diumenge, 10 d’octubre de 2010

Miralles demana al govern desistir de la B-40

Jordi Miralles, coordinador general d’EUiA i diputat al Parlament, participà ahir matí en la manifestació contra el 4t cinturó (B-40) a Lliça d’Amunt, acompanyat pel regidor d'EUiA de Lliçà, Francisco León, el coordinador d'EUiA al Vallès Oriental, Jose Montero, i per membres i amics d'EUiA i d’Alternativa Jove-Joves d’EUiA de diversos municipis de la comarca. El diputat d’ICV-EUiA volgué donar suport a les reivindicacions de la ciutadania i de totes les forces polítiques del municipi. Des de Lliçà, Miralles demanà al Govern espanyol “que sigui sensible a les peticions del municipi, del territori i del Govern català, i que rectifiqui”, retirant el projecte de 4t cinturó.

Miralles ha acompanyat la ciutadania del Vallès Oriental per “dir que no a una infraestructura que és cara, antiga, que trinxa el territori i que no resol els problemes de mobilitat”. En aquest sentit, Miralles ha instat l’executiu central a “prendre nota” de manifestacions com la d’avui i la de la setmana passada a Sabadell, i a tenir en compte que la Ronda del Vallès, impulsada pel Govern català i emmarcada en el Pacte Nacional per les Infraestructures, és una alternativa al 4t cinturó.

Francisco León, regidor d’EUiA de Lliçà, ha valorat la manifestació com un gran èxit i ha felicitat la ciutadania de Lliçà. León també ha manifestat el seu rebuig al 4t cinturó i el seu recolzament a les Rondes del Vallès acordades en la redacció del pla territorial metropolità. El regidor ha recordat que la coalició d’ICV-EUiA ha estat una de les impulsores de la manifestació d’avui i d’altres accions que tenen per objectiu combatre la proposta del 4rt cinturó.

Aproximadament 800 persones han participar en la manifestació de Lliçà que ha tallat la C-17 i que estava convocada per la ciutadania de Lliçà, per tots el grups municipals i per una seixantena d’entitats locals. La protesta ha acabat amb la lectura del manifest conjunt de rebuig al quart cinturó que els cinc grups polítics del consistori (ICV-EUiA, ERC, PSC, CiU i PP) van signar el 8 de setembre i van aprovar en un ple extraordinari del 16 de setembre.

Les subvencions de la CEOE

Si els diners són poder, les patronals d'aquest país, agrupades a la Confederació Espanyola d'Organitzacions Empresarials (CEOE), atresoren una bona part. Tota la CEOE, incloses les confederacions territorials i sectorials (tipus d'agrupacions en les que està dividida la patronal), mou a l'any 587 milions d'euros. És el seu pressupost d'ingressos i de despeses per a aquest exercici, d'acord amb les dades de la memòria de 2010 de la mateixa institució, i gran part procedeix de diners públics.

La xifra mareja si es té en compte que és més del doble del pressupost amb què compten durant aquest any el Congrés dels Diputats i el Senat junts (231 milions) i gairebé la meitat de la despesa en ajudes que podrà donar el Ministeri de l'Habitatge el 2011.

El seu poder no seria tant si no poguessin sufragar part de les seves despeses gràcies als diners de tots els contribuents. Un 68% d'aquests ingressos de 587 milions, aproximadament 400 milions, provenen de subvencions públiques, ja sigui de l'Estat com de les comunitats autònomes, pel concepte de cursos de formació, segons dades de 2010 de la Fundació Tripartida per a la Formació en el Treball, que gestiona aquestes ajudes. Aquesta partida és finalista, és a dir, les patronals territorials i sectorials han d'utilitzar-la només per impartir cursos, però diverses fonts internes de la patronal qüestionen que el total d'aquests diners es destini a aquesta finalitat i no a costejar altres despeses.

No és possible saber-ho perquè els comptes auditats i desglossats de tota la CEOE són un dels secrets millors guardats a la seu que l'organització té en el barri Salamanca de Madrid. "L'única cosa que presenten és un quadre resum quan s'aproven els comptes", es queixa més d'un membre de la junta directiva, amb 221 membres.

