dissabte, 9 de juny de 2012

Indignació contra Rajoy. Així ho veu el món: "Espanya és el quart país rescatat a la zona euro"

El rescat financer sol·licitat per al sector bancari pel govern del PP ha causat indignació contra el president Mariano Rajoy. Sota el hashtag # RajoyCobarde els internautes critiquen amb duresa al president espanyol. El govern espanyol va confirmar un rescat per al sistema bancari. Se suma així a la llista conformada per Irlanda, Portugal i Grècia.

Milers de persones han començat mostrar el seu malestar amb Rajoy, no només perquè reiterades vegades ha dit que Espanya no necessitava un rescat econòmic, sinó perquè no va comparèixer en una conferència de premsa. En el seu lloc va acudir el ministre d'Hisenda de Lehman Brothers, Luis de Guindos.

Sota el hashtag # RajoyCobarde els internautes critiquen amb duresa al president espanyol.

"Rajoy compleix les seves promeses! Va prometre transparència i no hi ha forma de veure-li!", Va escriure un internauta a la xarxa social Twitter.

A més es critica que Rajoy planegés anar al debut d'Espanya a l'Eurocopa, demà a Polònia.

Així ho veu el món: "Espanya és el quart país rescatat a la zona euro"


El govern espanyol va confirmar un rescat per al sistema bancari. Se suma així a la llista conformada per Irlanda, Portugal i Grècia.

En conferència de premsa el ministre d'Economia Luis de Guindos, va confirmar la comanda d'ajuda encara que es va negar a donar el detall de la xifra sol·licitada. S'estima que el eurogrup donarà fins a 100.000 milions d'euros.

A canvi d'aquest finançament europea, que el fons públic espanyol d'ajuda al sector bancari injectarà als bancs que ho necessitin, "no hi ha cap tipus de condicions de reformes econòmiques fora de l'àmbit del sector financer", va assegurar de Guindos.

El ministre va dir que l'ajuda es limitarà a la banca i que els diners que rebi Espanya és un "suport financer", que no requerirà de reformes d'ordre macroeconòmic com els rescats de Grècia, Irlanda i Portugal, supeditats a dures polítiques d'ajust, com si les realitzades fins ara contra l'educació, la sanitat, els salaris i els drets laborals o civils no existissin, com l'ombra de Rajoy l'ocult. Així ho reconeix Fr24, la cadena de l'UMP neoliberal francesa que diu que els pressupostos de Rajoy pel 2012 són els més retallats i austers des de la "democràcia".

Rússia i els EUA sense coincidències sobre Síria. Lavrov denuncia les "forces exteriors" en el conflicte

Rússia complirà els contractes de subministrament de material antiaeri a Síria, que no inclou armament apte per ser utilitzat contra la població civil, ha manifestat avui el ministre d'Afers Estrangers de Rússia, Serguei Lavrov: "No subministrem al Govern sirià cap tipus d'armament que pot ser utilitzat contra la població civil", va assegurar i alhora afegí que es tracta del compliment de contractes antics que ja estan en fase de conclusió. Reunió secreta: Rússia i els EUA sense punts de coincidència sobre Síria. Lavrov té "dades sobre el finançament dels grups armats" i la seva identitat.

El cap de la diplomàcia russa va denunciar la ingerència de "forces exteriors" en el conflicte sirià, que dirigeixen els passos de l'oposició del país àrab.

Lavrov va assenyalar que Moscou té dades sobre el finançament dels grups armats que operen a Síria i posseeix informació sobre la identitat de caps dels destacaments que va formar l'oposició.

Alhora, el titular d'Exteriors de Rússia va assenyalar que el futur de la pau mundial depèn de la solució de la crisi siriana.

"La solució de la crisi siriana jugarà un enorme paper en l'organització del món del futur, en si el món es regirà per la Carta de l'ONU o pel dret del més fort", va explicar. Finalment, Lavrov va descartar la possibilitat del canvi de la postura de Rússia respecte a Síria.

Anteriorment, el canceller rus va prometre que Moscou vetaria qualsevol tipus de resolucions en el Consell de Seguretat de l'ONU que autoritzin l'ús de la força contra Síria, per evitar conseqüències "gravíssimes" per a tota la regió del Pròxim Orient.

