dijous, 16 de desembre de 2010

L'ARA, els Carulla, el Palau, cas Pretòria i "el mercat" català a Londres

El Jutjat d'Instrucció número 4 de Barcelona està investigant per un presumpte delicte fiscal a diversos membres de la família Carulla, una de les més importants de l'empresariat català. Artur Carulla és president del holding familiar Agrolimen (Gallina Blanca, Pan's%Co...), conseller de Repsol i vicepresident del Cercle d'Economia Barcelona, mentre que Mariona Carulla ha estat recentment elegida presidenta de l'Orfeó Català-Palau de la Música, per "passar fulla" dels escàndols que impliquen a tota la burgesia convergent catalana.

La investigació es deriva del cas Pretòria, on són imputats socialistes i convergents, i del registre del despatx d'advocats Petrus, durant el qual es van descobrir documents d'un possible frau fiscal aliè a la corrupció urbanística de Badalona i Santa Coloma de Gramenet.

Societats en paradisos fiscals

A través Petrus, Agrolimen podria haver canalitzat inversions a diversos paradisos fiscals -com és el cas de Prenafeta i els seus socis- per a no tributar a Espanya. Frau que algunes fonts xifren en 160 milions d'euros. El mètode utilitzat podria haver estat la venda d'unes accions del grup familiar a dues societats d'un paradís fiscal (Antilles Holandeses) controlades per altres dues societats també de la família, amb seu a dos països sud-americans (Costa Rica i Uruguai).

A més d'Artur i Mariona (foto), podrien estar involucrats Montserrat i Jordi Carulla Font que, amb els seus fills, són els principals accionistes de la multinacional Agrolimen, un conglomerat de 22 fàbriques i 7.000 empleats, propietària de marques com Evax, Ausonia, Tampax, Dodot, Pans & Company, Bocatta, FresCo, El Pavo, Affinity o Mont-Ferrant.

El diari ARA: full d'un lobby recien creat i ja tocat… per les subvencions i les males companyies


Agrolimen va néixer el 1964 de la mà del ja mort Lluís Carulla Canals, fundador de Gallina Blanca el 1937. Factura al voltant de 1.600 milions d'euros anuals i, a través de la Fundació Carulla, creada per promocionar la llengua i la cultura catalanes, és accionista del nou diari Ara, que ja ha rebut un milió d'euros de subvenció de la Generalitat.

En la informació confidencial i els correus electrònics intervinguts al banc, va sortir el nom d'Agrolimen, un potent hòlding empresarial en què hi ha destacades societats, com ara Gallina Blanca i Purina, i cadenes de menjar ràpid, com ara Pans and Company. El grup, a més, és participat pels sis germans Carulla: Lluís, Artur (actual president del grup i vicepresident del Cercle d'Economia), Mariona (recentment escollida presidenta del Palau de la Música), Jordi, Montserrat i Aurèlia. Primer hi eren a títol nominatiu i ara a través d'empreses, que usen les primeres lletres del seu nom (Minllu, Minma, Minau, Minmonts, etc).

Jordi Carulla Font, conseller del grup Agrolimen, surt més identificat en aquesta irregularitat, ja que consta com a administrador de les empreses holandeses.

Carulla declara com a resident a Londres, malgrat que Hisenda sospita que viu a Barcelona. El jutge estudia ara citar-lo a declarar com a imputat en el cas.

Demetrio Carceller Coll, en recerca i captura

L'Agència Tributària ha realitzat deu registres en empreses i domicilis particulars de Madrid, Barcelona i Sevilla, dins de l'operació 'Pinta'. L'investigació tracta de demostrar la residència real i efectiva a Espanya de l'empresari, Demetrio Carceller Coll, una de les més grans fortunes de l'estat, que portava deslocalitzat 15 anys. El octogenari Carceller Coll simulava residir fora, en concret, a Portugal per evitar pagar a Hisenda a la qual podria haver amagat 500 milions d'euros.

Donada la seva avançada edat, estava pràcticament retirat encara que la major part del patrimoni familiar figura encara al seu nom. El negoci el porta el seu fill, Demetri Carceller Arce, que és conseller de Sacyr, Gas Natural, Ebre i CLH.

El fill, resident a Londres, és a més president de la petrolera Disa i la cervesera Damm, i no està sent, de moment, objecte de la investigació.


En els registres han participat 40 agents de la Guàrdia Civil, juntament amb inspectors d'Hisenda i altres funcionaris de l'Agència Tributària coordinats per la Fiscalia Especial contra la Corrupció.

Accions espanyoles en paradisos fiscals

L'objecte de les actuacions ha consistit a demostrar la titularitat real de paquets accionarials de societats espanyoles, titularitat emmascarada darrere d'estructures fiduciàries creades en territoris off-shore o paradisos fiscals.

La valoració d'aquests paquets accionarials s'estima en més de 500 milions d'euros, que el jutge ha ordenat immobilitzar com a mesura cautelar.

La investigació ha constatat que s'han utilitzat comptes oberts a l'estranger a nom de societats opaques radicades en paradisos fiscals operades des d'un banc establert a Espanya.

