dijous, 19 de setembre de 2013

Fabra està 'disposat a ficar-se al llit" amb Montoro per millorar el finançament

El president de la Generalitat Valenciana, Alberto Fabra, ha assegurat davant els diputats del grup parlamentari del PP en les Corts que seguirà demanant al ministre d'Hisenda, Cristóbal Montoro, millorar substancialment el finançament. Fabra ha volgut subratllar tant els seus esforços i insistència perquè Montoro cedeixi, que ha arribat a assegurar que solament li falta "ficar-se al llit" amb el ministre. "Si és necessari, ho faré", ha dit segons persones que han assistit a la reunió.

Els fets s'han produït durant la jornada del grup parlamentari del PP per preparar i coordinar el Debat de política general i els Pressupostos de la Generalitat. El secretari regional del PP, Serafín Castellà, ha afirmat abans d'assistir a la trobada que Fabra va a defensar davant Madrid un millor finançament "amb fermesa, i que no li càpiga dubte als empresaris que així ho està fent i ho seguirà fent".

"Que a ningú li càpiga cap dubte que Fabra amb fermesa i veu vigorosa va a defensar un sistema de finançament que no és que ens mereixem sinó que és de justícia", ha insistit Castellà, que ha subratllat que des de la Comunitat s'actua "amb lleialtat i solidaritat" però que "també la demanem".

Biel Majoral: 'Els mestres han començat la quarta Germania contra l'abús de poder'

Vídeo del clam dels mestres al Campus de la UIB en el quart dia de vaga dels docents a les Illes Balears. Des de tots els països catalans creix el suport als docents que des de les escoles, instituts i aules universitàries posen el seu granet d'arena en la transmissió de principis i valors; en la formació i preparació de persones amb criteri, sensibles, creatives i emprenedores; persones compromeses amb la seva societat. Biel Majoral: 'Els mestres han començat la quarta Germania contra l'abús de poder'. Entrevista al músic i professor de la Facultat d'Educació de la UIB en que parla de la revolta dels mestres de les Illes contra la política educativa del govern PP de Bauzá.

Els mestres s'han alçat contra l'abús de poder a les Illes. Això és una revolta, la quarta Germania, segons Biel Majoral, músic i professor de llengua catalana a la Facultat d'Educació de la UIB. En aquesta entrevista, Majoral descriu les raons de fons que han portat Bauzá a atacar el model d'ensenyament pactat fins ara a les Illes. I avisa que l'actuació de Bauzá va 'contra l'educació pública, la qualitat i la dignitat dels mestres. Sabeu per què? Perquè els mestres havien recobrat el prestigi social que els havien fet perdre aquests últims anys'.

—Bauzá diu que el Tractament Integral de Llengües (TIL) és legítim perquè ells també van haver d'acceptar la imposició de la immersió quan governaven uns altres. És un problema de majories i minories?
—És una qüestió de majories mal interpretades. Hi ha un consens, una llei de normalització lingüística, i hi ha una preferència d'impulsar la normalització de la llengua pròpia, com diu l'estatut. L'estatut ho deixa molt clar: 'La llengua catalana, pròpia de les Illes Balears [...]' Això que fa en Bauzá em recorda l'excusa que van parar alguns personatges de la història per perseguir jueus i comunistes. Jo no crec que les majories servesquin per a imposar. Bauzá s'equivoca perquè la normalització lingüística també va ser acordada amb el seu partit.

—Al parlament té majoria i el seu partit li dóna suport.
—Ell té una majoria relativa. L'educació i la universitat són conquestes socials. No té pas el suport de la majoria absoluta de la població. Té la majoria absoluta de les votacions al parlament, que és la d'un 30% de la població. No pot pas jugar amb aquestes majories. Ningú no li ha donat la clau dictatorial encara. Per tant, ell ha de pensar que parla en nom d'un sector que en aquests moments no és majoritari –fins i tot el sindicat del seu partit s'ha pronunciat contrari al TIL–. Bauzá sap perfectament que el TIL és una mangarrufa que no té raonaments i que tan sols el pot imposar. Aquesta no és una manera d'actuar democràtica. La democràcia implica consens, diàleg…

—Però què cerca Bauzá amb el TIL? Quin objectiu de fons pretén?
—Liquidar l'ensenyament públic, liquidar la qualitat i, sobretot, allò que ja va fer el franquisme: qüestionar l'autoritat dels mestres. És una escenificació per a desvirtuar i tapar els altres problemes. Si volia un ensenyament de l'anglès, si fos un senyor responsable i no solament un 'pijo', havia d'haver potenciat l'ensenyament per fer les classes d'anglès amb grups reduïts i pensar a tenir professors preparats, que n'hi ha. Fa molts d'anys que a magisteri formam professors en llengua estrangera i gairebé tots en anglès. El seu objectiu és fer com han fet els espanyols respecte de Gibraltar, per tal d'exaltar aquest patriotisme estantís.

