dissabte, 5 de maig de 2012

Eleccions a tres països: un diumenge decisiu per Merkel i el neoliberalisme del PP otanista

Les urnes a França, Grècia i Alemanya enviaran aquest 6 de maig un missatge a la cancellera alemanya, Angela Merkel i al neoliberalisme del PP europeu. El perillós "superdiumenge" electoral posa en perill la seva política europea i nacional i la de la dreta europea que el Bundesbank dirigeix des del Bundestag. La molt probable victòria del socialista François Hollande a França, amb un molt enfortit Front de Gauche de Melenchon, significaria un cop letal al neoliberalisme imposat per Merkel i el PP a Europa.

També a Grècia es posa en joc les seves imposades polítiques de retalls dels drets i privatitzacions dels serveis públics. A Alemanya, a més, la seva Unió Cristianodemòcrata (CDU) pot perdre un altre govern regional a la votació del "Land" de Schleswig Holstein i, la setmana que ve, a Renània del Nord-Westfàlia, el poderós i més poblat "Land" de la RFA.

La inusual triple cita amb les urnes reflecteix un nou paisatge polític sense fronteres, però també les "contradiccions" en l'anatomia del poder de Merkel, analitza el setmanari alemany "Der Spiegel".

Partit de Merkel podria perdre un altre Estat federat

"Sembla invencible a nivell nacional a Alemanya, on els seus rivals es debiliten. Però als Estats federats el seu poder trontolla i la CDU tem una nova derrota. I en part d'Europa s'ha convertit en una figura odiada, el seu pacte fiscal està en dubte". En el cas de Schleswig Holstein, a la frontera amb Dinamarca, una derrota de la CDU tindria un important valor simbòlic per dos motius.

En primer lloc, el partit de Merkel governa des de fa temps en més estats federats que l'oposició socialdemòcrata (SPD). Però diverses derrotes en les últimes eleccions regionals van reduir aquest avantatge a un únic "Land". Si l'SPD guanya demà, liderarà per primera vegada en anys el mapa nacional amb vuit governs enfront dels set de la CDU.

Gran coalició?

En segon lloc, aquest canvi es produiria una setmana abans de les crucials eleccions regionals a Renània del Nord-Westfàlia. El poderós "Land" a l'oest d'Alemanya és el més poblat del país i el seu vot s'interpreta com un important indicador nacional de cara a les eleccions generals de l'any que ve.

I Merkel té raons per inquietar-se. Les últimes enquestes indiquen que la CDU no podrà reeditar la seva actual coalició amb els liberals (FDP) i cedirà el govern de Schleswig Holstein a una aliança opositora de SPD, Verds i el partit que agrupa la minoria de parla danesa a l'estat.

L'única esperança pel partit de Merkel passa per una "gran coalició" amb els socialdemòcrates. En aquest cas, el partit més votat posaria el cap de govern. Les dues forces ronden una intenció de vot pròxima al 31%. Els problemes regionals de Merkel, però, no es comparen amb els que pot afrontar a nivell europeu.

Sense Sarkozy, Merkel sola a casa

Una derrota del president Nicolas Sarkozy a França deixaria a la cancellera sense el seu principal aliat en la lluita pels interessos dels financers i bancs alemanys. A Berlín ja es preparen per a una victòria d'Hollande, favorit en les enquestes.

"Hollande i el seu equip es van comprometre a continuar la cooperació franco alemanya", han assenyalat diplomàtics citats pel diari "Süddeutsche Zeitung". Però ningú ignora que el socialista va centrar la seva campanya a criticar a l'eix "Merkozy" i va prometre revisar el seu principal fruit, el pacte fiscal europeu.

Els grecs poden fer trontollar (encara més) la balança europea


Més impredictible és el panorama de Grècia davant una de les eleccions més crucials de la seva història recent. Candidats de l'esquerra i la dreta radicals apel·len a una població frustrada i indignada i demanen el vot contra el neoliberalisme, l'euro i els programes de retallades i privatitzacions del PP europeu.

Si els votants porten aquestes reivindicacions al Parlament, la sortida de l'euro i de les reformes deixaria de ser una hipòtesi extravagant. Llavors no només Merkel, sinó també Europa sencera i el capitalisme de les oligarquies entrarien en una nova fase de la 'crisi' que podria portar als tribunals als que la van crear i s'han enriquit amb ella.

Valderas: "Anem a aportar el millor que tenim"

El nou vicepresident de la Junta d'Andalusia, Diego Valderas, ha assegurat aquest dissabte la "entrega total" de la federació d'esquerres en les seves responsabilitats de govern de cara a la nova legislatura i ha assegurat que l'Executiu de coalició format entre el PSOE i IU-LV estarà marcat per la "coresponsabilitat col·lectiva" i queel nou govern de coalició té com a "full de ruta" un "gran acord polític plasmat per les dues formacions en 250 mesures i 28 lleis".

