dimecres, 7 de març de 2012

Gabriel García Márquez compleix 85 anys a Mèxic i com 'heroi nacional'


Figures de la música i la literatura colombiana, com la cantant Shakira i el novel·lista i poeta Alvaro Mutis, es van unir aquest 6 de març de 2012 a la celebració de l'aniversari número 85 del premi Nobel de literatura Gabriel García Márquez. La cantautora de "Rabiosa" li va enviar una salutació d'aniversari a qui considera un "gran amic", i a més de complimentar li va expressar el seu afecte: "Felicitats a Gabriel García Márquez en el seu moment! Et volem Gabo! Shak", va escriure la 'barranquillera' en el seu compte Twitter. La notícia abans publicada d'HispanTV sobre la retirada de Gabriel de la vida pública pel rebrot del càncer linfàtic que va patir al 1.999 no ha estat confirmada. Esperem que sigui un error i que l'any que ve torni a celebrar els 85, d'acord amb la seva partida de naixement!

Tots dos tenen una amistat que va sorgir després d'una entrevista que el Nobel li va fer a Shakira per a un article el 1999, on la va descriure com a única: "Shakira té un segell personal que no sembla de ningú més i que ningú pot cantar i ballar com ella ho fa, a qualsevol edat, amb una sensualitat tan innocent, que sembla del seu propi invent".

Per la seva banda, Mutis, radicat també a Mèxic, va dir que encara que no tenen prevista cap celebració formal ells sempre es veuen amb freqüència, i va revelar que "fa 30 anys" García Márquez en un "intent fallit" va voler fer poesia.

"Gabo és a casa recollit i tranquil. No hi haurà res. Nosaltres ens veiem amb tota freqüència", va dir a Caracol Radio el poeta guanyador del premi Cervantes el 2001.

El també poeta i assagista colombià William Ospina va destacar per la seva banda la forma com Gabo va ajudar a "canviar la percepció que existeix de Colòmbia i com va reinventar a Amèrica llatina" a través de la seva obra.

A El Espectador. L'homenatge es va estendre a mitjans impresos del país. La primera pàgina del diari El Espectador, on García Márquez va publicar el seu primer conte el 1947, té al Nobel com a protagonista.

Un petit text acompanya la seva fotografia i el descriu com "el més gran home de lletres del país, creador d'un món màgic en la literatura i protagonista d'una època daurada del periodisme".

De la mateixa manera, l'edició digital de la revista Setmana, i després d'un sondeig fet a diverses celebritats i colombians del comú a les xarxes socials, dóna a conèixer alguns dels regals que li donarien a Gabo al seu dia d'aniversari.

L'editora literària de García Márquez a Barcelona va dir que li regalarà "les habituals roses grogues que tant li agraden a l'escriptor", la versió digital de la novel·la que recrea Macondo i una breu dedicatòria que va publicar el diari El País, d'Espanya.

De la seva banda, l'expresident de Colòmbia Ernesto Samper va afirmar que si pogués donar-li un regal a l'autor de "Cien años de soledad" serien "les camises que ell pensava que li feien falta per assolir la felicitat", referint-se a una entrevista en que el novel·lista assegurava que per a ell la felicitat era tenir 72 camises. Alhora, els colombians van coincidir a donar-li a Gabo la "gratitud", a més d'una bandera colombiana, un balancí de vímet, un capvespre a Aracataca (lloc de naixement de l'escriptor), entre d'altres.

Gabo compleix 85 anys "una mica pansit (moix)" de salut, segons va dir el seu agent literària i amiga, l'espanyola Carmen Balcells. "Gabo està una mica pansit, i jo de vegades ho atribueixo a que ens fem grans", va afirmar Balcells, de 81 anys, en una entrevista amb la cadena de ràdio colombiana Caracol.

Balcells, que ha estat agent literària de cinc guanyadors dels premis Nobel de literatura (Pablo Neruda, Miguel Ángel Astúries, Camilo José Cela, Vicente Aleixandre i Mario Vargas Llosa), va confiar a Caracol Radio que en el seu dormitori té, al costat de les fotos del seu fill, les seves nétes i el seu difunt marit, un retrat de García Márquez.

"Tinc una fotografia de Gabo, però la tinc per la mirada de nostàlgia que transmet aquesta fotografia, que és la mirada amb la qual jo el recordaré sempre, res m'ho recordarà tant com aquesta fotografia plena de nostàlgia", va explicar. Aquest any a més de celebrar els seus 85 anys de vida, es compleixen 30 anys d'haver rebut a Estocolm el premi Nobel de literatura amb "Cent anys de solitud" i 45 anys de la publicació d'aquesta, la seva obra mestra.

Digital


En coincidència amb el 85 aniversari del mestre, l'editorial Leer-e, en col·laboració amb Random House Mondadori, que té els drets en paper de Gabriel García Márquez, publicarà l'edició digital de la seva obra més emblemàtica, "Cent anys de soledat".

"S'acomiada un geni": "Demuestra a tus amigos cuanto te importan"

Gabriel García Márquez es retira de la vida pública per raons de salut: càncer limfàtic. Ha enviat una carta de comiat als seus amics. Aquí segueix el text d'un els literats més brillants dels últims temps que, per respecte, ens guardem molt de traduir, per poder així gaudir de la bella prosa del mestre.

"Si por un instante Dios se olvidara de que soy una marioneta de trapo y me regalara un trozo de vida, posiblemente no diría todo lo que pienso, pero en definitiva pensaría todo lo que digo.

Daría valor a las cosas, no por lo que valen, sino por lo que significan.

Dormiría poco, soñaría más, entiendo que por cada minuto que cerramos los ojos, perdemos sesenta segundos de luz. Andaría cuando los demás se detienen, despertaría cuando los demás duermen. Escucharía cuando los demás hablan y cómo disfrutaría de un buen helado de chocolate!

Si Dios me obsequiara un trozo de vida, vestiría sencillo, me tiraría de bruces al sol, dejando descubierto, no solamente mi cuerpo, sino mi alma.

Dios mío si yo tuviera un corazón, escribiría mi odio sobre el hielo, y esperaría a que saliera el sol. Pintaría con un sueño de Van Gogh sobre las estrellas un poema de Benedetti, y una canción de Serrat sería la serenata que le ofrecería a la luna. Regaría con mis lágrimas las rosas, para sentir el dolor de sus espinas, y el encarnado beso de sus pétalos...

Dios mío, si yo tuviera un trozo de vida... No dejaría pasar un sólo día sin decirle a la gente que quiero, que la quiero. Convencería a cada mujer u hombre que son mis favoritos y viviría enamorado del amor.

