dimarts, 12 de juny de 2012

"Els que especulen són els partits que ens van portar a la fallida"

El dirigent de la formació d'esquerres Syriza, Alexis Tsipras, ha promès avui que, si guanya les eleccions de diumenge, treballarà per assegurar la permanència de Grècia a l'Eurozona, negant així els rumors que el país abandonarà l'euro si venç, contrari a les polítiques neoliberals. Tsipras ha reiterat la seva oposició a l'acord de mesures d'austeritat acordat per l'anterior Govern amb la UE i va dir que si Brussel·les continua exigint la seva aplicació, fins i tot després d'un triomf del seu partit, "significarà que la UE no reconeix la democràcia".

"Una Europa sense democràcia no té futur polític. Tampoc credibilitat. Una Europa sense Grècia estarà culturalment vàlida", ha afirmat el líder esquerrà.

De guanyar, Syriza formarà un Govern ampli de l'esquerra que tindrà com a objectiu "rehabilitar l'economia del país", ha sostingut. "Governarem per assegurar la permanència de Grècia a la Unió Europea", ha afirmat Tsipras en roda de premsa a Atenes.

El líder esquerrà ha denunciat a més la "campanya per terroritzar al poble" que, segons ell, han posat en marxa els partits que s'han alternat en el poder en les últimes dècades, el socialdemòcrata Pasok i el conservador Nova Democràcia.

"Els que especulen són els partits que ens van portar a la fallida"

"Els que especulen són els partits que ens van portar a la fallida, els banquers que temen perdre el control dels bancs que ells mateixos van portar a la fallida i els representants de la corrupció política", ha dit Tsipras, en contestar una pregunta sobre si seva victòria provoca la retirada massiva de dipòsits bancaris.

ND, Pasok i altres partits grecs, a més de diversos líders europeus, han advertit que si Grècia suspèn l'aplicació del memoràndum d'austeritat, deixarà de rebre finançament dels seus socis, el que obligaria el país, sense accés a finançament a llarg termini en els mercats de deute, a decretar la suspensió de pagaments.

El líder de l'esquerra radical ha definidio seu programa com una "revolució pacífica" l'objectiu serà que "tothom tingui dret a un salari decent, a una pensió decent ia la seguretat social".

Per finançar aquestes mesures i impulsar el desenvolupament, Syriza pretén incrementar els impostos als més rics, fer front a l'evasió fiscal i utilitzar millor els fons estructurals europeus.

La justícia espanyola representada per un immoral, hipòcrita i mentider del PP

Una nova institució desmunta les mentides de Carlos Dívar sobre un dels seus viatges a càrrec de l'erari públic. L'anterior Govern de Cantàbria, presidit per Miguel Ángel Revilla, afirma que no va convidar el president del Tribunal Suprem a cap acte que justifiqués el seu viatge entre el 23 i el 25 de juliol de 2010 a aquesta comunitat -pel qual va carregar 1.045 euros al pressupost del Consell-, tal com Dívar ha justificat avui en una nota de la presidència del Consell General del Poder Judicial (CGPJ). El mateix Revilla ho ha confirmat en conversa telefònica amb EL PAÍS: "Si aquest senyor diu que li hem convidat, menteix, perquè no és cert". Foto: Dívar i el ministre de l'Opus Dei i la repressió nazionalcatòlica.

"El viatge comprès entre el 23 i el 25 de juliol d'aquest mateix any [per 2010], que s'esmenta en la informació al·ludida, va tenir per objecte atendre una invitació oficial de la Conselleria de Turisme de Cantàbria", diu el comunicat que Carlos Dívar ha difós avui als mitjans, després que aquest diari informés que havia aportat dades falses per justificar altres 12 viatges de cap de setmana a càrrec del erario.Se tractava d'una visita a Santillana del Mar, segons Dívar, per a la qual es va allotjar al Parador de Limpias.

L'explicació del president del Suprem, de fet, tractava de justificar la seva primera versió, que també s'havia demostrat falsa. El president del CGPJ havia assegurat que va viatjar a Bilbao entre el 23 de juliol de 2010 i el diumenge 25 de juliol del mateix any per assistir a la presa de possessió de Juan Luis Ibarra com a nou president del Tribunal Superior de Justícia del País Basc. Però l'acte de presa de possessió d'Ibarra, a qui sí va acudir Dívar al costat del lehendakari, Patxi López, es va celebrar en una altra data: el dilluns 10 de maig de 2010.

El president del Suprem reconeix, en el comunicat enviat a primera hora de la tarda, que efectivament l'acte de presa de possessió d'Ibarra es va celebrar el 10 de maig de 2010, i no entre el 23 i el 25 de juliol com havia sostingut. A continuació, canvia la seva versió i afirma que en aquestes dates de juliol va estar de visita a Santillana del Mar, localitat càntabra a la qual va acudir, segons escriu, per "atendre una invitació oficial de la Conselleria de Turisme de Cantàbria".

Revilla ho nega de manera rotunda: "Ni jo ni el meu conseller de Turisme li hem convidat. Que ens ensenyi la carta! ". L'expresident de Cantàbria assegura a més que no coneix personalment a Dívar. "Jo només li he vist una vegada, en el funeral de Leopoldo Calvo Sotelo", defensa. "Per Cantàbria no l'he vist en la meva vida, mai", rasa.

L'exconseller de Turisme de Cantàbria, Javier López Marcano, que havia d'haver ordenat la invitació a Dívar, també ha negat a El País que ho fes. "No recordo haver-li convidat mai", assegura reiteradament López Marcano. El desmentit del càrrec públic a qui Dívar atribueix la invitació arriba fins i tot a l'absurd: "Si la Conselleria de Turisme de Cantàbria va realitzar una invitació oficial al president del Suprem, el lògic és que jo, que era el conseller de Turisme llavors, estigués informat això".

Altres indicis apunten que el viatge oficial de Dívar a Cantàbria no es va produir. Com que no hi ha cap comunicat del servei de premsa del Govern de la comunitat del divendres 23 de juliol de 2010 (l'únic dia en què podia haver-se produït, perquè els altres dies en què suposadament va estar van ser dissabte i diumenge) en el qual s'esmenti.

El president del Suprem va carregar com a despeses al Consell per aquest viatge el desplaçament (645,94 euros), l'allotjament (222,18 euros), la manutenció (99,7 euros) i les atencions protocol·làries (77,22 euros): 1.045 euros pagats per les arques públiques per una "invitació" del Govern de Cantàbria per a una visita de divendres a diumenge a la vila medieval (4.000 habitants). Dívar assegura a més que va dormir "al proper Parador de Limpias", a més de 70 quilòmetres de Santillana.

Els ajuntaments de Marbella i Màlaga també van tirar avall les coartades dels viatges del president dels jutges espanyols. Els dos consistoris, tots dos governats pel PP, no van voler confirmar a EL PAÍS que el motiu al·legat per Dívar per justificar unes despeses endossats al Consell General del Poder Judicial fos cert pel que fa a les dates i la convocatòria de les que parlava.

El súmmum que un mentider confés i malversador de fons públics sigui el cap exemplar del CGPJ només és superat pel de la hipocresia de qui, després de mantenir durant anys sopars i viatges de conya amb la seva escorta personal, es declara contra el matrimoni gai i es fotografia indecentment com un beat menjaciris. Veritablement, un mirall i model de la desvergonyiment nazionalcatólica a l'ús.