Rússia i els EUA sense punts de coincidència sobre Síria


Dos viceministres d'Afers Estrangers de Rússia, Mikhaïl Bogdànov i Guennadi Gatílov, es van entrevistar el passat 8 de juny a Moscou amb l'assessor especial del Departament d'Estat dels EUA per Síria, Frederick Hoof, i l'ambaixador dels Estats Units a Rússia, Michael McFaul.

A la reunió a porta tancada es van discutir les possibilitats d'arranjament pacífic del conflicte sirià, com la convocatòria d'una conferència internacional.

La idea de convocar una conferència per Síria va ser formulada per Rússia dijous passat, dia 7 de juny, en la reunió del Consell de Seguretat de l'ONU, on es van celebrar "intenses batalles diplomàtiques" sobre el problema sirià.

Al país al llarg de més d'un any s'han anat produint enfrontaments armats entre les tropes governamentals i les forces de l'oposició, finançades per la UE i les monarquies sunnites plutocràtiques del Golf. D'acord amb les dades de l'ONU, el nombre total de víctimes entre civils i militars supera ja les 12.000 persones.

El nou pla de Kofi Annan


L'enviat especial de l'ONU i la Lliga Àrab-controlada per Qatar-, Kofi Annan, que va intervenir dijous passat en la reunió del Consell de Seguretat, va formular una nova iniciativa per a l'arranjament de la situació a Síria. Va proposar crear un "grup de contacte" integrat pels països capaços d'exercir una influència real en algun dels bàndols enfrontats al país.

En opinió d'Annan, Iran podria fer una important aportació a la solució del problema en cas de participar en aquest grup. Teheran no té res en contra d'aquesta proposta, ha assenyalat l'ambaixador de la República Islàmica davant l'ONU, Mohamed Hazai.

Rússia, per la seva banda, també dóna suport aquesta iniciativa. L'ambaixador de Rússia davant l'ONU, Vitali Txurkin, va assenyalar sobre això que "la proposta de Moscou de convocar una conferència internacional per Síria és molt similar al pla de Kofi Annan de crear un grup de contacte".

Però la idea difícilment es posarà en pràctica, atès que els Estats Units es mostra rotundament en contra de la incorporació de l'Iran al procés de pau sirià. L'ambaixadora dels EUA davant l'ONU, Susan Rice, afirma que Teheran "està creant actualment problemes a Síria" i "dóna suport d'una manera activa al Govern sirià en els seus actes de violència" sense aportar cap prova de les seves afirmacions.

Astúries: Pou miner assaltat per la Guàrdia Civil


El pou miner Santiago de Aller a Caborana (Astúries) va ser assaltat ahir per la guàrdia civil! El conflicte de la mineria va viure ahir una nova jornada de protesta amb durs enfrontaments entre treballadors i agents antiavalots en les proximitats del pou Santiago, a Caborana d'Aller, i a l'interior de la pròpia explotació.

El capítol més violent de la jornada va començar a forjar a primeres hores del matí davant del pou Santiago, en Caborana, on tres miners romanen tancats a la planta sisena de l'explotació. A les set del matí un grup de treballadors van procedir a tallar la carretera AS-112 (Cabañaquinta-Santullano).

Poc temps després van arribar al lloc agents de la Unitat de Seguretat Ciutadana de la comandància d'Oviedo que, segons fonts de la delegació del Govern van ser rebuts a l'arribar «amb el llançament de pedres i cargols» per part dels concentrats. A les vuit del matí es va produir una intervenció policial «mitjançant l'ús de material antiavalots (inicialment salves a l'aire, i després amb el llançament de pots lacrimògens) el que va fer que els miners es repleguessin a l'interior de l'explotació».

Tot i això, segons la versió de la Delegació del Govern, la carretera AS-112 va continuar tallada al trànsit «a causa de la gran quantitat d'elements usats per al tall, com arbres i vagonetes». A les 12.45 es va produir una nova intervenció dels antiavalots per «assegurar la zona per tal que els equips d'extinció d'incendis i neteja S'agençaran la via», que va quedar oberta a les 15.25. La Delegació del Govern va explicar que «com a conseqüència d'aquesta última intervenció, dos agents van patir ferides lleus per l'explosió de coets i el llançament de cargols i un tercer per l'impacte d'una bola de rodament».

