dissabte, 28 de setembre de 2013

Vídeo: Un xeic saudita atemoreix a les dones: "Conduir afecta a la fertilitat"

El xeic wahhabita Salah al-Luhaydan adverteix a les dones saudites que desafien la prohibició de conduir que asseure's al volant pot afectar als ovaris i la pelvis, informa la saudita Al Arabiya citant mitjans locals.

"[Conduir] podria tenir un impacte fisiològic. La ciència i la medicina fisiològica funcional van estudiar aquest assumpte [i van trobar] que afecta automàticament als ovaris i a la pelvis", va dir en televisió el xeic, que assegura que "els nens de les dones que condueixen contínuament cotxes neixen amb trastorns clínics de divers grau".

En un intent per dissuadir a les dones perquè no condueixin, aquesta setmana la Policia de Tràfic d'Aràbia Saudita va posar multes per valor d'uns 1.500 dòlars a diversos propietaris de vehicles per "permetre conduir a una persona no qualificada". "Estaven conduint per diversió i no per aprendre a manejar un vehicle", va esgrimir el portaveu de la Policia, Mansur al Shakra.

Encara que al país no existeix cap llei que prohibeixi explícitament conduir a les saudites, a les dones no se'ls concedeixen llicències, la qual cosa en la pràctica significa que la conducció femenina és il·legal.

Les activistes saudites insten a les dones del país a posar-se al volant el 26 d'octubre per reivindicar el dret a conduir. En el marc d'aquesta nova campanya pel dret femení a conduir, que es presenta com 'October 26 Driving', els activistes van publicar també una petició oberta al Govern del país. "L'Estat no és el nostre pare ni la nostra mare, i els ciutadans no són els seus nens", resa el text.

Rohaní: 'Obama admet el dret de l'Iran a usar energia nuclear pacífica'

El president d'Iran, Hasan Rohaní, ha subratllat que el seu homòleg nord-americà, Barack Obama, en la conversa telefònica que van mantenir a Nova York, va admetre el dret que té la nació persa a utilitzar energia nuclear amb finalitats pacífiques.

Després de la seva arribada al de la capital aeroport de Mehrabad, provinent de Nova York, on va assistir a la 68.ª sessió anual de l'Assemblea General de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), ha explicat als periodistes que Obama va parlar, principalment, sobre el programa nuclear persa, i que tots dos van deixar en clar que el cas nuclear no solament és un dret de la nació iraniana i forma part del desenvolupament del país, sinó que és un “símbol d'orgull nacional”.

D'acord amb el mandatari iranià, les portes estan obertes per solucionar els problemes i discrepàncies amb Occident i, en aquest sentit, solament cal mantenir una “lògica flexible”, i tal com va esmentar el Líder Suprem de la Revolució Islàmica, l'aiatol·là Seyed Ali Jamenei, una “flexibilitat heroica” i respectar la dignitat de la nació persa.

Rohaní ha considerat, a més, com un primer pas per solucionar el problema de l'energia nuclear d'Iran, els diàlegs de la delegació persa amb les dels cinc membres permanents del Consell de Seguretat de l'ONU --EE. UU., el Regne Unit, Xina, França i Rússia--, més Alemanya (G5 +1).

Igualment, ha assenyalat que, en el seu viatge a Nova York, la delegació persa va tractar de mostrar al món la postura de Teheran sobre diferents qüestions mundials, entre elles el cas nuclear, la seguretat regional, els esdeveniments que se succeeixen a Síria, la situació en Palestina, la lluita contra al terrorisme i la violència.

En aquesta línia, ha agregat que la República Islàmica va presentar una iniciativa a l'ONU per lluitar contra la violència, l'extremisme i el terrorisme, la qual va obtenir un bon acolliment per part de molts països.

El president persa ha aterrat el matí d'aquest dissabte en el de la capital aeroport de Mehrabad, on ha estat rebut per destacades figures polítiques i una gran multitud.