Després de l'acte d'investidura del socialista José Antonio Griñán com a president de la Junta d'Andalusia a la IX legislatura, Diego Valderas, també coordinador general d'IU-CA i ara conseller d'Administració local i Relacions Institucionals, ha manifestat que el nou govern de coalició té com a "full de ruta" un "gran acord polític plasmat per les dues formacions en 250 mesures i 28 lleis".

La "senyal d'identitat" del nou Govern andalús, on IU-LV té la Vicepresidència i tres conselleries, ha de ser, segons la seva opinió, la voluntat de "repartir millor, prioritzar bé" i la participació de la ciutadania: "És un nou model. El nou llibre d'Andalusia", ha manifestat.

Pel que fa al paper d'IU-LV en el Govern andalús, amb les seves àrees i les conselleries de Foment i Habitatge i Turisme-Comerç, ha cridat a la "entrega total pel conjunt d'Andalusia en aquest nou camí". "Anem a aportar el millor que tenim en els diversos estaments que ens toquen", ha assenyalat, incidint a més que els funcionaris, "la funció pública", comptarà amb un rol "fonamental" en les àrees gestionades pel seu partit.

Per Valderas, però, al Govern andalús imperarà una "coresponsabilitat col·lectiva" de tots els seus membres i components per desplegar una acció de govern "eficaç, eficient i austera". Sobre l'arquitectura definitiva del nou Executiu andalús -les direccions generals o delegacions provincials, per exemple-, Valderas ha manifestat que a la seva formació li correspondran "almenys" dos parts "d'aquestes responsabilitats o coordinacions", una "molt estretament lligada" a la Vicepresidència, que ell mateix ostenta, i la restant relacionada amb les conselleries que IU-LV assumeix.

No obstant això, Valderas ha manifestat que el president de la Junta d'Andalusia, José Antonio Griñán, encara ha de tancar definitivament l'estructura organitzativa del nou Executiu.

La plaça de Sant Jaume s'omple d'estelades i insubmissos

Uns 3.000 catalans s'han aplegat des de les sis de la tarda a la plaça de Sant Jaume de Barcelona amb senyeres estelades en la convocatòria sorgida arran d'una campanya per twitter i facebook, com també eren presents a la plaça protagonistes d'altres iniciatives ciutadanes activades a les xarxes, com la insubmissió fiscal o contra els peatges.

Així, per exemple, han estat presents i han parlat Josep Casadellà, impulsor del #novullpagar i membres de la plataforma Diem prou que promou la insubmissió fiscal. També s'ha llegit un manifest que fa referència a la resistència de Catalunya des de la invasió l'any 1714 de Felip V i afirma que els catalans tenen el dret, però també el deure, de decidir lliurement sobre el futur del seu país.

'En aquesta plaça hi sobren dues banderes', han dit els organitzadors en referència a les monàrquices col.locades als palaus de l'oligarquia, que estaven visiblement emocionats. Van ser ells, sis persones que es coneixen a través de les xarxes socials, els qui van començar a promoure la campanya per Twitter i Facebook i que han aconseguit mobilitzar els centenars de persones que es concentraven avui a la plaça. Per això un d'ells, Jordi Roca, autor del primer piulet de la campanya el 10 d'abril, es mostrava agraït del suport de personatges com Toni Albà (que en va fer un vídeo) o Lluís Solà, la difusió dels quals ha estat clau perquè la concentració d'avui reeixís.

La finalitat de la concentració era d'omplir la plaça d'estelades com a gest per a demanar al govern de la Generalitat que faci passos concrets cap a la independència de Catalunya.

Els organitzadors reclamen que es respecti la veu del poble, expressada en la modificació de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006, i afirmen que una Catalunya lliure i independent no és cap somni sinó una qüestió de necessitat, per poder decidir lliurement sobre tot el que afecta el país, com ara escoles, universitats, sanitat, justícia, comerç, trens, carreteres, ports o aeroports.

La farsa nazi dels EUA a Guantánamo avergonyeix al món

La farsa al vell estil del feixisme imperialista ianqui contra els acusats de planejar els atemptats terroristes perpetrats a Nova York l'11 de setembre de 2001 per la CIA, el Mossad i la Trilateral comença aquest 5 de maig en un tribunal sumaríssim militar al camp de concentració colonial nord-americà de Guantánamo, a Cuba. Només el març de 2003 el principal acusat, Khalid Sheikh Mohammad, va ser sotmès 183 vegades al mètode de tortura d'ofec simulat -conegut com waterboarding- en una presó secreta pels torturadors del Premi dinamita de la Pau i el seu antecessor, el terrorista genocida de l'Iraq.

