dissabte, 24 de desembre de 2011

Carles de Gal·les, descendent de Dràcula, i rei de Romania?

Alerta al panegíric de Goldman Sachs/El País -pamflet del Club de monarques Bilderberg- sobre el feixista Miguel I de Romania -emparentat directament amb els Borbons- i el seu sucós apèndix: "Per inexplicable que resulti, un dels rumors més estesos en els últims mesos a Romania és el que preveu una restauració monàrquica al país amb Carles d'Anglaterra com a rei. Tal cosa no requeriria especials salts dinàstics, a jutjar per les paraules del propi príncep Carles, que es va declarar descendent (encara que al final d'una intricada línia genealògica) de Vlad l'Empalador, és a dir, el mateix comte Dràcula".

Lo de "al final d'una intricada línia genealògica" de Vlad Draculea és una bajanada considerable pels experts genealogistes, doncs la línia és o no és, i no hi ha intrinculis que valgui.

"L'hereu del tron ​​britànic ho diu amb les seves pròpies paraules al final del programa que la cadena de televisió Travel Channel va dedicar a una de les zones de Romania, la de les muntanyes Carpats, el 30 d'octubre passat. Però els rumors a la premsa romanesa eren anteriors. El diari romanès 'Ziua de Cluj' especulava dos dies abans amb la possibilitat que el príncep de Gal·les abdiqués en el seu fill Guillem per poder cenyir-se la corona romanesa".

"Al final, fins a un diari britànic, 'The Scotland Herald', es va fer ressò el 6 de novembre d'aquesta estrambòtica possibilitat. L'única cosa certa és que l'hereu del tron ​​britànic té nombroses propietats agrícoles a Transilvània, on viatja amb assiduïtat".

"L'especulació és absurda, per descomptat", admet l'hispanista Horia Barna, "però reflecteix el desig de molts romanesos de tenir un sistema polític democràtic com el d'altres països europeus. Veiem que al Regne Unit, a Dinamarca, a Suècia, en Espanya... hi ha monarquies constitucionals i són països pròspers i estables".

Democràtic diu el feixista i inclou Espanya, l'Holanda nazi de la casa d'Orange i Royal Dutch Shell o el R.U. amo i genocida de l'OTAN... Només els hi falta acabar amb el Heil Führer!, però s'els veu el llautó nazi sense problemes.

«Tens res per a Camps?»

El jurat que deliberarà sobre l'expresident valencià ha escoltat amb atenció en la primera setmana del judici les converses que evidencien la seva relació amb la 'trama Gürtel'. Dependenta: «Álvaro, tresor, sóc Mari Luz. Digue'm una cosa: ¿tu tens alguna cosa pendent per enviar al senyor Camps? ¿No, oi? Només la roba de dalt i el que m'han portat aquí. Perfecte. D'acord». El Bigotes: «Ara he estat amb Antonio López, el teu dire, i he fet una altra compra en videojocs. Ho té tot Córdoba i és demà. Ha de portar-ho una persona que ja coneix els escortes».

-Dependenta: «Sí, ho sé tot».

-El Bigotes: «D'acord, reina meva».

La conversa retruny a la sala de judicis. Ells estan atents. No volen perdre-se'n ni un detall. Prenen notes i fan preguntes a través del president del tribunal. Crida l'atenció l'edat dels nou membres del jurat popular que haurà de declarar innocent o culpable -hi ha d'haver set vots en un sentit- l'expresident de la Generalitat Valenciana Francisco Camps i l'exsecretari general del PP autonòmic Ricardo Costa. Sis es troben entre els 30 i 40 anys, i alguns només en tenen vint-i-tants. Vesteixen amb una senzillesa que contrasta amb bona part del públic, la majoria afins als imputats.

