret el batlle de Maçanet de la Selva, Antoni Guinó, ha explicat que han passat dels 27.000 euros que van rebre l'any 2011 a la meitat aquest 2013, i que amb aquests magres recursos no tenen marge de maniobra per fer les franges de seguretat de les tres macro-urbanitzacions que hi ha en el seu terme municipal.

A més a més, ha afegit que aquest és un esforç econòmic que la Generalitat hauria d'assumir, i assegura que els que viuen en urbanitzacions s'exposen a patir una catàstrofe. A Torrelles de Llobregat, per exemple, van rebre 50.000 euros de subvenció fa dos anys i enguany tan sols en percebran 9.000.

El TSJC tomba la privatització d'Aigües Ter-Llobregat a Acciona

El TSJC ha donat la raó a l'Òrgan Administratiu de Recursos Contractuals de Catalunya (OARCC), que el gener passat va resoldre, a instàncies d'Agbar, que Acciona havia de quedar fora de l'adjudicació de l'empresa Aigües Ter-Llobregat per no haver respectat el programa d'obres. Acciona i la Generalitat van presentar recursos demanant la suspensió cautelar de l'anul·lació de l'adjudicació, però ara el TSJC els ha desestimat.

Tant la Generalitat com les empreses Acciona i Aigües de Catalunya, que formen part del consorci que va guanyar l'adjudicació, demanaven la suspensió cautelar de l'execució de la resolució de l'OARCC, però el TSJC l'ha desestimada perquè considera que la resolució 'no conté cap error manifest i evident en la seva fonamentació', sinó que 'es basa en un argument perfectament sostenible' que haurà de ser examinat 'quan s'analitzi el fons de la qüestió litigiosa'.

A més, en les tres interlocutòries fetes públiques avui, l'alt tribunal català considera que els efectes que la resolució de l'OARCC pot tenir sobre el sistema tarifari 'no ha quedat ben determinada'. La Generalitat manté que es produiria un increment d'uns 30 milions d'euros anuals, però el tribunal no ho considera prou justificat. Recorda que l'estructuració de les tarifes ve donada per més elements, com la comissió de preus, més tenint en compte que es tracta 'd'un subministrament en alta que no repercuteix directament sobre els usuaris del servei'.

Pel que fa a les conseqüències que la resolució de l'OARCC pot comportar per a la Hisenda de la Generalitat, resulta obvi, segons el tribunal, que la nul·litat del contracte 'comportarà la devolució a l'adjudicatari de les quantitats que aquest hagi abonat'. No obstant, l'abonament del cànon corresponent 'serà assumit pel nou adjudicatari, en condicions equivalents a l'anterior, per la qual cosa tampoc cal apreciar l'existència d'una pèrdua rellevant per a la Hisenda de la Generalitat'.

"El 'somni xinès' és el somni de cada individu"

El Diari del Poble, el diari oficial del Partit Comunista de la Xina (PCX), ha publicat avui dimecres un editorial en què afirma que el "somni xinès" descrit pel president Xin Jinping (foto) és essencialment el somni de cada individu. "El 'somni xinès' està compost en essència per cada somni individual fresc i vívid. La recerca de condicions pròsperes, incloent-hi una bona educació i assistència mèdica, una ocupació estable, uns ingressos satisfactoris, una seguretat social garantida i un habitatge confortable, constitueix la part més vital del 'somni xinès'".

En un discurs pronunciat el 17 de març, Xi va dir que el somni d'un gran rejoveniment de la nació xinesa "és el somni de tota la nació, així com de cada individu", afegint que només el poble pot fer-ho realitat.

L'editorial del Diari del Poble assenyala que les declaracions de Xi transmeten el valor clau del "somni xinès" i aporten la motivació necessària per aconseguir-ho. "La història de lluita de la Xina moderna demostra que només un país pròsper i poderós pot aconseguir el rejoveniment nacional i la prosperitat per a la gent comuna", assenyala el diari.