Obama i Rohani parlen per telèfon: "una fita històrica", diu la veu l'amo


Barack Obama ha conversat aquesta tarda per telèfon amb el president d'Iran, Hasan Rohaní, una fita històrica segons la premsa imperial que obvia el rebuig a la foto de Rohaní a Obama, el fracàs de EUA i el Regne Unit en els seus intents d'envair Síria i acoquinar a l'Iran després de l'última campanya fallida d'atribuir al-Assad l'ús d'armes químiques usades pels seus mercenaris d'Al-Qaeda o el darrer a l'ONU on Obama i els seus s'han quedat sols davant uns països emergents farts de prepotència feixista. EUA ja no és davant el món el gran imperi, sinó un entre iguals que creixen mentre el neoliberalisme enfonsa occident en la misèria i l'endarreriment. La "modèlica" CNN tergiversa la seva entrevista amb Rohani.

Rohaní demana que Israel signi el tractat antinuclear abans de la cita "històrica" amb EUA


Abans de la cita entre ministres d'Exteriors d'EUA i Iran, el president de la República Islàmica, Hasan Rohaní, ha demostrat que està disposat a negociar el seu programa nuclear però sense perdre de vista al seu enemic número u, Israel, a qui ha demanat que ferm "sense retard" el Tractat de No Proliferació (TNP) nuclear: "La possessió indefinida d'armes nuclears no pot tolerar-se ni pot retardar-se més la seva completa eliminació", assenyalat Rohaní durant una intervenció en el fòrum sobre desarmament nuclear.

Rohani es reuneix amb Ashton i Van Rompuy

El president de la República Islàmica d'Iran, Hasan Rohani, s'ha reunit aquest dijous a Nova York, Estats Units, amb la cap de la Diplomàcia de la Unió Europea, Catherine Ashton, i el president del Consell Europeu, Herman Van Rompuy.

Rohani rebutja una foto amb Barack Obama


Segons han explica alts funcionaris nord-americans a la claca de premsa i propaganda que acompanya a Obama, la Casa Blanca havia ofert mantenir algun tipus de "trobada" informal -fins i tot una mera encaixada- en el marc de l'ONU amb Rohani, però la delegació iraniana va rebutjar la proposta, adduint que era "massa complicat" fer-ho a hores d'ara.

Irlanda vota suprimir el Senat per estalviar

El ministre irlandès d'Indústria, Richard Bruton, i a la seva dreta el diputat Eoghan Murphy, tots dos del partit Fini Gael, posen davant d'un cartell que compara el número de polítics -diputats i senadors- per milió d'habitants d'Irlanda amb el d'altres cinc països europeus de similar grandària que van decidir eliminar les seves Cambres altes. Irlanda vota divendres que ve en referèndum l'eliminació del Senat. Al gràfic a continuació una comparativa entre el número de polítics de la rica i poblada Alemanya i l'Espanya dels cacics. A l'imatge de sota el número de polítics i càrrecs que ocupen a Espanya.

Al gràfic una comparació entre el número de polítics de la rica i poblada Alemanya i l'Espanya dels cacics, comptant polítics de tota mena per cada 100 habitants. El cas d'Espanya és, com en tot, una mostra del nepotisme i malgovern exemplar.

A baix el número de polítics i càrrecs que ocupen.

La samarreta verda de la revolta a les Illes, a la Pica d'estats

La samarreta verda de la revolta dels mestres a les Illes és ja tot un símbol. El color verd ha tenyit pobles i ciutats de les Illes i demà Palma serà un riu de color verd en la gran manifestació que ha convocat la comunitat educativa contra la política del govern de José Ramón Bauzá. De moment, la samarreta verda ja s'ha fet un lloc al cim de la Pica d'estats (3.145 metres) i des d'allà corona els Països Catalans. Guia per a assistir a la manifestació de la revolta dels mestres de les Illes.