En la primera setmana d'un judici que es prolongarà més del previst, fins després de Nadal, el jurat ha hagut d'escoltar la versió dels dos acusats, dels capitostos de la xarxa (Francisco Correa, Pablo Crespo i Álvaro Pérez) i altres testimonis, com l'empleat de les botigues on es van vendre els vestits i una extreballadora del grup empresarial de Correa i Crespo. Tots dos van assegurar que la trama havia pagat peces de vestir a Camps i Costa.

Maniobres gravades


Però, a més a més, el tribunal popular va tenir l'ocasió d'escoltar les converses gravades per ordre judicial en les quals es detallen les maniobres d'aquest grup d'empresaris, la seva vinculació amb polítics del PP i la seva grolleria a l'hora de parlar. I veure els documents incriminatoris sobre els encàrrecs de roba a nom de Camps i Costa, sota l'epígraf de Comunitat Valenciana. Són les proves amb què han jugat la fiscalia i l'acusació, i que la defensa ha intentat per tots els mitjans desacreditar. Però algunes gravacions denoten la camaraderia entre la trama i els acusats. Com aquesta, que ja s'ha fet famosa, del 24 de desembre del 2008, entre el Bigotes i Camps.

-El Bigotes: «President...».

-Camps: «Bon Nadal, amiguet de l'ànima».

-El Bigotes: «Escolta, que et segueixo estimant molt».

-Camps: «I jo també. T'hauria d'haver trucat, et volia haver trucat per explicar-t'ho tot, com va anar, per dir-te que tens un amic meravellós, Romero, i que l'altre és un tipus excepcional, ¿eh?».

-El Bigotes: «D'acord, me n'alegro, però m'han anat informant de tot».

-Camps: «Ho sé, però sobretot per dir-te que t'estimo un ou».

-El Bigotes: «Bé, que comptaràs durant molts anys amb la meva lleialtat, ¿sents?».

-Camps: «Durant molts anys no, fill de puta. Durant tota la teva vida».

Amb cada conversa, l'expectació creixia. La fiscalia va desarmar Costa, que va dir que no tenia gairebé relació amb Correa, quan va posar la següent gravació, en què conversen Correa i el seu número dos, Pablo Crespo. Aquest últim, que estava amb Costa, li passa el telèfon al llavors dirigent popular perquè parli amb Correa.

-Correa: «D'aquí uns anys, tu seràs el president del Govern».

-Costa: «Tu a Brasil, cabró, i jo a Sant Joan, Oriola i per aquí».

-Correa: «És el preu del poder».

El judici continuarà aquesta setmana, en què l'interrogatori més esperat és el de José Tomás, el sastre que va arreglar els vestits a Camps i Costa. És el principal testimoni de càrrec contra ells. La fiscalia i l'acusació esperen aquell dia per intentar rematar la feina. Les defenses afilen les ungles per fer-lo miques. El partit està obert i la lluita serà, com fins ara, fratricida.

EUA dobla la seva ajuda militar al règim sionista

Estats Units va destinar divendres una ajuda militar de 235 milions de dòlars al règim d'Israel, perquè desenvolupi un sistema antimíssils el 2012. El Comitè de Apropiacions de la Casa Blanca i el Senat van aprovar un augment de 129 milions de dòlars als 235.700.000 de dòlars del pressupost per al 2012, després de la sol·licitud formulada per l'administració americana "d'acceptar un total de 106,1 milions de dòlars".

Gran part d'aquests fons constitueix ajudes a la producció del sistema Honda de David, dissenyat per interceptar coets de mitjà abast i per al Jetz 2 i 3 (Arrow o Fletxa), contra els míssils balístics de llarg abast.

Aquesta decisió ha estat presa en un moment en què el Govern dels EUA pretén realitzar grans retallades en el pressupost destinat a defensa.

Cada any, Washington destina uns 3 mil milions de dòlars al règim de Tel Aviv, tot i que en l'actualitat està vivint la seva pitjor recessió en dècades, situació que ha obligat el Govern nord-americà a imposar importants retallades en els seus programes de servei públic a els ciutadans.

