dijous, 4 de novembre de 2010

5.000 no esperen a Ratzinger ni volen pagar-li el viatge

Unes 5.000 persones s'han concentrat, convocats per la plataforma Jo no t'espero, aquest dijous a la plaça Sant Jaume, entre ells els diputats Jordi Miralles, Mercè Civit i Joan Josep Nuet, d'EUiA, i Ricard Gomà, Dolors Camats i Laia Ortiz, d'ICV. Els presents han protestat contra el suport institucional a la visita i també contra el seu cost a càrrec de les finances públiques, que es calcula en no menys de 15 milions d'euros, en les 36 hores que passarà a Compostela i BCN. Foto: C.A.G.

Els moviments crítics amb el viatge de Ratzinger a Barcelona denuncien que es rebi com a cap d'Estat i no com a cap religiós, que és el que motiva aquest viatge. "El papa visita Santiago i Barcelona amb una funció religiosa, però revestida dels atributs i privilegis d'una visita d'estat. Aquesta és una excepció, perquè l'única religió al món que pretén ser un estat és la catòlica", assegura Francesc Pont, portaveu de la Lliga per la Laïcitat.

A Espanya, les relacions entre l'Estat i l'Església es van ratificar l'any 1979 en un acord internacional conegut com a concordat. Aquest document, que es manté en l'actualitat, atorga uns privilegis al catolicisme que no té cap altra de les confessions majoritàries, que es regeixen per convenis. El concordat recull, entre altres concessions, que l'Estat garantirà el finançament de l'Església.

L'altre argument que fan contra la visita és pels plantejaments ideològics que representa Joseph Ratzinger, els més conservadors dels últims decennis i proper fins a la biografia al nazisme. A més de la discriminació dels homosexuals, la pederàstia o el fre a l'avenç científic, denuncien l'actitud de menyspreu del Vaticà amb les dones.

Un tercer motiu és econòmic. La despesa pública -uns 15 milions d'euros- que genera la visita es considera excessiva i provocadora, en el context de crisi, retalls salarials i atur que viu el país.

Vilalta, Pascual i Gámez demanen indemnitzacions com a víctimes del terrorisme

Els tres catalans cooperants de l'ONG Barcelona Acció Solidària segrestats aviat farà un any a Mauritània per un escamot d'Al-Qaida del Magrib Islàmic s'han donat d'alta de l'Associació Catalana de Víctimes del Terrorisme (ACVOT) i han anunciat la intenció de sol·licitar al Ministeri de l'Interior espanyol que se'ls reconegui oficialment aquesta condició. El president d'aquesta associació ha confirmat que els tres segrestats –Albert Vilalta, Roque Pascual i Alícia Gámez– han tramitat aquesta sol·licitud a la delegació del Govern central a Barcelona.

En cas que la tramitació prosperi, els tres afectats podrien arribar a percebre indemnitzacions de fins a un màxim de 36.000 euros, segons fonts de l'ACVOT.

Vilalta, Pascual i Gámez, van ser segrestats el el 28 de novembre de 2009 al nord de Mauritània quan formaven part d'una caravana solidària que havia d'enllaçar Barcelona amb Dakar. Els dos primers van ser alliberats al cap de 267 dies, mentre que el captiveri de la tercera va durar 101 dies.

La legislació espanyola actual en matèria de víctimes del terrorisme preveu, en el cas de segrestos, una compensació econòmica de 12.000 euros més 180 euros per dia de captiveri, fins a un màxim de 36.000 euros. A part, hi ha previstes altres indemnitzacions per repararpossibles seqüeles físiques i psicològiques degudes a la captivitat. Cal recordar, en aquest sentit, que Albert Vilalta, va ser ferit per un tret en una cama disparat durant l'assalt que va donar inici al segrest. Vilalta és director general de Túnels del Cadí i Túnels i Accessos de Barcelona i fill de l'exconseller de Medi Ambient de la Generalitat Albert Vilalta Gonzàlez.

Amb tot, no ho tindran senzill per obtenir la condició de víctima del terrorisme, atès que el segrest que van patir va tenir lloc fora del territori de l'Estat espanyol. Segons fonts de l'ACVOT, en aquests casos, es depèn del que dictamini un informe tècnic del Ministeri d'Afers Estrangers que sol fixar com a criteri, per informar positivament de la petició, que la nacionalitat espanyola dels damnificats fos determinant a l'hora de cometre l'acció. Un fet en contra seva és que la caravana de Barcelona Solidària creuava, en el moment que van ser apresats, una zona que el Govern espanyol tenia qualificada d'alt risc.

