dimarts, 16 de febrer de 2010

Tutankamon, el rei nen, morí de malària i d'una malaltia òssia

Tutankamon va governar durant un problemàtic i confús període en la història d'Egipte, que va començar poc després de la mort del faraó monoteista Akhenaton al 1.362 ane., el seu pare segons confirma aquest estudi, quan al regne només s'adorava al déu-sol Aton. Després de nou anys de regnat va morir, al arribar a la majoria d'edat.
Els experts en arqueologia sempre han estat pendents de l'estudi de Tutankamon, un dels faraons més mítics i coneguts de l'Antic Egipte. Es va pensar que havia mort assassinat, però recents investigacions van concloure que el Nen Rei podria haver mort per causes naturals. Ara, les investigacions conclouen que la malària, al costat d'una malaltia òssia, va causar la seva mort.

Durant anys els científics han estudiat la mòmia de Tutankamon, el jove faraó egipci la mort del qual era tot un misteri. S'havien considerat diverses possibilitats: que va morir assassinat, que va tenir un accident de caça ... Finalment, un estudi paleogenètic, que també revela el seu llinatge, conclou que la malària i una malaltia òssia van causar la seva prematura mort als 19 anys d'edat.

Els resultats de la investigació, duta a terme entre setembre de 2007 i octubre de 2009 per Zahi Hawass, del Consell Suprem d'Antiguitats del Caire i els seus companys, es publiquen en l'última edició de la revista científica The Journal of the American Medical Association.

L'estudi dóna llum sobre alguns dels misteris que envolten el faraó més conegut de l'egiptologia.

Per desxifrar-los, els científics han dut a terme exhaustius anàlisis antropològics, radiològics i de l'ADN de la mòmia de Tutankamon i altres deu mòmies de l'època (d'entre 1.410 i 1.324 aC) possiblement emparentades amb ell, de les quals només es coneixia amb certesa la identitat de tres.

Mòmies sense nom

L'estudi va permetre identificar diverses de les mòmies anònimes, entre elles a l'àvia de Tutankamon ia la misteriosa mòmia coneguda fins aquell moment només amb un codi: KV55. Finalment ja té nom, és la mòmia d'Akhenaton, pare del jove que va ser l'últim rei legítim de la dinastia XVIII (entre 1550 i 1.295 aC)

Segons les seves conclusions, el llaç paternofilial entre Akhenaton i Tutankamon es desprèn dels nombrosos trets antropològics característics i del grup sanguini idèntic que comparteixen les dues mòmies.

Els científics van trobar diverses patologies com el mal de Kohler, que consisteix en una necrosi avascular (per manca de reg sanguini) de l'os navicular del peu, i la presència del paràsit de la malària a la mòmia de Tutankamon, així com en les de diversos dels seus familiars.

La malaltia òssia que patia explica que hi hagués bastons per caminar dins de la seva tomba.

"Aquests resultats assenyalen a la necrosi avascular òssia i la malària com a causes més probables de la mort de Tutankamon", un diagnòstic que es veu corroborat per la troballa de bastons per caminar i de tota una farmàcia dins de la seva tomba, segons els autors.

L'estudi també desmenteix que el faraó patís de ginecomàstia, un desenvolupament exagerat dels pits en els homes, o de la síndrome de Marfan, que es caracteritza per una longitud excessiva dels membres.

Aquestes malalties han estat suggerides arran dels objectes trobats a les tombes i de les representacions artístiques dels faraons i el seu entorn en el període d'Amarna, que mostren trets andrògins.

"És important destacar que els antics reis egipcis tenien per costum ser representats juntament amb les seves famílies d'una manera idealitzada", expliquen els autors.

Els autors de la investigació afirmen que aquesta obre un nou camp d'estudi en la genealogia molecular i la paleogenètica de les malalties en l'època dels faraons.


La tumba de Tutankamón es la más famosas aunque la más pequeña de los 26 sepulcros reales del Valle de los Reyes.Comienzan a restaurar la tumba de Tutankamón

Tutankamón, el niño rey

Tutankamón gobernó durante un problemático y confuso período en la historia de Egipto, que empezó poco después de la muerte del faraón monoteísta Akenatón en el 1.362 a.C., su padre según confirma este estudio, en cuyo reino solo se adoraba al dios-sol Atón. Tras nueve años de reinado murió tras alcanzar la mayoría de edad. Los expertos en arqueología siempre han estado pendientes del estudio de Tutankamón, uno de los faraones más míticos del Antiguo Egipto. Se pensó que había muerto asesinado, pero recientes investigaciones concluyeron que el Niño Rey pudo haber fallecido por causas naturales. Ahora, las investigaciones concluyen que la malaria, junto a una enfermedad ósea, causó su muerte.
RTVE.es 16.02.2010 - 19:29h

Durante años los científicos han estudiado la momia de Tutankamón, el joven faraón egipcio cuya muerte era todo un misterio. Se han barajado varias posibilidades: que murió asesinado, que tuvo un accidente de caza... Finalmente, un estudio paleogenético que también revela su linaje concluye que la malaria y una enfermedad ósea causaron su prematura muerte a los 19 años de edad.

Los resultados de la investigación, llevada a cabo entre septiembre de 2007 y octubre de 2009 por Zahi Hawass, del Consejo Supremo de Antigüedades de El Cairo y sus colegas, se publican en la última edición de la revista científica The Journal Of the American Medical Association.

El estudio arroja luz sobre algunos de los misterios que rodean al faraón más conocido de la egiptología.

Para desentrañarlos, los científicos han llevado a cabo exhaustivos análisis antropológicos, radiológicos y del ADN de la momia de Tutankamón y otras diez momias de la época (entre 1410 y 1324 a.C) posiblemente emparentadas con él, de las cuales sólo se conocía a ciencia cierta la identidad de tres.
Momias sin nombre

El estudio permitió identificar a varias de las momias anónimas, entre ellas a la abuela de Tutankamón y a la misteriosa momia conocida hasta ese momento sólo con un código: KV55. Finalmente ya tiene nombre, es la momia de Akenatón, padre del joven que fue el último rey legítimo de la dinastía XVIII (entre 1550 y 1295 a.C)

Según sus conclusiones, el lazo paterno-filial entre Akenatón y Tutankamón se desprende de los numerosos rasgos antropológicos característicos y del grupo sanguíneo idéntico que comparten ambas momias.

Los científicos hallaron varias patologías como el mal de Kohler, que consiste en una necrosis avascular (por falta de riego sanguíneo) del hueso navicular del pie, y la presencia del parásito de la malaria en la momia de Tutankamón, así como en las de varios de sus familiares.

La enfermedad ósea que padecía explica que hubiera bastones para andar dentro de su tumba

"Estos resultados señalan a la necrosis avascular ósea y la malaria como causas más probables de la muerte de Tutankamón", un diagnóstico que se ve corroborado por el hallazgo de bastones para andar y de toda una farmacia dentro de su tumba, según los autores.

El estudio también desmiente que el faraón sufriera de ginecomastia, un desarrollo exagerado de los pechos en los varones, o del síndrome de Marfan, que se caracteriza por una longitud excesiva de los miembros.

Esas enfermedades han sido sugeridas a raíz de los objetos hallados en las tumbas y de las representaciones artísticas de los faraones y su entorno en el período de Amarna, que muestran rasgos andróginos.

"Es importante destacar que los antiguos reyes egipcios tenían por costumbre ser representados junto con sus familias de un modo idealizado", explican los autores.

Los autores de la investigación afirman que ésta abre un nuevo campo de estudio en la genealogía molecular y la paleogenética de las enfermedades en la época de los faraones.



Els Taliban desmenteixen la captura del seu cap militar

El portaveu del moviment dels taliban, Zabuhullah Mujahid desmentí la captura del número dos dels talibans, el mul.là Abdul Ghani Baradad, soposadament detingut en una operació conjunta de forces d'intel.ligència dels EUA i el Pakistan, segons va informar el diari New York Times, citant fonts del govern nord-americà.
"No ha estat capturat. Volen propagar aquest rumor per desviar l'atenció de la gent de les seves baixes a la ciutat de Marjah", va dir Mujahid, referint-se a una operació militar, iniciada el 13 de febrer per les forces estrangeres a la província de Helmand, al sud-oest del país.
Segons la intel.ligència pakistanesa, Baradad, de 42 anys, és un dels màxims caps del moviment islamista Taliban i està només per sota del mul.là Muhammad Omar, el màxim comandant.

Sense donar més detalls de l'operació, el diari nord-americà va informar que Baradad va ser detingut en una operació realitzada la setmana passada a la ciutat pakistanesa de Karachi, al sud del país.

Anteriorment, diverses fonts van reportar que els líders taliban solen refugiar-se al territori del Pakistan. Així, l'agència afganesa Baht va comunicar, el novembre de 2008, que els serveis secrets d'aquest país protegien al mul.là Omar.

Segons New York Times, la captura de Baradad evidència que les forces militars paquistaneses han renunciat a protegir els taliban, per salvar la seva pròpia seguretat.

L'Interpol va afirmar que durant el govern talibà a l'Afganistan Baradad era viceministre de defensa i ara és un dels comandants més influents i membre del consell suprem del moviment.

El moviment radical dels taliban va governar l'Afganistan des de mitjans dels anys noranta del segle passat. Després dels atemptats de l'S-11, Washington va acusar els taliban de donar refugi al terrorista Osama bin Laden, pressumpte responsable de l'atac terrorista contra els EUA.

A finals de 2001 el règim dels taliban va ser enderrocat per les tropes dels EUA i les forces de l'Aliança del Nord (OTAN). Des de llavors els milicians taliban continuen la comissió d'atemptats terroristes contra l'Exèrcit afganès i les forces de coalició.


Movimiento Talibán desmiente la captura de su jefe militar
El portavoz del movimiento Talibán Zabuhullah Mujahid desmitió la captura del número dos de los talibanes, el mulá Abdul Ghani Baradar, detenido en una operación conjunta de fuerzas de inteligencia de EEUU y Pakistán, según informó el diario New York Times citando fuentes del gobierno estadounidense.

"No ha sido capturado. Quieren propagar este rumor para desviar la atención de la gente de sus bajas en la ciudad de Marjah", dijo Mujahid, refiriéndose a una operación militar, iniciada el 13 de febrero por las fuerzas extranjeras en la provincia de Helmand, en el suroeste del país.

Según la inteligencia paquistaní, Baradar, de 42 años, es uno de los máximos jefes del movimiento islamista Talibán y está sólo por debajo del mulá Muhamad Omar, el máximo comandante.

Sin dar más detalles de la operación, el diario estadounidense informó que Baradar fue detenido en una operación realizada la semana pasada en la ciudad paquistaní de Karachi, en el sur del país.

