diumenge, 19 de febrer de 2012

"Tinc sis grapes i una bretxa de set centímetres per defensar els meus drets"


Andrea Pérez, universitària en segon any de magisteri, té sis grapes al cap en una ferida de set centímetres de llarg, i tot per solidaritzar-se amb els alumnes de l'IES Lluís Vives de València. Els estudiants d'aquest centre van sortir al carrer el passat dimecres per protestar contra les retallades en educació, que estan causant talls de llum, calefacció i manca de material escolar en molts instituts del País Valencià. Ricardo Sixto (EU) demana la compareixença de Jorge Fernández (PP) sobre l’actuació policial “desorbitada des de totes les òptiques". Al vídeo es pot veure a Andrea, ja ferida, escortada per un agent per ser conduïda a l'hospital (minut 0:20). Vídeo 2: Mónica Oltra (Compromís) explica la desmesurada càrrega policial als xiquets de l'IES Lluís Vives.

Després de dos dies de protestes i de dures actuacions policials, Andrea, al costat de centenars de valencians, va decidir manifestar-se, divendres passat, "escandalitzada i indignada per la vergonyosa situació".

La marxa va ser conduïda per la policia: "Ens dirigim a la comissaria de Sapadors on, un cop al carrer, ens van tancar sense permetre la sortida", explica. Un cop allà, segons diu Andrea, van ser retinguts pels agents, dividits en grups i alguns d'ells detinguts, "sense cap raó i carregant contra aquells que intentaven defensar-los".

Andrea compte que diversos joves menors d'edat van patir atacs d'ansietat en uns moments que qualifica de "angoixants". "Mentre l'enrenou i tant de caos jo vaig caure a terra i, en intentar aixecar-me, vaig sentir un fort cop al cap. Em vaig incorporar i les orelles van començar a pitarme, tot em donava voltes, no podia caminar, així que em vaig tocar el cap i vaig veure que estava sagnant. Un policia m'havia donat un cop de porra al cap mentre era a terra", recorda.

El nòvio d'Andrea i un amic van ser detinguts quan van tractar de defensar-la, el que els va valer diversos cops, "a més de vexacions i insults per part dels policies". "Porto sis grapes i una bretxa de set centímetres per manifestar-me pacíficament pels meus drets, més d'un bon ensurt perquè podria haver estat pitjor", resumeix.

Quant a si continuaran reivindicant els seus drets, Andrea ho té clar. "No som delinqüents els que vam sortir als carrers, som estudiants, pares, mares, professors, persones preocupades pel nostre futur", afirma. Per això, davant la "degradació de l'educació pública", Andrea té la seva recepta: "No hem de rendir-nos".

Ricardo Sixto (EU) demana la compareixença de Jorge Fernández sobre l’actuació policial “desorbitada des de totes les òptiques"


El diputat valencià d’Esquerra Unida-Els Verds al Congrés dels Diputats, ha assenyalat que els fets ocorreguts aquesta setmana arran de les mobilitzacions de l’alumnat de l’IES Lluís Vives i del moviment estudiantil de València “són gravíssims i han suposat per part de la policia una actuació sense precedents, agredint a menors amb una violència física i verbal indescriptible i succeint-se les detencions durant tres dies. Exigim una explicació del Ministeri de l’Interior, Jorge Fernández Díaz (un dels ministres de l'Opus Dei del PP), i que es depuren totes les responsabilitats d’immediat”. Foto: Els diputats d'EUPV Marga Sanz i Amadeu Sanchís en una de les protestes d'estudiants brutalment reprimida.

Mónica Oltra (Compromís) a La Sexta sobre la desmesurada càrrega policial als xiquets de l'IES Lluís Vives


La monarquia wahhabita saudita falseja la xifra de presos polítics

Un comitè governamental de drets humans de l'Aràbia Saudita ha manifestat que la xifra exacta dels presos polítics en aquest país és de 4.663 persones; 80% són homes i la resta dones. Això passa mentre que organitzacions independents de drets humans han estimat en més de 30.000 persones la xifra real de presos polítics a les cel·les saudites. Fotos: Centenars de manifestants van prendre a l'agost passat els carrers d'Al-Qatif, a l'Aràbia Saudita, per demanar l'alliberament dels presos polítics. Més de 160 dissidents van ser detinguts des del febrer fins l'agost en aquesta monarquia, on les dones ni tan sols tenen dret a conduir.