La Sindicatura de Comptes fiscalitzarà el cas Crespo

La Sindicatura de Comptes de Catalunya fiscalitzarà a petició del Parlament les despeses de protocol i representació, estudis i dictàmens i despeses diverses de la Corporació de Salut Maresme i la Selva, d'actualitat pel cas de corrupció de Xavier Crespo, exalcalde de Lloret (CiU, a la foto). Albano Dante Fachin, director de la revista cafèambllet i la seva companya, Marta Sibina, han de comparèixer demà dimecres davant el jutge pel delicte d'haver investigat les greus irregularitats a la sanitat pública catalana com el Cas Bagó, el Cas Prat, el Cas Crespo, el Cas Sant Pau, etc. Un assessor d'Artur Mas, Josep Maria Via (CiU), els ha demandat per "danys al seu honor"...

La comissió parlamentària de la Sindicatura ha aprovat per unanimitat la proposta d'ERC i ICV-EUiA, a la qual també han donat suport PSC, PP i CiU, per intentar aclarir així els negocis de l'exalcalde de Lloret i diputat de CiU, Xavier Crespo.

Els representants dels grups han donat suport aquest exercici que han qualificat de transparència, al que el diputat republicà Sergi de los Ríos ha afegit que ha de servir per "posar llum on hi ha una ombra de sospita".

CiU contra cafèambllet i la llibertat de premsa


Albano Dante Fachin, director de la revista cafèambllet i la seva companya, Marta Sibina, han de comparèixer demà dimecres davant el jutge pel delicte d'haver investigat les greus irregularitats a la sanitat pública catalana com el Cas Bagó, el Cas Prat, el Cas Crespo, el Cas Sant Pau, etc,. Un assessor d'Artur Mas, Josep Maria Via, els ha demandat per "danys al seu honor"...

Dante ens diu: "Escric aquesta nota de premsa per convocar-vos, però també per demanar ajut. Avui van contra nosaltres, una petita revista local. Però van a per tothom que parli, que deixi en evidència les vergonyes del poder".

"Avui, quan veiem la sanitat catalana saccejada per escàndols com el Cas Bagó, el Cas Prat, el Cas Crespo, el Cas Sant Pau, etc, qui va davant un jutge són dos perodistes. Si us interessa el tema, demà a les 11 del matí, a les portes de la Ciutat de la Justícia estarem jo, la meva sòcia i companya, la Marta Sibina, i un munt de gent que, per sort, ens ha donat recolzament".

Crespo (CiU) 'va comprar' dos consultoris a la sanitat pública a meitat de preu

Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), l'aventura en què es va embarcar la Corporació de Salut del Maresme i la Selva en el negoci de l'atenció sanitària a turistes, va ser ruïnosa fins al final. Ruïnosa per als hospitals públics de Calella i Blanes. Xavier Crespo -diputat de CiU i exalcalde de Lloret de Mar- i Carme Aragonès -actual regidora del PSC a Pineda de Mar i successora de Crespo al capdavant de CMSM- van obtenir, en canvi, grans beneficis amb la liquidació de l'empresa pública.

La corporació va vendre a preu de saldo el 2005 a Crespo i Aragonès-que havien estat el gerent i la consellera delegada de CMSM-quatre dels sis consultoris mèdics de la seva filial tot i que havia rebut ofertes molt més interessants econòmicament. El primer, per exemple, es va fer amb dos d'ells per 77.586 euros, els auditors de la Sindicatura van calcular que valien 154.117.

En un procés ple d'irregularitats, segons els auditors, l'operació es va tancar amb uns acords que van suposar unes pèrdues de 277.000 euros per a la corporació. Aquest és l'epíleg de l'auditoria feta pels tècnics de la Sindicatura de Comptes que aquest organisme, que fiscalitza els comptes de les administracions catalanes, va decidir no fer pública el 2006 tot i que destapava despeses irregulars per 1,3 milions que beneficiaven a metges, regidors i gestors. L'auditoria també posava de manifest que CMSM va causar unes pèrdues d'ingressos de 2,4 milions a la corporació.

La direcció d'aquest organisme va explicar als auditors que a finals de 2003 va començar "una prospecció de mercat" per estudiar la venda de CMSM, creada el 2000 amb la integració de sis consultoris, entre ells dos de Crespo i la seva dona, Guadalupe Oliva, a Lloret. La venda dels consultoris es va produir el 2005.

http://noticies.sirius.cat/2012/06/crespo-ciu-va-comprar-dos-consultoris.html

Crespo (CiU) va cobrar un sou opac de la sanitat pública mentre era alcalde de Lloret

Xavier Crespo, diputat de CiU al Parlament, va percebre un sou opac de fins a 3.000 euros mensuals de la Corporació de Salut del Maresme i la Selva mentre era alcalde de Lloret de Mar, tot i que el seu càrrec -pel qual percebia un salari superior als 50.000 euros anuals- li impedia percebre altres ingressos.

Aquesta és una de les conclusions de l'auditoria de Centres Mèdics Selva Maresme (CMSM), filial de la Corporació, que la Sindicatura de Comptes va elaborar el 2006 i mai va fer pública, i a la qual ha tingut accés EL PAÍS. Aquest sobresou, pel que en total va ingressar 52.775 euros fins a 2005, és només una part dels 209.000 euros que Crespo i la seva dona, Guadalupe Oliva Pujol -també metge-, haurien percebut de forma irregular des de la Corporació, organisme públic que gestiona els hospitals de Calella i Blanes. Entre aquests ingressos, els auditors detallen el cobrament de complements indeguts, el càrrec de despeses personals a l'empresa i un cas en què Crespo es va quedar amb més de 4.000 euros que un client havia pagat a CMSM.

El ple de la Sindicatura, organisme que controla les finances de les administracions catalanes, va encarregar l'auditoria el 2005 després que la Intervenció de la Generalitat alertés sobre irregularitats en CMSM. Un any més tard, però, la majoria del ple -formada pels síndics de PSC, CiU, ERC i PP- va optar per no remetre al Parlament l'informe, fet pels auditors de la Sindicatura i dirigit per Agustí Colom, síndic nomenat a proposta d'ICV-EUiA.

http://noticies.sirius.cat/2012/06/crespo-ciu-va-cobrar-un-sou-opac-de-la.html

Cessat Blasco, portaveu del PP a les Corts Valencianes, per corrupció

El portaveu del PP a les Corts Valencianes, Rafael Blasco, ha estat cessat temporalment en el càrrec després de saber-se que hi ha indicis d'haver pogut cometre delicte quan era conseller de Cooperació en el cas de presumpte frau en les ajudes a ONG. La jutgessa d'instrucció número 21 de València, que investiga aquestes presumptes subvencions irregulars a ONG troba que hi ha indicis per encausar-lo. EU reclama la depuració de responsabilitats de Camps, Zaplana i Olivas.

Sobre aquesta encausament, el president de la Generalitat, Alberto Fabra, ha dit que Rafael Blasco 'ja sap el camí que s'ha començat a prendre per part del PP' en relació a imputacions judicials, i ha afegit que les persones que tenen qüestions per aclarir amb la justícia 'no podem exercir determinats càrrecs'. 'Blasco ho sap, i és conscient que haurà de prendre una decisió', ha dit Fabra.

En principi, Blasco queda apartat temporalment del càrrec, i n'assumirà les funcions Rafal Maluenda, fins ara número dos del grup parlamentari.