Quin és el vincle entre Albert Vilalta i el ‘cas Gürtel’?

El nom d’Albert Vilalta Cambra es va fer tristement famós quan, formant part d’un comboi solidari, va ser segrestat per Al Qaida a finals d’any del 2009 –juntament amb Alicia Gámez i Roque Pasqual– i va estar captiu durant vuit mesos, fins que va ser alliberat el passat mes d’agost conjuntament amb Pasqual. Gámez ja ho havia estat uns mesos abans. Durant aquest temps els mitjans de comunicació han explicat molts detalls de la vida dels tres cooperants. De Vilalta s’ha sabut de la seva feina a Tabasa, a l’Ajuntament de Barcelona, i a Constructora Hispánica, que està implicada en la trama corrupta del cas Gürtel. Aquesta empresa ha saltat ara de nou a l’actualitat quan ha transcendit que el seu propietari, Alfonso García Pozuelo, acaba d’ingressar a Hisenda 19,7 milions d’euros per tal de saldar el seu deute amb el fisc. Per poder afrontar el pagament, el constructor ha venut la companyia a Assignia. D’aquesta manera s’ha convertit en el primer i fins ara únic implicat en la xarxa corrupta que ha tornat els diners.

Vilalta va ser director de Constructora Hispánica per a Catalunya i Andalusia entre els anys 2006 i 2007 i no té cap implicació personal en els fets que s’han imputat a l’expropietari d’aquesta empresa. Durant els mesos de captiveri, les referències periodístiques als segrestats van explicar la vinculació de Vilalta a aquesta companyia però sense citar els marros en què aquesta estava immersa. És cert que tampoc es van referir a les maldats de les altres institucions on Vilalta Cambra havia treballat, com l’Ajuntament de Barcelona i Tabasa, com per exemple el cas hotel del Palau o les polítiques de peatges respectivament.

Roque Pascual, Gecoinsa, Gramepark i el Cas Pretòria


L'empresari Roque Pascual Salazar, de 50 anys, va ser segrestat el 29 de novembre de 2009 al costat Alicia Gámez i Albert Vilalta, mentre participava en una caravana solidària a Mauritània, com a cooperant de l'ONG Barcelona Acció Solidària (BAS).

Pare de dos fills, és conseller delegat de l'empresa Gecoinsa, dedicada al sector de la construcció, i fa nou anys-des del seu inici-que participa en l'esmentada caravana solidària a l'Àfrica Occidental. Pascual està considerat com "un pare" entre els seus habituals companys d'expedició per la seva forma de ser propera i humanitària.

Gecoinsa, que va ser fundada el 1987, desenvolupa la seva activitat bàsicament a l'àrea metropolitana de Barcelona i compta en l'actualitat amb una plantilla d'uns 150 treballadors. El 2006 Guillem Casas va ser nomenat nou director general de Gecoinsa. Després de vint anys d'activitat, principalment en l'obra pública, Gecoinsa es va reorientar cap a l'edificació. Abelardo Rodríguez i Roque Pascual, seguien sent els consellers delegats "i se centraran en el desenvolupament del grup empresarial".

Pasqual és també "patró" de la Fundació Tallers de Catalunya, centre que ajuda a persones amb discapacitats psíquiques a accedir al món laboral.

A més, és tresorer de l'equip de futbol de Santa Coloma de Gramenet, actualment en fallida total, la localitat on viu. De fet, es diu que va aconseguir que els empresaris colomencs acceptessin reinventir al municipi un 3% del benefici obtingut cada any.

Posat en llibertat el 22 agost 2010, al costat d'Albert Vilalta -Alicia Gámez va ser alliberada el 10 de març-, el seu segrest ha estat el més llarg dels produïts al Sàhara.

Pel que fa a Vilalta -tirotejat pels terroristes- el seu pare fou "conseller de Medi Ambient durant l'etapa de Jordi Pujol". A més ell ara ha estat "col.locat com a director general de Tabasa, empresa encarregada de l'explotació i conservació dels túnels i accessos a la Ciutat Comtal". El 1998 el pare de Vilalta va ser nomenat secretari d'Estat d'Infraestructures en el Govern de José María Aznar.

Els EUA van espiar noruecs al seu propi país

Un servei secret nord-americà va contractar a experts policials noruecs perquè vigilessin al país escandinau a centenars dels seus ciutadans, denuncien mitjans a Oslo. SUD, Surveillance Detection Unit, per les seves sigles en anglès, portaria per nom un servei secret nord-americà que, segons la premsa local, fa temps espiant a centenars de noruecs sobre el seu propi territori.