En aquest sentit el cap de la Fundació No Governamental de Drets Civils de l'Aràbia Saudita, Al-Qahtani, va estimar la xifra dels presoners entre 32.000 i 60.000 persones.

Al-Qahtani va declarar que només la presó de Hair a Riad, capital, que té capacitat per a 7.000 presoners, està tan superpoblada que molts dels presos opositors són traslladats a altres presons del país.

Aquest informe apunta que els jutges no tenen independència per realitzar-la, i que per temor a la seguretat laboral, obeeixen les ordres del ministeri de l'Interior pel que fa als opositors polítics.

El PP va ocultar informació sobre l'accident del metro de València

Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana (PP) va contractar el servei d'una consultoria després de l'accident del metro de València del juliol del 2006 en què hi va haver 43 morts. Segons el diari El Mundo, aquesta consultora va instruir els tècnics que van comparèixer a la comissió de les Corts perquè parlessin sempre d'accident i que mai no es referissin a cap deficiència tècnica ni a cap negligència. PSPV, Compromís i EUPV ja han demanat que es torni a obrir la comissió d'investigació.

La comissió va tancar-se sense assenyalar cap responsable polític o tècnic d'aquella tragèdia. La consultoria contractada va assessorar tècnics i directius que van comparèixer a les Corts perquè unifiquessin la versió dels fets i perquè no hi hagués contradiccions. Segons la informació publicada pel diari, MetroValencia va rebre un informe de 23 pàgines que deia: 'Pregunten què pregunten, no pot ser atribuït a cap deficiència tècnica ni a cap deixadesa de responsabilitats'.

El síndic de Compromís, Enric Morera, ha dit que demà mateix demanarà que s'obri de nou la comissió d'investigació sobre l'accident del metro; la seva homòloga d'EUPV, Marga Sanz, ha qualificat de gravíssima la informació i ha demanat el cessament de la gerent de FGV, Marisa Gracia.

El PSPV també vol que es torni a obrir la comissió parlamentària. La portaveu parlamentària adjunta dels socialistes, Carme Ninet, ha dit, arran de la informació publicada, que la comissió va ser una pantomima per a tapar la veritat. 'El pas del temps no tapa les responsabilitats polítiques de l'accident de metro més tràgic de la nostra història.

La FIEC en campanya per les emissions via satèl•lit de TV3

La Federació Internacional Entitats Catalanes (FIEC) inicia aquesta setmana una campanya pel manteniment de les emissions via satèl·lit de Tv3 i evitar així la desaparició total de la presència de la llengua catalana en l’espai televisiu internacional. A més, a la Catalunya Nord només es pot veure Tv3 també per satèl.lit i el tancament deixaria el Conflent i Vallespir i part de la Cerdanya sense el canal català.

Quan l'11 de setembre de 1996 van començar les emissions de Tv3 via satèl.lit va ser, indiscutiblement, una jornada que encara es recorda a la gran majoria de les comunitats catalanes de l'exterior, manifesta la Federació Internacional d’Entitats Catalanes (FIEC). Es posava al català al mateix nivell que qualsevol de les altres llengües més parlades al món. Era una normalització internacional i una raó suplementària per a continuar insistint en la necessària oficialització de la llengua catalana a les institucions europees.

A nivell pràctic suposava donar accés normalitzat a la realitat del que passava en el país d'origen als més de 450.000 catalans residents arreu del món. Per a moltes famílies catalanes residents a l'exterior esdevenia un fantàstic aliat per a la continuïtat de la llengua en les segones i terceres generacions i per a tots aquells que des de l'àmbit universitari o des de la promoció cultural volien promoure tant la llengua com la imatge exterior de Catalunya. Constituïa una forma clara de presentar la realitat de la llengua catalana com a instrument de cultura i de comunicació.