Tampoc no hi ha un gran desglossament dels comptes de la cúpula central, és a dir, estrictament de l'estructura de la CEOE, sense comptar organitzacions territorials i sectorials. Però la informació pública del BOE i del Ministeri de Treball revela que almenys el 42% dels ingressos de l'any passat de l'estructura central de la CEOE (26 milions) procedeix de subvencions públiques, és a dir, 11 milions d'euros. D'aquest muntant, almenys 9,3 milions provenen del Servei Públic d'Ocupació Estatal. L'organització percep altres 1,8 milions per participar en òrgans consultius de Treball i els seus organismes, com el Consell Econòmic i Social o la Fundació per a la Prevenció de Riscos Laborals. També cobra ajudes pel Consell Superior d'Investigacions Científiques, l'Agència Espanyola de Normalització i Certificació o Protecció de Dades, entre altres.

Pel que fa a les despeses, els comptes revelen que la patronal té una plantilla de 3.729 persones de les quals, 130 treballen per a la cúpula de l'organització. A més, la patronal es distribueix en 486 seus que ocupen 285.468 metres quadrats.

Amb tantes subvencions, quina part dels ingressos de la CEOE procedeix de les quotes dels seus afiliats? Per al conjunt de l'organització no hi ha dades exactes. Sí que hi ha informació referent a l'estructura central, i les dades indiquen que només una quarta part dels 26 milions que va ingressar l'any passat la CEOE va procedir de les quotes estrictament empresarials (6,6 milions), segons el resum de comptes a què ha tingut accés Públic. Aquestes quotes varien en funció del poder que es vulgui tenir en la patronal. Cada vocal de l'assemblea general, amb 818 membres, té un cost que ronda els 8.000 euros. Totes les agrupacions tenen almenys un i la que vol tenir més per sumar més vots, només ha de pagar per això. El sistema, en la pràctica, suposa que l'organització que més paga és també la que més vots té en l'assemblea general, que és l'òrgan que decidirà el nou president en les eleccions, reformarà els estatuts i aprovarà els pressupostos.

Bàsicament, cada empresa paga la seva quota a l'organització provincial o sectorial en què estigui integrada i aquesta, després de quedar-se amb una part, la traspassa a la CEOE. En les grans patronals autonòmiques, la quota mínima de cada empresari és de 3.000 euros a l'any. Hi ha una altra partida d'aportacions que, segons fonts internes, també procedeix de les empreses. Són els pagaments directes de grans corporacions, que injecten entre 200.000 i 300.000 euros a l'any cada una.

225.349 fills i nets d’exiliats demanen la nacionalitat

Un total de 225.349 de fills i nets d’espanyol exiliats han presentat la seva sol.licitud per a accedir a la nacionalitat espanyola a través de la regulació que estableix la Llei 52/2007 de Memòria Històrica. Aquesta xifra correspon a la data del 7 de maig de 2009, dia en què el portaveu parlamentari d’Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, va registrar al Congrés una pregunta per escrit sol.licitant aquestes dades. L’Executiu ha respòs ara, 16 mesos després, que “segons les dades consolidades, a data de la pregunta” d’aquestes 225.349 “s’han aprovat 117.242 i s’han inscrit 112.286 com a nous ciutadans espanyols”.

En la seva iniciativa parlamentària, a més de per les dades ja esmentades, Llamazares sol•licitava informació a l’Executiu sobre “quines mesures s’han pres per a què els funcionaris dels registres coneguin la mencionada llei i els procediments relatius al reconeixement de la nacionalitat espanyola” i “quines mesures pensa adoptar el Govern per a accelerar la resolució dels expedients i, molt especialment, per a abreujar el tràmit d’assentament de les partides en el Registre Civil de Madrid”.

L’executiu respon que “pel que fa a les mesures adoptades per a donar compliment a la norma citada, s’ha de destacar que el Ministeri de Justícia va presentar recentment al Consell de Ministres un pla de xoc per a reduir els temps d’espera al Registre Civil Central, que permetrà la posada en marxa de diverses mesures destinades a agilitzar l’obtenció de certificats, inscripcions i altres sol.licituds, el retard dels quals afecta els drets de la ciutadania”.