Anteriormente, varias fuentes reportaron que los líderes talibanes suelen refugiarse en el territorio de Pakistán. Así, la agencia afgana Bahtar comunicó en noviembre de 2008 que los servicios secretos de este país protegen al mulá Omar.
Para leer más ir a enlace:

Hamàs s'aliarà amb l'Iran en cas d'una ofensiva israeliana

El moviment palestí Hamàs formarà una aliança amb l'Iran, en cas d'una ofensiva israeliana contra la República Islàmica, va advertir el líder de Hamàs, Khaled Meshaal.
"Tots els grups islamistes formaran un front únic contra Israel si aquest ataca l'Iran. Tots som part d'un tot únic i hem d'alçar-nos contra l'enemic comú. Els nostres líders ja decidiran com i de quina manera", va declarar Meshaal, citat per l'agència Reuters.
El dirigent dels islamistes palestins va afegir que Israel constitueix una amenaça per al Pròxim Orient.

El ministre de Defensa israelià, Ehud Barak, va manifestar el dia abans que el problema nuclear iranià encara pot ser resolt per les vies diplomàtiques però que es tracta "d'una diplomàcia contundent" havent d'endurir, les Nacions Unides, les sancions contra Teheran.

Al mateix temps, Barak va recomanar a les parts interessades "no deixar de banda altres opcions (una solució militar)".

EUA i altres països occidentals acusen Iran de desenvolupar armes nuclears sota la cobertura de realitzar un programa d'energia atòmica amb finalitats pacífiques. El Consell de Seguretat de l'ONU va adoptar cinco resolucions respecte a aquest problema i va imposar sancions a l'Iran, exigint-li renunciar a l'enriquiment de l'urani. Teheran rebutja totes les acusacions assegurant que el seu programa nuclear està dirigit només a satisfer la demanda interna d'energia.


Hamas se aliará con Irán en caso de una ofensiva israelí
El movimiento palestino Hamas formará una alianza con Irán en caso de una ofensiva israelí contra la República Islámica, advirtió el líder de Hamas, Khaled Meshaal.

"Todos los grupos islamistas formarán un frente único contra Israel si éste ataca a Irán. Todos somos parte de un todo único y debemos alzarnos contra el enemigo común. Nuestros líderes ya decidirán cómo y de qué forma", declaró Meshaal citado por la agencia Reuters.

El dirigente de los islamistas palestinos agregó que Israel constituye una amenaza para el Oriente Próximo.

El ministro de Defensa israelí, Ehud Barak, manifestó la víspera que el problema nuclear iraní aún puede ser resuelto por las vías diplomáticas pero que se trata ya de "una diplomacia contundente" debiendo las Naciones Unidas endurecer las sanciones contra Teherán.

Al mismo tiempo, Barak recomendó a las partes interesadas "no dejar de lado otras opciones (una solución militar)".

EEUU y otros países occidentales acusan a Irán de desarrollar armas nucleares bajo la cobertura de realizar un programa de energía atómica con fines pacíficos. El Consejo de Seguridad de la ONU adoptó cinco resoluciones respecto a este problema e impuso sanciones a Irán, exigiendo renunciar al enriquecimiento del uranio. Teherán rechaza todas las acusaciones asegurando que su programa nuclear está dirigido sólo a satisfacer la demanda interna de energía.



Grangers grecs desbloquegen la frontera amb Bulgària; convocada vaga general el 24F

Els grangers grecs, en vaga per aconseguir majors subsidis, han desbloquejat el lloc fronterer Promahonas, entre Grècia i Bulgària. Els agricultors van començar les seves protestes a mitjans de gener amb el bloqueig del trànsit a la frontera LinksysDS-búlgara.
A diferència de l'any passat, quan les autoritats gregues van cedir davant les exigències dels grangers, en aquesta ocasió no s'ha pactat un augment de subsidis.
Al mateix temps, Bulgària va amenaçar de portar a Grècia als tribunals pel bloqueig de la frontera, que ocasiona milionàries pèrdues als exportadors búlgars.

Mentrestant, a Grècia continuen les vagues contra les reformes del Govern encaminades a rebaixar el dèficit públic i el deute del país. Avui es va iniciar la protesta de tres dies dels duaners, demà estaran també en vaga els inspectors fiscals, mentre que per al pròxim 24 de febrer es preveu una vaga general de 24 hores.

Granjeros griegos desbloquean la frontera con Bulgaria
Granjeros griegos en huelga para conseguir mayores subsidios desbloquearon el puesto fronterizo Promahonas entre Grecia y Bulgaria, informó hoy la televisión local.

Los agricultores empezaron sus protestas a mediados de enero con el bloqueo del tráfico en la frontera griero-búlgara.

A diferencia del año pasado, cuando las autoridades griegas cedieron ante las exigencias de los granjeros, en esta ocasión no se pactó un aumento de subsidios.

Al mismo tiempo, Bulgaria amenazó con llevar a Grecia a los tribunales por el bloqueo de la frontera, que ocasiona millonarias pérdidas a los exportadores búlgaros.

Mientras, en Grecia continúan las huelgas contra las reformas del Gobierno encaminadas a rebajar el déficit público y la deuda del país. Hoy se inició la protesta de tres días de los aduaneros, mañana estarán también en huelga los inspectores fiscales, mientras que para el próximo 24 de febrero se prevé una huelga general de 24 horas.



Es troben milions de molècules orgàniques desconegudes en antic meteorit

Un meteorit caigut a Austràlia fa 40 anys pot contenir milions de molècules orgàniques complexes, que van ser ignorades fins a l'actualitat, revela un article de científics alemanys, publicat avui a la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.
Els autors de l'estudi van aplicar un nou mètode d'anàlisi al meteorit que va impactar a la ciutat australiana de Murchison el 1969. Els resultats de la investigació van revelar que el cos celest conté més de 14.000 molècules orgàniques, com a mínim.
Al mateix temps, l'equip d'experts, encapçalat per Philippe Schmitt-Kopplin, assegura que el meteorit pot contenir més d'un milió de molècules orgàniques, la identificació encara no s'ha establert.

Segons els científics, l'edat del meteorit puja a 4650 milions d'anys, el que significa que el cos es va originar gairebé simultàniament a la formació del nostre Sistema Solar.

Les combinacions molt complexes de molècules orgàniques descobertes al meteor suggereixen que la diversitat química extraterrestre sobrepassa la trobada a la Terra.

Schmitt-Kopplin confia que els compostos recentment descoberts en el meteorit Murchison poden contribuir a l'anàlisi de diferents teories sobre l'origen de la vida a la Terra.


Científicos encuentran millones de moléculas orgánicas desconocidas en antiguo meteorito
Un meteorito caído en Australia hace 40 años puede contener millones de moléculas orgánicas complejas, que fueron ignoradas hasta la actualidad, revela un artículo de científicos alemanes, publicado hoy en la revista Proceedings of the National Academy of Sciences.

Los autores del estudio aplicaron un nuevo método de análisis al meteorito que impactó en la ciudad australiana de Murchison en 1969. Los resultados de la investigación revelaron que el cuerpo celeste contiene más de 14.000 moléculas orgánicas, como mínimo.

Al mismo tiempo, el equipo de expertos, encabezado por Philippe Schmitt-Kopplin, asegura que el meteorito puede contener más de un millón de moléculas orgánicas, cuya identificación todavía no se ha establecido.

Según los científicos, la edad del meteorito asciende a 4650 millones de años, lo que significa que el cuerpo se originó casi simultáneamente a la formación de nuestro Sistema Solar.

Las combinaciones muy complejas de moléculas orgánicas descubiertas en el meteoro sugieren que la diversidad química extraterrestre sobrepasa la encontrada en la Tierra.

Schmitt-Kopplin confía en que los compuestos recientemente descubiertos en el meteorito Murchison pueden contribuir al análisis de distintas teorías sobre el origen de la vida en la Tierra.



L'Esquerra Abertzale ha conclòs el seu procés de debat

L'Esquerra Abertzale ha reunit aquest cap de setmana a les seves Assemblees Territorials d'Àlaba, Biscaia, Guipúscoa i Nafarroa, congregant a prop de 600 militants independentistes en representació dels més de 270 pobles en què l'Esquerra Abertzale ha realitzat el seu procés de debat a llarg dels últims mesos. Mitjançant la realització d'aquestes Assemblees Territorials l'Esquerra Abertzale ha donat per acabat el debat en el qual ha definit i decidit la seva estratègia política.
En aquestes assemblees la militància ha realitzat una anàlisi de la situació política d'Euskal Herria i s'ha valorat el procés de debat després del que s'ha definit la planificació política de l'Esquerra Abertzale per al 2010. Per últim, les Assemblees Territorials han ratificat la resolució Zutik Euskal Herria (al final), que recull les conclusions del debat i l'aposta política de l'Esquerra Abertzale. Els següents són els continguts més destacables d'aquesta resolució:

1. La fase política a la qual es dirigeix Euskal Herria és la fase del canvi polític, per mitjà del Procés Democràtic. És a dir, un cop creades les condicions del canvi, arriba l'hora de realitzar-lo. Per tant, l'objectiu d'aquesta fase política és dur a terme aquest canvi polític, aconseguint el marc democràtic que ofereixi les suficients bases per a que tots els projectes polítics siguin defensables i materialitzables al nostre país. Assolint així una pau estable i duradora per a Euskal Herria. Assumir l'aposta de materialitzar-ha exigit i exigeix canvis també en nosaltres i nosaltres mateixes.

2. Per l'Esquerra Abertzale, l'oportunitat d'un canvi polític veritable, l'oportunitat de superar el cicle actual i obrir un altre democràtic, és obert de bat a bat. Per tant, ara el repte consisteix a creuar aquesta porta oberta després de dècades de lluita i treball i efectuar el canvi polític. Hi ha suficients condicions polítiques i socials per a això.

3. Ens reiterem en el compromís amb l'ús de vies i mitjans exclusivament polítics i democràtics. Són aquests mitjans els que fan possible la necessària activació popular i la unitat d'acció de les forces democràtiques i progressistes del país, garantia, motor i eix de tracció de l'obertura i avanç del Procés Democràtic. Procés Democràtic que s'ha de desenvolupar en absència total de violència i sense ingerències, regint-se el diàleg i la negociació entre les forces polítiques per els principis del senador Mitchell.

4. Una àmplia acumulació de forces per mitjà exclusivament de la lluita de masses, institucional i ideològica és la base per dur a l'Estat al terreny de la confrontació lliure i democràtica d'idees i projectes polítics, i poder així arribar a un escenari on els ciutadans bascos lliure pacífica i democràticament adoptin les decisions que desitgin sobre el seu futur.

Per tot això, fem una crida a la societat basca i al conjunt de forces progressistes, demòcrates i populars del país, mantenint i respectant cada un la seva història, personalitat i ser, unim forces per fer aquest procés irreversible. Cridem així mateix a la comunitat internacional a acompanyar aquest procés.

Estem convençuts que en aquest camí i per mitjà del treball en comú i l'activació popular, els propers mesos ens depararan nous avenços i escenaris que facin aquest procés irreversible.