La jutge demana imputar Blasco pel frau de cooperació


El portaveu del PP a les Corts Valencianes, Rafael Blasco, està a un pas de la imputació pel frau en les ajudes de cooperació que es va produir entre 2008 i 2010, quan ell era conseller de Solidaritat i ciutadania. La jutge que investiga el cas, en el qual ja hi ha 27 imputats, un d'ells a la presó, ha elevat una providència al Tribunal superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en la qual demana que es pregunti al Parlament autonòmic per la condició de diputat de Blasco, "davant els indicis existents en la causa per imputar fets de naturalesa delictiva". Marina Albiol: “La trama de Blasco és tan atroç que la Generalitat ha hagut d’ampliar el termini de revisió de la cooperació”.

EU reclama la depuració de responsabilitats de Camps, Zaplana i Olivas

EUPV ha registrat hui mateix una petició per a que compareguen en Les Corts Camps, Olivas i Zaplana per la fallida i pèrdua de les entitats financeres valencianes i l’ha feta pública aquest matí en un acte de protesta a les portes de Bancaixa (en el carrer les Barques de València). En l’acte, la formació d’esquerres ha reclamat també la constitució d’una Comissió de la Veritat, que depure responsabilitats sobre allò ocorregut al sistema financer espanyol. Marina Albiol (EUPV): “Demanem que la dimissió de Blasco es produïsca en menys de 24 hores”.

Marina Albiol (EUPV): “Demanem que la dimissió de Blasco es produïsca en menys de 24 hores”

Xina rebutja sancions unilaterals dels EUA a terceres parts

Xina no acceptarà les sancions unilaterals imposades pels Estats Units a tercers, ha declarat avui dimarts el portaveu del Ministeri de Relacions Exteriors, Liu Weimin, en una roda de premsa regular celebrada a Beijing. El primer ministre de la Xina, Wen Jiabao, s'ha reunit avui a Beijing amb l'exsecretari d'Estat nord-americà Henry Kissinger i ha demanat una comunicació política i estratègica enfortida entre les dues nacions.

En comentar les sancions dels EUA a les importacions de petroli de l'Iran, el portaveu Liu Weimin ha subratllat que "la Xina s'oposa a que qualsevol país imposi sancions unilaterals contra un altre d'acord amb les seves pròpies lleis" i que la Xina no acceptarà la pràctica forçosa de sancions unilaterals sobre un país tercer.

EUA eximirà a set economies de les sancions de la importació del petroli de l'Iran d'acord amb l'Acte d'Autorització de Defensa Nacional per al 2012, va anunciar dilluns la secretària d'Estat nord-americana, Hillary Clinton.

Les set economies, que són Índia, Malàisia, la República de Corea, Sud-àfrica, Sri Lanka, Turquia i Taiwan, ja han reduït en gran mesura les seves importacions de petroli de Teheran.

Les sancions, que els EUA començaria a imposar a partir del 28 de juny, busquen minar el programa nuclear iranià mitjançant el tall del finançament procedent de la indústria petroliera. Xina, un dels principals importadors de petroli, no es troba entre els 18 països exempts de sancions nord-americans. El portaveu va assenyalar que la Xina importa el cru de l'Iran mitjançant canals normals i de manera oberta i transparent, de manera que el comerç és "legal i racional".

La importació del cru de la Xina concorda amb les demandes del seu desenvolupament econòmic i no viola les resolucions pertinents del Consell de Seguretat de les Nacions Unides, ni perjudica els interessos de tercers o de la comunitat internacional, va sostenir el portaveu.

El Primer ministre xinès es reuneix amb Henry Kissinger


El primer ministre de la Xina, Wen Jiabao, s'ha reunit avui a Beijing amb l'exsecretari d'Estat nord-americà Henry Kissinger i va demanar una comunicació política i estratègica enfortida entre les dues nacions.

Wen va recordar els seus trobades prèvies amb Kissinger en els anys passats i ha afegit que aprecia els esforços incansables per consolidar les relacions xinès-nord-americans.

"Enfrontar apropiadament els desafiaments generats per la crisi financera mundial i per altres problemes mundials, salvaguardar la pau i promoure el creixement sostenible constitueixen una gran prova per a les relacions entre la Xina i els Estats Units", va dir Wen.

Encara que la globalització i progrés tecnològic ofereixen oportunitats noves al món, els factors incerts i inestables estan en augment, va dir el primer ministre.

"Els dos països han de fonamentar la comunicació política i estratègica, eliminar les barreres i aprofundir la confiança i cooperació mútues, perquè això beneficia els interessos comuns dels dos països i de la comunitat mundial", va dir Wen.

Kissinger va declarar que unes relacions nord-americà-xineses sanes són importants per a ambdós països i per al món.

Les dues parts no només han d'atorgar importància a abordar assumptes pràctics sinó també assumir un punt de vista estratègic i de llarg termini en el desenvolupament de relacions i dur a terme la cooperació en àrees més àmplies, va dir Kissinger.

Kissinger va expressar les seves felicitacions pels èxits de la Xina i la seva convicció que el país gaudirà d'un futur més brillant.

Wen va dir que el govern i poble xinesos realitzaran esforços ardus per aconseguir la prosperitat nacional i per fer grans contribucions al progrés de la humanitat.

Kissinger va fer la seva primera visita a la Xina al juliol de 1971. La seva visita va preparar el camí per a una reunió innovadora el 1972 a Beijing entre els llavors presidents Richard Nixon i Mao Zedong.

Professors interins ocupen i s'encadenen a la seu d'Ensenyament

Protesten contra les retallades en l'educació pública i exigeixen, entre d'altres coses, que no se'ls retalli sou i es cobreixi les baixes dels docents des del primer dia, no a partir del desè com passa ara. Foto: @GPapell.

Una vintenta de professors interins han ocupat aquest dimarts al migdia la seu del Departament d’Ensenyament de la Generalitat, situada a la Via Augusta de Barcelona, com a protesta a les constants retallades en l’educació pública que està tirant endavant el Govern d’Artur Mas. Durant l’acció, tres dels docents s’han encadenat i ràpidament s’han traslladat als llocs dels fets agents dels Mossos d’Esquadra –un mínim tres furgonetes- amb la intenció de desallotjar els docents. En l’acció s’han desplegat pancartes en defensa de l’ensenyament públic i crítiques amb el Govern de la Generalitat. “No sobra cap docent, sobra una consellera”, resa un dels cartells, en al·lusió a Irene Rigau.

Els interins són un dels col·lectius més perjudicats, ja que el nombre de substitucions no ha fet més que dismnuir amb la decisió de cobrir les baixes inferiors a 10 dies. A més a més, el professorat substitut només cobrarà l’any vinent el 85% del sou tot i fer la jornada completa. Entre les demandes dels concentrats hi ha la reclamació que les baixes es cobreixin des del primer dia, que es pagui el salari de juliol als interins (la Generalitat no ho contempla) i que no se’ls retalli el sou. Segons han informat alguns dels docents tancats, Ensenyament s'hauria compromès a donar-los una reunió amb el Director General de Personal si abandonen la protesta.

L’acció, convocada per l’Assemblea Groga, forma part de les mobilitzacions que els professionals de l’ensenyament estan portant a terme contra una tisorada que està deixant molts docents sense feina, a banda d’anar en detriment de la qualitat de l’educació que reben els menors, atès que la ràtio alumnes/mestre s’incrementarà el curs vinent, entre d’altres perjudicis. La protesta d’aquest dimarts s’adreça tant a les famílies i estudiants, com al professorat, que es veurà afectat per 1.500 acomiadaments i que patirà noves retallades salarials.

