dilluns, 4 de juny de 2012

L'expresident de CBF va rebre 350.000 $ de Sandro Rossell

L'ex cap de la Confederació Brasilera de Futbol (CBF), Ricardo Teixeira, va rebre uns 350.000 dòlars de l'empresa Ailanto Màrqueting, dirigida pel president del Barcelona, ​​Sandro Rossell, i acusada de desviar diners públics, va revelar la premsa del Brasil. Segons el diari "Folha de Sao Paulo", documents que estan en poder de la Fiscalia de Brasília confirmen el pagament a Teixeira per part de l'empresa, que té entre els seus socis a Rossell.

El rotatiu afegeix que "el dirigent del club espanyol va assumir el control d'Ailanto Màrqueting el 2 de juliol de 2008" i, en la mateixa època, va realitzar dues transferències financeres a favor del llavors president de la CBF, per un valor total de 500.000 reals (uns 250.000 dòlars).

Les transferències van ser registrades com préstecs, però no havien estat retornades a mínim fins al 2010, segons les informacions subministrades pel president del Barcelona al fisc espanyol, ha afegit el reportatge.

Poc temps després, l'empresa controlada per Rossell va ser contractada sense licitació per la governació del districte federal de Brasília per organitzar un amistós entre Brasil i Portugal, que es va celebrar al desembre de 2008, amb inversions públiques per nou milions de reals (uns 4, 5 milions de dòlars, al canvi d'avui).

El març de l'any següent, l'altra sòcia d'Ailanto, Vanessa Precht, va signar un contracte d'arrendament d'una hisenda de Teixeira per 600.000 reals (uns 300.000 dòlars, al canvi d'avui).

Els documents a què ha tingut accés el diari revelen que, entre 2009 i 2010, l'ex dirigent de la CBF va rebre només una suma equivalent a $ 102.500, corresponent a la tercera part d'aquest import.

Segons "Folha de Sao Paulo", el Ministeri Públic brasiler sospita que Ailanto Màrqueting és una empresa de façana, que va ser creada exclusivament per aconseguir accés als recursos públics destinats a la realització de l'amistós entre Brasil i Portugal.

El reportatge afirma que la investigació policial sobre el cas "va demostrar que no hi va haver informes sobre costos per justificar tots els recursos públics (rebuts per) Ailanto".

"La policia va trobar indicis de sobrevaloració de despeses del partit, com ara transport aeri i allotjament. L'empresa va informar haver gastat 1,2 milions d'reals amb l'avió noliejat de la selecció portuguesa però el rebut obtingut per la policia és de 650.000 reals", ha afegit el text.

A més, Ailanto està sota sospita de desviar 1,1 milions de reals (uns 550.000 dòlars) en despeses no realitzats o que han estat coberts mitjançant la venda d'entrades per al partit.

L'escàndol involucra a més a l'ex governador del districte federal de Brasília, José Roberto Arruda, qui va renunciar al càrrec el 2010 enmig de greus denúncies de corrupció.

Teixeira, al seu torn, va renunciar al març a la presidència de la CBF enmig de sospites de vincles amb l'escàndol de pagament de suborns a membres del comitè executiu de la FIFA en la dècada dels 90 per part de l'empresa de màrqueting esportiu ISL , que va fer fallida el 2001.

Argentina iniciarà accions legals contra petrolieres britàniques

Argentina iniciarà en forma immediata accions legals contra cinc petrolieres britàniques que operen al voltant de les Illes Malvines, en disputa de sobirania amb el Regne Unit, les activitats van ser oficialment declarades "clandestines" per Buenos Aires.

"La declaració de clandestinitat donarà lloc a l'inici immediat de les accions civils i penals contra aquestes empreses, les que inclouen imputació de delictes duaners i fiscals", ha assenyalat avui la cancelleria argentina en un comunicat.

La mesura involucra les companyies Rockhopper Exploration, Desire Petroleum Public Limited Company, Argos Resources, Falkland Oil and Gas Limited i Borders & Southern Petroleum.

L'anunci es va produir després que el Butlletí Oficial de l'Argentina publiqués avui resolucions de la secretaria d'Energia en les que considera que les activitats d'aquestes companyies "resulten il·legítimes i clandestines per estar realitzant-se en una zona que es troba sota la sobirania de la República Argentina".

La cancelleria va dir que comunicarà "als països seu les empreses, Ens Regulador de la Borsa de Londres (Financial Services Authority), Tresor britànic, IOSCO (Organització Internacional de Comissions de Valors) i Borsa de Nova York el referit estat de clandestinitat de les empreses i la posada en marxa d'accions legals".

En les cinc resolucions, una per cada empresa, la secretaria d'Energia havia indicat que "els treballs i operacions que es troba realitzant a la Plataforma Continental Argentina no compten amb una autorització, concessió o permís atorgat per les autoritats competents del Govern Argentí, tal com ho estableixen les disposicions de la Llei d'Hidrocarburs N º 17.319".

L'empresa Borders & Southern Petroleum va anunciar l'abril passat un "descobriment significatiu" de gas a la conca austral de l'arxipèlag de l'Atlàntic sud, ocupat per Gran Bretanya des de 1833 i la sobirania reclama el país sud-americà.

