Els experts en arqueologia sempre han estat pendents de l'estudi de Tutankamon, un dels faraons més mítics i coneguts de l'Antic Egipte. Es va pensar que havia mort assassinat, però recents investigacions van concloure que el Nen Rei podria haver mort per causes naturals. Ara, les investigacions conclouen que la malària, al costat d'una malaltia òssia, va causar la seva mort.
Durant anys els científics han estudiat la mòmia de Tutankamon, el jove faraó egipci la mort del qual era tot un misteri. S'havien considerat diverses possibilitats: que va morir assassinat, que va tenir un accident de caça ... Finalment, un estudi paleogenètic, que també revela el seu llinatge, conclou que la malària i una malaltia òssia van causar la seva prematura mort als 19 anys d'edat.
Els resultats de la investigació, duta a terme entre setembre de 2007 i octubre de 2009 per Zahi Hawass, del Consell Suprem d'Antiguitats del Caire i els seus companys, es publiquen en l'última edició de la revista científica The Journal of the American Medical Association.
L'estudi dóna llum sobre alguns dels misteris que envolten el faraó més conegut de l'egiptologia.
Per desxifrar-los, els científics han dut a terme exhaustius anàlisis antropològics, radiològics i de l'ADN de la mòmia de Tutankamon i altres deu mòmies de l'època (d'entre 1.410 i 1.324 aC) possiblement emparentades amb ell, de les quals només es coneixia amb certesa la identitat de tres.
Mòmies sense nom
L'estudi va permetre identificar diverses de les mòmies anònimes, entre elles a l'àvia de Tutankamon ia la misteriosa mòmia coneguda fins aquell moment només amb un codi: KV55. Finalment ja té nom, és la mòmia d'Akhenaton, pare del jove que va ser l'últim rei legítim de la dinastia XVIII (entre 1550 i 1.295 aC)
Segons les seves conclusions, el llaç paternofilial entre Akhenaton i Tutankamon es desprèn dels nombrosos trets antropològics característics i del grup sanguini idèntic que comparteixen les dues mòmies.
Els científics van trobar diverses patologies com el mal de Kohler, que consisteix en una necrosi avascular (per manca de reg sanguini) de l'os navicular del peu, i la presència del paràsit de la malària a la mòmia de Tutankamon, així com en les de diversos dels seus familiars.
La malaltia òssia que patia explica que hi hagués bastons per caminar dins de la seva tomba.
"Aquests resultats assenyalen a la necrosi avascular òssia i la malària com a causes més probables de la mort de Tutankamon", un diagnòstic que es veu corroborat per la troballa de bastons per caminar i de tota una farmàcia dins de la seva tomba, segons els autors.
L'estudi també desmenteix que el faraó patís de ginecomàstia, un desenvolupament exagerat dels pits en els homes, o de la síndrome de Marfan, que es caracteritza per una longitud excessiva dels membres.
Aquestes malalties han estat suggerides arran dels objectes trobats a les tombes i de les representacions artístiques dels faraons i el seu entorn en el període d'Amarna, que mostren trets andrògins.
"És important destacar que els antics reis egipcis tenien per costum ser representats juntament amb les seves famílies d'una manera idealitzada", expliquen els autors.
Els autors de la investigació afirmen que aquesta obre un nou camp d'estudi en la genealogia molecular i la paleogenètica de les malalties en l'època dels faraons.
La tumba de Tutankamón es la más famosas aunque la más pequeña de los 26 sepulcros reales del Valle de los Reyes.Comienzan a restaurar la tumba de Tutankamón
Tutankamón, el niño rey
Tutankamón gobernó durante un problemático y confuso período en la historia de Egipto, que empezó poco después de la muerte del faraón monoteísta Akenatón en el 1.362 a.C., su padre según confirma este estudio, en cuyo reino solo se adoraba al dios-sol Atón. Tras nueve años de reinado murió tras alcanzar la mayoría de edad. Los expertos en arqueología siempre han estado pendientes del estudio de Tutankamón, uno de los faraones más míticos del Antiguo Egipto. Se pensó que había muerto asesinado, pero recientes investigaciones concluyeron que el Niño Rey pudo haber fallecido por causas naturales. Ahora, las investigaciones concluyen que la malaria, junto a una enfermedad ósea, causó su muerte.
RTVE.es 16.02.2010 - 19:29h
Durante años los científicos han estudiado la momia de Tutankamón, el joven faraón egipcio cuya muerte era todo un misterio. Se han barajado varias posibilidades: que murió asesinado, que tuvo un accidente de caza... Finalmente, un estudio paleogenético que también revela su linaje concluye que la malaria y una enfermedad ósea causaron su prematura muerte a los 19 años de edad.
Los resultados de la investigación, llevada a cabo entre septiembre de 2007 y octubre de 2009 por Zahi Hawass, del Consejo Supremo de Antigüedades de El Cairo y sus colegas, se publican en la última edición de la revista científica The Journal Of the American Medical Association.
El estudio arroja luz sobre algunos de los misterios que rodean al faraón más conocido de la egiptología.
Para desentrañarlos, los científicos han llevado a cabo exhaustivos análisis antropológicos, radiológicos y del ADN de la momia de Tutankamón y otras diez momias de la época (entre 1410 y 1324 a.C) posiblemente emparentadas con él, de las cuales sólo se conocía a ciencia cierta la identidad de tres.
Momias sin nombre
El estudio permitió identificar a varias de las momias anónimas, entre ellas a la abuela de Tutankamón y a la misteriosa momia conocida hasta ese momento sólo con un código: KV55. Finalmente ya tiene nombre, es la momia de Akenatón, padre del joven que fue el último rey legítimo de la dinastía XVIII (entre 1550 y 1295 a.C)
Según sus conclusiones, el lazo paterno-filial entre Akenatón y Tutankamón se desprende de los numerosos rasgos antropológicos característicos y del grupo sanguíneo idéntico que comparten ambas momias.
Los científicos hallaron varias patologías como el mal de Kohler, que consiste en una necrosis avascular (por falta de riego sanguíneo) del hueso navicular del pie, y la presencia del parásito de la malaria en la momia de Tutankamón, así como en las de varios de sus familiares.
La enfermedad ósea que padecía explica que hubiera bastones para andar dentro de su tumba
"Estos resultados señalan a la necrosis avascular ósea y la malaria como causas más probables de la muerte de Tutankamón", un diagnóstico que se ve corroborado por el hallazgo de bastones para andar y de toda una farmacia dentro de su tumba, según los autores.
El estudio también desmiente que el faraón sufriera de ginecomastia, un desarrollo exagerado de los pechos en los varones, o del síndrome de Marfan, que se caracteriza por una longitud excesiva de los miembros.
Esas enfermedades han sido sugeridas a raíz de los objetos hallados en las tumbas y de las representaciones artísticas de los faraones y su entorno en el período de Amarna, que muestran rasgos andróginos.
"Es importante destacar que los antiguos reyes egipcios tenían por costumbre ser representados junto con sus familias de un modo idealizado", explican los autores.
Los autores de la investigación afirman que ésta abre un nuevo campo de estudio en la genealogía molecular y la paleogenética de las enfermedades en la época de los faraones.