La unitat està composta, afegeixen els mitjans de comunicació, per entre 15 i 20 especialistes que haurien organitzat una tasca de vigilància de 24 hores diàries des d'una oficina situada a les rodalies de l'ambaixada nord-americana.

El Cap del grup seria Olaf Johan Johansen, de 71 anys, exdirector de la divisió antiterrorista de la policia noruega i actualment jubilat, i l'objectiu del mateix evitar eventuals atemptats contra l'ambaixada i la residència de l'ambaixador dels Estats Units a Noruega.

El Govern no sap res

Les autoritats noruegues asseguren no saber del supòsit espionaje. El ministre de Justícia noruec, Knut Storberget, va dir a l'emissora TV2 que el seu Govern no sap res de les suposades activitats de l'SDU al seu país, un servei que hauria estat creat fa gairebé deu anys.

Storberget va informar que ja s'ha posat en marxa una investigació per descobrir si algú va autoritzar activitats d'espionatge que puguin violar les lleis del país. El portaveu de l'ambaixada d'Estats Units, Tim Moore, va prometre per la seva part que la delegació cooperarà "de manera intensiva" amb les autoritats noruegues per aclarir el cas.

Fotos i dades en una base

Els empleats del SDU haurien fotografiat i registrat informació personal de centenars de persones "sospitoses" i haurien donat accés a aquesta informació al cap de la secció antiterrorista de l'ambaixada nord-americana, mitjançant un banc de dades creat específicament per a aquest fi.

Avui a les 19h: "Jo no t'espero!"

La Lliga per la Laïcitat, demana als representants institucionals que s’abstinguin de participar a la celebració religiosa que es porta a terme per tal de consagrar la Sagrada Família en tant que càrrecs electes. Avui, a les 19h., a la Pl. de Sant Jaume de BCN, concentració contra la visita del cap d'estat vaticà i la despesa pública per mantenir els privilegis il.legitims del nacionalcatolicisme.

Amb aquest motiu s’ha enviat una carta als consellers i conselleres de la Generalitat de Catalunya i als regidors i regidores de l’Ajuntament de Barcelona, convidant a la reflexió per tal d’avançar conjuntament en la construcció d’una societat civil completament autodeterminada de qualsevol tipus de creença.

A la carta es demana que s’abstinguin d’assistir com a representants públics als actes litúrgics que es celebraran en motiu de la visita del sr. Ratzinger.

Montilla i Hernández: Abans que socialistes menjaciris

José Montilla acudirà amb ganes aquest proper dissabte a rebre Joseph Ratzinger a l'aeroport del Prat. A tres setmanes de les eleccions es podria pensar que el candidat socialista, que busca aglutinar un electorat eclèctic en qüestions religioses, optaria per un perfil discret. Però no serà així. En la mesura que el protocol ho permet, deixarà clar que Ratzinger és benvingut a Catalunya i que és el president de la Generalitat qui el rep gustosament.

El president diu que és creient, encara que no practicant, per herència de la seva mare i ha travat des de fa anys una bona i respectuosa relació amb la jerarquia eclesiàstica catalana. Ja en la seva etapa madrilenya va tenir reunions discretes amb el cardenal Antonio Cañizares, avui al Vaticà, mentre cruixien les relacions entre el govern del PSOE i la Conferència Episcopal. El dissabte serà ell qui, com a primera autoritat de l'Estat -José Luis Rodríguez Zapatero només estarà el diumenge en el comiat-, el rebi.

Malgrat a que l'acte de benvinguda serà breu, des de l'entorn presidencial s'assenyala que aprofitarà per donar-li alguna pinzellada sobre el que és Catalunya. Seran unes explicacions sobre tot amb un valor simbòlic, perquè Joseph Ratzinger sap perfectament on ve i no en va ha decidit donar un realç especial a la llengua catalana.

ICV-EUiA ha donat l'esquena a la visita i els seus dirigents han declinat la invitació de l'arquebisbe de Barcelona, Lluís Martínez Sistach. Des d'ERC, el vicepresident Josep-Lluís Carod-Rovira sí que estarà en els actes, però la postura republicana de respecte va quedar entelada per les polèmiques consideracions d'Oriol Amorós, secretari d'Immigració, que va fer un paral.lelisme entre el Papa i el imam de Lleida.

L'actitud de Montilla suposarà un desmarcatge respecte a qualsevol indici de crítica a la figura de Ratzinger. Montilla assistirà a tots els actes i estarà acompanyat per la seva dona, Anna Hernández, catòlica practicant.

