dimarts, 21 de desembre de 2010

La 'llei Sinde' rebutjada al congrés

La comissió d'economia del congrés espanyol ha refusat l'anomenada 'llei Sinde', que volia autoritzar a tancar webs amb arxius d'obres regides per drets d'autor i amb enllaços per a descarregar-ne. Aquesta normativa polèmica ha estat votada a part de la llei d'economia sostenible, que ha obtingut l'aval i serà enviada al senat. La votació s'havia ajornat, de primer, fins a les dues, després fins a quarts de quatre i finalment s'ha votat a quarts d'onze del vespre. I és que el PSOE no ha aconseguit el suport de cap grup per a tirar-la endavant.

Des d'aquest matí, tot apuntava que la llei no s'aprovaria perquè CiU, necessària per aprovar la llei, ha anunciat a l'últim moment que hi votaria en contra. Un dels elements que poden haver fet rectificar CiU és la revolta que s'ha generat a la xarxa aquests darrers dies: diumenge una vintena de webs de descàrrega van tancar en senyal de protesta contra la disposició vuitena de la llei, ahir el grup d'internautes Anonymous va fer caure les webs del PSOE, CiU, PP i PNB per fer servir 'la sobirania atorgada en benefici de les grans multinacionals de la indústria de l'entreteniment' i avui han fet caure la web del congrés espanyol.

CiU ha votat en contra de l'esmena de supressió de la 'llei Sinde' presentada per ERC i IU-ICV, però després ha votat contra la normativa quan s'ha votat separadament.

Des del principi, la 'llei Sinde', que preveu tancar les webs que continguin arxius d'obres amb drets d'autor i enllaços per a descarregar-ne, ha anat acompanyada de polèmica.

Segons proposava el text actual de la llei, la comissió del Ministeri de Cultura rebia les denúncies, dels autors o gestors de drets, de suposades violacions de webs amb enllaços i arxius protegits per drets d'autor. I un jutge de contenciós-administratiu de l'Audiència Nacional espanyola havia de decidir en quatre dies si admet el tancament de la web.

Lukaixenko toreja a la neocon Euronews (Vídeo en castellà)


Euronews "entrevista" al president de Bielorússia, Alexander Lukaixenko, sobre els motins organitzats per l'oposició després de les eleccions de diumenge 19, on va guanyar amb gairebé un 79,67% dels vots.

L'intent de guanyar les eleccions a través de la violència, típic esquema d'actuació de les "Revolucions de Colors" organitzades per EUA i Europa, va ser bloquejat per la policia bielorussa, encara que, com afirma Lukaixenko, no es van utilitzar gasos lacrimògens o canons d'aigua contra els manifestants a causa de les condicions climatològiques, al contrari dels darrers enfrontaments contra el poble de la policia francesa, per exemple (perquè en aquest sentit, Bielorússia està molt lluny encara de la "democràcia" europea -recordem quan la propaganda occidental va acusar a la policia cubana de violència contra les Damas de Blanco quan les van portar de la mà fins a un autobús, mentre les policies europees dissolen les manifestacions a cop de porra i tot tipus de mitjans antiavalots violents-.

El president bielorús també ha destacat que el sistema de salut bielorús és dels millors d'Europa, al nivell de França, i que els mitjans de propaganda occidentals haurien informar en comptes de manipular la realitat que es veu en les seves pròpies imatges.

ICV-EUiA “beligerant davant la temptació de retallades socials”

Joan Herrera s’estrenà com a diputat i president del grup parlamentari d’ICV-EUiA a la primera sessió del Parlament de Catalunya de la nova legislatura, qualificant a la coalició roig i verda com una “veu seriosa i rigorosa” al temps que “beligerant davant la temptació de retallades socials”, així com “la veu de la Catalunya d’esquerres que vetlla per evitar l’excés de tacticisme”.

El grup d’ICV-EUiA ha demanat que en l’actual context de crisi econòmica i social sense precedents el govern de CiU tingui “sensibilitat social, rigorositat i transparència” i dialogui amb amb tota la societat, “també amb els treballadors i les centrals sindicals” per ser “un govern de tots”. Herrera ha avançat que ICV-EUiA votarà en contra de la investidura d’Artur Masdit que la seva obsessió és que hi hagi “una sortida justa, solidària i sostenible a la crisi” i que l’objectiu d’ICV-EUiA també passa per millorar la qualitat democràtica i seguir el full de ruta unitari en defensa de l’Estatut.

En aquesta línia ha fet cinc propostes a Artur Mas:

Més sensibilitat social

Herrera ha mostrat preocupació pel discurs del líder de CiU perquè ha assegurat que no hi ha diners per fer més polítiques socials mentre que estudiarà eliminar l’impost de successions o desgravar a les mutues, és a dir que “raja per alguns, no per a tots”, en paraules d’Herrera, qui ha afegit que “no hi ha competitivitat sense equitat”. Per això la proposta concreta formulada pel president del grup d’ICV-EUiA és que els més de 300 milions d’euros que es deixaran de recaptar en eliminar l’impost de successions es destinin a aquella gent que ja no percebrà l’ajut de 426 euros i restaran “al límit de la misèria”.

Lluitar contra el fracàs escolar tenint en compte l’orígen i la causa socials. Defensar el servei públic d’educació i combatre la segregació per raons d’orígen i de classe. Fomentar la igualtat de drets i deures a tots els centres públics enlloc d’anar a un model dual.

Més sensibilitat social vers la gent hipotecada

Prop de 160.000 famílies poden perdre el seu pis en poc temps (en aquest sentit, ICV-EUiA ja ha demanat al Congrés un canvi en la legislació hipotecària). Pel president del grup parlamentari roig i verd “cal estar al costat de la gent i no dels bancs”, i no oblidar les polítiques d’habitatge, liderant les polítiques públiques de lloguer i rehabilitació, i el programa de millora dels barris".

També afirmà que millorar el finançament dels ajuntaments és “la primera trinxera per resoldre els problemes socials" i alertà a Mas de: "No deixar-se endur pel populisme pel que fa a la immigració".