L’exalcalde de Seva (CiU) va facturar 5.000 euros en quilòmetres quatre dies després de les eleccions

Els plens a vegades agafen camins inesperats. És el que va passar aquest dilluns a Seva, on la notícia havia de ser l’aprovació del pressupost. A l’hora de la veritat, però, la discussió va derivar cap a un altre cantó: les crítiques cap al pressupost de l’exalcalde i actual portaveu de CiU, Josep Palmarola, van acabar la paciència de l’actual alcalde, Èric Vila, dels Independents, que va retreure a Palmarola que ara volgués filar prim amb els números quan ell el 26 de maig, quan encara era alcalde en funcions però ja es veia a venir que perdria el càrrec, va facturar 5.000 euros en despeses de viatges del 2009, 2010 i 2011 sense especificar-ne el motiu exacte.

A aquest punt s’hi va arribar després d’una àmplia intervenció de Palmarola posant de manifest inexactituds en xifres del pressupost. La seva intervenció va acabar-se centrant en l’increment del capítol de personal, que puja a 158.000 euros. Des de l’equip de govern es va argumentar que l’increment s’explica per la creació de tres places noves: dues al Casal i una de cap de la brigada, la inclusió dins aquesta partida d’hores extres que estaven imputades en un capítol que no tocava i la regularització de nòmines de personal d’acord amb la categoria professional i tasques que exerceixen.

Tot i l’explicació, Palmarola va considerar que l’increment era molt important i que s’hauria de detallar millor, per la qual cosa va proposar que es deixés el pressupost sobre la taula per corregir, també, les inexactituds que hi havia trobat, algunes de les quals van ser acceptades per l’assessor econòmic, Josep Canal, tot i fer notar que cap de les dades desvirtuava els números. La insistència de l’exalcalde va acabar la paciència de Vila, que, armat amb un plec de documents, va retreure-li despeses com les dels 5.000 euros de quilometratges, a la qual cosa Palmarola va respondre que eren viatges que havia fet i que en el seu moment no havia facturat, i d’altres relacionades amb restaurants.

Concretament, l’actual alcalde va dir que l’agost de 2010 Palmarola havia facturat 1.400 euros, la meitat dels quals corresponien a dues mariscades, i el febrer de 2011, 3.000 euros, molts tiquets dels quals corresponien a dissabtes, diumenges i festius. Vila va qüestionar que això fos una manera correcta de gestionar els cabals públics i va defensar que, ara, l’equip de govern sí que aposta per l’austeritat. “Vostè feia aquestes despeses i, després, ho aprovava per decret d’alcaldia perquè no ho sabessin els seus regidors”, va dir-li Vila.

Diputats d'ICV-EUiA culpen al dispositiu policial de l'assetjament de l'15-M al Parlament

Els diputats d'ICV-EUiA Salvador Milà i Joan Boada van comparèixer aquest divendres "forçats" davant el jutge Eloy Velasco a l'Audiència Nacional, tot i que cap es va sentir "amenaçat ni coaccionat ni intimidat" per l'assetjament que van patir diversos polítics en entrar al Parlament el 15 de juny. Tots dos, però especialment Joan Boada, que va ser el número dos d'Interior de la Generalitat en l'anterior legislatura, van ser molt crítics amb el dispositiu policial que va establir Felip Puig al voltant del Parlament.

En concret, Boada ha dit que es va sentir "desconcertat per l'actuació policial", perquè "no és normal" que un diputat hagi de "saltar furgonetes o que li tirin bosses de plàstic", però "tampoc" que "en manifestacions d'aquesta envergadura no hi hagi un dispositiu de protecció més ampli ". Per això, no va dubtar a qualificar l'operatiu de "desastre", perquè es va limitar a recomanar-los que utilitzessin una porta que no és l'habitual i "no hi havia policia".