La tensió diplomàtica entre els dos països ha augmentat el 2012, en complir les tres dècades del conflicte bèl·lic de 74 dies a les illes de l'Atlàntic sud que va deixar 649 argentins i 255 britànics morts.

Alemanya no només subministra submarins a Israel, també assumeix part del cost

Alemanya no només subministra submarins a Israel sinó també assumeix gairebé el 30% del seu cost, el que representa 135 milions d'euros, ha informat avui l'edició digital de la revista Der Spiegel. Israel planeja dotar els submarins alemanys amb ogives nuclears. Tres vaixells ja van ser lliurats al comprador i tres més seran despatxats abans de 2017. El Govern israelià estudia encarregar tres submarins més.

"Els submarins es lliuren sense armament perquè ja no és competència del Govern federal", va comentar el portaveu de l'Executiu alemany, Steffen Seibert.

Der Spiegel també va escriure que Alemanya planeja subministrar submarins al Pakistan, país que es nega a reconèixer Israel. Les negociacions continuen durant força temps. Pakistan vol comprar tres submarins per gairebé 1.200 milions d'euros.

Alemanya facilita els submarins, i el que Israel feu, és cosa seva - així reaccionar el Govern alemany a un informe publicat aquest cap de setmana pel setmanari Der Spiegel. Segons la revista, Israel equipa amb ogives nuclears els submarins construïts a Kiel.

"Amb l'ajuda de la tecnologia marítima d'Alemanya, Israel ha aconseguit establir un arsenal nuclear flotant", es llegeix en Der Spiegel. El Govern alemany s'absté de comentar sobre el tema. L'enviament de submarins es porta a terme sense armament: "El Govern federal no pren part en especulacions sobre el possible equipament posterior", va dir el portaveu del Govern Steffen Seibert a Berlín.

En general, l'opinió pública internacional assumeix que Israel posseeix armes nuclears. A Israel, però, aquest és un tema tabú. La línia oficial del Govern israelià segueix una màxima: "ni desmentim, ni confirmem". Els experts calculen que Israel té en el seu territori entre 200 i 300 ogives nuclears.

Submarins equipats amb armament nuclear li donarien a Israel l'oportunitat de reaccionar davant un atac nuclear en el seu propi terreny. Si Israel confirmés oficialment la possessió d'armes nuclears, els seus aliats haurien de prendre posicions. D'aquesta manera, però, poden continuar sent tan ambigus com el portaveu del Govern alemany aquest dilluns (2012.06.04).

Tecnologia de punta a preus especials


El Govern Federal justifica la seva enviament de submarins adduint que, amb això, Alemanya contribueix a la seguretat d'Israel. La seguretat de l'Estat jueu constitueix una "raó d'Estat" per a Alemanya, va reiterar el portaveu del Govern de Berlín. I en l'arrel d'aquesta postura alemanya, va recordar Seibert, hi ha la "responsabilitat històrica" ​​del seu país amb el destí del poble israelià.

Per al Govern, aquest sentit de la responsabilitat arriba tan lluny que no dubta a subvencionar part dels costos del Govern israelià. Els submarins de la classe Dofí són productes especials, adaptats a les condicions militars d'Israel. Però la pregunta sobre si el subministrament alemany ha anat acompanyat de sistemes especials amb capacitat per portar ogives nuclears roman sense resposta.

Tot i la fràgil situació de seguretat al Pròxim Orient, fins al moment, cap Govern Federal -independentment de la seva orientació política- havia posat objeccions a subministrar submarins a Israel. "Mentre floti, val", sembla ser la màxima que ha prevalgut fins a l'actualitat. La frase se li atribueix l'exministre d'Afers Estrangers, Hans-Dietrich Genscher, del partit liberal (FDP).

A debat, enviament de submarins alemanys a Israel


La indústria de defensa alemanya es beneficia d'aquests acords promoguts per l'Estat, especialment la companyia constructora de vaixells i submarins Howaldtswerke-Deutsche Werft, a Kiel.

Amb preus aproximats de 400 milions d'euros per peça, l'encàrrec i posterior venda de cada submarí constitueix un gran negoci. Per 2017, Alemanya vol enviar tres submarins més a Israel.

L'oposició exigeix ​​una explicació

També els partit alemanys d'oposició destaquen l'especial interès d'aquest país europeu en la seguretat d'Israel, però exigeixen informacions més detallades sobre l'acord al voltant dels submarins. "Es tracta de comprovar si en el contracte de subministrament es van contemplar els llançadors de míssils, o si aquests es van instal · lar a posteriori", va dir a Deutsche Welle el socialdemòcrata Rolf Mützenich, expert en temes de política exterior.

"Les especials relacions entre Alemanya i Israel poden justificar moltes coses, però mai l'enviament de submarins", critica Gregor Gysi, cap del grup parlamentari del partit L'Esquerra al Bundestag. Els Verds insisteixen que Israel sembla no haver complert la seva part de l'acord amb Alemanya. Es tracta, entre altres coses, de garantir, a canvi dels submarins, la construcció d'una planta de tractament d'aigües residuals a la Franja de Gaza. Els partits de l'oposició volen que el tema es debati al Bundestag.

