dilluns, 9 de setembre de 2013

Nuet: “no volem que CiU i el PP negociïn un pas enrere en el dret a decidir. Anirem a totes les mobilitzacions"

El coordinador general d’EUiA i diputat al Congrés, Joan Josep Nuet, ha advertit aquest dilluns que la formació no vol “que el fruit de la negociació entre els governs de CiU i el PP sigui un pas enrere en el dret a decidir”. Nuet ha valorat d’aquesta forma les informacions que, en els darrers dies, han desvetllat que el govern català de CiU i l’espanyol del PP mantenen negociacions en secret sobre la consulta. Nuet ha exigit que l’executiu de Mas doni explicacions al Pacte Nacional i a la comissió del Parlament sobre el Dret a Decidir. “Serem envoltant el Trueta, a diferents trams de la Via Catalana, encerclant la Caixa i a la manifestació de la tarda”, ha explicat el diputat en la presentació del manifest de la formació per la Diada. Els diputats d'EUiA i la CUP-Alternativa d'Esquerres aniran a totes les mobilitzacions.

Nuet ha fet aquestes declaracions en una roda de premsa en què ha presentat el manifest d’EUiA davant de l’Onze de Setembre, així com un vídeo de suport d’Alberto Garzón, en el qual aquest diputat al Congrés per Màlaga de l’Esquerra Plural referma l’adhesió d’Izquierda Unida al dret a decidir del poble de Catalunya. Per la Diada “serem envoltant el Trueta, a diferents trams de la Via Catalana, encerclant la Caixa i a la manifestació de la tarda”, ha declarat Nuet, que ha reiterat la seva crida a organitzar unes mobilitzacions “unitàries” per assolir el dret a decidir.

“Tenim un precedent, el precedent va ser l’Estatut de Catalunya, que al final van tancar malament Mas i Zapatero”, ha recordat Nuet en la roda de premsa. “El president Mas ja té un precedent de tirar-li aigua al vi, i el que no voldríem és que la segona part d’aquesta història fos que el president Mas rebaixés el dret a decidir”, ha afegit Nuet.

Consulta sí o sí


Per això EUiA vigilarà perquè la consulta al poble de Catalunya sobre el seu estatuts polític se celebri sí o sí. Qualsevol altra opció, ha afegit, “no seria una solució admissible del poble de Catalunya, que porta dos anys mobilitzant-se”. Per això Nuet ha defensat “que el diàleg serveixi per fer la màxima pressió política al president del Govern d’Espanya perquè permeti que el poble de Catalunya triï lliurement la seva relació amb l’Estat”.

D’altra banda, ha titllat d’”incomprensible que aquestes negociacions no les coneguin el Pacte i la comissió” pel dret a decidir, perquè l’exercici d’aquest dret no l’ha de liderar l’executiu, sinó els partits i la societat civil catalanes.

Les eleccions plebiscitàries, “democràticament inacceptables”


Aquesta, una consulta sí o sí, és l’única opció que contempla EUiA, Nuet ha rebutjat unes eventuals eleccions anomenades ‘plebiscitàries’. “El plebiscit és sí o no, i el que vol dir Artur Mas quan planteja unes eleccions ‘sí o no’ és ‘sí o no a Convergència’; i això és democràticament inacceptable”, ha declarat el coordinador d’EUiA.

Suport del diputat Alberto Garzón en un vídeo


Nuet ha fet aquestes declaracions en la presentació del manifest d’EUiA davant de la Diada Nacional de Catalunya. En aquest text la formació “reitera la defensa del dret a l’autodeterminació", i subratlla “la necessitat de cercar aliats i majories de progrés a l’Estat per aquest objectiu”. En aquest sentit, Nuet ha presentat aquest dilluns un vídeo en què el diputat Alberto Garzón referma aquest suport d’IU. “És inconcebible votar en contra que es pugui decidir per part d’un poble, d’uns treballadors i d’una ciutadania, el seu futur“, declara Garzón des del Parc de la Ciutadella, a les portes del Parlament.

La CUP exigeix "un referèndum d'autodeterminació políticament vinculant" en el manifest de la diada

El diputats de la CUP-Alternativa d'Esquerres dividiran la seva activitat durant la diada per participar en totes les mobilitzacions convocades.

"El referèndum que volem ha de ser clar, ha de ser explícit i ha de ser políticament vinculant" així s'expressa el manifest que la Candidatura d'Unitat Popular ha fet públic per la diada nacional de l'onze de setembre. La CUP demana en la declaració de la diada una pregunta clara i explicita per un futur referèndum ja que es vol "un estat independent de qualsevol altra estructura política i que tota la sobirania recaigui en el poble català" i insta a que tingui un caràcter vinculant i que "tots els actors polítics que apostin per la seva realització s’han de comprometre pública i obertament a traduir els seus resultats de manera immediata".

L'esquerra independentista també senyala que en el seu manifest que "la creació d’un estat independent tant sols és un primer pas per la llibertat completa de les classes populars catalanes" i que aquest procés "ha de servir per construir una societat més justa i igualitària, un model social i econòmic que respongui als interessos i necessitats de la majoria. Un model profundament diferent del que tenim ara. Una alternativa al capitalisme". La CUP opina que "cal que l'esquerra rupturista catalana comenci a debatre sobre quines bases volem construir aquest nou model d’estat i de societat" i emplaça al conjunt de moviments socials i polítics a encarar aquesta feina.

Els diputats de la CUP-Alternativa d'Esquerres a totes les mobilitzacions


Els diputats ja han començat, des de dijous passat, la seva activitat política vinculada als actes convocats entorn la Diada, i en aquest sentit, i tal com es va dcidir en el Consell Polític de la CUP, s’han distribuït per garantir la presència als diferents territoris i en les diferents mobilitzacions convocades, fet que també quedarà reflectit el mateix onze de setembre.

El diputat David Fernàndez assistirà a l’Homenatge a Gustau Muñoz que convoca l’Esquerra Independentista del Barcelonès al carrer Ferran de Barcelona a les 10:00 del matí, i serà, a partir de les 12:00 del migdia, a la Mostra d’Entitats dels Països Catalans. Per la tarda, serà a 15:30h a la iniciativa que encerclarà les oficines centrals de La Caixa a Barcelona i posteriorment al tram 410 de la Via Catalana, a Can Vidalet de l’Hospitalet de Llobregat. Finalment assistirà a la manifestació de l’Esquerra Independentista convocada a plaça Urquinaona de Barcelona a les 18:30.

El diputat Quim Arrufat serà a la manifestació de l’Esquerra Independentista de Girona a les 12:30 del migdia a la plaça del Vi. Després dels actes a Girona es desplaçarà fina a Olèrdola (Alt Penedès) per participar al tram 335 de la Via Catalana. La jornada la finalitzarà a la manifestació de l’Esquerra Independentista convocada a plaça Urquinaona de Barcelona les 18:30.

Finalment la diputada Isabel Vallet serà a les 10:45 a l’Ofrena al Roser a Lleida i a la manifestació de l’esquerra independentista de Ponent convocada a les 12 del migdia a la plaça de la Paeria. Un cop finalitzats els actes de Ponent es desplaçara fins a la ciutat de Reus per participar a la manifestació l’esquerra independentista convocada a les 19:00h a la plaça del Mercat Central.


Diego Cañamero participarà en la cadena per la independència de Catalunya


El secretari general del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Diego Cañamero, intervindrà aquest dimarts en un acte de suport al SAT a Barcelona enfront de la "repressió política" i participarà aquest dimecres en la cadena humana independentista catalana organitzada amb motiu de la Diada. Segons ha indicat Cañamero, l'11 de setembre, participarà en els actes, tant en la cadena humana com en els discursos.

Diego Cañamero participarà en la cadena per la independència de Catalunya

El secretari general del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT), Diego Cañamero, intervindrà aquest dimarts en un acte de suport al SAT a Barcelona enfront de la "repressió política" i participarà aquest dimecres en la cadena humana independentista catalana organitzada amb motiu de la Diada. Segons ha indicat Cañamero, l'11 de setembre, participarà en els actes, tant en la cadena humana com en els discursos.