El president del grup d’ICV-EUiA ha insistit que el nou govern català s’ha de comprometre en treballar per una sortida justa, solidària i sostenible a la crisi i parlar de llibertats en un sentit ampli. Per això Herrera ha demanat a Mas que impulsi polítiques de defensa de l’interès públic i ha situat el repte de “construir un país més modern, del segle XXI i no del segle passat”. En aquest sentit, ha afirmat que “no hi ha futur sense més medi ambient” i que aquest “no es pot supeditar a les polítiques territorials”. En aquest punt, Herrera ha demanat el compromís concret d’oposició a la instal.lació del cementiri nuclear a Ascó (Terres de l’Ebre) i també ha preguntat a Mas com pensa flexibilitzar el límit dels 80 kilòmetres/hora.

Pel que fa a la proposta d’ICV-EUiA per millorar la qualitat de la democràcia, Herrera s’ha referit a la lluita contra la corrupció i a la transparència del govern, i ha instat a CiU a que “aparqui el seu silenci davant els casos de corrupció”, garanteixi la pluralitat als mitjans de comunicació públics i vetlli per les polítiques de recuperació de la memòria democràtica.

En referència a l'autogovern de Catalunya, Herrera ha estès la mà a Artur Mas per anar "units" per avançar en la cohesió nacional del país i en l'avenç de qualsevol proposta nacional.

Un altre intent de "revolució de coloraines" a Bielorússia

Jose Luis Forneo: La oposició, com ja va passar en altres exrepúbliques soviètiques, va organitzar una protesta "espontània" per intentar capgirar el resultat electoral -victòria del comunista Alexander Lukaixenko amb un 79,67% dels vots mentre tots els altres 9 candidats sumen un 6'47%- per altres mitjans, doncs ja sabem que la burgesia és molt "demòcrata" sempre que el resultat convingui als seus negocis.

El mateix va succeir a l'abril de 2009 a República Moldàvia, quan grups de joves van ser convocats al costat del Parlament i la Presidència de la República davant la nova derrota soferta pels candidats liberals. En aquella ocasió, els manifestants van saquejar l'edifici del Parlament i el de la Presidència, sense que la policia prengués mesures contundents contra ells (si hagués passat a França, Espanya, o un altre país "democràtic" no hi hagués hagut tantes contemplacions).

A Bielorússia la policia aconseguí evitar la presa de les institucions, i va ser molt més contundent que a la Rep. de Moldàvia, encara que els manifestants van trencar gran quantitat de vidres i mobiliari urbà de l'edifici del Parlament i els entorns.

A la cèntrica plaça de Minsk, on ja el 2006 uns 10.000 opositors es van manifestar contra el president (és a dir, que l'intent de cop electoral s'ha convertit en un costum), havien anat arribant milers de bielorussos, un cop es va confirmar que Lukaixenko havia guanyat les eleccions, després de ser acusat pels líders derrotats d'haver manipulat les eleccions (tot i que no van aconseguir cap d'ells ni un 4% dels vots).

Hores abans de la manifestació violenta, els líders opositors ja havien protagonitzat una primera concentració de protesta a la plaça d'Octubre de la capital i havien cridat als seus partidaris a sortir al carrer.

Les veritables raons dels intents de cop d'estat, cada vegada que els neoliberals perden les eleccions, són, a més d'una estratègia d'arribar al poder a través d'una "revolució de colors", com les implantades per EUA a les exrepúbliques soviètiques, que Lukaixenko porta a terme una política sobiranista independent de les imposicions del FMI i dels organismes internacionals. Per aquesta raó, i en paraules del president bielorús: "A Bielorússia no hi haurà cap privatització criminal".

Bielorússia forma part d'aquest reduït nombre de països al món que han aconseguit, en els anys que portem de crisi, seguir augmentant el producte interior brut. Un creixement mantingut de l'economia bielorussa (de l'ordre del 6 al 8% anual), per no parlar que Bielorússia no només és autosuficient en el terreny agropecuari, sinó que és un actiu proveïdor del mercat rus.

En els últims anys, els salaris reals han crescut gairebé el 20% i el nivell assolit en les pensions, permet assegurar a la gent una vida digna (al contrari que en els països de l'est de l'UE, on les pensions són miserables i ridícules en la majoria dels casos).

Pel que fa a la dependència del petroli rus, Bielorússia, amb Lukaixenko, ha dut a terme acords comercials amb la Veneçuela bolivariana, per abaratir el cost del subministrament a través dels ports de Riga i Tallin. D'aquí a tres anys, Bielorússia té previst extreure a Veneçuela fins a onze milions de tones de cru, més tona i mitja més a l'Iran (les necessitats actuals de Bielorússia està ben cobertes amb vuit milions de tones), de manera que el problema de l'la dependència energètica de Rússia podria ser solucionat aviat.

A més, Bielorússia continua sent país de trànsit del petroli rus, i el 2009 Rússia ha exportat a través de Bielorússia 79.600.000 de tones de petroli, el que suposa el 36% de les seves exportacions.

Però a més de tot això, s'ha sabut mantenir el potencial científic, de recerca, s'ha evitat que hagués acomiadaments massius, tan habituals en els països europeus i als Estats Units; el nombre de desocupats s'ha mantingut al nivell dels últims anys, sense superar el 1,5%, i els bielorussos no són obligats a fugir del seu país per a sobreviure com succeeix en altres països exsocialistes, com Romania, Bulgària o Polònia.

Israel proposà als EUA accions encobertes contra l'Iran

Les últimes filtracions de Wikileaks posen en evidència les pressions que Israel exerceix sobre els Estats Units perquè tanquin el cercle sobre l'Iran. Els documents que s'han fet públics deixen clara l'estratègia de propaganda d'Israel per controlar als seus veïns, amb una prioritat absoluta: L'amenaça nuclear iraniana. Israel va arribar a proposar als EUA accions encobertes per derrocar el règim iranià, com donar suport i finançar moviments d'estudiants i als grups ètnics (àzeris, kurds, balutxis) que s'oposesin al règim.

Cinc dies després de prendre possessió com a primer ministre, Benjamin Netanyahu es va reunir amb una delegació de congressistes dels Estats Units. El "premier" israelià només volia parlar de com parar el programa nuclear de l'Iran. Ho explicava l'ambaixador dels Estats Units a Israel, James Cunningham: "Tots els altres assumptes, si es comparen, són insignificants. Per tercera vegada, Netanyahu ens pregunta: què fareu?"

Com parar els peus a l'Iran


En una altra reunió, Meir Dagan, el cap del Mossad, els serveis secrets israelians, explica al subsecretari d'Estat nord-americà, William Burns, com parar els peus a l'Iran. "S'ha de forçar el canvi de règim. S'ha de fer donant suport als moviments democràtics d'estudiants i als grups ètnics (àzeris, kurds, balutxis) que s'oposen al règim", diu Dagan.

