dijous, 17 de gener de 2013

Prohibeixen volar als Boeing 787 "Dreamliner" dels EUA

Europa, Xile, Japó i Índia han seguit la decisió de l'Agència Federal d'Aviació nord-americana (FAA) de deixar en terra els Boeing 787, fins que es resolguin els problemes tècnics que afecten els "Dreamliner". Desenvolupada pel fabricant nord-americà Boeing Commercial Airplanes, l'aeronau, de doble passadís, pot transportar entre 210 i 290 passatgers, depenent de la configuració dels seients. El seu primer vol va tenir lloc el 19 de desembre de 2009.

Després de diversos contratemps en els 787 de Boeing, l'Agència de Seguretat Aeronàutica Europea (EASA) va resoldre prohibir els vols d'aquest model, també conegut com "Dreamliner". La decisió es va adoptar després que la FAA nord-americana prengués la mesura de deixar en terra aquests avions mentre s'investiguen i resolen els problemes en les seves bateries.

Les aerolínies afectades

Japó i l'Índia també es van sumar a la prohibició, igual que l'aerolínia xilena LAN, que va ser la primera companyia llatinoamericana a incorporar aquest model a la seva flota i té tres aparells d'aquest tipus. A Europa, fins ara només la línia aèria polonesa LOT disposa de Boeing 787.

Fins ara, Boeing ha lliurat 50 avions "Dreamliner", dels quals la meitat va tenir com a destinació a Japó. Als Estats Units només United Airlines disposa d'aeronaus d'aquest modern model. Els sis avions només podran tornar a enlairar quan l'aerolínia li hagi demostrat a la FAA que les bateries són segures, ha indicat l'agència.

Un desastre per Boeing

Aquest dimecres, un Boeing 787 de l'aerolínia japonesa All Nippon Airways Co (ANA) va realitzar un aterratge d'emergència a l'oest del Japó després de detectar fum a la cabina del pilot, a causa del incendi d'una bateria. Arran d'aquest incident, Japan Airlines (JAL) i ANA suspendre tots els vols programats del "Dreamliner" per aquest dimecres i dijous.

La setmana passada es va incendiar una bateria d'un "Dreamliner" que estava estacionat a l'aeroport de Boston.

Bateries de liti


La FAA té previst col·laborar amb Boeing i les aerolínies per trobar com més aviat millor una solució al problema de les bateries. Però això podria no ser tan senzill, ja que aquest modern jet depèn més de l'electricitat que models més antics. Molts sistemes hidràulics van ser reemplaçats per sistemes informatitzats.

Segons la FAA, les bateries són acumuladors d'ions de liti. Aquest tipus també és usat en telèfons mòbils, càmeres digitals i ordinadors portàtils perquè en un espai petit poden acumular molta energia i tenen llarga durada. No obstant això, també en el cas d'aparells electrònics va haver informes de bateries que es van incendiar.

En el cas dels "Dreamliner" s'estan analitzant les causes del risc d'incendi de les bateries, va indicar la FAA. La setmana passada aquest organisme va iniciar una àmplia investigació, sobretot dels sistemes elèctrics i mecànics, després d'una sèrie de contratemps.

Treballadors de l'Ajuntament de Madrid protesten pel reingrés de Carromero

Treballadors de la Junta Municipal de Moratalaz van a remetre un escrit de protesta tant a la regidora presidenta del districte, Begoña Larraínzar, com l'alcaldessa de Madrid, Ana Botella, per la reincorporació del vicesecretari de Noves Generacions del PP de Madrid, Angel Carromero, al seu lloc com 'assessor' de la Junta, cobrant 50.000 € sense cap titulació.

El 'cadell' del PP, condemnat a Cuba a quatre anys de presó per homicidi imprudent després de patir el passat 21 de juliol un accident de trànsit en què van morir dos dissidents cubans, té un sou de 50.000 euros a l'any tot i que no és ni llicenciat ni se li coneix cap titulació, ni tan sols el carnet de conduir.

Fonts sindicals han informat que dimarts es va realitzar una assemblea de treballadors del districte que va acordar adoptar aquesta mesura en protesta per la reincorporació de Carromero a l'Ajuntament.

L'escrit sosté que suposa un "menyspreu" a la funció pública la tornada de Carromero al seu lloc d'assessor a la Junta Municipal, quan precisament s'estan patint "retallades i no es reposen vacants" de personal municipal.

Les esmentades fonts han assegurat que presentaran properament aquest escrit ja compten ja amb firmes suficients (apunten al 50% del personal) però esperen que la majoria dels empleats municipals puguin adherir a aquest escrit on expressen el seu malestar per la tornada de Carromero a la Junta.

Aquesta iniciativa s'ha adreçat al personal de serveis administratius de la Junta, al personal dels centres culturals que gestiona la Junta i els serveis socials del districte fonamentalment.

Rato va mentir al jutge i admet ara una relació amb l'assessor de Bankia

El jutge de l'Audiència Nacional Fernando Andreu estudia un escrit presentat per la defensa de l'expresident de Bankia, Rodrigo Rato, en el qual aquest modifica la seva declaració davant el jutge del cas Bankia i en el qual, en contra del que va dir, reconeix una relació comercial amb Jaime Castellanos, president a Espanya de Lazard, l'entitat que va assessorar Bankia en el seu debut borsari el juliol de 2011 amb els comptes falsejats.

Segons han explicat a Efe fonts jurídiques, durant la seva declaració davant del jutge el passat 20 de desembre -i a preguntes del magistrat-, Rato va negar qualsevol tipus de relació professional o comercial amb Castellanos, al marge de la derivada de Lazard a la sortida a borsa de Bankia.

No obstant això, en l'escrit ara presentat -incorporat ja per Andreu a la causa judicial oberta sobre la crisi de l'entitat-, Rato admet que actualment forma part, juntament amb Castellanos i d'altres persones, d'una comunitat de béns titular d'un local comercial a la localitat madrilenya d'Alcorcón, que és objecte d'arrendament a tercers.

A més, l'exvicepresident del Govern explica que el 30 octubre 2009 va constituir amb Castellanos i d'altres la societat immobiliària Paracuga, encara que precisa que "no ha realitzat operació mercantil de cap classe".

Tres anys després -continua l'escrit-, va elevar a públic el seu acord social de dissolució, liquidació i extinció, que va ser presentat en el registre mercantil el 29 de novembre.

De moment, segons les mateixes fonts, la Fiscalia Anticorrupció encara no ha respost al jutge si escau citar Castellanos com a testimoni, tal com va sol·licitar UPyD després que Rato negués davant del jutge la seva relació amb Castellanos més enllà de la derivada de Lazard.

La formació de Rosa Díez va reclamar aquest testimoni en considerar que aquesta relació amb l'expresident de Bankia suposa un clar cas de conflicte d'interessos, de manera que el partit demanava, a més, que s'investigui si la falsedat de Rato en la seva declaració pot ser constitutiva d'un delicte d'administració deslleial.

Així mateix, reclamava la compareixença del ministre d'Economia i Competitivitat, Luis de Guindos, perquè aclareixi la seva intervenció en la gestió de Bankia durant les setmanes prèvies a la dimissió de Rodrigo Rato com a president.

En la seva declaració, Rato va afirmar que el Govern li havia demanat un nou pla de viabilitat per a l'entitat pocs dies després que el Banc d'Espanya aprovés un altre pla anterior de recapitalització i el pla estratègic de BFA-Bankia fins a 2015.

La majoria de capellans pederastes alemanys va planejar els abusos

La gran majoria dels capellans catòlics alemanys que van cometre abusos sexuals amb menors van planificar els seus actes i es van guanyar prèviament la confiança de les seves víctimes, segons un informe presentat avui per la Conferència Episcopal de l'Església Catòlica a Alemanya. Les conclusions de l'estudi, basat en les consultes a una línia telefònica de la pròpia l'Església per a l'atenció de les víctimes, són "esgarrifoses", ha reconegut el bisbe Stephan Ackermann. "Especialment greu és el fet que la majoria dels abusadors enganyaven als menors assegurant que els seus actes eren expressió d'amor a Déu".

Les consultes a la línia, en funcionament des de març de 2010 a finals de 2012, revelen que la majoria d'aquests religiosos "es guanyaven premeditadament la confiança dels nens per després abusar-ne", afirma Ackermann.