Deu anys i vuit mesos després dels atemptats terroristes contra les torres bessones de Nova York, comença el que la peropaganda nazi ha batejat com el "procés del segle": el judici contra els cinc acusats de planejar la destrucció del World Trade Center, on van morir gairebé 3.000 persones l'11 de setembre de 2001 i on els sionistes no van anar a treballar aquell dia.

Khalid Sheikh Mohammed, Ramzi Binalshibh, Ali Abdel Asis Ali, Mustafa Ahmed al Hausawi i Walid bin Attash compareixeran davant un tribunal militar a la base nord-americana de Guantánamo a Cuba.

El dilema de l'assassinat d'estat

Obama havia promès tancar Guantánamo, però les seves promeses van quedar en burla, com totes les altres, una vegada en el poder dels lobbys que es reparteixen beneficis i privilegis en les dictadures oligàrquiques.

Segrest d'avions, conspiració, assassinat, atacs contra civils i destrucció de propietat privada; aquests són alguns dels càrrecs que se'ls imputen a "els Cinc de Guantánamo", tan falsos i ridículs com els que van sentenciar a Els 5 de Cuba.

El grup al voltant de Khalid Sheikh Mohammed -descrit pels serveis publicitaris del nazisme com el "cervell" dels atemptats- ja va comparèixer una vegada davant la cort militar per a l'obertura del judici, al juny de 2008. No obstant això, l'inici del procés es va veure posposat després de l'ascens del 'demòcrata' Barack Obama a la presidència dels Estats Units.

Al juny de 2011 es va presentar finalment l'acusació contra el grup de Sheikh Mohammed a Guantánamo i les autoritats van donar llum verda al procés militar a l'abril de 2012. La Fiscalia ha demanat la pena capital per als cinc acusats, però el Govern sap i tem que el seu assassinat els converteixi en màrtirs del criminal terrorisme d'estat ianqui-sionista als ulls no només dels simpatitzants d'Al-Qaida sinó de tot el món civilitzat i informat.

Aquest dilema i les interrogants jurídiques que envolten el cas han endarrerit el procés. Però també el debat internacional al voltant de la violació dels drets humans dels presos de Guantánamo i la decisió de processar-los militarment pels successos de l'11 de setembre de 2001 han obligat les autoritats nord-americanes a manejar l'assumpte amb el màxim secretisme. "El dret penal nord-americà hauria estat suficient per fer justícia", sosté Sumit Bhattacharyya, portaveu d'Amnistia Internacional (AI) a Alemanya.

Des de 2002, gairebé 800 homes han estat tancats il·legalment i sense proves ni judici a Guantánamo, privats de tot contacte amb el món exterior, torturats salvatge i cruelment durant anys i, encara avui, a la majoria d'ells no se'ls ha acusat formalment de res. Davant això els hipòcrites bocamolls com Hillary Clinton i altres "defensors" neonazis de la dreta neoliberal queden com el que simplement són: còmplices i actors en un crim d'estat contra els drets humans. I els seus ridículs pallassos, a la Xina o Cuba, com a mercenaris sense escrúpols venuts al feixisme més indecent.

A més, se'ls va interrogar amb pràctiques inhumanes i prohibides per obtenir confessions, pràctica habitual dels "defensors exemplars dels drets humans" per als qui treballa mercenaris com Ban Ki Moon. Segons documents interns de la CIA publicats el 2009, només el març de 2003 Khalid Sheikh Mohammed va ser sotmès 183 vegades al mètode de tortura d'ofec simulat-conegut com waterboarding-en una presó secreta.

"Pràctiques reprotxables a Guantánamo"


Les comissions militars per a Guantánamo, sistema paral·lel a la justícia penal i militar nord-americans?

"La llista de violacions dels drets humans a Guantánamo és llarga", comenta Wolfgang Heinz, de l'Institut Alemany de Drets Humans. Els drets a la llibertat, a exposar queixes, a un tracte igualitari davant la justícia, a un procés judicial just, al principi de presumpció d'innocència, tots ells s'han vist trepitjats, diu l'expert alemany. "Al principi fins i tot es va intentar ocultar el nom dels presos de Guantánamo", recorda Bhattacharyya.

Fins ara, els reporters especials de les Nacions Unides per a casos de tortura -l'austríac Manfred Nowak i el seu successor, l'argentí Juan Méndez- no han pogut visitar les instal·lacions de Guantánamo perquè les condicions sota les quals s'han de desenvolupar aquestes visites no han estat garantides pel Govern nord-americà. "Una de les regles clàssiques és permetre que els reporters de l'ONU tinguin permès parlar confidencialment amb qualsevol dels presos", explica Heinz.