Ezker ABERTZALEA,
2010ko otsailak 15

Zutik EUSKAL HERRIA

L'Esquerra Abertzale ha analitzat l'actual conjuntura i el procés polític basc, i ha debatut sobre tot això. No ho ha fet entre uns quants ni en llocs ocults. Al contrari, ha portat el debat a la gran sala de juntes que componen els seus militants i la seva base social. Ha estat un exercici democràtic, un exercici democràtic eficaç, ja que valdrà per definir l'estratègia política que necessitem.

No s'ha tractat només d'un debat en abstracte, ja que, al mateix temps, l'Esquerra Abertzale ha hagut d'intervenir i influir en la situació política. No podíem romandre aïllats en nosaltres mateixos, a l'espera de que en algun moment tot es aclarís. Havíem d'estar amb el nostre poble i, al mateix temps que realitzàvem aquest debat, havíem de dur a terme iniciatives. Al cap ia la fi, per construir una estratègia eficaç, l'Esquerra Abertzale ha de definir cada dia la seva línia política i d'intervenció. Per això, des del començament mateix del curs polític vam començar a donar cos a la nostra línia de treball, amb iniciatives i propostes concretes. I d'aquesta mateixa manera haurem de continuar també en els propers mesos. Només a nosaltres i nosaltres, ja ningú més, ens correspon assumir aquesta responsabilitat.

El concepte del temps s'ha d'entendre en termes polítics. Són les condicions polítiques i socials les que fixen el moment de fer apostes. Tot i que ens ha costat molt crear-les, avui en dia hi ha aquestes condicions per donar els passos que estem donant. Aquest és el motiu pel qual hem desenvolupat aquest debat. Així, l'elaboració de la ponència "clarificar la fase política i l'estratègia" i la presentació de la Declaració de Altsasu responen tant a la reflexió interna com als passos que cal donar en el procés polític. Tots dos documents han estat ratificats amb un amplíssim suport de la nostra base social, sense oblidar que a la Unitat Popular la divergència també té cabuda. El debat portat a terme al voltant de la ponència "clarificar la fase política i l'estratègia" i la presentació de la Declaració de Altsasu posen de manifest fefaentment la voluntat de l'Esquerra Abertzale per dur a terme el canvi polític i per transitar pel camí del procés democràtic.

Precisament, a través del debat hem descobert el que hem de fer, així com en què hem encertat i en què ens hem equivocat en aquest temps. Per això, a la vegada que ens hem reafirmat en el nostre projecte i en les arrels de la nostra trajectòria, també hem realitzat una profunda autocrítica. Amb èxits i errors, hem portat el procés d'alliberament a la fase del canvi polític. Ara, es tracta de fer irreversible el veritable canvi polític. I assumir l'aposta de materialitzar exigeix canvis també en nosaltres i nosaltres mateixes.

El Poble Basc i la ciutadania basca, fonaments del moviment d'alliberament

El Poble Basc. La ciutadania basca. Els homes i dones d'aquesta terra. La seva societat. Aquestes són les nostres úniques referències a l'hora de dibuixar el nostre projecte polític. L'Esquerra Abertzale reafirma el seu compromís d'atendre al poble ia la ciutadania, de tenir com a nord els seus desitjos i anhels, així com de respectar i fer respectar la seva voluntat.

De fet, és l'hora del compromís. És l'hora de fer passes. I en aquest moment, l'Esquerra Abertzale és plenament conscient que la clau no està en esperar a conèixer el que la resta d'agents estan disposats a fer, sinó en el que nosaltres i nosaltres hem de fer. D'aquesta manera, la nostra força i la nostra raó portaran noves situacions, poden condicionar l'actuació de la resta d'agents i, el que és encara més important, assoliran cada vegada una major adhesió popular perquè Euskal Herria siga ama del seu futur.

Fer l'aposta política és una decisió pròpia, perquè considerem que aquesta aposta és la manera més eficaç per avançar en el procés d'alliberament, i perquè respon al desig del nostre poble. Les nostres decisions han de ser sempre a conseqüència de la nostra voluntat i de la del nostre poble. No ha d'estar forçada per res, ni dependre de la voluntat de ningú més.

La imposició i la injustícia utilitzades pels estats no seran mai ingredients del projecte dels independentistes d'esquerres. No som com ells, tampoc quan hem de fer front a la repressió salvatge i l'intent d'assimilació del nostre poble. No ho hem estat mai, ni ho serem en endavant.

Donem la nostra paraula que no deixarem que es perdin l'esperança i les condicions creades durant aquests anys per arribar a un escenari democràtic. Sense anar gaire lluny, les mobilitzacions populars dels últims temps han mostrat clarament que hi ha massa crítica per orientar convenientment el procés democràtic mitjançant vies polítiques. A més, l'Esquerra Abertzale pot confirmar que altres agents, tant a Euskal Herria com en l'àmbit internacional, estan disposats a fer juntament amb nosaltres aquest camí, cadascú des de les seves pròpies decisions. Correspon a tota l'Esquerra Abertzale alimentar les condicions perquè tot això pugui desenvolupar-se amb fortalesa. No defraudarem a la nostra història. No defraudarem al nostre poble.

Des d'avui mateix tenim el futur per guanyar. L'opció de la independència està oberta. A Europa s'han constituït estats i en diferents llocs aquest debat està plenament obert. L'opció de crear nous estats és una opció real si existeix la capacitat d'articular majories democràtiques sòlides. Euskal Herria és un poble organitzat, dinàmic i preparat, amb prou maduresa i amb suficients bases polítiques, socials i econòmiques. Per sobre de qualsevol altra cosa, tenim plena confiança en el nostre poble.

Antecedents polítics, motius per a la confiança

Fa 50 anys Euskal Herria agonitzava. En aquest període de temps, gràcies a la lluita, hem recorregut el trajecte fins a obrir la opció de la constitució de l'Estat Basc. Ara, després d'haver aconseguit frenar l'operació política dissenyada després de la mort de Franco, tenia com a objectiu l'assimilació d'Euskal Herria, estem a les portes d'un nou temps que tindrà com a objectiu constituir un marc democràtic.

En aquestes dècades hem aconseguit molts avenços i victòries parcials. A més de respondre a les envestides dels estats, hem tingut capacitat de desenvolupar una línia política. Hem fet front als intents de destrucció de l'independentisme i, al mateix temps, hem estat capaços d'obrir i guanyar debats, així com de posar al centre del panorama polític continguts i propostes concretes.

No ha estat un camí fàcil. El patiment ha estat la terrible conseqüència d'aquest llarg cicle de conflicte polític i confrontació armada. Encara que molts hagin volgut amagar la realitat, l'origen d'aquest patiment és evident: la negació dels drets d'Euskal Herria. Aquesta negació provoca el conflicte polític, i l'estratègia repressiva l'alimenta. Superar aquesta situació és una necessitat per poder arribar a aquest escenari democràtic on poder defensar el nostre projecte polític.

Durant tots aquests anys, l'Esquerra Abertzale ha realitzat un enorme treball. Des de la lògica política d'aquest mateix treball i des de la confiança que ofereix el camí realitzat hem formulat el camí del proper període. La nostra història i les nostres raons ens donen confiança en nosaltres mateixos.

La fase política, la fase del canvi

Ens trobem en una fase política esgotada, i això ofereix clarament oportunitats històriques al projecte nacional i social. Les opcions de canvi polític institucional caracteritzen la situació d'Euskal Herria, si bé és cert que aquestes opcions tenen formes i intensitats diferents en el sud i el nord d'Euskal Herria.

És cert que la situació de bloqueig s'està allargant més del degut, principalment perquè els estats així ho han decidit a través de l'estratègia repressiva. En concret, en Hego Euskal Herria seguim entre dos cicles, un esgotat i un altre de nou encara sense definir. Així, el pols polític del moment i la principal batalla se centra en la direcció i forma d'aquest nou cicle que s'ha d'obrir.

L'oportunitat d'un canvi polític veritable, l'oportunitat de superar el cicle estatutari supeditat a l'estratègia de la negació d'Euskal Herria i obrir un marc democràtic, es troba oberta de bat a bat. Ara el repte consisteix a creuar aquesta porta oberta després de dècades d'esforç, treball i lluita i efectuar el canvi polític. Hi ha prou condicions per a això. La clau resideix en concretar l'estratègia eficaç que, aprofitant aquestes condicions, materialitzi aquest canvi.

París manté una agressiva actitud de negació sobre el nord d'Euskal Herria. Però ja sigui en la reivindicació institucional, en la defensa de l'euskera, en la construcció nacional o en les lluites de l'àmbit socioeconòmic, les mobilitzacions socials demostren una i altra vegada les ànsies de viure i la determinació per aconseguir el reconeixement d'aquest país .

Les bases per al reconeixement de la territorialitat d'Euskal Herria estan assentades en la ciutadania de Lapurdi, Nafarroa Beherea i Zuberoa. Hem d'obrir a les tres províncies una nova fase que, mitjançant l'acumulació de forces, obtingui el reconeixement institucional i perquè París respecti la paraula i la decisió d'Euskal Herria.

La fase política a la qual ens dirigim és la fase del canvi polític. Un cop creades les condicions del canvi, arriba l'hora de materialitzar. Per tant, l'objectiu d'aquesta fase política és aconseguir el marc democràtic que ofereixi les suficients bases per realitzar el camí fins a la constitució de l'Estat Basc.

El procés democràtic, la palanca del canvi de cicle

El procés democràtic constitueix la palanca per al canvi de cicle, és l'instrument principal de la fase política. Cal articular un procés democràtic que tingui com a base la negociació, l'acord polític i la participació popular. Desenvolupar un procés d'aquest tipus és l'única via possible per fer el canvi de marc.

És hora d'estructurar el procés democràtic. I aquest procés té un objectiu definit: constituir el marc democràtic que resolgui els nusos de l'autodeterminació i la territorialitat. El marc democràtic ha de possibilitar que tots els projectes polítics puguin ser materialitzats, inclòs el dels independentistes. L'acord polític resolutiu entre les diferents formacions basques, que haurà de ser respectat pels estats, constitueix l'element que ha de gestar el procés democràtic. Els principals protagonistes seran la ciutadania basca i Euskal Herria, per iniciar el procés, per enfortir, per ratificar els acords de solució i per prendre les últimes decisions sobre la seva organització interna i relacions externes. Han de construir-se les condicions per a desenvolupar adequadament aquest procés, és a dir, sense ingerències, injustícies i sense violència.

Tal com es va afirmar en la Declaració de Altsasu, iniciar el procés democràtic suposa una decisió unilateral de l'Esquerra Abertzale. Malgrat els alts i baixos i superant els problemes que es presentin, el procés democràtic constituirà un repte que haurà de mantenir-se en el temps. Per al seu desenvolupament es buscaran acords bilaterals o multilaterals amb els agents polítics bascos i amb la comunitat internacional. Així com amb els estats per arribar a la resolució del conflicte.

