dimarts, 2 d’abril de 2013

Dimiteix el ministre de Finances xipriota i un exministre francès és imputat per "blanqueig de diners"

El ministre de Finances del partit neoliberal al govern de Xipre, Mijais Sarris, ha dimitit per facilitar la investigació sobre les causes del col·lapse al sector bancari xipriota i la fuga de capitals d'oligarques abans del "corralet", entre ells el primer ministre. Sarris, que va assumir el càrrec a final de febrer, havia estat president del Laiki Bank, la segona entitat del país, que haurà de ser liquidada.
També l'exministre francès de Pressupost d'Hollande ha estat imputat per "blanqueig de diners".

'Crec que per facilitar la feina dels investigadors el correcte era presentar la meva dimissió al president de la República, i és el que he fet', ha assegurat Sarris, segons que recull la premsa xipriota. La situació de Sarris al govern també era precària pel seu rol en la negociació del polèmic rescat per l'illa. El seu substitut serà l'actual ministre de Treball, Jaris Georgiades.

L'exministre francès de Pressupost Jérôme Cahuzac va reconèixer haver mantingut un compte a Suïssa i ha sigut imputat per "blanqueig de diners i frau"


Cahuzac va reconèixer haver tingut el compte en una declaració publicada al seu bloc a Internet, a diferència del que havia dit anteriorment. Després del reconeixement, Cahuzac va ser acusat de "blanqueig de diners" i "frau fiscal" després de declarar durant una hora i mitja davant un jutge especialitzat en finances del Tribunal de Gran Instància de París, segons ha assenyalat el seu advocat als mitjans de comunicació francesos. L'exministre va mantenir en el compte en qüestió uns 600.000 euros, segons la seva pròpia declaració.

Cahuzac va ser rellevat del càrrec, el passat 19 de març, pel president francès, François Hollande, arran de la investigació oberta per la Fiscalia: "Demano perdó al president de la República", va dir l'exministre socialista al text difós avui al seu bloc, en què reconeix haver estat beneficiari d'aquest compte durant "unes dues dècades".

Cahuzac ha afegit que ha donat instruccions per repatriar aquests diners a França i s'excusa tant davant els seus compatriotes com davant els seus excompanys en el consell de ministres i la resta de parlamentaris. El llavors ministre va arribar a negar categòricament a la premsa i en l'hemicicle l'existència del dit compte, revelada per la web de recerca Mediapart el mes de desembre.

En un article titulat "El compte suïssa del ministre del Pressupost", aquest mitjà de comunicació es basava en un enregistrament amb la suposada veu del ministre evocant la titularitat del compte al banc UBS, a Ginebra, fins al 2010, abans de traslladar-presumptament a una altra entitat a Singapur. Llavors, Cahuzac qualificar aquestes informacions de "difamatòries" i va denunciar Mediapart davant els tribunals.

Cahuzac va ser substituït el 19 de març per Bernard Cazeneuve, fins aleshores ministre delegat d'Afers Europeus.

CiU i ERC satisfets del negoci en els primers cent dies de desgavell i neoliberalisme salvatge

Tots els grups parlamentaris catalans, llevat ERC que comparteix negoci, han criticat avui la inactivitat i l'enroc en la demagògia del Govern nazionalcatòlic d'Artur Mas en els seus primers cent dies per no haver adoptat mesures concretes contra la crisi, no disposar de pressupostos per al 2013 ni haver avançat gens ni mica en el procés de la consulta d'autodeterminació, jugant amb la baralla franquista a Madrid i amb la botifarra catalana en camp propi.

Així, el portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha opinat aquest matí que el govern de Mas ha estat "el del desgovern, sense pressupostos, amb errors i justificacions, amb ocultisme, i sense diàleg, governen com si tinguessin majoria absoluta". "Si no canvia de rumb, no serà possible el pacte amb el PSC", ha dit Collboni.

La portaveu d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha denunciat que el Govern "pot haver canviat de discurs però continua amb els mateixos retalls ideològics". Sobre la presentació avui per part del Govern de la memòria preliminar de l'avantprojecte de llei de la Protecció Social de Catalunya, Camats ha manifestat la seva por que sigui "un d'aquests anuncis que només són un mer maquillatge" i ha remarcat que els pressupostos de 2013 seran la prova per veure si l'executiu vol realment blindar l'Estat del Benestar.

El portaveu de Ciutadans, Jordi Cañas, ha retret al Govern que no hagi pres cap mesura, que encara no estiguin presentats els pressupostos i que "el dret a decidir sigui l'única resposta a tots els problemes" de Catalunya.