"Cada persona té dret a cercar i construir el seu propi somni", indica, afegint que "la satisfacció d'aquestes aspiracions és la condició prèvia necessària per a la realització del somni de la nació".

Segons l'article, el poble és la força propulsora per crear la història. "Hem aconseguit un creixement econòmic miraculós i hem obert el camí per fer el rejoveniment guanyant-nos el suport del poble i respectant la seva iniciativa, el que al seu torn ha inspirat la seva creativitat", diu el text.

Segons l'editorial, el destí d'una persona està estretament vinculat al desenvolupament de la nació i l'esforç de cada persona contribueix a la materialització del "somni xinès".

"En l'etapa més crucial per aconseguir el rejoveniment de la nació xinesa, sempre que involucrem al major nombre de ciutadans possible en la campanya de reforma i desenvolupament de la nació i en la construcció d'una societat moderadament pròspera en tots els aspectes, podrem avançar amb el suport del poble", conclou l'article.

L'Eurostat deixa en evidència els comptes de Montoro

"L'Eurostat mai ha corregit les dades de dèficit d'Espanya ni amb aquest Govern ni amb un altre", sostenia Montoro fa tot just tres setmanes. Doncs bé, aquesta realitat ja no existeix. Ja hi ha una primera vegada. La UE ha corregit a l'alça les dades de dèficit públic anunciats formalment pel ministre d'Hisenda, que pateix un dur rebolcada polític. El desequilibri entre ingressos i despeses de les administracions públiques el 2012 passa del 6,74% al 6,98% del PIB. Un estirada d'orelles que dibuixa ombres sobre el conjunt dels comptes públics.

Tenint en compte que el dèficit pactat en el seu moment amb Brussel·les era l'equivalent al 6,3% del PIB, això vol dir que la desviació ha estat de sis dècimes, uns 6.000 milions d'euros. La recessió, que ha estat més intensa del previst, està darrere d'aquest desfasament, però en sentit contrari (major recaptació) opera el fet que el Govern va elevar la pressió fiscal d'una manera no prevista al començament de la legislatura.

Hisenda ho atribueix a un canvi metodològic per part d'Eurostat, però la veritat és que ja en l'últim informe de recaptació de l'Agència Tributària s'advertia d'un fet inusual. Moltes devolucions que calia haver fet efectives en 2012-les dades en comptabilitat nacional es fan en termes de meritació i no de caixa-es van adjudicar l'any 2013, la qual cosa va rebaixar la xifra de dèficit de l'any anterior una mica més de dues dècimes.

Segons Hisenda, fins ara, les devolucions d'impostos es registraven en comptabilitat nacional en el moment en què l'administració acordava la devolució, un cop concloses les comprovacions administratives oportunes de les sol·licituds presentades i amb independència del moment en què el pagament efectiu es produís.

D'acord amb el nou criteri, insisteix el Fisc, "aquestes devolucions passaran a registrar en l'exercici i per l'import que es sol · liciten pel contribuent, amb independència que hagin conclòs els controls administratius sobre la seva procedència", i s'ha d'estimar l'import que quedi pendent de pagament de les devolucions no abonades a final de l'exercici.

Els comptes de la vella

En concret, segons l'Agència Tributària, al gener es van realitzar devolucions, sense incloure les de deute públic, per un import de 5.432 milions, fet que suposa 2.462.000 més que en el mateix mes de 2012. Una xifra que és pràcticament igual a la que ara Eurostat obligar a incloure en el dèficit de 2012.

Com sosté l'Agència Tributària, "totes les grans figures veuen incrementades les seves devolucions", i el major augment es produeix en l'Impost sobre Societats (1.440 milions), seguit de l'IVA (656 milions) i l'IRPF (399 milions). Si aquestes devolucions s'haguessin comptabilitzat en 2012 (criteri de meritació) el dèficit hagués fregat el 7%, com diu ara l'Eurostat.