Per decisió pròpia i des de la confiança, amb l'esperada ajuda d'altres agents i la previsible oposició de potents centres de poder, l'Esquerra Abertzale preveu tres estacions en el procés democràtic que ja s'està posant en marxa a Hego Euskal Herria. Mentrestant, a Ipar Euskal Herria les tasques principals consisteixen en el treball de socialització i de donar forma a una acumulació de forces específica. Aquestes són aquestes tres estacions:

Mínims democràtics. Constitueixen la base necessària per poder desenvolupar el procés democràtic. Hauran de materialitzar acords o decisions sobre la igualtat d'oportunitats de totes les forces polítiques i sobre la desactivació de les mesures d'excepció.

Acord democràtic. Es basaria en el desenvolupament dels continguts polítics treballats en l'últim procés de negociació, reconeixent el caràcter nacional d'Euskal Herria, garantint que tots els projectes polítics puguin ser realitzables, i estructurant les vies jurídic-polítiques perquè els territoris bascos puguin establir les seves relacions tant entre si com amb l'Estat.

Marc democràtic. Suposaria la materialització jurídico-política de l'acord democràtic. Es constituiria gràcies a la voluntat popular i garantiria superar les negacions estructurals que pateix Euskal Herria. Aquí situaria l'Esquerra Abertzale el seu esforç per crear una autonomia formada pels quatre territoris de Hego Euskal Herria i amb dret a decidir, en el sentit exposat en la proposta de Anaitasuna, i de la mateixa manera, a articular una autonomia amb els tres territoris de Ipar Euskal Herria, tal com recull la Proposta de Uztaritze.

Noves estratègies i instruments, mitjans per avançar

Estem començant una nova fase, i això exigeix noves estratègies i instruments. Per dur a terme el canvi és imprescindible possibilitar una acumulació de forces creixent i portar la confrontació al terreny on els estats són més febles, és a dir, portar la confrontació al terreny polític.

La conclusió del debat s'ha decantat per situar totes les formes d'actuació al servei del repte que comporta la nova fase política, per afavorir l'acumulació de forces que exigeix el nou cicle. Per tant, amb l'objectiu de l'acumulació de forces com a horitzó, la lluita de masses, la lluita institucional i la lluita ideològica, la modificació de la correlació de forces i la recerca del suport internacional seran els únics instruments del procés democràtic. El suport popular suposarà l'única garantia, i el moviment popular, l'esperó més eficaç.

Serà l'empenta de la unitat d'acció i l'activació popular, desenvolupades mitjançant la utilització de vies i mitjans exclusivament polítics i democràtics, el que obrirà el marc democràtic.

El procés democràtic ha de desenvolupar-se en absència total de violència i sense ingerències, regint-se el diàleg i la negociació entre les forces polítiques per els principis del senador Mitchell. Ningú no podrà utilitzar la força o amenaçar amb el seu ús per influir en el curs o el resultat de les negociacions multipartit, així com per tractar de modificar l'acord que neixi de les mateixes.

El procés democràtic ha de portar amb si una organització, una acumulació de forces, una capacitat de lluita i un suport popular creixents, i gràcies a tot això es podran assolir objectius tàctics i projectar diferents iniciatives: entre altres coses, aconseguir les llibertats democràtiques bàsiques i donar passos en l'alliberament de presos, reoxigenar la construcció i articulació nacional, enfortir l'ofensiva política en l'àmbit internacional i impulsar la negociació política.

L'estratègia que estem perfilant compta amb àmbits de treball ben definits. És pràctica i ofereix la possibilitat de donar passos concrets. Les principals línies de treball consisteixen a sumar forces en favor de la independència i la sobirania, a enfortir les dinàmiques en favor de les llibertats democràtiques i dels presos i preses, a projectar els instruments i iniciatives que desenvolupin el procés democràtic-en concret, per impulsar la negociació política-, i en dissenyar el camí per enfortir la pròpia Esquerra Abertzale. Desenvolupar i concretar tot això acapararà el treball teòric i pràctic dels propers mesos.

Considerem que el procés democràtic i la construcció nacional han d'anar de la mà. La construcció nacional té una gran importància també en l'actual fase política. De fet, suposarà un instrument per a l'acumulació de forces i perquè el procés prengui una direcció adequada. Cal situar la construcció nacional en el canvi de cicle. És més, el canvi de cicle ha de permetre que la construcció nacional avanç d'una manera més eficaç, unint el treball del moviment popular i el de les institucions. En la nostra anàlisi també la construcció nacional entraria en una nova fase.

L'Esquerra Abertzale vol afegir al canvi polític el canvi social, perquè considera que unir-los és garantia per a tots dos. Un canvi polític sense canvi social seria clarament insuficient, i el canvi social sense canvi polític és irrealitzable. En definitiva, a més de fer front a la injustícia que imposa el model neoliberal, la lluita d'esquerres que hem de desenvolupar orientaria adequadament el canvi polític i afavoriria l'acumulació de forces dels treballadors i els sectors populars. El treball que ha d'efectuar el sindicalisme és fonamental.

Els i les independentistes d'esquerra desitgem el canvi social, i per això, entre altres coses, és imprescindible l'alè del moviment popular, la pràctica feminista, una nova política lingüística, un nou model educatiu, el treball dels agents culturals i la puixança del moviment juvenil.

Per avançar en aquesta aposta política, en el futur l'Esquerra Abertzale ha de disposar d'una formació política legal per a la intervenció político-institucional, així com per participar en la taula de partits polítics on s'aconsegueixi l'acord polític resolutiu. Per tant, li correspondrà a aquesta formació, sigui quin sigui el seu nom i estructura legal, ser la referència de tots els independentistes i socialistes d'Euskal Herria en la pràctica política, de masses, ideològica i institucional a desenvolupar en el procés democràtic.

Ezker Abertzalea
A Euskal Herria, febrer de 2010.


La Izquierda Abertzale ha concluído su proceso de debate

La Izquierda Abertzale ha reunido este fin de semana a sus Asambleas Territoriales de Araba, Bizkaia, Gipuzkoa y Nafarroa, congregando a cerca de 600 militantes independentistas en representación de los más de 270 pueblos en los que la Izquierda Abertzale ha realizado su proceso de debate a lo largo de los últimos meses. Mediante la realización de estas Asambleas Territoriales la Izquierda Abertzale ha dado por concluido el debate en el que ha definido y decidido su estrategia política.

En dichas asambleas la militancia ha realizado un análisis de la situación política de Euskal Herria y se ha valorado el proceso de debate tras lo que se ha definido la planificación política de la Izquierda Abertzale para el 2010. Por ultimo, las Asambleas Territoriales han ratificado la resolución * "Zutik Euskal Herria", que recoge las conclusiones del debate y la apuesta política de la Izquierda Abertzale. Los siguientes son los contenidos más destacables de dicha resolución:

1. La fase política a la que se dirige Euskal Herria es la fase del cambio político, por medio del Proceso Democrático. Es decir, una vez creadas las condiciones del cambio, llega la hora de realizarlo. Por consiguiente, el objetivo de esa fase política es llevar a cabo este cambio político, logrando el marco democrático que ofrezca las suficientes bases para que todos los proyectos políticos sean defendibles y materializables en nuestro país. Alcanzando así una paz estable y duradera para Euskal Herria. Asumir la apuesta de materializarlo ha exigido y exige cambios también en nosotros y nosotras mismas.

2. Para la Izquierda Abertzale, la oportunidad de un cambio político verdadero, la oportunidad de superar el ciclo actual y abrir otro democrático, se encuentra abierta de par en par. Por lo tanto, ahora el desafío consiste en cruzar esa puerta abierta tras décadas de lucha y trabajo y efectuar el cambio político. Hay suficientes condiciones políticas y sociales para ello.

3. Nos reiteramos en el compromiso con el uso de vías y medios exclusivamente políticos y democráticos. Son dichos medios los que hacen posible la necesaria activación popular y la unidad de acción de las fuerzas democráticas y progresistas del país, garantía, motor y eje de tracción de la apertura y avance del Proceso Democrático. Proceso Democrático que debe desarrollarse en ausencia total de violencia y sin injerencias, rigiéndose el diálogo y la negociación entre las fuerzas políticas por los principios del Senador Mitchell.

4. Una amplia acumulación de fuerzas por medio exclusivamente de la lucha de masas, institucional e ideológica es la base para llevar al Estado al terreno de la confrontación libre y democrática de ideas y proyectos políticos, y poder así alcanzar un escenario donde los ciudadanos vascos libre pacifica y democráticamente adopten las decisiones que deseen sobre su futuro.

Por todo ello, hacemos un llamamiento a la sociedad vasca y al conjunto de fuerzas progresistas, demócratas y populares del país a, manteniendo y respetando cada uno su historia, personalidad y ser, unamos fuerzas para hacer este proceso irreversible. Llamamos así mismo a la comunidad internacional a acompañar dicho proceso.

Estamos convencidos que en este camino y por medio del trabajo en común y la activación popular, los meses venideros nos depararán nuevos avances y escenarios que hagan este proceso irreversible.

EZKER ABERTZALEA,
2010ko otsailak 15

ZUTIK EUSKAL HERRIA

La Izquierda Abertzale ha analizado la actual coyuntura y el proceso político vasco, y ha debatido sobre todo ello. No lo ha hecho entre unos pocos ni en lugares ocultos. Al contrario, ha llevado el debate a la gran sala de juntas que componen sus militantes y su base social. Ha sido un ejercicio democrático, un ejercicio democrático eficaz, pues valdrá para definir la estrategia política que necesitamos.

No se ha tratado sólo de un debate en abstracto, ya que, al mismo tiempo, la Izquierda Abertzale ha tenido que intervenir e influir en la situación política. No podíamos permanecer aislados en nosotros mismos, a la espera de que en algún momento todo se aclarara. Teníamos que estar con nuestro pueblo y, a la vez que realizábamos este debate, debíamos llevar a cabo iniciativas. Al fin y al cabo, para construir una estrategia eficaz, la Izquierda Abertzale debe definir a diario su línea política y de intervención. Por ello, desde el comienzo mismo del curso político comenzamos a dar cuerpo a nuestra línea de trabajo, con iniciativas y propuestas concretas. Y de esa misma forma deberemos continuar también en los próximos meses. Sólo a nosotros y a nosotras, y a nadie más, nos corresponde asumir tal responsabilidad.

El concepto del tiempo hay que entenderlo en términos políticos. Son las condiciones políticas y sociales las que fijan el momento de realizar apuestas. Pese a que nos ha costado mucho crearlas, hoy en día existen esas condiciones para dar los pasos que estamos dando. Ése es el motivo por el que hemos desarrollado este debate. Así, la elaboración de la ponencia "Clarificando la fase política y la estrategia" y la presentación de la Declaración de Altsasu responden tanto a la reflexión interna como a los pasos que hay que dar en el proceso político. Ambos documentos han sido ratificados con un amplísimo apoyo de nuestra base social, sin olvidar que en la Unidad Popular la divergencia también tiene cabida. El debate llevado a cabo en torno a la ponencia "Clarificando la fase política y la estrategia" y la presentación de la Declaración de Altsasu ponen de manifiesto fehacientemente la voluntad de la Izquierda Abertzale por llevar a cabo el cambio político y por transitar por el camino del proceso democrático.

