divendres, 30 de desembre de 2011

Coscubiela qualifica d'insuficients i poc equitatives les mesures fiscals del PP

El diputat d'ICV-EUiA Joan Coscubiela ha lamentat "la insuficiència" de les mesures que ha anunciat el PP: "Absolutament insuficients", ha dit Coscubiela, i ha destacat els "elements antisocials" i la "congelació del salari mínim interprofessional per primera vegada des de 1969, una barbaritat". CCOO ha assegurat que són "un mal començament" i ha advertit que, si el PP segueix aprofundint en les seves polítiques neoliberals, podria haver concentracions per canviar-les. Foto: Els Mossos d'Esquadra a la manifestació d'ahir a Barcelona contra les retallades de CiU-PP. L'UGT ha lamentat que no hi hagi mesures d'impuls per reactivar l'economia i l'ocupació.

Coscubiela ha qualificat de "frau" aquestes mesures perquè algunes no estaven ni en el programa ni el debat d'investidura fet per Mariano Rajoy i d'altres, com la pujada de les pensions, no són el que va anunciar ja que la inflació s'espera que sigui molt superior al 1%. També ha qualificat la congelació de la llei de dependència, i la "congelació del salari mínim interprofessional, per primera vegada des de 1969, una barbaritat", com "posar de nou la deducció per la compra d'un habitatge al mateix temps que deixa les ajudes al lloguer pels joves".

El diputat ha volgut destacar que aquestes mesures "posen de manifest que no és possible fer ajust pressupostari sense encarar també els ingressos del conjunt de les administracions públiques" i en aquest sentit ha valorat positivament la reforma plantejada de l'IRPF "que deixa en evidència" la política fiscal del PSOE en els seus anys al Govern amb Zapatero al capdavant.

Malgrat aquesta valoració, Coscubiela ha lamentat que carregi "tota la capacitat recaptatòria sobre les rendes del treball i molt poc sobre les de capital" i que "es continua sense tocar la vergonya de les sicav" així com la manca de mesures contra el frau fiscal.

Coscubiela també ha dit que les mesures fiscals que ha pres el PP també posen el "papanatisme" del Govern de CiU tal i com està actuant a Catalunya amb la retirada de l'Impost de Successions per les grans herències.
El diputat d'ICV-EUiA al Congrés ha dit que a partir de demà es podrà fer una valoració més ajustada de la bateria de mesures quan es pugui "llegir la lletra petita del decret" que ha aprovat avui el Consell de Ministres.

A CCOO no li han agradat les retallades


El secretari d'Acció Sindical, Ramón Górriz, ha assegurat que són "un mal començament" i ha advertit que, si el PP segueix aprofundint en les seves polítiques neoliberals, podria haver concentracions per canviar-les. Górriz ha explicat que quan CCOO es mobilitza és per canviar polítiques de retallades com les d'avui, de les quals "no les necessita el país".

Les mesures que el dirigent de CCOO ha "saludat" han estat la pujada de les pensions i la pròrroga sis mesos, a partir del 15 de febrer, de l'ajuda de 400 euros per als aturats.

UGT: Les mesures aprovades pel Govern són "retalls injustos" i un "pica-pica fiscal"

UGT ha lamentat que no hi hagi mesures d'impuls per reactivar l'economia i l'ocupació. El sindicat ha subratllat que aquest primer paquet de mesures representa un "avançament de l'estratègia que desenvoluparà el Govern" i que "emet un missatge que aprofundeix en les polítiques d'ajust".

"Profudamente injustes" li semblen a la UGT la congelació del salari mínim interprofessional i del Iprem, "ja que repercuteixen sobre els col·lectius amb rendes més baixes i en les persones desocupades, i tornen a fer recaure el pes de l'ajust sobre els empleats públics".

A més, l'organització ha subratllat sobre l'augment de l'1% de les pensions, "clarament insuficient", que el Govern ha de garantir que aplicarà el novembre de 2012 la clàusula de revisió automàtica si es supera aquesta xifra. D'altra banda, encara que el sindicat ha valorat la pròrroga del Pla Prepara, recorda que hi ha més d'un milió i mig de desocupats sense prestació.

Llamazares: "La comissió negociadora PP-PSOE són uns ineptes o uns mentiders"

El diputat d'IU Gaspar Llamazares ha criticat la tisorada històrica anunciada pel Govern i ha lamentat que amb l'Executiu conservador arribi "la glaciació: ens congelen a tots i retallen les despeses fins el rigor mortis". "Les rendes més altes eludeixen la solidaritat" ha tancat abans d'ironitzar sobre el procés de traspàs entre el govern del PSOE i el del PP: "El traspàs perfecte acaba, com el gendre perfecte, en un fiasco monumental. La comissió negociadora són uns ineptes o uns mentiders".

Així s'ha pronunciat des del seu compte de Twitter Llamazares, que ha apreciat la "part positiva" en les decisions preses: la pujada progressiva d'impostos "que el Govern del PSOE no es va atrevir a fer". No obstant això, el diputat al Congrés per IU ha volgut matisar la seva afirmació i ha assenyalat després que el nou Executiu "parla de progressivitat sense tocar societats, plusvàlues, frau i evasió fiscal".

El PSOE també ha denunciat que la decisió del Govern de Mariano Rajoy de no prorrogar la Renda Bàsica d'Emancipació (RBE) és una mesura "regressiva" i "injusta" que suposa una retallada econòmic que a més nega "oportunitats" als joves i força la "caiguda" del mercat de lloguer d'habitatges.

El PP puja l'IRPF i dóna un cop d'estat cap al franquisme

El Govern neofeixista del PP ha anunciat una retallada sense precedents en la història del postfranquisme. L'efecte de la tisorada ha estat més gran del que s'esperava sota un argument ja manifasser de la dreta Nazional i europea que el govern sortint no sabia fer els comptes i que el 6% de dèficit públic amb el que s'esperava tancar l'any ascendirà al 8%. Ho va fer Mas, el va copiar Cospedal i, des de l'assalt a Grècia i els seus comptes falsejats per Goldman Sachs, és el guió de la mateixa comèdia allà on el neoliberalisme/neofeixisme pren el poder.

Tot i la seva demagògica defensa electoral dels "més febles", Rajoy ha aprovat una pujada d'impostos per a tots els contribuents amb nómina, no pas pels defraudadors i empresaris en general, en incrementar l'IRPF entre un 0,75% i un 7%, en funció dels trams. Serà un "recàrrec complementari de solidaritat", segons l'ha definit hipocritament la boca del Govern. La quota estatal puja en una escala del 0,75% per al primer nivell de renda fins al 7% en el nivell més elevat, a partir de 300.000 euros de base liquidable. Un exemple: qui coure entre 12.000 a 16.000 euros haurà de pagar 53 euros més. Aquells que guanyin entre 16.000 i 22.000 euros es toparan amb una pujada de l'entorn de 80 euros.