Ha assenyalat que, si s'escau, tot i que acabava d'abandonar la seva responsabilitat a Interior, no se li va proposar anar a la sessió en helicòpter, com van fer el president català, Artur Mas, i altres diputats.

Boada no va poder identificar a qui li va tirar "una bossa que va agredir" i va treure importància a la pintura vermella amb la qual li tacar el cap, perquè va dir que havia trigat "dos minuts" a treure.

A diferència d'altres diputats que el passat dia 14 van declarar davant el jutge a Barcelona, ​​ni ell ni Milà van presentar denúncia. Es resistien a comparèixer davant el magistrat, perquè no volien participar "en una maniobra indigna de criminalització" de l'15-M iniciada pel pseudosindicato Mans Netes.
"El delicte de Tejero"

Salvador Milà, que aquest viermes anunciar que pagarà la multa de 200 euros que li va imposar el jutge per no comparèixer aquest dia davant seu "per veure si Espanya surt de la crisi", ha insistit que el que va passar al juny va ser "una protesta contra els retallades "que" es podia haver ventilat a Barcelona".

"Estem a Madrid, a l'Audiència Nacional, per un delicte polític que només va cometre Tejero en aquest país", va assegurar el diputat en referència al cop d'Estat de 1981 i al delicte contra les institucions de l'Estat que el magistrat atribueix als 21 imputats.

Milà, com també va fer Boada, va assenyalar davant el jutge que els diputats que anaven a peu van arribar a la seva hora a la Cambra, i es va remetre al diari de sessions per conèixer el canvi de l'ordre del dia i els motius.

La defensa va intentar preguntar-li si considera al Parlament alt organisme de la nació assumpte clau perquè el cas estigui a l'Audiència, però el jutge va declarar impertinent la qüestió, així com la relativa al desallotjament dels indignats de la plaça de Catalunya. El que sí va demanar el lletrat va ser l'informe del Síndic de Greuges que va criticar el dispositiu policial.

El jutge imputa cinc delictes fiscals a Carlos Fabra que suposen fins a 9 anys de presó

El Jutjat de Primera Instància i Instrucció 1 de Nules ha presentat aquest divendres l'acte de conclusions del cas Fabra per la qual cosa tanca les diligències prèvies pel que fa a les acusacions de presumptes delictes fiscals contra l'expresident de la Diputació de Castelló i president del PP d'aquesta província, Carlos Fabra i la seva exdona, María Amparo Fernández.

Segons l'acte aportat aquest divendres pel Tribunal Superior de Justícia de la Comunitat Valenciana, el jutge de Nules observa indicis de cinc delictes fiscals en les declaracions de la Renda de Fabra i la seva exdona durant els anys 1999 i 2003 i trasllada les seves conclusions a les parts perquè, en un termini de deu dies, sol · licitin obertura de judici oral, sobreseïment de la causa o que es practiquin noves diligències.

Entén el titular del Jutjat de Nules que els delictes fiscals que se li imputen al llavors matrimoni, per no declarar ingressos de més d'un milió d'euros entre tots dos en les Rendes de 1999 a 2003, pot suposar una pena de presó no superior a nou anys.

Antecedents dels fets que argumenta el jutge


Segons l'escrit del magistrat, les diligències prèvies es remunten a l'any 1999. L'any 1999 l'empresari Vicente Vilar, amb antecedents penals, era administrador únic de l'empresa Naranjax SL, amb seu a Artana (Castelló), l'objecte social era la fabricació i formulació de productes fitosanitaris que, al seu torn, eren sintetitzats per una altra empresa, Arcavi SL, la administradora única era la seva dona Montserrat Vives.

Segons l'acte, la mercantil Naranjax tenia diversos productes pendents d'aprovació davant els ministeris d'Agricultura, Pesca i Alimentació, i de Sanitat i Consum, per la qual cosa Vicente Vilar es va posar en contacte amb Carlos Fabra, llavors president de la Diputació de Castelló , a través de la seva dona, la qual tenia amistat amb Maria Amparo Fernández, esposa de Carlos Fabra.