Durant aquests anys, les emissions de TV3CAT han anat progressivament guanyant espai en el consum televisiu de les comunitats catalanes de l'exterior i la presència en l'oferta de diversos operadors de TV per cable, particularment al Con Sud d'Amèrica, ha anat augmentant.

Els retorns econòmics d'aquesta presència de la llengua catalana en les emissions de TV3 satèl•lit són difícilment mesurables, com són difícilment mesurables els retorns econòmics en el cas de TVE-Internacional, de la TV5 francesa, de la RTP Internacional portuguesa o de tantes altres. Signifiquen, simplement, la convicció que són totes elles cultures i llengües potents amb clara vocació d'obertura.

Ara, la desafortunada decisió de suprimir, a partir del 1er de maig de 2012, les emissions de TV3Cat és un retrocés de 20 anys en la projecció exterior de la llengua i de la imatge de Catalunya. Desprès de la supressió el 2010 de les emissions de la RTV valenciana internacional (en aquell cas per manca de pagament del lloguer del senyal del satel.lit) suposa la desaparició total de la presència de la llengua catalana en l'espai TV internacional.

Les noves tecnologies, TV per internet o altres, són les alternatives proposades des de la Corporació Catalana de Mitjans Audiovisuals (CCMA) que ignoren el caràcter socialitzador o familiar que pot tenir per a moltes comunitats catalanes de l'exterior el poder veure TV3CAT com a qualsevol altre canal en l'oferta diaria de televisió.

El seguiment de TV3CAT per internet quedarà restringit a un cert sector de la població exterior acostumat a veure TV via el portàtil o d'altres dispositius. Redueix el veure TV en català a veure You Tube.

La FIEC espera del president, del Consell de Govern i del director general de la CCMA que no durant a terme aquesta decisió, com espera de tots els grups parlamentaris al Parlament de Catalunya tampoc acceptaran aquesta desafortunada idea.

La FIEC iniciarà la setmana vinent una campanya pel manteniment de les emissions per satèl•lit de TV3.

Castelló crida: 'Fabra, Volem TV3!'

La plaça de la Farola de Castelló de la Plana s'ha omplert de gom a gom de manifestants que recorren aquesta vesprada els carrers de la ciutat per a dir al president de la Generalitat: '#FabraVolemTV3'. Ahir al vespre va fer un any exacte de la desaparició del senyal de TV3 al País Valencià, prohibida pel govern de la Generalitat Valenciana. La manifestació, que és encapçalada per representants de la cultura, el sindicalisme i la política, vol impulsar una solució de futur, posar fi a la situació actual i 'recordar que la reivindicació encara és viva.

A primera fila hi ha Vicent Climent, rector de la Universitat Jaume I de Castelló; Eliseu Climent, president d'ACPV; Joan Francesc Mira, de la junta directiva d’ACPV; Teresa Parejo, de la plataforma Sense Senyal; Vicent Pitarch, de l'Institut d’Estudis Catalans; Lluís Meseguer, de l'Acadèmia Valenciana de la Llengua; Vicent Moreno, president d'Escola Valenciana; Maria Nebot, de Castelló per la Llengua; Maribel Peris, del Grup de Recerca de la Memòria Històrica de Castelló; Guillem Palomo, president del Centre Excursionista de Castelló, i l'escriptor Vicent Usó.

Rere una segona pancarta, amb el lema 'Per la legalització de les emissions de TV3', hi ha Encarna Barragán, de Comissions Obreres; Tino Calero, d’UGT; Àlvar Anyó, d’Intersindical Valenciana; Francesc Colomer, del PSPV; Josep Maria Panyella, president del Bloc; Joan Baldoví, diputat de Compromís; Marina Albioli Carmen Carreras, diputada i regidora d’EUPV; Núria Arnau, d’ERPV; Pura Peris, dels Verds; Josep Guia, del PSAN, i Alfons López Tena, diputat de Solidaritat Catalana per l'Independència.