A los hombres les probaría cuán equivocados están al pensar que dejan de enamorarse cuando envejecen, sin saber que envejecen cuando dejan de enamorarse! A un niño le daría alas, pero le dejaría que él solo aprendiese a volar. A los viejos les enseñaría que la muerte no llega con la vejez, sino con el olvido. Tantas cosas he aprendido de ustedes, los hombres... He aprendido que todo el mundo quiere vivir en la cima de la montaña, sin saber que la verdadera felicidad está en la forma de subir la escarpada. He aprendido que cuando un recién nacido aprieta con su pequeño puño, por primera vez, el dedo de su padre, lo tiene atrapado por siempre.

He aprendido que un hombre sólo tiene derecho a mirar a otro hacia abajo, cuando ha de ayudarle a levantarse. Son tantas cosas las que he podido aprender de ustedes, pero realmente de mucho no habrán de servir, porque cuando me guarden dentro de esa maleta, infelizmente me estaré muriendo.

Siempre di lo que sientes y haz lo que piensas. Si supiera que hoy fuera la última vez que te voy a ver dormir, te abrazaría fuertemente y rezaría al Señor para poder ser el guardián de tu alma. Si supiera que esta fuera la última vez que te vea salir por la puerta, te daría un abrazo, un beso y te llamaría de nuevo para darte más. Si supiera que esta fuera la última vez que voy a oír tu voz, grabaría cada una de tus palabras para poder oírlas una y otra vez indefinidamente. Si supiera que estos son los últimos minutos que te veo diría "te quiero" y no asumiría, tontamente, que ya lo sabes.

Siempre hay un mañana y la vida nos da otra oportunidad para hacer las cosas bien, pero por si me equivoco y hoy es todo lo que nos queda, me gustaría decirte cuanto te quiero, que nunca te olvidaré.

El mañana no le está asegurado a nadie, joven o viejo. Hoy puede ser la última vez que veas a los que amas. Por eso no esperes más, hazlo hoy, ya que si el mañana nunca llega, seguramente lamentarás el día que no tomaste tiempo para una sonrisa, un abrazo, un beso y que estuviste muy ocupado para concederles un último deseo. Mantén a los que amas cerca de ti, diles al oído lo mucho que los necesitas, quiérelos y trátalos bien, toma tiempo para decirles "lo siento", "perdóname", "por favor", "gracias" y todas las palabras de amor que conoces.

Nadie te recordará por tus pensamientos secretos. Pide al Señor la fuerza y sabiduría para expresarlos. Demuestra a tus amigos cuanto te importan".

El Congrés reconeix Palestina com “estat lliure i independent”

Joan Josep Nuet, portaveu a la Comissió d'Exteriors d'Izquierda Unida, ha aconseguit avui que el Congrés impulsi per unanimitat les mesures necessàries per al reconeixement del "Estat de Palestina independent, democràtic, amb continuïtat territorial, sobirà i viable". Nuet, diputat per Barcelona d'ICV-EUiA, va ser l'encarregat de defensar en aquesta comissió una proposició no de llei 'Sobre el reconeixement de l'Estat de Palestina com a subjecte de dret internacional' segons les fronteres de 1967. El parlamentari d'IU ha advocat perquè "transcorreguts més de 63 anys de vigència de la resolució 181/11 de Nacions Unides, que va decidir la partició, el reconeixement de Palestina ja no pot ser qualificat de prematur i pot asseverar-se la solució de dos estats".

Nuet recorda que en la Resolució 242 de 1967 el Consell de Seguretat de l’ONU “va ordenar que es retiressin les forces armades israelianes dels territoris ocupats en la Guerra dels Sis Dies” i que arrel de la Declaració d’Independència de l’Estat de Palestina aprovada aquell mateix any “un centenar d’Estats van procedir al seu reconeixement com subjecte de dret internacional”.

“El poble i l’Autoritat Nacional Palestina –senyala el portaveu de l’Esquerra Plural en la Comissió d’Exteriors- ja s’han compromès reconeixent a Israel en les fronteres de 1967, però Israel difereix continuament el reconeixement de l’Estat palestí i no cessa en les seves activitats de colonització a Jerusalem Oriental i a Cisjordània.” És per això que en els últims anys la comunitat internacional advoca per la solució de dos Estats, tot i que “lamentablement, el immobilisme de l’actual Govern israelià està bloquejant la via negociadora”.

Per a Joan Joset Nuet, “transcorreguts més de 63 anys de vigència de la Resolució 181/11 de Nacions, el reconeixement de Palestina ja no pot ser qualificat de prematur i pot accelerar la solució de dos Estats”. Per això, un altre dels punts de la iniciativa d’IU, ICV-EUiA, CHA exhorta al Govern a “promoure en el si de l’Organització de Nacions Unides el reconeixement de l’Estat de Palestina com Estat membre de ple dret”.

La iniciativa subratlla que la “Unesco ja ha reconegut a Palestina com Estat membre de ple dret” i recorda que “Espanya, que sempre ha advocat per aquesta solució, està cridada a liderar el reconeixement de l’Estat palestí”.

“Aquest reconeixement -conclou Nuet- només requereix la lliure expressió de la voluntat sobirana de l’Estat espanyol, sent una decisió discrecional que no està subjecta a l’autorització de cap altre Estat una entitat internacional”.

Llamazares insta el Congrés a rebutjar qualsevol forma de "copagament" en el sistema sanitari

El grup d'IU, ICV-EUiA, CHA: L'Esquerra Plural porta avui per al seu debat i votació en la Comissió de Sanitat i Serveis Socials una iniciativa per a què el Congrés rebutgi “la introducció de fórmules de copagament (euro, tiquet, etc.) per part dels usuaris del Sistema Nacional de Salut, a l’entendre que afectarien greument a principis bàsics del dret constitucional a la salut”.

El portaveu de l'Esquerra Plural en aquesta comissió, Gaspar Llamazares, és l’encarregat de defensar la proposició no de llei en la qual també es reclama la defensa de principis bàsics, com “l’accessibilitat, la universalitat i la gratuïtat de l’atenció integral de salut”, mentre que els qui pretenen aplicar fórmules de copagament sanitari ho fan “sense aportar, a canvi, avenços significatius en l’organització de la demanda i molt menys en el finançament del Sistema Nacional de Salut”.