La xocolata negra pot ser beneficiosa per a diabètics i malalts cardiovasculars

La xocolata negra pot reduir el risc de patir hipertonia i diabètis, fins i tot en els casos que la persona és propensa a patir patologies del cor, segons un estudi de científics australians, de l'Universitat de Melbourne, que utilitzà un model matemàtic per apreciar els efectes de consum diari de xocolata negra en 2.013 persones proclius a patir malalties cardiovasculars i diabetis.

L'estudi va abastar un període de deu anys. Tots els pacients van ser diagnosticats amb la síndrome metabòlica, tenien hipertensió, sobrepès i colesterol alt.

Els científics van arribar a la conclusió que el consum de 100 grams de xocolata negra pot prevenir problemes amb desenllaç letal (en 15 casos) i no letal (en 70 casos) entre 10.000 persones que durant una dècada apliquin la "xocoteràpia".

Així mateix, els especialistes aconsellen aplicar el tractament amb xocolata a pacients amb malalties del cor per la seva disponibilitat i preu reduït.

"Els drets de les dones són drets humans"

Un total de 135 organitzacions de la Plataforma Estatal en Defensa dels Drets Sexuals i Reproductius es mobilitzen "activament" per "frenar" la "vulneració de drets" que suposa la reforma de la llei de l'avortament del PP-Opus Dei, un dels plans estrella del ministre de 'Justícia', el beat Alberto Ruiz Gallardón. Els seus portaveus han recordat en roda de premsa que "hi ha molts púlpits, però també moltes organitzacions de dones". Presentació del manifest 'Decidir ens fa lliures', aquest matí, a Madrid. Foto: Mariaje.

Durant la presentació oficial de la Plataforma i del seu manifest, Decidir ens fa lliures, una de les seves portaveus, Susana Martín, ha assegurat que seran "molt persistents, molt tenaços i molt metòdiques, ja que estem convençuts que tenim la raó , i treballarem perquè el Govern sàpiga que no pot vulnerar els nostres drets ". "Els drets de les dones són drets humans", ha subratllat aquesta assessora jurídica, que ha afegit que l'Executiu ha d'entendre que "no pot atacar un dret que tant ha costat conquerir".

Martín ha insistit que no permetran "anar cap enrere", i ha dit que les organitzacions faran tot el que estigui a les seves mans per no patir la inseguretat jurídica i sanitària que suposaria tornar a una llei de supòsits com l'anterior.

Les organitzacions no volen patir la inseguretat jurídica que suposaria tornar a una llei de supòsits

Per la seva banda, Isabel Serrano, presidenta de la Federació de Planificació Familiar Estatal (FPFE) i portaveu també de la Plataforma, ha posat en relleu les dificultats que s'estan registrant en l'aplicació de la llei, tot i estar encara en vigor, i les diferències que s'estan generant entre les diferents comunitats autònomes. Serrano ha destacat la "gran incertesa" de les dones que, "a diferència del que passava abans", no saben on anar quan volen interrompre el seu embaràs i, a més, temen les conseqüències de la seva decisió.

La reforma de la llei no es sustenta en raons socials ni sanitàries sinó que les motivacions són "absolutament ideològiques" i "tot indica" que amb la reforma la universalitat i gratuïtat de l'avortament "desapareixeran".

El Consell de Garanties veu inconstitucional el decret sanitari de Rajoy

El Consell de Garanties Estatutàries considera que alguns aspectes del reial decret-llei de sanitat aprovat pel govern espanyol envaeixen competències de la Generalitat i són inconstitucionals. Així, el dictament veu deu aspectes que podrien no ser legals, i entén que es podria vulnerar el principi que tothom és igual davant la llei sense cap discriminació, el mateix dret a la protecció de la salut i l'ús del concepte d'urgència per a justificar la publicació del decret.

També veu errors en articles que ja havien originat polèmica, com ara els que modifiquen el concepte d'assegurat pel sistema sanitari, la prescripció de medicaments, la dispensació de fàrmacs als hospitals, el canvi en les professions sanitàries i en els estatuts del personal, etc.

A més, onsidera que es vulneren competències de la Generalitat en el reconeixement i control dels assegurats, en l'obligació de dispensar medicaments genèrics, en els canvis sobre el copagament farmacèutic i en les qüestions referents a la donació de cèl·lules i teixits humans.

Concretament, aprecia que el decret és contrari als articles 14, 43 i 86.1 de la constitució espanyola i que envaeix les competències de la Generalitat recollides en els articles 115, 136 i 162 de l'estatut.

L'escrit de conclusions s'ha adoptat per unanimitat, però hi ha hagut un vot particular d'un magistrat que entén que la restricció al dret a la salut dels immigrants vulnera un article més de la constitució.

Denunciaran la política repressiva de Felip Puig al Consell d’Europa

Presenten un informe sobre la "criminalització de la dissidència" arran dels "abusos policials" en les protestes contra les retallades i demanen una investigació del Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura.