Els miners, per la seva banda, van denunciar l'entrada dels antiavalots en l'explotació, així com el llançament de pots de huno en la proximitat de la canya del pou el que «va posar en perill la seguretat dels miners que romanen a l'interior»

6,5 milions en suborns de constructores a CDC

Els darrers informes policials sobre el finançament irregular de CDC han elevat les quantitats i les empreses involucrades en la trama de suborns. Si altres informes, fins ara, se centraven en les possibles donacions a canvi d'adjudicacions d'obres de Ferrovial a CDC (a través del Palau de la Música i la Fundació Trias Fargas, posteriorment rebatejada CatDem), ara la policia hi involucra també ACS, FCC, concessionàries d'autopistes, farmacèutiques i subministradores d'aigua, que haurien donat 6,5 milions d'euros a CDC (a través de la seva fundació) entre el 2002 i el 2008 a canvi de possibles "favors presents o futurs".

Segons aquesta informació, l'informe policial creu que les donacions a CDC han "viciat" els concursos públics en què han participat les empreses donants, i s'observa que aquestes empreses són justament les que van sortir "beneficiades per les decisions de la Generalitat i les seves empreses públiques" en temps de Jordi Pujol. Això no obstant, les donacions milionàries a CDC no van acabar amb la sortida de CiU de la Generalitat, el 2003.

Al contrari, en el període posterior van augmentar "d'un 400%". Amb xifres que contrasten poderosament amb les d'altres partits catalans. Així, el 2008, la fundació de CDC va rebre 1,3 milions en donacions, mentre que la fundació vinculada al PSC, la Rafael de Campalans, només en va rebre 30.000 aquell mateix any.


Fiscalia demana 10 anys per a Millet i Montull per l'Hotel Palau


La fiscalia ha demanat deu anys i dos mesos, i multes de 48.000 euros, a més d'una indemnització de 900.000 euros, per a Fèlix Millet i Jordi Montull pels delictes de tràfic d'influències i apropiació indeguda en el cas de la tramitació urbanística de l'Hotel del Palau. També demana una pena de quatre anys i set mesos per l'ex-tinent batlle d'Urbanisme de l'Ajuntament de Barcelona, Ramon García-Bragado (PSC), i l'antiga cúpula d'urbanisme. Els acusa de tràfic d'influències en la tramitació del projecte.

Veneçuela i Rússia ratifiquen l'aliança estratègica entre els dos països

El president rus, Vladímir Putin, ha indicat a través d'un missatge al seu homòleg veneçolà, Hugo Chávez, que està ratificada "l'aliança profunda" que han establert dos països en diferents aspectes socials i econòmics. Així ho va informar el canceller veneçolà, Nicolás Maduro, que va dir que "les paraules del mandatari rus reafirmen les relacions bilaterals d'amistat i germanor que s'han cultivat en els últims 10 anys; per consolidar les aliances estratègiques en la construcció d'un món de pau".

Aquestes declaracions les va realitzar en acabar una reunió que va mantenir divendres a hores de la nit amb una delegació russa d'alt nivell que va viatjar de Moscou a Caracas (capital) per tractar amb diferents membres del gabinet veneçolà els acords establerts entre les dues nacions.

En la trobada es va mantenir una revisió "de tot" el conjunt de projectes i acords bilaterals amb el propòsit de "donar un impuls especial", va afegir Maduro i va nomenar especialment el treball conjunt que es porta a terme en l'àrea d'habitatge, l'agricultura , la banca, el petroli i el gas.

El diplomàtic veneçolà va donar a conèixer que per a aquest dissabte es preveu una visita de la delegació russa al complex habitacional que es construeix a Fort Tiuna, per constatar l'avanç de les obres i l'aplicació de noves tecnologies de construcció a Veneçuela.

En aquest sentit, Maduro va emfatitzar que l'intercanvi tecnològic és una de les peces fonamentals de les relacions entre Rússia i la nació sud-americana, a causa que s'espera que per al període de Govern 2013-2019 es puguin realitzar construccions d'alt nivell.

Rússia participa àmpliament en la Gran Missió Habitatge Veneçuela, un projecte social per donar llars dignes als veneçolans, amb la construcció d'uns 10 mil habitatges en diferents projectes habitacionals en tot el territori nacional.

El virus Flame s'autodestrueix

Flame, el nou malware utilitzat per al ciberespionatge internacional, es troba en procés d'autodestrucció, després de ser denunciat, ara fa un dies per l'empresa russa Kaspersky. El procés serviria per impedir seguir el rastre als investigadors que persegueixen qui hi està al darrera.