Llamazares motiva la necessitat d’aquesta iniciativa en la “reiterada aparició des de fa mesos de propostes compartides per diverses comunitats autònomes per a què els usuaris del sistema sanitari es vegin sotmesos a diferents figures de copagament”. Dins de les mateixes podrien incloure’s des de ‘l’euro per consulta’ de França, al ‘tiquet moderador’ d’Alemanya o la ‘factura a l’ombra’ de Bèlgica com a fórmules possibles.

El diputat d’IU considera “convenient que el Congrés torni a pronunciar-se contra el copagament davant d’aquestes novetats que s’han produït en determinades comunitats autònomes”. En la proposició no de llei es recorda que la Comissió de Sanitat, Política Social i Consum de la Cambra ja es va pronunciar contra aquesta pràctica en la seva sessió del dia 22 de febrer de 2011, amb el vot favorable d’alguns grups parlamentaris que ara a nivell autonòmic fan el contrari.

Per al representant d’IU en la Comissió de Sanitat i Serveis Socials, “existeix marge suficient en base a l’ampliació dels pressupostos públics i la millora en l’eficiència de la gestió, així com en la política de salut pública per a la sostenibilitat del Sistema Nacional de Salut”.

Tot això, precisa Llamazares, “en el marc d’un Pacte per la Sanitat del qual en siguin protagonistes les comunitats autònomes, el Ministeri de Sanitat, juntament amb els partits polítics i els agents socials”.

Dimiteix el president de l'Associació de la Premsa de Granada que amenaçà amb un cinturó a una jove pro palestina


Dimiteix el president d'associació de la premsa de Granada que va amenaçar amb un cinturó a una activista. Antonio Mora ha presentat aquest dimecres la seva dimissió. La regidora d'IU a l'Ajuntament de Granada i membre de la Plataforma Granada Oberta, Maite Molina, havia censurat l'actitud del president de l'Associació de la Premsa de Granada, Antonio Mora, per amenaçar ahir dimarts a la tarda amb un cinturó a una jove integrant de la Plataforma Andalusia amb Palestina que va interrompre amb una bandera palestina per protestar per la inauguració d'una exposició gràfica sobre els 25 anys de relacions diplomàtiques entre la monarquia d'Espanya i l'estat il.legal i genocida d'Israel.

A les portes de la seu de l'Associació granadina s'havien concentrat integrants de la plataforma contraris a la mostra, que exalta a un país "que manté una ocupació militar, il·legal i inhumana sobre els territoris de Cisjordània, Gaza i els Alts del Golan castigant col·lectivament a la població de Gaza mitjançant un bloqueig prolongat ja quatre anys", assenyala el col·lectiu en un comunicat penjat al seu web.

Al començament de l'acte d'inauguració, que va ser recollit en imatges per Canal Sud Televisió, dues noies joves van irrompre a la seu de l'associació amb consignes pro palestines. Mora els va demanar que baixessin el to "una miqueta", però després es va aixecar de la taula i, llevant-se el cinturó, es va dirigir a la que portava una bandera palestina. Alçant el cinturó va fer el gest d'agredir la jove, però no va arribar a fer-ho davant les protestes d'alguns presents i veient les càmeres.

A l'altra noia, que també havia irromput i que va gravar tot amb una petita càmera, el president dels periodistes granadins la va empènyer dient-li 'Marxa!' en diverses ocasions. Finalment, dos agents de la Policia Nacional van desallotjar a les dues joves de l'edifici del carrer Escut del Carme.

Molina s'ha mostrat "escandalitzada" amb aquests fets, especialment per ser comesos pel representant dels periodistes a la ciutat de Granada: "Hi ha un línia entre demanar-te si us plau que te'n vagis i treure't el cinturó", ha advertit la dirigent d'esquerres, que es trobava a la seu de l'Associació de la Premsa quan van ocórrer els fets.

Mora, penedit i disposat a dimitir


Un dia després dels fets, Mora s'ha mostrat "profundament penedit" per l'incident que va protagonitzar i ha afirmat que ha obert un "període de reflexió" perquè els 300 periodistes associats decideixin sobre el seu destí. Així, està disposat a dimitir del seu càrrec si així se li demana, i convocarà en pròximes dates una assemblea general que es pronunciï sobre això.

Mora reconeix que va perdre els papers i que la seva conducta va ser "inadequada" i "impròpia". "Em desesperar perquè no hi havia manera de callar aquestes joves, que estaven impedint el desenvolupament normal i democràtic de l'acte", ha indicat el president. Mora està "penedit" i ha demanat per això "perdó" tant per la imatge que ha donat com a la noia a la que va amenaçar amb el cinturó.

Per la seva banda, el Sindicat de Periodistes d'Andalusia (SPA) ha exigit a l'Associació de la Premsa de Granada que sol·liciti al seu president la dimissió immediata davant l'intent d'agressió. El sindicat ha considerat aquesta conducta "inacceptable" per entendre que l'actitud del president de l'Associació és "més pròpia d'altres temps" viscuts a Espanya durant la dictadura franquista en què a dones, nens i animals se'ls pretenia corregir les seves actituds o castigar a cops de corretja.

La flamarada solar més forta, en més de mig any, pot provocar una forta tempesta magnètica

Una poderosa flamarada al Sol es va produir la nit de dimarts a dimecres, del 6 al 7 de març, la més potent des d'agost de 2011, i va enviar masses de plasma cap a la Terra amb el que pot provocar una tempesta magnètica, informa el director del centre de previsions espacials de l'Institut de Magnetisme Terrestre, Ionosfera i Difusió de radioones, Serguei Gaidash. La gran taca solar va detonar amb una sèrie de flamarades, "el primer centelleig es va registrar el 5 de març de classe X1, després es va produir una altra sèrie de classe M, i la nit del 6 al 7 de març es va registrar una espurna classe X6.9" (el nivell més alt és X9.9) va dir Gaidash.

"A causa de la nova flamarada va créixer el flux de protons de 10 a 100 megaelectronvoltis que representa una veritable amenaça als equips espacials", va assenyalar l'expert en admetre la possibilitat d'una forta tempesta solar que s'iniciarà el 8 de març.

Les erupcions solars es divideixen en cinc classes segons la radiació ultraviolada. Els nivells es denominen amb les lletres A, B, C, M i X, el més alt. El nivell mínim és A0.0.

L'abast de la tempesta podria afectar els vols i les comunicacions de manera que la comunitat científica -i els serveis de seguretat- hi són amatents.

El TSJC ajorna fins demà la decisió sobre l'immersió lingüística

Els vint-i-quatre magistrats de la sala contenciosa administrativa del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC), que deliberaven des de migdia sobre el recurs presentat per la Generalitat a la sentència que obligava les escoles a incloure el castellà com a llengua vehicular, ajornen fins demà la seva decisió. L'expectació per la decisió del tribunal és enorme i ja fa dies que les entitats de defensa del model d'immersió lingüística fan campanyes i mobilitzacions, com l'enviament de cinquanta-cinc mil missatges al TSJC.