Mediació amb autoritats, funcionaris i polítics


D'acord amb les conclusions del jutge, Fabra va accedir a interessar per la situació dels productes del grup d'empreses controlades per Vicente Vilar i Montserrat Vives, ja intervenir davant autoritats i funcionaris públics de les Corts Generals i dels Ministeris "per agilitar la tramitació i obtenció d'autoritzacions per a la fabricació i comercialització de productes fitosanitaris, fent valer la seva condició de president de la Diputació provincial de Castelló", especifica l'escrit.

I, arran d'aquestes actuacions per part de Carlos Fabra es va celebrar una reunió al Ministeri d'Agricultura, Pesca i Alimentació el dia 12 de juliol de 1999 entre Jesús Posadas, aleshores ministre d'Agricultura, Juan Costa, llavors secretari d'Hisenda i diputat nacional per Castelló, Juan José Ortiz, llavors diputat per Castelló en les Corts Generals, Miguel Vicente Prim, llavors senador per Castelló, i Carlos Fabra, un dels punts del dia era precisament els retards en la concessió de llicències per als productes fitosanitaris.

Suposades comissions pel treball


Quan l'octubre d'aquell any, tres mesos després de la primera reunió amb autoritats, s'aprova el producte que comercialitza l'empresa de Vilar, segons el jutge, Fabra li requereix 130.000 euros (25 milions de les antigues pessetes) en metàl · lic, "en reconeixement a la seva tasca de mediació", adverteix el magistrat.

A principis de l'any 2000, Naranjax va vendre un producte dels aprovats (el Piclor) per un valor de 1.092.000 euros i Fabra va proposar a Vilar constituir una empresa que sigui titular dels registres de Naranjax de la qual serien sòcies per igual les dones de tots dos.

També havien adquirit una signatura, Atermis 2000 SL, el desembre 1999, que seria la titular dels productes que anava adquirint Naranjax i no tenia activitat i de treballadors.

Fabra, segons l'escrit del jutge, va continuar la seva tasca de mediació davant autoritats i funcionaris públics, així com davant l'Administració de l'Estat, "amb l'objectiu d'agilitar la concessió de llicències, valent-se per això de les seves relacions amb Miguel Vicente Prim i Vicente Sánchez Peral, llavors subdelegat del Govern a Castelló, i arribant a reunir a Madrid amb el director del Gabinet de Presidència, Tiberman, i amb la llavors ministra de Sanitat i Consum, Celia Villalobos".

Empreses sense activitat ni treballadors

L'abril de 2000 el president del PP de Castelló va constituir una altra empresa, Carmacas SL, "de la qual era l'administrador únic i titular del 90% de les participacions socials, sent els altres dos socis a parts iguals els seus fills" (els homes) . Mitjançant aquesta signatura, "en concepte de pagament per uns suposats informes sobre seguretat i higiene en el treball que mai van ser lliurats", va facturar 34.800 euros en dues ocasions, 72.121,44 euros més IVA, 20.690 euros i 54.000 euros a les diferents empreses creades .

El jutge consdiera que en part pels guanys d'aquest tipus i en part per altres fonts, Carlos Fabra i la seva exdona "van obtenir ingressos que van ocultar a la Hisenda Pública i que no es corresponien ni amb el patrimoni ni amb la renda per ells declarats "entre 1999 i 2003.

A Fabra li imputa no declarats entre 1999 i 2003 un total de 693.074,33 euros i la seva dona, en el mateix període, un total de 428.644,58 euros. Podent ser els fets constitutius de diversos delictes castigats amb penes no superiors a 9 anys de presó, segons el jutjat.

Així les coses, amb l'acte d'aquest divendres també es trasllada a les parts (ministeri fiscal, acusació popular i defenses) perquè sol · licitin en un termini màxim de deu dies l'obertura de judici oral o el sobreseïment del cas o que demanin practicar diligències complementàries.