Només amb les rendes del treball l'Executiu preveu recaptar 6.200 milions d'euros.


El president del Govern va prometre en l'únic debat electoral amb el candidat socialista, Alfredo Pérez Rubalcaba, que no pujaria els impostos.

Un altre impacte directe sobre la butxaca dels ciutadans es produirà amb l'increment de l'Impost de Béns Immobles (IBI) per als dos pròxims anys. S'espera recaptar amb això 918 milions d'euros.

Retallada de la despesa de 8.500 milions


El Govern ha aprovat un primer retallada de despesa de 8.900 milions d'euros. El ministre d'Hisenda, el repetidor que amb Aznar i Rato va preparar la bombolla immobiliària per Lehman Brothers (d'on provenen De Guindos i el seu amic el nou director del Tresor), Cristóbal Montoro, ha explicat que les retallades més recauran sobre el Ministeri de Foment (1.614.000), Indústria (1.091 milions), Economia (1.083 milions) i Afers Exteriors (1.016 milions). Al Ministeri d'Educació se li reduirà el pressupost en 485.000.000, a Ocupació, 439 milions; a Hisenda, 432 milions; a Sanitat, 409 milions; a Agricultura, 401 milions; a Defensa, 340 milions; a Interior, 163 milions; a Justícia, 48 milions; ja Presidència, 19,6 milions.

Però, contradictòriament amb l'argument del PP, l'executiu ha estès a tot 2012 l'IVA 'superreduït' del 4% per a la compra d'habitatge nou i ha recuperat la deducció per l'habitatge en propietat amb efecte retroactiu des de 2010, el que suposarà un despesa a l'estat de 1.500 milions d'aquests euros que no es tenen, per fer que les rendes altes -a les que el canvi del PSOE va treure la desgravació- la recuperin.

Tampoc ha esmentat la portaveu l'Impost de Societats ni el de Successions o Patrimoni, que es mantenen com el pastís per als amics, socis i família del govern. Són diners, segons sembla, que no cal, només el de les classes assalariades és menester per acabar amb una crisi que el PP va participar globalment a crear i que ara s'entesta a aguditzar fins a la recessió, com afirmen tots els economistes que no estan a sou d'Intereconomía i del govern incloent-hi Paul Krugman, Joseph Stiglitz, Miren Etxezarreta o Vicenç Navarro

En impostos especials, el PP ha eliminat la bonificació al gasoil professional. La tarifa de la llum no s'incrementarà, però el gas pujarà un 0,5%.

L'Executiu ha acordat l'actualització de les pensions a la previsió de l'IPC per al 2012, que situa en l'1% segons els comptes de Montoro. Es mantenen les prestacions per desocupació, es prorrogarà l'ajut de 400 euros als aturats sense ingressos quan finalitzi la seva vigència, el proper mes de febrer, i la congelació dels salaris públics.

El PP limita l'ajuda de 210 euros durant quatre anys per a joves d'entre 22 i 30 anys anomenada Renda Bàsica d'Emancipació, després de quatre anys en vigor i un total 301.254 beneficiats, segons les últimes dades al tancament del primer semestre de l'any. El Govern ha decidit no incorporar "més beneficiaris a aquesta renda d'emancipació" que els seus que ja la cobren, i que seguiran cobrant-.

Així mateix, es congela el salari mínim interprofessional (SMI) en 641,4 euros al mes, el segon més baix d'Europa de la qual Espanya diu ser la quarta economia..., el mateix lloc que ocupa en el rànquing de frau fiscal que va aconseguir el 2011 els 107.000 milions d'euros, dels quals el 80%, segons els tècnics d'Hisenda, correspon a les rendes més altes, és a dir, al Partit Popular.

Es emprendrà una "important reducció" en càrrecs de subsecretaris i directors generals del 18,9%, apartant als funcionaris poc submisos o manipulables, es reduirà un 20% les subvencions als partits polítics, a sindicats i organitzacions empresarials, es congela el sou a per posar-los de confiança, com ja han fet Mas i Cospedal, augmentant a més les seves remuneracions fins a un 20%.

S'amplia la jornada laboral en l'administració pública a 37,5 hores.

La plantilla de totes les administracions, llevat dels serveis bàsics -docents, personal d'hospitals i centres de salut del sistema nacional, forces armades i cossos de seguretat de l'Estat i inspectors tributaris i laborals- serà zero.

A més, el Govern ha decidit aprovar la Llei Sinde contra la llibertat a Internet, suprimir el cànon digital però aprovar la creació de la Comissió de Propietat Intel · lectual per protegir els drets dels creadors davant del "espoliació" de les pàgines d'internet de descàrrega il.legal de continguts, el que suposarà la censura unilateral i sense passar pel jutge, així com el tancament arbitrari de webs.

La congelació del salari de funcionaris que encara espera sentència a Estrasburg

La congelació del salari dels empleats públics que aprovi aquest divendres el Govern de Mariano Rajoy és la quarta que es produeix des del començament de la "democràcia orgànica espanyola", com ja li deia Franco. Abans també van optar per la mateixa mesura els governs de Felipe González (el 1994), José María Aznar (1997) -amb Rajoy com a ministre d'Administracions Públiques- i José Luis Rodríguez Zapatero (2011), que també va rebaixar el 2010 el salari dels empleats públics un 5%. La d'Aznar, completament il·legal i contra els acords previs a la de 1994, encara espera una sentència d'Estrasburg que, en mans del PP com tota Europa, s'ho pren amb tota la calma.

Prèviament, els funcionaris no van percebre l'import de la revisió salarial que reclamaven per la desviació dels preus registrada entre desembre de 1991 i novembre de 1992.

Però la primera congelació va arribar el 1994. Felipe González, amb Pedro Solbes com a ministre d'Economia, va justificar la mesura per la necessitat de reduir el dèficit públic en una època de crisi. El 15 de maig de 1994, Solbes va anunciar que la congelació salarial per als funcionaris acabaria l'any següent amb un augment dels sous segons l'IPC previst, tot això en una conjuntura en la qual el Govern es plantejava reduir el dèficit públic en tres anys des el 6,7% al 2% del PIB.

El 16 de setembre de 1994, el Consell de Ministres va aprovar l'Acord Administració-Sindicats per al període 1995-1997, que contemplava increments salarials per als funcionaris d'acord amb la previsió de l'IPC. No obstant això, després de guanyar el Partit Popular les eleccions generals de maig de 1996, el Govern va decidir el 19 de setembre congelar de nou el salari dels empleats públics per a 1997.

La mesura li va costar a Aznar una vaga


En aquesta ocasió, l'argument esgrimit va ser la necessitat d'elaborar uns pressupostos austers per poder complir amb els criteris de convergència amb la Unió Europea que, entre altres assumptes, fixava un dèficit públic no superior al 3% del PIB. Els sindicats van respondre l'11 de desembre de 1996 amb una vaga en la funció pública, la primera que va afrontar l'Executiu de José María Aznar.