La mobilització exigeix que Ensenyament, al capdavant del qual hi ha Irene Rigau, “aturi totes les retallades” i augmenti la inversió en educació pública des del 3,4% actual fins al 6% del PIB, “tal com recomanen els organismes internacionals”. Així mateix, es vol que el Departament a acords i fomenti la participació de la comunitat educativa abans de pendre qualsevol decisió i garanteixi una ràtio docents/alumnes “adequada per evitar la massificació a les aules”. També es vol que s’asseguri una “educació inclusiva i no segregadora” i que es defensi la “Universitat pública gratuïta i de qualitat”.

Els miners s'enfronten a la Guàrdia Civil amb projectils a Astúries

Setzè dia de vaga indefinida en la mineria del carbó. Un dia més de piquets en carreteres i vies de tren i d'enfrontaments entre miners i antidisturbis. Avui els grans incidents s'estan vivint a Astúries. A Lleó, els miners han relaxat la lluita a les carreteres i es preparen per a una marxa nocturna. Foto: Enfrontaments entre miners i la Guàrdia Civil avui a Campomanes (Astúries).

Aquest matí, un tren ha estat parat una hora entre Pont dels Fierros i Malvedo en trencar una de les seves llunes per l'impacte amb una cadena col·locada sobre la catenària.

L'Alvia que havia sortit de Madrid a les set del matí direcció a Gijón no ha arribat puntual al seu destí.

El tren, amb 101 viatgers, ha estat paralitzat 62 minuts en impactar amb una cadena sobre la instal · lació elèctrica. Finalment ha aconseguit reprendre el seu trajecte. Les obres de reparació de la catenària han provocat que se suspengués la circulació en aquest punt.

La circulació també ha estat interrompuda en carreteres a causa de les accions dels piquets de treballadors que han col·locat barricades amb pneumàtics cremant en diferents llocs, entre ells l'autopista A-66, que comunica Astúries i Lleó, a l'altura de Campomanes i l'A -8, a Colunga, i l'A-63, a Vega de Anzo.

Aquestes accions es produeixen després que ahir a la nit la seu central del Partit Popular a Oviedo, i les locals de Mieres, Siero i Aller patissin atacs.

En el cas de les dues primeres es va llançar pintura negra contra les finestres i en les altres dues van ser trencats els cristalls. Juan Antonio del Peño, portaveu del PP de Aller, en la seu va ser trobat un sac de carbó que van introduir els autors de l'atac, ha assegurat que el seu partit a apostar pel manteniment dels ajuts a la mineria.

De l'Peño ha recordat que ha demanat que se solucioni el problema que pateix el sector i que ha portat a la vaga indefinida que estan mantenint els miners en protesta per les retallades.

Els miners lleonesos per la seva banda han "relaxat" avui els actes de protesta a les carreteres i en les línies fèrries de la província mentre preparen la marxa nocturna prevista a partir de les deu. La seva intenció és recórrer els carrers de Lleó amb les llanternes dels seus cascos enceses.

El president del Comitè Intercentres de Unió Minera del Nord (Uminsa), Guillermo Sánchez, ha animat a la societat lleonesa a participar en aquesta iniciativa en defensa del sector del carbó, que a la província mantenen una "quantitat alta" de llocs de treball i genera riquesa en un context econòmic especialment complicat.

IU rebutja el rescat que pagarem tota la ciutadania

La Comissió Executiva Federal d’Izquierda Unida, reunida amb caràcter extraordinari aquest dilluns 11 de juny, ha acordat: 1.- Rebutjar el Pla de Rescat del sistema financer espanyol imposat pel Eurogrup i la seva acceptació pel Govern d’Espanya. Aquest rescat consisteix en salvar el forat especulatiu de la Banca amb el deute públic, que haurem de pagar tota la ciutadania, (a través de la devolució del principal dels crèdits que se sol·licitin) i més dèficit, mitjançant el pagament dels corresponents interessos.

Amb això, es debilita la posició financera de l’Estat espanyol i s’obliga a noves retallades de despeses, amb totes les seves conseqüències sobre els serveis socials, per a mantenir l’objectiu de dèficit. El comunicat de l’Eurogrup, front a allò que diu el Govern, si incorpora noves exigències en transformar les recomanacions en obligacions per assolir el compliment de dèficit i en establir una estreta vigilància sobre l’economia espanyola. De fet ja estem intervinguts, tutelats en les nostres decisions econòmiques i fiscals, i sotmesos a un control rigorós.

2.- Considerar que les explicacions donades fins ara pel Govern -tant pel ministre Luis de Guindos com pel seu president, Mariano Rajoy- són falses, patètiques i contradictòries. Aquest tipus d’explicacions falten el respecte democràtic al poble i a les forces polítiques, sindicals i socials. Lluny d’ajudar a resoldre els problemes existents, debiliten la posició i el prestigi internacional d’Espanya. És Alemanya qui ha imposat les seves condicions. Aquest Govern no defensa la sobirania nacional i es fa necessària una consulta popular sobre aquest tema.

3.- La greu situació que travessem és conseqüència i responsabilitat de les polítiques del PSOE i del PP, que van afavorir ‘l’especulació del totxo’ i que, una vegada que comença la crisi, dediquen ingents recursos econòmics per ajudar als banquers, sempre amb l’excusa de fer així possible el crèdit i l’ocupació. Juntament a això està la responsabilitat dels gestors de les entitats financeres, molt especialment els de forces caixes d’estalvi. És absolutament imprescindible que s’obri camí la comissió d’investigació que demanarà Izquierda Unida en el debat parlamentari del dia 12 de juny, de forma que puguin depurar-se aquestes responsabilitats, que ha de tenir el seu complement en una autèntica demanda social per la veritat sobre la crisi financera.

4.- És inacceptable que es destinin ingents quantitats de diner a resoldre els problemes dels banquers i no existeixin dificultats per augmentar fins a quasi 10 punts de PIB el deute públic, mentre es redueixen les despeses en Educació, Sanitat o Dependència, es retallen les retribucions dels empleats públics i s’ofega a les comunitats autònomes i els ajuntaments.

5.-Izquierda Unida exigeix la compareixença del president del Govern davant el Congrés dels Diputats perquè expliqui detalladament el Pla de Rescat i les seves condicions, especialment les dades que es refereixen a quantitats, tipus d’interès, terminis de pagament, condicions financeres i de qualsevol altre tipus. Considerem, així mateix, imprescindible que els procediments de recapitalització es realitzin sota l’aprovació i el control del Congrés, que haurà d’aprovar les institucions que puguin rebre els ajuts, després de la corresponent anàlisi de la seva situació, la modalitat i condicions financeres de les mateixes, les exigències dels possibles plans de reestructuració qualsevol altra mesura significativa.

6.- Dubtem que aquest Pla de Rescat permeti recuperar el crèdit perquè, fins ara, els bancs s’han pogut finançar sota models més rentables: deute públic amb alta rendibilitat i disponibilitats de liquiditat a baix interès. En la pràctica, les obligacions que imposa el Pla de Rescat són més rigoroses, bé sota la fórmula de provisions, bé mitjançant capitalització a un interès major i, per tant, l’argument de què es facilitarà el crèdit és difícilment sostenible si no hi ha una imposició política i un canvi en la gestió. D’altra banda, el Pla de Rescat, que ja considerem de dubtosa eficàcia front als actius tòxics, no sembla que pugui tenir gran influència en l’enorme deute exterior del sistema financer espanyol. Són necessàries, per tant, molts més aclariments dels que ha facilitat el Govern del PP.