Precisamente, a través del debate hemos descubierto lo que debemos hacer, así como en qué hemos acertado y en qué nos hemos equivocado en este tiempo. Por eso, a la vez que nos hemos reafirmado en nuestro proyecto y en las raíces de nuestra trayectoria, también hemos realizado una profunda autocrítica. Con logros y errores, hemos traído el proceso de liberación a la fase del cambio político. Ahora, se trata de hacer irreversible el verdadero cambio político. Y asumir la apuesta de materializarlo exige cambios también en nosotros y nosotras mismas.

El Pueblo Vasco y la ciudadanía vasca, fundamentos del movimiento de liberación

El Pueblo Vasco. La ciudadanía vasca. Los hombres y mujeres de esta tierra. Su sociedad. Ésas son nuestras únicas referencias a la hora de dibujar nuestro proyecto político. La Izquierda Abertzale reafirma su compromiso de atender al pueblo y a la ciudadanía, de tener como norte sus deseos y anhelos, así como de respetar y hacer respetar su voluntad.

De hecho, es la hora del compromiso. Es la hora de dar pasos. Y en este momento, la Izquierda Abertzale es plenamente consciente de que la clave no está en esperar a conocer lo que el resto de agentes están dispuestos a hacer, sino en lo que nosotros y nosotras debemos hacer. De ese modo, nuestra fuerza y nuestra razón traerán nuevas situaciones, podrán condicionar la actuación del resto de agentes y, lo que es aún más importante, lograrán cada vez una mayor adhesión popular para que Euskal Herria sea dueña de su futuro.

Realizar la apuesta política es una decisión propia, porque consideramos que esta apuesta es la manera más eficaz para avanzar en el proceso de liberación, y porque responde al deseo de nuestro pueblo. Nuestras decisiones deben ser siempre consecuencia de nuestra voluntad y de la de nuestro pueblo. No debe estar forzada por nada, ni depender de la voluntad de nadie más.

La imposición y la injusticia utilizadas por los estados no serán jamás ingredientes del proyecto de los independentistas de izquierdas. No somos como ellos, tampoco cuando debemos hacer frente a la represión salvaje y al intento de asimilación de nuestro pueblo. No lo hemos sido jamás, ni lo seremos en adelante.

Damos nuestra palabra de que no dejaremos que se pierdan la esperanza y las condiciones creadas durante estos años para alcanzar un escenario democrático. Sin ir muy lejos, las movilizaciones populares de los últimos tiempos han mostrado claramente que existe masa crítica para orientar convenientemente el proceso democrático mediante vías políticas. Además, la Izquierda Abertzale puede confirmar que otros agentes, tanto en Euskal Herria como en el ámbito internacional, están dispuestos a realizar junto con nosotros y nosotras este camino, cada cual desde sus propias decisiones. Corresponde a toda la Izquierda Abertzale alimentar las condiciones para que todo ello pueda desarrollarse con fortaleza. No defraudaremos a nuestra historia. No defraudaremos a nuestro pueblo.

Desde hoy mismo tenemos el futuro por ganar. La opción de la independencia está abierta. En Europa se han constituido estados y en diferentes lugares ese debate está plenamente abierto. La opción de crear nuevos estados es una opción real si existe la capacidad de articular mayorías democráticas sólidas. Euskal Herria es un pueblo organizado, dinámico y preparado, con suficiente madurez y con suficientes bases políticas, sociales y económicas. Por encima de cualquier otra cosa, tenemos plena confianza en nuestro pueblo.

Antecedentes políticos, motivos para la confianza

Hace 50 años Euskal Herria agonizaba. En este periodo de tiempo, gracias a la lucha, hemos recorrido el trayecto hasta abrir la opción de la constitución del Estado Vasco. Ahora, después de haber logrado frenar la operación política diseñada tras la muerte de Franco, cuyo objetivo era la asimilación de Euskal Herria, estamos a las puertas de un nuevo tiempo que tendrá como objetivo constituir un marco democrático.

En estas décadas hemos logrado muchos avances y victorias parciales. Además de responder a las embestidas de los estados, hemos tenido capacidad de desarrollar una línea política. Hemos hecho frente a los intentos de destrucción del independentismo y, al mismo tiempo, hemos sido capaces de abrir y ganar debates, así como de colocar en el centro del panorama político contenidos y propuestas concretas.

No ha sido un camino fácil. El sufrimiento ha sido la terrible consecuencia de este largo ciclo de conflicto político y confrontación armada. Aunque muchos hayan querido ocultar la realidad, el origen de ese sufrimiento resulta evidente: la negación de los derechos de Euskal Herria. Esa negación provoca el conflicto político, y la estrategia represiva lo alimenta. Superar esa situación es una necesidad para poder alcanzar ese escenario democrático donde poder defender nuestro proyecto político.

Durante todos estos años, la Izquierda Abertzale ha realizado un enorme trabajo. Desde la lógica política de ese mismo trabajo y desde la confianza que ofrece el camino realizado hemos formulado el camino del próximo periodo. Nuestra historia y nuestras razones nos dan confianza en nosotros mismos.

La fase política, la fase del cambio

Nos encontramos en una fase política agotada, y ello ofrece claramente oportunidades históricas al proyecto nacional y social. Las opciones de cambio político institucional caracterizan la situación de Euskal Herria, si bien es cierto que esas opciones tienen formas e intensidades diferentes en el sur y el norte de Euskal Herria.

Es cierto que la situación de bloqueo se está prolongando más de lo debido, principalmente porque los estados así lo han decidido a través de la estrategia represiva. En concreto, en Hego Euskal Herria seguimos entre dos ciclos, uno agotado y otro nuevo aún sin definir. Así, el pulso político del momento y la principal batalla se centra en la dirección y forma de ese nuevo ciclo que hay que abrir.

La oportunidad de un cambio político verdadero, la oportunidad de superar el ciclo estatutario supeditado a la estrategia de la negación de Euskal Herria y abrir un marco democrático, se encuentra abierta de par en par. Ahora el desafío consiste en cruzar esa puerta abierta tras décadas de esfuerzo, trabajo y lucha y efectuar el cambio político. Hay suficientes condiciones para ello. La clave reside en concretar la estrategia eficaz que, aprovechando esas condiciones, materialice dicho cambio.

París mantiene una agresiva actitud de negación sobre el norte de Euskal Herria. Pero ya sea en la reivindicación institucional, en la defensa del euskera, en la construcción nacional o en las luchas del ámbito socio-económico, las movilizaciones sociales demuestran una y otra vez las ansias de vivir y la determinación por lograr el reconocimiento de este país.

Las bases para el reconocimiento de la territorialidad de Euskal Herria están asentadas en la ciudadanía de Lapurdi, Nafarroa Beherea y Zuberoa. Tenemos que abrir en las tres provincias una nueva fase que, mediante la acumulación de fuerzas, obtenga el reconocimiento institucional y para que París respete la palabra y la decisión de Euskal Herria.

La fase política a la que nos dirigimos es la fase del cambio político. Una vez creadas las condiciones del cambio, llega la hora de materializarlo. Por consiguiente, el objetivo de esta fase política es lograr el marco democrático que ofrezca las suficientes bases para realizar el camino hasta la constitución del Estado Vasco.

El proceso democrático, la palanca del cambio de ciclo

El proceso democrático constituye la palanca para el cambio de ciclo, es el instrumento principal de la fase política. Hay que articular un proceso democrático que tenga como base la negociación, el acuerdo político y la participación popular. Desarrollar un proceso de ese tipo resulta la única vía posible para realizar el cambio de marco.

Es hora de estructurar el proceso democrático. Y ese proceso tiene un objetivo definido: constituir el marco democrático que resuelva los nudos de la autodeterminación y la territorialidad. El marco democrático tiene que posibilitar que todos los proyectos políticos puedan ser materializados, incluido el de los independentistas. El acuerdo político resolutivo entre las distintas formaciones vascas, que deberá ser respetado por los estados, constituye el elemento que debe gestar el proceso democrático. Los principales protagonistas serán la ciudadanía vasca y Euskal Herria, para iniciar el proceso, para fortalecerlo, para refrendar los acuerdos de solución y para tomar las últimas decisiones sobre su organización interna y relaciones externas. Deben construirse las condiciones para desarrollar adecuadamente este proceso, es decir, sin injerencias, injusticias y sin violencia.

Tal y como se afirmó en la Declaración de Altsasu, iniciar el proceso democrático supone una decisión unilateral de la Izquierda Abertzale. Pese a los altibajos y superando los problemas que se presenten, el proceso democrático constituirá un reto que deberá mantenerse en el tiempo. Para su desarrollo se buscarán acuerdos bilaterales o multilaterales con los agentes políticos vascos y con la comunidad internacional. Así como con los estados para alcanzar la resolución del conflicto.

Por decisión propia y desde la confianza, con la esperada ayuda de otros agentes y la previsible oposición de potentes centros de poder, la Izquierda Abertzale prevé tres estaciones en el proceso democrático que ya se está poniendo en marcha en Hego Euskal Herria. Mientras, en Ipar Euskal Herria las labores principales consisten en el trabajo de socialización y de dar forma a una acumulación de fuerzas específica. Éstas son esas tres estaciones:

Mínimos democráticos. Constituyen la base necesaria para poder desarrollar el proceso democrático. Deberán materializarse acuerdos o decisiones sobre la igualdad de oportunidades de todas las fuerzas políticas y sobre la desactivación de las medidas de excepción.

Acuerdo democrático. Se basaría en el desarrollo de los contenidos políticos trabajados en el último proceso de negociación, reconociendo el carácter nacional de Euskal Herria, garantizando que todos los proyectos políticos puedan ser realizables, y estructurando las vías jurídico-políticas para que los territorios vascos puedan establecer sus relaciones tanto entre si como con el Estado.

Marco democrático. Supondría la materialización jurídico-política del acuerdo democrático. Se constituiría gracias a la voluntad popular y garantizaría superar las negaciones estructurales que padece Euskal Herria. Ahí situaría la Izquierda Abertzale su esfuerzo por crear una autonomía conformada por los cuatro territorios de Hego Euskal Herria y con derecho a decidir, en el sentido expuesto en la propuesta de Anaitasuna, y del mismo modo, en articular una autonomía con los tres territorios de Ipar Euskal Herria, tal como recoge la Propuesta de Uztaritze.