A més, aquest dimarts protagonitzarà un acte a Barcelona en contra de la repressió al moviment obrer i en solidaritat amb el SAT i en contra de les sancions i multes imposades al sindicat.

Cañamero ha explicat que aprofitarà la seva estada a Catalunya per recaptar suports amb vista a la marxa nacional que s'està organitzant per a finals d'any o inicis de 2014.

En aquest sentit, ha indicat que la idea radica que "tots els sindicats i formacions participin en igualtat de condicions", per a això pretén parlar amb sindicats alternatius catalans.

El Govern espanyol prohibeix l'extensió de la cadena humana de la Diada al País Valencià


Malgrat que inicialment l'entrada de la cadena per la Independència al País Valencià va ser autoritzada pel PP, diversos mitjans informen que la subdelegació del Govern franquista a Castelló ha rectificat i ha signat una resolució prohibint l'arribada de la cadena humana fins a Vinarós. EU demana la compareixença del ministre per la prohibició de la Cadena.

IU exigeix que Botella rendeixi comptes per les despeses de Madrid 2020

El PP vol passar pàgina el més ràpid possible del fiasco que ha suposat la candidatura olímpica de Madrid però l'oposició municipal i autonòmica no està per la labor i va a emprendre una ofensiva política perquè tant l'alcaldessa, Ana Botella, com el president de la CAM, Ignacio González, rendeixin comptes del fracàs, el tercer que sofreix la capital en el seu intent de convertir-se en seu d'uns Jocs Olímpics. Madrid enterra 8.000 milions d'euros en la seva tabola dels Jocs (com es pot veure, els 100 milions del cartell amb la banda es quedaren molt curts).

Malgrat ser el principal partit de l'oposició en ambdues institucions madrilenyes, el PSOE va a mantenir un perfil baix en aquesta ofensiva atès que va recolzar la candidatura olímpica i no volen comportar-se com el PP va fer amb ells quan van fracassar en l'aposta de 2016. Els conservadors van culpar al llavors president del Govern, Rodríguez Zapatero, que Madrid no fos la triada.

De moment, tan sol IU de Madrid creu que Botella, i fins i tot el president del Comitè Olímpic Español (COE), Alejandro Blanco, han d'assumir “responsabilitats polítiques” pel fracàs, encara que el president Rajoy les hagi descartat. “Creiem que Botella ja hauria d'haver dimitit motu propi pel bochornoso paper que ha fet. Com no ho ha fet, anem a demanar que assumeixi responsabilitats polítiques. Aquest episodi demostra que el Govern del PP a Madrid està esgotat en tots els sentits”, afirma a eldiario.es Eddy Sánchez, coordinador regional d'IU.

La formació madrilenya d'esquerres es va oposar des del principi al fet que Madrid es llancés a aquesta nova “aventura” perquè considerava que “la capital ja estava suficientment endeuta” i, a més, els ciutadans no anaven a entendre aquestes fastuoses despeses quan s'estan privatitzant els hospitals i retallant en educació i recerca.

Per això, IU va a començar la seva ofensiva en diversos fronts. En l'Assemblea, exigirà un ple extraordinari abans que acabi setembre –oficialment, el primer no serà fins a octubre– per exigir a Ignacio González que repeteixi el debat de l'estat de la regió. “Ho va convocar a propòsit abans de la data d'elecció dels Jocs perquè sabia que no ens els anaven a donar i així evitava assumir responsabilitats polítiques. Ara és quan cal veure com ha quedat l'estat de la regió”, afirma Sánchez.

Els diners que no es gastaran


IU també vol que els 15.000 milions d'euros que estaven prevists per millorar les infraestructures esportives olímpiques es destinin ara a serveis públics, a la sanitat –fent marxa enrere en la seva privatització– i a l'ampliació de beques per als estudiants. “Així veurem si realment existeix aquests diners i no ens han venut fum, com sospitem”.

A més, demana les compareixences urgents de Botella i González, a l'Ajuntament i en l'Assemblea, perquè rendeixin comptes per les despeses de la candidatura, alguna cosa que segons el parer dels dirigents d'IU també hauria de fiscalitzar al més aviat possible el Tribunal de Comptes.

Madrid enterra 8.000 milions d'euros en la seva tabola dels Jocs

Les derrotes no surten gratis. Ni moral ni econòmicament. La que va assestar en la nit del dissabte a Buenos Aires el COI a la candidatura d'Ana Botella ha costat als madrilenys, i per extensió a tota Espanya, el no-res menyspreable xifra de 8.000 milions d'euros. Per entendre millor el disbarat de la quantitat enterrada en el balafiament i la bona vida dels franquistes, els 8.000 milions equivalen al que volia recaptar Hisenda amb la pujada de l'IVA de l'any passat i el que es vol estalviar gràcies a la reforma local. També és la xifra que ha invertit Espanya a Amèrica Llatina en matèria de cooperació al desenvolupament entre 2000 i 2010 i més del retallat en sanitat i educació. A més, 40 empreses havien recolzat la candidatura amb aportacions d'entre 800.000 i 50.000 euros.

Cameron abandona obert el seu maletí amb documents secrets al tren

El primer ministre britànic, el baró David Cameron, va abandonar obert el seu maletí amb documents de treball secrets durant un recent viatge amb tren, informa avui el diari anglès Daily Mirrow. El rotatiu publica aquesta fotografia feta dissabte passat per un ciutadà britànic anònim al tren Londres-Edimburg, en el qual també viatjava Cameron. A la foto apareix el denominat maletí vermell (xarxa box) amb la inscripció “primer ministre”. A l'altra foto podem veure Cameron treballant amb el maletí secret i ronyós.

A més del primer ministre, els membres del gabinet britànic utilitzen maletins similars on guarden els seus documents confidencials relacionats amb el govern. La foto mostra el maletí de Cameron sense custòdia sobre taula amb la clau en el pany.

L'autor de la foto va explicar al diari que passant pels vagons a la recerca del seu lloc, va veure a Cameron en el vagó restaurant, i que una mica més endavant, sobre una taula, el maletí abandonat del primer ministre i sense cap impediment va fer la foto.

Cameron és conegut per les seves distraccions. Segons la premsa, l'any passat, el primer ministre va oblidar a la seva filla Nancy de vuit anys en un restaurant on esmorzava amb parents i amics, i el passat mes de juny, juntament amb la seva esposa i els seus tres fills per poc perd les seves vacances a Eivissa, en oblidar el seu passaport en la seva residència de Downing Street.

Ascensión, l'illa des d'on espia EUA

Ascensión, situada en el centre de l'oceà Atlàntic, és l'illa des d'on, segons publica la revista Istoé, Estats Units i el Regne Unit espien a la resta del món. El governador, Mark Andrew Capis, va ser nomenat directament per la Reina d'Anglaterra i va assumir el seu càrrec a l'octubre de 2011. El Regne Unit és responsable de la defensa, les relacions internacionals i la seguretat interna de l'illa.

Des d'Ascensión el Regne Unit i la seva colònia ianqui vigilen les comunicacions a Brasil, Argentina, Uruguai, Cuba, Colòmbia i Veneçuela, entre altres nacions ja sabudes com les de la UE, Xina o Rússia.

En l'edició que va començar a circular aquest diumenge, el setmanari va atribuir la informació a "especialistes" en espionatge consultats en un reportatge sobre la intervenció de les comunicacions de la presidenta brasilera, Dilma Rousseff, per part d'agències d'intel·ligència d'Estats Units.

Segons Istoé, la base de la illa de l'Ascensión, un petit territori britànic d'ultramar, és part d'un projecte conegut com Echelon en el qual, a més d'Estats Units, participen els governs del Regne Unit, Canadà, Nova Zelanda i Austràlia.