7.- Izquierda Unida subratlla que, front a la crisi del sistema financer, existeix una alternativa sòlida que és la construcció d’una Banca Pública a partir de la nacionalització de les entitats intervingudes, que resolgui les necessitats de crèdit de les empreses i les famílies. En l’espai europeu són precises la democratització i la transformació del BCE en un banc últim prestamista, amb capacitat per emetre deute públic, i la creació del Tresor Públic Europeu. En el mateix sentit, Izquierda Unida es planteja la consideració d’il·legítim de part del deute públic espanyol.

8.- Izquierda Unida crida a tota la ciutadania a participar en les mobilitzacions que s’estan convocant per a donar una resposta popular a les imposicions del rescat financer i proposar una alternativa democràtica i de progrés. Mobilitzacions en les que ens proposem coincidir amb el 15M, amb els sindicats i les organitzacions socials. Izquierda Unida es proposa, així mateix, adoptar iniciatives pròpies de mobilització en les pròximes setmanes.

Itàlia, en el punt de mira dels franctiradors financers

Itàlia està en el punt de mira dels franctiradors financers que han posat els seus ulls en l'única economia amb problemes que s'ha quedat sola davant el perill després del rerscat aprovat per a Espanya. La Borsa de Milà va ser la major damnificada de la desconfiança d'aquest dilluns. Va perdre ahir un 3% i la prima de risc va arribar als 473 punts. Sindicats: O cobertura social o vaga general.

El primer ministre italià, Mario Monti, va posar tot el seu esforç perquè la dieta d'ajuda fora tova per a Espanya i evitar així xacres a Itàlia. No obstant això, s'ha mostrat molest amb les declaracions de la responsable de finances d'Àustria, Maria Fekter, que en un canal de televisió del seu país assegurava que Itàlia ha de treballar per solucionar el problema del seu elevat deute i, si no, també hauria de reclamar ajuda.

Per Monti, aquestes declaracions són absolutament inapropiades. Aquest matí, el president de la república, Giorgio Napolitano ha reclamat una cimera en què s'aclareixin tots els dubtes i es doni un suport decidit a l'euro.

L'aire tranquil · litzador ha arribat des de l'agència Fitch ha donat un cop de mà a la confiança danyada d'Itàlia assegurant que és improbable una acció de rescat sobre Itàlia ja que és un país en una situació millor que Espanya.

El ministre per al Desenvolupament Econòmic, Corrado Passera, també admet que hi ha possibilitats de contagi però que són més sòlids que els nostres cosins ibèrics, conclou.

En aquest pastura de la por, Itàlia confirma la recessió econòmica. En el primer trimestre de l'any el PIB va caure el 0'8% respecte als últims tres mesos de l'any passat.

Un deute públic superior a 2 bilions d'euros, la proliferació d'empreses petites, el fantasma d'una fallida del sistema financer, la desmesurada burocràcia i el retard en plasmar les mesures per al desenvolupament, són els cinc genets d'aquest possible Apocalipsi transalpí.

O cobertura social o vaga general

Mentrestant, dins del país, la ministra de Treball, Elsa Fornero, ha promès cobertura durant dos anys als "ESODATI". Es denomina així, al grup social d'entre 50 i 65 anys, sense feina, sense esperança de trobar-lo i sense cap tipus d'ingrés.

En principi es calculava que serien 65.000 els beneficiats. A l'hora de negociar, han sorgit 400.000 persones en aquestes condicions el que suposa un desemborsament impossible d'assumir per al govern ficat de ple en una revisió i retallada de la despesa pública.

La ministra ha muntat en còlera cridant als sindicats i advertint-los que deixin de jugar perquè aquestes dades només creen malestar social. Les centrals responen que estan preparades per convocar una vaga.

La jutge demana imputar Blasco pel frau de cooperació

El portaveu del PP a les Corts Valencianes, Rafael Blasco, està a un pas de la imputació pel frau en les ajudes de cooperació que es va produir entre 2008 i 2010, quan ell era conseller de Solidaritat i ciutadania. La jutge que investiga el cas, en el qual ja hi ha 27 imputats, un d'ells a la presó, ha elevat una providència al Tribunal superior de Justícia de la Comunitat Valenciana en la qual demana que es pregunti al Parlament autonòmic per la condició de diputat de Blasco, "davant els indicis existents en la causa per imputar fets de naturalesa delictiva". Marina Albiol: “La trama de Blasco és tan atroç que la Generalitat ha hagut d’ampliar el termini de revisió de la cooperació”.

La decisió de la jutge Neus Molina deixa a Blasco a la corda fluixa, ja que obre el procediment per a la seva imputació formal com aforat. El cas en què s'ha vist implicat es va iniciar l'octubre de 2010, quan la diputada socialista Clara Tirado va denunciar al fiscal anticorrupció que s'havien concedit sengles ajudes per 1,6 milions d'euros a la Fundació Cultural i d'Estudis Socials que havien anat a comprar dues entresols amb places de garatge a València. La documentació apuntava també l'existència d'una trama de desviament de diners de subvencions.

Aquest aspecte va ser ampliat amb una abundant aportació de documents per una altra denúncia de la diputada de Compromís Mireia Mollà davant del mateix fiscal anticorrupció. Segons aquesta informació, la Fundació Hemisferi (llavors anomenada Entre Pobles) va servir per drenar diners de l'ajuda al tercer món a través de diverses ONG. Tot i que Blasco va negar des del principi les irregularitats, la fiscalia i la jutge van mantenir durant mesos una investigació secreta que va donar lloc al febrer a diverses detencions ia la imputació fins ara de 27 persones. Els diners manejat per la trama supera els 6 milions d'euros.

Aquest mateix matí, abans que es fes pública la providència de la jutge, Rafael Blasco ha presentat un escrit a les Corts Valencianes en què renuncia "a la percepció de les quantitats en concepte d'indemnització per exercici de la funció" que com a diputat li corresponen. Es tracta d'un complement que en el seu cas ascendeix a 294 euros mensuals, segons confirmen fonts parlamentàries, que descarten, en pricnipio, que el gest tingui a veure amb la possibilitat que el imputin.

Blasco s'ha atrinxerat en el seu càrrec de portaveu fins ara, però el president de la Generalitat i líder del PP valencià, Alberto Fabra, ja va deixar clar que el mantindria al capdavant del grup popular sempre que no fos imputat. La nova situació judicial de Blasco el situa a un pas de la dimissió.

Marina Albiol: “La trama de Blasco és tan atroç que la Generalitat ha hagut d’ampliar el termini de revisió de la cooperació”

La diputada d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Marina Albiol, ha assenyalat hui que “les irregularitats en les ajudes a la cooperació en l’època de Blasco són tan brutals i sistemàtiques que la Generalitat s’ha vist obligada a ampliar el termini de la comissió creada per a revisar el desgavell que investiga la Justícia”. Així, la diputada autonòmica ha reclamat a la Conselleria de Justícia i Benestar Social que explique les conclusions de la Comissió d’Estudi i Revisió d’Atorgament de Subvencions en Matèria de Cooperació al Desenvolupament als grups parlamentaris i als representants de les ONGD.