La política repressiva endegada al Principat per part del Departament d’Interior de la Generalitat, visibilitzada amb actuacions com la ‘neteja’ de la plaça Catalunya del 27 de maig de l’any passat, les gairebé 100 persones detingudes arran de la vaga general del 29 de març o la tristament cèlebre web delatora dels Mossos d’Esquadra, acabarà amb una denúncia al Consell d’Europa. Associacions de drets humans, entitats civils i col·lectius socials presentaran aquest dimecres un informe en què, segons la nota de premsa, es detalla “la deriva penal, policial i repressiva contra la dissidència” que es viu a Catalunya des del 2011.

El document ha estat elaborat per l’Observatori del Sistema Penal i els Drets Humans (OSPDH) de la Universitat de Barcelona i conclou amb la demanda que el Comitè Europeu per a la Prevenció de la Tortura, emmarcat en el Consell d’Europa, realitzi urgentment una visita a Catalunya i obri una investigació per analitzar i abordar les respostes policials que s’estan donant a les protestes contra la crisi. L’informe, que porta per títol Criminalització de la dissidència, expansió del sistema penal i situacions d’abús policial com a respostes davant la situació de crisi econòmica a Catalunya forma part d’una campanya amb el nom Europa ho ha de saber, que té el suport d’organitzacions com la CGT o els Advocats Europeus Demòcrates, entre d’altres.

El Consell d’Europa, que va néixer el 1949, suma 47 membres i té com a finalitat la defensa dels drets humans i la democràcia parlamentària. Es tracta d’un organisme independent de la Unió Europea, però també té la seu a Estrasburg, com l’Eurocambra.

L'exdirector de Caixa d'Enginyers admet l'estafa de cinc milions a "clients VIP"

L'exdirector de la principal sucursal bancària de Caixa d'Enginyers de Barcelona Jordi B., per a qui el fiscal demana sis anys de presó, ha admès avui que entre 1999 i 2002 va estafar més de cinc milions d'euros a "clients VIP", la majoria persones d'avançada edat que confiaven cegament en ell i amb la salut precària, falsificant la seva signatura en xecs o enganyant-los amb productes financers de risc -participacions preferents- donant-los a entendre que el seu capital estava garantit.

L'acusat, que des de poc després dels fets pateix esquizofrènia residual i un trastorn amnèsic que li provoca llacunes en la memòria, s'ha limitat, gairebé balbotejant, a admetre amb uns "sí" a penes audibles a la sala, pel seu depauperat estat, que va cometre els delictes dels quals l'acusa el fiscal.

Per contra, només iniciar el judici, el tribunal ha absolt "in voce" a un altre dels acusats, al llavors director general de la Caixa d'Enginyers Hilario L., perquè el fiscal ha retirat l'acusació per extorsió perquè l'anciana que el va denunciar per pressionar-lo perquè firmés un acord perquè no portés el cas a la policia va fer marxa enrere i a més ja ha mort.

Líbia: Un grup armat envolta l'aeroport de Trípoli

Un grup armat ha envoltat avui dilluns l'aeroport internacional de Trípoli (Líbia), una mesura que obliga a desviar els vols a una terminal militar, va dir un funcionari de seguretat: "La situació a l'aeroport és molt tensa i hi ha tancs envoltant els edificis. Ningú pot entrar a la zona".

El funcionari va dir que el grup anomenat Brigada al-Awfea, del poble de Tarhuna, situat a 80 quilòmetres al sud-est de Trípoli, demanda l'alliberament d'un dels seus líders, que diuen que va desaparèixer dues nits enrere.

"La situació a l'aeroport és molt tensa i hi ha tancs envoltant els edificis. Ningú no pot entrar a la zona", va dir el funcionari, qui va declinar ser nomenat.

Supermercats suïssos marcaran els productes robats per Israel

La cadena de supermercats més gran de Suïssa, Migros, etiquetarà d'una manera especial els productes alimentaris robats pel sionisme, procedents dels assentaments il.legals situats als territoris palestins ocupats per Israel. A partir de gener pròxim, quan començarà a aplicar-se la mesura, cada consumidor podrà triar entre boicotejar les mercaderies subministrades pels colons sionistes o romandre indiferent i col.laborar amb l'espoli territorial i criminal contra Palestina.

Entre els productes que es veuran afectats es troben dàtils, maduixes i altres fruites, herbes aromàtiques i també màquines per gasificar l'aigua: "Fet a Cisjordània, zona de població israeliana" o "Fabricat a Jerusalem de l'Est, zona de població israeliana" seran les fórmules exactes amb què la cadena Migros identificarà l'embalatge de les mercaderies.

En un comunicat l'empresa dóna per "molt bé reflexionada" la decisió sobre el nou etiquetatge i indica que ha estat discutida al més alt nivell amb les autoritats suïsses. L'explicació oficial es refereix també a l'actitud de les Nacions Unides i del Govern de Suïssa, que consideren les colònies jueves a Palestina com il·legals des del punt de vista del dret internacional.

Migros ocupa un 37% del mercat de venda minorista en el sector alimentari i compta també amb botigues d'esports, decoració, espais d'esbarjo, una agència de viatges i un banc. Els mitjans de comunicació suïssos no descarten que altres minoristes puguin seguir els passos d'aquesta cadena.

A Espanya Mercadona fa el mateix que Israel, amb productes comprats al Marroc i produïts als terriotoris del Sáhara Occidental que pertanyen al Front Polisari al poble saharauí.