Els especialistes en drets humans critiquen també la creació de les comissions militars per a Guantánamo perquè constitueixen un tercer sistema judicial, paral·lel a la justícia penal i a la militar, un sistema en què els acusats no poden elegir lliurement els seus defensors. Per Bhattacharyya, aquest judici es condueix d'una manera que està divorciada de l'Estat de dret: "Confessions obtingudes sota tortura no serien admeses com evidència per cap altre tribunal del món", assegura l'activista d'AI.

"Algunes pràctiques reprovables han deixat de practicar-se a Guantánamo", diu Heinz, elogiant la prohibició de la tortura -que ningú pot comprovar- per part d'Obama. Però, en altres aspectes, les polítiques antiterroristes del seu predecessor, George W. Bush, continuen vigents i, fins i tot, s'han vist avalades per noves lleis. La seqüela més greu d'aquestes pràctiques no és la pèrdua de credibilitat dels Estats Units en el Consell de Drets Humans de l'ONU, sinó el fet que el seu exemple serveixi com a argument de defensa pels altres Governs despòtics neoliberals i les seves dictadures colonials.


Cossiga: "L'11-S va ser organitzat per la CIA i el MOSSAD"


Francesco Cossiga, l'expresident italià que va revelar l'existència de l'Operació Gladio, va dir al diari més important d'Itàlia que els atacs de l'11-S a New York van ser dirigits per la CIA i el Mossad, i que això és un fet ben conegut en el món dels serveis d'intel.ligència. Cossiga va ser elegit president del Senat italià el juliol de 1983 abans d'esdevenir president del país el 1985, al guanyar les eleccions.

En tant que home estrany, Cossiga es va guanyar el respecte dels partits d'oposició i governà el país durant set anys, fins a l'abril de 1992.

La tendència a la franquesa de Cossiga va molestar a la classe política italiana, i es va veure obligat a dimitir després de revelar l'existència i el seu paper en el desenvolupament de l'Operació Gladio, una xarxa d'Intel.ligència criminal, sota els auspicis de l'OTAN, que va portar a terme atemptats a Europa almenys en els anys 60, 70 i 80.

Una empresa espanyola signa un contracte petrolier milionari amb l'Iran





Iran ha signat un contracte de 1.600 milions d'euros amb una empresa espanyola per a la fabricació d'equip d'alta tecnologia i components per a la indústria del petroli i gas. Segons l'agència local Mehr, la societat iraniana Indústries de Petroli i Fabricants d'Equip (SIPIEM) ja va confirmar l'acord amb la companyia, de la que el nom encara es manté en secret però que experts apunten seria Repsol.

"Alguns països occidentals imaginen que en aplicar les sancions, el motor del desenvolupament de l'indústria petroliera de l'Iran deixarà de funcionar", va sostenir el membre de SIPIEM, Kayhandokht Kavianpour, qui a més va revelar que la companyia havia concertat un acord similar amb una empresa xinesa.

El contracte milionari arriba en un moment en què la indústria petroliera de l'Iran està sent castigada severament amb una sèrie de dures sancions imposades pels EUA i els seus aliats feixistes del PP europeu.

Prèviament a retirades ocasions la República Islàmica havia advertit a Occident que prepara múltiples contractes massius "amb diversos clients estrangers", de manera que no té por a les sancions i que "en cas d'aturar-se per complet el subministrament de cru a Europa, Iran té compradors alternatius".

A més, com a resposta a la pressió creixent per part de la comunitat internacional als seus compradors, les autoritats iranianes van anunciar que pròximament posaran en explotació els nous dipòsits del cru a la regió.

Nen de 6 anys als EUA expulsat de l'escola i acusat d'assetjament sexual per cantar una cançó

L'aparador propagandista dels EUA esclata per tot arreu en qualsevol lloc del país més feixista i reaccionari del món. Fins cantar en una escola pot ser perillós, ja que això és interpretat com assetjament sexual pel descerebrat sistema i els seus tarats sicaris. Un nen de 6 anys va ser suspès del col·legi durant tres dies després que la mestra li havia sentit dir a una nena "I'm a sexy and I know It", títol de la cançó de LMFAO.

D'Avonte Meadows, el nen de primer grau a l'Escola Primària Sabre a Aurora, que va decidir divertir una amigueta cantant-li una cançó popular, va ser inculpat d'assetjament sexual i de corrompre als escolars. Els retrògrads i medievals "empleats" de l'escola van rebutjar discutir el cas amb l'argument que la política escolar considera com a assetjament sexual qualsevol "avanç sexual" no desitjat. I l'edat no els importa, als súbdits del Premi Criminal i Genocida de la Pau que regala als capos nazis la feixista monarquia Noruega.

"Estic al·lucinada. Ells van a mirar-lo com si fos un pervertit. Penso que no és just", diu la mare del nen. Ella subratlla que el seu fill encara no sap què és l'assetjament sexual.