El 23 de gener de 2001, l'Audiència Nacional va sentenciar en contra de la congelació salarial imposada als funcionaris, dictamen que va ser recorregut pel Govern i, posteriorment, anul·lat pel Tribunal Suprem el 26 de febrer de 2002.

CCOO recórrer al Tribunal Constitucional la decisió, donat a conèixer el febrer de 2005, justificava la decisió de l'Executiu del PP de congelar el salari dels funcionaris en assenyalar que les circumstàncies de 1996 i 1997 van ser "molt diferents a les existents en el moment d'aconseguir- l'acord de 1994 ". Després de conèixer la sentència, CCOO presentar al juliol de 2005 un recurs davant el Tribunal de Drets Humans d'Estrasburg.

La tercera congelació es va produir aquest any 2011, després que el maig de 2010 el Govern de Zapatero rebaixés un 5% el salari dels empleats públics, la primera reducció aprovada per un Executiu a Espanya per a aquest col·lectiu.

Comunicat de l'AEP sobre la repressió de CiU al moviment universitari

L'AEP -Associació d'Estudiants Progressistes- condemna qualsevol mesura de repressió del moviment universitari, ja sigui en forma de violència física, acadèmica o econòmica. La Universitat Pública actua com a motor del pensament crític de la societat, i ara s'ha convertit en l'oposició d'un Govern que aplica mesures que perjudiquen a la majoria i en beneficien una minoria. Davant la manca d'arguments, el Govern fa servir la repressió personalitzada per tal de desarticular el moviment.

A les dues darreres manifestacions universitàries a la ciutat de Barcelona la repressió no ha pres forma de càrrega policial, com ja n'hem vist moltes. Van ser desenes de multes les que es van extendre als i les manifestants, sota falta de manifestació il·legal, amb un import d'entre 200 i 600 euros. Des de l'AEP manifestem que la sanció econòmica també és una forma de violència, i que és una pràctica en extensió per la seva poca visualització: après dels moviments socials de la primavera passada, la Conselleria d'Interior ha vist que la violència física genera un gran rebuig cap a la policia i empatia cap al moviment.

La manifestació del 17 de novembre, convocada per la PUDUP per exigir el retorn dels 143 milions retallats a Universitats, va acabar amb una vintena de persones identificades i multades, i quatre més a la concentració del passat 14 de desembre, convocada també per la PUDUP, per protestar contra la presentació de l'informe de la Comissió de Governança del Parlament de Catalunya.

No cal oblidar, tampoc, les pressions acadèmiques que patim els membres del moviment universitari al nostre propi centre. Com a estudiants ens arrisquem a rebre una avaluació arbitrària per part del professorat, o fins i tot a una sanció en forma d'expedient. El PDI i el PAS, especialment aquell en una situació laboral precària, ha d'enfrontar-se a la possibilitat de perdre la feina o ser relegat a l'ostracisme acadèmic.

Així doncs, des de l'AEP volem posar de manifest que aquestes pràctiques existeixen al dia a dia de la universitat pública, i mostrar el nostre total rebuig cap a qualsevol tipus de repressió violenta, sia física, econòmica o acadèmica. Així mateix, restem a disposició de qualsevol persona que ens sol·liciti suport o informació al respecte.

Arran de la càrrega policial a la UdG


L'AEP manifesta el seu rebuig total a la càrrega policial que va tenir lloc el passat divendres 16 de desembre a la Facultat de Lletres de la Universitat de Girona. Condemnem doblement aquesta acció dels mossos d'esquadra: primera, perquè la policia, força de coerció, i la universitat, epicentre de la transmissió del coneixement, mai no haurien de barrejar-se. Segona, perquè la càrrega tenia com a objectiu dispersar un acte de protesta, i d'això se'n diu coartar la llibertat d'expressió.

El migdia del divendres estava prevista una visita a la UdG d'Artur Mas, president de la Generalitat, amb motiu d'un acte de celebració del vintè aniversari de la universitat. Tres-cents estudiants i membres del PDI i el PAS s'havien concentrat davant de l'aula magna i una cinquantena hi van entrar, per tal de comunicar al president que la UdG no accepta les retallades en educació. Els antiavalots, que ja s'havien desplaçat fins al campus, van carregar, dispersant la concentració de fora i desallotjant als estudiants que havien entrat a la sala. Com a resultat, 15 persones van resultar ferides, 5 van ser identificades i finalment 3 van ser detingudes.

El president de la Generalitat coneix la seva oposició universitària: no només defensem els nostres interessos, sinó que també som el motor del pensament crític de la societat que li rebat acadèmicament les seves mesures antisocials. Sembla que davant dels arguments no pot fer altra cosa que respondre amb violència. Cal també condemnar la decisió conscient de la rectora, Ana Maria Geli, en permetre la intervenció dels mossos d'esquadra al campus, fet que demostra la seva complicitat amb aquests mètodes repressius i consuma, alhora, la seva alineació amb les polítiques de l'actual govern. En conseqüència la rectora ha d'assumir totes les responsabilitats dels fets succeïts el dia 16.

La retallada de 143 milions del pressupost d'Universitats es tradueix en un augment de les taxes del grau i el màster, i un increment del recàrrec per segona i tercera matriculació; també vol dir acomiadaments de personal i no cobertura de baixes, és a dir, una disminució de la qualitat dels ensenyaments. A la UdG, igual que a totes les universitats catalanes, la retallada no ha estat aplicada directament, sinó que només s'ha deixat de transferir una part dels diners pressupostats. Així, el Govern ha obligat a cada universitat a desenvolupar plans de viabilitat, desempallegant-se de ser culpabilitzat directament de les mesures més polèmiques.

En el cas concret de la UdG, el pla de viabilitat es va aprovar, després de molts actes de protesta del conjunt de la comunitat universitària, a finals del curs passat, amb el nom de PEiA (Pla d'Estabilitat i Austeritat). La retallada pressupostària va ser de 9,5 milions d'euros, un 10% del total. Cal remarcar que aquests 9,5 milions, i els 143 del Departament d'Universitats, són només una part del pla de desmantellament de l'estat de protecció social que està duent a terme el Govern de CiU: només en són alguns exemples la pujada de preus del transport públic i dels subministraments bàsics com llum i aigua, la reducció de sou i prestacions del funcionariat, la laboralització del personal de funció pública i el repagament en sanitat.

Per tot això, l'AEP ens reafirmem en la nostra defensa de la Universitat Pública i de Qualitat, així com de tots els serveis públics, i condemnem qualsevol acte de repressió violenta duta a terme contra el moviment estudiantil i universitari, dins o fora de les portes dels campus de les universitats catalanes. Al mateix temps, ens comprometem a oferir suport i informació a qualsevol persona afectada.