A aquesta xifra cal afegir, igualment, Els ajuts al sector financer registrades el 2012, que han tingut un impacte negatiu de 3,25 punts percentuals del PIB. En total, això vol dir que el dèficit de l'any passat es va situar en el 10,23% del producte interior brut, el segon pitjor registre de la història després del 11,2% del 2009, l'any de la Gran Recessió neoliberal.

Brasil i Xina eliminen el dòlar nord-americà de les seves transaccions

Dos dels gegants econòmics del món, Brasil i Xina, van decidir dimarts desfer-se del dòlar nord-americà i negociar amb una altra divisa per tal d'assegurar els seus intercanvis de les fluctuacions de la sobrevalorada moneda nord-americana. El ministre brasiler de Finances, Guido Mantega, ha anunciat que oferirà un acord similar als presidents dels altres estats membres del BRICS.

El canvi de divises 'antidólar', amb un valor de 30.000 milions de dòlars anuals i formulat per un període de tres anys, va ser signat per representants d'ambdós països, al marge de la cimera del grup BRICS (format pel Brasil, Rússia, l'Índia, Xina i Sud-àfrica), celebrada a la ciutat sud-africana de Durban.

En adoptar aquesta mesura, el grup BRICS s'acosta a convertir-se en un sòlid bloc polític, econòmic i militar a nivell mundial, rivalitzant, així, amb els interessos del país nord-americà.

Recentment, molts actors en el comerç internacional i diferents activitats econòmiques han augmentat el seu interès d'independitzar del dòlar, la República Islàmica de l'Iran i països llatinoamericans, com Brasil, Veneçuela i Argentina són alguns exemples d'aquest cas.

Els BRICS crearan el Banc de Desenvolupament

Els ministres de Finances de les cinc nacions que integren el grup BRICS (Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica) van acordar a Durban posar en marxa un Banc de Desenvolupament que s'enfrontarà al Banc Mundial i al FMI neoliberals. Els caps d'Estat i de Govern dels cinc països emergents més importants, els BRICS -Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica- han pactat fundar una institució bancària conjunta.

L'Hospital de Sant Pau ha de tornar 3,3 milions de retallades salarials

La gestió de l’Hospital de Sant Pau està en el punt de mira de diferents investigacions per les nombroses irregularitats detectades els darrers anys. El jutjat social número 21 de Barcelona ha condemnat la fundació que gestiona l’hospital a retornar a més de 400 metges 3,3 milions d’euros que els va retallar entre 2010 i 2012 i, a més, La Seguretat Social reclama 11,1 milons al centre sanitari per no haver pagat cotitzacions socials durant quatre anys.

El tribunal ha entès que la decisió de la fundació de retallar el 5% de les nòmines, basant-se en el decret 3/2010, aprovat per la Generalitat el maig de 2010, que imposava una retallada del 5% del sou dels funcionaris. Els treballadors van denunciar la fundació perquè aquesta, tècnicament, és privada i per tant no podia aplicar la retallada, tot i que des de la direcció juguen al doble joc de concertada i privada, el que podria constitur un “frau de llei” segons el comitè d’empresa.

El jutge ha assegurat en la sentència, com demanaven els denunciants, que “s’ha d’afirmar rotundament que la fundació demandada no és pública [..] perquè efectivament ho és per la seva titularitat, per la voluntat dels seus fundadors i el règim estatutari que le regeix”. La direcció de l’hospital ja ha anunciat que recorrerà la sentència al Tribunal Superior de Justícia de Catalunya.

El mateix tribunal ja va considerar inconstitucional aquesta retallada del 5% als treballadors del Sant Pau fa deu mesos, quan va asseverar que entenia que els drets i les llibertats dels ciutadans no es poden regular per legislació d'urgència i que la retallada de sou no respectava el caràcter vinculant del conveni col·lectiu. Després d’escoltar les dues parts, el jutge va concloure que aquestes retallades salarials podien ser "contràries als articles de la Constitució relatius a la seguretat jurídica i interdicció de l'arbitrarietat dels poders públics, la llibertat sindical i el dret a la negociació col·lectiva i la força vinculant dels convenis col·lectius". En aquest sentit el magistrat ha recordat que l’Estatut impedeix que un pressupost de la Generalitat sigui regulat per un decret llei.

