diumenge, 8 de maig de 2016

La consultation pour le nom du Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées débute ce lundi 9 mai

Ce lundi 9 mai la consultation officielle sera lancée pour, enfin, donner un nom à la région Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées. Pendant un mois, les habitants de la région vont voter sur internet ou sur papier. Le nom sera définitivement acté le 24 juin. Avis de tempête sur les serveurs du site internet de la région Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées! Ce lundi 9 mai, les internautes pourront enfin prendre connaissance et valider le formulaire de la consultation officielle sur le nom de la nouvelle grande région. Ils devraient voter en masse dès le premier jour. Parce qu'après des mois d'hésitations, d'agitations et de polémiques diverses, il est une certitude: le nom de la nouvelle région ne laisse pas indifférent.

Le "Comité du nom" a validé cinq propositions parmi lesquelles se trouve forcément la nouvelle appellation de ce grand ensemble de plus de 5,6 millions d'habitants. Et malgré les lobbying intenses des indépendantistes catalans notamment, ce sont bien ces habitants de cette grande région qui sont appelés à participer à un vote décortiqué en quelques questions.

Quelles sont les propositions?
Languedoc
Languedoc - Pyrénées
Occitanie
Occitanie - Pays Catalan
Pyrénées - Méditerranée

Qui peut voter?
Tout habitant de la région Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées de 15 ans et plus.

Comment voter?
En remplissant le formulaire sur le site internet de la région ou en le découpant sur la publication officielle de la région qui sera distribuée elle aussi ce 9 mai.

Jusqu'à quand peut-on voter?
La consultation est ouverte du 9 mai au 10 juin 2016.

Peut-on voter en ligne depuis l'étranger?
Théoriquement non. Pour valider leur vote, les internautes recevront un message sur leur mobile avec un code à saisir dans le formulaire dédié. Les téléphones devront être français pour être validé.

Seuls les habitants de la région pourront-ils voter?
Là aussi, en théorie oui. La région a assuré à L'Indépendant, dans le courant de la semaine, que le prestataire avait pris ses précautions pour que la consultation soit la plus sincère possible. Notamment en s'assurant que le votant soit de la région et ne puisse voter qu'une seule fois.

Pour rappel, suite à cette consultation, les élus de la région Languedoc-Roussillon-Midi-Pyrénées valideront la proposition lors d'une session le 24 juin. C'est le gouvernement qui validera ensuite cette proposition. Les régions ont jusqu'au 1er juillet pour déterminer un nouveau nom ou pas. Trois régions ont déjà choisi leur nom: la Normandie (Haute et Basse Normandie), les Hauts de France pour le Nord-Pas-de-Calais-Picardie et Grand Est pour l'Alsace-Champagne-Ardenne-Lorraine. Pour leur part, Ile-de-France, Bretagne, PACA, Pays-de-la-Loire, Centre-Val-de-Loire n'ont pas changé de noms, selon l'Independent.

La nova macroregió occitano-catalana podrà dir-se Occitània-País Català


Finalment la nova macroregió formada per la fusió del Llenguadoc-Rosselló i Migdia-Pirineus segons els canvis del govern Hollande, i que inclou la Catalunya Nord del Vallespir, Rosselló, Conflent i Cerdanya, optarà a anomenar-se ‘Occitània-País Català’. La comissió permanent del consell regional de la macroregió finalment ha accedit a les reivindicacions dels ciutadans catalans, que pressionaven perquè el mot català s’inclogués en una de les opcions.

Protesta de Stop Creuers al port de Barcelona contra el "turisme massiu"

Entre 150 persones, segons Stop Creuers, i només una trentena, segons fonts de l'Ajuntament, han protagonitzat aquest diumenge, malgrat la pluja, la primera manifestació concreta que es fa a Barcelona en contra de la massiva arribada de creuers. La concentració, convocada per l' Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, la Plataforma per la Qualitat de l'Aire o Ecologistes en Acció, tindrà "recorregut" en els propers mesos, a l'espera de concretar noves manifestacions.

El portaveu de l'assemblea, Daniel Pardo, ha explicat a l'ARA que, davant la presentació de l'informe "triomfalista" fet pel Port de Barcelona en el qual destaquen l'important impacte econòmic que tenen els creuers a la ciutat, aquests vaixells també generen una contaminació elevada i un impacte turístic que té poc retorn real a la ciutat. És per això que aquest matí han fet una "sàtira" i han regalat bosses amb aigua i aire contaminats als ciutadans i turistes que s'han trobat. Pardo ha celebrat que el tema estigui "sobre la taula", després que l'Ajuntament anunciés la seva voluntat d'estudiar nous impostos als creueristes.