El setmanari va analitzar alguns dels documents revelats pel exanalista de l'Agència Nacional de Seguretat d'EE.UU (NSA) Edward Snowden i assegura que reforcen la hipòtesi que hi ha una complicitat entre aquests cinc països en l'espionatge global.

En aquests documents apareixen "el grau de la classificació (ultra-secret), el tipus de document Comint/REL (comunicació interceptada) i la seva divulgació (USA, GBR, AUS, CA, NZL)", que correspon "als països del sistema Echelon", apunta la revista.

Segons la recerca realitzada per Istoé, la informació que és captada en la illa de l'Ascensió s'analitza en un centre d'intel·ligència situat a Fort Meade, a Maryland (Estats Units), mitjançant uns sistemes capaços de vulnerar tot tipus de protecció informàtica.

"Una vegada fet l'anàlisi, la qual cosa sigui d'interès del Govern d'Estats Units és distribuït als agents dispersos pel món, per continuar amb l'espionatge", sosté la revista.

D'acord amb Istoé, els sistemes instal·lats en la illa de l'Ascensió poden captar prop de "dos milions de comunicacions per hora" i l'interès dels espies se centra en "converses telefòniques, correus electrònics i publicacions a les xarxes socials".

Istoé també assegura que les agències d'intel·ligència expliquen "moltes vegades" amb la col·laboració d'empreses d'Estats Units que operen a les àrees de telefonia i internet: "La cooperació de grans corporacions, com Microsoft, Google, Facebook, o de gegants de la telefonia, com Verizon i AT&T;, és fonamental para o funcionament de la xarxa de la NSA", assegura Istoé.

El Govern espanyol prohibeix l'extensió de la cadena humana de la Diada al País Valencià

Malgrat que inicialment l'entrada de la cadena per la Independència al País Valencià va ser autoritzada pel PP, diversos mitjans informen que la subdelegació del Govern franquista a Castelló ha rectificat i ha signat una resolució prohibint l'arribada de la cadena humana fins a Vinarós. EU demana la compareixença del ministre per la prohibició de la Cadena.

La subdelegació del Govern espanyol a Castelló ha prohibit aquest matí, segons informa el diari ‘Llaura’, l'entrada de la ‘Via Catalana cap a la Independència’ al País Valencià, arguyendo motius de seguretat vial. La decisió contrasta amb les declaracions efectuades fa uns dies per la delegada de Madrid en territori valencià, Paula Sánchez de León, qui va dir que la iniciativa es dedicava a reivindicar «drets fonamentals», per la qual cosa no es podia prohibir.

Malgrat que a la Assemblea Nacional Catalana (ANC) solament es fa càrrec del recorregut en el Principat, Acció Cultural del País Valencià (ACPV) va convocar –de mutu acord amb la ANC– una cadena que anava a enllaçar Alcanar (Tarragona) i Vinaròs (Castelló).

Lluís Llach i Carles Santos, enllaçant el Principat i el País Valencià

La setmana passada es feia públic que serà el cantant Lluís Llach qui obrià la Via Catalana, en el límit del terme d'Alcanar amb el de Vinaròs, i qui es donarà la mà amb el compositor vinarossenc Carles Santos, que serà, com ja era sabut, el primer participant de la Cadena Humana del País Valencià. En aquest primer tram del ramal valencià també hi haurà la família de Guillem Agulló, jove independentista mort a Montanejos (Castelló) a les mans d'un grup feixista fa 20 anys.. D'una altra banda, els organitzadors calculen que unes mil persones s'aplegarien a Vinaròs per fer la cadena humana.

El PP valencià s'ha oposat al ramal valencià des del començament


Diverses veus del PP valencià ja es van mostrar contràries al ramal valencià de la Via Catalana. El vice-president del govern valencià, José Ciscar, va avisar que el Consell prendria 'les mesures necessàries'. El secretari general del PPCV, Serafín Castellano, també va reclamar fermesa a tots els partits polítics valencians per oposar-se a la celebració de la cadena humana. Castellano va instar a respectar 'les senyes d'identitat dels valencians, perquè els ciutadans d'aquesta Comunitat tenim molt clar quina és la nostra llengua, la nostra bandera i el nostre himne'.

A més, avui s'ha sabut que la subdelegació del Govern espanyol a Alacant ha prohibit també la convocatòria de la ACPV matí a Guardamar del Segura, en l'extrem sud del Pais Valencià. El motiu argüido ha estat que els convocants no han informat de la mobilització amb l'antelació suficient.

València: el PP del PV contra el PP estatal?


El president valencià, Alberto Fabra, es juga demà dimarts el seu futur polític. Així ho interpreten destacats membres del PP valencià perquè al Congrés es votarà la possible reforma de l'Estatut valencià per permetre el mateix nivell d'inversions a la Comunitat Valenciana que a Catalunya o Andalusia, una iniciativa que es va aprovar per unanimitat en les Corts Valencianes fa ja temps que persegueix que es reconegui la seva infrafinanciació.

EU demana la compareixença del ministre per la prohibició de la Cadena


El diputat d'EUPV-Els Verds al Congrés dels Diputats, Ricardo Sixto, ha qualificat “d’indignant” la prohibició per part de les subdelegacions de Govern de la cadena humana prevista per al pròxim dimecres a Vinaròs: “Les excuses pelegrines que estan posant per a prohibir la manifestació amaguen la clara intenció del Govern d’impedir l’exercici d’un dret constitucional. El ministre de l’Interior haurà de donar explicacions al respecte”.

Per a Sixto, “és injustificable que es prohibisca aquesta manifestació. Que ara s’argumenten motius de seguretat vial, o que l’avís es va comunicar en 6 dies en lloc d’en 10 d’antelació, és ridícul i poc creïble. En qualsevol dels casos ha de prevaldre poder garantir el dret de manifestació de les persones”, apunta.

El parlamentari ha anunciat que IU ha reclamat que el ministre Jorge Fernández Díaz comparega en el Congrés “per explicar aquesta prohibició d’una manifestació convocada, a més, per entitats amb reconeguda trajectòria democràtica i de defensa de les llibertats”.

El PP pretén rebaixar una mitjana del 6% de les pensions cada any

L'Institut d'Estudis Fiscals estima que disminucions entorn del 6% s'aniran succeint en les dècades posteriors en les quals seguirà imposant-se el factor de sostenibilitat aplicat pel Govern de Rajoy, la qual cosa, dit d'una altra manera, significa que, passada la barrera del 2050, els nous jubilats rebran en aquesta dècada entorn d'un 25% menys del que haurien cobrat sense els canvis en el sistema de pensions. Segons l'Eurostat (l'agència estadística de la Unió Europea), el sistema espanyol de pensions és ja dels més barats d'Europa.

L'última dada disponible, de 2010, indica que la despesa espanyola en pensions va ser de tan sols 1.862 euros per habitant, un 10,7% del Producte Interior Brut (PIB), situant-se molt per sota de la despesa mitjana de la UE, que es troba en 2.769 euros, un 13% del PIB.

Per comparativa amb els països de l'entorn, la despesa espanyola en pensions resulta ser aproximadament la meitat que el d'aquests, ja que, per exemple, França gasta 3.658 euros per habitant (14,4% del PIB), Alemanya dedica 3.421 euros (12,8% del PIB) i Itàlia 3.295 euros (16% del PIB). Però a Espanya el fons de pensions ha disminuït un 25% en els últims anys i el Govern es proposa reduir-ho encara un altre 25% més.

Per al Ministeri d'Hisenda del PP, el problema de la “sostenibilitat de les pensions” queda solucionat amb l'aplicació del coeficient corrector lligat a l'esperança de vida, encara que els seus propis tècnics alerten que podria implicar un mal major, el de generar grans grups poblacionals en situacions de molta pobresa. A més, el PP es manté en una política de retallades de salaris i llocs de treball que disminueix les cotitzacions provocant el que el govern diu que pretén evitar.