Hospitalitzat el líder dels comunistes russos

El líder del Partit Comunista de la Federació de Rússia (KPRF), Guennadi Ziugànov, va ser ingressat en un hospital de la ciutat de Kislovodsk (al sud de Rússia), informen els mitjans locals, que remeten a una font del Ministeri de Salut de la regió meridional de Stàvropol. El Partit Comunista ha desmentit els rumors sobre un possible atac cardíac del seu líder i ha subratllat que Ziugànov està sent atès en una clínica a causa d'una pujada de tensió relacionada amb una inflamació del genoll.

Segons informa el lloc web del partit, Guennadi Ziugànov tenia previst visitar Vladikavkaz (capital de la república russa d'Ossètia del Nord) durant els dies cinc i sis de juliol per participar al taller de les oficines regionals del Partit Comunista del Caucas Nord i del districte Federal del Sud.

No obstant això, la visita no es durà a terme ja que Ziugànov "haurà de continuar amb el tractament de la inflamació de genoll en el mateix Kislovodsk o volarà a Moscou", va precisar el Partit Comunista a la seva pàgina web.

El feixisme de Merkel emmalalteix als alemanys

Els dies de baixa per malaltia han assolit en Alemanya el rècord dels darrers quinze anys. Sobretot les malalties psíquiques van en augment: "No aconsegueixo fer el que m'encomanen. Quan estic assegut davant d'aquesta muntanya de treball, sento nàusees", diu un usuari de la plataforma virtual stressforum.net, demanant socors. Més de la meitat de la gent que treballa ho fa amb presses i sota pressió, el 63% diu que en els últims anys treballa més en la mateixa quantitat d'hores. Així s'afirma en una enquesta a nivell federal de març de 2012 realitzada per l'Associació Alemanya de Sindicats (DGB).

"Últimament tinc uns mals de cap terribles. Ja no puc dormir", explica un altre. Queixes com aquestes són més aviat la regla a Alemanya. Segons estudis realitzats, la pressió per un major rendiment ha augmentat molt en els últims anys.

Símptomes a prendre seriosament

Les malalties psíquiques i psicosomàtiques s'han multiplicat per deu en comparació amb la dècada dels 70, calcula Christine Richter, de la Xarxa Alemanya per a Foment de la Salut a l'Empresa. Es tracta d'una xarxa de diferents caixes mèdiques i institucions estatals que s'ocupen del tema. Richter aconsella prendre seriosament els primers símptomes: "Si comença a dormir malament regularment, si els pensaments comencen a girar, sense pausa, al voltant d'un problema i si hi ha un tall en les activitats socials, s'ha d'acudir a un metge".

Les persones que treballen en el ram sanitari i social estan especialment en perill; "la seva càrrega no és només psíquica sinó també física", explica Richter.

Quant a les diferències de gènere: les dones emmalalteixen més que els homes ja que sovint els toca assumir càrregues laborals i familiars. El 2010 el nombre de baixes per malestars psíquics en dones va doblar el nivell de l'any 2000.

Dany econòmic

El Centrum für Disease Management (Centre de Gestió de Malalties) de la Clínica Psiquiàtrica de la Universitat Tècnica de Munic calcula que, anualment, les empreses alemanyes perden entre 8 i 20 mil milions d'euros per causa de les malalties psíquiques dels seus empleats. Això, en realitat, no és nou: fa dos anys, 18 països europeus van subscriure a Edimburg una declaració a favor del foment de la salut psíquica dels treballadors.

No obstant això, la consciència que prendre mesures preventives redundaria també en benefici de les empreses tot just comença a despertar a Alemanya. Segons Richter, "cada euro invertit en la salut llança dos i mig de guany. A més, una empresa és més apreciada quan té programes per als seus empleats, i moltes empreses alemanyes necessiten urgentment atraure personal qualificat".

Una regulació estatal


D'altra banda, el sindicat IG Metall reclama més proteccions per als empleats, sobretot pel que fa al temps i volum de treball. Hans-Jürgen Urban, president d'IG Metall, advoca per una iniciativa antiestrès: "Els consells empresarials haurien qualificar per detectar els riscos psíquics dels empleats i per reforçar les mesures preventives. Exigim de la política una regulació que s'activi en situacions d'alt risc", diu Urban.

Amb tot, aconseguir una regulació es preveu difícil, lamenta Richter. La xarxa per a la qual treballa premia anualment a les empreses que s'hagin esforçat per vetllar de la salut dels seus empleats. Així, l'empresa Henkel va rebre la distinció "Move Europe Partner Excellence" perquè posa a disposició consultes especialitzades i seminaris sobre maneig de l'estrès per als empleats amb problemes psicosocials.

Referent a això, Richter aconsella als directius de les empreses establir un nivell de salut d'assolir i començar per concedir descans als seus treballadors. "El missatge d'una empresa hauria de ser: no esperem de tu que llegeixis el teu correu electrònic partir de les 20:00 o que estiguis pendent del mòbil. Una cosa així aporta a la higiene mental ja que l'empleat tingui temps per a si mateix i per ocupar-se de la seva família".