També ha estat crític el portaveu de la CUP, Quim Arrufat, però en aquest cas perquè l'executiu d'Artur Mas, segons ell, no ha donat "cap pas ferm" cap a la consulta d'autodeterminació i s'ha limitat a fer "gesticulacions".

En canvi, la secretària general d'ERC, Marta Rovira, ha fet aquesta tarda un balanç "satisfactori" dels primers cent dies de Mas i ha ha afirmat sense vergonya i amb alegria de Prozac que CiU i ERC-que mantenen un pacte de legislatura i xuclen del pot a cor-treballen conjuntament per trobar sortides a la crisi social i econòmica i per trobar vies legals per a una consulta. I s'ha quedat tan feliç en aquest cas, doncs ella ho val i ERC tothom sap el que és: tot per la pasta, això sí, en un sobre amb 9 barres.

I ni dir que ha de per la veu de si mateix, CiU porta cent dies de grans èxits, ja que el seu patrimoni personal creix i segueixen controlant la dictadura que és l'únic que els importa.

La concubina mentidera Ortega lloa a un lladre del franquisme

La vicepresidenta col·locada per Durán-Lleida pels seus serveis personals prestats que va falsejar el seu currículum i va mentir però segueix en el govern de corruptes de CiU, Joana Ortega (UDC), elogia la figura d'un empresari barceloní recentment mort, que va ser condemnat per falsificar documents de deute públic, va tenir relació amb la ruïna de l'asseguradora Lepanto i se li atribueix un desfalc de fins a 12 milions d'euros. Foto: La Puta i la Ramoneta d'UDC.

Segons ella, Xavier Martí i Monllor havia tingut un "paper destacat en la transició política catalana" (va estar a Centristes de Catalunya, la UCD catalana del rei i Adolfo Suárez, cap del Moviment de Franco, tots un model de demòcrates en un país de pocavergonyes) i Ortega delira propagandes dels mons de iupi, admetent la seva òbvia amistat personal i hipocresia ideològica amb el difunt.

La cosa és tan grossa que diversos representants del sector financer -sempre afí als nazicatòlics siguin de CiU o PP- han expressat el seu disgust per l'article de la vicepresidenta i han recordat algunes de les gestes de Martí.

Segons recorden, Martí va ser un gestor de grans fortunes que mitjançant XM Patrimonis i altres empreses en les quals va participar va comportaments il·legals que van arribar, fins i tot, a portar-lo a presó. Entre 1994 i 1995, Martí va resultar intervingut per la CNMV. Va ser condemnat per falsificar documents de deute públic; va guardar relació amb la ruïna de l'asseguradora Lepanto i se li atribueix un trencament de fins a 12 milions d'euros.

Després d'aquestes atzaroses intervencions va seguir en el sector, desprestigiat, i operant amb divises i altres productes financers d'alt risc.

"No era blat net i no té sentit que la vicepresidenta de la Generalitat escrigui un article com aquest, que oblida la major part de la seva història professional per presentar-lo com un gran prohom català. Si més no, que calli ", assegura un financer.

Un milió d’habitatges buits en mans del franquisme a Catalunya

La Taula d’Entitats del Tercer Sector Social de Catalunya ha fet públic un informe titulat “El parc d’habitatge de lloguer social a Catalunya, Una assignatura pendent” en el que analitza la situació de la vivenda, que qualifica d’alarmant per la manca d’habitatges de lloguer social públic i la quantitat ingent de vivendes buides que estan en mans de bancs i també del banc dolent, el SAREB. L'informe detalla que a Catalunya els pisos desocupats ascendeixen a 100.000 mentre que el parc d’habitatges de lloguer social públic tan sols representa entre l’1 i el 2% del total de vivendes. La demanda estimada de cases a preus assequibles ascendeix a 300.000.

La Taula del Tercer Sector, impulsora conjuntament amb la PAH i sindicats de la ILP per la dació en pagament, ha elaborat l’estudi per aportar llum a una de les demandes de la mateixa ILP que és la creació d’un parc d’habitatges amb règim de lloguer social, aprofitant els pisos actualment buits en mans de les entitats financeres. En concret, l’informe conclou que hi ha uns 100.000 habitatges sense usar a Catalunya, en possesió de bancs i el SAREB, i que aquesta xifra s’eleva al milió de vivendes a tot l’Estat espanyol.

Per altra banda, l’informe alerta que el el parc d’habitatges de lloguer social públic a Catalunya tan sols representa entre l’1 i el 2% del total de vivendes –uns 2,8 milions de residències habituals-, el que és “del tot insuficient” per cobrir les necessitats reals, que s'estimen que estarien en una forquilla d'entre 230.000 i 300.000 vivendes de lloguer social. L'actual parc és insufcient tant en valors absoluts com en relatius, ja que, per exemple, a diferents països europeus aquest parc d'habitatge amb preu protegit ascendeix al 18% del total.