La majoria de les trucades es remetien a casos ocorreguts entre 1950 i 1980 i, segons les conclusions de l'estudi, "en gairebé cap cas es pot parlar de situacions casuals o actes sobtats". "Especialment greu és el fet que la majoria dels abusadors enganyaven als menors assegurant que els seus actes eren expressió d'amor a Déu", ha apuntat Ackermann.

Un alt percentatge de les persones que van trucar a la línia telefònica -un 60%- van ser les mateixes víctimes, principalment homes, mentre que en d'altres van ser familiars o persones del seu entorn.

La presentació de les conclusions de l'estudi segueix a la polèmica generada una setmana enrere per la rescissió del contracte que la Conferència Episcopal havia subscrit amb l'Institut Central Criminològic de Baixa Saxònia (KFN), un equip de criminòlegs alemany, per aclarir els casos de pederàstia.

A la cancel·lació del contracte va seguir l'acusació de censura per part del director de l'equip, Christian Pfeiffer. Pfeiffer va rebre, també el 2010, l'encàrrec de la Conferència Episcopal d'aclarir els casos d'abusos sexuals a menors revelats en pràcticament totes les diòcesis alemanys durant dècades.

La mateixa Conferència va donar per cancel·lat l'acord, alhora que anunciava que el treball seria delegat en un altre equip, davant el temor que es difonguessin dades personals, el que afectava tant a víctimes com a presumptes abusadors.

L'equip de Pfeiffer va denunciar intents de l'esglèsia pert a censurar les informacions, cada vegada més insistents, el que va fer que la mateixa institució hagi abandonat la cooperació amb el Vaticà. L'equip -el de més gran prestigi a Alemanya- ha sustentat el seu treball en actes recollides des de 1945 i conservades en arxius eclesiàstics de diverses diòcesis i institucions catòliques.

L'Església catòlica té a Alemanya uns 24,6 milions d'fidels, aproximadament els mateixos que l'evangèlica.

L'Església catòlica alemanya atura l'investigació dels abusos sexuals

L'investigació sobre casos d'abús sexual per part de sacerdots de l'Església Catòlica a Alemanya s'ha aturat pels intents de l'Esglèsia de censurar i manipular les dades i la seva publicació. L'institut que va contractar l'esglèsia no vol treballar més en aquestes condicions i ha denunciat els fets.

Després de conèixer el 2010 nombrosos casos d'abús sexual en l'Església Catòlica Alemanya, aquesta va encarregar a l'Institut Central Criminològic de Baixa Saxònia (KFN) una investigació científica. Els bisbes alemanys van prometre aclarir els casos d'abús i indemnitzar les víctimes. Però fins avui no es coneixen les dimensions dels abusos, La investigació del KFN havia de fer llum sobre els casos però els intents del Vaticà per falsejar i manipular la informació ha acabat amb la "cooperació".

Mor el gran actor Fernando Guillén als 81 anys

L'actor català Fernando Guillén, protagonista, entre moltes pel·lícules de 'Dones a la vora d'un atac de nervis', ha mort a Madrid als 81 anys, ha informat avui l'Acadèmia de Cinema. A la imatge, l'actor Fernando Guillén i el seu fill, Fernando Guillén Cuervo, a la gala de la vintena edició dels Premis Goya del cinema espanyol.

Pare dels també actors Cayetana i Fernando Guillén-Cuervo, va guanyar un Goya per 'Don Joan als inferns' i desenvolupar una sòlida carrera teatral i televisiva sent un referent com a actor de caràcter també al costat de la seva esposa la carismàtica actriu Gemma Cuervo.

L'Audiència de Barcelona ordena reobrir la causa contra els Carulla per frau fiscal

L'Audiència de Barcelona ha ordenat aquest dijous reobrir la causa contra els sis germans de la família Carulla acusats d'un delicte contra la Hisenda Pública en operacions de compravenda d'accions entre empreses del conglomerat de societats d'Agrolimen, segons l'acte judicial. El fiscal sospita que els germans van utilitzar aquestes operacions per fer irregularment amb entre 400.000 euros i un milió evadint impostos, tal com recollia un informe de l'Agència Tributària.

Ho ha fet després d'acceptar els recursos presentats pel fiscal de Barcelona Francisco Bañeres i l'Advocacia de l'Estat contra el sobreseïment del cas que havia decretat l'octubre el titular del Jutjat d'Instrucció 4 de Barcelona, Josep Maria Miquel Porras, en no apreciar indicis de delicte en diverses operacions dels germans Lluís, Maria, Montserrat, Artur, Aurèlia i Jordi Carulla.

El fiscal sospita que els germans van utilitzar aquestes operacions per fer irregularment amb entre 400.000 euros i un milió evadint impostos, tal com recollia un informe de l'Agència Tributària.

El jutge arxiva la causa contra la família Carulla per frau fiscal

El Jutjat d'Instrucció 4 de Barcelona ha acordat sobreseure la causa contra els sis germans de la família Carulla per un delicte contra la Hisenda Pública en operacions de compravenda d'accions entre empreses del conglomerat d'empreses Agrolimen.

En el seu acte d'aquest dilluns, el jutge no veu indicis de delicte en diverses operacions realitzades pels germans de les quals se sospitava que van servir per fer-se irregularment amb entre 400.000 euros i un milió evadint impostos, tal com recollia un informe de l'Agència Tributària.

Segons el jutge, totes les operacions que estaven sota sospita es van fer d'acord amb la normativa vigent i sota el control de les autoritats fiscals corresponents, a més que "no hi ha cap impediment per a la realització d'operacions entre societats sotmeses a una mateixa direcció".

Catalunya: Els amics i families de CiU i PP defrauden 16.000 milions d’€ anuals

El frau empresarial català multiplica sis vegades les retallades de l’executiu neocon de CiU i PP. Els noms dels 1.600 grans evasors són blindats i protegits pels mateixos governs defraudats. La nissaga Carulla, el pare d’Artur Mas, els Carceller de DAMM SA, el futbolista Luis Enrique, l’empresari químic Bas Puig, el directiu de RBA Ricardo Rodrigo, l’arquitecte Alfredo Arribas, Alejandro Sanz o Emilio Botin són entre els defraudadors.

Hisenda xifra entre 400.000 i un milió el frau de cada un dels Carulla

Un últim informe de l'Agència Tributària xifra entre 400.000 i un milió d'euros la quantitat defraudada per cadascun dels sis germans Carulla, propietaris de la corporació Agrolimen, a través de societats instrumentals amb seu a paradisos fiscals. Segons han informat fonts judicials, Hisenda ha emès un tercer informe en què ratifica les sospites de frau fiscal en l'impost de patrimoni dels Carulla i concreta la quota defraudada, que en algun cas arriba al milió d'euros.

L'informe d'Hisenda atribueix la major quantitat defraudada a Jordi Carulla, que tributa amb la seva dona com a no resident a Espanya i al qual la recerca situa al centre de la trama d'evasió fiscal, per ser l'administrador del complex d'empreses suposadament instrumentals establertes en paradisos fiscals. Segons les conclusions de l'Agència Tributària, els sis germans haurien defraudat presumptament entre 400.000 i un milió d'euros cadascun principalment a través d'una operació de compra-venda d'accions entre societats del grup, algunes amb seu a països amb avantatjosos règims fiscals, l'any 2006.

El G16 català: L'oligarquia franquista que governa CiU i PP

En són 16 caps de colla. Es reuneixen cada dos mesos, de manera rotativa, als menjadors de les seves luxoses seus respectives. Les baixes més freqüents d’aquest lobby barceloní d'oligarques que es coneix com el G-16 són les dels presidents dels clubs de futbol RCD Espanyol i FC Barcelona (tal vegada se’ls acumulen massa dinars). Algunes entitats mantenen la denominació d’origen castellà i cinc d’elles expliciten la seva vocació monàrquica amb la paraula “Real”. A continuació els 16 representants de l'oligarquia catalana, que governa i dicta les polítiques neonazis de CiU i PP. Foto: Juan Rosell (CEOE), José Ferrer (Freixenet), Gay de Montellà (president de Foment de Treball), Artur Mas i Isidre Fainé (La Caixa).