Gaza no preocupa tant

Un dels suposats satèl·lits de l'Iran, segons Israel, són els islamistes de Hamas a Gaza, que ara sembla que li preocupen menys del que asseguren els seus dirigents en públic. Així es desprèn de la conversa entre Amos Yadlin, el cap de la intel·ligència militar israeliana, i Richard Jones, exambaixador dels Estats Units. L'ambaixador va preguntar a Yadlin si li preocupava que una Gaza controlada per Hamas fos una nova porta per a l'Iran. Yadlin va respondre que l'Iran tenia presència a Gaza, però que Israel podia fer-se càrrec de la situació mentre Gaza no tingués port. "Els palestins són la quarta amenaça, després de l'Iran, Síria i Hezbollah", assenyala l'israelià.

Yadlin segueix: "Israel seria feliç si Hamas prengués el control de Gaza, perquè l'exèrcit podria tractar Gaza com una entitat hostil". Efectivament, així és com la va tractar ara fa dos anys. El resultat: Més de 1.400 palestins hi van perdre la vida.

Israel pressiona al Barça perquè trenqui amb Qatar Foundation

El govern d'Israel pressionà a la directiva del FC Barcelona perquè suspengui l'acord amb Qatar Foundation en una més de les injerències antidemocràtiques i intolerables a que l'estat raciste i sioniste ens té acostumats. El Mossad d'Israel diu sospitar que Qatar Foundation finança Hamàs, organització palestina que governa a la Franja de Gaza. Per això, el govern israelià vol que l'anomenada Unió del Bé, on hi ha la Qatar Foundation, s'inclogui en la llista d'organitzacions terroristes, cosa que podria comportar que l'acord amb el Barça fos il·legal.

La Unió del Bé és formada per desenes d'entitats que donen suport econòmic i social a Palestina. Israel diu que hi ha entitats que depenen de Hamàs i per això la considera terrorista, igual que els EUA. En canvi, la Unió Europea, no.

El diari Maariv també informa que el Manchester United va refusar una proposta similar de Qatar Foundation.

Equivocació israelita?

Arran de la informació de Maariv, la cancelleria ha assegurat que les suposades pressions israelianes són totalment falses: “No hi ha cap campanya israeliana per pressionar el Barcelona. Nosaltres creiem que Qatar Foundation finança el terrorisme, però no hi intervindrem políticament ni econòmicament. Maariv s'ho ha inventat per vendre més diaris”, ha assegurat el seu portaveu, Yigal Palmor.

La sorpresa ha arribat més tard. Palmor ha reconegut que s'havia equivocat: “Així com Maariv i molts altres. La Qatar Foundation és una organització legítima que no té vincles amb el terrorisme. Així que l'organització que esponsoritzarà el Barça és aparentment legítima”, afegeix el missatge.

La confusió de Palmor podria consistir en els vincles entre el nou patrocinador del club català i el controvertit teòleg egipci Iusuf Qaradaui, al qual la fundació qatariana ha dedicat el nom d'una de les seves beques acadèmiques. Qaradaui és un dels líders espirituals de la Germandat Musulmana i s'ha fet famós en el món islàmic pel seu programa Xaria i vida.

Els governs de la Gran Bretanya i els EUA li prohibeixen entrar als seus països després que, en plena segona intifada, Qaradaui donés la benedicció als atemptats suïcides palestins contra civils israelians, afirmant que al ser Israel una societat completament militaritzada els civils són quasimilitars i, per tant, objectius legítims. “L'organització que sí que està vinculada amb Qaradaui, amb Hamàs i amb el terrorisme és la Qatar Charitable Society”, ha dit Palmor en el mail, després de reconèixer l'error.

Al marge de les presumptes pressions a la directiva del Barça, Maariv sosté que l'Estat jueu està pressionant les institucions europees perquè incloguin en la llista d'organitzacions terroristes l'anomenada Unió del Bé, una coalició de 60 entitats d'Europa i el Pròxim Orient, creada durant la segona intifada per ajudar econòmicament les organitzacions palestines. Entre aquestes també hi ha Hamàs, segons Israel. Qatar Foundation forma part de la Unió del Bé, que ja ha estat il·legalitzada als EUA i Israel. Si fructifiquen les pressions israelianes a la Unió Europea, el Barça podria perdre el patrocinador.

Accionistes contra Accenture, IBM, Pepsi i Pfizer

Un grup d'associacions d'accionistes i inversors ha criticat públicament a les empreses Accenture, IBM, Pepsi i Pfizer per, a través de la Cambra de Comerç dels Estats Units, finançar, amb 75 milions de dòlars, la campanya dels candidats a legisladors republicans a les eleccions a "mitjà terme" del 2010, que s'oposen a la reforma de salut i neguen el canvi climàtic.

Les organitzacions Walden Asset Management, Inversions Socials Domini, i la Fundació Christopher Reynolds han cridat a aquestes empreses, les quals estan a la Cambra de Comerç, a "revisar les seves polítiques i supervisar les despeses polítiques, especialment a través d'associacions comercials", segons el comunicat de premsa.

Les quatre empreses tenen recursos de govern corporatiu "forts", però "no obstant això", va dir Timothy Smith, Vicepresident Sènior de Walden Asset, "com a membres de la Junta i principals contribuents de la Cambra de Comerç dels Estats Units, juguen un paper passiu i complaent, romanent en silenci mentre la Cambra abocà 75 milions de dòlars en les eleccions del 2010". "La despesa política s'ha convertit en una de les principals preocupacions dels inversors", va afegir.

"La Cambra s'ha convertit en una organització amb una estratègia agressiva i clarament partidista, que incideix en grans qüestions com el sistema de salut i el combat del canvi climàtic. No comprenem per què aquestes importants empreses comprometen el seu nom i donen suport a la Cambra en posicions que fins i tot contradiuen les seves pròpies polítiques", va sostenir Adam Kanz, Assessor General d'Inversions Socials Domini i presentador de la resolució a IBM.

La controvèrsia sobre el paper de la Cambra en frustrar la legislació ambiental i el canvi climàtic va portar a Nike a retirar-se de la Junta, i a P&G, Exelon, Apple i Levi Strauss a retirar-se com a membres a la Cambra el 2009. A més, diverses cambres de comerç locals han retirat la seva afiliació nacional.