SI obre un fons de rescat per a les multes dels #novullpagar

Solidaritat Catalana per la Independència (SI) ha obert un compte corrent, amb una aportació inicial de 5.000 euros, per pagar les multes que arribin als qui s'hagin negat a pagar peatges, mentre es tramiten els recursos. El secretari general de SI, Uriel Bertran, ha emplaçat ciutadans i entitats a fer també aportacions al fons de rescat, obert al Banc de Sabadell amb el número de compte: 0081-0163-61-0001316735.

Bertran ofereix als qui rebin una multa pel #novullpagar que escriguin a l'adreça multes@solidaritatcatalana.cat, des d'on se'ls 'facilitaran els recursos administratius i judicials corresponents. Quan s'esgoti la via adminitrativa, i en el cas de desestimar-se els recursos administratius, s'ajudarà els ciutadans a pagar els 100 euros de multa mentre es tramiten els recursos judicials, per evitar recàrrecs i embargaments'.

Bertan ha afirmat que el fons es gestionaria amb 'transparència i publicitat', i que en cas que es guanyin els recursos, els diners del fons 's'invertiran en altres finalitats socials i els donants podran recuperar, si volen, la seva aportació'.

Crespo (CiU) va cobrar un sou opac de la sanitat pública mentre era alcalde de Lloret

Xavier Crespo, diputat de CiU al Parlament, va percebre un sou opac de fins a 3.000 euros mensuals de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva mentre era alcalde de Lloret de Mar, tot i que el seu càrrec -pel qual percebia un salari superior als 50.000 euros anuals- li impedia percebre altres ingressos.

Aquesta és una de les conclusions de l'auditoria de Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), filial de la Corporació, que la Sindicatura de Comptes va elaborar el 2006 i mai va fer pública, i a la qual ha tingut accés EL PAÍS. Aquest sobresou, pel que en total va ingressar 52.775 euros fins a 2005, és només una part dels 209.000 euros que Crespo i la seva dona, Guadalupe Oliva Pujol -també metge-, haurien percebut de forma irregular des de la Corporació, organisme públic que gestiona els hospitals de Calella i Blanes. Entre aquests ingressos, els auditors detallen el cobrament de complements indeguts, el càrrec de despeses personals a l'empresa i un cas en què Crespo es va quedar amb més de 4.000 euros que un client havia pagat a CMSM.

El ple de la Sindicatura, organisme que controla les finances de les administracions catalanes, va encarregar l'auditoria el 2005 després que la Intervenció de la Generalitat alertés sobre irregularitats en CMSM. Un any més tard, però, la majoria del ple -formada pels síndics de PSC, CiU, ERC i PP- va optar per no remetre al Parlament l'informe, fet pels auditors de la Sindicatura i dirigit per Agustí Colom, síndic nomenat a proposta d'ICV.

El ple va decidir enviar al Tribunal de Comptes només els indicis d'irregularitats detectats per la Intervenció. Sense tenir accés a l'informe que detallava el cúmul de pagaments opacs, sobresous i altres irregularitats -que beneficiaven també a altres metges i gestors de la Corporació- trobats per l'auditoria, el Tribunal de Comptes va arxivar el cas el 2010.

Xavier Crespo, traumatòleg, va deixar el seu lloc a jornada completa a l'hospital de Blanes l'any 2000 per integrar-se en CMSM, empresa pública recentment creada per la Corporació per entrar en el negoci de l'atenció sanitària a estrangers. Des del principi va assumir el càrrec de gerent, es va encarregar d'ordenar els pagaments al personal i manejar la caixa, segons l'informe de la Sindicatura. La seva relació formal amb l'empresa va durar 40 mesos, d'abril de 2000 a juliol de 2003, moment en que deixa aquest treball per a ocupar l'alcaldia de Lloret.

La ruptura va ser només aparent. Els documents interns -fulls de comptabilitat, factures, moviments de caixa, xecs...- als que els auditors van tenir accés revelen que després d'arribar a l'alcaldia, Crespo va percebre 2.263 euros bruts (1.800 nets, sense l'IRPF) al mes per "honoraris mèdics". Entre abril de 2004 i maig de 2005, a més, el diputat de CiU va percebre altres 826 euros al mes a compte d'un deute que CMSM havia contret amb ell al comprar -també de forma irregular, segons l'informe- la cartera de clients que Crespo i la seva dona tenien en el seu consultori privat.

La primera factura, datada el 24 de maig de 2004 i de 19.058 euros (IRPF inclòs), li va abonar amb caràcter retroactiu nou mesos pendents. La segona factura, datada una setmana més tard, torna a pagar-li amb caràcter retroactiu dos mesos i, a més, afegeix el sobresou pendent de la compra de la seva cartera de pacients. A partir d'aquí, Crespo anirà emetent mes a mes factures per un total de 3.089 euros, que incloïen 1.800 euros nets, l'IRPF i els pagaments per la cartera de pacients, que l'auditoria denomina "fons de comerç". L'últim d'aquests pagaments, realitzat el 7 de juny de 2005 -després que es coneguessin les primeres notícies d'irregularitats en CMSM- com a remuneració pels dos mesos anteriors, es realitza mitjançant xec bancari i sense emetre cap factura.