Hi ha evidències que Flame ha començat fa poques hores el seu procés de suïcidi, i no és una denominació gratuïta, ja que s'ha detectat que un mòdul dins del programari anomenat Suicide ha començat a executar-se. Bastant obvi.

Pel que sembla els ordinadors segrestats van descarregar aquest mòdul des dels servidors sota el control dels pirates informàtics, el que elimina els 163 arxius i quatre carpetes on s'alberga el codi maliciós. A més, s'esborra l'instal·lador i qualsevol rastre de la presència de Flame és eliminada del sistema, per després sobre-escriure l'àrea amb dades aleatòries, evitant al recuperació de informació.

Llavors, ara que el malware ha estat descobert busca eliminar-se a si mateix per protegir els seus autors, els que alimenta les sospites que hi hagi al darrera persones associades a governs de grans nacions. A més, amb l'amenaça sabuda per tots és poca la utilitat que presta, de manera que podríem dir que amb aquesta autodestrucció el programari maligne ja va en retirada.

Síria: denuncien que els insurgents van exposar conscientment a periodistes a un tiroteig


El corresponsal d'una cadena britànica, Alex Thomson, denúncia al seu bloc que els insurgents van tractar de posar als periodistes sota el foc de les tropes del govern d'Al-Assad. El corresponsal va escriure que durant un viatge a una ciutat de la província d'Homs, Al Qusayr, a la frontera amb el Líban, els insurgents locals van ser hostils amb els reporters acreditats pel govern oficial, entre els quals estava ell.

Thomson conjectura que, segons els rebels, "els periodistes estrangers havien d'entrar al país des del Líban de manera clandestina" i que ells no van complir amb aquest "requisit".

Després de fer la seva feina, els periodistes planejaven tornar a Damasc juntament amb els observadors de l'ONU i li van demanar als rebels que asseguressin el camí pel qual havien arribat a la localitat, una ruta que no comportava risc de caure en foc creuat.

No obstant això, els opositors els van ordenar tornar a la capital per un camí diferent. En resultat, els periodistes van ser tirotejats per les tropes del govern, que els van identificar com insurgents.

Només gràcies al seu conductor van aconseguir salvar la vida. "No tinc cap dubte que els rebels van tractar amb premeditació de posar-nos sota el foc governamental", escriu l'informador.

"Els periodistes assassinats són sempre una cosa dolenta per Damasc", conjectura el corresponsal. Les seves sospites es van reforçar quan els insurgents no els van permetre deixar la ciutat juntament amb els observadors.

Mentrestant, la comunitat internacional tracta de trobar una sortida a la crisi. En una sessió de l'Assemblea General de l'ONU, el secretari general Ban Ki-moon va expressar la seva preocupació davant el perill que es desencadeni una guerra a gran escala de manera imminent en aquest país àrab i va condemnar les massacres de Hama i Houla, que van deixar més de 150 víctimes.

L'autor del pla de pau i enviat especial de l'ONU per Síria, Kofi Annan, ha proposat crear un grup de contacte que involucri potències influents per resoldre el problema de Síria.

Rússia ha proposat celebrar a Moscou una cimera internacional sobre Síria. S'espera que en la reunió participin uns 15 Estats o organitzacions: Qatar, Iran, la Lliga Àrab i membres de l'ONU i de la Unió Europea.

Després de les negociacions mantingudes a Moscou, EE. UU. i Rússia es van declarar dispuestoa a continuar les seves consultes sobre Síria.

La veritat sobre aquest atac contra els periodistes podria fer llum sobre altres esdeveniments que succeeixen a Síria i pels que la comunitat internacional culpa al règim de Bashar al-Assad. Aquesta és l'opinió de l'analista per a assumptes de l'Orient Mitjà, Nagham Salman.

"Després de la declaració d'Alex Thomson ens deixa en dubte qui va assassinar als periodistes francesos i per què", afirma Salman en declaracions a RT.

L'analista també s'ha referit a les possibles raons de l'oposició per sabotejar a les missions periodístiques estrangeres, i va donar que "el motiu dels grups armats és utilitzar aquest paper per culpar al govern sirià de matar als periodistes internacionals".