El coordinador d'ACPV, Toni Gisbert, també destaca la presència de Toni Mayor, president de l'Associació Empresarial Hostelera de Benidorm i la Costa Blanca: 'Que la patronal hotelera done suport a la legalització de TV3 i fins i tot a una manifestació és molt significatiu del suport social que el tema té al País Valencià.'

La desconnexió dels repetidors d'ACPV, el 17 de febrer de 2011, va posar punt final a vint-i-sis anys d'emissions. L'apagada va tenir una resposta molt contundent des de la societat civil, en forma de concentracions i manifestacions espontànies a tot el País Valencià, i l'aprovació de nombroses mocions municipals. El punt culminant va ser la multitudinària manifestació que el 16 d'abril va omplir amb unes cent mil persones els carrers més cèntrics de València.

Legir més:
http://paisvalencia.sirius.cat/2012/02/castello-crida-fabra-volem-tv3.html

L'Iran suspèn la venda de cru al Regne Unit i França

L'Iran ha suspès la venda de petroli a companyies britàniques i francès, segons ha anunciat el ministre iranià Ali Reza Nikzad, citat la pàgina web del Ministeri de Petroli, com a resposta a les sancions de l'OTAN i monarquies sunnites contra la República islàmica. El ministre havia declarat el 4 de febrer que Teheran tallaria les seves exportacions de cru cap a "alguns" països europeus. "Tenim els nostres clients... Iran ha pensant en els substituts de aquestes companyies", ha dit Nikzad. La gasolina de 95 ja marca 1'530 € a Barcelona, 1'55 en algunes gasolineres de Madrid i el Dièsel des de 1'38 a 1'40 €. A França la gasolina ja supera el 1'70 € per litre.

L'anunci arriba només un dia després de l'enviament per part de l'Iran de dos vaixells de guerra al Mediterrani i en vigílies de l'arribada a Teheran d'una nova missió d'observadors de l'Organisme Internacional de l'Energia Atòmica. L'equip sortirà de Viena aquest diumenge a la nit i romandrà a l'Iran fins al dia 21.

L'Iran registra augment d'exportacions de productes petroquímics


El viceministre de Petroli de l'Iran, Abdolhosein Bayat, ha informat aquest dissabte l'augment de les exportacions de productes petroquímics del país des de començament d'any.

En una entrevista concedida a l'agència iraniana de notícies Mehr, el també director general de la Companyia Nacional d'Indústries Petroquímiques de l'Iran (CNIPI), ha assenyalat que, malgrat les sancions imposades per Occident (EUA i alguns dels seus aliats ) contra la nació iraniana, el volum de les exportacions de productes petroquímics del país persa ha assolit en els primers deu mesos de l'any del calendari iranià (del 21 de març de 2011 fins 20 gener 2012) un increment de 10%.

"Es preveu que el volum de les exportacions de productes petroquímics del país abast fins a la fi de l'any persa (20 d'abril) els 14 mil milions de dòlars", ha precisat.

Clam contra el cop de decret: Més de 500.000 persones a Madrid i més de 450.000 a BCN

Un total de 57 ciutats de tot Espanya han acollit avui les manifestacions convocades pels sindicats CCOO i UGT contra la reforma laboral del Govern que flexibilitza l'acomiadament en un país amb la major taxa d'atur de l'eurozona. Les primeres xifres d'assistències ofertes pels sindicats parlen de més de mig milió de persones a Madrid, més de 450.000 a Barcelona i 150.000 a València, Alacant, 35.000; uns 200.000 a Zaragoza; 12.000 a Palma i a Tarragona, prop de 5.000 manifestants; a Tortosa, 2.000; Lleida, uns 2.000; Girona, 5.000. A Madrid la marxa no ha pogut avançar degut l'enorme afluència de persones. Foto: La manifestació a Barcelona.

