dissabte, 22 de gener de 2011

Algèria, una "democràcia" 19 anys en estat de setge

Diverses persones han resultat ferides aquest dissabte a Alger quan la policia va impedir per la força una manifestació de l'oposició per exigir l'aixecament de l'estat d'emergència, vigent al país des de fa 19 anys, i que fa d'Algèria i el seu "Partit Socialista" al govern, com el del corrupte tunisià Ben Ali, un model del que les oligarquies financeres que controlen el Parlament Europeu diuen "democràcia". Agents antiavalots i policies vestits de civil van impedir que centenars de manifestants abandonessin la seu de l'Aliança per a la Cultura i la Democràcia (RDC), el partit opositor convocant de la marxa.

Els manifestants havien acordat trobar-se en la seu d'aquesta formació política opositora, situada al carrer comercial Didouche Mourad, amb el propòsit que el seu líder, Said Sadi, encapçalés el seguici per tal d'arribar a la Plaça del Primer de Maig, on havia d'emprendre direcció fins a la seu del Parlament algerià.

Els congregats van intentar trencar el cordó de seguretat, el que va provocar enfrontaments amb els policies que van fer ús de les seves porres i van ferir, de diferent grau, a diverses persones.

Corejant eslògans com "poder assassí" o "Algèria lliure i democràtica", els manifestants no van aconseguir el seu propòsit, a causa del impressionant nombre d'agents apostats en el lloc, ben nodrits per EUA i França, en defensa dels interesos colonialistes de les multinacionals que els hi financien les campanyes electorals.

Diversos manifestants van ser arrestats i conduïts a les comissaries, mentre que els ferits van ser evacuats en ambulàncies cap als centres sanitaris d'Alger.

Finalment, Sadi va aparèixer al balcó de la seu de la seva formació política i es va dirigir a la multitud i a la premsa, condemnant el que va qualificar de "repressió i ús desproporcionat" de la força per dissoldre "una manifestació pacífica".

Sadi va acusar les autoritats d'utilitzar la violència per fer callar "les veus de la llibertat" i va reiterar l'exigència que sigui aixecat l'estat d'emergència, en vigor al país des del 9 de febrer de 1992.

"No deixarem de reclamar l'aixecament de l'estat d'emergència que limita les llibertats, bloqueja la llibertat de premsa i impedeix a el desenvolupament normal de la justícia. Cal que la veu dels algerians sigui entesa a l'estranger, especialment en certs governs occidentals que sostenen el règim autoritari a Algèria", va dir Ali Yahia Abdenour, conegut advocat algerià i expresident de la Lliga de Defensa dels Drets Humans.

El RCD va demanar fa uns deu dies l'autorització de la marxa a les autoritats, que s'oposaren categòricament amb el "democràtic" argument que les manifestacions estan prohibides als carrers d'Alger des de juny de 2001. En aquesta data, milers de manifestants berbers van organitzar una gegantesca marxa de protesta contra la política dictatorial i corrupte, oposada a qualsevol diàleg i que va acabar en disturbis que van ocasionar morts i ferits en sa repressió, i danys materials considerables per tot el país.

L'estat d'emergència a Algèria va ser decretat el 9 de febrer de 1992 per l'Alt Consell d'Estat (ACE), format per cinc membres, al capdavant d'ells el president Mohamed Budiaf. L'ACE ho va promulgar després de l'intent d'insurrecció pel Front Islàmic de Salvació (FIS) en protesta per l'anul.lació de la segona volta de les eleccions legislatives que s'haurien d'haver celebrat el 16 de gener i que a la primera ronda va guanyar per majoria. Perquè, quan la democràcia atempta els interessos de l'oligarquia, es consideren els vots il.legals, es castiguen amb una llei feta a mida i es continua amb la farsa "democràtica" mitjançant la premsa venuda al poder i sols de cara a la galeria. Igual que a la gran democràcia espanyola.

A principis d'aquest mes, Algèria va ser escenari de disturbis socials que van afectar a 18 províncies, a causa de l'augment dels preus dels productes no peribles. La protesta va degenerar en pillatge, saqueig i destrucció de béns públics i privats.