Mentre els magistrats continuen deliberant, la consellera d'Ensenyament, Irene Rigau, ha convocat aquesta tarda dues reunions, una amb CiU, PSC, ICV-EUiA i ERC, i una altra amb la plataforma Somescola.cat, per analitzar la situació.

I és que l'expectació en les entitats de defensa del model d'immersió en català ha crescut els últims dies. En aquest sentit, Somescola.cat, que fa uns quants mesos va encapçalar la reacció social contra la interlocutòria del TSJC, ha fet un comunicat: 'Arran de la imminència de la sentència judicial que ha de decidir si l’actual sistema d’immersió lingüística a les escoles de Catalunya continua essent vigent, Somescola.cat prepara una resposta col·lectiva en defensa del català als centres d'ensenyament del país'.

Somescola.cat aplega el conjunt d’entitats cíviques, culturals i de tot l'àmbit educatiu que es va mobilitzar arran de les sentències del Tribunal Suprem espanyol, però fa uns mesos va néixer una altra iniciativa, Escola en català, que pretén blindar per llei el català com a única llengua vehicular de l'ensenyament a Catalunya a través d'una campanya de recollida de signatures.

A més, Escola en català ha demanat a la consellera Rigau i a tots els mestres que no acatin la sentència en cas que aquesta ratifica la decisió de Suprem de fer del castellà també llengua vehicular.

Cop a l'immersió lingüística

El 2 de setembre el TSJC va dictar una interlocutòria (pdf) donant al Departament d'Ensenyament un termini de dos mesos perquè introduís el castellà com a llengua vehicular a les escoles. D'aquesta manera volia fer complir les sentències del Tribunal Suprem espanyol, que havia rebut queixes de quatre famílies, i del Tribunal Constitucional, contra l'estatut.

La sentència del Tribunal Constitucional espanyol sobre l'estatut considera el castellà llengua vehicular de l'ensenyament, igual que el català. Uns pares van demanar empara al Suprem i aquest els va donar la raó.

El recurs de reposició de la Generalitat que avui estudia el TSJC es basa en la Llei d'Educació de Catalunya (LEC), que també és recorreguda al TC pel Partit Popular. No és clar que avui mateix hi pugui haver sentència, però s'espera que hi haurà les habituals filtracions sobre la deliberació.

L’Àrea de Medi Ambient d’EUiA denuncia la gestió del nou director del SMC

L’Àrea de Medi Ambient d’EUiA considera que la gestió portada a terme per Oriol Puig Godes (germà col.locat per Felip Puig Godes) al front del Servei Meteorològic de Catalunya durant el seu primer any de mandat és impròpia d’una empresa pública. Concretament, denunciem els fets següents: 1) S’ha modificat radicalment l’estructura orgànica, eliminant-s’hi les quatre línies de treball aprovades en l’anterior legislatura pel Consell d’Administració, després d’un procés participatiu de més d’un any i abans de ser aprovada pel Consell d’Administració, fet contrari a l’article 8, apartat 6, lletra d de la Llei de Meteorologia.

2) S’ha produït la baixa del coordinador tècnic, que ha abandonat l’empresa sense ser substituït. Aquesta és una figura clau pel bon funcionament del SMC, i la seva absència és una irresponsabilitat manifesta.

3) S’han produït nombrosos i inacceptables abusos en matèria de personal, amb acomiadaments improcedents, degradacions i canvis de funcions sense cap justificació. Hi ha hagut nomenaments i substitucions que no segueixen el procediment de convocatòria establerta legalment pel 6è Conveni de la Funció Pública.

4) S’ha externalitzat el servei de gestió i manteniment de 30 estacions meteorològiques, adjudicat a una empresa externa per un valor de 70.682€, quan un estudi tècnic realitzat la legislatura anterior demostrava que la internalització del servei de manteniment resultava més barata.

5) S’ha executat una despesa de 114.849€ en l'instal·lació d’un plató de TV, pel procediment d’urgència, fet que considerem inacceptable en època de retallades.

6) S’ha denunciat l'utilització d’un cotxe oficial per part del director, quan no existia a les dues legislatures anteriors.

Creiem que la gestió d’una empresa pública s’ha de regir pels principis d’honestedat, transparència i prestació d’un servei públic, i constatem amb preocupació el nepotisme amb que Oriol Puig està gestionant el SMC.

Àrea de Medi Ambient d’EUiA

La RFA ha de ratificar el Pacte que podria portar a la fi de Merkel

El govern neoliberal d'Angela Merkel ha aprovat avui el projecte de llei perquè Alemanya es sumi al pacte de disciplina fiscal europeu, primer pas d'un procés que es preveu complicat. Tant socialdemòcrates (SPD) com Verds (Grünnen) han ofert el seu vot a canvi d'un impost a les transaccions financeres i mesures d'estímul a la conjuntura en els països més castigats per la crisi, al que l'oligarquia de Merkel s'oposa rotundament. L'Esquerra (Die Linke) és l'única força política oposada al cop d'estat dels neoliberals europeus.

Merkel necessita sumar una majoria de dos terços en les dues cambres del Parlament perquè Alemanya ratifiqui l'acord, amb el qual els països europeus es comprometen a una major disciplina fiscal.

La coalició d'extrema dreta presidida per Merkel i formada per la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU) i els ultraliberals de l'FDP depèn així de l'oposició socialdemòcrata, que ja va posar condicions al seu suport.

Tant socialistes (SPD) com Verds (Grünnen) van oferir el seu vot a canvi d'un impost a les transaccions financeres i mesures d'estímul a la conjuntura en els països més castigats per la crisi. L'Esquerra (Die Linke) fou l'única força política oposada al cop d'estat dels neoliberals europeus amb la complicitat dels 'socialistes'.

El govern de Merkel va demanar llavors no fer "tripijocs" en un tema tan delicat com el rescat a l'euro. I, si no es produeix l'acord al Bundestag i el Bundesrat, l'afeblit govern d'extrema dreta podria veure's obligat a avançar unes eleccions que, com les enquestes vaticinen a França, canviarien molt probablement el seu color fins al Parlament de Brusel.les en pocs mesos, i serien la fi de les polítiques ultraliberals de l'oligarquia del Partit Popular d'Europa que ens va ficar a la crisi pel seu benefici.