La campanya Stop Creuers defensa també la remunicipalització dels espais propers al mar que gestiona l'autoritat portuària. L'Assemblea de Barris per un Turisme Sostenible, per la seva banda, està treballant en l'organització de cara al juliol d'unes jornades de " discussió ciutadana" sobre el model turístic de la ciutat.

El tránsito de Mercurio sobre el Sol, mañana

Mañana, lunes 9 de mayo, Mercurio transitará por delante del Sol, o dicho de otra manera, pasará durante unas cuantas horas por delante del Sol. Cuando un astro pasa por delante de uno de mayor tamaño, el fenómeno es catalogado en astronomía como tránsito. Por lo tanto, desde nuestro planeta, podemos observar el tránsito de varios objetos celestes cuando las condiciones orbitales son las adecuadas. Evidentemente, el paso de los planetas internos (Mercurio y Venus), sobre el disco Solar, es el concepto más comúnmente conocido, pese a ser, curiosamente el más inusual.

Otro de los objetos que podemos observar pasar por delante de uno mayor, es decir transitar, sin duda es nuestro satélite, la Luna. Pero en este caso, dicho evento acoge un nuevo término, en este caso eclipsar. Otro de los tránsitos más espectaculares, para ser observados, son los que los satélites efectúan sobre el disco de un planeta, en este caso los más conocidos, los tránsitos de los satélites de Júpiter sobre su disco, o de sus sombras.

Dicho esto, uno se puede preguntar, que como fenómeno curioso para la observación, un tránsito está muy bien, pero… ¿qué aportación científica puede darnos dicho evento? Bien, los tránsitos planetarios tienen su importancia, ya en su momento, allá por el Siglo XIX, Edmond Halley propuso su observación, para calcular las dimensiones del sistema solar, entre ellas la Unidad Astronómica (unidad de longitud igual que equivale aproximadamente a la distancia media entre el planeta Tierra y el Sol, aproximadamente 150 millones de kilómetros). Pero limitaciones observacionales, hicieron inviable un estudio preciso al respecto.

En la actualidad, los tránsitos se utilizan para el estudio de la variación de la velocidad de rotación de la Tierra. Si se conocen las circunstancias de un tránsito, es decir, el tiempo de contacto y el lugar de observación que sucedió en el pasado, se pueden deducir pequeñas variaciones en la duración del día a lo largo de los siglos. Y sin duda, cabe destacar, que es el método más empleado actualmente en la búsqueda de planetas extrasolares, pues la detección de un patrón en la caída de luz emitida de una estrella, es el dato irrefutable que algún cuerpo celeste transita por ella.

En la imagen de la izquierda vemos la simulación del tránsito tomando como referencia el cenit (tal y como lo veremos mirando al Sol con una montura altazimutal). La imagen de la derecha nos muestra el recorrido real de Mercurio, tomando como referencia el ecuador del Sol (como lo veremos con una montura ecuatorial). (Fuente imagen: OSAE)

Durante el evento, podremos presenciar varias manchas solares de un tamaño bastante pequeño, y de repente a partir de las 11.15 horas UT aproximadamente, una nueva “mancha” en forma redonda empezará a entrar por el ESTE del disco solar. Está no será una mancha, será el planeta Mercurio, que tendrá un tamaño muy diminuto parecida aparentemente al tamaño de las otras manchas solares que se observarán en el disco solar.

A las 18.00 horas UT aproximadamente, Mercurio finalizará su tránsito por el disco solar y saldrá hacia el exterior. En el evento Mercurio se desplazará alrededor del Sol a una escalofriante velocidad de casi 172.500 km/h. El planeta Mercurio tiene un diámetro de tan solo 4879 km respecto el diámetro de la Tierra que tiene 12.756 km o el diámetro de la Luna de 3.474 km. Desde que Mercurio haga el primer contacto con el disco solar hasta que entré completamente, tardará unos 3 minutos y medio aproximadamente.

Recordamos que bajo ningún concepto, hay que mirar el Sol sin la debida protección. Se prohíbe mirar:
  • Con un telescopio sin filtro
  • Con gafas de Sol
  • Con radiografías
  • Con filtros de soldadura
  • Y otros métodos no seguros
Para ello, se venden en tiendas de astronomía láminas de observación solar, aptas para poder ver el evento sin riesgo alguno.

Desde la Península será complicado poder observar el evento ya que las nubes procedentes de una borrasca nos impedirán poder observar el evento en su plenitud. Desde GAME, si no tenemos la posibilidad de poder transmitir desde nuestro telescopio solar, les transmitiremos con imágenes directas desde satélites, informa GAME.