En el ple municipal de Lloret de agost de 2005 -extraordinari, després de conèixer les irregularitats detectades per la Intervenció- Crespo va justificar els cobraments assegurant que CMSM era una "empresa privada" creada per "10 socis que van posar 50.000 pessetes cada un". En realitat, era una empresa 100% propietat de la Corporació, ens públic creat el 2001 pels centres sanitaris de la zona, que fins llavors treballaven sota una sola gestió.

L'alcalde va assegurar que els cobraments eren deutes pendents per un "pacte empresarial anterior", en referència a la compra de la seva cartera de clients, i va acabar assegurant: "A partir de 2003 sol treball en un lloc, només tinc un sou, el del Ajuntament".

La comptabilitat de CMSM revela que el pagament del deute pel fons de comerç ascendia a 826 euros. La resta -2.263 bruts, 1.800 nets- eren el sou opac que li pagava la Corporació. Crespo girava les factures per "honoraris mèdics".

El diputat de CiU va assegurar ahir que fins a 2006 no va saber que CMSC era una empresa pública. "Fins llavors vaig pensar que era privada amb caràcter general", va afirmar. Sobre els cobraments des de la Corporació mentre era alcalde, va defensar que eren pels seus "honoraris mèdics". "És cert que fins a 2005 no vaig tenir l'autorització per compatibilitzar meu càrrec públic amb la medicina. Va ser un tema administratiu ", defendió.Crespo assegura que" aquest cas ja ha estat estudiat pel Tribunal de Comptes, que ha fallat al meu favor".

Les 70 pàgines de l'informe mai fet públic per la Sindicatura també posen de manifest altres irregularitats i cobraments fora de la normativa per part del matrimoni Crespo. Entre ells hi ha complements salarials no inclosos en el conveni ni en els seus contractes laborals. Crespo, per exemple, va cobrar en els tres anys i quatre mesos que va ser gerent de CMSM un total de 66.241 euros en concepte de "complement de responsabilitat".

Els auditors destaquen que en el contracte laboral, aquest complement era de 8.927 euros anuals, de manera que Crespo hauria rebut 37.988 euros més de l'estipulat. L'empresa també va pagar a Crespo i Oliva un complement -denominat complement A- que no figurava en el conveni aplicable ni en el contracte. "Aquest complement no es va pagar a tot el personal", recalca l'informe. Crespo va cobrar per aquest concepte 2.515 euros i Oliva, 4.175.

La dona de Crespo va rebre també 3.301 euros per pagues extraordinàries de 2000 que no li corresponien, detalla l'auditoria. Aquest mateix any va cobrar irregularment, sense cotitzar a la Seguretat Social, l'import equivalent als dos mesos de treball anteriors a que fos contractada per CMSM. L'empresa també va cobrir despeses, que els auditors consideren privats, del matrimoni, com el pagament de la quota del Col·legi de Metges, de l'Agrupació de Ciències Mèdiques de Girona i del Club d'Hoquei de Lloret. En total, aquestes factures assumides per CMSM ascendeixen a 7.424 euros.

Els auditors també destaquen com irregular la condonació d'un deute de 7.952 euros que el matrimoni mantenia amb l'empresa. D'aquests, 4.217 corresponen a serveis prestats per CMSM a Sanitas, que aquesta empresa havia pagat a Crespo i que aquest mai va ingressar en CMSM. Altres 1.656 euros són per un reintegrament fet per Crespo i que aquest no va justificar.

L'informe dels auditors de la Sindicatura destaca que tots els pagaments irregulars van ser autoritzats pels administradors de CMSM, càrrec que requeia sobre el gerent de la Corporació. Entre 2000 i 2003, el lloc l'ocupava Pere Vallribera, actual gerent del Consorci Sanitari de Terrassa. A mitjan aquest any, Vallribera va ser substituït per Núria Constans, qui encara gestiona la Corporació de Salut del Maresme i la Selva, organisme que rep uns 100 milions d'euros anuals del Departament de Salut. La substituta de Crespo en la direcció de CMSM, aquest cop amb el càrrec de consellera delegada, va ser Carme Aragonès, actual regidor de Benestar Social pel PSC a Pineda de Mar

En els tres anys que va estar vigent el contracte de Xavier Crespo -entre abril de 2000 i juliol de 2003- i els cinc anys que Guadalupe Oliva va treballar per CMSM -de juny de 2000 a maig de 2005- el matrimoni va ingressar de manera que l'auditoria considera plenament legal 335.000 euros.

Agustí Colomines: "Si es demostra que hi va haver finançament il·legal me'n vaig"

"Si es demostrés que ha existit en el passat finançament il·legal de Convergència Democràtica de Catalunya estaria disposat a replantejar la meva relació. Me n'aniria". D'aquesta forma tan contundent s'ha manifestat l'actual Director de la Fundació CatDem, hereva de la Fundació Trias Fargas, Agustí Colominas. Reconeix que els convenis signats per CDC i el Palau de la Música "són més que discutibles" i acusa Millet d'utilitzar per preparar la seva "gran estafa".