El pacte fiscal, impulsat per la pròpia Merkel i pel president francès, Nicolas Sarkozy -a més del baró David Cameron i els empleats de Goldman Sachs a Itàlia, Grècia i Espanya-, va ser signat la setmana passada per 25 oligarquies de l'Unió Europea, tots menys Regne Unit -que defensa a la seva City i els banquers que van estafar el món- i el govern ultranacionalista de la República Txeca. Ara ha de ser ratificat per tots els signants als seus païssos.

L'acord estipula un sostre de deute i un rígid programa de reducció del dèficit públic, el que suposa 'de facto' la privatització dels serveis públics i la fi de qualsevol mena d'estat de dret per les classes excloses de l'oligarquia plutocràtica dominant.

La seva ratificació podria complicar també a Irlanda, que també ha de sotmetre el pacte a un referèndum, segons la seva Constitució i a diferència de dictadures com l'espanyola.

IU: "L'emperador d'Star Wars i Cascos són com dues gotes d'aigua"


"Éstos del Lado Oscuro van de sobraos" was deleted at 11:20:13 Wed Mar 7, 2012. We have no more information about it on our mainframe or elsewhere. Com poden llegir pel missatge de Vímeo el vídeo ha estat esborrat, no sabem per quina raó.
Després que IU Astúries publiqués ahir un vídeo en què la formació recorria als crèdits inicials de La Guerra de les Galàxies per demanar que la societat espanyola es rebel·lés contra el Costat Fosc, avui ofereixen un nou lliurament amb Cascos com a protagonista i titulada 'Aquests del Costat Fosc van de sobrats'. La 1ª pàrt a continuació.

"Avui apareix al nostra particular lliurament un dels personatges claus d'Star Wars, Palpatine. Es tracta del primer Emperador de l'Imperi Galàctic. Un home eloqüent i astut. La seva major fortalesa no eren les seves mortíferes habilitats supremes en el costat fosc de la Força sinó la seva habilitat per manipular a tots els éssers de la galàxia. En la nostra entrega aquest personatge es diu Paco. Palpatine i Cascos són com dues gotes d'aigua", assenyala el secretari de Comunicació d'IU d'Astúries, Pablo Prieto.

Al vídeo Palpatine (Cascos) afirma que "tota aquesta merda del Episodi I va ser culpa del PP i PSOE que no em van deixar governar" i afirma que "ara arriba l'Episodi II", és a dir, les properes eleccions del 25 de març. "Una nova oportunitat per seguir en el Govern i seguir perllongant la seva acció destructora", indica el secretari de Comunicació d'IU d'Astúries.


Segons IU, el Costat Fosc està format pel bipartidisme que en el cas d'Astúries té tres expressions, PP, PSOE i FAC: "Per a ells el principal és el dèficit, per a nosaltres crear ocupació i protegir les persones", indica Prieto.

El PP reduirà l'inversió pública en un 40%

El ministre d'Economia d'Espanya, Luis de Guindos, ha anunciat avui que l'inversió pública es reduirà aquest any en un 40%, en realitzar ajustos pressupostaris que seran els més durs aplicats des de la farsa de la transició espanyola a la democràcia fa 35 anys. Per la seva banda, Rajoy ha justificat la reducció de la despesa pública total -un 4,7% per a aquest any- no només amb el conte del "dèficit excessiu" heretat de l'anterior govern -i del que el PP, immers en la feina d'espoliar caixes i bancs, sembla que mai va mirar els balanços-, sinó també per la "contracció de l'economia espanyola", que és causada directament per la política neofeixista de retalls de la dreta espanyola i els seus socis perifèrics, com han denunciat tots els economistes menys els que treballen per Goldman Sachs i governen Europa sense eleccions.

Espanya registrarà aquest any, segons els càlculs del seu govern d'incompetents i mafiosos, un decreixement del 1,7%.

El president del govern espanyol ha assenyalat durant el debat al Congrés que el dèficit públic amb què va tancar desembre-un 8,5% del producte interior brut, 2,5 punts per sobre de l'objectiu fixat-va ser perquè les administracions públiques van gastar en 2011 90.000 milions d'euros més del que van ingressar, sent precisament les comunitats del PP on més es van endeutar i més frau i corrupció s'han produït. Però Rajoy, autista i desmemoriat, prossegueix amb el seu discurs Made in Berlin repetit pels seus mitjans de propaganda incessantment.

Amb un retard de diversos mesos per amagar els seus projectes mentre tornen a mentir en la campanya electoral andalusa, els "executors" de Rajoy i les polítiques neoliberals presentaran el 30 de març els pressupostos generals de l'Estat per al 2012. La Comissió Europea esperarà a conèixer els detalls dels pressupostos i els motius de la forta desviació del dèficit en 2011-si és que va existir-per resoldre si accepta la decisió del govern espanyol d'ampliar l'objectiu de dèficit per a aquest any d'un 4, 4 a un 5,8%.

Esquerra Unida amplia la seua denúncia a la Fiscalia amb més casos d’agressions a menors en les càrregues policials

Esquerra Unida del País Valencià ha presentat aquest matí a la Fiscalia del Menor una ampliació de la denúncia presentada per la formació d’esquerres el passat 20 de febrer contra les presumptes agressions policials i detencions il·legals de menors, ocorregudes en les protestes estudiantils iniciades en les mobilitzacions de l’IES Lluís Vives. Ahir mateix la Fiscalia decidí obrir diligències per investigar aquestos casos. Marga Sanz, ha manifestat: “hem presentat més denúncies hui de menors afectats i estem disposats a seguir arreplegant-ne. Volem que s’arribe fins al final en la investigació d’aquestos fets absolutament reprovables i que mereixen una depuració de responsabilitats que encara no ha arribat”.

En aquest sentit, Sanz ha tornat a demanar aquest matí les dimissions de la Delegada de Govern i del cap de la Policia. “És intolerable que estigam a punt de complir un mes des que ocorregueren les brutals càrregues policials i Sánchez de León i Antonio Moreno encara continuen en els seus respectius càrrecs. El govern no està a l’altura de les circumstàncies, ni és capaç de depurar responsabilitats”, critica.