Aquest dèfit de vivendes de lloguer social és degut, segons l’informe, a una mala gestió i planificació de les polítiques d’habitatge, ja que s’han primat les polítiques de foment de la compra d’habitatges i una fiscalitat poc estimuladora de l’oferta del lloguer, renovada a pitjor pel PP, entre d’altres. A més a més, l’estudi conclou que el parc privat d’habitatge de lloguer experimenta baixades de preu molt tímides, i també del tot insuficients, per cobrir les necessitats reals.

Lloguers inassumibles i recomanacions


Amb aquestes dades a la mà, l’informe conclou que "el desitjable i de justícia seria que pràcticament tots els actius d’habitatge de les entitats financeres i del banc dolent es dediquéssin a habitatge de lloguer social". Ara mateix el preu mitjà del lloguer a Catalunya està al voltant dels 600 euros però hi ha moltes famílies que s’han quedat sense feina o estan al límit de l’exclusió social que no poden pagar aquet preu, així com també els passa als perceptors de la Renda Mínima d’Inserció (RMI), inferior a aquesta quantitat. A més a més, dimarts també s’ha fet públic que tan sols el 63% dels aturats perceben una prestació per desocupació, el que complica més encara l’accés a la vivenda.

L’informe recomana com a solucions per paliar el problema de l’accés a l’habitatge detectar les necessitats reals, destinar més fons als ajuts per a habitatges o convertir en lloguer social els habitatges públics i privats que no tenen sortida. També susggereix promoure altres tipus de tinença, establir col·laboracions público-privades, permetent que el sector privat entri en la gestió sempre i quan es tracti d’empreses especialitzades en lloguer social o entitats sense ànim de lucre, i fomentar la participació ciutadana, entre d’altres.

Vicenç Navarro parla sobre l’Estat del Benestar a Catalunya

És sostenible l’actual model d’estat del benestar de Catalunya? V.N.: Naturalment que es sostenible. En realitat Catalunya es gasta en l’Estat del Benestar molt menys del que li correspon pel nivell de riquesa que té. El PIB per habitant de Catalunya es el 110% del promig de la Unió Europea dels Quinze (UE-15) i en canvi la despesa pública social per habitant es només el 80% del promig de la UE-15. En realitat Catalunya i Espanya es gasten molt menys del que s’haurien de gastar en el seu Estat del Benestar, que està molt poc finançat. Imatge de Joan Grau Cànoves.

- S’ha tocat os en educació, salut i polítiques socials?

Catalunya es un dels països de la UE-15, el grup de països de la UE més rics de semblant desenvolupament econòmic al nostre, que es gasta menys en el seu Estat del Benestar. Aquestes retallades estan deteriorant d’una manera molt marcada els serveis públics d’aquest Estat del Benestar. Perquè es doni compte del nivell de subdesenvolupament social que hi ha a Catalunya, en el nostre país només una persona adulta de cada 10 treballa en els serveis públics de l’Estat del Benestar. A Suècia es un de cada quatre.

- Quines reformes es podrien impulsar per fer més eficients els serveis públics?

El problema més greu que tenen els serveis públics de l’Estat del Benestar a Catalunya no es la seva ineficiència, sinó el seu subfinançament. Naturalment que en qualsevol servei públic sempre es pot incrementar la seva eficiència. Ara bé, el major problema que té Catalunya es el subfinançament dels serveis públics de l’Estat del Benestar. Els números parlen per si mateixos. Es un error continuar les retallades. Lo que es necessita es augmentar els ingressos a l’Estat i a la Generalitat. Els ingressos a la Generalitat son més baixos del que li correspon a Catalunya pel seu nivell de desenvolupament econòmic.

- En quins àmbits podria retallar la Generalitat per complir amb l’objectiu de dèficit que fixi l’estat espanyol –entre 2.000 i 4.500 milions d’euros segons si és de l’1,5% o del 0,7%–?

Les retallades son unes polítiques públiques negatives no sols per desenvolupament social, sinó també econòmic de Catalunya. Estan contribuint a la recessió i a la disminució de la demanda. L’evidència de que aquestes retallades estan perjudicant el creixement econòmic i augmentant l’atur és molt robusta i evident.

- El Govern té marge i competències suficients en matèria fiscal per incrementar impostos de forma significativa per alleugerir la tisorada?