El Sucre, moneda virtual de l'ALBA

Àngels Martínez Castells: Ens adonem de la importància d'una organització com l'Alternativa Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica (ALBA)? Veuen l'amenaça que suposa per al BM i el FMI que triomfi un projecte radicalment alternatiu com el Banc de Sud i el que pot arribar a representar en el joc d'escacs del sistema monetari internacional que comenci a operar una moneda - de moment virtual - com el SUCRE? Totes aquestes preguntes vénen al cas perquè acabo de llegir a l'Agència Catalana Sírius (amb font original en Telesur), la notícia segons la qual Bolívia i Veneçuela acaben de realitzar la primera transacció conjunta a través del SUCRE (Sistema Unificat de Compensació Regional de Pagaments ), que vindria a ser la nova moneda -de moment virtual- de l'ALBA: Alternativa Bolivariana per als Pobles de la Nostra Amèrica.

No saben com m'alegra la notícia, perquè el Banc del Sud semblava com letàrgic, encara que va ser creat a finals de setembre de l'any passat entre set països sud-americans a l'illa de Margarita, amb un capital autoritzat de 20.000 milions de dòlars. Els signataris van ser la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández, i els del Brasil, Luiz Inácio Lula da Silva, de Bolívia, Evo Morales, d'Equador, Rafael Correa, del Paraguai, Fernando Lugo, d'Uruguai, Tabaré Vásquez i de Veneçuela, Hugo Chávez.

Anteriorment, en el passat mes de maig del 2009, els ministres d'Economia dels set països havien aconseguit a Buenos Aires l'acord definitiu per a crear l'entitat bancària (la creació ja havia estat pactada de fet el desembre de 2007) i van advocar a favor que el Banc es posés en marxa "com més aviat" per aconseguir "la integració financera" dels països que ho van impulsar.

Els set mandataris que van segellar el conveni constitutiu de l'entitat han coincidit en repetides ocasions en indicar que aquest Banc apunta a finançar el desenvolupament econòmic de Sud-amèrica amb un model completament diferent al del Fons Monetari Internacional (FMI) i del Banc Mundial (BM). De fet, el president Eduardo Correa ho havia explicat l'abril del 2009 en relació a la crisi, la blobalización i el deute - i sentint-lo es cau en el compte de les moltes raons que la reacció tenia (i té) per donar el cop d'estat de fa pocs dies que va estar a punt d'acabar amb la seva vida.

Val la pena saludar aquests primers passos del Banc del Sud conscients de l'enorme repte que representa per l'hegemonia imperial del dòlar, i donar tot el nostre suport a aquest esforç concret, real i molt valuós per millorar les condicions de vida dels pobles d'Amèrica Llatina i aconseguir unes relacions internacionals més justes.

Del document polític de la V Cimera de l'ALBA:
"L'ALBA es basa en els principis de solidaritat, cooperació genuïna i complementarietat entre els nostres països, en l'aprofitament racional i en funció del benestar dels nostres pobles, dels seus recursos naturals-inclòs el seu potencial energètic-, en la formació integral i intensiva de l' capital humà que requereix el nostre desenvolupament i en l'atenció a les necessitats i aspiracions dels nostres homes i dones".

Destituït el gerent del Consell Comarcal del Barcelonès, Imanol Pujana

El gerent del Consell Comarcal del Barcelonès, Imanol Pujana, ha estat destituït del càrrec, després que el seu nom aparegués al sumari del cas Pretòria, la trama de corrupció urbanística amb epicentre a Santa Coloma i de la qual ara es compleix un any, com a enllaç entre Luigi i un alt càrrec de Proinosa. El cessament es va fer públic en el ple del Consell, celebrat aquest dimecres, tot i que, dies abans, el seu president i primer tinent d'alcalde de l'Ajuntament de Coloma de Gramenet, Joan Carles Mas (PSC), havia informat els grups polítics de la intenció d'incloure en l'ordre del dia la destitució de Pujana, fent servir, però, una fórmula molt més elegant, “deixar sense efecte” el seu nomenament.