Esquerra Unida roman obert a la seua pàgina web un espai en el que els menors afectats per aquestes càrregues poden adjuntar les seues denúncies.
http://www.eupv.org/2012/02/21/denuncia-agressio-policial-a-menors/

Les vagues paralitzen el lander més poblat d'una Alemanya cada dia més nazi

El lander més poblat d'Alemanya viu avui una jornada de vagues en el sector públic. El sindicat Ver.di demanda un augment salarial del 6,5%. El moviment abasta avui l'estat federat de Renània del Nord-Westfàlia, el més poblat del país i es compleix aquest dimecres el tercer dia de vagues en el sector públic d'Alemanya. La societat alemanya està cada vegada més dividida doncs la bretxa entre rics i pobres és cada vegada més gran amb les polítiques neoliberals -neonazis- de Merkel i socis. Segons un estudi de l'OCDE, la solució és una molt major inversió en l'educació. El contrari del que fa el neofeixisme.

La majoria dels autobusos, tramvies i trens subterranis del transport públic romanen en els seus dipòsits en diverses ciutats, incloses la capital estatal, Düsseldorf, Colònia, Bonn i Bochum.

Al llarg del dia, altres serveis públics com escoles bressol, hospitals i asils se sumaran a l'atur laboral, el que sumaran desenes de milers de servidors públics a la vaga d'avui, que durarà 24 hores.

El sindicat Ver.di va organitzar per al dia d'avui una sèrie de manifestacions en què participaran prop de 10.000 persones, ha informat l'associació gremial. La demanda sindical no ha rebut contraproposta. La propera ronda de negociacions està programada per la setmana que ve.

OCDE: cada vegada més desigualtat a l'Alemanya nazi

La societat alemanya està cada vegada més dividida. La bretxa entre rics i pobres és cada vegada més gran. Segons un estudi de l'OCDE, la solució és una major inversió en l'educació.

Segons l'estudi de l'Organització per la Cooperació i el Desenvolupament Econòmics (OCDE), en el qual es va examinar la distribució d'ingressos en 34 països, la desigualtat ha crescut sobretot a Alemanya. Les persones amb majors ingressos guanyen en aquest país de mitjana gairebé vuit vegades més que els de menors salaris. Una raó d'aquesta disparitat és el creixent nombre de persones que treballen en el sector de baixos salaris, segons es llegeix en l'estudi de l'organització amb el nom "Estem dividits - Per què segueix creixent la desigualtat?".

Els pobres treballen cada vegada menys

Segons Monika Queisser, coautora de l'estudi, fins i tot en aquest sector els alemanys treballen i guanyen cada vegada menys: "Fa 20 anys la gent en aquest sector treballa una mitjana de 1.000 hores a l'any. Aquest número ha caigut a 900 hores anuals mentre que els més ben pagats treballen més de 2.200 hores anuals", va dir l'experta i ha afegit que aquestes xifres demostren que a Alemanya hi ha cada vegada més polarització entre pobres i rics.

A més, hi ha cada vegada més empleats a temps parcial. Encara que les dones tenen un millor accés al mercat laboral, els resulta difícil trobar llocs de treball a temps complet que els ofereixin majors oportunitats d'ascens en la seva carrera i, per tant, un millor salari. Una raó per a aquest desenvolupament és, segons l'estudi, la manca de possibilitats de tenir cura dels nens, el que afecta sobretot al creixent nombre de pares solters.

OCDE: Educació és el factor clau


Per això, l'OCDE recomana a Alemanya que no estalviï en l'educació tot i l'actual crisi a Europa. Segons Queisser, només una bona educació, des de la infància fins als cursos de perfeccionament en la cursa, aporta a llarg termini les ocupacions i ingressos adequats. "Hem vist com aquest va ser l'únic factor amb la capacitat d'augmentar el nombre d'empleats i, alhora, de reduir la desigualtat en els ingressos", va afirmar l'experta.

Els pares solters estan entre els més afectats

Per assolir una major justícia social es requereix també una redistribució dels ingressos fiscals. Per això es necessita impedir l'evasió fiscal, suprimir els privilegis fiscals per als més rics i apujar els impostos sobre el patrimoni i la propietat immobiliària, indica l'experta.

Disposició de pagar impostos podria estar en perill


Alhora, les transferències corrents s'han tornat més importants que mai per anivellar les pèrdues de les persones amb salari baix. La recessió actual intensifica la desigualtat. Per això, l'organització recomana als governs que facin el necessari per tancar la bretxa entre rics i pobres ja que aquesta repercuteix de "manera fatal" a la societat. Queisser va indicar que és només un 0,1% de la població mundial que es beneficia més del progrés actual. "Quan la classe mitjana se sent en perill i diu que no té futur, baixa la seva disposició de pagar impostos i de contribuir a la redistribució de les riqueses", va dir l'experta i afegí que veu en aquest desenvolupament una tendència que ha de ser detinguda de immediat.

Els iaioflautes criden a ocupar totes les seus de CEOE

"Molta gent a la seu de Foment. Els agents de seguretat s'han posat violents, però els hem desbordat". Uns 80 iaioflautes tornen a la càrrega a Barcelona i ocupen la seu de la patronal: "Som uns 80. Acaben d'arribar els Mossos. No ens anirem fins que ens rebin i ens deixin lliurar el manifest". Una furgona de policia, davant la patronal, vigilava els @iaioflautes, defensant a la màfia bancària.

Els iaioflautes a la seu de la patronal catalana, a Via Laietana, han lliurat aquest manifest: bit.ly/wR3Of2 i cridat consignes com: "La patronal no representa les pimes! Representa a l'Ibex35!".

Un centenar d'avis del col·lectiu de indignats, que s'autodenomina yayoflautas, ha irromput avui a la seu de la patronal Foment del Treball a Barcelona per rebutjar el seu suport a la reforma laboral, sota el crit de "no és una crisi, és una estafa".

Els yayoflautas, que en les últimes setmanes s'han dut a terme diverses protestes a Barcelona en contra de les retallades en els serveis públics, s'han concentrat avui a l'avinguda de la Catedral i han recorregut els pocs metres que hi ha fins a la seu de Foment del treball, a Via Laietana: "Molta gent a la seu de Foment. Els agents de seguretat s'han posat violents, però els hem desbordat", afirmaren.

Els ancians indignats, que portaven armilles reflectants amb inscripcions en contra de les retallades i una pancarta denunciant els perjudicis que suposarà la reforma laboral, han dut a terme una protesta sorollosa, tot i que pacífica en tot moment.

Quan l'empresari hoteler Joan Gaspart -expresident del Barça- ha accedit a la seu de Foment, l'han escridassat al crit de "fora, fora", tot i que l'han deixat entrar sense problemes.

Els iaioflautes han fet una crida a ocupar les seus de les organitzacions patronals per tot Espanya per forçar-les a exigir al Govern que retiri la reforma laboral i abandoni "la submissió a la política d'austeritat de l'oligarquia financera". Després han marxat en manifestació cap a Pl Catalunya.