L'exnòvia de Jordi 'júnior' ratifica la seva denúncia sobre el tràfec de diners dels Pujol a l'estranger

María Victoria Álvarez, excompanya de Jordi Pujol Ferrusola (foto), ha ratificat aquest dijous davant del jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz seva denúncia sobre els moviments de diners en comptes a l'estranger de la família de l'expresident de la Generalitat Jordi Pujol, segons fonts jurídiques. La declaració "ratificadora i ampliatòria" de Maria Victòria Álvarez "pot determinar tant la procedència de la continuació de les diligències penals incoades com l'esvaïment de la significació penal dels fets denunciats".

La declaració de la testimoni s'ha perllongat hora i mitja, i han estat presents dos advocats en representació de Jordi Pujol Ferrusola, un d'ells José Antonio Choclán, que va ser un dels acusadors contra l'exjutge Baltasar Garzón en el cas de les escoltes il·legals de Gürtel. El jutge Ruz havia ofert al primogènit de Jordi Pujol participar en l'acte d'aquest dijous per salvaguardar el seu dret de defensa.

María Victoria Álvarez ha aconseguit passar desapercebuda per a la vintena de periodistes que van acudir a l'Audiència Nacional a cobrir la informació sobre la seva compareixença, cap dels quals va aconseguir captar la seva imatge.

Al final de la declaració, el jutge Ruz ha dictat una providència per preguntar al fiscal Anticorrupció sobre el camí a seguir en la diligències. És a dir, si considera que l'Audiència Nacional és competent en la investigació, si s'han de practicar noves diligències, i, en general, sobre el curs que s'ha de donar a les actuacions.

El magistrat va prendre declaració a Maria Victòria Álvarez obligat per la Secció Tercera de la sala penal de l'Audiència, ja que la seva decisió inicial era enviar el cas al Jutjat d'Instrucció número 43 de Madrid per entendre que no era competent. La Fiscalia Anticorrupció va recórrer en considerar que, amb caràcter previ, calia prendre declaració a Álvarez, el que va concedir la Sala.

Maria Victòria Álvarez va denunciar en dependències policials l'existència de viatges realitzats per Jordi Pujol Ferrusola a Andorra portant una motxilla amb gran quantitat de diners en bitllets de 500 euros, així com la realització de viatges a Mèxic per a la gestió de casinos i construcció d'un hotel ia Londres per invertir en una empresa de comunicacions.

En aquesta darrera ciutat, segons l'exnòvia de Pujol Ferrusola, el seu llavors company va mantenir una reunió amb una persona dedicada a blanquejar diners a les Illes del Canal (situades al canal de la Mànega) que "els portava molts negocis a la seva família". La dona també va relatar davant la Policia que Jordi Pujol Ferrusola va realitzar viatges a Argentina el 2008 per fer inversions al Port del Rosari.

A la denúncia d'Álvarez en seu policial es va sumar la del financer català Javier de la Rosa, que va assegurar estar patint amenaces per disposar d'informació sobre el patrimoni dels Pujol.

En la resolució per la qual ordenava al jutge Ruz prendre declaració a aquesta dona, la Secció Tercera del Penal de l'Audiència assenyalava que "les dades ofertes" per Álvarez davant la Unitat de Delictes Econòmics i Fiscals (UDEF) de la Policia Nacional, "siguin escassos o no, i encara no trobant sustentats en altres elements fàctics d'alguna substància que al present ho corroborin, són significatius de òbvies imputacions delictives al senyor Pujol Ferrusola i membres de la seva família".

Segons el parer del tribunal, la declaració "ratificadora i ampliatòria" de Maria Victòria Álvarez davant del jutge Ruz "pot determinar tant la procedència de la continuació de les diligències penals incoades com l'esvaïment de la significació penal dels fets denunciats".

L'AN ordena al jutge Ruz prendre declaració a l'exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola

La Secció Tercera de la sala penal de l'Audiència Nacional ha ordenat al jutge Pablo Ruz que prengui declaració en qualitat de testimoni a Maria Victoria Álvarez, exnòvia de Jordi Pujol Ferrusola (a la dreta de la foto, a Acapulco), fill primogènit de l'ex president de la Generalitat, per les suposades comptes a l'estranger que tindria la família.

La nazi Cospedal obliga la Guàrdia Civil a identificar als usuaris dels ambulatoris tancats a les nits

"Són ordres de la Subdelegació del Govern" del PP. Així expliquen els agents de la Guàrdia Civil el motiu que durant les jornades de dimarts 15 i el dimecres 16 de gener van demanar el DNI a tots els ciutadans que acudien als centres de salut de Hiendelaencina i el Pobo de Dueñas (Guadalajara) com a condició imprescindible per permetre'ls l'entrada, en una jornada ordinària de consulta. Tots dos centres sanitaris alberguen dos dels punts d'atenció d'urgències que des de dilluns estan tancats per ordres de la nazi Cospedal.

En Hiendelaencina, les urgències es tanquen a partir de les 15 hores, cinc dotacions de la Guàrdia Civil van bloquejar l'entrada al centre sanitari a partir de les 14 hores del dimarts 15 de gener i només van permetre l'entrada als pacients de dos en dos, prèvia presentació del DNI, fins al moment del tancament del centre de salut. Els fets han tornat a repetir avui, dimecres 16 de gener, quan de nou cinc dotacions de l'Institut Armat han acordonat el centre de salut de Hiendelaencina.

També al centre de salut del Pobo de Dueñas va haver a la tarda, dimarts 15 de gener, agents de la Guàrdia Civil demanant i anotant el DNI dels veïns abans de permetre'ls entrar a la instal · lació sanitària. Després identificar, els pacients van poder rebre consulta mèdica, que es va interrompre de forma contundent a les 20 hores, moment en què les urgències sanitàries queden tancades des del passat dilluns.

Joana Jiménez, alcaldessa de Adobes, un dels pobles afectats pel tancament de les urgències del Pobo de Dueñas, va mostrar als agents el seu estupor "perquè és intolerable i increïble que ara es demani el carnet d'identitat per entrar a un centre de urgències i rebre assistència mèdica".

La regidora considera que "Cospedal i Rajoy van cada dia una mica més enllà en el trepig als ciutadans: primer ens deixen desemparats tancant les urgències i després criminalitzen als pacients, obligant als cossos de seguretat a identificar els que volen entrar al centre de salut". Un lloc que, tal com ha subratllat Jiménez, és "un centre públic, que paguem tots els ciutadans amb els nostres impostos, i que té la importantíssima finalitat de proporcionar atenció mèdica a les persones, no de ser una excusa perquè els govern de Cospedal i Rajoy reprimeixin i amedrenten a la gent".

Per la seva banda, l'alcalde de Hiendelaencina, Mariano Escribano, ha recalcat que "tota la responsabilitat de les escenes que s'estan vivint en els pobles és del Govern i les seves decisions polítiques", mentre que "l'actitud dels agents de la Guàrdia Civil enviats a Hiendelaencina, que estan complint les ordres que els donen, està sent exemplar i absolutament correcta respecte als veïns, i és just reconèixer-ho".

EH Bildu vol arribar a acords socials i polítics entorn del reciclatge

EH Bildu s'ha mostrat partidari d'arribar a acords socials i polítics entorn del reciclatge, «sempre que partim de la base que tots els partits declaren obertament estar a favor del reciclatge». A més, ha proposat treure el tema dels residus del debat «partidista». Foto: Begoña Vesga, Joseba Permach, Ikerne Badiola i Ernesto Merino, durant la compareixença de premsa.

EH Bildu ha ofert una roda de premsa a Donostia on ha informat de les conclusions a què han arribat després d'analitzar «en profunditat» la situació en què es troba la gestió dels residus a Guipúscoa. En aquesta compareixença han participat Joseba Permach, Ikerne Badiola, Ernesto Merino i Begoña Vesga.

La coalició ha afirmat que tots els agents socials i polítics reconeixen que el tema dels residus "és un problema de primer ordre», de manera que creu necessari «donar una solució».

No obstant això, ha constatat que «el que hauria de ser un problema tècnic», s'ha «polititzat completament». Per això, EH Bildu ha proposat treure el tema dels residus del debat «partidista».

En aquest sentit, la coalició ha assenyalat que ha de ser capaç d'explicar a la societat «amb rigor i serietat» quin és el projecte de cada un, «per sobre de manipulacions interessades».

Per tot això, EH Bildu s'ha reafirmat en la seva aposta per la filosofia Zero Zabor, que té com a base «reduir, reutilitzar i reciclar». A més, la coalició ha expressat la seva disposició d'arribar a acords socials i polítics entorn del reciclatge, «sempre que partim de la base que tots els partits declaren obertament estar a favor del reciclatge».