Grècia: s'eleva la pressió contra Syriza



Des que el passat 6 de maig la Coalició d'Esquerra Radical (Syriza) es quedés a un pas d'aconseguir la victòria en les eleccions legislatives gregues, els titulars tant de la premsa local com de la internacional no han deixat d'ocupar-se de la que sense dubte va ser la protagonista dels comicis. Vídeo: agressió feixista a les representants de Syriza i el Partit Comunista en una tertúlia televisiva.

No obstant això aquesta presència en els grans mitjans no ha significat cap tipus de reconeixement cap al seu importantíssim ascens (del 4,6% dels vots el 2009 al 16,8 en aquesta ocasió), ni tan sols per presentar a la coalició com una alternativa a les polítiques d'austeritat que han portat l'economia grega a l'atzucac en què es troba. Per contra el que s'ha desfermat ha estat una ferotge campanya de criminalització contra Syriza acusant-la de voler portar a Grècia a la catàstrofe, de convertir-la en la Cuba d'Europa, de donar suport al terrorisme ... i qualificant el seu líder, Alexis Tsipras, de bolxevic, radical, dictador o apel·latius tan ocurrents com "el Chávez de la Mediterrània".

"Vam rebre pressions fortíssimes, que s'incrementen dia a dia per part de grups mediàtics com Bloomberg", explica a Gara Kostas Issijos, responsable de Relacions Internacionals de Syriza. "També de bancs estrangers i del Banc Central Europeu, dient que les properes eleccions s'haurà de triar entre l'Euro o el caos de tornar al Dracma. Això és un xantatge intolerable i molt perillós ja que amenaça l'estructura política i social del país que es veu sotmesa a una tensió fortíssima ", afegeix.

La passada setmana el Banc Nacional de Grècia va publicar un informe en què s'advertia que la victòria de Syriza en la pròxima convocatòria electoral provocaria la sortida del país de l'eurozona ocasionant un desastre econòmic sense precedents. Sense fer cap referència als interessos socials, els responsables del document es van centrar exclusivament en les qüestions financeres que es derivarien de l'abandonament de la moneda comuna, plantejant com a única via possible la continuïtat de les polítiques d'ajust compreses en el memoràndum de préstec ja que " tot i ser sens dubte dures, l'economia grega ha aconseguit avenços significatius en àrees clau ". Potser els autors estaven referint-se a la transferència de diners públics sense precedents lliurada als bancs grecs, xifrada en més de 150 mil milions d'euros, i sense la qual fa temps que haurien fet fallida.

Comprensió dels brics

Per intentar contrarestar aquesta campanya de desinformació, el líder de Syriza es va reunir dimecres a Atenes amb els ambaixadors dels països que integren el G-20. Alexis Tsipras traslladar als diplomàtics seus plans de govern en matèria econòmica i de política exterior. "Els vam dir que els nostres desitjos de canvi no passen per posar una bomba a l'economia mundial-ens comenta Kostas Issijos-, però si per acabar amb aquesta política supeditada als grups financers, foscos i antidemocràtics, que controlen el destí del país". "Igualment vam ser clars en plantejar el nostre projecte de reconstruir un espai polític i social que tingui a l'ésser humà en el seu centre, aplicant per a això mesures veritablement democràtiques", prossegueix el responsable d'internacional de Syriza, "desgraciadament només els països emergents del grup BRICS [ Brasil, Rússia, Índia, Xina i Sud-àfrica] van estar receptius a les nostres demandes, mentre que Alemanya i l'anomenat 'club del nord' continuar insistint en unes polítiques que ja han portat a la ruïna al país ".

Tsipras ha deixat clar durant la campanya que la seva prioritat és contrarestar el pànic. "La gent superarà la por. No sucumbirà davant seu, no seran xantatge ", va dir dies enrere. I les últimes enquestes, publicades el cap de setmana, mostren en efecte un creixement de la coalició d'esquerres i la possibilitat que arribi a la victòria. El mateix diumenge va tenir lloc al Museu Benaki d'Atenes un interessant debat que, sota el títol "El cor d'Europa batega a Grècia", va reunir al jove candidat i el filòsof eslovè Slavoj Žižek. Aquest va traslladar l'onada de por als mercats globals, ja que els ciutadans grecs "ja tenen prou amb preocupar-se per el seu dia a dia, que està arribant a un extrem de misèria com Europa no havia conegut des de fa dècades", alhora que va demanar un esforç solidari paneuropeu per fer costat a Syriza. El pensador va elogiar el valor i el compromís democràtic de la coalició en la seva tasca de tractar d'arreglar el desastre creat per altres: una tecnocràcia despolititzada en què als banquers i altres experts se'ls permet demolir les bases de l'estat de dret.