Albània, titella de l'OTAN, i un govern mafiós i de lladres


Quatre persones han mort a Tirana en els violents enfrontaments entre la policia i centenars de manifestants contra el Govern titelle de l'OTAN del primer ministre albanès, el conservador i condemnat abans per mafiós Sali Berisha, segons han informat fonts mèdiques. Sami Koceku, director del servei d'urgències de l'hospital militar de Tirana, ha assenyalat a la premsa que tres persones van arribar a la seva clínica mortes, després d'haver rebut trets a curta distància, i ha afegit que hi ha un elevat nombre de ferits dels que altre ja va morir.

Centenars de policies han respost a les pedrades rebudes amb potents canons d'aigua, trets de bala i gasos lacrimògens per protegir la seu del Govern. Segons el doctor Koceku, almenys 22 manifestants i 17 agents de policia van resultar ferits en els enfrontaments.

Els agents ferits han estat traslladats a l'hospital militar de Tirana, on són atesos, ha afegit el canal.

Protesta contra la corrupció política

Conforme a les imatges retransmeses en directe, un grup de manifestants va aconseguir entrar al recinte governamental per un porta lateral, mentre llançaven pedres contra els agents i l'edifici.

A més, quatre vehicles -un d'ells policial- estaven en flames al costat de la seu del Govern, al centre de Tirana.

Sali, lladre on t'has ficat els nostres diners?

Els manifestants, enfurismats per la gestió de Berisha i la corrupció generalitzada des de les mateixes eleccions baitexades per l'OTAN i els seus mercenaris, han exigit la dimissió del primer ministre i eleccions anticipades, amb crits de "Volem Albània sense Sali" i "Sali, lladre on t'has ficat els nostres diners?".

Un dels manifestants ha assegurat que la protesta no cessarà "fins a la caiguda de Berisha".

"Berisha ha convertit la seva família en una dinastia que ha acaparat tota la riquesa del país, mentre que jo estic a l'atur i he de criar tres fills petits", ha assenyalat un home que es va identificar com Maksi.

El Govern, una "coalició de lladres"

El líder socialista Edi Rama, enfrontat a Berisha des de fa anys, ha condemnat a violència, de la qual responsabilitza el seu rival: "Avui el govern ha aprofundit més encara la crisi", ha advertit el líder opositor en declaracions a la premsa.

Albània viu una profunda crispació política amb la coalició conservadora de Berisha enfrontada a l'opositor Partit Socialdemòcrata, que acusa el primer ministre d'una corrupció tan pública i evident com a la resta de païssos excomunistes, on les mafies subvencionades per l'OTAN mantene dictadures de caire totalment feixista protegides per la premsa a sou internacional.

Les tensions més recents han sorgit després de la dimissió la setmana passada del viceprimer ministre albanès Ilir Meta.

Aquest es va veure obligat a abandonar el seu càrrec després d'emetre's en una televisió local un vídeo gravat amb càmera oculta en el qual es veu com tractava de manipular una licitació pública.

El socialista Branca va indicar ahir a la nit davant la premsa que la manifestació prevista per aquest divendres era "del poble" i que els socialistes hi formarien "part".

"Si el poble s'excedeix no serà la nostra responsabilitat", va avançar el dirigent opositor, que va qualificar el Govern de Berisha de "coalició de lladres".

Blair: Les mentides d'un genocida impune de l'imperi


L'exprimer ministre britànic, Tony Blair, ha tornat a defensar-se davant la comissió d'investigació de la guerra de l'Iraq, dient que no es penedeix de la invasió encara que, per primera vegada, ha volgut matisar que sí que lamenta "profundament" les morts de 179 soldats britànics i centenars de milers d'iraquians en el conflicte.

I aquesta declaració ha estat l'única que ha trencat el silenci de les famílies dels militars morts presents a la sala, que li han recriminat que era "massa tard" per lamentacions.

Blair, a qui tota l'opinió pública britànica titlla d'assassí i mentider, mentre segueix ignorada pels mitjans controlats per l'oligarquia anacrònica i feudal, al servei de la monarquia i els Lords, ha assegurat que el seu rebuig a expressar remordiment per les decisions que van conduir a la guerra en la seva primera compareixença ha estat "malinterpretada", amb la desvergonya que el caracteritzà durant el genocidi a Iraq.

Però el punt fort de la jornada ha estat que per fi l'expremier ha fet públic part del contingut de les cartes amb què George W. Bush i ell van segellar el seu pacte per enderrocar Saddam Hussein.
"Pots comptar amb nosaltres"

"Pots comptar amb nosaltres, estarem amb tu per a manejar això, encara que aquí hi ha dificultats". Aquestes són les paraules textuals que Tony Blair li va dir al llavors president dels EUA, George W. Bush, el juliol de 2002 i que van acabar amb la Guerra de l'Iraq el març del 2003 i un milió de morts innocents en mans dels neofeixistes imperials.