—Dieu que un dels objectius és dinamitar l'autoritat dels mestres?
—Els mestres han començat la quarta Germania contra l'abús de poder de Bauzá i no permetrem que destrossin l'ensenyament públic i de qualitat. Han entès que en Bauzá vol fer una revolució a sang i fetge. I els mestres pensen que nosaltres fem revoltes. La revolta vol dir explicar al poble per què s'ha d'aixecar contra l'abús de poder. I és això, que han fet els mestres, han començat la quarta Germania. La repressió d'aquesta quarta Germania? En Bauzá deu haver llegit la història de la repressió. I jo sempre record que quan en Pau Casesnoves, l'agermanat, va anar a negociar a Valladolid amb Carles I, aquest el va fer executar. Per tant, jo crec que els mestres han començat la revolta veient clarament que això no va a favor del trilingüisme, sinó contra l'educació pública, la qualitat i la dignitat d'aquesta professió. Sabeu per què? Perquè els mestres havien recobrat el prestigi social que els havien fet perdre aquests últims anys.

—La quarta Germania no la fan tan sols els mestres. Quin paper hi tenen els pares i els estudiants?
—La comença un col·lectiu, però ràpidament s'hi apunten els pares perquè aquesta vegada sí que han vist que anaven contra ells. I aquestes historietes sobre el català i totes aquestes excuses que s'inventa en Bauzá han quedat en evidència. Tothom pot veure les destrosses que han fet a les aules, els mestres que no s'incorporen a l'ensenyament i la quantitat de mestres interins que circulen en nom d'una austeritat i d'una crisi que no fan res per resoldre. Els pares han estat ben informats. Aquesta vegada, els pares confien als mestres l'autoritat que els pertoca en una societat democràtica. Això que passa és un exercici de democràcia, que no és anar a votar cada quatre anys. La democràcia també és respectar la feina que fan els altres i les conquestes socials consolidades. Què ha fet en Bauzá? Ha vist que es consolidava l'ensenyament públic i de qualitat i ha volgut destruir-ho tot. No poden consentir una societat que avança.

—La vaga indefinida és una mesura contundent, amb molts costs per a qui la fa. Fins on s'arribarà?
—No sé com acabarà. Heu de pensar que aquests mestres s'exposen a perdre una quantitat de diners. I com tots els membres de la societat, tenen dificultats econòmiques. L'han començada perquè han dit que ja n'hi havia prou. De moment, ja s'han aixecat. I això és molt important. Els mestres se senten ferits. I els pares, també. A mi, pares castellanoparlants m'han dit que volen que hi hagi un ensenyament de qualitat i que la llengua els és igual. Si els ensenyen en català coses que els fan persones, ja els va bé. Els mestres això ho han sabut explicar molt bé. La qüestió de la llengua la tenim mig resolta, aquí. I això els molesta. La gent vol un ensenyament per a tothom i han vist que això perillava.

—En aquest cas, la solidaritat de la resta dels Països Catalans s'ha activat ràpidament. És una causa nacional?
—Sí. Amb l'excusa de la llengua volen destruir el país. És clar que és una causa nacional i tothom ha de ser solidari. En això els Països Catalans hem de mostrar-nos molt units com a nació. Com sempre, hi ha una persecució contra una manera de ser i d'entendre la vida. No ho suporten. No ho poden suportar. I llavors s'inventen mil i una excusa.

Putin: "Què cal fer amb l'oposició siriana si és culpable?"

El president rus, Vladimir Putin, ha criticat aquest dijous en un fòrum de debats, que la comunitat internacional solament parla sobre represàlies contra el Govern sirià pel suposat ús d'armes químiques i ningú té en compte que fer amb l'oposició en cas que se li reconegui com a autor dels atacs.