Montilla es va reunir amb el secretari d'Estat del Vaticà, Tarcisio Bertone, per preparar la visita, el contacte amb Sistach és assidu i, com es recorda en el seu entorn, es va negar a acceptar les peticions dels seus socis que a la capella del Palau de la Generalitat-de les poques consagrades en una seu governamental-es deixés de celebrar la missa de Sant Jordi.

Es destapa el negoci de l'esglèsia franquista amb el tràfic de nens

Milers de persones estan descobrint que la seva família no és la que sempre havien pensat. En néixer van canviar de mans mitjançant trames que van enriquir a desenes d'implicats, tan franquistes com eclesiàstics. Ara, moltes dècades després, comença a aclarir-se la veritat de les seves vides: "Hi havia un nen sempre al congelador, a les mares els deien que els seus fills havien nascut morts", explica una infermera de Sant Ramon.

'La Fàbrica de nadons', un reportatge d'investigació produït per EL MÓN TV i que emetrà la nit del dimecres Antena 3-a les 0.00 hores, després de 'Hispania'-, fa un pas més en el drama dels' nens robats 'i aporta noves proves i testimonis sobre l'existència d'una xarxa de venda de nadons a Madrid fa més de 30 anys.

Les víctimes eren parteres en situació de debilitat social. La moneda de canvi, els seus fills. A moltes els deien que havien nascut morts-no els deixaven veure els seus cadàvers-i les criatures, completament sanes, eren lliurades a altres dones que havien fingit estar embarassades amb un coixí sota la seva roba.

Aquest escàndol que va passar a la Clínica Sant Ramon de la capital va ser investigat en el seu dia per la periodista Maria Antonia Iglesias, llavors a la revista 'Interviú'. Ella mateix compte en el reportatge com era la trama: "Un negoci que tenien el director de Sant Ramon -el Doctor Vela- i una monja, i en el qual les mares eren enganyades". Tots dos, doctor i religiosa, parlen per primera vegada a la televisió en aquest reportatge.

La veu de les víctimes, entre 200.000 i 300.000


Les víctimes també tenen el seu espai. Fills que busquen les seves mares biològiques, mares que busquen als seus fills robats, i germans que busquen familiars desapareguts... Els seus certificats de naixement demostren que van existir irregularitats en els seus casos.

El reportatge inclou a més gravacions amb càmera oculta de funcionaris d'hospitals que saben que es suplantar les identitats d'algunes mares i l'esgarrifós testimoni d'una antiga infermera de la Clínica Sant Ramon que reconeix que existia una xarxa organitzada de venda de nens. "Hi havia un nen sempre al congelador, a les mares els deien que els seus fills havien nascut morts i en la caldera es cremaven els cadàvers dels nens", explica. Noves dades que busquen fer llum sobre el drama dels 'nens robats'.

Famílies fictícies, vides robades

Raquel Quílez: «Els meus pares em van confessar que m'havien comprat», «Van pagar per mi més que per un pis», «Un religiós els va donar a triar entre nen o nena", "Van haver de aportar a canvi una mare gestant». .. Aquests testimonis no pertanyen al guió d'una ficció. Són històries reals de persones que, d'adults, han descobert que la seva vida és una mentida. Nadons, a l'hospital, van canviar de mans previ pagament dels seus pares adoptius. Qui va ser la seva mare real? Qui es va enriquir amb la seva venda? Milers de preguntes s'amunteguen sense resposta al cap.

Segons l'advocat Enrique Vila, entre 200.000 i 300.000 persones podrien viure sota aquesta ombra. Casos que enfonsen les seves arrels en els darrers dies del franquisme i veuen la llum ara, quan els seus protagonistes estan descobrint que la seva família no és la que creien. Els seus relats descobreixen trames de pel lícula: intercanvis d'infants per diners a plena llum del dia, nadons que sortien del sala de parts després d'haver estat donats per morts, comares que falsificaven actes de part ... [Així funcionaven les trames]

Iemen acusa occident de fer una "cortina de fum"

El soroll al voltant dels paquets bomba enviats des del Iemen s'ha aixecat artificialment per distreure l'atenció de la comunitat internacional de certes intrigues polítiques, declarà ahir l'ambaixador del Iemen a Moscou, Mohammed Saleh Ahmed Al-Helali: "Tot aquest soroll al voltant dels paquets bomba no es correspon amb el perill real dels esdeveniments succeïts al Iemen. Aquesta campanya mediàtica va ser llançada per distreure l'atenció de la comunitat internacional de certs escàndols i intrigues polítiques", digué l'ambaixador. Foto: Bomba de dispersió USA al Iemen.