Garínoain seguirà sense alcalde de DNE per un "problema mèdic" sobtat

Garínoain (Nafarroa) continua sense alcalde, atès que el primer edil electe no ha pogut assistir a la constitució de l'Ajuntament per problemes mèdics. Els veïns s'havien concentrat contra la seva presa de possessió (foto). Dreta Navarra i Espanyola es va fer amb l'Ajuntament de Garínoain en els passats comicis del 20N en ser l'única candidatura presentada i en haver superat per poc el 5% dels vots emesos. En concret, la candidatura esmentada va rebre 18 vots (5,6%), enfront de 305 paperetes en blanc.

Per protestar contra el seu accés a l'Alcaldia, centenars de veïns s'han mobilitzat a la localitat. A la façana de l'Ajuntament pengen un crespó negre i dues pancartes en què es llegeix "Què part del 'no' no enteneu?" i "Contra els especuladors polítics". A més, els veïns, vestits de negre i en silenci, porten una pancarta que recorda a DNE que "no ens representeu".

Segons ha pogut saber Gara.net, cinc dels set regidors de DNE han arribat al consistori de Garínoain fortament escortats per la Policia Foral. Han accedit a l'edifici per la porta posterior i els agents han limitat l'accés de la premsa al saló de plens argumentant falta de lloc.

Segons ha dit la presidenta de DNE, Nieves Xiprer, l'alcalde electe, Gonzalo Vicuña, s'econtraba ahir en bon estat, però avui s'ha sentit indisposat i ha hagut d'anar a urgències. "Està bastant fastiguejat, no puc dir res més. És a urgències i fins que no tinguem les paraules d'ell no puc dir res", ha assenyalat.

La presència policial és molt notable en tot el municipi

Fins al lloc s'han desplaçat representants municipals de la Vall de Valdorba, així com el parlamentari de Bildu Víctor Rubio i la parlamentària de l'IE Marisa de Simó.

A partir d'ara, Vicuña haurà de lliurar un certificat mèdic justificant la seva absència i quan rebi l'alta s'obrirà un termini de 48 hores per convocar un nou ple.

Urdangarín "guanya" 600.000 anuals a Telefónica

Un mes i mig després de deixar Nóos en mans del seu soci i marxar als EUA el gendre del rei aterrava a Telefónica Internacional SA com a administrador conseller amb un sou de 1.000.000 d'euros anuals, gentilesa de l'antiga companyia pública privatitzada per Aznar i regalada als amics d'escola i classe. Telefónica tendia (més) ponts amb la monarquia espanyola: El 2003, Fernando Almansa, ex cap de la casa reial ja havia passat a ser membre del seu consell d'administració. Ara, pel que ha investigat lainformacion.com, des de fa any i mig Urdangarín exerceix la tasca de "conseller independent de Telefónica Brasil". Aquest càrrec és molt sucós, si es té en compte que aquesta filial s'ha convertit en la 'nena bonica' del grup, pel que va cobrar uns 171.000 € bruts l'any passat. En total, només amb els sous dels tres càrrecs que ocupa en els consells d'administració, la nòmina podria arribar als 600.000 euros bruts anuals.

Segons la memòria anual de 2010 de la companyia brasilera i de l'informe del govern corporatiu enviat al supervisor dels mercats als Estats Units (SEC), els consellers de Telefónica Brasil han rebut un sou fix de 1,8 milions d'euros (4,2 milions de reals brasilers).

A aquesta xifra cal afegir-hi, un altre milió d'euros que han cobrat per un pla d'incentius amb accions de Telefónica. Si dividim tota la remuneració entre 16 membres que conformen el consell de la filial brasilera, ens dóna un salari mitjà de 171.000 euros.

Per ocupar la presidència de Telefónica International USA també el gendre del Rei cobra un sou. Aquest import no és públic, però per lògica i atenent-nos a les regles de l'operadora serà superior a aquests 170.000 euros anuals. Podria rondar els 200.000 euros per presidir aquesta filial.

El grup sempre ha assegurat que els sous dels seus directius estan en línia amb els del mercat. La seva tasca consisteix a promocionar la presència institucional de Telefónica al Nord, Centre i Sud d'Amèrica i ser mediador entre la companyia i els reguladors de la indústria als Estats Units, Europa i Llatinoamèrica.

Aquesta funció encaixa perfectament amb el tercer càrrec que exerceix Urdangarín com a president del comitè de Relacions Institucionals de Telefónica de Llatinoamèrica. Per aquest càrrec tornaria a engrossir la nòmina, aproximadament, en 200.000 euros.

A més per treballar fora d'Espanya, Telefónica li concedeix uns drets en concepte d'ex pàtria. Normalment aquesta retribució en espècie inclou el pagament de la casa, l'educació dels fills, així com l'assegurança mèdica per a tota la família.

En total, només amb els sous dels tres càrrecs que ocupa en els consells d'administració, la nòmina podria arribar gairebé als 600.000 euros bruts anuals. A part hi ha tots els beneficis que té com a ex pàtria del grup.

Des de quan gaudeix d'aquests privilegis? El 2006 el Duc de Palma va entrar a la casa de Telefónica, després de deixar la presidència de l'Institut Nóos. Se li acaba d'imputar per presumptes irregularitats efectuades des d'aquesta societat.

Al principi, el gendre del Rei va assumir el càrrec de delegadoTelefónica als Estats Units i Llatinoamèrica, però a poc a poc aquestes funcions s'han multiplicat, cosa que li ha permès engrandir el seu salari.

L'abril de 2010, va ser nomenat conseller de Telefónica Brasil, la principal operadora de telefonia d'un dels principals mercats emergents. Ocuparà aquest càrrec fins a abril de 2013.

No obstant això, Urdangarin no es troba només en la teranyina de consellers col.locats pel grup espanyol, que acomiadà 3.400 treballadors l'any passat. José Fernando d'Almansa, el que va ser conseller personal del Rei. L'ex cap de la casa reial també compta amb una butaca en el consell d'administració de Telefónica Brasil, igual que Urdangarin.

Tocata i fuga a EUA

Urdangarín presidia l'Institut Nóos d'Estudis Estratègics fins el 2005 però es va veure obligat a renunciar al seu càrrec i cedir-lo al seu vicepresident el 2006, després de la denúncia del PSOE segons la qual l'anterior Govern balear del ara imputat Jaume Matas (PP) va abonar 1,2 milions d'euros a l'entitat presidida per Urdangarín per tres dies de conferències.

Un mes i mig després el gendre del rei aterrava a Telefónica Internacional SA com a administrador conseller amb un sou de 1.000.000 d'euros anuals, gentilesa de l'antiga companyia pública privatitzada per Aznar i regalada als amics d'escola i classe. Telefónica tendia (més) ponts amb la monarquia espanyola: El 2003, Fernando Almansa, ex cap de la casa reial ja havia passat a ser membre del seu consell d'administració.