Economistes com Vicent Navarro, Paul Krugman o Joseph Stiglitz han denunciat reiteradament aquestes polítiques, edictadas pel PP europeu de Merkel i acolliments amb entusiasme pel feixisme espanyol, que només pretenen, amb una estafa generalitzada, acabar amb l'estat social europeu.

Amb aquestes excuses bochornosas i amb l'objectiu d'enviar a plans de pensions privats a milions de cotitzadors -aquest any els plans de pensions de Correus han perdut entre 50 i 100 euros per cotitzador, per les pèrdues en inversions d'uns plans dels quals no es poden lliurar per una legislació que frega la il·legalitat- el Ministeri d'Ocupació s'ha optat per retardar l'inici del problema fins al 2019, any en el qual entrarà en vigor la inclusió de el “factor corrector”, de manera que, segons Fátima Báñez, els qui vagin a jubilar-se en els cinc anys posteriors tinguin temps per anar assumint la retallada en la seva pensió i “s'anticipin” amb solucions com, per exemple, “compatibilitzar durant un temps pensió i ocupació”.

Les retallades de les pensions no són inevitables


Vicenç Navarro: Aquest article critica els supòsits que sostenen la tesi que el sistema de pensions públic necessita unes reduccions dels seus beneficis a fi de garantir la seva viabilitat. L'article assenyala que no és la transició demogràfica la que està qüestionant tal viabilitat, sinó la distribució de les rendes a favor del capital i a costa de les rendes del treball que explica que aquelles activitats, com les pensions, que deriven primordialment de les rendes del treball, estiguin experimentant una disminució dels seus ingressos.

Els errors i fal·làcies de l'anomenat Comitè d'Experts sobre les Pensions Públiques


Vicenç Navarro: Aquest article mostra detalladament els errors, fal·làcies i silencis que apareixen en l'informe del mal anomenat Comitè d'Experts que està imbuït d'una ideologia neoliberal extrema que adquireix nivells pamfletaris i que intenta amagar sota una narrativa estadística i matemàtica, amb el desig d'aparentar una neutralitat tècnica i científica de la qual manca.

L'evolució de Paul Krugman

Vicenç Navarro: Aquest article analitza l'evolució de Paul Krugman, l'economista keynesià més influent que avui existeix als EUA.
Paul Krugman, un dels economistes més coneguts dins de la tradició keynesiana, acaba d'escriure un article en la seva columna del New York Times (08.08.13), "Phony Fear Factor", que considero de gran interès i que s'hauria de distribuir àmpliament a Espanya. Assenyala, amb raó, que estem veient, durant aquests mesos, el declivi i caiguda de dogmes econòmics que han dominat el pensament econòmic hegemònic en els últims anys i que han estat responsables de l'enorme crisi que estem vivint. Aquests dogmes, segons Krugman, inclouen la creença que "la política monetària expansiva crearà inflació", que "la reducció del dèficit públic crearà ocupació" o que "el deute públic per sobre del 90% del PIB crearà un col·lapse".

El video de l'atac químic a Síria es va filmar en el Hollywood de Qatar

El video que suposadament demostra l'atac químic als afores de Damasc, que hauria mort unes 1.400 persones, es va filmar a uns estudis de Qatar, segons opinen alguns analistes: «No tinc cap dubte que aquest video és un muntatge», va indicar el periodista sirià i expert internacional Abbas Dzhuma en una entrevista a la ràdio russa Vesti FM, referint-se a les imatges dels esdeveniments que suposadament van ocórrer a Síria el passat 21 d'agost. Foto: Ja durant la campanya imperialista contra Lïbia, Qatar va emprar un trucatge i decorats de Trípoli.

«Els símptomes que mostren les víctimes del video no són els que provoca normalment el gas tòxic sarín», subratlla Dzhuma. El periodista afirma que li sorprèn que «EUA s'atreveixi a violar les resolucions de l'ONU i a envair un Estat sobirà basant-se solament en imatges de qualitat i origen dubtosos». «Fins i tot dubto que veritablement es filmessin a Síria», destaca l'expert, que recorda que «el 80% dels videos que teòricament es filmen a Síria, en realitat es roden en el Hollywood de Qatar».

L'any passat es va donar a conèixer, segons dades de l'agència siriana Sana, que una empresa de Qatar especialitzada en la construcció de decorats de cinema va crear als afores de la capital, Doha, còpies de carrers, places i edificis de les ciutats de Damasc, Alep i Latakia.

L'agència va publicar per aquell temps que, amb l'ajuda d'aquests decorats i d'actors vestits amb uniformes militars sirians, canals de notícies àrabs i occidentals hostils al govern de Bashar al Assad van iniciar una nova ofensiva en la guerra d'informació, amb la finalitat de convèncer a la comunitat internacional de la necessitat d'intervenir militarment en el conflicte sirià.

Per la seva banda, diversos mitjans nord-americans, entre ells els canals de televisió CNN i NBC, van declarar el dissabte que no poden garantir l'autenticitat del video sobre l'ús d'armes químiques a Síria.

Segons va informar CNN, l'Administració va mostrar aquests materials audiovisuals als senadors nord-americans com a prova que les autoritats sirianes haurien emprat armes químiques. Aquests mateixos videos es mostraran també el dilluns en la Càmera de Representants del Congrés d'EUA, on actualment existeixen certes divergències d'opinió sobre la necessitat d'autoritzar una acció militar contra Síria.

“Demostrat, Les escenes d'Al Arabiya i Al Jazeera de goig nacional a Trípoli, que posteriorment van ser utilitzats en les notícies de televisió de tot el món, van anar hàbilment falsificades.

http://lapupilainsomne.wordpress.com/2011/08/26/las-imagenes-de-la-toma-de-la-plaza-verde-en-tipoli-un-engano-reconoce-lider-del-cnt/

Els vídeos de l'atac químic van ser pujats a Internet el dia abans


Els suposats vídeos que pretenen implicar les forces del president sirià, Bashar al-Assad, en l'ús d'armes químiques a Damasc van ser preparats abans de l'incident del 21 d'agost, denuncia el Ministeri d'Exteriors rus, que revela així fets silenciats pels mitjans atlantistes que han repetit com lloros la versió dels seus grups armats de mercenaris a Síria. 2 vídeos a continuació.

Madrid enterra 8.000 milions d'euros en la seva tabola dels Jocs

Les derrotes no surten gratis. Ni moral ni econòmicament. La que va assestar en la nit del dissabte a Buenos Aires el COI a la candidatura d'Ana Botella ha costat als madrilenys, i per extensió a tota Espanya, la no-res menyspreable xifra de 8.000 milions d'euros. Per entendre millor el disbarat de la quantitat enterrada en el balafiament i la bona vida dels franquistes, els 8.000 milions equivalen al que volia recaptar Hisenda amb la pujada de l'IVA de l'any passat i el que es vol estalviar gràcies a la reforma local. També és la xifra que ha invertit Espanya a Amèrica Llatina en matèria de cooperació al desenvolupament entre 2000 i 2010 i més del retallat en sanitat i educació. A més, 40 empreses havien recolzat la candidatura amb aportacions d'entre 800.000 i 50.000 euros.

Les tres apostes de la capital d'Espanya per ser seu olímpica, en 2012, 2016 i 2020, han suposat una cataracta d'inversions econòmiques i despeses, molts dels quals s'han transformat en infraestructures -instal·lacions esportives, edificacions...- però que avui, amb Madrid descavalcada per Tòquio i també per Istanbul -ciutat en la qual els membres del COI van veure més solidesa que en la qual va encapçalar el príncep Felipe, Mariano Rajoy, Alejandro Blanco i Ana Botella-, són 'maó mullat'.

De la trista nit del dissabte es recordaran, en major o menor mesura, els desafortunats discursos de l'alcaldessa de Madrid i el president del Govern, la seguretat i soltesa del príncep Felipe, les preguntes o les respostes a destemps... Però el que quedarà, de ben segur, seran les xifres. Els ja esmentats 8.000 milions d'euros irrecuperables i, també, i pot ser que més importants encara, els 3.500 milions amb els quals PriceWaterhouseCoopers calcula que Madrid 2020 hauria engreixat el PIB espanyol. Una fortuna en temps de crisi.