Nuevas estrategias e instrumentos, medios para avanzar

Estamos comenzando una nueva fase, y ello exige nuevas estrategias e instrumentos. Para llevar a cabo el cambio resulta imprescindible posibilitar una acumulación de fuerzas creciente y llevar la confrontación al terreno donde los estados son más débiles, esto es, llevar la confrontación al terreno político.

La conclusión del debate se ha decantado por situar todas las formas de actuación al servicio del reto que entraña la nueva fase política; para favorecer la acumulación de fuerzas que exige el nuevo ciclo. Por tanto, con el objetivo de la acumulación de fuerzas como horizonte, la lucha de masas, la lucha institucional y la lucha ideológica, la modificación de la correlación de fuerzas y la búsqueda del apoyo internacional serán los únicos instrumentos del proceso democrático. El apoyo popular supondrá la única garantía, y el movimiento popular, el acicate más eficaz.

Será el empuje de la unidad de acción y la activación popular, desarrolladas mediante la utilización de vías y medios exclusivamente políticos y democráticos, el que abrirá el marco democrático.

El proceso democrático tiene que desarrollarse en ausencia total de violencia y sin injerencias, rigiéndose el diálogo y la negociación entre las fuerzas políticas por los principios del Senador Mitchell. Nadie podrá utilizar la fuerza o amenazar con su uso para influenciar en el curso o el resultado de las negociaciones multipartitas, así como para tratar de modificar el acuerdo que nazca de las mismas.

El proceso democrático debe traer consigo una organización, una acumulación de fuerzas, una capacidad de lucha y un apoyo popular crecientes, y gracias a todo ello se podrán lograr objetivos tácticos y proyectar diferentes iniciativas: entre otras cosas, lograr las libertades democráticas básicas y dar pasos en la liberación de presos, reoxigenar la construcción y articulación nacional, fortalecer la ofensiva política en el ámbito internacional e impulsar la negociación política.

La estrategia que estamos perfilando cuenta con ámbitos de trabajo bien definidos. Resulta práctica y ofrece la posibilidad de dar pasos concretos. Las principales líneas de trabajo consisten en sumar fuerzas en favor de la independencia y la soberanía, en fortalecer las dinámicas en favor de las libertades democráticas y de los presos y presas, en proyectar los instrumentos e iniciativas que desarrollen el proceso democrático -en concreto, para impulsar la negociación política-, y en diseñar el camino para fortalecer la propia Izquierda Abertzale. Desarrollar y concretar todo ello acaparará el trabajo teórico y práctico de los próximos meses.

Consideramos que el proceso democrático y la construcción nacional deben ir de la mano. La construcción nacional tiene una gran importancia también en la actual fase política. De hecho, supondrá un instrumento para la acumulación de fuerzas y para que el proceso tome una dirección adecuada. Hay que situar la construcción nacional en el cambio de ciclo. Es más, el cambio de ciclo debe permitir que la construcción nacional avance de un modo más eficaz, uniendo el trabajo del movimiento popular y el de las instituciones. En nuestro análisis también la construcción nacional entraría en una nueva fase.

La Izquierda Abertzale quiere añadir al cambio político el cambio social, porque considera que unirlos constituye garantía para ambos. Un cambio político sin cambio social sería claramente insuficiente, y el cambio social sin cambio político resulta irrealizable. En definitiva, además de hacer frente a la injusticia que impone el modelo neoliberal, la lucha de izquierdas que debemos desarrollar orientaría adecuadamente el cambio político y favorecería la acumulación de fuerzas de los trabajadores y los sectores populares. El trabajo que debe efectuar el sindicalismo resulta fundamental.

Los y las independentistas de izquierda deseamos el cambio social, y para ello, entre otras cosas, resulta imprescindible el aliento del movimiento popular, la práctica feminista, una nueva política lingüística, un nuevo modelo educativo, el trabajo de los agentes culturales y la pujanza del movimiento juvenil.

Para avanzar en esta apuesta política, en el futuro la Izquierda Abertzale deberá disponer de una formación política legal para la intervención político-institucional, así como para participar en la mesa de partidos políticos donde se logre el acuerdo político resolutivo. Por tanto, le corresponderá a dicha formación, sea cual sea su nombre y estructura legal, ser la referencia de todos los independentistas y socialistas de Euskal Herria en la práctica política, de masas, ideológica e institucional a desarrollar en el proceso democrático.

Ezker Abertzalea
En Euskal Herria, febrero de 2010


Jordi Miralles: "CiU preten limitar el pluralisme i pervertir la democràcia"

El coordinador general d´EUiA i diputat al Parlament de Catalunya, Jordi Miralles, ha responsabilitzat a CiU de què no s´hagi arribat a un acord al Parlament, pel que fa a la ponència sobre la Llei Electoral catalana: “EUiA no es sorprèn que ara CiU digui que no juga i que ho vulgui deixar per la pròxima legislatura”. Segons Miralles, “com el "cas Millet" ja no és titular, ara a CiU ja no li interessa defensar una llei electoral que afavoreixi la proporcionalitat, la proximitat i la pluralitat”. Per EUiA, "la proposta de Llei Electoral de CiU pretenia limitar el pluralisme i això és pervertir la democràcia"
El coordinador general de la formació, Jordi Miralles, també ha explicitat a la roda de premsa d´avui el suport de la formació a les mobilitzacions sindicals del 23-F.

“En 23 anys CiU no ha volgut canviar la Llei Electoral, i ara tampoc, tot i mostrar-se a favor de la modificació mesos enrere, quan gravíssims casos de corrupció, com ara el del saqueig del Palau de la Música, es trobaven enmig de l´huracà mediàtic”, ha manifestat Miralles. També ha atribuït a CiU la responsabilitat de què, de moment, no s´hagi arribat a un acord al Parlament per aprovar una Llei Electoral Catalana, pel que ha assegurat: “CiU vol limitar el pluralisme i pervertir la democràcia”.

“A EUiA defensem que en una llei electoral cal combinar proximitat i proporcionalitat, afavorir la transparència i potenciar l´administració electoral catalana”, ha exposat Miralles. “Esperem que es produeixi un acord, en el que queda de legislatura”, recordant que l´Estatut recull que calen dos terços de la cambra per aprovar la Llei Electoral.

EUiA participarà a les manifestacions sindicals del 23-F, contràries a l´endarreriment de l´edat de jubilació

D´altra banda, el coordinador general d´EUiA ha explicat que la prioritat més immediata de la formació és participar en les manifestacions contra una reforma de les pensions que retardi l´edat de jubilació, convocades per CCOO i UGT pel pròxim 23 de febrer, a Barcelona, Tarragona, Tortosa, Lleida i Girona. Miralles ha posat l´accent en la necessitat de treballar tant en els centres de treball com en el territori per assegurar el suport de la ciutadania a aquestes mobilitzacions.

“EUiA rebutgem que es retardi als 67 anys l´edat de jubilació, i ho defensem tant a les institucions com manifestant-nos al costat dels sindicats”, ha declarat el coordinador d´EUiA.





"ICV-EUiA es l’única garantia perquè a Catalunya hi hagi més polítiques socials i ecologistes”

La coalició ha editat un llibret que, amb el títol “Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?”, fa balanç de l’acció de govern gràcies a la presència d’ICV-EUiA. ICV-EUiA es mostra com “l’única garantia perquè a Catalunya hi hagi més polítiques socials i ecologistes” i aspira a tenir més força a partir de les properes eleccions, per aconseguir una deriva cap a l'esquerra del govern tripartit.
El president d’ICV, Joan Saura, amb el secretari general ecosocialista, Joan Herrera, i el coordinador general d’EUiA, Jordi Miralles, han presentat la publicació: “Què ha fet ICV-EUiA amb el meu vot?”, amb el resum de les mesures que han impulsat des del Govern de la Generalitat: “Som l’única garantia perquè hi hagi més polítiques socials i ecologistes però, per això, aspirem a tenir més força”, afirmà Joan Saura: “Hem fet moltes coses, hem demostrat gran capacitat per fer polítiques diferents de CiU, amb honestedat i transparència, però hi ha hagut debats, com l’Estatut, que han tapat la nostra acció de Govern”.

Joan Saura ha destacat que les polítiques impulsades per ICV-EUiA, des de les conselleries d’Interior i Medi Ambient, “ja no poden tornar enrere”, com la nova política d’aigua i les noves polítiques de seguretat des d’una visió d’esquerres.

De la seva banda, el coordinador nacional d’EUiA, Jordi Miralles, que també ha participat en la roda de presentació d’aquest llibre, ha demanat per a Catalunya “una nova majoria d’esquerres perquè és recomanable, possible i il.lusionant”.

En paraules del coordinador general d´EUiA i vicepresident de la coalició, Jordi Miralles, és tracta de difondre “la bona feina feta i donar-li continuïtat al territori a través de la nostra gent”, i a més des del convenciment que “la gran majoria de catalans i catalanes són d´esquerres i se senten reflectits i reconeguts en aquest llibret”.
Jordi Miralles ha citat alguns exemples dels avenços obra del Govern d´esquerres: 42.000 noves places públiques a les escoles bressol, que un 97% de la població tingui un CAP a menys de 10 minuts de casa seva, la nova cultura de l´aigua, la reducció dels accidents laborals, la Llei de Barris, un 54% més de pressupost per a polítiques socials, 5 vegades més recursos per a beques menjador, el traspàs de Rodalies i de la Inspecció de Treball...

El dirigent d´EUiA s´ha referit a la reunió del Consell de Govern d´ICV-EUiA, celebrada fa pocs dies, on ambdues formacions han “marcat la línia del nou acord de coalició” que segons Miralles es tancarà “abans de fi de mes” i que es fa “caminant, amb la presentació d´aquest fulletó i acompanyant els sindicats en la mobilització del dia 23” per a frenar les darreres propostes del govern central sobre jubilació i pensions “i per a què la crisi no la paguin els treballadors”.
Jordi Miralles ha acabat augurant que “aconseguirem una nova majoria més d´esquerres i ecologista a les pròximes eleccions”, perquè aquest objectiu és “necessari, possible i il.lusionant, i la coalició comptarà amb “una magnífica candidatura, encapçalada pel company i amic Joan Herrera”.

Saura ha assenyalat també que ICV-EUiA, abans i després del 2003, ha estat l’única formació que ha defensat com a única opció el govern d’esquerres i en aquest sentit ha alertat que "Artur Mas representa la desprotecció dels més vulnerables i la baixada d’impostos". “Jo no veig la gent fatigada per aquest govern, en tot cas preocupada per la crisi econòmica i estic convençut que els catalans i catalanes renovaran la confiança en aquest govern d’esquerres perquè hi ha una majoria que se sent de centre-esquerra i d’esquerres”, ha assegurat Saura.