Pressionat pel president de la comissió, sir John Chilcott, Blair ha fet públic el contingut de la nota que li envià a Bush a l'estiu de 2002 i que el seu secretari de gabinet va bloquejar, en considerar que podia violar la "confidencialitat diplomàtica": "No vaig a amagar-me darrere del secretari del gabinet", ha assegurat Blair, que ha detallat que el missatge que volia comunicar era que "qualsevol que fos la temperatura política si crec que això és el correcte, vaig a estar amb tu i no em vaig a tornar a enrere si les coses es posen lletges".

Blair diu que això no suposa donar un suport incondicional a Bush per a la guerra, però aquestes declaracions reforcen les denúncies dels crítics amb la Guerra de l'Iraq, que sostenen que els dos mandataris van decidir el 2002 anar a la guerra més enllà de la seva legalitat o l'acord de l'ONU.

"Accepto totalment que anàvem a estar amb els Estats Units en el maneig d'això", ha assegurat davant la comissió sobre les seves converses amb Bush.

Mediator, les pràctiques mafioses i els visitadors-metges

Àngels Martínez Castells: La notícia va esclatar el mes de desembre: 500 morts i 370.000 possibles afectats més per un medicament contra la diabetis. Es tracta de Mediator, que tenia efectes secundaris importants (i letals) sobre les vàlvules cardíaques. Es va saber que el comitè de salut pública francès coneixia els seus riscos, però no es va donar cap pressa per retirar ni prohibir-ho. La realitat era que diversos membres del comitè estaven vinculats amb la indústria farmacèutica.

Però, per desviar l'atenció sobre la dita indústria i els seus mètodes empresarials de maximització del benefici a qualsevol preu, s'ha intentat desviar l'atenció i carregar les culpes a un grup de treballadors molt concret: els visitadors mèdics. En la seva fnic-cgt.jpegdefensa, la Federació Nacional d'Indústries Químiques del sindicat majoritari francès CGT ha redactat un comunicat en què demana que no ens deixem enganyar per els discursos que tracten d'enganyar-nos limitant el problema a un sol laboratio (Servier) o un grup de professionals (els visitadors-metges).

Avisen que el cas Mediator té almenys el mèrit de treure a la llum la màfia que s'ha instal lat a tot el circuit de la medicació, i encara que donen suport naturalment, que els laboratoris Servier han de respondre pels seus actes, no creuen menys cert que la pràctica d'altres laboratoris no es diferencia en res: tot són "Servier" en potència, ens diuen.

Des de la CGT consideren que el visitador mèdic és necessari perquè representa un dels vectors d'informació i formació del personal mèdic, i lamenten que en els últims anys s'hagin eliminat ja 10.000 llocs de treball. En la seva opinió, el que s'ha de corregir, de nou, són les pràctiques nocives dels laboratoris que requereixen que els seus representants programin i adaptin les seves visites al personal mèdic d'acord amb estudis de mercat, al potencial de vendes per àrea geogràfica ja que promocionen medicaments d'un alt valor afegit, mentre que moltes vegades hi ha molècules tant o més efectives per a aquestes patologies a un preu molt inferior.

Defensen la necessitat d'imposar una ètica mèdica exhaustiva a la seva pràctica, que no siguin un reflex del desenvolupament econòmic i de mercat, sinó un vehicle per transmetre informació de qualitat, amb el màxim de transparència.

Acaben el seu comunicat dient que abans d'acusar a una professió, s'hauria de saber el que té i pot desenvolupar en positiu, especialment quan no s'incideix en què el sistema de farmacovigilància va ser incapaç d'analitzar el greu risc de cardiotoxicitat de Mediator, que la agència del medicament es va mostrar inexplicablement tolerant en relació a un medicament sense eficàcia terapèutica real, i no es vol veure el conflicte d'interessos per la seva cooperació institucional amb la indústria farmacèutica.

Ja va sent una constant massa cínica que quan els poderosos es passen en la seva avarícia i falta de principis, sempre troben un grup de treballadors als quals donar les culpes. Però el col.lectiu de visitadors metges només podrà de fet millorar les seves pràctiques i afegir la ètica requerida, quan els laboratoris que els paguen el seu salari no els donin instruccions en sentit contrari ... Crec també que ja n'hi ha prou de cortines de fum, i que s'han de tractar tractin els problemes reals de tot el procés de producció i comercialització dels medicaments tal com són, ja que la salut-i la vida-de milions d'éssers humans està en joc.