Entrevista a Toxo: "Zapatero ha d'anar ja a les urnes"

"És innecessari tenir un conflicte a compte de les pensions; portem quinze anys fent reformes consensuades de la Seguretat Social". Ignacio Fernández Toxo, Secretari general de CCOO (Ferrol, 1952), assegura tenir la impressió que aquesta legislatura ja ha acabat i insta a l'Executiu de José Luis Rodríguez Zapatero a acudir a les urnes per verificar si compta o no amb el suport suficient per governar.

El líder del primer sindicat del país considera que "Espanya necessita reaccionar", defensa per sobre de tot la unitat d'acció amb UGT i sosté que "està en mans del Govern" que hi hagi o no una altra vaga general.

- Es veu treballant als 67 anys?
- No veig la gent treballant als 67 anys, sobretot en sectors com la construcció o el transport pesat per carretera. És tremendament injust parlar d'un retard generalitzat de l'edat de jubilació. El que cal fer és propiciar que qui vulgui jubilar més tard i pugui ho faci.

- Creu que el Govern ens està ficant por?
- El Govern està, sobretot, cedint a la pressió i al xantatge dels mercats. Està oferint a manera d'ofertes als mercats retalls de la despesa pública, congelació de salaris, reducció directa de salaris, congelació de les pensions ... I, per això, necessita generar un ambient de resignació entre la societat que elimini qualsevol tipus de resistència.

- Es va assegurar que la reforma laboral venia imposada per Brussel.les i va acabar aprovant. ¿Passarà el mateix amb la de les pensions?

- En aquell cas va ser una coartada. Brussel.les no li va dir al Govern que fes una reforma laboral, va ser l'ofrena que aquest va posar a disposició dels mercats en aquesta boja carrera per guanyar la confiança dels especuladors. En matèria de pensions, va ser la ministra d'Economia qui va oferir la reforma el 9 de maig amb una mesura estrella: el retard obligatori de l'edat de jubilació als 67 anys, que s'han convertit en una mena de tòtem. El Govern s'ha atrapat en un cep en què ha entrat voluntàriament.

- Com s'explica que sigui el PP el que defensi mantenir la jubilació als 65?

- Té una explicació molt senzilla. Ells estaven en el Govern quan a Espanya es va instaurar el sistema de jubilació flexible el 2001, que permet que la gent retardi l'edat de jubilació. Per això, crec que és innecessari tenir un conflicte per un assumpte d'aquesta naturalesa. Portem quinze anys fent reformes consensuades de la Seguretat Social.

- Podem sortir de la crisi sense reformar el sistema de pensions?

- És clar que sí. És un greu error vincular el futur de les pensions amb la crisi i pot posar en qüestió el Pacte de Toledo. Cal treballar amb perspectiva i no plantejar les coses com si fossin una foto fixa. Hem de parlar de demografia, de taxa d'activitat, de qualitat de l'ocupació, del salari mínim interprofessional, aspectes que no tenen res a veure amb la crisi.

- Està CCOO disposada a acceptar l'ampliació del còmput per calcular les pensions?

- 67 Anys és el punt de ruptura, la resta de les mesures són discutibles.

- Garanteix que en 30 anys Espanya podrà pagar les mateixes pensions que en l'actualitat?

- És possible, però cal defensar el sistema. La pressió dels que volen arruïnar la Seguretat Social per convertir les pensions en un negoci és fortíssima.

-Hi havia moltes expectatives amb el relleu en el ministeri de Treball, però el nou titular està defensant les reformes a capa i espasa. ¿Defraudat?

- No és un problema de persones sinó de polítiques. Hi ha una certa esquizofrènia entre les actituds de Valeriano Gómez abans que arribés al Ministeri i les que es veu, forçat o de bon grat, a assumir ara. No és decepció, però crec que el Govern en molt poc temps ha arruïnat l'escàs crèdit que va aconseguir amb la remodelació del seu equip.

- El caos aeri que es va viure fa uns dies a Espanya va deixar en segon pla l'anunci que el 28 de gener hi haurà reforma de les pensions amb o sense acord. ¿Creu que hi haurà nou decret?

- El Govern sembla disposat a cedir a totes les pressions li facin els mercats. Em temo que ficats en aquesta dinàmica, alhora que pugi la tensió al voltant del deute, tornarà a oferir un nou paquet de mesures. Sembla que la política del Govern en lloc de les urnes l'estiguin dictant els 37 que van acudir a aquesta reunió de Moncloa on gent com Botín li van anar a posar els deures.

Crisi de Govern

-Són conscients que amb les seves crítiques estan debilitant al Govern? L'alternativa és el PP?.

- El Govern s'està debilitant a si mateix i el PSOE està obligat a reaccionar. L'única alternativa a un govern d'esquerres que fa polítiques com si fos un partit de dretes no és la dreta, però això està en mans de la ciutadania. Nosaltres no posem ni traiem governs, però crec que aquest s'està suïcidant.

- El problema és Zapatero?

- El problema és el conjunt de l'acció de Govern i ell és el màxim exponent.

- Li va notar pessimista. ¿Dóna per perduda la capacitat d'entesa amb aquest Govern?

- Sóc realista. 2011 serà molt dur en termes socials. És important reduir el dèficit, però el seu ritme de reducció s'ha d'acomodar a la primera prioritat de la situació espanyola: l'atur. No sóc optimista, però crec que aquesta societat té a les seves mans la capacitat d'obligar el Govern a canviar de rumb.

- El 29-S van cridar a la mobilització assegurant que amb ella obligarien el Govern a reaccionar ia retirar la reforma laboral. ¿Segueix pensant que aquesta és reversible?

- El Govern està entossudit, però hi ha marge. Hem posat en marxa una iniciativa legislativa popular i intentarem portar al Parlament centenars de milers de signatures de persones que exigeixen el canvi d'aquesta reforma.

- Acabarà Zapatero la legislatura?

- Un govern que governi amb un programa que no va passar la ratificació de les urnes i que fa d'intermediari entre els mercats, les grans empreses i la ciutadania el que ha de fer és acudir a les urnes per veure si compta amb el suport suficient.

Avançament electoral

-Però vostè s'havia mostrat contrari a l'avançament de les eleccions?

- Sí, però arribat a aquest punt no el podem descartar. És com si la legislatura ja s'ha acabat i gent que no va passar per les urnes estigués imposant les seves polítiques.