Per altra banda, la Seguretat Social reclama a la direcció de l’hospital 11,1 milions d’euros en concepte de cotitzacions socials dels treballadors no pagades. Inspecció de Treball ha aixecat una acta d’infracció perquè el centre no va pagar entre 2008 i 2012 diverses cotitzacions, ja que no va considerar com a hores extra la feina de molts empleats més enllà de la seva jornada laboral.

Altres irregularitats i fallida crònica de la fundació


La gestió de l’Hospital de Sant Pau la porta Fundació Privada Hospital de la Santa Creu i Sant Pau està governada per un patronat anomenat Molt Il·lustre Administració (MIA), del qual formen part l’Arquebisbat de Barcelona, l’Ajuntament de Barcelona i la Generalitat de Catalunya. La Fundació gestiona el conjunt històric de l’antic hospital de la Santa Creu i Sant Pau i, amb el finançament de la Generalitat, va construir el nou centre hospitalari en l’extrem nord-est del conjunt modernista, les obres del qual van iniciar-se l’any 2000 i va ser inaugurat l’any 2010 En aquest procés de restauració es van detectar determinades irregularitats, així com en la construcció del nou hospital, en el que s’han detectat adjudicacions a dit.

A banda dels casos de les adjudicacions a dit i el de les retallades sentenciat dilluns, la direcció de l’hospital té sobre la taula denúncies per haver realitzat un ERO el 2012 que va afectar 1.406 treballadors durant 15 dies, i pel que també va ser denunciada per Metges de Catalunya (MC) la Generalitat, que el va auroritzar, per “pressumpta prevaricació” perquè "no es van donar les causes econòmiques legalment exigibles", segons MC.

També hi ha obert el cas contra cinc exdirectius i exalts càrrecs de l’hospital i el patronat per suposada malversació de fons públics en haver signat contractes ficticis pels quals tres d’aquests imputats haurien cobrat sense treballar. Els altres dos encausats són els responsables de la direcció de l’hospital que els haurien signat aquests contractes. El cas més flagrant és el de Ricard Gutiérrez Martí, gerent de l'Hospital de Sant Pau entre 2001 i 2004, va seguir cobrant un salari d'uns 140.000 euros anuals durant set anys més després de deixar el càrrec, fins el 2011, segons revela un informe de la Sindicatura de Comptes.

Dos lladres més de Jordi Pujol condemnats per robar 2'7 milions públics

Antoni Herce i Enric Roig (foto), fatxendes col.locats per Jordi Pujol i ambdós expresidents de FGC, han sigut condemnats per crear una trama que els permetia repartir-se 2,7 milions d'euros públics, garantint-se una jubilació daurada pagada amb diners robats al poble, com solen fer l'oligarquia feixista catalana i espanyola amb total impunitat. Els fons de pensions il·legal que van crear diversos directius de Ferrocarrils de la Generalitat de Catalunya (FGC) quan Jordi Pujol presidia el Govern català haurà acabat suposant unes pèrdues superiors al milió d’euros a l’erari públic.

El juny passat, el Tribunal Suprem va condemnar a quatre anys i mig de presó Enric Roig i Antoni Herce, ambdós presidents de FGC durant la dècada des noranta, per contractar il·legalment un pla de pensions per a directius de l’empresa pública. La trama que van idear els garantia una jubilació daurada que els va permetre repartir-se fins a 2,7 milions d’euros, aportats amb fons públics, que segons la sentència del Suprem haurien de retornar a la companyia. Roig i Herce són els únics condemnats, però altres directius de l’empresa també s’haurien beneficiat de la trama de malversació de fons públics.