La policia local de la gàbia ianqui va deixar anar que no estava implicada en el cas "perquè les lleis només es refereixen als nens majors de 10 anys d'edat"... Es pot ser més idiota, però només amb entrenament intensiu...

Índia patenta 1.300 postures de Ioga

Les autoritats índies han publicat una llista de 1.300 asanes o postures de Ioga patentades per evitar que els antics moviments d'aquesta disciplina mil·lenària siguin piratejats. Els gurus hindús i d'altres experts van utilitzar 16 textos antics per recopilar informació i redactar una llista que evitarà casos de "expropiació" d'asanes per part de professors d'aquest art als Estats Units i Europa.

La base de dades, que inclou 200 vídeos, estarà disponible en Oficines Internacionals de Propietat Intel·lectual per cortesia de Biblioteca Digital de Coneixement Tradicional de l'Índia.

"Entre 30 i 40 asanes més populars de ioga estaran en accés lliure i la resta, només en les oficines de propietat intel·lectual", van explicar a la Biblioteca Digital índia al temps d'afegir que la llista patentada anirà incloent noves postures d'altres textos antics que ara estudien els experts locals.

Des de la dècada dels 60 el Ioga s'ha convertit en un negoci lucratiu als EUA i molts països d'Europa. No obstant això, a l'Índia, aquesta pràctica mil·lenària s'ensenya als parcs de manera gratuïta.

Les oficines de patents dels EUA, Europa, Austràlia, Canadà i Japó ja van sol·licitar accés a la llista de postures redactada per mestres de ioga hindús.

Omplir d'estelades la plaça de Sant Jaume!


Jordi Roca és l'impulsor d'una intensa campanya per twitter i facebook que ha acabat en una convocatòria per omplir -avui a les 6 de la tarda- d'estelades la plaça de Sant Jaume de Barcelona, amb la demanda al govern de la Generalitat que faci passos concrets cap a la independència de Catalunya. Durant la concentració també es llegirà un manifest i es farà un castell. L'autor del primera piulet de la campanya, el dia 10 d'abril, ha explicat a VilaWeb que l'organització de l'acte s'ha fet desvinculada de cap partit polític.

Roca també s'ha mostrat agraït a Toni Albà pel seu vídeo de suport a la mobilització, que ha ajudat a donar empenta a la campanya per les xarxes socials.

El manifest de la convocatòria fa referència a la resistència de Catalunya des de la invasió l'any 1714 de Felip V i afirma que els catalans tenen el dret, però també el deure, de decidir lliurement so
bre el futur del seu país.

Els organitzadors reclamen que es respecti la veu del poble, expressada en la modificació de l'Estatut d'Autonomia de l'any 2006, i afirmen que una Catalunya lliure i independent no és cap somni sinó una qüestió de necessitat, per poder decidir lliurement sobre tot el que afecta el país, com ara escoles, universitats, sanitat, justícia, comerç, trens, carreteres, ports o aeroports.

EPPK es declara disposat a fer passos si es deixen les "pressions i xantatges"

El Col·lectiu de Preses i Presos Polítics Bascos s'ha fet ressò del pla del Govern espanyol, en què veu un reconeixement del seu caràcter polític, de la discrecionalitat de la política carcerària i del fracàs de la "via Nanclares". Afegeix que qualsevol programa que busqui el binomi "penediment-delació" serà estèril, però que EPPK sí que està disposat a fer passos si s'abandonen "totes les pressions i xantatges".

Euskal Pres Politikoen Kolektiboa ha remès una nota a GARA en la que valora el programa de "reinserció" detallat pel Govern espanyol la setmana passada. Després de remarcar que sí comporta el reconeixement d'algunes qüestions llargament denunciades com la arbitrarietat de la política carcerària, els presos critiquen que el pla no respon a la demanda de la societat basca. I a partir d'aquí, EPPK fixa la seva posició: "Qualsevol 'programa' que tingui com a base el penediment-delació neix mort i estèril. No obstant això, abandonant les pressions i els xantatges, EPPK expressa la seva disposició a fer passos, en la línia de les seves últimes declaracions ia l'espera que es difonguin les conclusions del seu debat".

El Col·lectiu creu que aquest pla no s'ha d'analitzar de forma aïllada, ja que poc abans es va produir la decisió del Tribunal Constitucional d'avalar l'anomenada "doctrina Parot", un element que "també és significatiu" en la mesura que "reforça la política carcerària".

En conseqüència, els presos estimen que el programa del Govern del PP "no respon al que una àmplia majoria de la societat basca li ha demanat mil vegades: que canviï la política carcerària i l'adeqüi a la llum de les noves oportunitats polítiques". I reiteren una vegada més que "cal desactivar les mesures d'excepció. Cal acabar amb les situacions d'excepció i amb la dispersió (els accidents demostren la realitat de cada cap de setmana), garantir tots els drets i començar a possibilitar l'excarceració dels presos en el marc de les condicions democràtiques".