El club catalano-franquista a la City, també anomenat "el mercat":

La dinastia Carceller va arribar al seu zenit de la mà de Demetrio Carceller Arce, el "nietísimo" del ministre de Las Parras de Castellote i que, a data d'avui, és una de les fortunes més potents d'Espanya. El seu immens patrimoni s'estén des de les seves participacions en la Borsa (que superen els 1.000 milions d'euros), fins a un ampli conglomerat d'empreses: La família Carceller estén el seu poder econòmic per tot un holding empresarial del qual formen part la Societat Anònima Damm (president i màxim accionista amb el 23% del capital de la cervesera que patrocina Polònia a TV3), així com empreses del sector petrolífer i energètic com Disa Corporació Petrolífera, que controla la distribució de carburants a les illes Canàries, on es troba domiciliada per qüestions fiscals, així com CEPSA, Repsol, Atlàntica Petrogas, Unión Fenosa, Gas Natural o Hidrocantábrico.

El empori s'estén igualment al sector de les empreses constructores i immobiliàries: Demetrio Carceller Arce és propietari del 6,04% de les accions de Sacyr-Vallehermoso i va ser un dels impulsors de l'assalt protagonitzat per aquesta constructora per fer-se amb el control del BBVA, a més, és membre dels consells d'administració de diverses indústries del sector alimentari com és el cas de Ebre-Puleva i, fins i tot d'altres empreses diverses com la dedicada a la producció de pintures CIN-Valentine.

Certament, ningú sap amb certesa la quantia del patrimoni de Demetrio Carceller Arce, cap visible de la fortuna amassada per la família del polític d'origen en Terol.

El seu nét, auster, discret, allunyat sempre dels mitjans de comunicació, profundament arrelat amb el més selecte de la burgesia espanyola, tot i tenir la seva residència a Londres, és el símbol d'una família poderosa que ha passat durant molts anys desapercebuda per al conjunt de la societat, que desconeix la seva trajectòria i el poder econòmic acumulat des dels temps del seu avi, aquell antic enginyer tèxtil embarcat més tard en negocis petrolífers, ministre franquista d'Indústria i Comerç, en els anys més durs d'aquella Espanya trista, famolenca, autàrquica i víctima de la repressió per part dels vencedors d'una tràgica guerra civil, mentre que els addictes al règim creixien en la política i l'economia del franquisme.

Veure també, sobre els últims moviments al Palau:
Convergència mou velles titelles per tapar sa corrupció

Assange va pactar no perjudicar a Israel

Noves revelacions confirmen que Assange va acordar, amb funcionaris d'Israel, no publicar els documents que puguesin afectar la seguretat o els interessos diplomàtics d'Israel. Això explica per què el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, afirmà que les revelaciones eren "bones per a Israel". un acord secret celebrat entre el "cor i ànima" de Wikileaks, com un cop Assange humilment es va descriure a si mateix, i els funcionaris israelians, va assegurar que tots aquests documents serien "eliminats" abans de la publicació dels altres.

Molts comentaristes, sobretot a Turquia i Rússia, es pregunten per què els centenars de milers de documents confidencials divulgats pel lloc el mes passat no conté res que pugui avergonyir al govern israelià, igual que gairebé tots els altres Estats a què es refereixen els documents.

D'acord a un lloc web en àrab de periodisme d'investigació, Al-Haqiqa (la veritat), Assange va rebre diners de fonts israelianes semi-oficials, i, en un acord secret gravat en vídeo, es van comprometre a no publicar els documents que puguesin afectar la seguretat o els interessos diplomàtics d'Israel.

Segons les fonts de l'article a Al-Haqiqa, en els últims mesos, abans del "lideratge autocràtic" i la "falta de transparència" de Assange, molts ex voluntaris han sortit de l'organització Wikileaks.

En una recent entrevista amb el diari alemany Die Tageszeitung, l'ex portaveu de Wikileaks Daniel Domscheit Berg va dir que ell i altres dissidents de Wikileaks estan preparant el llançament del seu propi fòrum per a la divulgació del propòsit original de Wikileaks: l'intercanvi d'arxius sense limitacions.

Per Domscheit Berg, que està a punt de publicar un llibre sobre la seva vida: "Dins Wikileaks, Assange és acusat d'actuar com un rei", en contra dels desitjos d'altres membres, que passa per acords amb els mitjans de comunicació que tenen per objecte crear un efecte explosiu, del que els altres de Wikileaks no saben pràcticament res o res en absolut.

D'altra banda, experts han afegit que l'interès de Assange pels titulars significa que Wikileaks és incapaç de "reestructurar-se" per fer front a nous interessos. És a dir que les fuites petites que poden ser d'interès a les persones a nivell local, actualment són desateses per deferència a les grans empreses.

Segons les fonts d'Al-Haqiqa, Assange es va reunir amb funcionaris israelians a Ginebra a principis d'aquest any i va arribar a la conclusió del pacte secret. El govern d'Israel, sembla d'alguna manera sabia o s'esperava escoltar una gran quantitat de documents relatius als atacs israelians al Líban i Gaza, respectivament el 2006 i 2008 a 9. Les fonts van afegir que aquests documents, que diuen que van venir principalment de les ambaixades dels EUA a Tel Aviv i Beirut, han estat eliminats i destruïts per Assange possiblement, l'única persona que sap la contrasenya per obrir-los.

En efecte, els documents semblen haver deixat de publicar un "buit", que abasta el període comprès entre juliol i setembre de 2006, quuan va tenir lloc la guerra de 33 dies al Líban.