El consell d’administració que FGC va celebrar dilluns a la tarda va servir per confirmar que la companyia no reclamarà diners als directius que van cobrar del fons però que no estan condemnats. Segons informa Ràdio Barcelona, es podrien reclamar els fons per la via civil, però les opcions de guanyar el plet serien molt baixes i, en cas de perdre, FGC hauria d’assumir els costos processals.

En canvi, sí que s’ha arribat a un acord amb Enric Roig, pel qual l’empresa es quedarà amb dos immobles de la seva propietat. Amb això, però, no es cobreix ni la meitat del diners malversats. Amb Antoni Herce no hi ha acord i la justícia posarà el seu patrimoni a subhasta, però sembla que només tindria propietats compartides amb un valor molt baix. Per tant, entre una cosa i l’altra, sembla impossible que FGC arribi a recuperar ni la meitat dels 2,7 milions malversats.

Albert Vilalta, absolt

Els fets van passar a principi de la dècada dels noranta, quan Albert Vilalta era president de FGC, Roig n’era el director executiu i Herce ocupava el càrrec de director econòmic i financer. Els tres van ser jutjats per l’escàndol, però Vilalta en va ser absolt, de manera que la Justícia considera que van ser Roig i Herce els responsables de muntar un sistema d’indemnitzacions per jubilació o per baixa del càrrec que els tribunals han considerat il·legal.

En concret, la sentència els va condemnar per malversació de fons públics i prevaricació. A més a més, Roig ha de sumar-hi la pena de vuit anys, sis mesos i un dia d’inhabilitació especial per a ocupació o càrrec públic. I ambdós han d'indemnitzar amb 2,7 milions FGC. Després d’idear la trama que els garantia una jubilació daurada, Roig i Herce van ascendir a l’empresa pública. El primer va substituir Albert Vilalta al capdavant de FGC el 1993 i va ocupar el càrrec de president fins al 1999, moment en què va ser rellevat per Herce, que va ser-hi fins al desembre de 2000.

L'adoctrinament feixista i fastigós d'un nazi col.locat a l'Universitat de Castelló

Fa anys que els universitaris valencians reben adoctrinament feixista a les aules. En concret, al segon curs de la carrera de magisteri de la Universitat Jaume I de Castelló (UJI): 'En aquestes classes penso demostrar la inutilitat del valencià', sol dir els primers dies de classe el 'professor' i 'actor' idiota Francisco Javier González Darder (foto a l'esquerra) a l'assignatura de Didàctica de la Llengua i de la Literatura Espanyoles. I durant el curs, les agressions lingüístiques s'accentuen més i més per part d'un tarat col.locat per feixista i no per saber res, com n'hi han centenars a tota Espanya.

Ho ha explicat Àlbar Carceller, estudiant de tercer, que, arran de la polèmica campanya promoguda pel PP contra els professors, ha esclatat i ha decidit d'esbombar el cas. Ell va haver de suportar les classes de González Darder l'any passat. Fonts del professorat de la mateixa universitat han confirmat a VilaWeb que ja fa tres o quatre anys, pel cap baix, que un bon nombre d'estudiants es queixen tant al rectorat com als altres professors de l'actitud gens pedagògica, arrogant i excloent de González Darder. Les queixes, tanmateix, acaben en no res.

El primer dia, enquesta espanyolista


L'actitud de González Darder no és ni esporàdica ni cap novetat. Tot comença amb l'activitat del primer dia de classe, que sol suscitar tota mena de reaccions de perplexitat i indignació entre els estudiants. Tal com explica l'Àlbar, González Darder reparteix una enquesta perquè la responguin tots els estudiants; i no és pas una enquesta qualsevol, sinó que té un biaix clarament espanyolista i marca d'entrada el sentit que prendrà l'assignatura durant el curs. Escrits en espanyol, els enunciats de l'enquesta cerquen deliberadament el desprestigi del català. Els estudiants han d'assenyalar a quin idioma es refereix cadascun dels enunciats, vint en total (vegeu la fotografia).