Davant d'aquesta resolució es pot interposar recurs de reforma davant el mateix Jutjat en un termini de tres dies.

Les primeres iniciatives d'IU-ICV-EUiA-CHA busquen frenar desnonaments i EROs i prorrogar ajudes a aturats

El grup parlamentari de l'Esquerra Plural que agrupa IU, ICV-EUiA i CHA al Congrés està ultimant la presentació de mig centenar d'iniciatives per, entre altres objectius, frenar els desnonaments i els Expedients de Regulació d'Empreses, prorrogar les ajudes a els aturats i derogar l'última reforma laboral, segons ha informat el seu portaveu, José Luis Centella.

El diputat andalús d'IU, que també és secretari general del PCE, sosté que el seu grup parlamentari vol "confrontar" amb el pla de retallades que augura el Govern del PP i aposta per una "autèntica sortida social" de la crisi.

La bateria d'iniciatives desenvolupa propostes sorgides de la Convocatòria Social posada en marxa fa mesos per IU, que se sumen a les aportacions pròpies realitzades des d'ICV-EUiA i la Chunta Aragonesista".

PRIORITZANT ALS ATURATS


Complint amb el avançat per IU en la campanya electoral del 20-N, entre aquestes primeres propostes estaran la que busca garantir el dret constitucional a l'habitatge, prioritzant als treballadors en situació d'atur i altres persones afectades per la crisi. Aquesta proposta, que té un "marcat caràcter simbòlic" per a IU, pretén que se suspengui de manera immediata l'execució de tots els embargaments de l'habitatge habitual que afectin aturats com a conseqüència de l'impagament de la hipoteca.

Una altra de les iniciatives reclama prorrogar l'ajuda de 400 euros a les persones en situació d'atur de llarga durada que hagin esgotat la seva prestació per desocupació o subsidi. Aquest ajut acaba el 15 de febrer 2012.

En aquest mateix àmbit de l'ocupació haurà les propostes per a la derogació de l'última reforma laboral, que segons IU "ha demostrat més que sobradament el seu fracàs", així com una proposició no de llei "per frenar la situació de creixent abús en la utilització de els EROs "instant el Govern a regular-en empreses que hagin tingut beneficis l'any anterior.

Així mateix, el grup de l'Esquerra Plural proposarà la defensa i la consolidació del sistema de pensions públiques, des de la recuperació del poder adquisitiu de les pensions perdut el 2011 i el seu manteniment per al 2012".

REFORMA ELECTORAL

Dins d'aquestes primeres 50 iniciatives hi ha altres que recullen mesures de regeneració democràtica que permetin una major participació de la ciutadania en la vida política i institucional, en línia també amb la nostra reclamació de fer més just el sistema electoral.

En aquest punt destaca una sol·licitud per a la reforma integral de la Llei Electoral (LOREG), encaminada a garantir la proporcionalitat en el repartiment d'escons perquè tots els vots valguin per igual, sense perdre la representació territorial, en les eleccions generals i en les autonòmiques des d'una circumscripció autonòmica. Inclourà la derogació de la mesura introduïda fa un any per PSOE i PP d'obligar els emigrants a sol·licitar prèviament el vot en cada procés electoral.

A més, s'instarà el Govern a la presentació d'una llei que reguli els mecanismes de participació directa dels ciutadans, facilitant la iniciativa legislativa popular, i que modifiqui les lleis orgàniques de referèndum i les consultes populars a nivell municipal. "Es busca que puguin ser instruments adequats, factibles i vinculants per canalitzar la participació popular", assenyala Centella.

En altres de les seves iniciatives s'advoca per defensar una política exterior al marge de les accions militars que des de l'OTAN "busquen donar cobertura a l'intent de posar els recursos naturals del planeta al servei de les multinacionals".