És possible que, igual que passen el seu temps en la "xerrada" de pràcticament tots els altres assumptes de l'Orient Mitjà irrellevants, diplomàtics i funcionaris sionistes (i d'EUA) tinguin algun comentari o informació intercanviada en aquest esdeveniment crucial?

Arran de la sortida de cables (i fins i tot abans), el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va dir en una conferència de premsa que Israel havia "pres la iniciativa" per limitar els danys causats per les fuites, i afegí que "no hi ha cap document israelià, amb confiança, que hagi estat revelat per Wikileaks". Al mateix temps, en una entrevista per a la revista Time, es parlà de Netanyahu com un heroi de la transparència i obertura, la qual cosa va elogiar Assange!

En un altre article, d'un diari libanès amb qui Assange es va reunir dues vegades. Oferint-li "una gran suma de diners", van tractar de negociar un contracte amb ell per obtenir els documents relacionats amb la guerra de 2006, en particular les actes d'una reunió celebrada a l'ambaixada a Beirut el 24 juliol 2006. Aquesta reunió és àmpliament considerada com un "consell de guerra" entre els sionistes israelians i els libanesos i va jugar un paper en la guerra contra Hezbollah i els seus aliats.

No obstant, fonts confirmen que els documents rebuts pels periodistes d'Al-Akhbar en cada dia de l'any 2008 i després, no contenen res de valor. Tot això fa reforçar les acusacions d'un acord amb Israel.

EUiA exigeix l'acompliment total dels acords signats a ICV

Davant el conflicte provocat per la intenció d'ICV de trencar els acords signats amb EUiA, respecte a l'escó del senador d'EUiA Joan Josep Nuet, la Comissió Nacional d’Esquerra Unida i Alternativa (EUiA), es va reunir de forma extraordinària ahir dimecres, per discutir la situació dels acords electorals de la coalició a les passades eleccions al Parlament de Catalunya, acordant, per majoria quasi absoluta, 24 a favor, 2 en contra i 3 abstencions: "Refrendar la voluntat d’EUiA de donar continuïtat als acords de coalició amb ICV i exigir l’acompliment íntegre de l’acord corresponent a les eleccions al Parlament de Catalunya pel que fa a la presència d’EUiA a la Mesa del Parlament, al/la portaveu adjunt del Grup Parlamentari i al senador que correspon al Grup d’ICV-EUiA, sempre que els acords de representació plural en el marc del Parlament de Catalunya així ho possibilitin al nostre Grup".

Situació d'incertesa per tots els acords si no s'acompleixen els ja signats

Si, com certes fonts d'ICV apunten, Joan Saura substituís a Joan Josep Nuet a l'escó del Senat, suposaria per a EUiA el trencament de tots els pactes: "L’acompliment de tots els acords signats i protocol·litzats davant notari per part d’ICV-EUiA és un requisit indispensable i base de l’estabilitat i la confiança de la nostra coalició. Si es produís una decisió unilateral que trenqués aquest principi, la coalició ICV-EUiA es veuria abocada a un camí d’inestabilitat que podria desembocar en una crisi, dificultant l’avenç de la coalició, cosa que EUiA no desitja de cap de les maneres", afirmaren a l'Agència Sírius fonts d'EUiA.

Però que, segons l'acord de la Comisió Nacional d'EUiA, suposaria de facto la fi de la coalició amb Iniciativa.

Així doncs, sembla que la pilota és a la taulada d'en Joan Herrera i en Jordi Guillot i encara sobre la taula de negociacions.

Marihuana contra el càncer de mama

Els components actius de la marihuana i els seus derivats podrien reduir el creixement de tumors de càncer de mama i l'aparició de metàstasis, segons un equip de científics espanyols que ha provat els efectes d'aquesta droga en ratolins. A través d'un comunicat, els investigadors de la Universitat Autònoma de Madrid (UAM), la Universitat Complutense i el Centre Nacional de Biotecnologia subratllar avui que els "cannabinoides" poden aturar i acabar amb les cèl.lules derivades de tumors de mama.

Aquest descobriment s'ha publicat a la revista "Molecular Cancer", en la qual els científics expliquen que la investigació s'ha dut a terme amb ratolins afectats pel model genètic de càncer de mama MMTVneu.

Aquests animals, segons la UAM, generen de forma espontània tumors de mama que posteriorment "metastatitzen" al pulmó, pel fet que expressen elevats nivells d'una proteïna anomenada "oncogèn ErbB2", també present en els humans que pateixen aquest tipus de càncer.

Els investigadors indiquen que la propietat antitumoral d'aquests elements sembla venir donada pel receptor de cannabinoides CB2, mentre que els efectes psicòtrops associats a aquesta droga es deuen fonamentalment al receptor CB1, que és -en paraules dels experts- "el que s'expressa predominantment en el sistema nerviós".

"Un altre aspecte que afegiria seguretat a aquesta teràpia és que els cannabinoides actuen de forma selectiva sobre les cèl.lules tumorals de mama sense afectar les cèl.lules d'epiteli de mama normal (no tumoral)".

Deutsche Bank inaugura un casino a Las Vegas


Per crear "The Cosmopolitan" s'han invertit gairebé 4.000 milions de dòlars, el que el converteixen en el major i més car projecte de la meca nord-americana del joc. Dues torres de vidre, cadascuna de 50 pisos, conformen el cor d'un complex situat al centre de la famosa Las Vegas Strip. No obstant això, el banc germànic va entrar en el negoci de forma més aviat involuntària. Va atorgar un crèdit a l'empresari immobiliari Ian Bruce Eichner, que va quedar en fallida durant la crisi, quan el casino estava a mig construir.