Entorn de la incineradora de Zubieta, ha assenyalat que la «immensa majoria» de la societat basca «està en contra» del projecte. A més, ha ressaltat que si «tots estem dient que volem reciclar més, la planta té encara menys sentit».

Ha afegit que la incineradora és també perjudicial per a la salut pública, «perquè aquest tipus de plantes són molt contaminants». «I per si tot això fos poc, a ningú se li pot oblidar que la Unió Europea ha de prohibir les incineradores i els abocadors per al 2020», ha afegit la coalició.

Així les coses, EH Bildu ha posat com a objectiu arribar al 80% en les taxes de reciclatge i per això, «cada municipi haurà de decidir els seus sistemes particulars».

CiU qüestiona la "doble moral" de Cospedal pel cas Gürtel i vol 'explicacions'

La direcció de CiU emplaça la número 2 'del PP, María Dolores de Cospedal, a donar explicacions davant el cas de l'exsenador i extresorer del PP, Luis Bárcenas, i ha lamentat la "doble moral" de la presidenta castellanomanxega. El diputat al Congrés Pere Macias ha qualificat com "absolutament incoherent" que Cospedal es posicioni de manera tan diferent entre el cas Gürtel i les informacions sobre els comptes en paradisos fiscals de l'expresident de la Generalitat, Jordi Pujol, i d'Artur Mas.

"Us imagineu que d'un president o presidenta del PP s'hagués sabut que ells, algun familiar o els seus predecessors del mateix partit tenen diners fora, o han evadit, s'han quedat amb diners que no era d'ells i que es parlés de comptes corrents a Suïssa? Que jo hauria hagut de dimitir?", va dir Cospedal en un acte de campanya del PP català al novembre.

Segons Macias, ara és el propi jutge que ha trobat moviments en un banc de Ginebra (Suïssa) a nom de Bárcenas, i en canvi, en el cas de Pujol i Mas eren "filtracions, calúmnies, unes determinades informacions que els caps de la policia van desmentir", segons ell.

"És un comportament greument incoherent pel que demanem explicacions i rectificacions", ha expressat Macias, després que el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz trobar moviments en un banc de Ginebra (Suïssa) a nom de Bárcenas per valor de fins a 22 milions d'euros.

"No pot ser que amb informacions que els afecten a ells, tinguin una actitud respectuosa, com és en aquest cas, però en altres casos tinguin una actitud molt poc apropiada. Denunciem amb fermesa la seva incoherència", ha afegit. "És molt greu que en política hi hagi doble moral", ha assenyalat Macias, que ha sostingut que Cospedal hauria d'explicar per què el PP es posiciona de manera tan diferent davant els dos casos, i ha afegit que CiU confia plenament en la justícia.

DURAN: "NO VULL FER DE JUTGE"

Per la seva banda, en una entrevista a Antena 3, el líder d'UDC, Josep Antoni Duran, ha explicat que les informacions sobre Bárcenas les diu el propi jutge, i que en qualsevol cas, s'ha de tenir present la presumpció d'innocència: "Jo no vull fer de jutge, cal investigar a fons", ha precisat.

Sobre el cas Pallerols, ha tornat a reiterar que no és veritat que UDC hagi comès il·legalitats: "No hi ha cap imputació de finançament irregular ja UDC és considerada responsable civil subsidiària", assenyalant que en el seu moment en el seu partit ja hi va haver responsabilitats i que es va obrir una investigació en la qual van participar personalitats que no tenen vinculació amb Unió, segons ell.

Marga Sanz: “És inenarrable que Fabra i el PP no actuen davant una petició d’onze anys de presó”

La síndica i coordinadora d’EUPV en Les Corts Marga Sanz ha qualificat “d’increïble que 24 hores després de conèixer la petició de la Fiscalia de 11 anys de presó per a Milagrosa Martínez i 9 d’inhabilitació per a Angèlica Such (PP), el president Fabra continúe en silenci i immòbil. També ha insistit que “Rus ha de demanar disculpes i aturar l’espionatge” de la diputada del PP Carlota Navarro, descoberta registrant el despatx d'EU a les Corts.

No ens basten les declaracions de Bellver demanant respecte i agafant-se a la presumpció d’innocència. Les responsabilitats polítiques són les que són al marge del procés judicial i tant Such com Martínez, així com la resta d’imputats per corrupció, haurien d’abandonar la càmera autonòmica ja mateix”.

Sanz afirma que el PP “embruta diàriament les institucions. És intolerable que els ciutadans estigam assistint a aquestos nivells de putrefacció i que no hi haja cap moviment per part del PP per apartar els noms dels imputats i implicats en casos de corrupció de la vida política, al marge dels processos judicials en els que estan immersos”.

La diputada afegeix: “Fabra té una responsabilitat que no està complint. Si no reclama l’acta de diputats a tots els imputats és còmplice amb el seu silenci”, conclou.

“Rus ha de demanar disculpes i aturar l’espionatge”

La coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha demanat, arran del cas d’espionatge en la Diputació de València, que el president de la institució, Alfonso Rus, “demane disculpes públiques” i que es comprometa “a no tornar a accedir als despatxos d’Esquerra Unida atès que la Diputació de València és una institució plural on no està únicament el PP”. “Rus té una peculiar concepció patrimonialista de la Diputació, ho considera el seu cortijo i això és intolerable”, ha declarat Sanz.

La coordinadora d’EUPV ha mostrat la seua “estupefacció” per les “surrealistes” reaccions de Rus qui, lluny de demanar disculpes, ha amenaçat amb vetar l’entrada del col·laborador de la formació d’esquerres, Jose Manuel Sanz, a la Diputació. Així, Marga Sanz ha criticat el “to autoritari propi d’un cacic que es gasta Rus” i ha demanat que no s’apliquen “represàlies” contra el col·laborador d’EUPV en la Diputació de València. A més, també ha mostrat la “sorpresa” per la manca d’explicacions de la diputada provincial del PPCV i vicepresidenta tercera de la institució, Carlota Navarro, principal protagonista de l’espionatge.

EU sorprèn a una diputada del PP registrant els seus armaris

La vicepresidenta de la Diputació valenciana Carlota Navarro (foto), del PP, va entrar al despatx del grup d'Esquerra Unida, després que marxessin els funcionaris adscrits i va estar registrant armaris que contenen documentació 'rellevant' del partit. Un assessor que estava treballant la va descobrir in fraganti. La portaveu d'EU, Rosa Pérez, ha remès un escrit al president provincial, Alfonso Rus, i a Carlota Navarro demanant una explicació i exigint que no es repeteixin els fets.

Bárcenas té a Nova York dos comptes amb 2,5 milions d'€

El jutge Pablo Ruz, instructor del cas Gürtel, ha localitzat en un banc de Nova York dos comptes a nom de l'extresorer nacional del PP Luis Bárcenas a les que aquest hauria transferit 2,5 del total de 22 milions d'euros que va ocultar a Suïssa fins al 2009. L'advocat de Bárcenas reconeix que l'ex-tresorer del PP va regularitzar amb l'amnistia fiscal 10 milions d'euros.

El també exsenador per Cantàbria del PP hauria remès aquests diners a un compte de l'HSBC de Nova York, als Estats Units, el 2009, després d'esclatar el cas Gürtel i veure's ell entre els investigats juntament amb nombrosos alts càrrecs del PP.

Bárcenas sabia, quan va començar a buidar els seus comptes de Suïssa, que el primer jutge instructor de la trama Gürtel, Baltasar Garzón, havia enviat peticions d'ajuda a aquest país perquè l'informessin sobre els comptes dels membres de la xarxa que dirigia Francisco Correa. I també va saber que tant a Correa com al seu soci, Pablo Crespo, exsecretari general del PP de Galícia, Garzón havia aconseguit bloquejar-los un total de 21 milions d'euros al país helvètic. Pel que va veure perillar els diners i es va disposar a treure'l de Suïssa com més aviat millor.

Que Bárcenas va remetre al HSBC de Nova York un total de 2,5 milions d'euros es desprèn de la informació continguda en la comissió rogatòria internacional que acaben d'enviar al jutge Ruz les autoritats suïsses en relació amb la destinació que va donar l'extresorer del PP al diners que suposadament hauria rebut de Correa a canvi de mitjançar a favor d'obres públiques i altres prebendes per a la trama Gürtel.