Sota el lema "No a la reforma laboral injusta amb els treballadors, ineficaç per a l'economia i inútil per a l'ocupació", les marxes busquen retallar tant com sigui possible el cop als drets laborals. "Volem corregir en profunditat aquesta més que reforma laboral, i aquest és el nostre objectiu i les manifestacions d'avui són una via, un instrument democràtic per intentar aconseguir aquest objectiu", va dir el secretari general de la Unió General de Treballadors, Cándido Méndez.

Manifestació alternativa a BCN amb els iaioflautes al capdavant.

Des Sevilla Rajoy ha assegurat que la reforma impulsada pel seu Govern s'ha fet pensant en els que són a la cua de l'atur. Davant les protestes, s'ha preguntat: I què els diem als joves que no saben què és perdre una feina perquè mai ho han tingut? I als avis, què li diem?".

Madrid, abarrotat

La capçalera de la manifestació de treballadors a Madrid, convocada per CCOO i UGT, no ha pidido avançar a causa de l'enorme afluència de persona. Els manifestants que omplien el recorregut des de la plaça de Neptú a Sol portaven banderes republicanes, sindicals i fins i tot alguna grega, en suport a un país afectat també per les reformes i que està esperant un segon rescat de l'UE.

"Em fa pena veure que els meus fills es veuen de sobte sense drets pels quals hem lluitat"

"Em fa pena veure que els meus fills es veuen de sobte sense drets pels quals hem lluitat molt temps", va dir a Reuters Salu Martínez, treballadora del sector tèxtil, de 56 anys.

"Em sembla retrocedir molt temps", va afegir, envoltada de pancartes en què podia llegir-se "Robant refan la lluita de classes" o la paraula "No" al costat d'unes tisores en al · lusió a les retallades.

Barcelona: La gran participació de manifestants obliga a avançar la capçalera de la marxa

Desenes de milers de persones marxen pel passeig de Gràcia de Barcelona en protesta contra la reforma laboral recentment aprovada pel Govern de Mariano Rajoy. La gran afluència de manifestants ha obligat la capçalera de la marxa a desplaçar-se des del punt inicial de la marxa, a passeig de Gràcia amb l'avinguda Diagonal, fins al carrer de Mallorca. A l'inici de la protesta, els secretaris generals dels sindicats UGT i CCOO a Catalunya, Josep Maria Álvarez i Joan Carles Gallego, han reiterat que l'objectiu de la convocatòria és aconseguir que l'Executiu de Rajoy canviï la reforma.

“El Govern haurà d'escoltar la veu del carrer i obrir un procés de negociació dilluns”, ha declarat Álvarez, que també ha afegit que CiU ha d'escoltar les protestes ciutadanes. “Les manifestacions han de ser respectades”, ha afirmat el sindicalista.

“Estem al carrer i seguirem estant al carrer”, ha dit Joan Carles Gallego, que ha insistit que les mobilitzacions seguiran i “arribaran on hagin d'arribar”. Gallego ha insistit que el país es paralitzarà quan vulguin els sindicats i no quan ho vulgui el Govern, deixant oberta la porta a una possible convocatòria de vaga general. Segons el sindicalista, per a qui la reforma laboral “agredeix en tot”, l'objectiu de les manifestacions és que el Govern negociï.

Els manifestants protesten enmig d'un ambient animat i darrere la pancarta “Ni reforma laboral ni retallades”. Les marxes d'aquest diumenge enfronten el Govern de Mariano Rajoy a la primera mobilització social provocada pel descontentament ciutadà després de la recent aprovació de la reforma laboral. Les manifestacions estan convocades a ciutats de tot Espanya en contra de la normativa, amb cites a Catalunya a les quatre capitals de província i a la ciutat de Tortosa.

Álvarez fa una crida a iniciar un "procés d'agitació"


Durant aquesta setmana, els dos sindicats han fet diverses accions per informar sobre la normativa i la seva incidència en els drets laborals i socials dels treballadors. El dimarts 14 de febrer Álvarez va fer una crida als delegats del sindicat perquè portessin a terme un "procés d'agitació" a les fàbriques i mobilitzar així als treballadors per omplir els carrers, ja que, segons va afirmar, si ho aconsegueixen es podrà paralitzar la reforma.