Syriza és, possiblement, una de les últimes oportunitats per aconseguir que la democràcia i no els mercats governin un país amb una economia en caiguda lliure. I, com recorda Žižek, "Grècia és un dels camps de proves de l'actual model socioeconòmic". És cert que no té un programa revolucionari, com se li critica des de posicions anticapitalistes, però el fet d'haver marcat com a prioritat a les classes més desfavorides suposa un intolerable desafiament al sistema neoliberal. Així ho va entendre el primer ministre britànic, Dave Cameron, quan fa uns dies va assegurar que s'estaven portant a terme els preparatius per l'expulsió de Grècia de l'eurozona. O la directora del Fons Monetari Internacional, Christine Lagarde, a l'advertir que si els grecs rebutgen les mesures d'austeritat en les pròximes eleccions "llavors algú haurà de pagar el preu".

Als líders europeus poc els importa que durant mesos milions de grecs es manifestessin als carrers contra les retallades, ni que dues terceres parts dels votants optessin el 6 de maig per partits oposats a aquestes polítiques. La resposta dels ciutadans, aclaparats per l'atur, la caiguda dels ingressos familiars i l'augment dels impostos, té una nova cita amb les urnes el proper 17 de juny.

Una agressió neonazi s'enfronta a Grècia amb la seva violència d'extrema dreta

L'agressió física d'un diputat del partit neonazi grec Alba Daurada a dos electes de Syriza i del Partit Comunista Grec (KKE), en plena campanya electoral, ha actuat com un detonant revelador per a Grècia, després d'anys de tolerància de la violència de la extrema dreta.

Les imatges del portaveu de la formació ultradretana, Ilias Kasidiaris, colpejant tres vegades a la cara a la diputada comunista Liana Kanelli durant un debat televisiu el dijous va provocar la reacció del conjunt de la classe política i els mitjans de comunicació, fins ara indiferent. El rampell d'ira d'Kasidiaris es va produir quan una altra diputada, Rena Dourou, de Syriza, li va recordar el seu processament per un atracament a mà armada. Kasidiaris li va llançar l'aigua d'un got i va colpejar a Kanelli quan aquesta li va recriminar la seva actitud.

El Govern va denunciar «categòricament» un «atac contra la democràcia» a poc més d'una setmana per a les eleccions del 17 de juny.

L'avanç si precedents d'Alba Daurada en les legislatives del passat 6 de maig, a l'aconseguir el 6,9% dels vots i 21 diputats, i la seva participació en el diàleg públic «l'ha tret de les ombres i ha revelat el seu comportament feixista , que havia dissimulat fins ara per la seva semiclandestinitat », va afirmar a AFP Sophia Vidali, criminòloga de la Universitat de Tràcia.

Beneficiat per «la tolerància social» i la connivència policial davant els seus atacs a immigrants, va saber capitalitzar «la inquietud i la por davant l'onada de immigració, la crisi econòmica i l'empobriment», va opinar Vidali.

La Lliga grega de Drets Humans va denunciar de nou el dijous, en una carta dirigida a la ministra responsable de la Policia, la «impunitat» de què gaudeixen els autors d'aquests atacs, que ha generat un «clima de por». Poques vegades es fa justícia en els rars casos de violència racista que es tramiten. Un exemple són els dos judicis pendents contra Kasidiaris, tots dos ajornats.

Després de l'agressió de dijous, la Fiscalia ha ordenat la detenció de Kasidiaris, fins ara sense èxit, per «incitar a un major ús de la violència».

El politòleg Thanassis Diamantopoulos constata els missatges de suport a Kasidiaris a les xarxes socials, encara que confia que el partit sigui aïllat i s'autoexclogui als seus representants de les tribunes mediàtiques, tal com va anunciar el dijous. Va afegir que «la por de la violència podria jugar el 17 de juny en contra» i va recordar que els últims sondejos ja li pronosticaven una baixada en la intenció de vot, que podria situar en el 4%.