Admissions "significatives"


Aquests són els tres últims punts de la nota, però en els tres primers EPPK assenyala que el programa governamental introdueix alguns reconeixements que considera "significatius" i que creu que responen a la demanda de moviments traslladada a la Moncloa "des d'Euskal Herria, l'àmbit internacional i fins i tot Espanya".

Així, les preses i presos polítics bascos remarquen que el pla "ens reconeix com a objectiu del sistema penitenciari i com a subjecte de drets globals". EPPK entén que suposa una admissió implícita de la seva essència política. "Accepta que se'ns imposa un tractament diferenciat (i col·lectiu), tant en imposar condicions i nivells d'exigència més alts per rebre drets i beneficis penitenciaris com a través de la discrecionalitat de la classificació penitenciària i de la pròpia dispersió".

Afegeix que el programa suposa igualment "acceptar el fracàs polític de l'anomenada 'via Langraiz' de penediment-delació. I és una cosa significativa en si mateixa, ja que fins ara això havia estat negat de manera irresponsable".

Assange entrevista al president de Tunísia





Moncef Marzouki, el primer president de la nova República Tunisiana 'renascuda' després d'una revolta popular que es va convertir en el primer brot de la 'primavera àrab', va concedir una entrevista a Julian Assange per a la tercera edició del seu programa El món del matí i li va explicar com afrontar dia a dia la realitat del poder en un Tunísia on la transformació està encara lluny de ser completa. L'edició completa del tercer episodi del projecte 'El món del demà' amb l'entrevista de Julian Assange al president de Tunísia, Moncef Marzouki, es pot veure aquí.

"No hi haurà més tortures a Tunísia!"

Metge de professió i activista dels drets humans per convicció, Moncef Marzouki, va ser empresonat i exiliat en règim de Ben Ali, qui va governar Tunísia des de 1987 fins a gener de 2011, quan va haver de deixar el poder i abandonar el país a causa d'una revolta popular. Va passar quatre mesos aïllat en confinament i encara que no va ser torturat físicament, sí que assenyala que va ser sotmès a una "tortura psicològica" en la seva captivitat solitari. "Em vaig tornar boig perquè quan comences a parlar amb tu mateix perquè estàs sol amb tu mateix tot el temps, és una experiència terrible", explica. També apunta que sap que més de 30.000 persones a Tunísia han estat torturades. Marzouki està segur que la tortura és un instrument que destrueix no només el torturat, sinó també al mateix torturador i cal que aquesta pràctica cruel desaparegui. "Prou tortures ni més judicis injustos com hem tingut amb els dictadors!", és el lema de l'actual cap de l'Estat tunisià.

La tortura és incompatible amb un Estat democràtic

Responent a la pregunta d'Assange sobre les tortures que s'apliquen en EE. UU., Marzouki ha assenyalat que "resulta molt ridícul" quan un "s'enfronta a persones dels governs d'un Estat democràtic on existeixen aquest tipus de problemes i aquestes persones et parlen de drets humans i altres". En aquest sentit el mandatari tunisià va assenyalar que en una ocasió li va negar una entrevista sobre drets humans a Tunísia a una persona de la Casa Blanca, perquè "sabia molt bé que molt probablement aquesta persona estava implicada en el problema de Guantánamo". "No es pot parlar seriosament amb algú que ha estat implicat en assumptes de tortures al seu propi país i que pretén donar-te lliçons sobre com promoure els drets humans a Tunísia", va afirmar Marzouki.

"No donem suport cap tipus d'intervenció estrangera a Síria"

Comentant la informació sobre que les forces especials nord-americanes ja actuen a Síria i que a aquest país entren armes i diners per a l'oposició, Marzouki va afirmar que està convençut que "donar armes als sirians portaria a una guerra civil". Així mateix va destacar que l'única solució possible al conflicte en aquest país "ha de ser de caràcter polític i cal trobar un punt en comú entre l'oposició i el règim". El mandatari va assegurar que el seu país no recolza cap tipus d'intervenció estrangera a Síria.

"La democràcia preval sobre el moviment islàmic"


Marzouki ha subratllat que la visió que hi ha a Occident sobre la realitat política dels països com Tunísia i Egipte, on ha triomfat la 'primavera àrab' és errònia, a l'hora de parlar sobre la prevalença de l'islam polític sobre la democràcia. El mandatari tunisià va apuntar que tot és "totalment al revés". Ha assegurat que "la democràcia preval sobre el moviment islàmic perquè els islamistes es van fer demòcrates i nosaltres, com a sector, no ens vam fer islamistes". Els islamistes tenen la majoria al Parlament, però "és un Parlament democràtic i els van votar a través d'unes eleccions democràtiques i ara estan participant en el joc democràtic". Marzouki considera que el seu deure com a cap de l'Estat, és ser el president "de tots els tunisians, de tot Tunísia", i mantenir el diàleg amb tots els partits polítics.