- ¿No creu que aquest avançament electoral pot ser perillós per a l'esquerra?

- El que és perillós per als interessos de l'esquerra és el que està fent aquest Govern.

- Després de la vaga general, van apostar per la mobilització sostinguda. No nota certa apatia entre els treballadors?

- Sí, i em preocupa. Aquest país necessita reaccionar. S'està preparant un escenari en què sembla que tot es justifica per la necessitat de competir en un mercat obert.

- A França ja fa diverses vagues generals i la resposta dels treballadors al carrer continua sent massiva.

- A Espanya les mobilitzacions han estat molt més massives que a França. Aquí no es cremen cotxes pels carrers. Em resisteixo a que s'hagi d'arribar a aquesta situació perquè la gent faci comptes de quantes persones s'estan mobilitzant.

- ¿Hi haurà una altra vaga general?

- Depèn del Govern i del que decideixi sobre el futur de les pensions.

- ¿El preocupen els rumors sobre un possible rescat d'Espanya?

- Sens dubte, però Espanya té capacitat per evitar que això passi. Molt més important que fer ajustos seria que el PSOE i el PP i la resta de forces, amb les organitzacions socials i empresarials, féssim un gran acord.

- ¿Com veu un sindicat de classe com CCOO el conflicte dels controladors que també són funcionaris i un sindicat gremial?

-Com una acció injustificable. Cap mesura per dura que sigui justifica l'abandonament del lloc de treball de forma massiva i provocant el caos que es va generar. Si tenen conflictes, que actuen com la resta dels treballadors.

- ¿No creu que el que ha passat pot animar la gent a donar suport amb més o menys entusiasme la privatització de sectors?

-Hi ha qui s'acosta la brasa a la sardina a propòsit de qualsevol cosa. És una coartada i el mateix Govern actua d'aquesta manera.

Rússia alerta que EUA crea míssils d'abast mitjà violant els tractats

Estats Units estan a punt de desenvolupar un míssil d'abast mitjà que violaria el Tractat d'Eliminació de Míssils de Abast Mitjà i Més Curt (INF), ha advertit el dissenyador del projectil rus "Bulavà", Yuri Solomónov (foto), de l'Institut de Termotécnica de Moscou: "Els EUA van recórrer un llarg camí, i fins i tot van realitzar proves del míssil Hera. Es tracta d'un míssil pràcticament d'abast mitjà, però és impossible acusar-los de res, ja que el van emprar com un míssil blanc en assaigs de l'escut antimíssils, i el tractat afecta els projectils terra-terra", va indicar Solomónov.

Segons ha explicat, encara que el Hera és en teoria un míssil terra-aire, podria ser convertit sense problemes en un de la classe "terra-terra".

Al dia d'avui, Rússia segueix "respectant els termes del tractat, que podrien incomplir en circumstàncies extraordinàries", ha afegit.

El Tractat INF va ser subscrit el 7 de desembre de 1987 a Washington pels presidents de l'URSS i els EUA, Mikhaïl Gorbatxov i Ronald Reagan. Aquest document indefinit obliga a ambdues parts a abstenir-se de fabricar, assajar i desplegar míssils de creuer i balístics d'emplaçament terrestre d'abast mitjà i curt.

"Va ser el primer tractat pel qual es va eliminar tota una classe de míssils d'abast mitjà", va destacar Solomónov.

Les grans empreses franceses no paguen impostos

Una de cada quatre empreses que cotitzaren al CAC 40 el 2009 s'ha lliurat de l'impost sobre els beneficis a França, segons un estudi realitzat pel Journal du Dimanche, en l'edició de 19 de desembre. Així Total, tot i uns guanys a nivell mundial de més de 8 milions d'euros, no ha hagut de pagar un sol cèntim a França. El mateix per Danone, Suez, Essilor i Saint-Gobain. Si això sorprèn, en realitat és legal: "Aquestes empreses simplement apliquen el codi tributari". En teoria, el tipus impositiu és del 33% sobre els beneficis, però hi ha moltes mesures fiscals per a passar entre les escletxes.

Segons l'informe de la càrrega d'impostos municipals, publicat a l'octubre, l'empresa s'estalviarà 66.300.000.000 € el 2009 contra "només 18.500.000.000 $ el 2005, amb diferents règims i nínxols. Les empreses del CAC 40 serien per tant taxades a una imposició mitjana de 8% sobre els beneficis, enfront del 22% per a les PIME, que no dominen necessàriament totes les complexitats del codi tributari.

Total, per exemple, no paguen aquest impost a França, perquè les seves refineries en el territori es troben en pèrdues. De fet, les pèrdues durant la crisi poden ser deduïdes dels beneficis futurs. Danone, per la seva banda, pren el que ha de pagar dels seus préstecs per a l'adquisició de Numico el 2007. Al final, entre l'ajornament il.limitat de les pèrdues, la consolidació fiscal, la deducció d'interessos, el sistema de filla-mare, el "nínxol Copé", que eximeix les vendes de participacions a llarg termini, o el crèdit d'impost de recerca, la majoria de les empreses es troben a despit de l'Estat francès.

Citat per JDD, el ministre de pressupost Baroin creu que l'impost de societats que avui s'ha convertit en "un impost de pena". Per al MEDEF, les llacunes fiscals són compensacions raonables a massa impostos sobre les empreses.

Franck Riboud (Danone), el millor pagat de França

Defensor de la "salut a través de la nutrició", Franck Riboud (foto) és ara, com el 2008, el cap més alt pagat del CAC 40. El 2009, el director general de Danone s'ha embutxacat més de 4.400.000 $, tres quartes parts provenen d'una indemnització excepcional o variable. Un augment del 3,4% respecte l'any anterior. La guinda del pastís, el club de futbol que finança, el Evian, Thonon Gaillard Club de Futbol, ha guanyat el seu ascens a la Ligue 2 per a la temporada...

EUPV exigeix la potenciació del valencià el dia de Les Normes de Castelló

La candidata d'EUPV a la ciutat de Castelló, Carmen Carreras, aprofita aquesta data tan significativa per criticar la política lingüística del Consell, “completament regressiva i lesiva amb la nostra llengua. Va ser fa 78 anys, quan es va signar la normalització de la nostra llengua, precisament a la nostra ciutat”, apunta la coordinadora local, “després de tant de temps encara fa falta molt d'esforç i unitat per aconseguir que el valencià siga la llengua vehicular al nostre país, i tractada com es mereix”.