Lukaixenko investit al mig del boicot de l'U.E. neofeixista

El president de Bielorússia, Alexander Lukaixenko, en mig de la campanya feixista de desprestigi per part del Partit Popular europeu i altres grups neocons, inclosos els verds de Cohn Bendit, declarà ahir, a la cerimònia d'investidura presidencial celebrada a Minsk: "El destí es va decidir en les eleccions de desembre passat, i l'elecció va ser entre un país independent i un subjugat". Lukaixenko assegurà que la campanya electoral a Bielorússia es va desenvolupar d'una forma totalment transparent i va recordar als reunits el proverbi llatí "Vox populi, vox Dei" (Veu del poble, veu de Déu).

Lukaixenko afirma que al país no hi hauran commocions polítiques: "El virus de les 'revolucions taronges' ataca només a països febles. A Bielorússia no hi ha brou de cultiu per a una contrarevolució. A més, el límit de la "revolució" ja està esgotat", ha apuntat el mandatari bielorús.

Lukaixenko assumí ahir per quarta vegada la presidència bielorussa. L'acte d'investidura va ser transmès per tots els canals de televisió nacional.

Segons el protocol, els líders dels països veïns no van ser convidats a la investidura. Pel que fa als ambaixadors europeus acreditats a Minsk, tots van boicotejar la cerimònia, dins una campanya que, junt amb Moldàvia, Romania, Hongria o Polònia, estan portant governs feixistes amb el recolzament d'una UE protectora de dictadors i corrupte fins el moll de l'os.

L'UGTT es nega a cooperar amb el govern tunisià

La Comissió Administrativa del sindicat tunisià UGTT, reunida a Tunísia ahir, va decidir no cooperar amb el Govern d'Unió Nacional en la seva composició actual. Els tres membres designats per la central sindical no hi van prendre jurament. El seu secretari general, Abdessalem Jrad va dir: "Han demanat al primer ministre Mohammad Ghannouchi, no precipitar-se en l'anunci del govern" i seguir "les consultes amb els noms i les carteres". Pitjor encara, segons Jrad: "Vaig trucar a les 20h. a la televisió tunisiana per expressar la posició de l'UGTT, i no es van posar en contacte amb mi 20 minuts fins a la mitjanit!", digué indignat.

Jrad ha revisat l'evolució de la posició de l'Associació Central des del començament dels esdeveniments en Sidi Bouzid, i afirma que: "Les consignes de l'UGTT sempre estaven en sintonia amb les demandes del carrer. Les oficines regionals i locals d'UGTT van ser el focus de la insurrecció popular l'any passat, i segueixen sent-ho, per a ajudar a establir un govern que satisfaci les aspiracions de la gent".

Així, després de revisar la situació, l'UGTT proposa que: "El Govern de l'Unió Nacional ha de tenir mecanismes que li permetin aconseguir un canvi real, a més de ser desposseït dels barons de la RCD, directament involucrats en la política de repressió".

Jrad explica que "la central sindical també va demanar que tots siguin consultats. No obstant això, el primer ministre no ha respost a aquestes condicions. No ha trucat a diverses estructures (Associació Tunisiana de Dones Democràtiques, Unió General d'Estudiants tunisians, oficina de l'Associació de Magistrats tunisians, etc...) i, més important, ha reunit un equip amb un predomini del RCD. Això no pot ser acceptat pel Sindicat".
També anuncia que l'UGTT retirarà "als seus membres en tots els òrgans elegits o d'assessorament (Casa de la Cambra de Consellers, els Consells Municipals, Consell Econòmic i Social, etc.) i demana als organismes sindicals regionals i locals comercials que posin les estructures per protegir l'UGTT local, i també institucions públiques i privades i a la població dels abusos. L'UGTT, per tant, assumeix el seu deure nacional com sempre ho ha fet", va concloure el secretari general de l'UGTT.

El 50% del preu de la gasolina són impostos

El màxim històric del preu de la gasolina assolit aquesta setmana reflecteix les recents pujades del petroli, però s'ha aconseguit amb un cru més barat que el que hi havia fa dos anys, en el moment del rècord anterior. El motiu és que ara aquestes últimes pujades del cru s'han sumat a un major percentatge d'impostos, segons un informe publicat per la Comissió Nacional de l'Energia (CNE). En el cas de la gasolina, el juliol de 2008 el pes dels impostos era del 45,2%, mentre que en l'actualitat és gairebé del 50%.