En aquest piulet de Marina Aramburu es pot veure la samarreta a la creu fent costat a senyeres i d'altres insígnies: La camiseta verda al punt més alt dels #PaïsosCatalans (Pica d'estats 3.145 metres). #vagaindefinidadocents pic.twitter.com/Com1eUTgTr
— Marina Aramburu (@marinaramburu) September 28, 2013

'Aquest diumenge 29 els carrers de Palma viuran la que serà probablement la manifestació més massiva de la història de Balears,' diu la introducció de la 'Guia per a assistir a la manifestació del 29-S' que ha publicat Díngola, la revista trimestral de Sineu (Mallorca).

El manual d'instruccions per anar demà a la protesta contra el decret del TIL –tractament integrat de llengües– dóna informació sobre el recorregut, els horaris, la previsió meteorològica, el transport públic i un seguit de consells per evitar problemes.

«Quin és el recorregut de la manifestació?

La manifestació parteix de Plaça d’Espanya cap a les avingudes, i va fent Passeig Mallorca, Jaume III, Plaça de ses Tortugues (Joan Carles I), Es Born, per acabar a Plaça de la Reina. El recorregut té uns 2’8 km.

A quina hora comença i a quina hora acaba?

A les 18:00h. Es preveu que els primers manifestants arribaran a Plaça de la Reina devers les 19:30h. Serà quan es llegirà el manifest. En la manifestació del 25M, encara arribaven manifestants dues hores després dels primers.

Detingut el màxim dirigent dels feixistes grecs

La policia grega ha detingut el màxim dirigent de l'organització feixista Alba Daurada, Nikolaos Michaloliakos (foto), en un suburbi d'Atenes juntament amb nou membres més del partit. Se'ls acusa de pertànyer en una organització criminal. Les detencions arriben després de l'assassinat el 18 de setembre del músic anti-racista, Pavlos Fyssas, a mans de membres del partit feixista.

Pavlos Fyssas era un cantant de rap d'esquerres de 34 anys, i va morir apunyalat a Atenes. Segons fonts policíaques, l'home va ser assaltat per un grup d'uns vint individus d'extrema dreta en una cafeteria i sembla que després d'una discussió sobre futbol va ser agredit amb diverses punyalades. El van traslladar a l'hospital, però allà el van declarar mort.

La policia va escorcollar poques hores després del crim les oficines del partit nazi Alba Daurada i hi va detenir un home de 45 anys. Segons el diari Ekathimerini, el detingut va admetre ser l'autor de l'assassinat i simpatitzant del partit feixista. Fyssas formava part de l'escena hip-hop grega des del 1997 amb el nom artístic de Killah P.

CiU i ERC tomben la devolució de la paga extra als funcionaris catalans

Els vots en contra de CiU i ERC, amb majoria al Parlament català, han servit avui per tombar la proposta de resolució conjunta de PSC, PPC, ICV-EUiA i Ciutadans que exigia al Govern de CiU abonar íntegrament als funcionaris públics catalans la paga extra de Nadal d'aquest any i 2014.

El text consensuat entre els quatre grups plantejava que el Parlament instés a la Generalitat a "garantir" el cobrament íntegre de la paga extraordinària de desembre de 2013 i 2014 a tots els empleats públics sense que això "estigui supeditat a cap ingrés concret" de la Generalitat.

La proposta, que ha estat llegida en alt en la càmera durant el debat de Política General al Parlament català, ha estat rebutjada pels 70 vots en contra de convergents i republicans, que han superat els 63 vots de la resta de formacions.

Després que el president català, Artur Mas, vinculés la restitució de la paga extra a una compensació del Govern per un impost de dipòsits bancaris, la líder del Partit Popular, Alicia Sánchez-Camacho, va ratllar ahir de "xantatge indigne" i "immoralitat" que s'utilitzi als funcionaris com a "ostatges" d'una "suposada negociació" amb el Govern.

La Líbia “alliberada” per l'OTAN: caos, delinqüència i corrupció

Benvinguts a la nova Líbia, un país “alliberat” per l'OTAN que ara es troba sense els ingressos del petroli que podrien fer-li ric, sense seguretat ni estabilitat i amb uns nivells sense precedents d'assassinats i de corrupció. El passat 13 de setembre la revista ‘The Economist’ va publicar un informe sobre la implosió de Líbia. Em van cridar l'atenció les fotografies que ho il·lustraven, particularment una d'una pintada en una paret del passeig marítim de la capital, Trípoli: “L'únic camí al cel és el camí a l'aeroport”, deia.