Sagnia del PP a la guardiola de les pensions

El buidatge de la guardiola de les pensions, que en els últims quatre anys ha perdut la meitat dels diners que tenia, no només posa en perill la sostenibilitat del sistema de la Seguretat Social perquè la deixa sense reserva d’emergència en cas que no quadrin els comptes, sinó que també té un impacte majúscul en els ingressos ordinaris del sistema, perquè els interessos que es cobren per aquesta guardiola (que actua com un fons d’inversió i compra, per exemple i especialment, deute espanyol) han caigut de manera dràstica, i cada cop més intensa.

Només de gener a març els interessos que s’ingressen a les arques de la Seguretat Social han caigut un 30%, en comparació amb els mateixos tres mesos de l’any anterior. Això suposa duplicar el ritme de caiguda respecte a l’any passat, quan els ingressos baixaven un 15% en relaci�� amb l’exercici anterior. I tot plegat representa una rebaixa dels ingressos patrimonials del 50% respecte als que tenia la Seguretat Social pel mateix concepte quan va arribar el govern del Partit Popular al poder.

Els motius que hi ha darrere d’aquesta sagnia d’ingressos són diversos, i els tipus baixos marcats pel Banc Central Europeu afecten la rendibilitat. Però la principal explicació es troba en la retirada massiva de fons d’aquesta guardiola que ha fet el govern espanyol en els últims anys, cada cop que havia de desembutxacar les pagues de Nadal i d’estiu als jubilats. A finals de l’any passat quedaven al fons 32.500 milions d’euros, la meitat de l’herència rebuda.

En els últims mesos, però, la rebaixa de la rendibilitat d’aquests fons s’ha intensificat. El govern espanyol ja preveia que això es produís, i en els pressupostos generals de l’Estat preveia una reducció d’ingressos patrimonials a la Seguretat Social del 24%. La realitat, però, està fent que les previsions es quedin curtes. Els ingressos han caigut un 30%, i això té conseqüències nefastes en la sostenibilitat del sistema, que no només veurà com li desapareixen les reserves, al ritme actual, en poc més d’un any, sinó que a més perdrà els més de 2.000 milions d’ingressos que van suposar l’any passat aquests rendiments.

Fins al març els ingressos patrimonials ingressats per la Seguretat Social pujaven a 393 milions, molt lluny dels 561 milions del mateix període de l’any passat, i encara més dels 858 milions dels tres primers mesos del 2012, quan Rajoy acabava d’aterrar a la Moncloa. A final d’any, els ingressos previstos són de 1.633 milions d’euros, tot i que amb l’actual ritme de descens, quedarien per sota d’aquesta quantitat, cosa que faria que s’agreugessin encara més els problemes de sostenibilitat del sistema que paga les pensions i les prestacions d’atur als espanyols.

Dèficit desbocat


De fet, la Seguretat Social està sent un dels principals maldecaps de l’executiu de Rajoy. L’atur, la feina precària (que genera cotitzacions escasses) i l’envelliment de la població ha creat un forat al sistema que va causar l’any passat una desviació de set dècimes en l’objectiu de dèficit, fins a l’1,3% del PIB. El ministre d’Hisenda, Cristóbal Montoro, va decidir, per aquest motiu, donar un marge addicional de dues dècimes a la Seguretat Social en el dèficit d’aquest any, fins a l’1,1%. Tot i així, els experts, inclòs el supervisor fiscal, l’Airef, continuen alertant que aquest nou objectiu tampoc es complirà.

Entre els motius, a més de la caiguda dels ingressos patrimonials, hi ha la rebaixa de les cotitzacions impulsades per l’executiu espanyol amb l’excusa d’incentivar la contractació. Això, sumat a la rebaixa generalitzada de sous en les noves contractacions, ha provocat que amb augments anuals de l’afiliació a la Seguretat Social per sobre del 3%, els ingressos per cotitzacions no hagin crescut al mateix ritme. Tot i així, aquest any s’aprecia una acceleració dels ingressos per cotitzacions perquè, mentre que als tres primers mesos de l’any passat creixien només un 0,79%, aquest any ho estan fent per sobre del 2% en termes interanuals.

La baixa inflació, segons va alertar l’Airef, també té un impacte negatiu en la sostenibilitat de la Seguertat Social, perquè els salaris de la gent que està treballant creixen poc o no creixen i, per tant, tampoc ho fan les seves cotitzacions. Per tot plegat, es fa palès que el pròxim govern espanyol que surti de les urnes el 26 de juny haurà de prendre decisions que garanteixin la sostenibilitat del sistema. I sembla que hi ha acord entre els diferents aspirants a la Moncloa que caldrà incorporar diners dels pressupostos generals de l’Estat (els impostos) a la Seguretat Social per continuar pagant les pensions, informa l'ARA.