El president d’ICV ha destacat que el govern d’entesa “ha valgut la pena” i ha esmentat entre l’obra de govern el nou Estatut, el nou model de finançament per a Catalunya -amb un increment per sobre dels 3.600 milions d’euros-, la capacitat d’integrar en els darrers anys 700.000 persones immigrants, la reducció dels accidents laborals, la lluita contra el canvi climàtic, el respecte per la biodiversitat, la millora de la qualitat de l’aire, el gran augment en la construcció d’habitatges de protecció oficial i l’impuls d’una nova cultura de l’aigua que ha convertit Catalunya en la Comunitat Autònoma on s’estalvia més aigua.

No obstant, Saura ha lamentat la nova llei d’educació i l’impost de successions perquè els socis de govern, PSC i ERC, han votat “amb la dreta”. Per aquest motiu, Joan Herrera ha fet una crida al votant d’ICV-EUiA perquè torni a renovar la confiança en les pròximes eleccions catalanes per tenir més força: “El país té reptes i per aconseguir-los necessita més accions d’esquerres, més propostes socials i ecologistes”.“Som la garantia que es farà una política d’esquerres”, ha subratllat Herrera.





UE demana més poder per l'Eurostat, per evitar casos com el de Grècia

El dèficit fiscal grec segueix en la mira de la UE, i la Comissió Europea ha exigit que l'agència d'estadística comunitària Eurostat tingui més competències, per evitar així "fraus" com el que va aconseguir materialitzar Grècia, al mentir sobre el seu dèficit públic. Segons informa el diari The New York Times, Grècia va poder ocultar les seves dades reals de dèficit gràcies a l'ajuda de bancs com Goldman Sachs o JP Morgan (a la foto).
Grècia va tenir el 2009 un dèficit públic del 12,7% del PIB, però va presentar xifres molt més baixes, del 6,7%. El Pacte d'Estabilitat exigeix no passar d'un sostre màxim del 3% del PIB, que Grècia s'ha compromès ara a assolir per al 2012, fent forts ajustaments.

Accés il.limitat a inspectors

Davant aquest rerefons, la Comissió dels 27 demana que Eurostat faci més visites "en profunditat" als 16 socis de l'euro, en el marc dels processos per dèficit excessiu, per tal de fiscalitzar molt millor els seus comptes públics.
Al mateix temps, Brussel.les demana als socis de la moneda única que donin un ampli accés als "inspectors" d'Eurostat als seus documents, a fi d'evitar la repetició de la "creativitat estadística" de la qual va fer gala Atenes per camuflar les seves xifres reals.

Mentrestant, el ministre grec de Finances, Georgios Papaconstantinou, va assegurar que els problemes amb el voluminós dèficit públic grec s'haurien pogut detectar almenys dos mesos abans que fossin revelats pel govern.

El nou govern socialista grec va assumir el càrrec l'octubre passat i va informar que la xifra de dèficit divulgada per l'anterior govern, conservador, estava molt allunyada de la realitat. Si els experts de la UE haguessin donat un cop d'ull a un informe publicat pel Banc Nacional de Grècia a l'agost passat, s'haurien adonat del forat en els comptes públics gregues, va dir Papaconstantinou.

Còmplices del camuflatge grec?


En un altre ordre, la Comissió Europea va demanar informació a Atenes sobre la suposada participació de l'empresa Goldman Sachs en operacions destinades a camuflar la voluminosa deute grega, segons informen avui diversos mitjans de premsa. "Eurostat (l'agència estadística de la UE) no estava al corrent d'aquestes transaccions", va assegurar un portaveu de Brussel.les.

Segons informa el diari The New York Times, Grècia va poder ocultar les seves dades reals de dèficit gràcies a l'ajuda de bancs com Goldman Sachs o JP Morgan.


UE pide más poder para Eurostat, para evitar casos como el de Grecia

El déficit fiscal griego sigue en la mira de la UE.
La Comisión Europea exigió que la agencia estadística comunitaria Eurostat tenga más competencias, para evitar así "fraudes" como el que logró materializar Grecia, al mentir sobre su déficit público. Según informe del The New York Times, Grecia pudo ocultar sus datos reales de déficit gracias a la ayuda de bancos como Goldman Sachs o JP Morgan (Rockefeller)

Grecia tuvo en 2009 un déficit público del 12,7 por ciento del PIB, pero presentó cifras mucho más bajas, de 6,7 por ciento. El Pacto de Estabilidad exige no pasar de un techo máximo del 3 por ciento del PIB, que Grecia se ha comprometido ahora a alcanzar para 2012, llevando a cabo fuertes ajustes.

Acceso ilimitado a inspectores

Ante este trasfondo, la Comisión de los 27 pide que Eurostat realice más visitas "en profundidad" a los 16 socios del euro, en el marco de los procesos por déficit excesivo, con el fin de fiscalizar mucho mejor sus cuentas públicas.

Al mismo tiempo, Bruselas pide a los socios de la moneda única que den un acceso ilimitado a los "inspectores" de Eurostat a sus documentos, con el fin de evitar la repetición de la "creatividad estadística" de la que hizo gala Atenas para camuflar sus cifras reales.

Mientras tanto, el ministro griego de Finanzas, Georgios Papaconstantinou, aseguró que los problemas con el abultado déficit público heleno se habrían podido detectar al menos dos meses antes de que fueran revelados por el gobierno.

El nuevo gobierno socialista heleno asumió su cargo el pasado octubre e informó que la cifra de déficit divulgada por el anterior gobierno, conservador, estaba muy alejada de la realidad. Si los expertos de la UE hubieran echado un vistazo a un informe publicado por el Banco Nacional de Grecia en agosto pasado, se habrían dado cuenta del agujero en las cuentas públicas griegas, dijo Papaconstantinou.

¿”Cómplices” en el camuflaje griego?

En otro orden, la Comisión Europea pidió información a Atenas sobre la supuesta participación de la empresa Goldman Sachs en operaciones destinadas a camuflar la abultada deuda griega, según informan hoy varios medios de prensa. "Eurostat (la agencia estadística de la UE) no estaba al corriente de esas transacciones", aseguró un portavoz de Bruselas.
Según informe del The New York Times, Grecia pudo ocultar sus datos reales de déficit gracias a la ayuda de bancos como Goldman Sachs o JP Morgan (Rockefeller)




Bèlgica: Vaga de maquinistes després del greu accident de trens

Treballadors ferroviaris de Bèlgica consideren que les males condicions laborals van ser causa indirecta de l'accident en què van morir almenys 18 persones, a prop de Brussel.les. Per això fan una aturada. En diverses ciutats belgues es van declarar avui en vaga dels maquinistes per protestar contra el que consideren males condicions de treball, que al seu parer van ser una de les causes de l'accident ferroviari ocorregut el dilluns al sud-oest de Brussel.les, que ha deixat fins ara almenys 18 morts i fins 160 ferits, alguns de molt greus. Com a conseqüència de la vaga d'advertència, han deixay de circular, el matí d'avui, diversos trens a la regió de Valònia, al sud de Bèlgica. Els vaguistes han bloquejat, també aquest matí, els dipòsits ferroviaris a les ciutats de Braine-le-Comte, Mons, Lieja, Ath, Saint-Ghislain, La Louvière, Charleroi, Namur, Ottignies, Tournai i Lovaina.

L'accident es va produir després que el maquinista d'un tren regional es saltés un senyal. El comboi va topar amb un altre tren a uns 20 quilòmetres al sud-oest de Brussel.les.

Els sindicats han denunciat la manca de personal a la companyia estatal de ferrocarrils SNCB, que en la seva opinió té com a conseqüència que molts maquinistes i empleats de seguretat pateixen excés de treball i cansament.

La fiscalia de Brussel va informar que el tram afectat per l'accident romandrà tancat durant almenys dos dies perquè es puguin retirar les restes dels trens en col.lisió, i per seguir investigant les causes del sinistre. Com a conseqüència, aquest dimarts deixaran de circular els trens d'alta velocitat que cobreixen les rutes entre Brussel.les i París i entre Brussel.les i Londres.


Huelga de maquinistas tras mortal accidente de trenes en Bélgica

Trabajadores ferroviarios de Bélgica consideran que las malas condiciones laborales fueron causa indirecta del accidente en el que murieron por lo menos 18 personas, cerca de Bruselas. Por ello realizan un paro. En varias ciudades belgas se declararon hoy en huelga los maquinistas para protestar contra lo que consideran malas condiciones de trabajo, que a su juicio fueron una de las causas del accidente ferroviario ocurrido el lunes al suroeste de Bruselas, que dejó al menos 18 muertos y hasta 160 heridos.

Como consecuencia de la huelga de advertencia dejaron de circular, en la mañana de hoy, varios trenes en la región de Valonia, en el sur de Bélgica. Los huelguistas han bloqueado, también esta mañana, los depósitos ferroviarios en las ciudades de Braine-le-Comte, Mons, Lieja, Ath, Saint-Ghislain, La Louvière, Charleroi, Namur, Ottignies, Tournai y Lovaina.

El accidente se produjo después de que el maquinista de un tren regional se saltara una señal. El convoy colisionó con otro tren a unos 20 kilómetros al suroeste de Bruselas.

Los sindicatos han denunciado la falta de personal en la compañía estatal de ferrocarriles SNCB, que en su opinión tiene como consecuencia que muchos maquinistas y empleados de seguridad sufren exceso de trabajo y cansancio.

La fiscalía de Bruselas informó que el tramo afectado por el accidente permanecerá cerrado durante al menos otros dos días para que se puedan retirar los restos de los trenes colisionados y para seguir investigando las causas del siniestro. Como consecuencia, este martes dejarán de circular los trenes de alta velocidad que cubren las rutas entre Bruselas y París y entre Bruselas y Londres.



Vueling demandada per denegar el permís per a la lactància a una hostessa

El Sindicat Independent de Tripulants de Cabina de Passatgers de Línies Aèries (Sitcpla) va denunciar aquest dilluns que Asepeyo, la mutualitat laboral de Vueling, ha negat el permís per risc per a la lactància a una hostessa de la companyia, pel que han interposat una demanda.
En un comunicat, el sindicat va informar que ha demanat dues entrevistes amb la ministra d'Igualtat, Bibiana Aído, i els responsables de Família, Infància i Protecció Social del Partit Popular, després de no haver obtingut una resposta del president executiu de la companyia, Josep Piqué. Davant aquesta situació, Sitcpla ha anunciat la realització d'una campanya de mobilitzacions, que inclou el lliurament de documentació i informació sobre els fets als passatgers de l'aerolínia i la recollida de signatures per ser lliurades a Piqué.

El sindicat qualifica aquesta situació com "un fet insòlit" i "aïllat" dins del sector, ja que va assegurar que "Vueling és l'única companyia espanyola que no permet als seus TCP l'accés als permisos per risc de la lactància".

Per la seva banda, fonts de l'aerolínia van assenyalar que la delimitació de les cobertures és responsabilitat de la mútua en aquests casos, i encara que Vueling no té potestat per decidir sobre això "s'estan buscant alternatives" per arribar a una solució.

Així mateix, van subratllar que el president executiu de la companyia "no és la instància adequada" a la qual dirigir-se per aquest tipus de demandes.