El jutge Ruz ha enviat ara, doncs, una nova comissió rogatòria a Estats Units (en realitat un complement, ja que els jutges nord-americans fa molt temps estan col·laborant en el cas Gürtel) per ser informat d'aquestes dues comptes del HSBC descobertes a Nova York i de les que el titular és Bárcenas.

A elles va portar els esmentats 2.500.000 milions dels 22 que va disposar en l'entitat financera Dresner Bank (LGT) de Ginebra (Suïssa) a nom de la Fundació Sinequanon. Aquesta fundació estava ubicada a Panamà, però darrere d'ella emergia el nom de Luis Bárcenas Gutiérrez, segons ha pogut acreditar el magistrat.

Ruz vol saber on va portar Bárcenas, no només aquests 2,5 milions, també els altres 19,5 de Suïssa. On els té ara i, sobretot, com i d'on va aconseguir l'extresorer nacional del PP tants milions d'euros.

L'advocat de Bárcenas reconeix que l'ex-tresorer del PP va regularitzar amb l'amnistia fiscal 10 milions d'euros


L'advocat de l'extresorer del PP afirma que aquests diners no tenen a veure amb el partit, sinó que són d'origen mercantil, d'operacions realitzades fora d'Espanya.

La feixista Aguirre va mentir ahir, menteix avui i es burla del "judici de Déu" i de tot déu

La bocamolla mentidera Esperanza Aguirre diu avui que posa "la mà al foc" -judici de Déu de la boca de bústia només de llengua- pel seu president lacai de Madrid, Ignacio González (PP), en l'assumpte de l'àtic de luxe que s'ha comprat a Estepona per 770.000 euros i que investiga un jutjat. Això quan ahir mateix jurava en va pel seu mateix déu dels corruptes que el pis no era de González sinó que el tenia llogat tot i que "s'hagin entestat" en què l'ha comprat. Poc després González reconeixia que el pis era seu i no de lloguer, però la delirant feixista no s'assabenta i segueix mentint a boca plena.

"Diuen que el pis que tenia llogat en realitat era seu quan va demostrar amb escriptures que pagava el lloguer", ha indicat aquest matí la presidenta del PP de Madrid després de conèixer ahir per boca del mateix González que el va comprar finalment al desembre.

"Si a algú li sembla que no està prou clar, que s'investigui fins al final. Els polítics, a més de ser honrats, hem de semblar-ho", ha afegit l'antecessora de González al capdavant de la Comunitat de Madrid en una entrevista a la radio fatxenda Onda Cero, sense que el "periodista" destaqués la evident contradicció de la fatxenda cortesana.

"[González] Em va ensenyar com pagava el lloguer, no va mentir", ha mentit Aguirre, que ha insistit que la compra del pis s'ha fet arran que a la seva dona, que era secretària general de la patronal elèctrica UNESA, la acomiadessin en un ERO. "Li van donar una indemnització i ha comprat el 80%", ha explicat, i alhora ha afegit que González, per la seva part, ha demanat un crèdit i que ho ha demostrat. "Així que no es barregin naps amb menines", ha postil·lat la bocamolla que ho ha mesclat tot sense cap sentit.

Ahir al matí, en una entrevista hores abans que el president madrileny aclarís la propietat del pis, Aguirre va dir que el pis no era de González sinó que el tenia llogat tot i que "s'hagin entestat" en què l'ha comprat i "ja va ensenyar el contracte i tot". "El pobret el volia comprar, ara, després d'aquests embolics, ja l'hi posen molt difícil", ha afegit la vella nazi.

El PP de Palma canvia la llei per salvar el pis il·legal de Bauzá

El PS de Palma ha exigit a l'Ajuntament que revisi d'ofici la llicència de l'edifici de Sa Calatrava (foto), on el president José Ramón Bauzá (PP) té un pis valorat en 1,2 milions d'euros i que s'hauria d'haver enderrocat segons una sentència del Tribunal Suprem. El PSIB vol que l'expedient es tracti com es fa amb la resta de ciutadans i no a través d'una modificació urbanística "a mida" per salvaguardar l'immoble. La promotora de l'edifici va demanar una modificació urbanística per a "blindar" la construcció, cosa que l'Ajuntament de Palma ha elevat al ple municipal.

Els socialistes lamenten que l'Ajuntament hagi decidit convalidar una llicència que, si s'hagués revisat d'ofici, podria ser nul·la i obligaria a demolir parcialment l'immoble pels seus incompliments. Això és el que hauria passat amb qualsevol altre edifici, però l'alcalde Isern ha preferit fer una modificació urbanística "a mida" i que ha estat redactada pel mateix promotor de l'edifici.

"Isern li fa cap favor al president Bauzà i a la dignificació de la vida política de la qual fa ostentació l'alcalde" ha assenyalat la portaveu del PSIB-PSOE a l'Ajuntament de Palma, l'exalcaldessa Aina Calvo.

L'edifici va quedar fora d'ordenació quan el Suprem va anul·lar l'estudi de detall que emparava la llicència. Llavors, el consistori de Palma podia, o bé revisar d'ofici la llicència, o bé modificar ad hoc la llei per emparar una llicència que en aquests moments no té cap suport legal.

L'expedient va arrencar fa uns quants anys, quan es van trobar restes arqueològiques, per la qual cosa es va compensar al promotor amb un augment d'edificabilitat del qual deriven les irregularitats actuals.

Bárcenas "té tres grans comptes a Ginebra"

La versió de Luis Bárcenas, exsenador i extresorer nacional del PP, sobre com una cadena de confusions i conclusions errònies li havia atribuït un compte a Suïssa i havia allargat la seva imputació en el cas Gürtel es va enfonsar ahir com terròs de sucre en aigua. Els empleats del banc han ressenyat que el "client" era "un dels quatre senadors per Cantàbria", han desgranat el llistat de negocis privats en què participava a Espanya, inclòs l'audiovisual, i han explicat com el tresorer del PP Luis Bárcenas planejava a finals de 2004 invertir "diversos milions amb dos socis" en la venda de xalets de luxe a Baqueira-Beret. El compte va ser buidat després de la seva imputació el 2009. Imatge: Documentació del banc suís Dresdner Bank sobre Luis Bárcenas. Apartat "Relacions", on apareix Mariano Rajoy.

La interlocutòria del jutge del cas difós al migdia és en si demolidora en relatar com l'home que manejava els comptes del PP era beneficiari últim d'un compte suïssa. I com aquest compte va arribar a albergar 22 milions i va ser buidat el 2009, un cop va declarar davant el Suprem com a imputat.

Però si l'acte és demolidor els papers de Suïssa en què es basa són dinamita: constaten que Bárcenas tenia més comptes en aquest país -o que això li va dir al banc- i que a Espanya desenvolupava una àmplia i pròspera activitat privada amb negocis d'art i participació en nou empreses espanyoles del sector financer, immobiliari i de producció audiovisual, i en una argentina de producció agrícola: "Té tres grans comptes a Ginebra", va escriure un empleat del Dresdner Bank el novembre de 2011, quan Bárcenas es va mostrar "molt interessat" en crear una fundació panamenya que pogués constar com a titular d'un compte. En efecte, la titular del compte és una fundació panamenya, anomenada Sinequanon i propietat d'una societat domiciliada al paradís fiscal de Bermudes (Impala Limited).

Però Bárcenas va deixar tal quantitat de rastres sobre la seva identitat com a beneficiari últim que ahir ni tan sols es va molestar a negar l'existència del compte. Segons el diari El Mundo, el seu entorn assegura que els diners no són de l'extresorer del PP sinó d'un grup d'inversors de qui la identitat revelarà. En els documents suïssos no hi ha cap element que avali aquesta versió. Aquest diari va intentar sense èxit contactar amb Bárcenas per preguntar-li a quines persones físiques o jurídiques pertanyien exactament els fons, segons la seva versió. Al banc li va dir que els diners no tenien res a veure amb el PP. I, com especifica el jutge, aquest mateix banc va deixar constància que Bárcenas era tresorer del seu partit. Després de l'acte, el PP va esquivar pronunciar-se, com sempre.