Així mateix ha recordat que encara queden moltes preguntes que respondre sobre el conflicte i ha advertit que “un atac unilateral contra Síria, seria un atemptat contra tot l'ordre mundial”.

El mandatari rus també ha assegurat que tenen motius per creure que l'ús d'armes químiques a Síria ha estat una “provocació enginyosa, però primitiva per la seva realització tècnica”. Així mateix, ha explicat que Síria està disposada a renunciar a totes les seves armes químiques després de l'acord aconseguit per Moscou i Washington amb la finalitat d'eliminar els arsenals d'armes químiques al país àrab.

Putin, assenyalant l'últim informe de l'Organització de Nacions Unides (ONU), en el qual afirma l'ús d'armes químiques en l'atac del passat 21 d'agost als voltants de la capital siriana, Damasc, es pregunta “Per què no es van investigar anteriors denúncies similars? i qui va emprar el gas verinós a Síria?”.

D'igual manera ha promès que Moscou al costat de l'ONU determinarà el nivell de responsabilitat dels autors dels atacs químics. A més ha posat l'accent que Rússia “no té interessos exclusius a Síria i tan sol està defensant les lleis internacionals, i no al Govern de Bashar al-Assad”.

Dilluns passat, l'ONU va publicar l'informe dels seus inspectors que confirma l'aplicació d'armes químiques durant un atac perpetrat el passat mes d'agost prop de la capital siriana, Damasc, no obstant això no va esmentar els seus autors.

Després de més de dos anys de suport armamentístic, logístic i financer a terroristes sirians per enderrocar al Govern de Damasc, el fracàs collit ha incitat a Estats Units i els seus aliats a canviar de postura sobre Síria, així que acusen al Govern de Damasc d'estar implicat en un atac químic per justificar la seva intervenció militar en aquest país.

Presó provisional pel reclutador de terroristes d'Al-Qaida a Espanya


El jutge de l'Audiència Nacional Ismael Moreno va ordenar ahir l'ingrés a la presó provisional del capitost d'una xarxa vinculada a Al-Qaeda, responsable de la captació i l'enviament de mercenaris a Síria. Yassin Ahmed Laarbi, àlies 'Pistu', hauria iniciat els preparatius per a la seva possible marxa cap a Síria, afirma el jutge en el seu acte.

L'exdictador tunisià és assessor del príncep saudita terrorista Bandar


L'enderrocat dictador tunisià, Zine El Abidine Ben Ali, és el nou assessor del príncep Bandar bin Sultan, el cap de la Intel·ligència saudita i fundador del grup Al-Qaeda a l'Iraq i Síria, han informat mitjans de comunicació àrabs. Iraq: 'Qatar i Aràbia Saudita recolzen als terroristes'. Foto: els tirans i terroristes Obama i Al Saud.

Espanya va perdre uns 15.197 milions d'euros de l'IVA pel frau fiscal al 2011

L'Estat va perdre 15.197 milions d'euros l'any 2011 en recaptació de l'IVA per culpa del frau fiscal, segons un informe que ha publicat aquest dijous la Comissió Europea. La xifra suposa un 1,4% del PIB, i se situa Espanya una dècima per sota de la mitjana de dels estats de la unió, que és de l'1,5%. "La quantitat d'IVA que s'escola a través de la malla és inacceptable", ha assegurat el comissari de Fiscalitat, Algirdas Semeta. Al conjunt de la Unió, es van deixar de recaptar fins a 192.257 milions d'euros.

Per l'eurocomissari Semeta, les xifres són "inacceptables" si es tenen en compte "com podrien contribuir a enfortir les finances públiques". Amb tot, a Brussel·les asseguren que les reformes promogudes des de la Unió Europea per reformar l'IVA i lluitar contra el frau "apunten en la direcció correcta" i ara cal que "els estats membres actuïn".

L'estudi de la CE presenta dades amb la diferència entre l'import degut de l'IVA i l'import efectivament recaptat entre els anys 2000 i 2011. "Les xifres d'avui serviran de referència per avaluar els avanços en la millora del compliment de l'IVA els anys vinents", ha defensat.

Segons la Comissió Europea, la principal causa d'aquestes pèrdues en la recaptació de l'IVA és el frau fiscal, però també la fallida i insolvència d'algunes empreses, errors estadístics, pagaments retardats o els efectes d'una evasió legal.