Dijous, els dos sindicats van convocar concentracions en uns 150 ajuntaments de Catalunya amb la intenció d'ocupar les sales de plens per demanar als consistoris que aprovin mocions contra la reforma laboral. A més de les mobilitzacions als ajuntaments, tant dijous com divendres es va repartir informació contra la normativa en centres de treball, mercats i oficines del Servei d'Ocupació de Catalunya (SOC).

Divendres també es va informar de la reforma i la manifestació a les principals estacions de transport públic de Barcelona, i segons va explicar a Europa Press la secretària de la Regió Metropolitana de la UGT de Catalunya, Carmen Villarrazo, la recepció va ser "molt bona", de manera que es va mostrar optimista de cara a la participació d'aquest diumenge en la concentració.

Assassinada a la presó la presentadora líbia que va cridar a "matar o morir" per Gaddafi


La coneguda presentadora de televisió líbia Hala Misrate ha estat torturada i assassinada en una presó de Trípoli, la capital de Líbia, segons ha informat el canal de televisió Al-Arabia. El dissabte van començar a circular rumors a Líbia que indicaven que la periodista, que en el passat va ser lleial al dictador Muammar al Gaddafi, havia estat assassinada per membres de les anomenades brigades revolucionàries, després de ser torturada pels mercenaris criminals a sou de l'OTAN i les monarquies dictatorials del Golf. Al desembre va ser violada 17 cops pels mercenaris de l'OTAN, i estava embarassada, com es pot veure a l'altre vídeo on es obligada a mostrar-se pels seus assassins.


Ni l'OTAN ni el govern islamista criminal de Líbia, repetidament acusat de crims en massa contra els negres o contra tot aquell que és acusat de gaddafista, segueix protegit pels mitjans feixistes a sou de l'imperi mentre exerceixen el terror indiscriminat en una Líbia cada dia més insegura i miserable.

Dissabte a la nit, en un discurs televisat amb motiu del primer aniversari de l'inici de la "Revolució del 17 de febrer", el primer ministre del govern de transició, Abdul Rahim alKib, va apel·lar als mercenaris armats insistentment a registrar-se al Ministeri l'Interior o en l'Exèrcit.

"Si vostès no ocupen els llocs més importants de la policia i l'Exèrcit, quedaran lliures per a elements menys lleials a la nació que vostès", va dir.

Fins avui s'han registrat a l'Exèrcit uns 5.000 mercenaris que l'any passat van lluitar contra tropes de Gaddafi. Algunes brigades van declarar que volen entrar com a unitats senceres en les forces de seguretat del país, cosa que rebutja el govern titella de l'OTAN, que no vol tenir milícies dins del ministeri.

ESADE aparta l’exgerent de la vall del Tenes, Francesc Delgado

L’escola de negocis dels jesuïtes ESADE, de la universitat Ramon Llull, ha decidit apartar l’exgerent de la Mancomunitat de la vall del Tenes, Francesc Delgado com a col·laborador acadèmic, un lloc que havia ocupat en els darrers anys. La decisió arriba després que Delgado hagi estat denunciat per la mancomunitat per haver-se apropiat presumptament de més de 500.000 euros de l’entitat durant el temps en què la va gestionar, des del 2007 fins al 2011. Un portaveu d’ESADE no ha volgut relacionar la baixa de Delgado amb la investigació que se segueix contra ell als jutjats de Granollers.

Segons fonts de la mateixa escola, Delgado, de fet, havia fet molt poques classes en els darrers cursos. Com a col·laborador acadèmic va fer deu hores de classe al Departament de Màrqueting durant el curs 2010/2011, una quantitat similar a la que havia fet en cursos anteriors. En el curs actual, 2011/2012, ja no havia fet cap classe.