Segueix-lo en #Enlaponiahacefrío


Díaz Ferrán s'asseu a la banqueta de l'AN per la fallida de Marsans

L'expresident de la CEOE Gerardo Díaz Ferrán, declara a l'Audiència Nacional com a imputat per un delicte d'estafa i apropiació indeguda. Se l'acusa d'haver-se apropiat de 4,43 milions de les reserves dels clients de Viatges Marsans. Díaz Ferrán sosté que els diners es va destinar al pagament de factures de Marsans. Dimarts van declarar el seu soci, Gonzalo Pascual, i l'exdirector general de Viatges Marsans Ivan Losada, que actualment ocupa la direcció general de la societat Posibilitum -nova propietària de Viatges Marsans i de Nueva Rumasa-.

Dijous compareixeran, en qualitat de testimonis, l'exdirector corporatiu de Interinvest (Marsans) Vicente Muñoz, i Rosario Gil, que dirigia aleshores el departament d'auditoria interna de Viatges Marsans.

Els antics gestors del grup turístic s'enfronten a diverses querelles per la seva presumpta mala gestió al capdavant del conglomerat i a altres processos penals per suposada apropiació indeguda de fons.

Pascual es defensa

En la seva declaració, Pascual, un dels antics propietaris de Viatges Marsans, va negar haver-se apropiat de 4,43 milions del grup turístic i va assenyalar que la situació financera de la companyia era bona fins a principis de 2010 i que totes les seves decisions buscaven salvaguardar el futur de l'empresa.

Pascual va insistir durant una hora en què la situació financera de Marsans era idònia fins que es va declarar el concurs de creditors i va culpar la banca de la fallida del grup.

Per la seva banda, l'advocada de Losada, que ha declarat durant uns vint minuts, va demanar el sobreseïment de la causa i va indicar que les xifres que esgrimeix el fiscal per imputar-no es corresponen amb les dades que recull l'Administració Concursal en la peça de qualificació.

A més, ha afegit que l'emissió de diversos xecs que se li atribueixen a Losada, quan era imminent l'insolvència del grup, no es van dirigir a fins aliens sinó a pagar advocats, a la presentació de l'ERO, al lloguer d'oficines o el deute amb l'Associació Internacional del Transport Aeri (IATA).

En la querella que va admetre a tràmit el jutge de l'Audiència Nacional Santiago Pedraz, el fiscal Daniel Camp subratllava que els antics responsables del grup van destinar els fons obtinguts dels clients a fins aliens, el que va deixar almenys 4.706 afectats.

Les fonts consultades van avançar que la xifra de perjudicats podria augmentar, ja que el nombre aportat només es refereix als clients que van presentar denúncies, així com la quantitat que suposadament es va desviar des Viatges Marsans.

Espanya: Ni justícia, ni decència, ni lleis, ni sentències

El feixisme PP-PSOE aconsegueix no pagar a HB després d'un litigi de 30 anys. La baralla de l'Estat espanyol contra l'esquerra abertzale transcendeix canvis de legislació, de segle i fins de moneda. Quan ja no existeixen ni HB, ni el segle XX, ni la pesseta, el Constitucional acaba de prevaricar -un cop més- en un litigi que venia des de 1982, quan el PSOE de Felipe González, GAL i Rubalcaba van robar al partit independentista 4.339.765 pessetes. A la foto: 3 feixistes, lladres i estafadors al servei de la monarquia.

O, el que és el mateix, una mica més de 26.000 euros. És el que l'Estat espanyol va decidir no pagar a l'agrupació d'electors d'HB pel concepte de despeses derivades de les eleccions estatals celebrades el 28 d'octubre de 1982 a Guipúscoa. Perquè quedi més clar, les que van significar l'arribada a la Moncloa de Felipe González. Ja ha plogut.

Des de llavors, tres dècades, l'Estat feixista espanyol del PP-PSOE ha fet contínues trampes dins de les lleis i fins lleis dins de les trampes per evitar aquest pagament. I ho ha aconseguit amb una última decisió emesa ara pel Tribunal Constitucional, la cort de falangistes. I això que, fins i tot en el cas que s'ha admès l'atropellament, l'embargament derivat de la il·legalització s'hauria quedat amb la pasta.

Portar l'assumpte al Tribunal Constitucional va ser només l'última martingala de l'Estat per retenir els 4,3 milions de pessetes de l'època. Aquests 30 anys es divideixen en tres períodes gairebé exactes. La primera dècada la va emprar Madrid a intentar que l'Audiència Nacional i el Suprem espanyol avalessin l'atracament, sense aconseguir-ho; la segona, en esquivar els diferents mandats judicials perquè liquidés el deute, i la tercera, esperant que el Constitucional avalés la estratagema que es va treure de la màniga el 2001, en vespres ja de la il·legalització. Així ha estat.

Fins a la màxima instància

El periple diu molt també sobre la tranquil·litat amb què es prenen els tribunals espanyols els assumptes dels drets polítics dels independentistes. De fet, el Ple del Constitucional ha emprat gairebé deu anys a prendre una decisió que després resulta molt concisa.

Per arribar a aquest punt cal començar pel principi, tot a risc de perdre... i d'indignar. Tot va començar, com s'ha dit, a Guipúscoa el 1982, quan a HB se li van retenir els 4,3 milions. La formació abertzale va apel·lar a l'Audiència Nacional, que el 1988 li va donar la raó i va determinar que calia pagar-li els diners més els interessos legals. L'excusa de l'Advocacia de l'Estat va ser que els seus electes no havien pres el càrrec per no acatar la Constitució espanyola, però no va colar. L'AN va recordar que els diners corresponia a despeses de campanya i que era indiferent el que va passar després.

L'Estat va recórrer al Suprem, però el 1990 la Sala Tercera va confirmar la sentència de l'Audiència Nacional en tots els termes. Com que Madrid no es va donar per assabentat, HB va sol · licitar el 1991 l'execució de la decisió, que li va ser concedida. Però tampoc així. Dos anys després, els tribunals instaven al Ministeri d'Interior a que aclarira per què no pagava. La resposta va ser el silenci. Set mesos després, els jutges van insistir, també sense sort. El novembre de 1994, l'AN va requerir al Ministeri «per últim cop». Tampoc. I el 1996 va atorgar un termini de «dos mesos». Endevinin què va fer l'Estat amb el paper judicial.

El 1997, 1998 i 1999 es va instar de nou a l'Administració a pagar el deute, «sense rebre resposta concloent». Va haver d'arribar el nou mil·lenni perquè es produís un salt en el cas: al desembre de 2001, l'AN va multar amb 50.000 pessetes a la subsecretària d'Interior, indicant-li que pujaria la quantitat si seguia sense pagar.