Exili daurat a Nova York

Després del nou fitxatge, Urdangarín es va anar a Washington amb la infanta Cristina De Borbó i Grècia (directora de l'àrea social de la Fundació La Caixa) i la seva prole, lluny d'escàndols i de la casa reial, com l'altre gendre defenestrat, Jaime de Marichalar, però amb un sou d'un milió d'euros anuals gentilesa de l'antiga companyia pública Telefònica, del mateix Alierta (a la foto) a qui acullien a EUA rebent un premi per guanyar-se el sou.

La princesa espanyola Infanta Cristina de Borbó i el seu marit, Iñaki Urdangarin, posaren per assistir a la cerimònia del premi Societat de les Amèriques celebrada a Nova York, el 9 de juny de 2010. El President de Telefónica, César Alierta, i l'empresari panameny Stanley Motta, van ser premiats amb la Medalla d'Or de la Americas Society.

Cas Palma Arena 2: L'Institut fantasma i els negocis daurats d'Urdangarín
http://reportatges.sirius.cat/2011/09/cas-palma-arena-2-linstitut-fantasma-i.html

Salvador Trinxet, imputat en el cas Urdangarin, 'adaptador' de 'Les rates i l’or' i 'El rei Mides'

Salvador Trinxet Llorca [a la imatge], advocat especialitzat en dret internacional i 'estretament vinculat a l’IESE de l'Opus Dei', és un altre dels imputats pel jutge José Castro en el cas Urdangarin. Trinxet hauria estat la persona que hauria ajudat el duc de Palma i el seu soci Diego Torres a muntar, a través de Panamà, una xarxa d’evasió fiscal internacional que hauria tret de l’Estat espanyol una part sucosa del pastís obtingut per l’Institut Nóos encara per determinar.

En el seu web, Trinxet es presenta com a estretament vinculat a l’IESE de l'Opus Dei i un professional expert en dret internacional que, asegura, ha col·laborat amb la Cambra de Comerç de Londres i amb el Parlament Europeu. Ha publicat un gran nombre de llibres sobre temes jurídics, però les seves ínfules com escriptor són també molt evidents. Fa pocs mesos va publicar junt amb el també advocat Fabián Plaza el llibre Diplomacia tomando un café, que pretén ser un manual divulgatiu sobre relacions internacionals. És editor de la revista Legal Magazine, que, curiosament, en el seu darrer número adverteix sobre les estafes per internet.

Però també ha fet incursions en el camp de la literatura infantil, publicant un seguit d’adaptacions de contes populars en edició electrònica, entre els quals hi ha títols que, donades les circumstàncies, cobren un sentit altament irònic, com El rei Mides, Les rates i l’or, El llenyataire honrat i El gegant egoista. La realitat sempre supera la ficció.

EUA provoca amb els seus vaixells de guerra l'Iran i arma els seus aliats

Dos vaixells de guerra nord-americans van creuar l'estret d'Ormuz, tot i les amenaces de l'Iran de tancar l'estratègica ruta de petroli. La intromissió de les naus d'EUA es va realitzar enmig dels exercicis militars iranians que s'efectuen amb un ampli desplegament d'armament i efectius. El comandant en cap de la Força Naval de la República Islàmica de l'Iran, el contraalmirall Habibola Sayari, no té la intenció d'ordenar el tancament de l'estratègic estret d'Ormuz durant els exercicis navals "Velaiate 90", en curs, segons publica HispanTV. "El portaavions John C. Stennis i el creuer de míssils guiats Mobile Bay van dur a terme un trànsit previst, de rutina, a través de l'estret d'Ormuz", va confirmar la portaveu de la Força Naval nord-americana, la tinent Rebecca Rebarich.

L'estret d'Ormuz, un estret braç d'aigua que separa el Mar d'Oman i el Golf de Aden i per on passa 40% del tràfic de petroli mundial, s'ha convertit en el centre de l'atenció internacional després que l'Iran advertís aquesta setmana que està disposat a tancar el pas a la zona si els països occidentals imposen un embargament al petroli iranià. EUA va amenaçar de fer servir la seva Cinquena Flota -a la base de Bahrein- per impedir-ho.

El 29 de desembre Iran va anunciar l'ingrés d'un portaavions provinent d'EUA en una zona de maniobres navals iranianes, a prop de l'estret.

Mantenir a ratlla a l'Iran


Enmig de la creixent tensió amb l'Iran, el govern dels Estats Units va signar un contracte per 29,400 milions de dòlars amb Aràbia Saudita per a la venda d'avions de combat F-15SA, informa RT. D'aquesta manera, la Casa Blanca busca solidificar la fortalesa militar del seu important aliat al Pròxim Orient per contrarestar a la República islàmica.

L'acord inclou la producció de 84 noves aeronaus de la companyia Boeing i la modernització de 70 avions existents, igual que la provisió de municions, recanvis, manteniment, logística i instrucció.

El negoci forma part d'un contracte d'armes aprovat fa un any per 60,000 milions de dòlars a 10 anys amb Aràbia Saudita, que inclou helicòpters, míssils, bombes i sistemes de propulsió, a més d'un sistema de radars i cascos de visió nocturna.

Un dels països més ben armats del Golf Pèrsic, Aràbia Saudita, és actualment un dels aliats més importants d'EUA al Pròxim Orient i de la mateixa manera que el país nord-americà, manté relacions tenses amb l'Iran.

L'UE planeja imposar noves sancions contra l'Iran

La Unió Europea (UE) té previst imposar una nova ronda de sancions contra Teheran pel seu programa nuclear malgrat les advertències de l'Iran de bloquejar l'estratègic estret d'Ormuz, que s'estén al llarg de la costa sud de la província iraniana de Hormozgan .

"La Unió Europea està considerant imposar una altra sèrie de sancions contra l'Iran i continuarem fent-ho", va declarar el dimecres Michael Mann, portaveu de la cap de la diplomàcia de la UE, Catherine Ashton, que ha assenyalat que la decisió es prendrà el 30 de gener de 2012 a la propera reunió de cancellers de la UE a Brussel·les, informa Press TV.

L'anterior reunió dels cancellers de la UE, celebrada el passat primer de desembre, a la capital belga no va obtenir el consens dels participants en els seus intents d'imposar un embargament sobre les exportacions de petroli iranià.

La campanya anti-iranià de la UE es va produir després que els Estats Units, Gran Bretanya i Canadà imposessin el passat mes de novembre sancions unilaterals sobre els sectors financer, energètic i petroquímic del país persa per aturar el desenvolupament del seu programa nuclear amb fins civils.