Aprofitant aquesta data, la candidata a l'alcaldia ha qüestionat durament la política lingüística del Partit Popular, reduïda simplement a una baralla interessada per tal d'acabar amb la unitat de la llengua. “El PP vol fer de la nostra llengua una ferramenta de confrontació amb les nostres veïns del nord”, i considera l'anticatalanisme lingüístic una obsessió del Consell, “especialment sense trellat són els intents del govern popular d'impedir les retransmissions de TV3 a les nostres comarques”, i critica, “mentre a la nostra televisió pública, Canal 9, no s'escolta el valencià ni per error, una situació clarament vergonyosa”.

“Especialment greu es la situació del valencià a l'educació pública”, considera Carerras, “on els programes en valencià estan reduint-se any darrere any, en un atac sense precedents la dret de l'educació en la nostra llengua que tenen tots els xiquets i xiquetes. “Font de Mora vol el valencià fora del nostre sistema educatiu, des de la nostra formació política no anem a tolerar-lo”.

La portaveu d'Esquerra Unida a Castelló considera fonamental per canviar aquesta situació de marginació de la llengua, “sotmesa als capritxos del PP, el compromís de tots els nivells de l'administració en a la potenciació i l'extensió de l'ús social del valencià, en l'educació, i en els medis d'informació, tan audiovisuals, com radiofònics, electrònics i la premsa escrita, i de forma especial els que reben suport de les administracions públiques”.

ICV-EUiA Badalona contra la retallada del 426 euros

ICV-EUiA es manifesta contra la supressió de 426 euros d’ajuts als aturats i a favor de l’ampliació de mesures d’emergència per als qui no poden pagar el seu pis i es troben en situacions “límit”, segons Carles Sagués, portaveu de la coalició a Badalona: “S’ha fet la reforma laboral, però l’atur continua creixent. Nosaltres defensem la paga perquè, cas contrari, abocarem a molta gent a la misèria”, denuncia el regidor.

ICV-EUiA ha estat radicalment en contra de la reforma laboral. Ara la reforma és un fet, com ho és que l’atur ha augmentat i que hi ha més empreses que han posat en marxa expedients de regulació, els famosos EROS. Les últimes dades de Badalona ens indiquen que 20.600 persones són a l’atur.

ICV-EUiA defensa un sistema fiscal just i progressiu on en els impostos paguin més qui més té, per tal de garantir, per no perdre tot allò que s’ha guanyat amb els serveis bàsics, com pot ser l’educació o la sanitat.

Demà, en la moció que el grup municipal presentarà al ple, demanarà que no se suprimeixi l’ajut de 426 euros als aturats i que s’ampliïn les mesures d’emergència per a les persones o famílies que no poden pagar el seu lloguer o hipoteca. “Què passa quan una persona es troba a l’atur i sense subsidi? S’ha d’ofertar tota la formació possible i incentivar la creació de llocs de treball, però no podem amagar el cap davant de situacions límit”, remarca Sagués.

Moody's amenaça de rebaixar la qualificació dels bancs espanyols

L'agència de mesurament de riscos Moody's ha advertit que podria rebaixar la qualificació del deute a llarg termini d'una trentena d'entitats financeres espanyoles, una setmana després que fes el mateix amb el deute que emet l'Estat. Moody's ha adoptat aquesta decisió després que la setmana passada amenacés amb degradar de categoria al deute sobirà espanyol, la nota actual és "Aa1". Entre aquestes entitats es troben el Banc Santander, BBVA, Popular, Sabadell, Banesto, Pastor, Bankinter, Banc de València, BBK, Caja Madrid, Bancaixa, La Caixa, Caixa d'Estalvis del Mediterrani (CAM), Caja España, Caja Navarra, Cajastur i Ibercaja, entre altres.

D'aquesta manera, trasllada la seva vigilància negativa de l'Estat a les entitats, que en molts casos gaudeixen de garanties i avals atorgats pel Govern, com passa amb el FROB.

També l'ICO

A més, Moody's ha avisat que podria revisar a la baixa la nota de l'Institut de Crèdit Oficial (ICO), així com els dipòsits, del deute subordinat i de les emissions de les esmentades entitats garantides per l'Estat.

L'agència de qualificació de risc també ha indicat que ha acordat revisar la puntuació atorgada al deute de Caixa Àvila i de Caixa Segòvia, encara que sense especificar si tindrà una implicació positiva o negativa.

Moody's ha avisat que rebaixava d'estable a negativa la fortalesa financera (Bank Financial Strength Ratings-BFSRs-), que és la capacitat de l'entitat per afrontar els seus pagaments en solitari, de Caixa Espanya i de Cajastur.

Javier Nart, 31.900 euros a Suïssa, i les "personalitats"

L'advocat i tertulià professional Javier Nart presentà aquest dilluns davant del jutge un document que certifica que el cobrament de 31.900 euros que apareixia en el seu compte a suïssa, i que provenia del compte de l'exdirector del Palau, Fèlix Millet: "Respon a un error de l'entitat suïssa que tots dos compartien".

Segons fonts judicials, l'exdirector i l'advocat -juntament amb altres "personalitats" catalanes- comparteixen gestor econòmic, Ferran Riba, que és qui gestionava aquests comptes fiduciàries en què es va produir "l'error".

En un principi, es van retirar uns diners del compte de Nart que, després de comprovar-se l'error, es van compensar amb diners que procedien del compte de Millet, tal com acredita el document del banc suís, certificat davant notari i presentat per l'advocat davant del titular del Jutjat d'Instrucció número 30 de BCN que instrueix el cas Palau.

"No hi ha relació entre Millet i jo. Ha estat un error intern del banc i així ha quedat acreditat", ha sostingut Nart a la sortida del jutjat. A la sessió, també estava convocat a declarar com a testimoni Eduardo Porta, per ser titular d'un altre compte en el banc suís en la qual va rebre 18.000 euros de Millet, segons un acte del jutge. Porta no ha comparegut als jutjats, però ha enviat una certificació de que es troba al Caire.

Auditors sense dubtes

Després d'ells, estaven cridats a declarar dos auditors del Gabinet Tècnic d'Auditoria i Consultoria que controlaven els comptes del Palau entre els anys 2001 i 2008. Els auditors Antoni Gràcia i Roger Margarit han assegurat que mai van detectar moviments econòmics sospitosos perquè basaven els seus informes en les dades que els donaven els imputats, "sense fer comprovacions més exhaustives".