L'obstinació, el somni i la tozudez per competir en tres ocasions seguides han sortit molt cars per a la ciutat més endeutada d'Espanya, amb un deute de 7.500 milions. La despesa en els dos primers intents -2012 i 2016- va superar els 6.500 milions en infraestructures de transport i instal·lacions esportives, segons les xifres oficials. Gràcies a això, en aquesta última ocasió la capital va poder presumir de ser una elecció més barata que Tòquio i Istanbul, en tenir el 80% de les instal·lacions en marxa. La de 2016 va implicar una despesa de 2.500 milions, malgrat que per aquell temps ja estaven cobertes el 70% de les infraestructures.

Aquestes són les xifres oficials, les que ha facilitat l'Ajuntament, que té la seva seu en el Palau de Cibeles. No obstant això, la plataforma ‘No volem Madrid 2020’ eleva la suma de 2012 i 2016 a 10.000 milions. En aquesta última convocatòria, la de 2020, la despesa pressupostada era d'1.500 milions, que amb tota probabilitat s'hauria elevat d'haver estat la capital la triada. Altres fonts consultades expliquen que aquestes diferències en el còmput del que ha gastat Madrid es deuen a “problemes conceptuals i a la poca voluntat de transparència dels organitzadors” i assenyalen que determinats despeses ‘es perden’ en el “entramat” d'organismes i organitzacions.

La contribució de Madrid 2020 al PIB espanyol hagués estat d'uns 3.500 milions d'euros, dels quals 2.500 es generarien en la ComunidadLa quantitat que tenia prevista gastar el Comitè Organitzador dels Jocs Olímpics (COIX) era de 2.400 milions, una xifra que esperava amortitzar amb la venda d'entrades i gràcies als patrocinis.

A aquests 2.400 milions caldria sumar els 2.500 del pressupost "no COIX" -que engloba la despesa que fan les Administracions i no es destina a les infraestructures-, segons les dades presentades per la pròpia candidatura. A més de les instal·lacions esportives, aquest pressupost s'hauria destinat a esdeveniments culturals i de promoció, a seguretat, etc. En el cas de Londres, per exemple, només la seguretat es va portar gairebé 664 milions d'euros al canvi.

En el que es refereix exclusivament a la candidatura -personal contractat, activitats i viatges de promoció, etc.- el càlcul més optimista, el de l'Ajuntament de Madrid, situa la despesa del consistori fins a la cerimònia de Buenos Aires per sobre dels 84 milions d'euros.

Les empreses que van recolzar al PP i han perdut la inversió


La candidatura de Madrid 2020 havia explicat no només amb el suport de les administracions públiques en mans del PP i els diners de la sanitat i educació privatitzades, sinó també amb el de diverses empreses privades. Un total de 39 companyies havien posat el seu granit de sorra perquè Madrid fos triada seu dels propers Jocs Olímpics (JJOO). Prop de 40 signatures havien recolzat la candidatura amb aportacions d'entre 800.000 i 50.000 euros.

Segons fonts de l'organització de Madrid 2020, s'havien aconseguit gairebé 14 milions d'euros a través d'inversions privades, enfront dels 11 milions de fons públics. De nou, s'havia apostat per un projecte públic-privat com ja ho va anar en el seu moment Barcelona'92, en un 40% i un 60%, respectivament.

Però, a diferència dels últims Jocs Olímpics a Espanya, aquesta vegada la injecció inicial ha caigut en sac trencat i la tornada que tindran les empreses partícips és zero.

Les més perjudicades

No obstant això, no totes han perdut el mateix. Cada companyia havia realitzat aportacions diferents i és que existeixen diferents classes fins i tot entre els patrocinadors. En la cúspide de la piràmide es troben els que més han desemborsat -800.000 euros- i a els qui se'ls ha batejat com a socis. Aquestes signatures han estat les més castigades del fracàs de Madrid 2020.

En aquest selecte grup figuren multinacionals de la talla de OHL, Accenture i Telefónica, el bufet d'advocats Garrigues, PWC o JCDecaux, entre uns altres. També hi havia representació bancària de la mà d'Isidro Fainé a través de La Caixa. La presència de la Telefónica que presideix César Alierta era una de les més destacades.

Telefónica repetia de nou com en el seu moment ja va fer amb la capital catalana a l'espera, com la majoria d'empreses, d'una tornada a nivell d'imatge i d'internacionalitzar, encara més, la marca. “Seria impensable no estar en el projecte de Madrid”, subratllaven fa uns dies fonts del grup. La companyia volia ser equànime i no deixar a la capital madrilenya en pitjors condicions. Al final, va guanyar amb Barcelona i ha sortit perjudicada amb Madrid.

Diners i altres aportacions

Per sota d'aquest grup estaven els patrocinadors preferents com Air Europa, la Càmera de Madrid i el despatx d'advocats emparentats amb la família reial Gómez-Acebo & Pombo que han invertit 400.000 euros en la candidatura.

A aquest import, a més, cal sumar-li altres extra que, encara que no s'hagin comptabilitzat, han engrossit, en alguns casos, la xifra final. Així, l'aerolínia espanyola liderada per Juan José Hidalgo havia posat a la disposició de l'organització un avió de la flota que havia vestit les millors gales per anar fins a Buenos Aires.

Totes les places eren business i amb el logotip de Madrid 2020 per onsevulla, tant en el propi avió com a l'interior amb gravats en les mantes, coixins, tovallons, etc. Es va creure, llavors, que tot era poc si finalment Air Europa es convertia en el transport oficial de Madrid 2020 d'haver estat la triada.

Els que menys han perdut


Amb la meitat d'aquesta injecció, 200.000 euros, havien apostat per la capital madrilenya altres patrocinadors oficials com Repsol, Santander, Pascual, Llorente & Conca, Madrid Visitors & Convention Bureau, Lend Lease i el Grup Redext. I a la cua de les donacions han estat altres 15 col·laboradors -entre ells Sacyr, Mahou, Torres, FCC o Renault- amb 50.000 euros cadascun.

Però, tampoc cal oblidar-se d'aquest grup d'empreses que, encara que no havien fet una aportació econòmica de forma directa també havien impulsat la candidatura per altres vies amb cert cost de la seva part. Eren els anomenats amics de Madrid 2020.

En concret, l'organització de Madrid 2020 havia xifrat en 398 milions d'euros els ingressos que s'aconseguirien només a través de patrocinadors nacionals. Aquesta quantitat significava el 22% de la recaptació total, estimada en més de 2.000 milions. No obstant això, aquestes quantitats s'han quedat en un simple somni que Madrid, finalment, no ha pogut complir.

L'oprobi mundial d'una delegació de vividors, borratxos i pocavergonyes


El tennista Rafa Nadal s'ha negat a utilitzar un avió privat que li posaven els feixistes de la federació espanyola de tennis per disputar la Copa Davis: “Tal com està el país no crec que sigui el moment de fer-li pagar un viatge a l'Estat”. Mentre, una caterva de pocavergonyes, xulos, feixistes i vividors de la política franquista del PP van tornar a Espanya des d'Argentina en el “jet” de Florentino Pérez i en l'avió de Mariano Rajoy però amb càrrec a l'erari públic, inclosa la vergonya sorruda nazi Ana Botella, que va deixar tiratge a la delegació espanyola que venia en el més incòmode vol regular, també pagat amb diners públics. Al vídeo, el discurs de la histèrica i burra cortesana.

Els Gómez Acebo van fer un 'pelotazo' de 1,5 milions


Bruno Gómez Acebo, nebot del Rei, i Marcos Gómez Acebo, nebot de la seva germana, la infanta Pilar de Borbón, van ocultar a Juan Carlos la comissió milionària que es van embutxacar per intermediar en la venda de Villa Giralda, una mansió que el monarca havia heretat del seu pare, Juan de Borbón, a la luxosa urbanització madrilenya Porta de Ferro, segons han revelat fonts molt properes a La Zarzuela.