Precisament, aquest dimecres era el primer ple al qual havia d'assistir Imanol Pujana, ja que havia estat de baixa per malaltia els últims mesos. Aquest ha estat el motiu pel qual la destitució no s'ha produït abans, ja que, des del moment en què es va conèixer que el seu nom apareixia al sumari de la trama, els grups de CiU, ICV-EUiA i ERC van demanar el seu cap. Algunes fonts apunten que Joan Carles Mas no hi va posar traves, però sí que va demanar temps fins que Pujana es recuperés.

Fins ara, les seves funcions dins la gerència les ha dutes a terme el mateix president del Consell Comarcal i la secretaria general. De moment, no hi ha substitut immediat per omplir el buit deixat per Pujana.

Enllaç de Luigi

Pujana ha estat esquitxat pel cas Pretòria, tot i que no ha estat imputat. El primer projecte al qual se'l vincula és el de la construcció d'una residència social als antics pavellons de l'hospital de l'Esperit Sant, a Coloma de Gramenet.

Segons les converses interceptades per la Guàrdia Civil incloses al sumari del cas, un alt càrrec de Proinosa va contactar amb el cervell de la trama urbanística, Luis García Sáez, Luigi, per tractar d'adjudicar-se la construcció de l'equipament. En la conversa, Luigi ho va donar per fet: “Com que tenim Imanol Pujana, tot això està més que garantit”, va dir.

El ja exgerent del Consell –que aleshores era patró de l'hospital colomenc– hauria estat l'enllaç d'aquesta l'operació que, finalment, no va fructificar. El segon projecte investigat per la trama en què participa Pujana és en el concurs del tanatori d'Adrià de Besòs. Segons la investigació, ell i Luigi haurien contactat per manegar el concurs d'aquest projecte. La investigació recull que, un cop es va tancar el tracte, tots dos van parlar de comissions.

Si Buenaventura Muñoz és fill d'un alcalde franquista, el mateix passa amb Josep Singla, propietari de Proinosa i membre d'una saga rància de la burgesia que creix durant la dictadura. Cal no oblidar que la participació de Prenafeta i Alavedra, implicats en altres nombrosos escàndols relacionats amb els governs de Pujol, són al seu torn un pont amb l'especulació iniciada a la Barcelona olímpica de Samaranch, Narcís Serra, Arcadi Calzada i els Millet. I al seu torn, empreses com Limasa, Proinosa o Ferrovial, cobreixen i participen en tots els àmbits econòmics i polítics governats per PP-PSOE, incloses València i Màlaga. Un embull de terbolesa tenyeix els últims anys de postfranquisme.

Josep Singla i Proinosa

Nascut a la capital de l'Anoia el 1947, Josep Singla Barceló és el primer dels quatre fills de Josep Singla Morera, farmacèutic i alcalde de la Igualada franquista entre 1957 i 1963, a més de diputat provincial. La família Singla és una de les més conegudes d'Igualada, on ha mantingut actiu el negoci farmacèutic a la Rambla (traslladada al carrer del Mestre Montaner).

L'igualadí és una persona molt significada en la professió, com ho demostren els càrrecs de vicepresident primer del Gremi de Constructors d'Obres de Barcelona, membre de la junta directiva de la Cambra Oficial de Contractistes d'Obres de Catalunya i integrant del consell d'administració de l'empresa mixta Gestora de Runes, a més de figurar com a president de la Cambra de Comerç de Kazakhastan a Espanya.

Va utilitzar la seva coneguda amistat amb el regidor Bartomeu Muñoz per influir en molts municipis de l'Anoia, de color socialista. Un d'ells és Òdena. Amb el seu alcalde, Francesc Guisado, el president de Proinosa va signar un conveni pel qual la família Singla i el Consorci de la Zona Franca es comprometien a finançar el Pla d'Ordenació Urbanística Municipal (POUM). Havien de pagar a mitges els 414.691 euros que una empresa externa va pressupostar pel document urbanístic, llevat que, finalment, el municipi d'Òdena aconseguís una subvenció de la Generalitat per a finançar aquest tipus de planificacions urbanes. Una martingala de consideració.