Entre els seus negocis en marxa, l'autor de la nota bancària datada el 1 novembre 2004 precisa això: "De moment, fa diners amb negocis immobiliaris i d'art. Invertirà amb dos socis diversos milions en un projecte a Baqueira -del Grup Catalana Occident-, un resort espanyol d'esquí, per vendre xalets de luxe amb un marge [de benefici] del 200%". En una de les converses intervingudes en el cas, el cap de la trama Gürtel, Francisco Correa, va dir això: "Jo li he portat mil milions a Bárcenas". El que ha passat ara torna a l'actualitat aquesta frase.

Durant els gairebé quatre anys d'investigació del cas Gürtel, la trama que es va lucrar amb contractes d'administracions del PP, va ajudar el partit a finançar campanyes il·legalment i lucrà de pas a un bon nombre de dirigents conservadors, Bárcenas ho ha negat tot. Que tingués compte a Suïssa. Que rebés diners per a si o per al PP. Ara, el vent l'ha girat. I bufa definitivament en contra d'ell, llevat que el senador es guardi un as a la màniga i pugui oferir una explicació versemblant i exculpatòria sobre els fons multimilionaris ocultats a Hisenda a Suïssa.

En un dels formularis, i al costat del epígraf "Relacions", s'obre un diagrama. Alhora, hi ha un altre epígraf, aquest anomenat "persones físiques". Aquí hi ha tres noms amb els seus respectius càrrecs: el de Mariano Rajoy, el del llavors senador Luis Fraga, nebot del mort fundador del PP i molt amic de Bárcenas, i el de José Ramón Varela, citat com a president de la societat Internet Saludigital.

No només el seu DNI apareix fotocopiat a doble cara en l'expedient d'obertura del compte, oberta el 2005 a nom de l'esmentada fundació panamenya Sinequanon i amb destinació final al paradís fiscal caribeny de Bermudes. No només això figura en els papers. Perquè els empleats de l'entitat dipositària, el Dresdner Bank, van anotar per exemple en els seus formularis el següent sobre "LB": "És membre del Senat espanyol, un dels quatre senadors per la regió de Cantàbria (veure: www.senado.es)". A instàncies del banc, el "client" ha recalcat en diverses ocasions que els seus "deures polítics" van començar el 2004 amb la seva elecció com a senador. Abans d'aquesta data, Bárcenas ja era gerent nacional del PP.

Els papers de Suïssa demostren que la xarxa d'empreses estrangeres opaques és llarga. El 2009, mesos abans del tancament definitiu del compte i del traspàs de fons a un altre dipòsit de la mateixa entitat obert a nom de Tesedul SA, es van cursar diverses transferències a d'altres societats. A dos d'elles es refereix un individu que actua en nom de Bárcenas, un tal Ivan Yáñez, que cursa al banc dos ordres de traspàs d'un milió d'euros cadascuna amb destinació a un altre compte suïssa de la societat PT Bex Borsari Societat de Borsa SA. En aquest manuscrit, el tal Ivan Yáñez escriu això: "En relació amb la instrucció del senyor Bárcenas de 9 de març de 2009 de transferir del compte de la fundació en Dresdner la quantitat un milió d'euros (1.000.000) de forma immediata i 1 milió d'euros quan li sigui confirmat telefònicament pel senyor Bárcenas".

Transcripció de l'informe del banc suís sobre Luis Bárcenas


Benvolgut senyor Salzmann,

Segons la seva petició, em complau confirmar mitjançant aquest memoràndum tota la informació que tenim al banc en relació a aquest client. És un client de Dresdner Bank des de 1990. El seu compte a 1.283.080 a Zuric va ser tancat el 2001 i els actius transferits a un nou compte obert a Ginebra 8005540 el febrer de 2001 (autoritzat per LETS/GUB). El banc estava fins llavors satisfet amb la relació amb ell.

El compte 8005540 ha estat recentment tancat i els actius transferits a aquest nou compte 8401.489 de la Fundació Sinequanon.

La relació ha estat seguida en els últims dos anys per ECK, que ha deixat el banc. Després de la sortida de ECK, aquest client ha estat visitat a Madrid, el juny de 2005, per STI, FRI i KLM. El client va visitar recentment el banc, el 16 d'agost de 2005.

MAP es va reunir amb el client en absència de STI. En aquest moment, MAP li va preguntar sobre la seva situació personal, les seves activitats professionals, noms de les seves empreses, etc. El client es va mostrar impactat i molest per escoltar que li preguntàvem una i altra vegada, més informació sobre la seva situació:

Ell va confirmar que ja havia donat, en nombroses ocasions, informació al banc sobre les seves activitats professionals. Va dir que havia lliurat al senyor Tom Eckermann un foli en el qual donava una descripció de totes les empreses en les que tenia participacions. Va dir que havíem d'estar en possessió d'aquests documents (???).

Pel que sembla, després d'investigar, aquests documents no estan ni en el departament RHCL Zurich ni en cap dels arxius del client (inclosos els tancats).

Ell va confirmar que les seves funcions polítiques van començar el maig de 2004 i els fons, dels que tenim tota la trajectòria, no tenen cap relació amb la seva funció actual. A més, les seves funcions polítiques són de naturalesa parlamentària sense poder de decisió.

El client està disposat a donar tots els justificants necessaris de qualsevol moviment que hagi fet en el compte des del maig de 2004 si el banc està satisfet amb això. Abans d'aquesta data, tots els fons procedien de transaccions de venda de pintura així com propietats immobiliàries els beneficis eren molt substanciosos. A més, els justificants per les transaccions de béns arrels són molt difícils d'aconseguir ara ja que han van ser obtinguts fa molts anys.

El client treballa amb una BSI i Lombard Odier. Ell va afirmar clarament que malgrat tots els canvis succeïts dins Dresdner Bank mai va voler seguir amb qualsevol altre gerent de relacions. Però si el banc vol finalitzar la relació causa de raons que ell té dificultats per comprendre, el senyor Tom Eckermann, per exemple, estaria més que content de rebre aquests fons a BNP.

ECK ha afirmat en CIS notes i informes de visites que:

Les transaccions en efectiu procedeixen de pintura valuosa, que són adquirides pel client i un amic expert, restaurades i venudes gairebé immediatament. És molt comú a Espanya que aquestes transaccions es paguin en efectivo.El client estava molest amb l'actitud del banc sobre el seu historial, esmentant que canviarà de banc si nosaltres tenim un problema amb això.

EL CLIENT ÉS ENCARA festejat PROFESSIONALMENT PEL NOSTRE EX BANQUER RODRÍGUEZ I, EN BREU, PER ECK, I TÉ DUES GRANS COMPTES A GINEBRA.

Li agrairia la seva feedback sobre aquest tema tan aviat com sigui possible per resoldre l'assumpte.


El client vol una declaració sobre la posició del banc i si vol prosseguir amb la relació comercial, sense haver de molestar una altra vegada.

Una salutació,

Agathe Stimoli
1.11.04. SIS nota de ECK

El que la pel·lícula Lincoln no diu sobre Lincoln

Vicenç Navarro: Aquest article critica la ignorància, quan no ocultació, per part de la pel·lícula Lincoln sobre la figura del president Lincoln i les notes biogràfiques i escrits que reflecteixen una vocació profundament transformadora dels Estats Units a més del seu intent reeixit d'abolir l'esclavitud. L'article assenyala com pensadors socialistes d'aquell temps -incloent-hi Karl Marx- van tenir clara influència sobre Lincoln.

La pel·lícula Lincoln, produïda i dirigida per un dels directors més coneguts dels EUA, Steven Spielberg, ha revifat un gran interès per la figura del president Lincoln, un dels presidents que, com el president Franklin D. Roosevelt, ha intervingut sempre en l'ideari nord-americà amb gran record popular. Es destaca tal figura política com la garant de la unitat dels EUA, després de derrotar als confederats que aspiraven a la secessió dels Estats del Sud d'aquell Estat federal. És també una figura que ressalta en la història dels EUA per haver abolit l'esclavitud, i haver donat la llibertat i la ciutadania als descendents de les poblacions immigrants d'origen africà, és a dir, a la població negra, que als EUA es coneix com la població afroamericana.

Lincoln va ser també un dels fundadors del Partit Republicà que en els seus orígens va ser directament oposat al Partit Republicà actual, que està avui altament influenciat per un moviment-el Tea Party-xovinista, racista i summament reaccionari darrere del qual hi ha interessos econòmics i financers que volen eliminar la influència del govern federal en les vides econòmiques, socials i polítiques del país. El Partit Republicà fundat pel president Lincoln era, per contra, un partit federalista, que va considerar al govern federal com a garant dels drets humans. I entre ells, l'emancipació dels esclaus, tema central de la pel·lícula Lincoln, va ser a qui Lincoln va donar major èmfasi. Acabar amb l'esclavitud significava que l'esclau passava a ser treballador, amo del seu propi treball.