Només el 3% dels defraudadors fiscals va legalitzar el robat amb l'amnistia del PP

Les comunitats autònomes de Madrid i Catalunya van concentrar el 64,2% de tots els diners recaptats per l'amnistia fiscal aprovada pel PP, una mesura extraordinària en vigor en 2012 a la qual es van acollir patrimonis ocults que solament van pagar pel 10% dels diners no prescrits i defraudats a l'Hisenda pública amb la complicitat del franquisme governant. El 97% dels estafadors segueix mantenint els seus actius ocults. El 71,8% de l'evasió fiscal procedeix dels grans patrimonis i corporacions empresarials lligades a la CEOE i al PP, la qual cosa suposa que uns 87.000 milions d'euros són robats cada any amb la impunitat concedida pels governs de oligarcas nazis de l'estat.

Segons els Tècnics del Ministeri d'Hisenda (Gestha), Madrid i Catalunya suposen més de 760 milions d'euros dels gairebé 1.200 milions recaptats, seguides a gran distància d'altres autonomies com a Comunitat Valenciana (124,2 milions), Andalusia (65,2 milions) i Galícia (44,6 milions).

En tot el país, l'adhesió dels contribuents a aquesta mesura va ser poc representativa hagut de, en gran manera, a la confiança a mantenir ocult el patrimoni en paradisos fiscals, així com els dubtes generats amb el recurs d'inconstitucionalitat que va presentar en el seu moment el grup socialista i la necessitat de presentar complementàries d'IVA i de l'Impost de Patrimoni.

L'amnistia va recaptar la meitat del pressupostat per Hisenda (2.482 milions)


Per Gestha, la recaptació de l'amnistia que va afectar principalment als anys 2008 a 2010, en relació a l'evasió total en aquests tres anys, suposa que menys d'un 3% de l'evasió total del país es va acollir a l'amnistia. És a dir, el 97% de l'evasió segueix mantenint els seus actius ocults. A més, creu que l'amnistia desincentiva el compliment voluntari.

Així, juntament amb la "declaració tributària especial" es van registrar ingressos de declaracions complementàries d'uns 350 milions per altres impostos relacionats amb les bases aflorades però exclosos de l'amnistia fiscal, com l'Impost de Patrimoni i l'IVA.

No obstant això, el conjunt de totes les declaracions complementàries en 2012 va aconseguir els 1.076 milions d'euros, un 7,5% més que en 2011, però si es descompten els 350 milions relacionats amb l'amnistia, les declaracions complementàries van caure fins als 726 milions, un 27,5% menys respecte als 1.001 milions d'euros ingressats en 2011.

Si s'analitza la recaptació per províncies, es comprova com la seva repercussió va estar molt concentrada en les autonomies que concentren el major nombre de grans patrimonis, a excepció d'Euzkadi i Nafarroa, els governs de la qual no van aprovar cap amnistia fiscal.

D'altra banda, la major participació de les grans fortunes es deu al fet que el 71,8% de l'evasió fiscal procedeix del frau comès per grans patrimonis i corporacions empresarials, la qual cosa suposa més de 42.000 milions d'euros que escapen cada any al control d'Hisenda.

A més, aquest frau està en sintonia amb les elevades quantitats de bitllets de 200 i 500 euros que se segueixen movent al nostre país, que representen el 75% de tot l'efectiu circulant en l'economia, segons les dades del Banc d'Espanya.

Amb aquestes dades , els Tècnics del Ministeri d'Hisenda consideren que l'Agència Tributària hauria de dedicar més esforç a perseguir el frau de les multinacionals i grans companyies del país, en comptes de concentrar al 80% dels recursos a investigar a autònoms, microempreses, pimes i assalariats.

El tirà genocida d'Aràbia Saudita pretén jutjar a Mursi i enderrocar al-Assad

Un ridícul i il·legal "comitè conjunt" format per l'Autoritat de Guanys Il·lícits i l'Autoritat per al Control Administratiu i la Recerca de Fons Públics del govern il·legítim i colpista egipci s'ocuparà d'inventariar els havers de Mursi, la seva esposa i els seus fills, en un nou i arbitrari acte de repressió i intent de criminalització dels Germans Musulmans i els islamistes enderrocats en general. Això succeeix dies després que el ministre saudita d'Afers exteriors, Saud al-Faisal (foto amb Kerry), confessés que el seu país havia dedicat gran quantitat de diners a finançar els cops d'estat a Egipte.

La mesura es dóna amb la finalitat d'emetre un informe sobre la legalitat de l'origen i la situació actual dels béns del deposat mandatari. En un nou intent per reprimir a Germandat Musulmana, es manipula un suposat malbaratament de diners durant la campanya de Mursi per a les eleccions presidencials de juny de 2012.

Això succeeix dies després que el ministre saudita d'Afers exteriors, Saud al-Feisal, confessés que el seu país havia dedicat gran quantitat de diners a finançar els cops d'estat a Egipte.

Des del passat 3 de juliol, quan l'Exèrcit va enderrocar a Mursi, primer president democràticament electe al país nord-africà, després del cop contra Hosni Mubarak, Egipte tornar a ser escenari de disturbis generalitzats que el porten a la ruina.

El 5 de juliol, el líder de l'agrupació, Mohamed Badie, detingut així mateix el 20 d'agost, va qualificar de “il·legal” la destitució del president Mursi i va assegurar que milions de partidaris del exmandatario seguiran manifestant-se fins a aconseguir la seva restitució. Des de llavors, un gran nombre d'enfrontaments entre partidaris de l'expresident i les forces de l'ordre ha provocat la mort de centenars de persones.

Des que les forces de seguretat van reprimir l'asseguda dels partidaris de Mursi fa gairebé un mes en la mesquita de Rabaa al-Adawia i a la plaça d'Al-Nahda, els agents governamentals han prioritzat l'arrest de líders de la Germanor Musulmana en diferents províncies: més de 2.000 integrants han estat arrestats sense cap acusació i més de mil han perdut la vida, així com desenes de milers han resultat ferits per l'exèrcit colpista com a conseqüència de la sagnant repressió.

Aràbia Saudita és la tirania que domina la Lliga Àrab (LA) i que, injectant fortes summes de diners, s'esforça per mantenir els règims dictatorials sunnites a la regió i evitar el sorgiment d'aixecaments populars d'alliberament en els Estats àrabs.

El tirà fonamentalista de Riad i amo del negoci de la Meca és a més un dels opositors de la Germanor Musulmana i suport de l'Exèrcit colpista egipci, que va enderrocar al primer president democràticament electe a Egipte, Mohamad Mursi.

La tirania saudita recolzarà a EUA en un atac a Síria

El secretari d'Estat nord-americà, John Kerry, va assegurar el diumenge que Aràbia Saudita estaria al costat de Washington en un possible atac militar contra Síria: “Ells recolzen l'atac”, va dir Kerry -confirmant el que tothom sap pures Arábia lidera el finançament dels terroristes i la campanya internacional contra Síria, com ja ho va fer contra Líbia i a Egipte-, després de la reunió amb el canceller saudita Saud al-Faisal, a París, on va dialogar a més amb ministres de la Lliga Àrab per recaptar el suport d'aquests països -que ja es van negar majoritàriament la setmana passada a qualsevol intervenció- a participar en l'atac a Síria.

No obstant això, Aràbia Saudita, un aliat estratègic d'EUA a la regió i opositor al Govern del president sirià, Bashar al-Rostiu, ara com ara no ha fet una crida pública a una intervenció militar internacional a Síria, limitant-se a treballar d'amagat, com un estat terrorista que és.