"La censura a Internet és inútil, impossible i contraproduent"

Aquesta és la postura de Marzouki, que sosté que està en contra de qualsevol censura "a Internet o en qualsevol altre mitjà".

Cap de l'Estat i defensor dels drets humans: ingredients d'un còctel impossible de barrejar?

Marzouki està convençut que ha de "romandre fidel" als seus valors i al poble "que espera que segueixi sent la mateixa persona". El president sosté que intentarà "ser el cap d'Estat tunisià igual que l'activista pro drets humans" que sempre ha estat.

La primera edició del programa de RT presentat pel fundador de WikiLeaks, Julian Assange, es va estrenar el 17 d'abril, data en què es van complir 500 dies del bloqueig financer a WikiLeaks, i va causar una veritable sensació a tot el món. En el seu primer programa, Assange va entrevistar el líder del grup extremista libanès Hezbollah, Sayеd Hassan Nasral·là.

En el marc de la sèrie de programes, que compta amb 10 capítols, Assange conversarà amb "iconoclastes, visionaris i experts del poder" amb la intenció d'analitzar el futur de la comunitat mundial.

Poc abans de l'estrena, Assange va revelar que espera que el seu programa causi una veritable tempesta, amb mitjans de comunicació ratllant de "combatent enemic i traïdor que entrevista terribles radicals". "Moltes coses que hem intentat explicar no han estat tractades amb exactitud en la premsa tradicional. Hi ha moltes petites excepcions a aquesta regla, però si veiem les cadenes internacionals, en realitat hi ha només dues de les que val la pena parlar. Són RT i Al Jazeera", va afirmar Assange, explicant per què va triar a RT per al seu fitxatge estel·lar.

Herrera: "No és casualitat" que el president del consell assessor de CiU, Salvador Alemany, sigui el responsable d'Abertis

Joan Herrera (ICV-EUiA), ha assegurat que “entenem i compartim que hi ha d’haver una resposta davant dels abusos de l’Estat i de les concessionàries”, arrel de la campanya No vull pagar que ha tingut lloc aquest dies. Respecte a la postura del govern en l’affaire, Herrera ha lamentat que “el govern de CiU mostri un nacionalisme de saló, ja que sempre es doblega davant de Madrid i de les empreses que gestionen les autopistes.

També ha aprofitat l’ocasió “per demanar un canvi de model de mobilitat” i ha recordat que a “Catalunya paguem més en peatges que en finançament de transport públic i això hauria d’obrir una reflexió”.

Herrera també ha volgut destacar les relacions de les concessionàries amb CIU. El líder ecosocialista ha subratllat que "no és casualitat" que el president del consell assessor en matèria d'economia del Govern, Salvador Alemany, sigui també el responsable d'Abertis: "És tota una declaració d'intencions i explica molt el que està passant i com està responent el Govern de CiU davant de la campanya sobre els peatges", ha argumentat Herrera.

SOS Nadons Robats: problemes a Euzkadi per aconseguir els historials i exhumacions a Toledo i Alacant

L'associació SOS Nadons Robats d'Euzkadi ha denunciat les dificultats que tenen més de 200 afectats per accedir als seus historials mèdics en clíniques i hospitals, tant públics com privats, i han criticat la falta d'ajuda institucional en la recerca d'aquesta documentació. La fiscalia de Madrid i el jutjat d'instrucció número 4 d'Alacant, d'altra banda, han ordenat sengles exhumacions per aclarir possibles casos de nens robats. L'advocat de sor Maria Gómez Valbuena (foto), la monja imputada per un presumpte delicte de detenció il·legal permanent i un altre de falsedat documental, ha demanat a l'Audiència Provincial l'arxiu per prescripció de la causa, cosa que ja va fer davant el jutjat que porta el cas a Madrid i que va ser desestimada.

La justícia ordena obrir tombes a Toledo i Alacant per robatori de nens

La de Madrid, que encara no té data, serà a Toledo i correspon a un nadó nascut a principis dels anys 80. La d'Alacant, la primera ordenada per un jutge, serà el proper 10 de maig al cementiri municipal, segons ha informat l'Associació Nacional d'Afectats per Adopcions Irregulars (Anadir).

Es tracta, en aquest cas, d'esbrinar si el nadó que Laura Perales va tenir el 1980 a l'Hospital General està efectivament allà enterrat o si el personal de l'hospital general va mentir a la mare quan li va dir que havia mort per donar-lo en adopció a una altra família.