Ara bé, Lincoln, fins i tot abans de ser president, va considerar altres conquestes socials com a part també dels drets humans, i entre elles, el dret del món del treball a controlar, no només la seva feina, sinó també el producte del seu treball. El dret d'emancipació dels esclaus transformava l'esclau en una persona lliure assalariada, units -segons ell- amb llaços fraternals amb els altres membres de la classe treballadora, independentment del color de la seva pell. Les seves demandes que l'esclau deixés de ser-ho i que el treballador -tant blanc com negre- fos el propietari, no només del seu treball, sinó també del producte del seu treball, eren igualment revolucionàries. L'emancipació de l'esclavitud requeria que la persona fos la propietària del seu treball. L'emancipació de la classe treballadora significava que la classe treballadora fora la propietària del producte del seu treball. I Lincoln va demandar els dos tipus d'emancipació.

El segon tipus d'emancipació, però, ni tan sols s'esmenta a la pel·lícula Lincoln. En realitat, la ignora. I utilitzo l'expressió "ignora" en lloc de "oculta", perquè és del tot possible que els autors de la pel·lícula o del llibre sobre el qual es basa ni tan sols coneguin la història real de Lincoln. La Guerra Freda en el món cultural i fins i tot acadèmic dels EUA (que continua existint) i l'enorme domini del que en allà es diu la Corporate Class (la classe dels propietaris i gestors del gran capital) sobre la vida, no només econòmica, sinó també cívica i cultural, explica que la història formal dels EUA que s'ensenya a les escoles i a les universitats sigui molt esbiaixada, purificada de qualsevol contaminació ideològica procedent del moviment obrer, sigui socialisme, comunisme o anarquisme.

La gran majoria d'estudiants nord-americans, fins i tot de les universitats més prestigioses i conegudes, no saben que la festa del 1r de Maig, celebrada mundialment com el Dia Internacional del Treball, és una festa en homenatge als sindicalistes nord-americans que van morir en defensa de treballar vuit hores al dia (en lloc de dotze), victòria que va iniciar aquesta reivindicació reeixida en la majoria de països del món. Als EUA, tal dia, el 1r de Maig, a més de no ser festiu, és el dia de la Llei i l'Ordre-Law and Order Day-(veure el llibre People 's History of the US, de Howard Zinn). La història real dels EUA és molt diferent de la història formal promoguda per les estructures de poder nord-americans.

Les ignorades i/o ocultades simpaties de Lincoln


Lincoln, ja quan era membre de la Cambra Legislativa del seu Estat d'Illinois, va simpatitzar clarament amb les demandes socialistes del moviment obrer, no només dels EUA, sinó també mundial. En realitat, Lincoln, tal com vaig indicar al principi de l'article, considerava com un Dret Humà, el dret del món del treball a controlar el producte del seu treball, postura clarament revolucionària en aquell període (i que continua sent-ho avui), i que ni la pel·lícula ni la cultura dominant als EUA recorda o coneix, convenientment oblidada en els aparells ideològics de l'establishment nord-americà controlats per la Corporate Class.

En realitat, Lincoln va considerar que l'esclavitud era el domini màxim del capital sobre el món del treball i la seva oposició a les estructures de poder dels Estats del sud s'havia precisament a que percebia aquestes estructures com sustentadores d'un règim econòmic basat en l'explotació absoluta del món del treball. Per això veiés l'abolició de l'esclavitud com l'alliberament no només de la població negra sinó de tot el món del treball, beneficiant també a la classe treballadora blanca, el racisme ell veia que anava en contra dels seus propis interessos. Lincoln també va indicar que "el món del treball precedeix el capital. El capital és el fruit del treball, i no hagués existit sense el món del treball, que el va crear. El món del treball és superior al món del capital i mereix la major consideració (...) En la situació actual el capital té tot el poder i cal revertir aquest desequilibri". Lectors dels escrits de Karl Marx, contemporani d'Abraham Lincoln, recordaran que algunes d'aquestes frases eren molt semblants a les utilitzades per tal analista del capitalisme en la seva anàlisi de la relació capital/treball sota aquest sistema econòmic.

Li sorprendrà gran nombre de lectors saber que els escrits de Karl Marx influenciar a Abraham Lincoln, tal com documenta en gran detall John Nichols en el seu excel·lent article "Reading Karl Marx with Abraham Lincoln Utopian socialists, German communists and other Republicans" publicat en Political Affairs (27/11/12), i del qual extrec les cites així com la majoria de dades publicades en aquest article.

Els escrits de Karl Marx eren coneguts entre els grups d'intel · lectuals que estaven profundament insatisfets amb la situació política i econòmica dels EUA, com era el cas de Lincoln. Karl Marx escrivia regularment a The New York Tribune, el rotatiu intel·lectual més influent als Estats Units en aquell període. El seu director Horace Greeley es considerava un socialista i un gran admirador de Karl Marx, al qual va convidar a ser columnista de tal diari. En les columnes del seu diari va incloure gran nombre d'activistes alemanys que havien fugit de les persecucions ocorregudes en l'Alemanya d'aquell temps, una Alemanya altament agitada, amb un naixent moviment obrer que qüestionava l'ordre econòmic existent. Alguns d'aquests immigrants alemanys (coneguts al EUA d'aquell moment com els "Republicans Vermells") van lluitar més tard amb les tropes federals en la Guerra Civil, dirigits pel president Lincoln.

Greeley i Lincoln eren amics. En realitat Greeley i el seu diari van recolzar des del principi la carrera política de Lincoln, sent Greeley el que li va aconsellar que es presentés a la presidència del país. I tota l'evidència apunta que Lincoln era un fervent lector de The New York Tribune. En la seva campanya electoral per a la presidència dels EUA va convidar a diversos "republicans vermells" a integrar en el seu equip. En realitat, ja abans, com a congressista, representant de la ciutadania de Springfield a l'Estat d'Illinois, va recolzar freqüentment els moviments revolucionaris que estaven ocorrent a Europa, i molt especialment a Hongria, signant documents en suport d'aquests moviments.

Lincoln, gran amic del món del treball nord-americà i internacional


El seu coneixement de les tradicions revolucionàries existents en aquell període no era casual sinó que era fruit de les seves simpaties amb el moviment obrer internacional i les seves institucions. Va animar als treballadors dels EUA a organitzar i establir sindicats i continuar fent-ho quan va ser president. I diversos sindicats van nomenar membre honorari. En la seva resposta als sindicats de Nova York va subratllar "vosaltres heu entès millor que ningú que la lluita per acabar amb l'esclavitud és la lluita per alliberar el món del treball, és a dir, a alliberar tots els treballadors. L'alliberament dels esclaus al Sud és part de la mateixa lluita per l'alliberament dels treballadors al Nord".

I durant la campanya electoral, el president Lincoln va promoure la postura en contra de l'esclavitud indicant explícitament que l'alliberament dels esclaus els permetria als treballadors exigir els salaris que els permetrien viure decentment i amb dignitat, ajudant amb això a augmentar els salaris de tots els treballadors, tant negres com blancs.

Marx, i també Engels, van escriure amb entusiasme sobre la campanya electoral de Lincoln, en un moment en què tots dos estaven preparant la Primera Internacional del Moviment Obrer. En un moment de les sessions, Marx i Engels van proposar a la Internacional que enviés una carta al president Lincoln felicitant per la seva actitud i postura. En la seva carta, la Primera Internacional felicitava el poble dels EUA i al seu president per, en acabar amb l'esclavitud, haver afavorit l'alliberament de tota la classe treballadora, no només nord-americana, sinó també mundial.

El president Lincoln va respondre, agraint la nota i responent que valorava el suport dels treballadors del món a les seves polítiques, en un to cordial, que, per cert, va crear gran alarma entre els establishments econòmics, financers i polítics a banda i banda de l'Atlàntic. Estava clar, a nivell internacional que, com va assenyalar més tard el dirigent socialista nord-americà Eugene Victor Debs, en la seva pròpia campanya electoral, "Lincoln havia estat un revolucionari i que per paradoxal que pugui semblar, el Partit Republicando havia tingut en la seva orígens una tonalitat vermella".