Vueling, demandada por denegar el permiso por riesgo para la lactancia a una azafata

El Sindicato Independiente de Tripulantes de Cabina de Pasajeros de Líneas Aéreas (Sitcpla) denunció este lunes que Asepeyo, la mutualidad laboral de Vueling, ha negado el permiso por riesgo para la lactancia a una TCP de la compañía, por lo que han interpuesto una demanda.

En un comunicado, el sindicato informó de que ha solicitado sendas entrevistas con la ministra de Igualdad, Bibiana Aído, y los responsables de Familia, Infancia y Protección Social del Partido Popular, tras no haber obtenido una respuesta del presidente ejecutivo de la compañía, Josep Piqué.

Ante esta situación, Sitcpla ha anunciado la realización de una campaña de movilizaciones, que incluye la entrega de documentación e información sobre lo ocurrido a los pasajeros de la aerolínea y la recogida de firmas para ser entregadas a Piqué.

El sindicato califica esta situación como "un hecho insólito" y "aislado" dentro del sector, ya que aseguró que "Vueling es la única compañía española que no permite a sus TCP el acceso a los permisos por riesgo de la lactancia".

Por su parte, fuentes de la aerolínea señalaron que la delimitación de las coberturas es responsabilidad de la mutua en estos casos, y aunque Vueling carece de potestad para decidir al respecto "se están buscando alternativas" para alcanzar una solución.

Asimismo, subrayaron que el presidente ejecutivo de la compañía "no es la instancia adecuada" a la que dirigirse para este tipo de demandas.



Rússia elimina defectes dels míssils S-300 que subministrarà a l'Iran

Rússia està eliminant els defectes descoberts en els míssils S-300 que subministrarà l'Iran, ha declarat avui el director general del Servei Federal de Cooperació Tècnic-Militar de Rússia, Aleksandr FOMIN. "Els defectes tenen a veure amb les radiofreqüències i s'estan eliminant ja", va afirmar FOMIN, afegint que el compliment del contracte es demorarà.

Rússia va signar amb l'Iran un contracte per subministrament de cinc sistemes de míssils antiaeris S-300. Alguns mitjans de premsa van comunicar que Rússia ja ha lliurat els "elements tècnics" dels sistemes S-300, però que el subministrament dels míssils es va retardar.

Washington es pronuncia contra el subministrament dels míssils a l'Iran, però assegura que no exerceix cap pressió sobre Moscou.

El sistema de míssils S-300 d'abast mitjà es considera avui el més eficaç per defensar instal.lacions, bases militars i llocs de comandament d'atacs de míssils de tot tipus, inclosos míssils balístics.

Segons experts, l'S-300 supera, per les seves principals característiques, el sistema nord-americà Patriot desplegat en diversos països inclòs Israel.


Rusia elimina defectos en los misiles S-300 que suministrará a Irán
Rusia está eliminando los defectos descubiertos en los misiles S-300 que suministrará a Irán, declaró hoy el director general del Servicio Federal de Cooperación Técnico-Militar de Rusia, Alexandr Fomín.

"Los defectos tienen que ver con las radiofrecuencias y están eliminándose ya", afirmó Fomín agregando que el cumplimiento del contrato se demorará.

Rusia firmó con Irán un contrato para suministro de cinco sistemas de misiles antiaéreos S-300. Algunos medios de prensa comunicaron que Rusia ya entregó los "elementos técnicos" de los sistemas S-300, pero que el suministro de los misiles se retrasó.

Washington se pronuncia contra el suministro de los misiles a Irán, pero asegura que no ejerce presión alguna sobre Moscú.

El sistema de misiles S-300 de alcance medio se considera hoy el más eficaz para defender instalaciones, bases militares y puestos de mando de ataques de misiles de todo tipo, incluidos misiles balísticos.

Según expertos, el S-300 supera por sus principales características el sistema estadounidense Patriot desplegado en varios países, incluido Israel.



Rússia, EUA i França: Nova proposta a l'Iran sobre l'enriquiment d'urani

Rússia, Estats Units i França van fer arribar a la part iraniana una nova proposta sobre el canvi d'urani, ha informat avui el principal responsable del programa nuclear iranià, Ali Akbar Salehi.
"Després de la nostra decisió de començar l'enriquiment d'urani al 20% en el territori de l'Iran, rebem una nova proposta des de Rússia, França i Estats Units", va dir Salehi a la premsa local aquest dilluns sense revelar el contingut de l'oferta.

El funcionari va indicar que actualment "la proposta de Rússia, França i els EUA sobre l'assumpte en qüestió, igual que les d'altres països, s'analitza" pels organismes competents de la República Islàmica.

A principis de febrer, l'Iran va informar a la comunitat internacional sobre el començament de l'enriquiment d'urani al 20%, fet que va suscitar preocupació en molts països, inclosa Rússia.

Així, el portaveu del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, Andrei Nesterenko, va declarar que la decisió de l'Iran d'iniciar la producció d'urani enriquit al 20% "fa créixer els dubtes" sobre el caràcter civil del seu programa nuclear.

Els dirigents dels Estats Units i França en més d'una ocasió van advertir sobre l'aplicació de sancions addicionals contra l'Iran si el país segueix desenvolupant el seu programa nuclear.

El Consell de Seguretat de l'ONU aprovat cinc resolucions i va imposar sancions a la República Islàmica, exigint renunciar a l'enriquiment d'urani. Per la seva banda, Teheran està decidit a continuar desenvolupant el seu programa nuclear que, segons diu, té finalitats civils.


Rusia, EEUU y Francia hacen a Irán nueva propuesta sobre el enriquecimiento de uranio
Rusia, Estados Unidos y Francia hicieron llegar a la parte iraní una nueva propuesta sobre el canje de uranio, informó hoy el principal responsable del programa nuclear iraní, Ali Akbar Salehi.

"Tras nuestra decisión de comenzar el enriquecimiento de uranio al 20% en el territorio de Irán, recibimos una nueva propuesta desde Rusia, Francia y Estados Unidos", dijo Salehi a la prensa local este lunes sin revelar el contenido de la oferta.

El funcionario indicó que actualmente "la propuesta de Rusia, Francia y EEUU sobre el asunto en cuestión, al igual que las de otros países, se analiza" por los organismos competentes de la República Islámica.

A principios de febrero, Irán informó a la comunidad internacional sobre el comienzo del enriquecimiento de uranio al 20%, hecho que suscitó preocupación en muchos países, incluida Rusia.

Así, el portavoz del Ministerio de Asuntos Exteriores de Rusia, Andrei Nesterenko, declaró que la decisión de Irán de iniciar la producción de uranio enriquecido al 20% "acrecienta las dudas" sobre el carácter civil de su programa nuclear.

Los dirigentes de EEUU y Francia en más de una ocasión advirtieron sobre la aplicación de sanciones adicionales contra Irán si el país sigue desarrollando su programa nuclear.

El Consejo de Seguridad de la ONU aprobó cinco resoluciones e impuso sanciones a la República Islámica, exigiendo renunciar al enriquecimiento de uranio. Por su parte, Teherán está decidido a continuar desarrollando su programa nuclear que, según dice, tiene fines civiles.



4 civils i 18 guerrillers moren durant una operació policial a Ingúixia

Quatre civils van morir durant una operació policial al districte de Sunzha, a Ingúixia, va revelar ahir Yunus-Bek Yevkúrov, president d'aquesta república nord-caucàsica. Les víctimes -veïns locals que es dedicaven a la recollida de l'all d'ós- van morir per culpa de bales fortuïtes, en un tiroteig entre els integrants d'una banda armada i els agents de seguretat que van bloquejar la seva base. "Es van evacuar unes 80 persones però igual hi va haver gent que es va infiltrar a la zona de l'operació", va explicar Yevkúrov.
El president va manifestar el seu condol als familiars i els va prometre una compensació econòmica de 50.000 rubles, o uns 1.600 US$, per cada víctima.

En l'operació, segons ell, van ser eliminats 18 guerrillers i van rebre ferides lleus dos agents de seguretat.

Una font de les estructures de seguretat ingúixos va responsabilitzar de la mort de quatre civils als membres de la banda que suposadament "van intentar usar-los com a escut humà per escpar del setge".


Cuatro civiles mueren durante operación policial en Ingushetia
Cuatro civiles murieron la víspera durante una operación policial en el distrito de Sunzha, en Ingushetia, reveló hoy Yunus-Bek Yevkúrov, presidente de esta república norcaucásica.

Las víctimas -vecinos locales que se dedicaban a la recogida del ajo de oso- murieron por culpa de balas fortuitas en un tiroteo entre los integrantes de una banda armada y los agentes de seguridad que bloquearon su base. "Evacuamos a unas 80 personas pero igual hubo gente que se infiltró en la zona de la operación", explicó Yevkúrov.

El presidente ingush manifestó sus condolencias a los familiares y les prometió una compensación económica de 50.000 rublos, o unos US$1.600, por cada víctima.

En la operación, según él, fueron eliminados 18 guerrilleros y recibieron heridas leves dos agentes de seguridad.

Una fuente de las estructuras de seguridad ingushes responsabilizó de la muerte de cuatro civiles a los miembros de la banda que supuestamente "intentaron usarlos como escudo humano para escpar del cerco".



Netanyahu contra la tergiversació de la II Guerra Mundial

El primer ministre d'Israel, Benjamin Netanyahu, va instar a lluitar decididament contra la tergiversació dels resultats de la II Guerra Mundial i la negació de l'Holocaust: "Encara hi ha molts casos de negació de l'Holocaust i cal combatre'ls, com també cal lluitar contra la tergiversació dels resultats de la Segona Guerra Mundial", va expressar Netanyahu durant la trobada que va sostenir al Kremlin amb el president rus, Dmitri Medvédev.

Netanyahu va destacar l'aportació de la Unió Soviètica a la victòria sobre el nazisme i va dir que la "proesa i el sacrifici del poble rus eren excepcionals".

"Confio que Rússia i Israel estrenyiran la seva cooperació en tots els terrenys", va resumir el primer ministre israelià.


Primer ministro de Israel insta a luchar contra la tergiversación de los resultados de la II Guerra Mundial
El primer ministro de Israel, Benjamín Netanyahu, instó hoy a luchar resueltamente contra la tergiversación de los resultados de la II Guerra Mundial y la negación del Holocausto.

"Aún hay muchos casos de la negación del Holocausto y se debe combatirlo, como también hay que luchar contra la tergiversación de los resultados de la Segunda Guerra Mundial", expresó Netanyahu durante el encuentro que sostuvo en el Kremlin con el presidente ruso, Dmitri Medvédev.

Netanyahu destacó el aporte de la Unión Soviética a la victoria sobre el nazismo y dijo que la "proeza y el sacrificio del pueblo ruso eran excepcionales".

"Confío en Rusia e Israel estrecharán su cooperación en todos los terrenos", resumió el primer ministro israelí.