En les últimes hores, un informe policial ha posat de nou sobre la taula el finançament il·legal de CDC a través del Palau de la Música. Si fa uns dies, un dels proveïdors de CDC va afirmar haver donat 775.000 euros a CDC per "fidelitzar-la com a client", l'informe policial creu que hi ha indicis més que suficients per pensar que des del Palau de la Música es transferien aportacions al partit que governa Catalunya.

Encàrrec personal de Mas


Agustí Colomines va rebre l'encàrrec de refundar la Fundació Trias Fargas el 2008, per encàrrec del president Artur Mas, per convertir-la en l'actual Fundació Catalanisme i Democràcia (CatDem). Ell està donant la cara sobre uns assumptes que no són de la seva responsabilitat perquè la investigació policial i judicial correspon des del 2002 fins al 2008. En aquest any, Colominas ja va demanar a Artur Mas que CatDem no fos continuïtat de la Trias Fargas "perquè la continuïtat era un problema".

"Amagar el cap és com enganyar a la teva parella"

Colominas, tot i no tenir cap responsabilitat, és l'única persona que està donant explicacions. "Jo crec que cal donar explicacions. Amagar el cap sota l'ala té unes connotacions brutals. És com enganyar a la teva parella ". No obstant això, l'últim director de la CatDem, Antoni Vives, actual regidor de l'Ajuntament de Barcelona dóna la callada per resposta. Tampoc ha dit ni una paraula el seu predecessor, el sionista i propagandista de CiU Vicenç Villatoro, ara col.locat de director de l'Institut Ramon Llull.

Cas Millet

Agustí Colominas càrrega amb contundència contra Felix Millet. "Estic convençut que Millet desvia l'atenció feia el finançament il · legal de CDC. Tracta d'afeblir a CDC i el president Mas quan ell és el culpable del desfalc del Palau de la Música". L'actual director de la Fundació de CDC, que no és militant del partit, considera que l'informe policial "és un cúmul de judicis de valor que encara està pendent de la valoració del jutge" i que "les declaracions del proveïdor de CDC no són més que declaracions. Caldrà veure quina és la valoració judicial".

No obstant això, Colominas considera que "els convenis signats per la Fundació Trias Fargas i el Palau de la Música són més que discutibles" així com que "els gestors del Palau s'aprofitaven d'aquesta relació per preparar la seva gran estafa". També Colominas considera que "és probable" que les empreses "feien donacions a canvi d'inversions futures".

Delgado col·loca al seu entrenador que va cobrar 637.000 euros en subvencions

El conseller de Turisme, Carles Delgado (PP), ha col·locat ara a l'Escola Balear de l'Esport al seu entrenador personal i ex assessor de l'Ajuntament de Calvià, Younes Ouriaghli, que va percebre ajudes i subvencions de l'Ajuntament per valor de 637.445 euros a través d'una empresa que després va passar a ser gestionada per la seva germana, l'empresa anomenada Associació Esportiva d'Atletisme de Calvià.

A aquest import cal suma, a més, els 2.857 euros bruts mensuals que cobrava de l'Ajuntament com a responsable de Projectes d'Esports, de manera que la quantitat percebuda l'Ajuntament de Calvià entre els anys 2007 i 2011 s'acosta als 800.000 euros.

Els ajuts


Les ajudes rebudes per l'assessor del conseller, que a més és el seu entrenador personal, corresponen a subvencions per a la realització de la prova de marató de Calvià, pel que a més cobraven entrada i inscripció sense treure aquests ingressos dels costos de subvenció. Per aquesta partida, la seva empresa, gestionada per ell o per la seva germana, va obtenir 212.000 euros.

A aquesta quantia se sumen les aportacions que va fer l'Ajuntament de Calvià governat llavors per Carlos Delgado per a la gestió de la pista d'atletisme. Els ingressos globals durant l'anterior legislatura van ser de 204.883 euros.

El tercer gran capítol d'ingressos de diners públics es refereixen a diversos contractes menors formalitzats per l'Ajuntament. Els contractes corresponen a l'organització de diversos esdeveniments, com els Jocs Esportius d'Atletisme, dels Jocs Motrius o diversos campus esportius a Magaluf. La suma de tots els contractes menors formalitzats en la passada legislatura llança una quantitat de 220.562 euros.

La contractació d'aquest assessor per part de l'Ajuntament va entrar en flagrant contradicció amb la concessió dels ajuts per a l'organització de la prova de Marató de Calvià. Les primeres subvencions, que eren de caràcter nominatiu, es van concedir directament a la marató, una cosa que prohibeix taxativament la llei.

Per aquesta raó, l'Ajuntament es va veure obligat a fer un informe conjunt de Secretaria a Intervenció en el qual es va demanar que no es concedissin ajudes nominatives per a l'objecte de subvenció, sinó per al subjecte que les rep. L'informe d'aquests dos departaments va ser tan clar que les subvencions van passar a ser nominatives a l'empresa.

Crítiques

El PSIB ja havia denunciat que l'assessor de Delgado havia cobrat grans quantitats de diners en subvencions mentre simultàniament percebia una assignació del propi Ajuntament. Aquestes denúncies no han impedit que l'exalcalde, Carlos Delgado, hagi decidit contractar de nou com a assessor a l'Escola Balear de l'Esport a qui a més és el seu entrenador esportiu personal.