Feta la llei, feta la trampa. Aquest mateix mes, el Govern del PSOE va introduir en l'anomenada Llei d'Acompanyament dels pressupostos per a 2002 una disposició addicional transitòria ad hoc que establia que no es podien pagar subvencions als que no tinguin la condició plena de diputat o senador. L'Estat es va escudar en la seva pròpia trampa per argumentar que no podia pagar un deute de 20 anys abans!

L'atropellament resultava tan flagrant que l'AN va preguntar llavors al TC si aquest precepte no era inconstitucional. Entre mig va arribar la il·legalització, va desaparèixer la pesseta i fins i tot ha acabat la lluita armada d'ETA. I l'Estat s'ha donat la raó a si mateix: ni va pagar ni pagarà.

Iran: 'Una intervenció militar a Síria és jugar amb foc'

El viceministre iranià d'Exteriors per a Assumptes Àrabs i Africans, Hossein Amir-Abdolahian, ha advertit que una intervenció militar contra Síria seria perjudicial i ha afirmat que els que opten per aquest tipus de mesures juguen amb foc, ja que poden tenir conseqüències impredictibles. En al·lusió als últims esdeveniments ocorreguts a la regió, especialment a Bahrein, ha qualificat "d'inapropiada i crítica" la situació per la que travessa el poble d'aquest país del Golf Pèrsic.

Durant una roda de premsa celebrada aquest dimarts a Moscou l'alt funcionari persa ha recalcat que "qualsevol possible ingerència militar estrangera en contra de Síria pot tenir greus conseqüències i generar perills, no només al país àrab, sinó a tota la regió i a nivell internacional".

En al·lusió als últims esdeveniments ocorreguts a la regió, especialment a Baréin, ha qualificat "d'inapropiada i crítica" la situació per la que travessa el poble d'aquest país del Golf Pèrsic. "Desgraciadament el règim bareiní ha respost amb repressió, violència i matances, a les peticions i exigències del seu poble durant l'últim any", ha afegit Amir-Abdolahian. En aquest sentit, el funcionari iranià ha assegurat que la xifra de morts en aquest petit país del Golf Pèrsic ha superat a la registrada durant la revolució egípcia.

Referint-se al recent nomenament d'un relator especial al servei del rei de Baréin per tractar la situació en aquest país, ha manifestat que "aquest relator assenyala punts importants sobre la violació sistemàtica dels drets del poble bareiní en el seu informe de 96 pàgines".

Pel que fa a aquest informe, el diplomàtic persa ha explicat que el document posa en clar que l'Iran no intervé, en absolut, en els assumptes interns d'aquest país.

Amir-Abdolahian ha lamentat el fet que el règim bareiní no hagi mostrat cap interès a estudiar les propostes formulades en l'informe per tal de posar fi a la crisi que travessa aquest país àrab, i ha assenyalat que falta molt poc perquè es compleixi un any de l'incorporació de forces estrangeres, especialment de l'Aràbia Saudita, per tal de reprimir a la nació bareiní.

Finalment, ha recordat que aquesta mesura ha soscavat seriosament la sobirania i l'independència de Bahrein, i ha afirmat que l'Iran considera que la presència de forces estrangeres al país àrab, així com la matança de civils, "és un error estratègic".

El 'Quipao' i la bronca entre polítiques i models a la Xina

Una trentena de delegades a l'Assemblea Legislativa que se celebra a Pequín van desistir aquest passat dilluns de lluir el qipao (pronunciar txi-pao), el vestit xinès més tradicional per a la dona d'aquest país, després que la Xarxa registrés una onada de protestes. Milers d'internautes consideren que "les sessions de l'assemblea no són una passarel·la de moda". El qipao xinès és un llarg vestit de seda, confeccionat la majoria de les vegades a mida, que arriba fins als turmells i que estilitza la figura de qui el porta. Una àmplia obertura lateral permet veure la cama de la dona en caminar, que a Espanya es coneix com "atreveix-te".

La polèmica es venia forjant des de diumenge quan la premsa local va informar que un grup de representants femenines assistirien a la cerimònia inaugural de la sessió anual amb qipao i no amb vestits més formals.

Només les minories ètniques xineses assisteixen a les sessions amb la seva vestimenta tradicional. A partir d'aquí els microblogs van començar a rebre queixes de tot tipus. Especialment aquelles que consideraven que la serietat de l'assemblea no podia mancillarse per la frivolitat de les delegades al vestir els vestits tradicionals.

Els missatges a la xarxa afirmaven que aquesta actitud convertia l'assemblea en una desfilada de models. Crítiques similars s'han produït en sessions anteriors quan alguns delegats han triat vestimentes considerades poc formals per la serietat d'aquesta reunió política que es celebra un cop l'any i que marca la dinàmica del govern.

Els missatges de Weibo, el Twitter xinès


Segons revela la premsa oficial, alguns dels missatges en Weibo, el Twitter xinès, afirmaven que "és difícil dir si són elegides per fer-se càrrec dels assumptes polítics o per fer desfilades de moda".

Aquest missatge es va reenviar fins en 27.000 ocasions i era un més dels més de 6000 comentaris rebuts. Altres demanaven explicacions sobre qui i de quina manera es van pagar els vestits tradicionals que, si són de seda de qualitat, solen ser molt cars.

Altres van aprofitar la polèmica per adjuntar fotos a les vostres entrades en les quals es podia veure a algunes de les esmentades representants lluint joies molt cares o complements de luxe també molt costosos.

Des de la premsa oficial s'ha aprofitat l'ocasió per afirmar que a la Xina avui dia, els ciutadans poden observar al detall el treball dels seus delegats i escoltar els seus discursos, "però també poden veure amb facilitat i conèixer en profunditat el seu estil i gustos en el vestir gràcies al desenvolupament dels serveis d'internet, incloses les pàgines de microbloc, que no només els donen accés d'aquests detalls, sinó l'oportunitat de comentar-ho, i en casos com aquest, criticar-ho".

En aquest sentit cal destacar que en el discurs inaugural de la sessió del premier xinès Wen Jabao es va advertir que la Xina ha de retallar les creixents diferència entre rics i pobres i que el desenvolupament ha de ser ordenat i sostenible.

Xina, va dir Wen: "ha tingut un fort creixement desequilibrat que ha creat grans desigualtats". Aquestes al seu torn han ocasionat tensions socials que han calat entre una població cada vegada més reivindicativa.