Aquesta pintada és indicativa de la difícil situació en la qual es troba Líbia actualment després de el “alliberament” per part dels bombarders de l'OTAN per aire i de la revolució per terra que van enderrocar a Muammar al-Gaddafi.

Moltes persones que visiten Londres procedents de Líbia expliquen unes històries que són difícils de creure, com que la capital Trípoli va estar una setmana sencera sense aigua o electricitat. Les milícies armades dominen els carrers i governen en elles en absència d'un govern viable, d'una institució de seguretat nacional i de serveis municipals bàsics.

Onoud Zanoussi, la filla de 18 anys d'Abdullah Zanoussi, excap de la seguretat de Gaddafi, va ser segrestada en sortir de la presó on havia estat set mesos acusada d'haver entrat il·legalment al país. Va ser segrestada enfront de la porta de la presó i el segrestador era un dels guardes de la presó!

Fa dos anys la comunitat dels negocis britànica i francesa es va afilar les dents i es va fregar les mans regocijada pensat en la seva participació en la reconstrucció de Líbia. Ara no hi ha ni un sol home de negocis a Trípoli, tots ells van córrer a posar-se fora de perill després de l'assassinat de l'ambaixador nord-americà i els atacs a diverses ambaixades i consolats estrangers.

Durant els bombardejos de l'OTAN les notícies sobre Líbia dominaven les portades i eren la primera notícia dels telenotícies de totes les televisions occidentals i àrabs. Hi havia una cobertura de 24 hores del miracle de l'alliberament libia i de la gran victòria assolida per l'OTAN i els “revolucionaris”. Ara és molt rar trobar a Líbia a un periodista occidental i encara més rar llegir un reportatge decent sobre Líbia i del que està ocorrent aquí.

El petroli era el principal objectiu i la veritable raó de la intervenció de l'OTAN, però s'ha detingut la producció de petroli a causa d'una vaga dels guàrdies de seguretat dels camps de petroli i de les terminals d'exportació. La raó aparent de la vaga és l'exigència d'un augment de sou, però existeix un altre motiu igual de poderós: protesten per la reivindicació de diversos moviments separatistes que demanen l'autogovern per a la rica en petroli regió de Barca (Cirenaica) amb la seva capital en Bengazi. La majoria de les reserves de petroleo de Líbia estan situades aquí.

Més que el govern local o nacional, és una milícia la que controla la majoria dels camps de petroli i la terminal d'exportació. Ha començat a vendre enormes quantitats de petroli al mercat negre i està tractant d'expandir aquestes activitats, la qual cosa ha portat al primer ministre libio Ali Zidan a amenaçar amb bombardejar qualsevol [camió] tanc de petroli que vagi a qualsevol lloc prop d'aquests emplaçaments.

La ironia és que ara està ocorrent el mateix en l'est de Síria on les milícies i les tribus locals controlen els camps de petroli de Deir Al-Zour, refinen ells mateixos el petroli a mà i ho venen il·legalment. El mateix segueix ocorrent en el sud de l'Iraq.

l'Iraq i Líbia, per descomptat, s'han “beneficiat” de la intervenció occidental i França i Gran Bretanya han repetit orgullosament el que la mare d'Occident, Estats Units, solia dir sobre l'Iraq. Ho han repetit primer a Líbia i ara a Síria: la intervenció conferirà una enorme sofisticació al país concernit, el qual es convertirà immediatament en un model de prosperitat i d'estabilitat, i obrirà el camí a altres països àrabs governats per dictadors perquè convidin i donin la benvinguda a la intervenció militar. De fet, aquest model ha generat el pitjor tipus d'anarquia, el fracàs de la seguretat, el col·lapse polític i la desintegració de l'Estat.