Per no tenir milionàries pèrdues, el Deutsche Bank es va fer càrrec el setembre de 2008 del projecte i el va concloure.

El responsable del casino, John Unwin, promet als visitants una experiència única. A diferència de la competència, que va construir a l'ample, "The Cosmopolitan" s'estén cap a les altures.

En diversos pisos diferents hi ha unes 1.500 màquines de joc, 80 taules, tres piscines, diversos clubs nocturns i restaurants, sales de reunions i negocis. L'hotel adjacent té gairebé 3.000 habitacions.

El projecte té els seus riscos. Deutsche Bank ja va haver d'amortitzar uns 700 milions d'euros. Durant la crisi, la xifra de visitants de Las Vegas es va reduir, però ara es recupera lentament.

Com esdeveniment central de la inauguració actuarà Brandon Flowers, líder de la banda de rock "independent" The Killers. Molt apropiat.

Els Carulla, d'Agrolimen i Pan's&Co, investigats per frau fiscal

Un jutge de Barcelona investiga sis membres de la família barcelonina Carulla, propietària del grup Agrolimen, per evadir presumptament impostos d'aquesta empresa familiar a través de diverses societats instrumentals amb seu a Holanda, Costa Rica i l'Uruguai. Entre 2006 i 2007, els propietaris del grup Agrolimen (Gallina Blanca) haurien venut les seves accions a dues societats domiciliades a les Antilles Neerlandeses, constituïdes amb un capital de 180 milions d'euros, l'administrador del qual és Jordi Carulla, un dels germans investigats.

Segons fonts judicials, la investigació a Agrolimen és part d'un informe de l'Agència Tributària sobre l'activitat del grup en l'exercici 2006-2007 que apuntava indicis de frau fiscal a la corporació, a través d'una complexa operació d'enginyeria financera.

L'informe de l'Agència Tributària apunta que aquestes dues societats, formalment companyies asseguradores però de naturalesa suposadament instrumental, estaven al seu torn participades per dues empreses més amb seu a Costa Rica i Uruguai, països on la tributació per beneficis empresarials és mínima.

Posteriorment, aquestes dues societats llatinoamericanes van adquirir el 100% de les accions de les empreses domiciliades a les Antilles Neerlandeses, la qual cosa les va convertir en les seves propietàries.

La investigació sobre els Carulla procedeix d'unes diligències obertes el 2008 per l'Audiència Nacional per un presumpte delicte contra la Hisenda Pública, arran de l'anàlisi dels moviments bancaris del banc portuguès Espirito Santo, les seus del qual van ser escorcollades l'any 2006 en el marc d'una operació del jutge Baltasar Garzón contra el blanqueig de capital.

Les diligències de l'Audiència Nacional derivaven d'una operació de l'Oficina Nacional per a la Investigació del Frau, que va demanar autorització judicial per accedir als comptes, assentaments bancaris i correus electrònics del banc Espirito Santo, una de les corporacions sota el control del Club Bilderberg, el Club de Roma i el Inter-Alpha Group of Banks (veure il.lustració).

Evo retira els priveligis anacrònics a l'església

El Govern d'Evo Morales ha anul.lat, a través d'un decret, el passaport diplomàtic al cardenal Julio Terrazas, arquebisbe de Santa Creu, i ha despullat també d'aquest privilegi a tots els arquebisbes i bisbes catòlics de Bolívia que tenien en el seu poder aquest document oficial. La mateixa mesura afectarà als ex presidents i vicepresidents, que ja no podran utilitzar el passaport diplomàtic "de per vida" gràcies al decret 734 aprovat la setmana passada en Consell de Ministres.

Els ex mandataris i les autoritats eclesiàstiques tindran un termini de 60 dies per tornar al Ministeri d'Exteriors de Bolívia els passaports diplomàtics i oficials que els van ser lliurats en el marc de l'anterior normativa.

El nou decret deroga la llei vigent des de 1988 que incorporava al "Cardenal Primat o Cardenal de l'Església Catòlica" entre les autoritats d'Estat que podien tenir un passaport diplomàtic, amb els seus respectius drets com les immunitats i privilegis reconeguts per tractats internacionals.

Aquesta normativa permetia a més als arquebisbes i bisbes beneficiar-se amb el passaport oficial que era lliurat als que complien una missió expressament oficial d'alt rang, ha destacat el rotatiu.

Dies abans de l'aprovació d'aquest decret presidencial, el viceministre de Descolonització, Félix Cárdenas, havia dit a 'La Razón' que l'Església Catòlica ja no haurà privilegis i que es revisaran els convenis entre l'Estat bolivià i el Vaticà.

A partir d'ara els únics beneficiats amb el passaport diplomàtic seran el president, el vicepresident, presidents de les cambres legislatives, titular de la Cort Suprema i ministres d'Estat.

Protestes pels assassinats de treballadors per Nestlé

El dissabte 18-D els colombians a Suïssa faran una jornada de protesta a diverses ciutats arran dels assassinats de treballadors a Colòmbia per part de la multinacional Nestlé, empresa d'origen suís. Segons l'informe de premsa de nou són amenaçats de mort els treballadors i treballadores del sindicat Sinaltrainal de Nestlé i de nou la multinacional Nestlé torna a fer ús del seu cinisme.