Les bombes van ser descobertes la setmana passada en paquets postals enviats des del Iemen als EUA i es van convertir en un dels temes clau de la premsa mundial. Diversos països europeus han prohibit entrar al seu territori qualsevol carregament transportat per via aèria i procedent d'aquest país àrab.

"A Grècia va ser interceptada una dotzena de paquets bombes i no se'ls va dedicar tanta atenció com a les dues bombes procedents del Iemen, que ni tan sols van arribar a esclatar. També em sorprèn que els avions grecs poden seguir volant a Europa mentre que els avions iemenites tenen prohibit fer-ho", va dir el diplomàtic iemenita.

El orientalista rus Oleg Peresipkin, conseller del rector de l'Acadèmia Diplomàtica del Ministeri d'Afers Exteriors de Rússia, considera que l'aparició del "dossier iemenita" en els mitjans de premsa no és casual.

"Ara en tots els països s'examina el pressupost per a l'any entrant i molts d'ells com França, Regne Unit i els EUA volen rebre finançament addicional per als seus serveis secrets embrancats en la lluita contra el terrorisme. Els nord-americans, a més, tenen 700 bases militars a l'estranger i han de justificar-ho. També necessiten diners per les seves campanyes a l'Iraq i l'Afganistan", va comentar Peresipkin.

Divendres passat van ser trobats paquets bomba en un avió de l'empresa de missatgeria nord-americana United Parcel Service (UPS), en un aeroport a prop de Londres i en un magatzem a Dubai pertanyent a la companyia FedEx. Segons els serveis secrets, els paquets van ser enviats des de Iemen i tenien com a destinació a una de les organitzacions jueves a Chicago (EUA).

PSOE i CiU pacten la Llei Postal i liberalitzen el sector

El grup parlamentari de CiU al Congrés dels Diputats anuncià ahir dimecres que ha arribat a un acord amb el PSOE per tirar endavant el projecte de llei del servei postal universal "per garantir la creació d'ocupació i la competitivitat de Correus", segons els nacionalistes. Aquesta nova norma tractarà de regular el funcionament d'un nou mercat postal liberalitzat, en què Correus deixarà de tenir el quasi-monopoli.

El portaveu de CiU a la Comissió de Foment, Pere Macias, ha explicat que l'acord amb el seu homòleg socialista, Rafael Simancas, s'ha aconseguit al pactar 36 esmenes de les 50 que havia presentat el grup català, la qual cosa-ha assegurat-permetrà que la futura llei sigui "més eficaç i més garantista".

Ara, el text acordat continuarà debatent a la Comissió de Foment del Congrés i, després, passarà al Senat, on podria introduir alguna modificació més abans de ser aprovada definitivament.

Garantir els drets dels usuaris

Macias ha destacat que, amb les aportacions de CiU, s'aconsegueixen garantir els drets als usuaris-especialment en les zones rurals-i afavorir que Correus sigui una empresa "molt competitiva", capaç de competir en el nou mercat que s'obre ara, sense eliminar llocs de treball.

La liberalització del sector postal que es produirà amb aquesta norma ha estat molt criticat pels sindicats presents a Correus, que han convocat ja diverses jornades de vaga per protestar pel projecte.

Segons les organitzacions sindicals, està en perill "la viabilitat de Correus" i també milers de llocs de treball, ja que fins ara s'han eliminat "més de 7.000 llocs de treball" i asseguren que hi ha un pla ocult per retallar altres 18.000 llocs de treball. Correus és la major empresa pública del país, amb 60.000 treballadors.

A més, el portaveu nacionalista ha volgut deixar clar que, en virtut d'aquest pacte, les empreses privades que s'incorporin a partir d'ara el sector postal podran tenir "un camp d'acció i unes regles de joc clares".

A més, les noves comissions del sector postal podran arbitrar en cas de conflictes, com ja es fa en altres organismes reguladors.

Toxo: "La reforma laboral augmenta la temporalitat"

El secretari general de CCOO, Ignacio Fernández Toxo, abans de presentar unes jornades sindicals d'estudi s sobre "L'energia en el canvi de model productiu", organitzades per les fundacions de CCOO ISTAS i 1r de maig, ha declarat que Espanya segueix encara en una fase de destrucció d'ocupació, com demostra el repunt de l'atur al mes d'octubre, i que l'increment de la temporalitat, un cop superada l'època estival, només es pot atribuir a la reforma laboral. Foto: Miting de CCOO amb Marcelino: 1976.