Albiol considera “kafkià i propi d’una pel·lícula de Berlanga” que el Jutjat d’Instrucció número 21 i la pròpia Conselleria de Justícia investiguen la nefasta gestió de Rafael Blasco al front de la cooperació valenciana mentre continua en el seu escó de síndic del grup parlamentari del PP.

A més, per a la parlamentària d’esquerres, “que pillen a Blasco una vegada parlant per cabines públiques de telèfon és extremadament greu però que el pillen dues vegades és senzillament increïble”. Albiol ha anunciat que la formació d’esquerres sol·licitarà la compareixença en Les Corts del conseller Jorge Cabré per a que explique les conclusions de la Comissió de Revisió dels projectes de Cooperació.

Proves de l'existència d'un altre 'Univers' abans del "Big Bang"

El professor de la Universitat d'Oxford Roger Penrose i l'astrònom armeni Vaha Gurzadyan han trobat proves de l'existència de l'Univers abans de la Gran Explosió o el "Bing Bang". Els experts van arribar a aquesta conclusió després d'analitzar les imatges del fons de radiació de l'Univers, que estudia la sonda WMAP de la NASA. L'aparell va ser llançat el 2001 per comprovar les teories sobre els orígens de l'Univers a través de l'anàlisi del fons còsmic de microones. Fa tres anys WMAP va estimar en 13.700 milions d'anys l'edat de l'Univers.

Segons Roger Penrose i Vaha Gurzadyan seva gesta consisteix a trobar 12 exemples de cercles concèntrics, cadascun dels quals consisteix en cinc anells de radiació intensiva. Aquests anells solen formar-se al voltant de grups de galàxies i demostren la rotació dels processos de contracció i ampliació de l'Univers.

Així mateix, d'acord a la teoria de la "cosmologia cíclica" de Roger Penrose, la història de l'Univers és molt més antiga del que pensava la ciència fins al moment. Primer, un gegantí forat negre "empassava" l'Univers per emmagatzemar energia, al que li seguia la Gran explosió.

D'aquesta manera, el descobriment de les ones de radiació gravitacions per part dels científics britànic i armeni evidència l'existència en el passat llunyà de forats negres supermassius, que consumien l'Univers i després explotaven per donar vida a un nou sistema de galàxies, a un altre 'univers'.

La galàxia més vella descoberta fins ara


Un grup d'astrònoms japonesos han anunciat el resultat d'una nova investigació: la galàxia més vella descoberta fins ara. Els científics de l'Observatori Astronòmic Nacional del Japó calculen que la galàxia es troba a 12,91 mil milions d'anys llum. Segons que explica The Guardian, la investigació --feta amb uns telescopis Subaru i Keck instal·lats a Hawaii-- serà publicada a l'Astrophysical Journal.

Richard Ellis, de l'Institut de Tecnologia de Califòrnia, diu al Guardian que aquest és el treball més convincent que s'ha fet fins ara sobre les primeres galàxies. El 2010, un equip francès que havia fet servir el telescopi Hubble de la Nasa va anunciar el descobriment d'una galàxia a 13,1 mil milions d'anys llum, i l'any passat, un equip californià, també amb el Hubble, va dir que havia vist una galàxia a 13,2 mil milions d'anys llum. Dos descobriments que foren publicats a la revista Nature.

Tanmateix, aquests dos equips encara han de confirmar els descobriments amb altres mètodes, segons l'expert consultat pel rotatiu britànic.

PP-CiU veten la investigació sobre Bankia i que Rajoy vagi al Congrés

La dreta nazionalcatòlica no veu necessàries més explicacions sobre la crisi que va derivar en la nacionalització de Bankia. PP i CiU han vetat aquest matí la petició del PSOE perquè s'obri una comissió d'investigació sobre el banc, de manera que s'escolti als principals gestors del banc, als seus avaluadors, a membres del Govern i, en conseqüència, es depurin responsabilitats. El Congrés inicia el tràmit perquè Dívar doni explicacions.

Els conservadors, a més, han utilitzat la seva majoria absoluta a la Junta de Portaveus per evitar que el president del Govern, Mariano Rajoy, comparegui al Congrés per explicar la feina de l'Executiu per pal·liar les conseqüències de la crisi de Bankia, però també de la crisi financera en general, com havia sol·licitat el grup de l'Esquerra Plural, que integren IU-ICV.-EUiA-CHA

El Congrés inicia el tràmit perquè Dívar doni explicacions


Han fet falta quatre iniciatives parlamentàries i nombroses filtracions sobre els viatges del president del Consell General del Poder Judicial (CGPJ), Carlos Dívar, a Marbella, perquè el PP doni el seu braç a tòrcer i permeti que el també president del Tribunal Suprem vagi al Congrés a donar explicacions.

Avui, per fi, la Mesa del Congrés dels Diputats, en la qual els conservadors tenen majoria absoluta, ha donat el primer pas per facilitar aquesta compareixença, segons han confirmat fonts parlamentàries. Ha qualificat la proposta presentada per l'Esquerra Plural perquè Dívar expliqui tots aquests viatges que va carregar als pressupostos del CGPJ.

En concret, el màxim òrgan de la cambra baixa ha acceptat la iniciativa que s'interessava per la part de la memòria del Consell referida al seu president. D'aquesta manera, es compleix amb el precepte de control que estableixen les funcions del Congrés per al funcionament dels poders executiu i del poder judicial.

S'obre la porta a la compareixença, però això no significa que Dívar hagi d'anar finalment al Congrés. Perquè la decisió final estarà en mans de la Mesa de la Comissió de Justícia, on l'òrgan executiu de la Cambra ha traslladat la proposta de l'Esquerra Plural. El PP té majoria també en aquest òrgan, per la qual cosa està per veure quina serà la seva decisió sobre aquesta qüestió, sobretot després de les noves dades coneguts sobre els viatges del president del CGPJ.

El catedràtic de Farmacologia de la UPV, a favor del cànnabis

El catedràtic de Farmacologia de la Universitat del País Basc (UPV/EHU) José Javier Meana ha afirmat que el consum "lúdic" del cannabis "és un dret que possiblement s'ha de reconèixer", després del que ha assenyalat que, excepte en alguns sectors de la població, els seus efectes sobre la salut són "mínims".

Meana ha comparegut aquest dimarts davant la ponència del Parlament basc per a l'anàlisi d'una solució regulada de l'activitat dels anomenats 'clubs socials de cànnabis'. En declaracions als mitjans de comunicació després de la seva compareixença, ha subratllat la necessitat de "deslligar" el consum "lúdic o recreatiu" d'aquesta substància del seu ús terapèutic.

Meana ha discrepat dels que recorren al "argument" de l'ús terapèutic per cultivar o consumir cànnabis pel seu compte, així com per defensar la seva legalització. Segons ha explicat, ja existeixen productes farmacèutics comercialitzats que contenen aquesta substància, que es consideren medicaments i la prescripció i control correspon a un professional sanitari. "No existeix el porro terapèutic", ha manifestat. En el cas de l'ús "lúdic" del cànnabis, ha considerat que "entra al terreny dels drets civils" i que, "possiblement, és un dret que s'ha de reconèixer".

En la mateixa línia, s'ha mostrat partidari de "regular" l'estatus de les associacions de consumidors de cànnabis. Meana ha recordat que la legislació sobre drogues, entre elles el cànnabis, "es basa sobretot en el fet que vulneren la salut o es considera que es vulneren la salut", de manera que la seva distribució es considera un "atemptat" contra la mateixa. Tanmateix, aquest catedràtic de Farmacologia ha assegurat que els danys d'aquesta substància sobre la salut, amb caràcter general, "són mínims" i que, fins i tot, el seu consum habitual causa menys perjudicis que una "intoxicació aguda".