Relaten els sindicalistes que a finals de setembre passat, els paramilitars van amenaçar en un comunicat a determinats treballadors que "havien de tocar el dos. L'objectiu és l'eliminació d'aquest sindicat, les seves directives, ex dirigents i les seves famílies".

Entre 1986 i 2005 han estat assassinats pels paramilitars 10 treballadors de Nestlé. Entre ells, Luciano Romero, president de Sinaltrainal el 2005 i al qual Nestlé acabava d'acomiadar per dirigir una vaga, vaga que mai s'havia realitzat.

Luciano Romero va ser brutalment assassinat, dies abans que pogués participar en una audiència a Berna sobre la política de Nestlé a Colòmbia.

Està comprovat que els assassins van ser pagats pels proveïdors de llet de Nestlé. No obstant això, la multinacional suïssa es renta les mans en aigua bruta: La multinacional promet als proveïdors un augment dels preus només en el cas que les exigències salarials puguin ser bloquejades. Salvatore Mancuso, un dels més importants dirigents paramilitars, va reconèixer el maig del 2007 haver rebut diners de Nestlé de Colòmbia. No obstant això, fins avui, això roman sense conseqüències contra Nestlé.

Els assassinats es produeixen gairebé sempre abans de les vagues o les convencions laborals. Aquesta vegada el desencadenant és que el sindicat ha iniciat una campanya per a l'aclariment de l'assassinat de Luciano Romero i exigit enèrgicament a Nestlé la divulgació de la llista de proveïdors (els que li fan la feina bruta). Nestlé s'ha negat a fer-ho.

El passat octubre, Alfons Baró de Sinaltrainal va visitar la Suïssa recolzat per Multiwatch i el sindicat Unia. Les directives de Nestlé es van negar a dialogar amb el sindicalista amenaçat i en el seu reemplaçament van enviar a personal de l'empresa sense responsabilitats.

A Colòmbia, en només 4 mesos sota el govern de J. M. Santos, ja han estat assassinats 50 activistes d'organitzacions socials.

Un símbol de la solidaritat contra la política de mort de Nestlé és més important de preocupar per l'estil de vida.

Timoixenko sota arrest domiciliari per abús de poder

L'ex primera ministra d'Ucraïna, Iúlia Timoixenko, ha estat posada sota arrest domiciliari -per la gravetat del seu marit- en el marc d'una investigació per abús de poder, ha anunciat aquest dimecres la Fiscalia general d'Ucraïna. La líder opositora ha informat que està sent investigada per malversació de fons públics recaptats per aquest país en el marc del Protocol de Kyoto però ha rebutjat aquestes acusacions argumentant que són un intent d'intimidar a l'oposició.

El Govern de Timoixenko hauria malversat 53.000 milions d'grivnas (uns 4.700 milions d'euros), segons informà l'octubre el cap del Tribunal de Comptes ucraïnès, Piotr Andréyev.

D'acord amb l'auditoria realitzada per aquest departament, una quantitat significativa d'aquesta suma procedia dels pressupostos de l'Estat i es va usar per finançar la campanya de Timoixenko durant les eleccions presidencials de principis d'aquest any.

Andréyev va dir que aquest Govern es va apropiar també de 36.100 milions de grivnas (uns 3.200 milions d'euros) de l'ajuda concedida pel Fons Monetari Internacional, que s'hauria d'haver destinat a pagar el deute exterior.

A més, el Tresor Públic va transferir 42.100 milions d'grivnas (uns 3.800 milions d'euros) al Fons de Pensions ucraïnès sense tenir competències per a això, segons les agències ucraïneses.

Per la seva banda, Azarov acusa a la seva predecessora de la malversació de fons per una suma de 100.000 milions de grivnas (uns 9.000 milions d'euros).

Una de les persones més riques d'Ucraïna

Timoixenko, que abans de llançar-se a la política es va convertir en una de les dones més riques d'Ucraïna pels seus negocis en la indústria del gas, va estar al capdavant del Govern del seu país en dues ocasions: de gener a setembre de 2005 i de desembre de 2007 a març de 2010.

"En relació amb Timoixenko s'ha obert un cas penal segons la clàusula 3 de l'article 365 del Codi Penal" (abús de poder amb conseqüències greus), va informar un portaveu de la Fiscalia a l'agència Interfax.

Per això, Timoixenko, de qui el marit ha estat hospitalitzat avui en estat greu, s'ha hagut de comprometre a estar localitzable les 24 hores del dia i no abandonar el país, encara que ha afirmat que la mesura és il.legal a l'haver-li estat imposada en absència de el seu advocat.

Abús de poder


Timoixenko, que va deixar el càrrec de cap del Govern el febrer passat després de perdre les eleccions presidencials davant Víctor Ianukóvitx, ha assegurat que "com ha quedat avui de manifest en la Fiscalia, el terror contra l'oposició continua".

La Fiscalia manté que el Govern de Timoixenko, en concret el Ministeri de Finances, va desviar 2.300 milions d'grivnas (prop de 300 milions de dòlars) recaptats després de la venda de quotes d'emissions de gas d'efecte hivernacle. Per això, es van obrir en el seu moment dos casos penals per violació de la llei de pressupostos i abús de poder.