Toxo ha ressaltat que a l'octubre va créixer la temporalitat i, per tant la precarització del mercat de treball, pel que en la seva opinió "la reforma laboral, lluny de potenciar l'ocupació estable, allunya al país d'aquest camí i li instal en una dinàmica de recuperació del vell model d'ocupació ", en el qual la competitivitat es vincula únicament al cost del factor treball.

Segons ha explicat: "El contracte 'estrella'-el de foment de l'ocupació estable-té menor incidència a l'octubre de 2010 que en el mateix mes del 2009", tot i que es van produir 44.000 conversions de contractes temporals a indefinits, aproximadament les mateixes que fa un any.

Segons l'opinió de Toxo: "Les dades de l'atur posen d'actualitat la necessitat de recuperar el diàleg social per revisar els efectes de la reforma laboral". No obstant això, ha informat que no ha rebut "cap trucada del ministre de Treball, que no siguin les que hem tingut aquests dies per la mort de Marcelino Camacho, encara que sí que hi ha contactes exploratoris per telèfon".

Finalment, Toxo ha dit que els sindicats no s'han reunit tampoc amb la CEOE per posar en marxa la reforma de la negociació i, en aquest sentit, ha desitjat que que la patronal acabi com més aviat millor el seu procés intern.

Miralles: "L'atur és el primer problema del país”

Davant les darreres dades de creixement de l’atur referents al mes octubre (més de 68.000 persones al conjunt de l’Estat espanyol i 9.200 a Catalunya), el diputat d'ICV-EUiA, Jordi Miralles, ha declarat: “L’atur és el primer problema del país”, i ha reclamat al Govern espanyol: “Un canvi de polítiques econòmiques per a crear ocupació”. Miralles ha afegit que: “La reforma laboral no només no era la solució, com es va explicitar a la vaga general del 29-S, sinó que ara es confirma que per l’únic que serveix és per abaratir l’acomiadament”.

El candidat número 3 d’ICV-EUiA situa l’atur com el primer problema del país i diu que la creació de llocs de treball “serà la prioritat de la nostra coalició durant la campanya i durant la pròxima legislatura”

Miralles diu que “la creació d’ocupació serà la prioritat de la nostra coalició durant la campanya i durant la pròxima legislatura”. Així, Miralles ha posat èmfasi en la proposta de crear 300.000 llocs de treball, inclosa en el programa d’ICV-EUiA, i la necessitat d’impulsar l’ocupació juvenil.


"Durant anys els delictes d'urbanisme han quedat impunes"

La Fiscalia de Girona ha obert aquest any 56 investigacions per suposats delictes de prevaricació urbanística o contra el medi ambient. El fiscal especialitzat en aquests casos, Enrique Barata, ha detallat que 32 dels casos són per delictes contra l'ordenació del territori com prevaricacions urbanístiques o construccions il·legals en espais protegits, principalment al Cap de Creus o als Aiguamolls de l'Empordà, o en sòls rústics. Foto: Moises Coromina (CiU), batlle de Castellfollit de la Roca imputat.

Barata ha explicat que durant anys aquests delictes pràcticament han quedat impunes però que cada vegada més casos arriben a judici i hi ha més sentències condemnatòries. Entre el 2009 i el 2010 hi ha hagut nou sentències i només una ha estat absolutòria.

La fiscalia especialitzada en Medi Ambient i Urbanisme a Girona preveu tancar aquest 2010 amb més investigacions obertes que durant l'any anterior. Fins a l'octubre, la fiscalia ja porta incoades 56 causes mentre que en tot el 2009 en van ser 60. El fiscal Enrique Barata ha detallat que més de la meitat de les investigacions són per delictes contra l'ordenació del territori, sobretot per construir en zones on no està permès.

El delicte és especialment greu quan promotors o particulars construeixen en espais naturals. A les comarques gironines sobretot han detectat construccions il·legals al Cap de Creus i als Aiguamolls de l'Empordà. Perquè es consideri un delicte, les construccions han de tenir vocació de permanència. Aquest és el cas d'un home a qui van condemnar a dos anys de presó i a pagar una quota de sis euros diaris durant tres mesos com a multa per haver construït una barraca en un espai protegit. A més, per ordre judicial, va haver d'ensorrar l'edificació i restaurar l'entorn natural.