D'acord amb els analistes, no hi ha dubte que el regne retrògrad i terrorista saudita oferirà les seves bases aèries i equipaments militars a una coalició occidental que intervingui a Síria, però descarten una participació directa de Riad en tal ofensiva, arguyendo que aquesta podria augmentar l'antipatia en la península Aràbiga contra les forces occidentals que s'involucren en assumptes àrabs.

EUA demana a UE retardar aplicació de sancions contra Israel


John Kerry ha instat a la Unió Europea (UE) a retardar les sancions que tenia previst emetre en contra del règim sionista d'Israel pels seus assentaments il·legals als territoris ocupats de Palestina, segons un alt funcionari d'EUA

El 19 de juliol, la UE va adoptar una sèrie de pautes, que prohibia a les seves 28 membres el finançament de projectes en els assentaments il·legals israelians en Al-Quds (Jerusalem), Cisjordània o els alts del Golán, que el règim il·legal i criminal de Tel Aviv va ocupar durant la guerra de l'any 1967.

La prohibició va causar gran indignació entre els funcionaris israelians, fins al punt que el primer ministre del règim sionista, Benyamin Netanyahu, i ​​el president, Shimon Peres, van amenaçar que la nova directiva podria soscavar els intents de Kerry per rellançar les negociacions entre el règim d'Israel i l'Estat de Palestina.

Un alt funcionari del Departament d'Estat d'EUA, el nom del qual no va ser esmentat en els informes, ha revelat que en la cita mantinguda el dissabte amb els ministres d'Exteriors de la UE a la capital lituana, Vilnius, Kerry va demanar als seus socis europeus ajornar els embargaments.

L'imperi preveu un potent atac a Síria de "72 hores"


Obama i el Pentàgon han ampliat els seus plans del possible atac a Síria, que ara inclouen una forta descàrrega de míssils durant tres dies tant des del mar com des de l'aire, va informar avui el diari Los Angeles Times.

Un home de 107 anys mor en enfrontar-se a tirs amb la policia

Un home de 107 anys va resultar mort després d'enfrontar-se a tirs amb la policia en una casa d'Arkansas la nit del dissabte. Segons el Departament de Policia de Pine Bluff, al sud de Little Rock, capital d'Arkansas, els fets es van produir després que un equip d'agents rebés una trucada per l'assalt a un habitatge de la localitat: "Quan van arribar, van determinar que s'havia produït un assalt contra dos individus a la residència", va indicar el tinent David I. Price, un portaveu policial en un comunicat.

En aproximar-se a l'habitació on se suposava que s'amagava l'agressor, va agregar Price, els agents van ser rebuts amb trets per part de l'individu, que més tard va ser identificat com Monroe Isadore. Després de protegir-se, van sol·licitar ajuda i reforços, entre ells un equip d'agents especials del SWAT, els qui van començar les negociacions amb Isadore.

No obstant això, i davant la falta d'acord, els policies van decidir introduir gas en l'habitatge per provocar la sortida de l'home, que estava armat amb una escopeta.

En aquest moment, Isadore va començar a disparar de nou als agents els qui van respondre al foc i finalment van aconseguir abatre a l'ancià. Cap policia va resultar ferit durant el tiroteig, va precisar el portaveu policial. Es desconeixen els motius de l'assalt dut a terme per l'ancià de 107 anys i la recerca sobre el succeït segueix en marxa.

Les ambulàncies comencen avui una vaga de quatre dies

Els treballadors del sector de les ambulàncies comencen aquest dilluns una vaga de quatre dies. Del 9 al 12 de setembre, protestaran contra la reducció d'un 9,2% a les nòmines. Una mesura que, des del seu punt de vista, és il·legal perquè no està inclosa a les clàusules dels contractes de concessió pública. Això, després que els sindicats i la patronal ACEA no hagin arribat a un acord tot i la mediació del Tribunal Laboral de Catalunya. Imatge: Joan Grau Cánoves.

Els serveis mínims decretats durant aquesta vaga han de garantir el transport en els casos d'urgències i en el d'aquells pacients que requereixin serveis d'hemodiàlisi o oncologia.

Després que la patronal anunciés la rebaixa salarial el mes de juliol, l'absència d'entesa entre les parts ha desembocat en una vaga que comença aquest dilluns i s'allargarà fins dijous.

El Govern ha determinat que els serveis mínims per la vaga d'ambulàncies dels dies 9, 10, 11 i 12 de setembre han de garantir el transport en els casos d'urgència, tant accidents com trasllats intrahospitalaris, a més de per a aquells pacients que requereixin serveis d'hemodiàlisi o oncologia.

L'ordre signada pel conseller d'Empresa i Ocupació, Felip Puig, recorda que el transport de malalts i accidentats és un servei essencial. El text també constata que seran les empreses qui determinin el personal estrictament necessari per al funcionament d'aquests serveis mínims.

L'oprobi mundial d'una delegació de vividors, borratxos i pocavergonyes

El tennista Rafa Nadal s'ha negat a utilitzar un avió privat que li posaven els feixistes de la federació espanyola de tennis per disputar la Copa Davis: “Tal com està el país no crec que sigui el moment de fer-li pagar un viatge a l'Estat”. Mentre, una caterva de pocavergonyes, chulos, feixistes i vividors de la política franquista del PP van tornar a Espanya des d'Argentina en el “jet” de Florentino Pérez i en l'avió de Mariano Rajoy però amb càrrec a l'erari públic, inclosa la vergonya sorruda nazi Ana Botella, que va deixar tirada a la delegació espanyola que venia en el més incòmode vol regular, també pagat amb diners públics. Al vídeo, el discurs de la histèrica i burra cortesana.

I és que a Buenos Aires, independentment del ridícul final, es va viure una llarga “tabola” amb càrrec al contribuent espanyol: estades en hotels de cinc estels, opípars menjars a l'Hotel Hilton i ministres, assessors, alcaldes i fins a regidors que es van apuntar a la festa autoinvitándose, entre ells fins i tot diversos polítics de pobles de Madrid. La connexió de televisió va fallar, Ana Botella va indignar amb la seva estupidesa i ignorància a milions d'espanyols amb el seu anglès chapucero al Rajoy, el seu pinta de vella i decrépita menina empolainada i l'actitud del grup de mamons davant una pregunta sobre la destrucció de proves (borses de sang) per ordre de la jutgessa Julia Patricia Santamaría que investigava el dopatge (i no va ser sancionada pel CGPJ) va airejar la situació de la injustícia feixista i corrupta a Espanya, encara que la delegació espanyola no va parar esment als discursos, sota la borratxera crònica dels castissos lladres…

Si a això vam sumar la massiva corrupció política, la ruïna econòmica, l'atur descomunal, la falsificació d'enquestes i dades que habitualment practiquen les nostres elits, el balafiament en la despesa pública enfront de l'extrema crueltat extractiva cap als ciutadans, era previsible que la pregonada i anunciada victòria de Madrid com a seu dels Jocs Olímpics fos tan sol l'última mentida que la classe política i mediàtica espanyola va voler fer empassar als ciutadans. I com era d'esperar, quan es va consumar la derrota, almenys dos avions privats van recollir a polítics i empresaris en el seu retorn a Madrid, mentre la delegació olímpica espanyola es quedava tiratge a Buenos Aires per tornar en vol regular.

Els dos avions privats que van fugir ràpidament de Buenos Aires després de la setmana de festa amb càrrec al contribuent però amb amarg final van ser el del president del Reial Madrid, Florentino Pérez i el del president del Govern, Mariano Rajoy. En el primer va viatjar el president de la Comunitat de Madrid, Ignacio González, acusat de corrupció pel sindicat policial SUP, que va investigar una casa seva a Marbella com a pagament per un suborn, assumpte també frenat en instàncies judicials. Allí tan sol va poder pujar el jugador de bàsquet Felipe Reyes.

Al segon avió es va encimbellar Ana Botella, que després del seu desastrós i còmic discurs a Buenos Aires, va deixar tiratge a la delegació olímpica i va tornar amb els altres polítics en el seu avió privat, concretament amb Mariano Rajoy, García Margallo, José Ignacio Wert, José Manuel Soria i el cap de l'Oficina del president de Govern, Jorge Moragas.