Fidel: "L'imperi a la banqueta dels acusats"

El coneixement o no de més informació a través de WikiLeaks sobre la "cínica política dels Estats Units i els seus aliats" cap al món, dependrà del govern de dreta de Suècia, va dir Fidel Castro en referir-se a l'acusació que el govern del país europeu va emetre contra Julian Assange: "Sobre el govern dretà suec i la màfia de guerrers de l'OTAN, que tant agraden d'invocar la llibertat de premsa i els drets humans, caurà la responsabilitat que es pugui conèixer o no la veritat sobre la cínica política dels Estats Units i els seus aliats", va dir el cap de la revolució cubana, en les seves noves reflexions, titulades L'imperi a la banqueta dels acusats.

Assange va ser detingut el 7 de desembre a Londres, acusat pel Govern de Suècia de cometre suposats delictes sexuals, dies després de la divulgació en WikiLeaks de milers de documents que van comprometre a la diplomàcia dels Estats Units (EUA) ia les polítiques d'aquest país en les invasions a l'Afganistan i l'Iraq.

Sota la premissa "les idees poden ser més poderoses que les armes nuclears", Fidel Castro va comentar que la potència nord-americana no s'ha vist amenaçada per un altre país d'igual o major poder, sinó per Julian Assange, "una persona que tot just s'havia sentit esmentar en els mitjans de premsa ".

Per conèixer el text íntegre de la Reflexió L'imperi a la banqueta dels acusats, feu clic a l'enllaç:

http://www.cubadebate.cu/reflexiones-fidel/2010/12/15/el-imperio-en-el-banquillo-de-los-acusados/

Sanz avisa de l'acomiadament de 4.000 persones de Bancaixa

Marga Sanz, candidata d’EUPV a la Presidència de la Generalitat i diputada autonòmica, ha qualificat de “tràgic” l’acord pres per Caja Madrid i Bancaixa per acomiadar a vora 4.000 persones: “Açò era la crònica d’una mort anunciada, i des d’EUPV advertírem fins la sacietat dels perills d’aquesta SIP: Els comiats i una futura privatització, la qual alertem que no tardarà en arribar. La feblesa i condescendència de Camps i la seua absoluta desídia per protegir els interessos dels valencians i valencianes, és la que ens ha portat a aquesta situació”, recrimina.

Sanz considera que els milers de comiats que afectaran a les set caixes: ““Camps és el responsable de què els treballadors de Bancaixa acaben en el carrer, com a conseqüència d’una política i gestió erràtica, i en el cas dels afectats de Bancaixa, el senyor Camps va ser, en el seu moment, incapaç de defensar la territorialitat de l’entitat financera”, ha criticat.

Albiol alerta contra la prescripció dels delictes de Fabra

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera indecent la seguretat de Fabra en l'arxiu de la seua causa per l'Audiència Provincial de Castelló, després d'haver fet tot el possible per entorpir i endarrerir el procés. Albiol ha declarat: “Al contrari que Fabra, esperem que l'Audiència Provincial de Castelló no arxive la causa i Fabra siga jutjat. Desprès d'acusacions tan greus, ningú entendria que acabes així, simplement perquè ha passat molt de temps des que es va iniciar el procés”.

La candidata a les Corts, critica, que fins ara, Fabra no ha donat cap
explicació de l'origen dels nombrosos ingressos en diversos comptes bancaris: “Es tracta de delictes molt greus, que afecten al cap d'una institució tan important com la Diputació. El procés ha de continuar fins que la justícia es pronuncie en un sentit”.

La cap de llista considera que la societat castellonenca no pot quedar satisfeta si finalment els advocats de Fabra aconsegueixen l'arxiu de la causa perquè simplement han prescrit els delictes que es jutgen: “Aquest cas ha sigut famós per la seva llargària, els continus canvis de jutges i l'entorpiment en l'accés de la informació”, assegura.

La portaveu d'EUPV per la circumscripció de Castelló afirma que si alguna cosa ha quedat clara “és que Fabra ha fet tot el possible per l'endarreriment d el procés, per aconseguir a la llarga el final del procés i, si finalment l'audiència decideix l'arxiu de la causa, significarà el triomf de l'estratègia de Fabra d'evitar donar la cara, i la derrota de la justícia”.

CCOO i UGT insten el Govern a incrementar l'SMI fins a 684 €

Davant la proximitat del període d'actualització del salari mínim interprofessional per a l'any 2011, les confederacions sindicals d'UGT i CCOO insten el Govern a impulsar la millora de l'SMI en els termes previstos en la proposta conjunta, presentada al mes d'octubre de 2007, de manera que arribi gradualment a una quantia d'almenys 800 euros al mes el 2012, compromís del Govern a la Legislatura actual, i se segueixi avançant posteriorment fins arribar al 60% del salari mitjà net, tal com recomana la Carta Social Europea subscrita per Espanya.

El contingut d'aquesta proposta es resumeix en els següents punts:

Des de l'any 2000, l'SMI ha experimentat una contínua, encara que irregular, millora nominal. Tanmateix, la seva capacitat de compra, mesurada pel comportament real de la variable que considera l'evolució dels preus, només assenyala un augment del seu poder adquisitiu des de 2004 fins 2009.