Segons fonts judicials, en la seva declaració, els auditors han assenyalat que van elaborar els seus informes d'acord amb la documentació que els lliurava l'exdirectora financera Gemma Montull, també imputada, i que van donar per bones les comptes del Palau perquè cap moviment els va semblar sospitós.

En aquest sentit, respecte a les múltiples transferències entre la Fundació Palau de la Música i l'Orfeó Català, associació no auditada des de la qual es va realitzar gran part de l'espoli, els testimonis han assenyalat que no van despertar els seus dubtes perquè coincidien les entrades i sortides econòmiques .

Els auditors han explicat que per als seus informes van analitzar només un mostreig de factures escollides a l'atzar i que, precisament, entre elles no figuraven algunes de les fraudulentes, com les que feien referència a unes obres en un habitatge particular oa l'entarimat de la catedral de Santa Maria del Mar per les noces de les filles de Millet.

La censura a internet dels "demócrates"

Luigino Bracci Roa: Mentre El Nacional parla de la suposada censura d'Internet a Veneçuela, ignora per complet les lleis i legislacions que estan sent aprovades en altres països per regular la Internet i tancar llocs web. Vull tocar aquí 4 exemples: França, EUA, Itàlia i Espanya.

Vull recordar succintament als que no viuen a Veneçuela, els greus patiments que hem sofert els habitants d'aquest país a les mans dels mitjans de comunicació privats en els últims anys, en particular en l'atur petroler de 2002-2003. Crec que d'aquests patiments són responsables moltes de les normes que hem posat en lleis recentment, i és important que les persones les coneguin i les recordin.

A Espanya podria ser aprovada avui, 21 de desembre, la Llei d'economia sostenible, també coneguda com a Llei Sinde o Llei antidescàrregues, promoguda per empreses transnacionals i per la ministra de cultura espanyola, Ángeles González Sinde. La llei permetrà que una comissió depenent del Ministeri de Cultura d'Espanya pugui tancar pàgines web a través d'un procés ultraràpid, en tan sols 4 dies, i se la critica àmpliament perquè el poder Executiu espanyol tindrà poders de tancar webs per via administrativa, és a dir, sense judici previ ni cap negociació, una cosa que abans només era potestat dels tribunals.

Això va generar una ciberprotesta a Espanya aquest cap de setmana: diferents pàgines web de descàrregues i de streamings van despertar amb portades com la mostrada a dalt, en protesta per la imminent aprovació d'aquesta llei.

Res d'això li molesta a El Nacional, perquè les víctimes d'aquesta llei seran pàgines que suposada o presumptament violin lleis de drets d'autor, en defensa de grans empreses i conglomerats transnacionals, com els Grupo Prisa, Planeta o Santillana, la Sony, Time-Warner, Fox i similars. Però els ciutadans sí que se senten indefensos davant les limitacions que la Llei Sinde imposarà a la llibertat d'expressió, ja que les lleis de copyright es faran servir quan millor els convingui.

Jo visc a Veneçuela, però a mi una empresa espanyola, Antena 3, va fer que em borraran uns 450 vídeos del portal Youtube, això per raons polítiques. I al portal Rebelion.org li van intentar fer esborrar un article de l'investigador espanyol Pascual Serrano, només per citar unes línies d'un article de Mario Vargas Llosa. Un altre atac a la llibertat d'expressió que no va ser ressenyat en El Nacional, ja que el protagonista va ser el diari El País d'Espanya.

Alts nivells de nitrats en l'aigua de Vic

Les anàlisis mostren que cap de les fonts seleccionades en 11 punts dels municipis de Manlleu, Gurb, Vic i Masies de Roda van presentar el 2010 nivells de nitrats per sota dels 65 mil.ligrams per litre, i fins i tot van ser superiors als 300 en alguns casos. Tot i que no hi ha proves concloents que estableixin una relació directa entre el càncer gàstric i el consum d'aigua amb nitrats per sobre dels 50 mil.ligrams per litre, els especialistes assenyalen l'existència de grups de població "sensibles" als seus efectes adversos.

Entre ells, assenyalen als lactants alimentats exclusivament amb llet artificial preparada amb aigua, les dones embarassades i les persones amb gastritis crònica atròfica, entre altres.

Les dades, que recull un estudi de la Universitat de Vic (UVic), evidencien un augment d'aquests nivells de forma continuada al llarg dels anys, mitjançant la comparació dels nitrats presents en l'aigua de 30 fonts de nou municipis de la comarca d'Osona entre 1988 i 2010.

Els nitrats, l'origen està fixat en l'ús de fertilitzants en l'agricultura i altres productes en la ramaderia, són més presents a mesura que els municipis estan a una menor alçada, el que evidencia la seva acumulació en les aigües subterrànies.

En el cas de les 12 fonts analitzades en municipis per sobre dels 500 metres d'altura els nivells són inferiors, i baixen encara més per les localitats per sobre dels 800 metres.

Els autors del treball -el farmacèutic Fortià Prat, la doctora Julita Oliveras i l'estudiant Eva Torrescasana- subratllen que l'estudi no permet extreure una conclusió generalista perquè cada aqüífer presenta un comportament propi, encara que sí és evident que la contaminació per nitrats és inferior a major altitud.

Camats lamenta "l'adéu a les polítiques socials" de Mas

La portaveu parlamentària d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha carregat contra el discurs d'investidura del candidat de CiU, Artur Mas, de qui ha lamentat la seva 'poca capacitat de concreció' i que hagi fet un discurs 'previsible i coherent' perquè 'ha desgranat les propostes d'una força liberal' tant des del punt de vista econòmic com social. Camats ha lamentat que Mas hagi dit 'adéu a les polítiques socials fins que no hi hagi una recuperació econòmica', ha criticat les seves polítiques fiscals i ha lamentat els 'tics de certa involució' del discurs de Mas en l'àmbit de la sostenibilitat.

També ha retret a Mas que no hagi parlat dels sindicats ni els treballadors en el seu discurs: 'Ens sorprèn la poca capacitat de concreció que ha tingut fins i tot en el dia d'avui', ha dit la portaveu d'ICV-EUiA -que té decidit el seu no en primera i segona volta- en la primera valoració dels ecosocialistes del discurs de Mas. Camats ha constatat que 'els pocs anuncis concrets' ja es van fer en campanya electoral, com ara 'l'eliminació de l'impost de successions' o una 'matisada eliminació o reducció dels 80 km/h'.