Si. La Generalitat de Catalunya té aquesta potestat. De nou, pel nivell de riquesa que te Catalunya la Generalitat podria ingressar molts més diners dels que ingressa. No hi ha dubte que el dèficit fiscal contribueix a aquest problema, però no és la única causa. Catalunya, Espanya, Portugal i Grècia tenen uns ingressos fiscals pobres degut a la gran força que les forces conservadores han tingut històricament en aquests països. La Generalitat podria recollir 400 milions d’euros més com a conseqüència de mantenir i no eliminar l’impost de successions, 538 milions d’euros com a conseqüència de recuperar l’impost sobre el patrimoni, modificat per centrar-se en les grans fortunes, 150 milions d’euros mitjançant la modificació de les multes i sancions per fer-les més progressives (tal com passa als països escandinaus), 150 milions d’euros d’un impost ecològic, que consistiria en un impost de 5 euros per cada vol que surti d’un aeroport català, 1.000 milions d’euros mitjançant un impost finalista, que anés a la sanitat, de caràcter progressista, enlloc dels copagaments, 600 milions d’euros a base de gravar els beneficis exuberants del capital financer, tal com va suggerir paradòxicament el Fons Monetari Internacional, i així molts altres tipus d’impostos.

- Aconsella desoir el límit fixat per l’Estat i aprovar uns pressupostos amb un dèficit superior? I mantenir tot l’any uns pressupostos prorrogats?

No hi ha dubte que l’Estat espanyol es un factor molt negatiu per resoldre la situació en que ens trobem. Però no oblidem que les decisions que es prenen a les Cortes Españolas, que han afectat negativament els ingressos de l’Estat, s’han pres per partits polítics catalans, que ara es queixen de que ara no hi ha diners. En aquest moment la Generalitat s’hauria de negar a fer retallades en l’Estat del Benestar i hauria de liderar el moviment social i civil en defensa de l’Estat del Benestar. Hi ha hagut masses retallades que han tingut un impacte molt negatiu, no sols econòmicament, sinó socialment: en la qualitat de vida i benestar social de la ciutadania.

Vicenç Navarro

Els franquistes es carreguen l'ILP de la PAH

El Partit de la màfia que encapçala Rajoy presentarà divendres al Congrés dels Diputats -el corral de la Pacheca- un text prostituït al gust dels seus finançadors de la màfia bancària, que deixarà en res la iniciativa legislativa popular (ILP) presentada per la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) -que va comptar amb gairebé un milió i mig de signatures- i les esmenes de la resta de grups.

Ada Colau, una de les portaveus de la PAH, va mostrar la setmana passada la seva "esperança" que hi hagi marge per a la negociació entre els grups polítics. Durant el debat de presa en consideració, el PP -bufetejat per la sentència europea que evidencia la legislació feixista espanyola i les protestes cada vegada més difícils d'ocultar per la propaganda de la dictadura dels estafats- va haver de cedir i va acceptar votar a favor de debatre la ILP que ara ha deixat en paper mullat, com la resta de les "lleis" vergonyoses del corral de la Pacheca borbònica.

Fa una setmana es van conèixer les esmenes que havien plantejat fins aquest moment els grups de la Cambra Baixa. Segons les propostes del PP, que compta amb la majoria absoluta gràcies a una d'aquestes lleis nazis que tant aplaudeix la burgesia franquista, amb prou feines el 20% dels vots, el text donarà més facilitats per al pagament del deute, però no recollirà la dació en pagament -que el deute quedi saldat completament amb el lliurament de l'immoble-, com reclama la PAH i com passa en els països democràtics, i tampoc s'aplicarà de manera retroactiva als ja estafats i espoliats per la banda criminal. La no inclusió d'aquests punts ha estat ja fortament criticada pels col·lectius contra els desnonaments en els escassos mitjans en què se'ls deixa expressar-se.

Les esmenes dels feixistes permeten saldar el deute després del lliurament de la casa i el pagament del 65% en cinc anys o del 80% en 10 anys. També ampliava els llindars de renda per poder acollir-se a la paralització automàtica dels desnonaments i atorgava poder als jutges per paralitzar les execucions hipotecàries quan es denuncia una clàusula abusiva. Aquest punt respon a les exigències del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, que el 14 de març va donar un cop a la normativa hipotecària espanyola, i els errors són directament aplicables en els estats membres.

El debat jurídic i polític sobre els desnonaments ha vingut precedit d'una campanya ciutadana que va arrencar fa quatre anys, i que amb la crisi ha vist ampliat el seu ressò. El suport dels ciutadans a la PAH, ha provocat que el fascio a sou i el seu suport polític parli sobre la legitimitat d'alguns mitjans de pressió emprats per la plataforma mentre ignora l'evidència que Espanya és un corral feixista governat en tots els seus estaments per una banda de criminals nazionalcatólicos amb l'ètica d'un botxí a sou i / o una prostituta de fanal.