L'arribada de la recessió econòmica marca un canvi. El 2009 el creixement real positiu es deu sobretot a la caiguda dels preus dels productes, mentre el 2010 s'observa una pèrdua de poder de compra que respon tant a la retallada nominal del SMI com a la pujada dels preus dels productes.

Malgrat el guany ininterromput que experimentà des de 2004 fins 2009, l'SMI ha anat perdent pes sobre el salari mitjà a partir del 2007, data en què va aconseguir el major pes relatiu (41,5%), i ha caigut progressivament des de llavors fins el 41,1% el 2010, allunyant-se així de l'objectiu del 60% del salari mitjà net estableix la Carta Social Europea.

Aquesta retallada es deu, d'una banda, a la moderació en el ritme de creixement del salari mínim i de l'altra, a un increment en la taxa de variació del salari mitjà que es produeix per la forta contracció de l'ocupació menys productiva i, per tant, pitjor remunerada.

El salari mínim espanyol és un dels més baixos dels països de la UE-15 que ho tenen establert en el seu ordenament jurídic amb cobertura general. Tant mesurat en unitats monetàries (euros), com en paritat de poder de compra (descomptant els diferencials de preus entre països), només se situa per sobre de Portugal. Aquest fet no es justifica per diferències en els nivells de productivitat per hora, sinó per una remuneració més baixa de l'hora treballada.

Atès que la millora del poder de compra de l'SMI ha contribuït a l'enfortiment de la cohesió social, tot i les diferències amb Europa i d'estar lluny del nivell marcat per la Carta Social Europea, la crisi econòmica no pot servir com a excusa per a desistir en l'objectiu d'arribar a un salari mínim de 800 euros en l'actual legislatura, objectiu a més compromès pel president del Govern en el seu discurs d'investidura.

La contenció de les rendes de la propietat i el treball (ja es produeixi a través de la primera o segona distribució de la renda) ha de repartir-se de manera proporcional, salvaguardant els que perden la feina o a aquells altres amb el nivell salarial per sota del mínim exempt de participar en aquest esforç, i en aquest cas es troben els treballadors i treballadores retribuïts amb el SMI.

Per això, CCOO i UGT insten el Govern a que incrementi l'SMI fins a 684 euros bruts mensuals en 14 pagues el 2011, la qual cosa equival a un increment del 8% i un salari brut anual de 9.575,5 euros. Només amb un increment d'aquesta quantia, i augmentant la progressió en 2012, podria acostar-se a l'objectiu compromès pel Govern per a aquest any.

A més, demanen la reforma de l'article 27 de l'Estatut dels Treballadors per assentar sobre noves bases la determinació anual de l'SMI, per tal d'evitar que es produeixin pèrdues de poder adquisitiu de l'SMI, així com que s'abordi la negociació plantejada pel RDL 3 / 2004 sobre els criteris per a la revisió de l'indicador públic de rendes múltiples (IPREM)

Brusel.les aprova l'Iniciativa ciutadana europea

L'Eurocambra ha aprovat avui la "iniciativa ciutadana europea", un nou instrument introduït pel Tractat de Lisboa que permetrà a un milió de ciutadans de l'UE proposar nova legislació a la Comissió Europea. Els signataris d'una iniciativa hauran de procedir, com a mínim, de set Estats membres. Els eurodiputats han aconseguit el seu objectiu de crear una eina fàcil d'utilitzar. En el cas d'Espanya el mínim de signatures és de 37.500.

Els ciutadans tindran a partir d'ara el mateix dret a la iniciativa política que el Parlament i el Consell. Ara són els ciutadans qui han d'actuar". Per la seva banda, la també co-ponent Zita GURMAI (S&D, Hongria) ha declarat que "la iniciativa ciutadana és una oportunitat única. Per primera vegada, els ciutadans poden unir-se i dir-nos si estem fent bé la nostra feina".

El reglament que estableix les normes que regiran la iniciativa ciutadana ha estat aprovat per 628 vots a favor, 15 en contra i 24 abstencions. El nou instrument entrarà en funcionament a principis de 2012.

Com funciona?

Una persona que vulgui presentar una iniciativa haurà de formar un "comitè ciutadà" de, com a mínim, set persones procedents de set països. Aquest comitè serà el responsable del registre de la proposta. L'objectiu d'aquesta mesura és garantir que les iniciatives estan ben fundades i tenen una dimensió europea.

Una vegada registrada la proposta, la Comissió estudiarà si és admissible (si respecta els Tractats i la Carta dels Drets Fonamentals, si no excedeix les competències de la UE i no resulta ofensiva).

Una vegada aprovada per la Comissió, els promotors tindran un termini d'un any per recollir un milió de signatures, que han de procedir d'una quarta part dels Estats membres (set). Hi haurà una xifra mínima de signatures per cada Estat membre, des de les 3.750 de Malta fins a les 74.250 d'Alemanya. En el cas d'Espanya el mínim de signatures és de 37.500.

Els Estats membres comprovaran l'autenticitat de les signatures i cada país decidirà quina informació requereix del signatari. En la majoria dels Estats, per exemple, s'exigirà el número del document nacional d'identitat. Els signataris han de ser ciutadans de l'UE amb l'edat mínima per votar en les eleccions europees.