Alguns exemples: 'El parlen més de quatre-cents milions de persones a tot el món', 'Amb aquest idioma pots entendre't amb força gent de Nova York i de Los Angeles', 'Hi ha diversos premis Nobel de literatura en aquest idioma', 'Si només existís aquest idioma a la Comunitat Valenciana resultaria difícil sortir a buscar feina a fora i que gent de fora vingués a treballar aquí.'

La mateixa enquesta demana, per mitjà d'una metàfora a través dels gelats i just després del qüestionari, quina llei lingüística prefereix l'estudiant per a l'ensenyament. En aquest apartat, el professor assimila el català i l'espanyol amb diferents sabors (maduixa i nata) i es pregunta de quin sabor ha de ser el gelat, i en quina proporció, en una gelateria pública. Els consumidors de gelats (els estudiants) són, seguint la metàfora, barrufets.

'Parlar valencià a les institucions públiques és una ofensa'


L'any passat, quan l'Àlbar va cursar l'assignatura, hi hagué força discussions amb el professor dins l'aula. Fins i tot uns quants companys van abandonar el curs al cap de poques setmanes. Alguns, com l'Àlbar, van anar a parlar amb González Darder personalment i se'n van queixar, verbalment, als caps de departament. Però no va canviar res. 'No hi havia res a fer, no s'hi podia discutir. Li vaig parlar de Fuster i em va dir que era un mediocre, que estudiar valencià era absurd i que parlar-lo a les institucions públiques era una ofensa; cada dia deixava anar algun atac frontal al valencià.'

'Vaig preguntar-li per què dedicava aquelles hores de classe a fer adoctrinament pur i em va acusar de "perroflauta" i de pancatalanista', explica. L'Àlbar expressa l'astorament, tant d'ell com dels seus companys, que no se'n sabien avenir: 'L'última cosa que ens esperàvem és que dedicàrem tan poc temps a l'autèntic temari de l'assignatura.' Per l'Àlbar, 'és sorprenent que una universitat com la UJI, que es vanta de preservar la llengua, no haja fet res contra un cas com aquest.'

No és un cas aïllat


Sigui com sigui, aquest no és pas un cas aïllat. Diverses fonts han confirmat a VilaWeb que les queixes contra González Darder vénen de lluny i que fins i tot ha estat viscut conflictes importants en escoles de secundària, on solia treballar, per la seva actitud espanyolista i anticatalana.

VilaWeb va contactar ahir a la tarda amb la universitat Jaume I de Castelló, però cap responsable de comunicació ni del rectorat no va respondre el telèfon.

Cospedal ha d'obrir les urgències nocturnes

El Govern de Castella-la Manxa ha derogat l'ordre per la qual va establir el tancament de les urgències nocturnes de 21 punts d'atenció continuada (PAC) de la regió, arran de les resolucions del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa en les que donava la raó de manera cautelar als ajuntaments afectats.

L'Executiu argumenta que els pronunciaments del Tribunal Superior de Justícia de Castella-la Manxa sobre l'ordre fan "gairebé impossible" aconseguir els objectius de millora que es pretenien obtenir amb la mateixa.

La decisió del tancament dels 21 centres va ser adoptada a principis d'any, com una restricció més dels serveis sanitaris públics. Encara que el portaveu oficial va explicar que els veïns perjudicats penes haurien de viatjar uns quilòmetres fins a un centre de guàrdia, a la pràctica es va demostrar que, de vegades, el pacient havia de desplaçar-se en cotxe més de 50 quilòmetres, a més per carreteres perilloses i de nit. La distància ha estat un factor determinant perquè els jutges apreciessin, com havia al · legat algun dels municipis afectats, que de fet es produïa una inassistència sanitària per part de la població.

La mesura del Govern de Cospedal va provocar manifestacions multitudinàries a la regió i també la dimissió de diversos regidors del seu propi partit, disconformes amb la decisió adoptada. Tres mesos després, el Govern regional ha hagut de rectificar.