Les restes trobades seran analitzades en l'Institut Nacional de Toxicologia, que segueix analitzant els ossos, molt deteriorats, trobats en les dues exhumacions ordenades anteriorment per la fiscalia madrilenya al cementiri de l'Almudena i a Barcelona.

Laura Perales va donar a llum el 1980 per cesària. L'endemà passat, personal de l'Hospital General d'Alacant es va portar al nadó per a una revisió rutinària i hores després li van comunicar que havia mort sobtadament per una aturada respiratòria. La família va rebre una caixa tancada i un document per al seu enterrament, finançat per l'hospital, en una fossa comuna al cementiri municipal d'Alacant.

Fins ara s'han practicat a Espanya 19 exhumacions ordenades per fiscals per aclarir possibles casos de robatori de nens i 20 més han estat finançades per particulars, segons Anadir. Tres de les tombes obertes estaven buides.

D'altra banda, l'advocat de sor Maria Gómez Valbuena, la monja imputada per un presumpte delicte de detenció il · legal permanent i un altre de falsedat documental, ha sol·licitat a l'Audiència Provincial l'arxiu per prescripció de la causa, cosa que ja va fer davant el jutjat que porta el cas a Madrid i que va ser desestimat.

Euzkadi: SOS Nadons Robats denúncia problemes per accedir a historials mèdics

Flor Díaz i Marian Zubia, presidenta i portaveu d'aquesta associació que agrupa a 616 afectats per la desaparició de nadons i adopcions irregulars a la CAB entre 1940 i 1990, han precisat avui en roda de premsa que 219 dels seus associats -144 a Guipúscoa i 75 en Bizkaia- no disposen de documentació mèdica o la tenen incompleta, una informació bàsica de partida per a qualsevol indagació i la falta impedeix en molts casos certificar si més no que les mares van donar a llum.

Els problemes dels familiars quan demanen els historials dels parts de nens que van néixer suposadament morts o van morir a les poques hores se centren, segons han explicat, en la negativa dels centres sanitaris a facilitar aquesta documentació, "adduint en la majoria dels casos que no existeixen".

Les representants de les associació han facilitat els noms de 23 clíniques i hospitals guipuscoans i 17 biscaïns, públics i privats, alguns que ja van tancar i altres en actiu, en què han trobat "problemes significatius" per adquirir historials, mentre que a Àlaba "tots" els sol·licitats han estat aportats pels diferents centres sanitaris.

En Guipúscoa, diuen que destaca la comarca de Tolosaldea, on les clíniques privades Sant Cosme i Sant Damià, Sant Joan de Déu i Santa Maria de l'Assumpció sumen unes 40 sol · licituds no ateses, alhora que s'enumeren altres a Irun, Arrasate o Beasain, així com a Donostia, on denuncien casos en Policlínica i Verge del Pilar ia l'Hospital Donostia, del qual "no apareixen" les històries mèdiques de 7 mares que suposadament van donar a llum nadons després desapareguts.

En Bizkaia, els centres sanitaris amb major nombre de casos no atesos són, segons SOS Bebès Robats, els hospitals públics de Gurutzeta i Basurto, així com la maternitat de Bilbo, a més de diverses clíniques privades de diverses localitats.

Flor Díaz ha remarcat que els afectats sense expedients mèdics "són els grans oblidats" de la problemàtica "d'enormes dimensions" que suposa la desaparició de nadons, ja que no disposen de cap tipus de prova per justificar la seva versió.

"Aquí tots es renten les mans", ha dit Díaz, qui a més de la manca de col·laboració dels centres sanitaris ha denunciat que les institucions basques també ho fan. "Malgrat les promeses del Govern, dels polítics, seguim sols i desemparats buscant als nostres éssers estimats que ens falten", ha afegit.

Han criticat la inacció de la comissió del Parlament de Gasteiz creada el març passat i han demanat a "totes les institucions" que passin de "les paraules boniques" a ajudar "de veritat".

"Ens estan prenent pel xiulet del sereno i esperen que ens cansem, però això no passarà", ha exclamat Marian Zubia, que ha afirmat que l'associació "arribarà fins Estrasburg", per al que ja té en marxa una campanya de recollida de signatures, perquè entén que "aquest és un problema de drets humans".

Durant la compareixença, han ofert els seus testimonis dos afectats guipuscoans: Mertxe Aizpurua, de Zumaia, que busca una germana d'uns 52 anys que suposadament va morir després que una veïna de la seva mare veiés a la nena "molt bonica", i Jesús Lizaso , un taxista que vivia a Donostia i l'esposa va donar a llum pel que sembla un nen que li van ensenyar a ell mort, però que consta com a nena en la documentació mèdica i que no figura en el Cementiri de Polloe, on ell mateix el va portar a enterrar.