"Hi ha una contradicció indubtable en condemnar algú per vulnerar aspectes relacionats amb la salut, quan després resulta molt difícil demostrar això des d'un punt de vista científic", ha afirmat, per afegir a continuació que haurà de "resoldre" aquesta "contradicció".

De tota manera, ha alertat que això no significa que el cànnabis sigui "innocu" i que els seus efectes són més perjudicials en determinats sectors de la població. Entre ells, ha citat els adolescents, pel fet que el consum d'aquesta substància afecta els processos cognitius. Per aquest motiu, ha reclamat que es potenciïn les mesures "preventives" en aquest camp.

També ha alertat dels riscos que implica aquesta substància per als malalts mentals, en aquest cas ha citat a les persones afectades per una psicosi esquizofrènica, les patologies es poden veure agreujades de forma significativa pel seu consum.

Retallar pensions, repagament de sanitat i educació i baixades de sous del 40%: el cost del "rescat" als corruptes del PP-PSOE

Els 100.000 milions de rescat a la banca corrupte del PP-PSOE seran el cop mortal a la societat espanyola, per convertir-la en un mercat d'esclaus africà, segons publica la premsa canadenca. S'està parlant de baixar les pensions màximes des 2.400 € a 900 €; passar les mínimes a 200 €, anul·lar les no contributives, viduïtat, orfandat i incapacitats no contributives. Les d'incapacitat contributiva serien baixades un 40%. Repagament en tots els serveis sanitaris. Reduccions de sous del 40% als funcionaris de les CCAA.

A part té un termini d'amortització de 5 anys pagadors anualment, de manera que l'any que ve s'ha de refinançar o pagar 10.000 milions més en venciments. Total 52.000 milions d'euros a pagar l'any que ve en interessos i en la amortització del rescat.

Aquestes són les xifres, pel que, segons aquesta mateixa cadena CBC canadenca, abans que acabi l'any, l'economia espanyola no podrà aguantar, per la qual cosa es procedirà a la 2a. fase del RESCAT, amb altres 185.000 milions d'€, al 5% anual, i així cada sis mesos fins assolir la xifra de 500.000 milions d'€ (com si el rescat ho fes l'FMI, que per aquesta raó supervisarà el procés).

I com es pagarà tot això? El principal, que seran aquests 500.000 milions de € l'actual deute del 74% del PIB (770.000 milions de €) total 1.270.000 milions d'€, no es podrà tornar, això està assumit.

Els interessos, al tipus mitjà del 5% anual, ens dóna per a l'any 2017, la xifra de 63.500 milions de € anuals només per al pagament dels interessos.

Com es pagaran?

1. - Baixada de les pensions

S'està parlant de baixar les màximes des 2400 € a 900 €; passar les mínimes a 200 €, anul·lar les NO contributives, viduïtats, orfandat i incapacitats NO contributives. Les d'incapacitat contributiva serien baixades un 40%.

2. - Sanitat

Repagament en tots els serveis sanitaris; pagament del 100% de totes les medicines a tots els col·lectius; exclusió total a tot aquell que no cotitzi.

3. - Educació

Repagament a tots els col·lectius fins a l'educació obligatòria. A partir d'aquesta edat, el pagament serà total. S'eliminen les beques.

4. - Comunitats autònomes

Tindran un pressupost que suposarà una reducció del 70% en totes les despeses, amb l'acomiadament de més de la meitat de les plantilles, reduccions de sous del 40%, eliminació dels concerts amb Navarra i PV; I si per aquestes no s'aconsegueixen mantenir, dissolució de les CCAA.

5. - Impostos

Pujades de l'IVA, tabac, especials, hidrocarburs, IRPF, successions, patrimoni, societats i totes les taxes i multes.

En fi, Calculen que en 3 anys seran acomiadats més de 1.000.000 d'empleats públics a Espanya.

I per tot això valoren que caldrà augmentar la repressió, per possibles disturbis.

El FROB denuncia el Banc de València a l'Audiència Nacional

L'organisme que controla la reestructuració dels bancs, el FROB, ha anunciat la presentació d'una denúncia davant l'Audiència Nacional contra José Luis Olivas i diversos antics gestors més del Banc de València, entitat participada per la matriu de Bankia, davant la "existència d'indicis d'actuacions irregulars o incompliments de la normativa bancària i mercantil", que podrien ser" constitutives de diversos delictes", segons la SER.

És la primera vegada que el FROB presenta una denúncia d'aquestes característiques. A la junta d'accionistes del Banc de València del passat mes de maig, ja es va decidir denunciar per la via civil a Olivas, expresident de l'entitat, als ex consellers delegats Aurelio Izquierdo i Domingo Parra, i l'exvicepresident Antonio Tirado.

Els responsables del FROB sostenen que "la naturalesa dels possibles delictes" en la gestió del Banc de València, intervingut pel Banc d'Espanya al novembre de 2011, "el nombre de supòsits afectats i la repercussió en l'economia nacional" exigeixen la "immediata actuació de l'Audiència Nacional". Per això, consideren "ineludible" posar a disposició del jutjat central d'instrucció de l'Audiència l'informe pericial que han elaborat sobre això, "mitjançant la presentació de la corresponent denúncia".

Aquesta denúncia del FROB es suma a les actuacions iniciades ja pel Jutjat d'Instrucció número 3 de València contra els gestors del banc després de presentar una querella una associació de petits accionistes. Va ser precisament la titular del jutjat qui va sol·licitar un informe al FROB perquè li comuniqués si hi va haver alguna irregularitat en la gestió dels administradors de l'entitat.

El Fons de Reestructuració i Ordenació Bancària informa al jutjat que va obrir una investigació d'ofici i que ara es disposa a denunciar el cas davant l'Audiència Nacional davant la gravetat de les possibles irregularitats.

La policia acredita 200.000 euros il·legals en la campanya de Camps

Mentre els principals imputats neguen davant del jutge les irregularitats, la Unitat de Delinqüència Financera i Fiscal (UDEF) de la policia segueix aportant al Tribunal Superior de Justícia valencià informes que acrediten el finançament il·legal -delicte electoral i falsedat documental- del PP regional a les eleccions de 2007 i 2008. L'últim informe de la UDEF conclou que el Grup Vallalba i dos de les seves filials, vinculats al sector de la construcció i l'obra civil, van aportar gairebé 200.000 euros de manera irregular a la campanya de l'expresident de la Generalitat valenciana Francesc Camps (PP) en els comicis autonòmics que va guanyar per "majoria absoluta" -frau inclòs- el 2007.

Les tres empreses -la matriu Grup Vallalba, Paviments del Sud-est i Formigons Martínez- haurien efectuat els pagaments a Orange Market, la societat de la trama Gürtel que organitzava els actes electorals del partit, segons El País. El responsable empresarial darrere dels pagaments a la xarxa seria, segons la policia, Rafael Martínez Berna, president de la patronal d'Alacant fins al novembre, quan va dimitir per la seva implicació en Gürtel i arran de la milionària multa que, per altres motius, li va imposar la Comissió Nacional de la Competència.