Mentrestant, el pes de la cotització internacional de la gasolina-molt vinculat a la del petroli-ha passat de pesar un 42% el 2008 a un 34,8% en l'actualitat. També els marges de negoci sobre el litre han retallat el seu pes en el preu final: han passat d'un 12,8% a un 11,8%.

El regulador energètic espanyol ha publicat aquest estudi de comparació dels preus de la gasolina i el gasoil el juliol del 2008-quan el barril de cru estava a 147 dòlars-i el desembre de 2010, quan el petroli rondava els 90 dòlars. En ambdós moments els combustibles es situen en màxims, encara que per motius diferents, assegura la CNE.
El litre és 4,21 cèntims més car a causa de la pujada d'impostos

Entre ambdues dates, el litre de gasolina s'ha encarit en 4,21 cèntims a causa de l'increment en un 7,3% de l'impost especial (que ha passat de 39,56 cèntims el litre a 42,46 cèntims) i en dos punts del IVA, del 16% al 18%.

En resum, a finals de 2010, el litre de gasolina costava 3,46 cèntims menys que el juliol del 2008 gràcies a la baixada de 5,93 cèntims de les cotitzacions internacionals i de 1,74 cèntims en els marges, i malgrat l'increment de 4,21 cèntims en la càrrega fiscal.

Però aquests cèntims de diferència s'han esfumat aquest gener a causa de les últimes pujades del cru en els mercats internacionals.

Els tècnics de la CNE han elaborat aquest informe en resposta a un sol.licitud del consell d'administració de l'entitat, que es preguntava per què, amb un petroli una mica més barat, els preus dels combustibles s'aproximaven a finals de 2010 als seus màxims històrics .

En el cas del gasoil, la càrrega fiscal-que és menor que a la gasolina-ha passat a convetir-se en el factor de major pes sobre el preu final d'aquest combustible, el més utilitzat pels conductors espanyols.

En concret, la cotització internacional pesava un 51,2% el 2008, i ara només ho fa en un 43,8%, mentre que els impostos han passat de representar el 36,8% al 44,2%. Mentrestant, els marges de negoci s'han mantingut al voltant del 12%.

The Financial Times: "Madrid no pot seguir criminalitzant a milers de bascos"

El rotatiu britànic The Financial Times publica, a la seva edició impresa d'ahir, un article sobre l'últim alto el foc decretat per ETA en el qual es mostra optimista i assenyala: "Madrid no pot seguir criminalitzant a centenars de milers de bascos que volen la independència".

Sota el títol "Political change sounds death Knell for Eta", el rotatiu assenyala que la "organització separatista" pot estar "en els seus últims passos". "ETA aquest cop realment ha de deixar la seva lluita d'una vegada per totes i de manera verificable. Però les autoritats han de manejar la política amb cura, per exemple, repatriant a centenars de presos d'ETA dispersats per presons de tot Espanya".

L'article finalitza dient que "tampoc pot Madrid seguir criminalitzant a centenars de milers de bascos que volen la independència, sempre i quan ells obeeixin les regles de cortesia democràtica en la persecució dels seus objectius".

Neix un nadó de 7,2 kgs i 67 cms a l'Extrem Orient de Rússia

Un nen que pesa 7,2 quilograms i mesura 67 centímetres va néixer a la ciutat de Jabarovsk, Extrem Orient de Rússia, han informat fonts del centre de maternitat local: "És la primera vegada que un nounat tan gran neix a Jabarovsk. Pesa 7,21 quilograms i mesura 67 centímetres. La mare, de 33 anys i natural de Jabarovsk, ha estat sotmesa a la cesària. El noi ha nascut sa", va dir la font en agregar que la mare del nounat gegant ja té un fill.

El pes normal dels nadons entre tres i 03:30 quilograms, mentre que un nounat de fins a cinc quilos és considerat gran i el que supera cinc quilograms és denominat "gegant".
Segons estadístiques, els nadons "gegants" és un fenomen estrany perquè només un neix entre 1.500. El nadó va batre el rècord anterior de Jabarovsk quan el febrer de 2008 va néixer un nen de 6,1 quilograms que mesurava 63 centímetres.