Recentment, el primer vicepresident de l'Iran, Mohammad-Reza Rahimi i el comandant de la Força Naval de l'Exèrcit de la República Islàmica, Habibolah Sayari, van advertir que en cas que el cru iranià sigui sancionat, l'Iran serà capaç de bloquejar l'estret d'Ormuz i impedir el trànsit de qualsevol vaixell petrolier pel corredor, pel qual circula gairebé una cinquena part de la producció mundial de petroli.

EUA, el règim d'Israel i els seus aliats acusen l'Iran de perseguir un programa nuclear militar i han utilitzat aquesta denúncia com un pretext per convèncer el Consell de Seguretat per a imposar quatre rondes de sancions contra el país persa.

Iran ha rebutjat les acusacions, argumentant que com signatari del Tractat de No Proliferació Nuclear (NPT, per les seves sigles en anglès) i membre de l'Agència Internacional d'Energia Atòmica (AIEA), té el dret a desenvolupar i adquirir tecnologia nuclear amb fins pacífics.

Iúlia Timoixenko a la presó ucraïnesa on complirà la pena

L'exprimera ministra ucraïnesa Iúlia Timoixenko, condemnada a set anys de presó per abús de poder, va ser traslladada avui de la presó preventiva al penal on haurà de complir el seu càstig, ha informat un portaveu d'Institucions Penitenciàries d'Ucraïna, citat per agències locals. La font no ha precisat la presó on va ser portada, encara que membres de Batkivschina, partit que lidera Timoixenko, van indicar ahir que l'ex cap de Govern seria traslladada a un penal de la regió de Járkov, a la part oriental del país a la frontera amb Rússia.

El diari ucraïnès Ukraina Molodá ha apuntat avui que Timoixenko complirà la seva condemna a la presó número 54 de Járkov, un penal model, a anys llum dels típics camps de treball d'estil soviètic que abunden tant a Ucraïna com en altres antigues repúbliques de l'URSS. La presó, anomenada Penal Reformatori de Treball (PRF), ja que el sistema penitenciari ucraïnès es basa en la rehabilitació per mitjà del treball, compta amb una fàbrica tèxtil. El Penal número 54 està dotat amb habitacions per 8-12 persones, amb mobles moderns i dutxes.

Fa precisament una setmana, el Tribunal d'Apel · lacions de Kíev va rebutjar el recurs de l'ex cap de Govern ucraïnès contra la condemna que li va ser imposada per excedir-se en les seves atribucions per autoritzar el 2009 la signatura d'acords amb Rússia considerats onerosos per al país per les actuals autoritats. Timoixenko també va ser condemnada a tres anys d'inhabilitació per exercir càrrec públic i, a més, haurà de pagar a l'Estat gairebé 200 milions de dòlars en concepte de compensació.

Greu situació de les 300.000 famílies sense prestacions

L'Observatori de Vulnerabilitat de la Creu Roja ha detectat que una de cada quatre famílies que ja atenien fa mig any ara ha perdut alguna de les prestacions que rebien. Si fa sis mesos les ajudes permetien pal·liar la pèrdua de la feina ara s'han trobat en un escenari preocupant per la seva desprotecció. El coordinador de Creu Roja, Enric Morist, ha trencat el tòpic dels immigrants que es queden amb totes les ajudes subratllant que la majoria dels seus receptors són espanyols.

El president de l'entitat, Josep Marquès, ha demanat la implicació de tota la societat per integrar un col·lectiu, els dels aturats sense cap prestació, que serà de 300.000 persones en pocs mesos i ja és un problema de país.

CiU amplia a tota la setmana el tancament dels CAP de Montornès i Montmeló

El Servei Català de la Salut -al servei dels empresaris privats- ha decidit continuar i ampliar amb l'atac als drets públics el tancament alternatiu durant la nit dels ambulatoris de Montornès i de Montmeló. A partir del 15 de gener, el servei alternatiu s’ampliarà a tots els dies de la setmana i cada mes obrirà un ambulatori diferent durant les nits de dilluns a diumenge, el que ja ha creat un gran caos i confusió entre els malalts. Des de l’estiu, es feia només de dilluns a dijous i els divendres i caps de setmana es donava a la vegada a tots dos centres d’atenció primària. Salut ha confirmat aquesta setmana la decisió als ajuntaments després de la reunió que van mantenir divendres passat.

Segons l’alcalde de Montornès, José Antonio Montero (ICV-EUiA), el Departament justifica la mesura pel baix volum de visites a les nits. A més, tampoc s’han incrementat des de l’estiu quan es va començar a aplicar el tancament alternatiu. La proposta inicial de Salut passava per concentrar totes les guàrdies nocturnes a Montornès i deixar tancat el de Montmeló. A partir de la petició de l’Ajuntament de Montmeló, Salut va decidir mantenir l’alternança.

Montero fa una valoració “molt negativa” de la decisió i enviarà una carta de queixa a la conselleria. Montero rebutja la retallada del servei i afirma que el sistema genera confusió als usuaris.

En aquests darrers mesos, la Policia Local i el mateix ambulatori de Montornès han recollit una cinquantena de queixes per escrit d’usuaris. A banda, n’hi ha hagut de verbals. “Hi ha gent que va a un ambulatori i es troba que ha d’anar a l’altre. O gent que el troba tancat perquè han sortit a fer una visita i creuen que està obert el de l’altre municipi i quan hi arriben també el troben tancat”, relata. En la trobada de la setmana passada, Salut va admetre que també s’han recollit queixes al mateix servei d’atenció telefònica del 061. “Han reconegut que algun cop els informadors no tenien clar quin ambulatori estava obert i han enviat la gent al que no tocava”, diu.

Montmeló va dir que no havia registrat queixes


Montero denuncia que el tancament dels ambulatoris ha comportat un empitjorament del servei que donen les farmàcies que ara també fan guàrdies alternatives. “El tancament dels ambulatoris els ha servit d’excusa per fer una rotació en els seus torns que és molt més desfavorable per als usuaris”.

Per tot plegat, l’alcalde alerta que amb tota probabilitat “les mobilitzacions seguiran i pujaran de to perquè la gent ha vist que les retallades encara van a més”.

Josep Prat, Boi Ruiz i Artur Mas a l'ull de l'huracà per la ferum de l'ICS

ICV-EUiA -que ha encapçalat la denúncia del nepotisme de CiU i l'atac contra la sanitat pública per part dels interessos privats dels convergents- ahir va demanar que fos cessat el president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, mentre Ciutadans requeria una investigació sobre el tema de les incompatibilitats, que el podrien afectar de ple, i el PSC es pronuncià formalment en favor de que cessés la superposició de càrrecs sanitaris públics i privats, tema que afecta a Prat. Tot plegat representa un canvi de paradigma, a nivell públic, en relació a la brutal retallada sanitària. Foto: Els amos de la sanitat privada i dinamiters de la pública, els lladres Boi Ruiz i Josep Prats.