ICV-EUiA presenta la llista electoral de Tarragona

ICV-EUiA ha presentat la llista electoral de la demarcació de Tarragona per a les pròximes eleccions catalanes. Hortènsia Grau (foto), cap de llista d’ICV-EUiA per la demarcació, ha indicat que la coalició ha estat capaç de presentar un equip de persones idoni: “Per seguir fent polítiques d’esquerres”. Grau ha destacat també l’equilibri de la candidatura pel que fa a gènere, procedència territorial i àmbits d’actuació dels 18 candidats i candidates i els onze suplents.

A la llista també hi forma part com a candidat el nostre coordinador local de Montblanc i comarcal de la Conca de Barberà i cap de llista a les properes eleccions municipals per part d´EUiA de Montblanc, en David Flor.

EUiA Montblanc crida a manifestar-se demà per l'autovia

"Des d’EUiA de Montblanc fan una crida a la manifestació que tindrà lloc a la carretera del Coll de l'Illa, on es projecten els túnels de la reivindicada infraestructura i que és zona de pas entre les dues comarques, el proper divendres dia 5, a les 12 del migdia. Pensem que aquesta acció ciutadana deu servir per torçar el braç a l'administració central i que s'agilitzin els tràmits perquè la futura autovia Valls-Montblanc es faci realitat el més aviat possible". Foto: L'alcalde de Montblanc a la darrera protesta.

Recordem que de la mateixa pengen molts llocs de treball i moltes famílies, no sols a Frape si no a les altres empreses de la nostre comarca i al futur parc logístic. Pensem que si no es soluciona aquest problema podria afectar a la instal·lació de l'empresa automobilística que anunciava el president Montilla i que alguns també anunciaven a crits que s'instauraria a la nostre comarca. Fora possible que aquesta empresa acabes per triar-ne un altra per falta de comunicació territorial.

Pensem que ara es hora d'estar units i ser conscients que ens juguem quelcom més que una carretera que ens estalviaria temps per arribar a Valls o a Tarragona. Ens juguem l'expansió econòmica i quedar-nos aïllats del nou desenvolupament industrial i econòmic de Tarragona i comarques a més de perdre molts llocs de treball ja existents i perdre els que es podrien crear de nous. Per tots aquest motius, homes i dones de la Conca de Barbarà el dia 5 a les 12 tots i totes a la mani.

El PP financia la CEU feixista, católica i privada

La diputada d’Esquerra Unida, Marina Albiol, proposarà a la comissió de sanitat que es derogue el conveni entre el Consell i la universitat catòlica CEU, que permet que els i les alumnes d’aquesta universitat privada facen pràctiques en hospitals públics: “Qüestionem que els diners públics hagen de finançar una universitat com la CEU, de caràcter privat i a més amb un ideari ultraconservador”, assegura.

La representant d’esquerres considera inexcusable que els recursos públics es deriven cap una universitat que cobra als i les alumnes 10500 euros per una matrícula. “No es pot tolerar que una universitat per a una elit, a la que molts pocs poden accedir, es finance amb els diners de tots i totes, mentre Font de Mora retalla les inversions a la universitat pública, que és l’única que pot garantir la igualtat d’oportunitats en educació”.

Albiol recorda, que aquesta universitat va fer explícita la seua voluntat evangelitzadora en la inauguració de l’any acadèmic, “o dit d’altra manera, la seua intenció és fer proselitisme d’una doctrina religiosa particular, com és la catòlica”. “Si volen evangelitzar, que ho facen als hospitals privats de l’església, però no al sistema públic de sanitat, que evidentment ha de ser no confessional, si respectem la nostra constitució”, critica.

La representant d’Esquerra Unida finalitza argumentant que si la universitat privada desitja espais per a les pràctiques de medicina, “han de buscar finançament i col•laboració, en el seu sector, el privat, i no utilitzar els diners públics, que evidentment han de ser destinats a potenciar la xarxa d’universitats públiques del País Valencià”.

EUPV denuncia que el PP : “Abandona definitivament el ferrocarril”

"Fa molt temps que és evident que el PP (ni el PSOE) no té com a prioritat l'impuls del transport ferroviari. Tant és que siga l'única alternativa sostenible a mitjà termini. Els interessos privats s'imposen sobre els públics una vegada i una altra. La racionalitat del sistema és la del benefici individual i el domini, no la dels interessos col·lectius i la gestió participativa i democràtica", denuncia el diputat d'E.U. Lluís Torró.

"Els pressupostos de la Generalitat per al proper any no sols ens enfonsen més en la crisi, és que ni tan sols atenen els minsos compromisos adquirits. I qüestions com la millora del Xàtiva-Alcoi ja criden al cel!", s'indigna.