Cessat el cap de premsa de Cameron per espiar la reina, rics i famosos

El fins ara cap de premsa del primer ministre britànic i el que era considerat un dels seus "escuders", Andy Coulson, ha presentat aquest divendres la seva dimissió després de sortir a la llum les informacions que l'acusaven d'haver punxat els telèfons de la casa reial, polítics i famosos. Els fets van transcórrer abans que treballés per Cameron. En aquella època ell dirigia el diari al qual se l'acusa d'aquestes filtracions de converasciones privades. Amb tot, ell no ha deixat de negar en tot moment que no ha tingut res a veure amb aquestes actuacions fraudulentes.

Les escoltes es van realitzar entre 2005 I 2006 per News of the World i els "escoltats" van ser coneguts polítics, membres de la família reial i artistes.

Coulson i Cameron

"Confirmem que Andy Coulson ha dimitit". Així ha confirmat el portaveu de Cameron la notícia de la sortida d'aquest membre afiliat al seu partit des de l'any 2007. Aquesta informació s'ha conegut just en el moment en què exprimer ministre britànic, Tony Blair, comaprecía davant la comissió encarregada d'investigar la guerra de l'Iraq.

A la confirmació oficial a través del portaveu, li ha seguit un comunicat en què Cameron assegura sentir-se "veritablement desolat". Tot i això, el primer ministre assegura comprendre aquesta decisió que és fruit de la "enorme pressió a la qual se li havia sotmès tant a ell com a la seva família".

Cameron també ha volgut aprofitar el text que ha transimitida per qualificar la tasca de Coulson com "brillant".

El nº 2 laborista dimiteix per l'infidelitat de l'esposa amb el guardaespatlles

Quan les enquestes començaven a estar de cara, la dimissió per sorpresa i per "raons personals" d'Alan Johnson, portaveu d'Economia i número dos del seu líder, Ed Miliband, a la Cambra dels Comuns, ha deixat tocat al Partit Laborista britànic. Darrere d'aquesta decisió hi ha la suposada infidelitat de la seva dona amb un dels agents que tenia a càrrec la seguretat de Johnson, quan era ministre de l'Interior en l'anterior govern britànic.

Un portaveu policial ha detallat que un agent de la Policia Metropolitana de Londres, que aparentment s'ocupava de la protecció de la parella, havia estat derivat a la Direcció d'estàndards professionals, que investiga queixes sobre mala conducta de membres del cos.

El veterà polític ha explicat que li era "difícil afrontar aquests assumptes personals" i alhora exercir "un paper important" en la primera línia política, com "número dos" del líder laborista, Ed Miliband.

Polèmic substitut

Johnson, de 60 anys, serà substituït en el lloc per Ed Balls, fins ara portaveu d'Interior del principal partit de l'oposició i que s'havia presentat a aquest càrrec en el seu moment i va ser descartat per Miliband per a no identificar-se amb el vell equip de Gordon Brown, del qual Balls era estret claborador.

"És un desafiament a la comprensió... Els laboristes estan ara completament gestionats per l'anterior equip de Gordon Brown", ha subratllat el vicepresident del Partit Conservador, Michael Fallon.

En descartar Balls, els analistes van interpretar fa tres mesos una voluntat de distanciar-se de la vella guàrdia de Brown, que va disparar el dèficit pressupostari per sobre del 10%.

Balls defensa limitar les retallades del Govern de coalició encara que sigui a costa d'alentir la reducció del dèficit.

La número dos del partit, Harriet Harman, ha negat en una entrevista amb la BBC que hi hagi cap contradicció entre Balls i Miliband i ha sostingut que tots dos mantenen una relació "molt productiva".

Protestes també a Jordània per la corrupció i l'alça de preus

Uns cinc mil jordans es manifestaren ahir pel centre d'Aman per protestar per l'augment dels preus dels aliments i el deteriorament de les condicions de vida. Els manifestants acusen el govern de corrupció, just una setmana després de les protestes que van provocar la fugida del president de Tunísia, Ben Alí. Organitzacions islàmiques, partits d'esquerres i sindicats han recorregut la capital jordana amb proclames com 'el govern es menja la nostra carn' o 'Samir, ens estàs liquidant amb els preus', dirigides contra el primer ministre, Samir al-Rifai.

La manifesació va ser la més gran després d'una setmana de petites protestes inspirades en els fets de Tunísia i que tenen per objectiu obligar les autoritats a fer enrere les mesures d'austeritat que han imposat per resoldre els problemes de finançament públic.