Ahir un diari de Madrid, amb edició a Barcelona, va publicar un llarg article respecte al paper de Josep Prat, que també és director general de l'Ajuntament de Reus i d' Innova, un holding municipal de Reus, sorgit de la sanitat pública, camp en el qual és dominant fins al País Valencià. Els lectors de Sírius ja ho saben, tot i del tot pels articles publicats des de fa mesos. Prat és conseller de la filial espanyola de la multinacional sanitària USP. En un breu període, n'hauria estat fins i tot conseller delegat. Prat també es membre del consell 'assessor' per desmontar la sanitat pública d'Artur Mas.

Alt càrrec d'USP

Prat va arribar a l'USP a través del banc britànic Barclays -que va comprar Lehman Brothers i al que pertany el nou director del Tresor públic anomenat avui per Rajoy-, després de que aquest es quedés amb el Banc Zaragozano, amb la sucursal del qual a Reus Prat va tenir molt bona relació, segons Diari de Girona que va destapar l'escàndol amb el periodista Alfons Quintà.

Finalment, el paradigma de silenci canvià. Cal felicitar-se'n. Ahir cadenes de ràdio es varen referir a un tema que havien ignorat. Sembla que avui altres mitjans seguiran el mateix camí.

Prat, un poder a l'ombra

Prats és el gran poder a l'ombra de la conselleria, molt per sobre del propi conseller Boí. Com també ho és a Reus, per damunt de l'alcalde.

Per on petarà la cadena de poder opac, molt opac, en dos àmbits, o tres, si hi afegim el privat? Prat cobraria d' Innova, segons va estimar el diari, el passat 11 de desembre, entre 280.000 i 325.000 euros a l'any. O sigui potser més que no pas el rei Joan Carles. A la vegada, la Generalitat no vol ni pot -segons ahir va reiterar una alta font institucional- desprendre's de Prat, més radical i més preocupant que no pas Boi Ruiz.

Ja veurem quin efecte té l'esbotzada informativa a Reus, on la informació que hi arriba fa plorar. El pes de la publicitat municipal crea inferns informatius. A Reus, com a Barcelona, la pilota està en les mans del PP, que en els dos llocs dóna suport a CiU.

Cal destacar que el món que ha creat a Prat és originàriament més del PSC que de CiU, amb aportacions i potser beneficis per ERC i el PP, per no parlar d'altres marginals, ja exposats aquí. És un cas de manual del que a Itàlia rep el nom de "consociativismo" (conxorxa).

Primer hi va destacar l'alcalde socialista de Reus, Josep Abelló i després el també socialista Josep Miquel Pérez. Oblidar aquest dos noms resulta grotesc, malgrat que ara l'alcalde de Reus Carles Pellicer (CiU) tingui tota la responsabilitat del món. Per descomptat, aquesta no disminueix la pròpia d'Artur Mas i de Boi Ruiz, respecte a la designació de Prat a la presidència de l'ICS.

Avui Rajoy anunciarà mesures retalladores. Si queden lluny del que ja ha fet la Generalitat, com cal desitjar, no té sentit que el PP assumeixi els autèntics escàndols que representen les retallades inigualables en la sanitat catalana, ni la barbaritat còsmica produïda a Reus. Són dos fenòmens alimentats mútuament i que el PP podria tallar de cop, amb un obvi benefici electoral i quant a imatge.

Com en la làmpada d'Aladí, el follet ja no es pot tornar a ficar a dins, ni se sap on pot arribar. En efecte, la presumpta assumpció d'una incompatibilitat podria afectar al propi Mas.

Incompatibilitats existents

També comportarà un debat sobre les incompatibilitats. A França, per posar un exemple proper, existeix la figura del delicte de "presa il·legal d'interès", definit pel Codi Penal gal com "el fet, per una persona dipositària de l'autoritat pública, o encarregada d'una missió de servei públic, o per una persona investida d'un manat electiu públic, de prendre, rebre i conservar, directament o indirectament, un interès qualsevol en una empresa o en una operació de la qual en té, en el moment de l'acte, en tot o en part, la carrega de la vigilància, de l'administració, de la liquidació o del pagament".

Aquí la tipificació no és tan clara, però Artur Mas, que va estudiar en el Lycée Français, podria haver assumit aquella feliç determinació gal·la. Ja veurem com va i com acaba tot, finalment. El DdeG va arribar indiscutiblement primer i molt en solitari al tema, i n'informarà. No li fa por la competència, ans al contrari, benvinguda sigui.

ICV-EUiA demana la destitució del president de l'ICS per "incompatibilitat"


El grup d'ICV-EUiA demana la compareixença de Josep Prat per a què doni explicacions sobre la seva incompatibilitat i estudia demanar una reforma de la llei de l'ICS perquè no es torni a repetir un altre cas semblant

El president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha demanat la destitució del president de l'Institut Català de la Salut (ICS), Josep Prat, en considerar "incompatible" aquest càrrec amb el de vicepresident del grup privat USP Hospitals i ha criticat el Govern d'Artur Mas per mantenir al capdavant de l'ICS, entitat que gestiona centres sanitaris públics a Catalunya, a un dels màxims dirigents d'un "gran 'holding' sanitari privat".

USP té quatre centres a Barcelona i Girona, entre ells l'Institut Universitari USP Dexeus, que alberga una fundació que manté un contracte des de 2009 per 360.100 euros per prestar serveis sanitaris al Departament de Salut, ha informat El País. "En sanitat, el Govern no només fa les coses malament sinó que a més defensa determinats interessos privats. Sembla que alguns volen fer negoci amb la salut", ha denunciat Herrera.

Herrera ha indicat que Prat està "molt vinculat al consorci hospitalari de Reus, on ha anat a parar molta inversió, més que a l'Hospital Joan XXIII". Per denunciar aquest tema, ICV-EUiA registrarà entre avui i demà una bateria de preguntes sobre això i demanarà la destitució de Prat com a president de l'ICS "perquè hi ha una manifesta incompatibilitat" amb el seu càrrec a USP Hospitals.

També ha recordat que Prat és el promotor d'un informe que obra en mans del Govern i que planteja la "desmembrament" de l'ICS i obre la porta a la seva privatització. "Aquest és el problema de fons. Hi ha un discurs molt ideològic de CiU, segons el qual la gestió privada sempre és més eficaç que la pública. Però això no sempre és així. En salut, la gestió privada és més ineficaç i més cara, com demostren els models holandès i nord-americà", ha remarcat.

Herrera ha lamentat que el PSC no fes front comú amb ICV-EUiA plantejant una esmena a la totalitat a les lleis òmnibus, "l'instrument jurídic per fer realitat el desmembrament de l'ICS".