Aquest avió va realitzar el vol d'anada procedent de Moscou i va fer escala a Las Palmas, on es va baixar el ministre d'Economia, Luis de Guindos, que al seu torn va tornar a Madrid en un altre vol. Per contra, el tennista Rafael Nadal, en un gest exemplar, va rebutjar l'oferiment de la federació espanyola de tennis perquè amb diners públics viatgés en un avió privat des de Nova York per disputar a Madrid la Copa Davis enfront d'Ucraïna: “Tal com està el país no crec que sigui el moment de fer-li pagar un viatge a l'Estat”.

I és que els nostres càrrecs públics gasten a mans plenes i no poden evitar-ho. Ana Botella va ser vista en Pati Bullrich, un dels centres comercials més luxosos de la capital argentina, on va tirar de targeta de valent. La periodista Beatriz Candel, des de Buenos Aires, va ser testimoni dels opípars menjars que es van donar els polítics espanyols: “la resta de la delegació de Madrid 2020 està esmorzant en una zona annexa a l'hotel Hilton de la capital argentina, on se celebra l'assemblea del moviment olímpic” o “La delegació de Madrid a Buenos Aires s'ha retirat a reposar forces després de la presentació“…

Un altre periodista, Juan Jiménez, va prendre nota de com als nostres polítics els agraden solament els hotels de cinc estels: mentre la delegació olímpica s'allotjava en un hotel NH City Tower, uns altres ho feien “a l'Hotel Hilton, on Alejandro Blanco i Ana Botella fan lobby nit i dia” al costat de Teresa Zabell, ex-eurodiputada del PP “i Samaranch junior”, el fill del president del COI que va heretar la canonjía del seu pare.

A la “festa” del viatge a Argentina es van apuntar també alcaldes i regidors de les ciutats subsedes de Madrid: Rita Barberá (València) -que ho va fer en ple procés d'imputació per el “cas Urgangarín”-, Còrdova (José Antonio Nieto (PP), Màlaga (Francisco de la Torre, PP, amb una extensa delegació), Getafe (Juan Soler, PP), així com representants de Barcelona, Zaragoza, Valladolid i fins a de Paracuellos del Jarama, doncs es va veure també al seu alcalde, Fernando Zurita (PP). En el segon viatge a Buenos Aires, dos dies abans de l'acte, van embarcar en la T1 de Barajas en un vol de Air Europa altres 180 convidats, entre ells l'actriu Amaia Salamanca i Javier Hidalgo, el fill de l'amo de “Air Europa”.

El poc que li importava la posada en escena als nostres polítics i el molt que van gaudir en el viatge ho revela una anècdota: l'assessor de Rajoy, Jorge Moragas, i l'alcalde de Màlaga, Francisco de la Torre, no paraven de parlar a l'esquena de Letizia Ortiz quan parlava Felipe de Borbó en la tribuna.

Aquesta falta d'educació va provocar que Letizia es girés cap a la fila posterior i amb el dit índex de la mà dreta en els llavis, els demanés a tots dos que callessin. La reacció de l'idiota fatxenda Moragas va ser tornar la cara cap a la princesa i retornar-li un gest similar al seu.

El cost de les festes pel COI de Madrid ronda els 3 milions d’euros que pagarem tots


Amb la derrota olímpica de l'incompetent Botella i la festa de Madrid 2020 es perd la possibilitat de recuperar la inversió realitzada per impulsar la candidatura madrilenya que, pel cap baix, segons dades dels expedients tancats que recull la mateixa web, és d’uns tres milions d’euros. Els vestits de Rajoy, l’alcaldessa Botella i altres membres de la delegació espanyola, mitjançant una contracte amb El Corte Inglés de la falange, de confecció i subministrament de l’uniforme dels membres de la candidatura olímpica, han costat 42.895,20 euros, IVA exclòs.

València: el PP del PV contra el PP estatal?

El president valencià, Alberto Fabra, es juga demà dimarts el seu futur polític. Així ho interpreten destacats membres del PP valencià perquè al Congrés es votarà la possible reforma de l'Estatut valencià per permetre el mateix nivell d'inversions a la Comunitat Valenciana que a Catalunya o Andalusia, una iniciativa que es va aprovar per unanimitat en les Corts Valencianes fa ja temps que persegueix que es reconegui la seva infrafinanciació.

La qüestió clau en aquest assumpte és que el PP nacional vol votar en contra de la iniciativa perquè, d'aprovar-se, permetria obrir una via d'incalculables conseqüències no només a València, sinó en altres autonomies governades pels populars. I en el PP valencià no són poques les veus que admeten que de rebutjar-se la iniciativa Alberto Fabra podria sortir molt erosionat. Suposaria que els populars estan en contra que la Comunitat Valenciana tingui un millor finançament, just ho contrario que pregona en tots els fòrums el PP valencià i el seu president.

La iniciativa ha estat paralitzada al Congrés dels Diputats en dues ocasions. Té lògica, doncs els populars valencians, que van recolzar la idea a València quan el president era José Luís Rodríguez Zapatero, no desitjaven abordar un debat de tal magnitud no només per no incomodar a Mariano Rajoy, sinó per no obrir un segon front reivindicatiu de certa complexitat quan el procés sobiranista català està en plena ebullició. El problema més greu és que en el PP valencià es creuen massa picabaralles internes en aquest moment.

D'un costat, Alberto Fabra, segons reconeixen fonts consultades, vol que el PP nacional voti a favor d'aquesta iniciativa; el que reforçaria la seva figura i atorgaria credibilitat al seu discurs. De fet, ha intensificat en les últimes hores els contactes amb membres de la direcció nacional per aconseguir aquesta fi. Creuen que a partir d'aquí s'inicia un tràmit parlamentari nacional llarg i complex que permetria introduir esmenes i, el més important, guanyar temps, que és el que necessita el president valencià, abans de la votació final d'una reforma de l´Estatut que a més ha de ser sotmesa a referèndum a València. Però Fabra té massa enemics interns en el seu partit, enemics que volen, senzillament, que es visualitzi el que qualifiquen de “debilitat” del president per reivindicar un millor finançament al Govern Español.

Alguns fins i tot proposen que els diputats valencians del PP al Congrés la votin a favor si la direcció nacional no la recolza. Però això seria realment greu per als populars, doncs la iniciativa tiraria endavant, ja que el PSOE, CIU, IU i altres forces polítiques també donaran el seu vot favorable. És a dir, el PP de Mariano Rajoy necessita al partit unit, utilitzar la seva majoria absoluta -inclosos els diputats valencians-, si pretenen rebutjar-la. No pot haver-hi fugida de vots.

En la votació de matí és probable que es trobi, de forma significativa, el principi de la fi del PP valencià si no s'aconsegueix treure endavant la iniciativa. No hi ha tema que condicioni tant la política valenciana com la necessitat d'un millor finançament. L'asimetria assolida sobre el dèficit no és més que pa per avui i gana per a matí. La Comunitat Valenciana necessita, en el termini més curt possible, un canvi del model, o en cas contrari els seus serveis públics entraran en un procés de degradació insostenible, com així assenyalen tots els informes tècnics que sobre aquesta qüestió han realitzat, entre uns altres, la Universitat de València o l'Associació Valenciana d'Empresaris, AVE. Un exemple de la greu situació és que els alumnes valencians de Primària i Secundària ja no tenen cap tipus d'ajuda econòmica per comprar llibres de text en aquest curs escolar.

Ni els greus casos de corrupció, que estan deteriorant l'estructura interna del PP valencià i la seva imatge exterior, ni la crisi del discurs hegemònic del partit que lidera Alberto Fabra pot comparar-se a aquest efecte que tindrà, l'any 2015, la infrafinanciación valenciana. Aquest any hi haurà eleccions autonòmiques i locals, i les enquestes ja vaticinen una derrota del PP valencià.