La revolució democràtica que Lincoln va iniciar i que mai es va desenvolupar


No cal dir que cap d'aquestes dades apareix a la pel·lícula Lincoln, ni són àmpliament coneguts als EUA. Però, com bé assenyalen John Nichols i Robin Blackburn (un altre autor que ha escrit extensament sobre Lincoln i Marx), per entendre Lincoln cal entendre el període i el context en què ell va viure. Lincoln no era un marxista (terme sobreutilitzat en la literatura historiogràfica i que el mateix Marx va denunciar) i no era el seu intent eliminar el capitalisme, sinó corregir l'enorme desequilibri existent en ell, entre el capital i el treball. Però, no hi ha dubte que va ser altament influenciat per Marx i altres pensadors socialistes, amb els quals va compartir els seus desitjos immediats, clarament simpatitzant amb ells, portant la seva postura a alts nivells de radicalisme en el seu compromís democràtic. És una tergiversació històrica ignorar aquests fets, com fa la pel·lícula Lincoln.

No hi ha dubte que Lincoln va ser una personalitat complexa amb molts clarobscurs. Però les simpaties estan escrites i ben definides en els seus discursos. És més, els intensos debats que ocorrien en les esquerres europees es reproduïen també en els cercles progressistes dels EUA. En realitat, la major influència sobre Lincoln va ser la dels socialistes utòpics alemanys, molts dels quals es van refugiar a Illinois fugint de la repressió europea.

El comunalisme que va caracteritzar a aquests socialistes influenciar la concepció democràtica de Lincoln, interpretant democràcia com la governança de les institucions polítiques per part del poble, en el qual les classes populars eren la majoria. La seva famosa dita (que s'ha convertit en l'esplèndid eslògan democràtic més conegut en el món-Democracy for the people, of the people and by the people-clarament assenyala la impossibilitat de tenir una democràcia del poble i per al poble sense que es faci i portada a terme pel mateix poble. Per això veiés l'alliberament dels esclaus i del món del treball com a elements essencials d'aquesta democratització. El seu concepte d'igualtat portava inevitablement un conflicte amb el domini d'aquestes institucions polítiques pel capital. I la realitat existent avui als EUA i que detallo en el meu article "El que no s'ha dit en els mitjans sobre les eleccions als EUA" (Público, 13.11.12) és una prova d'això. Avui la Corporate Class controla les institucions polítiques de aquell país.

Últimes observacions i un prec

Repeteixo que cap d'aquestes realitats apareix en la pel·lícula. Spielberg no és, després de tot, Pontecorvo, i el clima intel·lectual nord-americà encara està estancat en la Guerra Freda que li empobreix intel·lectualment. "Socialisme" continua sent una paraula mal vista en els cercles de l'establishment cultural d'aquell país. I en la terra de Lincoln, aquell projecte democràtic que ell va somiar mai es va realitzar a causa de l'enorme influència del poder del capital sobre les institucions democràtiques, influència que ha disminuït enormement l'expressió democràtica en aquell país. I la paradoxa feridora de la història és que el Partit Republicà s'hagi convertit en l'instrument polític més agressiu avui existent al servei del capital.

Per cert, agrairia que totes les persones que trobin aquest article interessant el distribueixin àmpliament, incloent en la seva distribució als crítics de cinema, que en la seva promoció de la pel·lícula, segur que no diran res de l'altre Lincoln desconegut al seu propi país (i en molts altres, incloent Espanya). A un dels fundadors del moviment revolucionari democràtic ni tan sols se li reconeix com a tal. La seva emancipació dels esclaus és una gran victòria que cal celebrar. Però Lincoln va ser fins i tot més enllà. I d'això ni es parla.

Els islamistes retenen entre 20 i 41 ostatges; un britànic mort a Argèlia

El ministre d'Afers Exteriors del Regne Unit, William Hague, ha confirmat la mort d'un ciutadà britànic durant l'atac d'islamistes d'Al-Qaida a una planta de gas al sud d'Algèria, encara que no ha pogut afirmar el número de ciutadans que romanen segrestats: "Tristament puc confirmar la mort d'un ciutadà britànic, però, de moment, no puc confirmar el número exacte d'ostatges", va declarar Hague ahir a Sydney.

El ciutadà britànic és un dels dos estrangers que van morir en l'atac, en què sis persones van resultar ferides i es van capturar a un nombre indeterminat d'ostatges que oscil·la entre els 20, que cita l'agència oficial algeriana, i els 41 que reivindica el grup islamista "Signants amb Sang", presumpte autor de l'atac.

A més, el titular d'exteriors britànic va demanar cautela a l'hora de vincular l'assalt sofert en unes instal·lacions de tractament de gas operades per diverses companyies, entre elles British Petroleum (BP), amb la situació de conflicte armat que pateix la veïna Mali.

Diversos mitjans han informat que l'atac respon a la decisió d'Algèria de permetre que França utilitzi el seu espai aeri per lluitar contra els islamistes a Mali, país on les forces franceses s'enfronten a militants vinculats amb Al-Qaida des de la setmana passada: "Generalment les operacions d'aquest tipus es demoren més temps per a planificar-les", ha declarat avui Hague després de donar un discurs al Centre de Recerca Menzies a Sydney.

Algèria rebutja negociar amb els responsables del segrest massiu d'estrangers


El Govern d'Algèria no negociarà amb els terroristes que van segrestar la vigília a desenes d'empleats d'una planta de gas al sud del país, ni complirà les seves exigències, va declarar ahir a la nit el titular de l'Interior algerià, Daho Ould Kablia: "Les autoritats algerianes no respondran a les reivindicacions dels terroristes i rebutgen tota negociació amb ells", va advertir el ministre citat per l'agència algeriana APS. Aquestes declaracions es van produir després que un grup de militants islamistes apresara a primera hora de dimecres entre 20 i 41 persones, entre ells ciutadans dels EUA, França, Regne Unit, Noruega i Japó.

L'atac gihadista va tenir lloc prop de la ciutat de Amenes, a 100 quilòmetres de la frontera amb Líbia, en un jaciment d'extracció de gas explotat per BP, Sonatrach i Statoil, i es va saldar amb la mort de dues persones, un algerià i un britànic. En aquests moments, els ostatges són retinguts en les instal·lacions del camp i els segrestadors amenacen amb fer volar si les forces de seguretat comencen l'assalt.

Fins ara, no hi ha claredat sobre les reivindicacions dels terroristes, ja que, segons algunes informacions, exigeixen alliberar un centenar d'islamistes reclosos a les presons algerianes, i segons altres, reclamen la fi de la intervenció francesa a Mali. Així, el diari algerià El Khabar comunicar avui que els segrestadors van exigir, sota l'amenaça d'executar els ostatges, 20 vehicles 4x4 amb combustible suficient i un corredor de seguretat fins a la frontera amb Mali.

D'altra banda, Daho Ould Kablia informar que els responsables de l'atac no són ciutadans d'altres països, sinó algerians: "El grup terrorista no va arribar des Mali, ni des de Líbia, ni de cap país veí", va afirmar.

Segons el ministre, es tracta d'una vintena de veïns de la regió que estan a les ordres de Mokhtar Belmokhtar, un líder extremista que en els anys noranta va fundar un dels grups radicals més perillosos de Sahel. Aquest grup, rebatejat posteriorment com "Al-Qaida del Magrib", va ser responsable de desenes d'atemptats i diverses preses d'ostatges.

En els anys noranta, Algèria va viure una "dècada negra", una guerra civil lliurada pels islamistes en què van morir a 200.000 algerians. L'actuació contundent de l'Exèrcit i els serveis d'intel·ligència, unida a la política de pau nacional del president Abdelaziz Buteflika, finalment va aconseguir posar fi a la violència.

Les tropes franceses combaten "cos a cos" a Mali després de cinc dies d'atacs aeris

Les tropes colonials franceses han començat el combat sobre el terreny a Mali, cinc dies després d'haver llançat els primers atacs aeris per aturar l'ofensiva dels grups tuaregs i islamistes que controlen el nord del país, Azawad. Els blindats gals, procedents de Bamako i d'altres bases africanes gales, han intensificat els seus combats, a l'oest i nord del país, i les tropes "combaten cos a cos i carrer a carrer", segons ha declarat una font de seguretat maliana a AFP.