Delgado va ser soci d’Iñaki Urdangarin, imputat en un presumpte cas de corrupció quan dirigia l’institut Nóos, en quatre societats: Odont Mad, SL, Dentiform XXI, Sport e Formazione, SL i Dentipartners, SL.

Eguzki i Greenpeace exigeixen ​​el "tancament immediat" de Garoña


Greenpeace Espanya ha qualificat d'irresponsable la decisió presa pel CSN, que no veu cap impediment perquè la central nuclear de Garoña segueixi funcionant. D'altra banda assegura que els interessos que hi ha darrera d'aquesta decisió són els d'Iberdrola i Endesa. Eguzki afirma que "Garoña és una planta nuclear que hauria d'haver estat tancada fa molt de temps per vella, per perillosa, per innecessària, per estar amortitzada, perquè ho demanda la societat, no adminitiendo imposicions sobre això".

En el dia d'avui hem tingut coneixement del dictamen que ha emès el Consell de Seguretat Nuclear (CSN) a petició del Govern de Madrid sobre la prolongació de la vida de la central de Garoña, una central amb més de 40 anys de vida, que posa en perill la seguretat del seu entorn: les esquerdes del barrilet, de les barres de penetració, dels maneguets, els problemes de corrosió intragranular, a les canonades del circuit de refrigeració... són un agreujant de la seva ja superada data de caducitat.

Però malgrat tot, CSN ja va considerar "acceptable" la previsió del titular de la central (Nuclenor). A més, en aquest informe enviat al seu moment a la Comissió, el CSN es comprometia a "revisar en una inspecció les hipòtesis i estimacions realitzades-pel titular-per justificar la durada estesa de les bateries, així com els procediments d'actuació previstos".

Per tot això, Eguzki denuncia que aquestes proves pretenen al·ludir a la condició d'experts, quan són persones i tècnics amb interessos i que actuen com a jutge i part, en defensar aquest tipus d'energia i la "infal·libilitat" de les nuclears per a les que vinculen seva vida professional, alguna cosa rebatut amb els fets, dramàtics per a les poblaciodens que els pateixen.

El risc és inassumible per a una població conscienciada i en risc d'un accident nuclear. Tant Fukushima-1 com Garoña tenen uns reactors amb un pèssim sistema de contenció i per això podem qualificar Garoña com un perill de primer ordre, sense mesures de prevenció, evacuació, ni contenció en cas d'accident nuclear, indesable però possible segons l'experiència i les seves característiques.

Queden en dubte tots els estudis i proves de resistència d'aquests pro nuclears quan es tiren les mans al cap com si no es pogués repetir la història i no haguéssim d'haver conegut accidents a les nuclears de Three Mile Island; Txernòbil; Fukushima-Daiichi , i Marcoule, totes amb informes i felicitacions de la indústria nuclear i dels òrgans de control governamentals com el CSN.

Per Eguzki, aquests anomenats "accidents" són conseqüència de l'energia nuclear, ja que no és segura, sinó al contrari, impredictible, els efectes i residus els assumim tots i totes. Els interessos econòmics del lobby nuclear estan fregant-se les mans amb la decisió política de servir aquest govern al interès de les grans empreses energètiques en la seva aposta per l'energia nuclear, i que només la pressió social pot desemmascarar la imposició d'aquesta pròrroga a la voluntat popular , a la seguretat i la salut de les persones. La clau del debat és la voluntat manifestada pel Partit Popular de procedir a la pròrroga del termini de concessió d'activitat, en contra de la majoria social.

Garoña és una planta nuclear que hauria d'haver estat tancada fa molt de temps per vella, per perillosa, per innecessària, per estar amortitzada, perquè ho demanda la societat, no adminitiendo imposicions sobre això. Per Eguzki, no hi ha criteris econòmics, ecològics ni democràtics que avalin el funcionament l'energia nuclear.

Per tant, és la societat basca la que exigeix ​​al Govern Espanyol que atengui la demanda netament majoritària tancament Garoña de forma immediata, i plantegi un programa de tancament de les centrals nuclears per acabar amb aquesta energia perillosa a l'Estat.