Gomà recorda l'oposició d'ICV-EUiA al projecte fracassat de les Rambles

El president del grup municipal d’ICV-EUiA a l’Ajuntament de Barcelona, Ricard Gomà, va recordar ahir que: “El nostre grup ha defensat repetidament la necessitat de rescatar les concessions dels paradistes de la Rambla, per deixar-hi només les floristeries i quioscos, ampliant l’espai públic disponible i afavorint que aquesta artèria tan estratègica per a la nostra ciutat esdevingui realment un passeig ciutadà”.

Gomà ha remarcat com “des d’ICV-EUiA vam expressar públicament el nostre desacord amb l’opció de convertir les parades de venda d’animals en nous comerços que contribuïen a l’apropiació turística de la Rambla. Celebrem que finalment s’imposin les opcions favorables a una Rambla més ciutadana i més acollidora per als veïns i veïnes de l’entorn”.

El representant d’ICV-EUiA al Consistori ha reivindicat també la “urgència d’impulsar l’elaboració del Pla Especial previst per a la Rambla, per tal de regular-ne millor els usos i característiques pròpies d’una via tan singular. El Pla permetrà fer una diagnosi global de les necessitats d’aquest carrer, i disposar d’un marc que permeti planificar les actuacions futures”.

Lara: "El govern legisla sota el dictat del mercats"

El coordinador federal d'Izquierda Unida, Cayo Lara, assegura que "és el conjunt de treballadors del nostre país el que hauria d'estar en estat d'alerta permanent, davant les contínues mesures de retallada i la política neoliberal que està executant el Govern de Rodríguez Zapatero, que s'han apoderat i penetrat en les essències mateixes del PSOE".

Lara va fer aquesta valoració durant la seva participació en la concentració d'ahir davant les portes del Ministeri d'Economia i Hisenda, convocada pels sindicats CCOO i UGT en el marc de la jornada d'acció europea plantejada per la Confederació Europea de Sindicats (CES).

"Aquesta 'alerta permanent' dels treballadors no té res a veure amb els motius donats pel Govern per a aquest tipus de 'estat' a causa del conflicte generat pels controladors, sinó amb les reiterades mesures de l'Executiu socialista que fan recaure el pes de la sortida de la crisi sobre l'esquena d'aturats, treballadors o pensionistes, i que es tradueixen en desnonaments dels habitatges dels més desfavorits, l'abaratiment de l'acomiadament i el notable augment de la desocupació".

Per al coordinador federal d'IU: "El Govern segueix legislant sota el dictat dels mercats i dels interessos dels grans capitals del nostre país, sense importar-li la sort que puguin córrer centenars de milers de ciutadans i ciutadanes que no perceben cap tipus de ingrés".

Cayo Lara llança una clara advertència: "La pròxima reforma del sistema de pensions, llevat que la mobilització i el rebuig dels treballadors sigui capaç de frenar, intensifica la duresa de l'atac contra els seus drets i significa una ruptura unilateral del Govern del contracte social, només per beneficiar els comptes de resultats del sector financer i, especialment, dels grans bancs i els seus fons privats de pensions".

L'esquerra parlamentària es planta al Pacte de Toledo

Hi haurà mobilitzacions socials. Amb aquest anunci van sortir ahir de la comissió del Pacte de Toledo Izquierda Unida, ERC i el BNG, contraris a que el Congrés doni un xec en blanc al Govern per a legislar en aspectes tan sensibles com el canvi de l'edat de jubilació o l'augment en el període de càlcul de les pensions. Després d'una jornada maratoniana, la comissió parlamentària del Pacte de Toledo va arribar a un principi d'acord per ampliar el període de còmput per calcular la pensió de jubilació, que ara és de 15 anys, però sense concretar-ho.

Així, mentre que el principi d'acord prenia cos entre PSOE-PP i la dreta perifèrica, els portaveus d'IU-ICV, el BNG i ERC, Gaspar Llamazares, Olaia Fernández Davila i Joan Tardà, anunciaren la seva negativa a donar suport a les propostes socialistes, ni pel que fa al còmput ni l'edat de jubilació. Els tres diputats van explicar que, en cas de ser necessari, presentaran un vot particular a l'informe que emeti la comissió, per deixar patent la seva disconformitat.

El portaveu d'IU, Gaspar Llamazares, va ser clar en la seva anàlisi: "El PSOE intenta que surtin endavant en el Pacte de Toledo recomanacions que siguin interpretables per donar cobertura al projecte de llei del Govern. Nosaltres no estem per la tasca perquè quan el Govern legisli cal saber si ho fa amb o sense l'acord del Pacte de Toledo".

Llamazares va qualificar el text de «coartada» perquè el Govern retallada més drets i Fernández Davila va subratllar: «No ens val una ambigüitat que només servirà a l'Executiu per presentar al Parlament el projecte de llei que vulgui, dient sobre que té l'aval del Pacte de Toledo».

L'esquerra parlamentària té clar que els sindicats donaran una resposta contundent a la reforma de les pensions que projecta l'executiu. "L'ambigüitat no pot servir de coartada al Govern per a restringir els drets dels ciutadans", ha afegit Llamazares.

Tardà va ser el més explícit: «Ens volen portar a l'hort». I és que, en una roda de premsa conjunta, van insistir que la "inconcreció, ambigüitat, amplitud i confusió» de la redacció del document presentat pel PSOE el converteix «en un xec en blanc» per fer reformes que cap dels tres grups estava disposat a admetre.