Veure també:
Josep Prat, el retallador de Salut

El rector de Sant Hipòlit diu que ha perdut 200.000 € a Nueva Rumasa de l'Opus

El rector Jordi Castellet de Sant Hipòlit de Voltregà volia obtenir recursos per fer millores a la parròquia, diu, però ho va fer d'amagat i invertint en la més fosca de les empreses d'Espanya, en mans dels Ruiz Mateos de l'Opus Dei. "No estava autoritzat per fer cap de les operacions", diu el vicari general, David Compte. El polémic rector ja ha tingut escàndols sonats al poble que el bisbat sempre ha amagat. Ara ha enviat una carta de disculpa per haver estafat 200.000 € al poble, quan al gener ja va fer públic -en altre escàndol- que no tenia diners per arreglar les campanes de l'esglèsia que ni van sonar a les festes. Ara es 'disculpa i admet el seu error': "Vaig fer una inversió a favor de la parròquia, sense assessorar-me degudament, ni demanar els permisos corresponents al Bisbat, i ha sortit malament", diu el primer dels sis punts de la carta de Castellet. Foto: El cínic rector xoriço Jordi Castellet.

No és pas el primer escàndol del rector. Moltes incògnites envolten el polèmic cas del rector de Sant Hipòlit de Voltregà (Osona), Jordi Castellet, que ja va ser acusat de maltractaments psicològics a alumnat de l'escola de la població, quan Castellet era gestor i professor de religió de l'escola parroquial Sagrats Cors del municipi, fins el 2006.

Després de setmanes de forta pressió per part de diferents sectors del poble, que té 3.300 habitants, però, sobretot, dels membres de l'Associació de Mares i Pares d'Alumnes (AMPA) i d'alguns mestres de l'escola, el rector va anunciar llavors que el seguent curs una altra persona gestionaria el centre. També va comunicar que hi hauria un altre professor de religió.

El sacerdot va rebre una pluja de crítiques des que, a mitjans de maig, va decidir iniciar una auditoria dels comptes de l'escola i acomiadar la secretària del centre, Rosa Guitart. "Es va detectar un forat econòmic important i vam decidir contractar els serveis d'una altra administrativa i començar a sanejar tota la gestió de l'escola", va declarar Castellet.

Alguns mestres es van manifestar davant l'escola per mostrar el seu rebuig davant la mesura del sacerdot. A partir d'aquí, la polèmica va ser en augment. Castellet va denunciar a 11 mestres per injúries i calúmnies i, així mateix, va ser denunciat per l'acomiadament de la secretària. Paral·lelament, la mare d'un alumne de l'escola, Joana García, va fer una queixa formal davant el Departament d'Educació perquè el seu fill "havia estat humiliat i amenaçat pel seu professor de religió en diferents ocasions". També es queixava que "el rector obligava els nens a participar en jocs molt poc adequats". A finals de juny, una altra mare, Maria Josep Panadero, es va queixar davant el mateix departament del "joc humiliant al que s'havia vist involucrada la seva filla a classe de religió per estar una mica gruixuda".

Les crítiques, les denúncies creuades i la manca d'entesa entre el rector i els pares i mestres de l'escola, van culminar en una manifestació davant l'església parroquial en què van participar 300 persones entre pares, alumnes i ciutadans del poble. Els manifestants van exhibir pancartes amb diferents lemes: Castellet, a la presó o Religió sí, Castellet, no.

Abans que comencés la manifestació, el rector va declarar ser víctima d'un complot que només persegueix desvirtuar el seu treball, "perquè algunes persones no estan d'acord amb el sanejament econòmic del centre". També va declarar que el curs que ve hi hauria "canvis en la gestió de l'escola i en alguns professors". Alguns d'aquests canvis van ser anunciats per ell mateix aquesta setmana davant el claustre de professors a manera de comiat.

Ni l'alcalde de la població, Ramon Trabal, ni el Bisbat de Vic van fer declaracions sobre el cas. Tampoc està clar si va ser el rector el que ha decidit deixar l'escola o l'ha fet forçat pel Bisbat.

Ara cal ser beneit per tornar a creure en les mentides i el sanejament económic del capellà, quan es mostra que en realitat ha abusat de la confiança i ha robat alpoble 200.000 euros posant-los en mans dels més coneguts estafadors d'Espanya.

L'ATC de residus radioactius anirà a Conca

El Consell de Ministres aprovarà avui previsiblement ubicar al municipi de Villar de Cañas (Conca) la seu definitiva del Magatzem Temporal Centralitzat de Residus Radioactius (ATC). Fonts coneixedores del procés han confirmat que el Govern de Castella-la Manxa ha estat informat d'aquesta decisió, que pot formalitzar-se en breu. El PSOE ja s'ha pronunciat en contra i IU exigeix el tancament de les centrals.

Aquest projecte inclouria una inversió aproximada de 700 milions d'euros que permetrien la creació d'uns 300 llocs de treball directes durant els cinc anys de construcció del complex.

Villar de Cañas, municipi principalment agrícola compte amb 442 habitants i està situat a uns 75 quilòmetres al sud-oest de Conca.

El 16 de setembre de 2010 la comissió interministerial encarregada d'avaluar els emplaçaments va aprovar un informe en el qual situava a la candidatura de Zarra (C. Valenciana) amb la major puntuació (304 punts), seguida d'Ascó (Tarragona) (300), Yebra (Guadalajara) (290) i Villar de Cañas (Conca) (272). No obstant això, el Consell de Ministres va analitzar l'informe però va acordar posposar la decisió després que transcendís que Zarra seria l'escollida.

Lluís Torró: “S’ha traslladat el problema de Zarra a Villar de Cañas”


El portaveu adjunt del grup parlamentari d’Esquerra Unida en Les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha valorat la decisió d’instal·lar el cementeri nuclear a Villar de Cañas (Cuenca). Per a Torró, “només té sentit parlar de magatzems nuclears si hi ha un calendari de tancament de les centrals a tot l’Estat”. “Ens dóna el mateix –ha afirmat Torró- que el magatzem vaja a Zarra o a Villar de Cañas; la qüestió consisteix en tancar totes les centrals nuclears”.

“El que estan fent és traslladar el problema de Zarra a Villar de Cañas”, ha explicat Torró qui ha expressat la solidaritat de la formació d’esquerres amb els nous afectats. Així, el portaveu adjunt també ha assenyalat que “la perillositat de Cofrents és molt alta” i ha recordat que aquesta central nuclear és la mateixa que la central de Fukushima”.

El portaveu adjunt del grup parlamentari d’EUPV en Les Corts Valencianes, Lluís Torró, ha valorat la decisió final sobre el cementeri nuclear. Per a Torró, “només té sentit parlar de magatzems nuclears si és en el context d’un calendari de tancament definitiu de totes les centrals nuclears de l’Estat espanyol”. “Els cementeris nuclears no són en absoluta la solució”, ha afegit. Finalment, també ha assenyalat que “cal el tancament immediat de les centrals nuclears més obsoletes, com ara la central de Cofrents”.