El caos governa Líbia. L'assassinat de polítics i de periodistes s'ha convertit en una notícia quotidiana en la Líbia d'avui dia fins al punt que el propi coronel Yussef Ali al-Asseifar, l'encarregat d'investigar el devessall d'assassinats i de detenir a les persones que estaven darrere d'ells, va ser assassinat el 29 d'agost quan uns homes d'un grup no identificat van posar una bomba sota el seu cotxe.

En l'aniversari de l'11 de setembre la setmana passada una enorme bomba va destrossar en edifici del ministeri d'Exteriors de Bengazi.

El 4 d'agost va dimitir el primer ministre de Líbia Awadh al-Barassi i va ser substituït per Ali Zeidan. Llavors, el 18 d'agost, el ministre de l'Interior Mohammed al-Sheikh va dimitir després de sol tres mesos en el càrrec. Va esmentar la falta de suport d'Ali Zeidan i el fracàs del govern a fer front al descontentament i a la violència, a guanyar-se la confiança del poble o a finançar adequadament a les agències de l'Estat per proporcionar els serveis més bàsics.

Líbia simplement s'està desintegrant en línies divisòries tribals i geogràfiques. La majoria de la seva població està furiosa, inclosos els berbers en el sud, i la perspectiva de la reconciliació nacional es veu molt llunyana.

La frustració popular és extrema. Quan els manifestants van prendre els carrers en l'exterior de les poderoses “Brigades de l'Escut Libio” per protestar per l'injustificat poder de la milícies, van morir sota els tirs 31 persones. Les milícies actuen completament al marge de la llei.

Suleiman Kjam, membre del Comitè Parlamentari per a l'Energia, va declarar a un periodista de ‘Bloomsberg’ que ara el govern està gastant les seves reserves financeres després que la producció de petroli descendís d'1,4 milions de barrils al dia a principis d'aquest any a menys de 160.000 barrils al dia. Va advertir que de seguir aquesta situació el govern no podrà pagar els sous dels seus funcionaris en els propers mesos.

És difícil d'acceptar o d'entendre la Líbia actual, amb un grau summe de corrupció i una no existent seguretat. Especialment quan recordem que Líbia va ser “alliberada” pels països més sofisticats i avançats del planeta, segons els criteris occidentals.

El ministre d'Exteriors libio Mohammad Abdel Azziz va sorprendre a moltes persones tant d'Occident com del món àrab quan el dia 4 de setembre es va oposar als imminents atacs aeris nord-americans contra Síria en una reunió especial de la Lliga Àrab presidida per ell per discutir la possible intervenció.

Pot ser que Abdel Azziz, com a molts dels seus compatriotes libios, hagi modelat la seva opinió a conseqüència de l'experiències del seu propi país després de la intervenció militar occidental.

Una segona regió de Líbia, Fezán, declara la seva autonomia


La regió històrica libia de Fezán, en el sud-oest del país nord-africà, s'ha proclamat “província autònoma federal” sis mesos després que ho fes la Cirenaica, a l'est de Líbia. Els líders tribals de la regió han explicat que la decisió es deu a la “mala gestió del Congrés General de la Nació (òrgan legislatiu) i l'incompliment de les demandes del poble libi a Fezán”.

Fabra vivia a Castelló i cobrava 788 euros per residir a València

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra (PP), va cobrar, durant almenys 18 mesos, un plus salarial de 788,85 euros per residir a València mentre vivia a Castelló, segons la nòmina. El polític va percebre, entre gener de 2012 i el passat mes de juny, 14.199 euros per aquest concepte. De la llista publicada en el DOCV es desprèn que el Gabinet del president de la Generalitat valenciana disposa d'un total de 32 treballadors, dels quals 16 són assessors, així com tres conductors del cap del Consell, entre altres llocs. A més, disposa d'una secretària adjunta i una altra particular, tots ells de lliure nomenament.

L'assignació està prevista per compensar als membres del Govern autonòmic que han de canviar de residència pel seu treball institucional. Fabra va cobrar des de gener de 2012 la indemnització per residir a València, quan en realitat el seu domicili es trobava a Castelló, ciutat des de la qual es desplaçava diàriament amb cotxe oficial fins al Palau de la Generalitat.