La comptabilitat interna d'Orange Market reflecteix l'ingrés de 199.520 euros al setembre de 2007 al costat de nombrosos altres ingressos identificats com "Campanya 2007". Però en el full d'Excel de la societat de la xarxa que dirigia Álvaro Pérez, El Bigotes, no figuren els noms de les tres empreses alacantines, sinó una misteriosa referència: El Cantant. La policia considera que es tracta d'un altre exemple de la tendència de la trama Gürtel a utilitzar sobrenoms "amb la finalitat d'ocultar" identitats.

La recerca porta a la policia a concloure que amb El Cantant la xarxa feia referència a Rafael Martínez Berna, en coincidir "el nom de pila d'aquest i el d'un conegut professional dedicat a la cançó espanyola". És a dir, Raphael.

La mecànica utilitzada per les empreses del Grup Vallalba va ser molt semblant a la d'altres empreses suposadament implicades en la causa, com Sedesa, de la qual la policia també va aportar recentment un informe. En el cas de Vallalba, per camuflar el pagament d'actes electorals populars, Orange Market va emetre quatre factures per serveis ficticis en què es plasmava un concepte "prou ampli i vague en la seva descripció, que permet acomodar-se a les necessitats tant d'Orange Market com de l'empresa pagadora ", segons la UDEF. Aquests conceptes van ser: "Vuit lones publicitàries" (40.600 euros); "assessorament en relacions públiques" (21.460 euros); "estudi corporatiu" (69.600 euros), i "estudi impacte" (67.860 euros).

Malgrat la seva aparença legal, les quatre factures i la documentació relativa a aquestes confiscada per la policia no han resistit un examen a fons. Un dels molts dades que l'informe destaca per deduir la seva falsedat és el de l'elaboració dels pressupostos per part d'Orange Market. Encara que la trama els va datar en moments diferents (25 de gener, 6 de febrer, 17 d'abril i 2 de juliol de 2007), el camp de propietats dels arxius informàtics revela que els pressupostos van ser redactats consecutivament i en només tres minuts: entre les 18.46 i les 18.49 del 17 de juliol de 2007.

La contractació presenta més incongruències. En la de les vuit lones publicitàries que teòricament va demanar Paviments del Sud-est-que al juny de 2009 va passar a cridar Padelsa Infraestructures-a l'empresa del Bigotes, la policia ha descobert que en l'esborrany de pressupost ja figurava el mes en què Orange Market va emetre temps després la factura (setembre de 2007) i la data exacta de venciment del pagaré amb el qual li va pagar la constructora (28 d'octubre de 2007).

"Es pot inferir", assenyala la UDEF, "que abans de l'elaboració definitiva del pressupost per part d'Orange Market, ja existia una previsió o instrucció sobre això d'emetre la factura en una data determinada i de quan s'anaven a rebre els fons en pagament a la mateixa". L'anomalia es repeteix en les altres tres contractacions.

És comú també als quatre casos una absència cridanera. La policia no ha trobat el "full de costos" que les empreses del grup de Francisco Correa utilitzaven habitualment per conèixer amb precisió el benefici dels actes que organitzava. En ella, la trama detallava "els proveïdors que participaven en la preparació, muntatge i execució d'un acte determinat, l'import que els mateixos facturaven" i el benefici que obtenien.

Ni rastre del servei

Si realment s'hagués prestat el servei de les lones, prossegueix la policia, el disseny, fabricació i instal · lació de les mateixes, "hauria estat subcontractat per Orange Market a un tercer i hauria d'existir factura d'aquest proveïdor", ja que l'empresa del Bigotis no tenia els mitjans per fer-ho, però no hi ha rastre d'això.

I en el "estudi corporatiu" que suposadament va realitzar Orange Market per Hormigones Martínez -que el juny de 2010 va canviar el seu nom pel de CHM Obres i Infraestructures-, l'enviament del pagaré (24 de setembre) i el cobrament del mateix (26 de setembre) és anterior a la data de la factura (22 d'octubre) que els justifica.

La contractació va ser signada per Tomás Martínez Berna per part de les constructores, segons la policia. El dia que la societat de la xarxa va rebre els 199.500 euros del Grup Vallada també es van ingressar al seu compte 7.345 euros provinents d'Arturo Torró, llavors a l'oposició i avui alcalde popular de Gandia. Torró va reconèixer el 2010 que Orange Market va fer el seu gran acte electoral de 2007.

Una fàbrica de sabó a casa amb l'oli usat

De forma quotidiana en les nostres cuines solem generar un sobrant d'oli vegetal procedent de paelles, fregidores o llaunes de conserva que encara avui moltes persones acaben tirant pel desguàs, el que resulta altament contaminant. Una altra opció és reciclar aquest oli usat, una manera sens dubte més sostenible que comporta el seu emmagatzematge i posterior trasllat al punt de recollida específic. Ara pot fabricar sabó a casa amb l'oli usat.

Ara hi ha una nova manera de recuperar aquest residu sense necessitat de moure de casa. Analía Blanc, dissenyadora industrial formada a la Universitat CEU-Cardenal Herrera de València, ha inventat una màquina que transforma l'oli usat en pastilles de sabó, amb la qual ha guanyat el primer premi a Espanya del Concurs Internacional de Disseny James Dyson de 2011.

«Es tracta d'un electrodomèstic de baix consum que transforma l'oli usat en sabó d'una forma ràpida i neta-explica-. El dispositiu fabrica sabó en pastilles a partir de mig litre d'oli usat, al qual s'afegeix mig litre d'aigua i 80 grams de sosa càustica. Després d'un procés de 75 minuts, la barreja s'aboca en uns motlles tipus glaçonera i es desemmotlla a les 48 hores. »Una bona iniciativa que ha convertit un problema en una solució, i que es troba en procés de ser comercialitzada.

El Regne Unit augmenta l'ajuda financera als "rebels" sirians

Aquest any Gran Bretanya li subministrarà a l'oposició siriana 1.500.000 de lliures esterlines (més de 2,32 milions de dòlars), segons va anunciar el dilluns el ministre d'Exteriors britànic, William Hague, intervenint al Parlament nacional.

"Síria està a la vora d'una guerra civil. El nostre objectiu és primer, juntament amb els nostres socis, aconseguir la realització del pla d'Annan. Segon, augmentar la pressió i l'aïllament del règim sirià. I tercer, garantir la justícia i el suport humanitari al poble sirià ", va assenyalar el cap de la diplomàcia britànica.

Així mateix el ministre va explicar que els experts britànics van visitar Síria al febrer i el març d'aquest any per recollir informació i enquestar als sirians. Després de realitzar aquestes investigacions, les autoritats britàniques van arribar a la conclusió que els atacs als civils a Síria podrien realitzar-se amb l'ajuda de les agrupacions terroristes vinculades amb Al-Qaida per tal d'intensificar el conflicte intern. Hague va detallar que la informació que recullen no només els especialistes britànics, sinó també els experts nord-americans i els representants de l'ONU podrà ser usada en els futurs processos judicials.

Malgrat el pla de pau del representant especial de l'ONU i de la Lliga Àrab a Síria, Kofi Annan, els brots de violència en aquest país no cessen i cap dels dos bàndols enfrontats deposa les armes. Dilluns els rebels sirians van prendre una base aèria de l'Exèrcit sirià situada prop del bastió de l'oposició, la ciutat d'Homs. Es tracta de la primera instal·lació militar presa pels rebels durant el conflicte amb les tropes governamentals. A la base es guardaven míssils antiaeris, el que dóna a l'oposició un nou avantatge en el conflicte.