Els escraches, o concentracions davant el domicili dels polítics als quals es considera responsables, han rebut la crítica del nazionalsocialismo caspós i hipòcrita, que no protesta davant la injustícia, l'arbitrarietat i el feixisme descarat d'una xusma carcerària que les titlla de coaccions il·legítimes que "vulneren la llibertat" dels mamons diputats i diputades del fascio: carn de presidi a qualsevol lloc amb decència.

Bárcenas va ingressar a Suïssa més de dos milions d'€ entre 2001 i 2005

El jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha rebut nova documentació sobre un compte a Suïssa de l'extresorer del PP Luis Bárcenas de la qual es desprenen 16 ingressos per import de més de dos milions d'euros entre 2001 i 2005. Aquestes noves dades corresponen a l'ampliació de la comissió rogatòria demanada a Suïssa d'un compte bancari al Dresdner Bank, en què figuren com apoderats la dona de Bárcenas, Rosalía Iglesias, el germà de l'extresorer Joan Carles, mentre que el seu testaferro Iván Yáñez i el pare d'aquest apareixen com autoritzats per retirar correspondència i extractes.

S'han trobat més comptes al país helvètic vinculades al número dos de la trama Gürtel, Pablo Crespo, l'exalcalde de Majadahonda Guillermo Ortega (PP) i d'un altre imputat en la causa, Amando Maig.

La nova informació procedeix d'una comissió rogatòria enviada pel jutge a Suïssa, on reclamava a les autoritats d'aquest país informació sobre els comptes dels quatre imputats en la Gürtel. Els documents remesos estan datats el passat 15 de març, encara que l'Audiència Nacional no els ha rebut fins aquest matí. S'hi detallen 15 ingressos que Bárcenas hauria fet, en quantitats d'entre 100.000 i 200.000 euros cada vegada.

En la major part dels ingressos detallats no figura la procedència dels fons, encara que en altres es fa constar que són pagaments rebuts per la venda de quadres. El major nombre ingressada, el 3 d'octubre de 2003, són 240.000 euros, sobre els quals Bárcenas també va fer constar que procedien de la venda d'art.

El jutge instructor ha citat també avui a declarar a quatre testimonis, entre ells un regidor de Pozuelo de Alarcón (Madrid) quan Jesús Sepúlveda era alcalde del municipi i un marxant d'art que suposadament va fer negocis amb Luis Bárcenas.

Miguel Sanz, Enrique Maya i Álvaro Miranda, imputats pel cobrament de dietes a la CAN

La titular del Jutjat d'Instrucció número 3 d'Iruñea, Maria Pau Benito, ha imputat l'expresident de Nafarroa Miguel Sanz, l'alcalde d'Iruñea, Enrique Maya, i l'exconseller d'Economia i Hisenda Álvaro Miranda pel cobrament de dietes a Caja Navarra. Els ha citat a declarar els dies 12, 15 i 16 d'abril. Foto: Alberto Català, Yolanda Barcina, Enrique Maya i Miguel Sanz: la cort dels beats pocavergonyes.

Miguel Sanz ha estat citat a declarar en qualitat d'imputat per la jutge María Paz Benito, que instrueix la causa de Caja Navarra, pel cobrament de dietes en l'entitat.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 3 de Iruñea també ha imputat l'alcalde d'Iruñea, Enrique Maya, i l'exconseller d'Economia Álvaro Miranda.

Les declaracions, segons ha informat el Tribunal Superior de Justícia de Nafarroa en un comunicat, tindran lloc els dies 12, 15 i 16 d'abril, respectivament.

Els tres integraven, al costat de Yolanda Barcina, la Permanent de CAN. També eren membres de la Junta d'Entitats Fundadores (JEF), que va funcionar durant tretze mesos. Les reunions eren dobles i cobraven 3.434 euros en dietes per cada un i 5.360 euros per al president (primer Sanz i després Barcina).

La jutge considera que el cobrament de dietes dobles i triples podria constituir un presumpte delicte de suborn.

Segons va transcendir en les primeres declaracions realitzades en seu judicial al voltant de la Permanent de CAN, Miguel Sanz seria l'ideòleg del sistema de reunions i qui decidia quan es celebraven les reunions. El sistema de duplicar i triplicar dietes també seria obra de Sanz, segons va testificar el secretari d'aquests organismes, Alberto Pascual.