Fa pocs dies la constructora Altiare, l'antiga Proinosa que va canviar de nom a l'abril, propietat de la família igualadina Singla, presentà concurs de creditors a causa, segons l'empresa, de "factors externs a l'empresa", com la crisi econòmica, la restricció creditícia i els retards en els cobraments de clients privats i públics. L'empresa té un passiu de 97 milions, el 72,21% dels quals són deutes amb els proveïdors, el 14% préstecs d'entitats bancàries i el 13% deutes amb hisenda. Els deutes amb el personal sumen només el 0,52% del passiu, segons van explicar fonts de la companyia.

El projecte Cúbics

Proinosa va canviar el seu nom pel d'Altiare l'abril, després que Josep Singla quedés en llibertat amb fiança arran de la seva detenció en l'operació Pretòria. Segons la investigació de la trama de corrupció urbanística, l'empresa municipal de Santa Coloma de Gramenet, Gramepark, va encarregar 29 projectes sense contractació pública i justificació. Proinosa va ser l'adjudicatària de la majoria d'aquests projectes, entre els quals la construcció de quatre aparcaments, malgrat no haver quedat en primera posició respecte a l'oferta econòmica realitzada.

El conseller delegat d'aquesta companyia amb seu a Madrid, Manuel Carrillo, ha estat imputat pel jutge Baltasar Garzón per un presumpte delicte de suborn. L'acte del jutge sosté que Carrillo -actualment en llibertat sota fiança després d'abonar 100.000 euros- va lliurar a l'alcalde de Santa Coloma, Bartomeu Muñoz, 6.480 euros perquè se li prorrogués la concessió del servei de neteja.

La companyia, que té la seu a l'Hospitalet de Llobregat, va obtenir, el 2008, un benefici de 6,1 milions d'euros i va incrementar el 14% la seva facturació, fins als 210 milions d'euros. Enguany, l'empresa preveia entrar al mercat d'Eslovàquia, Líbia i Algèria.

Durant l'últim exercici, l'activitat de Proinosa es va incrementar fins a més del 60% de la cartera total de negoci, quan en els exercicis anteriors representava aproximadament el 40%. Entre les obres emblemàtiques que ha executat Proinosa figuren participacions a la construcció de la línia 5 del metro de Barcelona, la T1 de l'aeroport del Prat, els nous jutjats de Cornellà, Sant Boi i el Prat i la remodelació del teatre El Molino de Barcelona, entre d'altres.

EUPV urgeix la construcció d'un IES Tàrrega

Manuel Vilar, Coordinador local d'EUPV a Vila-real, urgeix a l'ajuntament que pressione a la Conselleria d'Educació perquè desaparegan els barracons de l'institut Tàrrega. El coordinador local considera inadmissible que faça molts anys que l’institut Tàrrega té aules prefabricades, “sense que el PP haja fet res per remeiar la situació”, i continua: “Pareix que vulguen que ens acostumem i els vegem com un fet habitual. Com un element normal i admissible del sistema educatiu, i això no es pot tolerar”, critica.

Per a Vilar, és necessari la construcció d'un nou centre educatiu a Vila-real o l'ampliament, d'un dels existents, perquè és obvi, com demostra l'existència de barracons, que en aquests moments els edificis no poden absorbir tota la demanda. “Les instal•lacions educatives no creixen al mateix ritme que la població, i provoca que els centres se saturen”, apunta.

A juí del coordinador local, les autoritats educatives i l'Ajuntament governat pel Partit Popular, haurien de treballar per que els xiquets i xiquetes de la nostra localitat gaudiren d'una educació digna i en condicions. “Actualment els estudiants de l' institut han de suportar condicions tercermundistes impròpies d'una democràcia avançada com se suposa és la nostra”, assegura.

El portaveu d'esquerres a Vila-real considera que el Partit Popular amb las seua política educativa no està fent res per pal•liar el problema dels barracons, tot el contrari, les mesures preses pel nostre veí Font de Mora, disminuint el nombre de professors i asfixiant econòmicament l'educació pública desgraciadament agreujarà la situació de l'ensenyament a Vila-real”.