Fuentes de Presidència del Govern valencià van explicar que la quantitat que percebia en la nòmina era per compensar les despeses que, en ocasions, li ocasionava l'haver de pernoctar en un hotel de la capital si les reunions de treball programades es perllongaven fins a altes hores de la nit, una despesa, segons les mateixes fonts, que “pagava de la seva butxaca”.

El departament de recursos humans del Govern valencià va autoritzar a Fabra cobrar el plus el 13 de desembre de 2011.

L'acord va ser signat per la llavors sotssecretària de la Conselleria de Presidència Carmen Jofré Garrigues. El president va haver d'aportar un certificat del padró datat el 4 d'octubre de 2011 que acreditava que residia al carrer Dolores de Castelló, ciutat de la qual Fabra va ser alcalde entre 2005 i juliol de 2011. En aquesta data va substituir a Francisco Camps en la presidència de la Generalitat, després de la dimissió d'aquest per la seva imputació en el cas Gürtel. L'assignació per residència representa el 12% de la nòmina bruta mensual del cap del Consell, 6.423 euros. L'acord que ho regula prohibeix que excedeixi del 14% de la retribució anual.

Els alts càrrecs de l'Executiu valencià tenen dret a percebre el plus d'habitatge si es veuen obligats a canviar la seva residència habitual. No va ser el cas de Fabra ja que, fins a juny d'aquest any no va traslladar la seva residència de Castelló a València.

Alberto Fabra, des de la seva presa de possessió, va intentar marcar distàncies amb l'època de Camps amb l'austeritat per bandera. L'endeutament de la Generalitat i el balafiament que havia caracteritzat la gestió del seu antecessor van provocar una política de gestos que, inicialment, va ser ben rebuda per la societat. Fabra va decretar que els membres del seu Govern només podrien viatjar en línies aèries de low cost i que les seves despeses de representació en restaurants no podrien superar els 20 euros.

Aquesta política d'austeritat, no obstant això, es va enfonsar quan es va conèixer la seva intenció de contractar per 18.000 euros a un coach —entrenador personal— que millorés la seva presència pública i li ajudés en els seus discursos. El pagament de 300.000 euros a la selecció espanyola de bàsquet, que entrena el seu amic i company d'institut Juan Antonio Orenga, per un partit amistós a Castelló va contribuir també a la deterioració d'aquesta imatge d'austeritat.

Assessors


De la llista publicada en el DOCV es desprèn que el Gabinet del president de la Generalitat disposa d'un total de 32 treballadors, dels quals 16 són assessors, així com tres conductors del cap del Consell, entre altres llocs. A més, disposa d'una secretària adjunta i una altra particular, tots ells de lliure nomenament.

De la mateixa manera, Presidència de la Generalitat disposa de més d'un centenar de llocs de treball, entre els quals compta amb 21 places de periodista, així com un fotògraf i dos operadors de càmera, un publicista, i un cap d'equip de correspondència i agenda, un tècnic de suport de gestió pressupostària, un especialista de protocol i administratius, la provisió dels quals es realitza mitjançant concurs.

Igualment, en la relació de llocs, s'inclouen diversos responsables d'anàlisis de polítiques públiques, documentació i estudis econòmics; també tècnics d'anàlisis estadístiques i documentals, i de relacions amb la Unió Europea, així com auxiliars de gestió.

A més, disposa d'una plaça denominada 'Mestre-sala', la provisió de la qual es fa mitjançant concurs i és l'encarregat del menjador i la cuina del Palau de la Generalitat. Així, entre les seves funcions estan l'adquisició d'existències per al rebost i celler, la preparació i adreça dels menjars i sopars oficials que s'ofereixen fora del Palau; la realització personal del servei de sala en esmorzars o sopars de pocs comensals; així com el control i manteniment de l'instrumental, vaixella, cristalleria, coberteria i roba de taula del Palau.