El diputat autonòmic d’EUPV, Lluís Torró, ha afirmat que la Generalitat de Camps: “Arracona en aquests comptes autonòmics al ferrocarril com a sistema de transport prioritari. Abans ja apostava bàsicament per les carreteres, però ara és molt més evident. El capítol de Noves Infraestructures Ferroviàries cau un 58'09 % i la part prevista per a invertir un 48'2%. És a dir, de 61 actuacions previstes es passa a 13, un descens del 78'69%”.

Torró afegeix que les transferències a Ferrocarrils de la Generalitat Valenciana per a Infraestructures cauen un 67'12 % i les de l'ens gestor pràcticament desapareixen perquè disminueixen un 98'22 %. “Ens preocupen moltíssim aquests comptes i, a més, advertim que una part de les inversions que es facen aniran segurament a concessions, a la privatització de la construcció i de la gestió, com és el cas per exemple de la línies 2 del TRAM d’Alacant i de Metro València”.

El diputat d’esquerres alerta també que les inversions compromeses per la Generalitat en el Pla de Rodalies no es podran produir, entre aquestes les de la part del tren de la costa, Dènia-Alcant, que li correspondria al Consell i la millora del Xàtiva-Alcoi. “Per exemple, als pressupostos tan sols hi figura l'estació d'Albaida, que apareix repetidament als comptes autonòmics des de fa anys sense que mai s'arribe a iniciar l'obra”, critica.

Torró conclou: “des d’Esquerra Unida creem que el Consell empitjora una política de mobilitat anacrònica, cara, insostenible ambientalment i socialment injusta”, critica.

El govern basc especula amb vivenda pública per enriquir al pare de Basagoiti

El parlamentari d'Ezker Batua-Berdeak, Mikel Arana, advertí que, amb la mesura d'incrementar el preu de la Vivieda de protecció oficial un 12%, el Govern basc "exclou a tres de cada quatre persones inscrites en Etxebide que guanyen menys de 1.000 euros al mes". La mesura coincideix amb l'anomenament del pare de Basagoiti (PP) com a cap de Banesto. En un comunicat, Arana ha criticat l'ordre aprovada ahir pel Govern Basc que ha incrementat els preus de venda dels habitatges de protecció oficial (VPO) a Euskadi entre el 2 i el 12%, mentre que els lloguers socials han disminuït al rebaixar els percentatges per al càlcul de les rendes en funció dels ingressos.

Ezker Batua-Berdeak diu que la pujada de la VPO deixarà fora a tres de cada quatre aspirants. Mikel Arana diu que el Govern no ha buscat fomentar l'habitatge de lloguer.

Segons Arana, al pujar el preu, tres quartes parts dels inscrits en Etxebide: "Que són mileuristes", no podran obtenir un crèdit per pagar els pisos protegits.

Amb aquesta mesura, ha afegit Arana, el Govern no ha buscat fomentar l'habitatge de lloguer: "Ans garantir beneficis econòmics als promotors privats", ha retret.

El dirigent d'Ezker Batua ha conclòs que "la solució al problema de l'habitatge" no està en incrementar els preus de la VPO, sinó a dedicar el 100% del parc públic al lloguer social".

Cebrià de Vallalta: Alcalde i regidor de CiU imputats per corrupció

L’ajuntament de Cebrià de Vallalta va rebre el passat mes de setembre una querella criminal, presentada pel Ministeri Fiscal, per un presumpte delicte continuat sobre l’ordenació del territori i per un presumpte delicte continuat de prevaricació, entre d’altres, contra l’alcalde, Jaume Borrell (CiU) (foto), i el regidor d’urbanisme, Josep Missé (CiU). La querella s’ha presentat per les presumptes irregularitats en la construcció d’un edifici a l’Avinguda Maresme de Sant Cebrià de Vallalta, ens uns terrenys afectats per una modificació puntual del Pla General d’Ordenació Municipal.

També hi ha dos querellats més, que són el secretari-interventor i l’arquitecte municipal d’aquest expedient d’obres.
En la querella el fiscal fa menció reiterada de l’alcalde i “els seus cosins”, i “d’aquells familiars de l’alcalde querellat”, que són els propietaris del solar on s’ha aixecat la nova construcció. A més s’ordena, de forma cautelar, paralitzar les obres de l’edifici, comunicar aquest fet al Director General d’Urbanisme de la Generalitat i, entre d’altres diligències i documentació, es demana que els querellats declarin en qualitat d’imputats, tot i que a hores d’ara cap d’ells ha anat a declarar. El jutjat que instrueix el cas és el d’instrucció nº 2 d’Arenys de Mar.