Camats ha lamentat 'l'adéu a les polítiques socials fins que no hi hagi recuperació econòmica' que considera que ha fet Mas. També ha qualificat de 'preocupant' el discurs en matèria d'educació i de sanitat, ja que 'feia referència constantment a aprimar l'administració per concertar els serveis'. Per Camats, 'el problema no és concertar serveis, sinó abandonar la gestió pública com el centre de la prestació dels serveis públics'.

D'altra banda, la portaveu ecosocialista ha lamentat els 'tics de certa involució' de Mas en matèria de sostenibilitat. Camats ha lamentat que hagi parlat fet 'referències encobertes a l'energia nuclear' o a 'recuperar la idea dels transvasaments'. 'Més que d'una política del segle XXI, entenem que és una política que encara està al segle XX', ha dit.

En l'àmbit de la fiscalitat, Camats ha dit que mentre 'en tot moment ha parlat de la necessitat que la societat cooperi i col•labori', Mas 'no ha dit ni una vegada que aquells que tenen més patrimoni també aportin a la societat'. 'En política de fiscalitat no veiem per enlloc ni una capacitat redistributiva ni de justícia social', ha reblat.

Camats també ha lamentat que no hi hagi hagut cap referència a l'habitatge i que tampoc hagi cap 'ni una menció en el seu discurs' als sindicats i als treballadors.

L'únic punt on Camats veu 'possibilitats d'arribar a acords' és en el discurs nacional, 'si es tracta d'un desplegament ambiciós del text estatutari' o de fer 'reformes estructurals'.

CC.OO. vindica a Terrassa la recuperació del 5%

La Secció Sindical de CC.OO. a l'Ajuntament de Terrassa realitzà un acte reivindicatiu al Ple del 20-D, en defensa de la recuperació del 5% del sou retallat pel govern Zapatero, demanant el compliment en la seva totalitat del conveni col.lectiu i els acords de 2008-2011, així com en defensa del dret a la llibertat sindical i d'expressió.

Presentació de "Els anys del PSUC", a Sabadell

A la seu de la Fundació Bosch i Cardellach de Sabadell va tenir lloc la presentació del llibre Els anys del PSUC. El partit de l'antifranquisme (1956-1981), dels autors Carme Molinero i Pere Ysas, organitzat per les fundacions Pere Ardiaca, Associació Catalana d'investigacions Marxistes i Nous Horitzons de Sabadell. Presentat per Enric Prat, president de Nous Horitzons de Sabadell, Antoni Lucchetti representant de la ACIM, i Joan Mena, de la Fundació Pere Ardiaca. Foto: Fulgencio Cánovas.

L'economista Antoni Lucchetti va exposar com, a partir del V congrés del PSUC, les tesis eurocomunistes van ser la base de la ruptura, enfrontades al sector leninista i prosoviétic de Pere Ardiaca, el que va donar lloc a la creació del PCC a l'abril de 1982.

Joan Mena, en la seva intervenció, va ressaltar l'importància d'aquests esdeveniments, així com l'essència de la recuperació de la memòria democràtica col·lectiva com un dels eixos prioritaris de l'acció de la fundació Pere Ardiaca, que és el treball unitari des de l'esquerra real, "un valor molt important en qualsevol moment històric, inclòs el que estem vivint ara".

"Justament aquesta manera d'entendre l'acció política, va ser el que va fer el PSUC, transformar la vida de moltes persones i de tot un país, lluitant contra el franquisme, que va ser l'actitud feixista adoptada per la dreta espanyola i recolzada per la burgesia catalana, per violar i limitar tots els avanços socials i de classe aconseguits pels diferents governs de la República", digué.

Dolors Calvet, va explicar que el tret mes important dels comunistes del PSUC en aquella època era l'activisme i "com realitzaven accions que després eren debatudes políticament, una forma d'actuar inversa a la que es feia en altres PC on primer es discutia l'estratègia i posteriorment es passava l'acció".

L'acte va concloure amb la intervenció dels autors Carme Molinero i Pere Ysas, que van informar sobre l'estructura del llibre, dividida en una primera etapa que va des de 1956 a 1976 i d'aquí fins al 1981, moment de la ruptura.

Atacades les webs dels partits que votaran la nefasta llei Sinde

Les webs dels partits polítics que voten la Llei Sinde han caigut. Exceptuant el PSOE que ha simulat amb audàcia que no era víctima de l'atac, les altres formacions han vist com s'ensorraven els seus portals a conseqüència dels atacs de denegació de servei promoguts per Anonymous. Els socialistes han falsejat la seva pàgina i, així, han aconseguit escapar en certa forma de la iniciativa internauta. Encara que el servidor que sustenta la web ha caigut, es podia accedir als continguts. Això es deu al fet que el PSOE, anticipant-se als atacs, ha congelat el seu portal. Durant tota la tarda, s'ha mostrat una pàgina falsa, una còpia de la qual es veia al migdia.

A tot això, cal destacar el posicionament de Esquerra Unida , l'únic partit polític que ha manifestat obertament la seva discrepància amb la nova llei que pretén tancar webs sense passar pel jutjat. De fet, els de Cayo Lara han publicat una entrada en el seu portal en contra de la Llei Sinde.

Tots els altres partits polítics han sucumbit als atacs DDoS dels usuaris d'Internet i ciutadans. Partit Popular , Convergència i Unió i Partit Nacionalista Basc . Durant tota la tarda, qualsevol persona que volgués entrar a la seva web es quedava en l'intent. Tots han caigut.

El PSOE ha estat intel·ligent i s'ha avançat a la iniciativa d'Anonymous. No obstant, si la votació de la Llei Sinde evoluciona com esperen els socialistes, està per veure quines mesures prenen alguns grups d'internautes. Estan organitzats i coneixen el seu medi millor que ningú. El PSOE ha aconseguit esquivar una vegada, però Anonymous haurà après la lliçó per a la pròxima.

Sense pretendre la legitimació dels DDoS, si els servidors que allotgen les webs dels principals partits polítics espanyols han caigut avui ha estat per una demostració de capacitat. Abans que es voti cap llei, alguns internautes han ensenyat les urpes. Què passa si s'aprova la Llei Sinde, encara sigui amb esmenes?