Els estats membres de la UE que perden més diners respecte al PIB en la recaptació de l'IVA són Romania, amb un 7,9%, Grècia i Letònia, amb un 4,7%, i Lituània, amb un 4,4%. Entre el 2000 i el 2011, a l'estat espanyol les pèrdues van ser lleugerament menors, del 0,8% del PIB.

Desactivat un artefacte en una seu del Banc Mediolanum de Barcelona

Els Mossos han desactivat un artefacte explosiu en una oficina del Banc Mediolanum, situat a l'avinguda Diagonal amb Capità Arenas, a la ciutat de Barcelona. S'investiga la relació que l'aparició d'aquest artefacte pugui tenir amb casos molt semblants ocorreguts recentment a d'altres ciutats espanyoles com Sevilla i Madrid.

El paquet va ser rebut a les 17:00 per correu. Després de l'activació de l'alarma, s'ha procedit al desallotjament d'unes 80 persones i s'ha tallat la Diagonal per facilitar les labors policials. El tràfic s'ha restablit a les 19 hores.

Fonts policials confirmen que el paquet bomba conté material explosiu, encara que no estava preparat per a la seva detonació. Altres fonts vinculades als serveis d'informació expliquen que s'investiga la relació que l'aparició d'aquest artefacte pugui tenir amb casos molt semblants ocorreguts recentment en altres ciutats espanyoles com Sevilla i Madrid.

El paquet era similar al rebut la setmana passada en una gestoria de l'avinguda de General Mitre a Barcelona.

Els treballadors de la CUP cedeixen el seu jornal als mestres vaguistes de les Illes

Els treballadors de la CUP al Parlament de Catalunya han cedit el seu sou d'un dia als vaguistes de les Illes. Ho han anunciat aquest dijous després que també ho fes el regidor de la CUP a Reus, David Vidal. Els dos treballadors de Reus, i també els del Parlament, ingressaran el jornal d'avui a la caixa de resistència de l'Assemblea de Docents. La CUP considera que la lluita dels mestres illencs és un exemple per la resta de treballadors dels Països Catalans

Els independentistes han realitzat aquest gest com a mostra de solidaritat amb el professorat de les Illes que ha optat per la vaga indefinida per evitar les retallades en l’educació pública i l’atac frontal a l’ensenyament en català.

La CUP, que ja va manifestar el seu suport a la vaga, considera que la lluita dels mestres illencs ha de ser un exemple per a la resta de docents dels Països Catalans, que pateixen situacions semblants amb els governs de CiU i del PP.

Wert i Bauzá suspenen
la inauguració del curs per por de les protestes contra la política feixista del PP

L'acte d'obertura del curs universitari 2013-2014 que anava a celebrar-se el dilluns a Saragossa, amb assistència del ministre contra l'Educació, José Ignacio Wert, s'ha suspès davant la "certitud" d'alteracions que poguessin desencadenar "incidents de major gravetat", informa la Universitat de Saragossa. Igualment el president del PP balear ha decidit amagar-se de la ciutadania, que li preparava una altra tanda d'esbroncades.

La ciutadania es bolca amb la protesta dels professors a Balears

L'èxit de la vaga indefinida dels professors de l'ensenyament públic no universitària de Balears no es mesura solament a les aules. En els tres dies que porten d'aturs, els docents han aconseguit recaptar gairebé 40.000 euros, aportats pels ciutadans, per compensar la reducció de les seves nòmines a final de mes, a raó de 100 euros per dia d'atur. Una quantitat important que adona del suport social amb què explica la protesta, convocada contra les retallades pressupostàries i la imposició accelerada del trilinguisme a les aules per part del feixista i corrupte Bauzá.

Berlín: coffee shops per acabar amb el tràfic de marihuana?

Una política alemanya vol plantar-li cara al tràfic il·lícit de marihuana permetent la seva venda en coffee shops a Berlín. En el reporti mundial sobre drogues de 2013 publicat per UNODC, l'Oficina de Nacions Unides contra la Droga i el Delicte, el cànnabis segueix sent la substància il·legal més consumida al món. Quines opcions es barregen en l'actualitat per combatre la seva compravenda il·legal? Foto: Desfilada a favor de la marihuana a Berlín, agost de 2013.

Monika Hermann, regidora del barri berlinès Friedrichshain-Kreuzberg pel partit d'Els Verds (Die Grünnen), Monika Hermann, vol plantar-li cara a la venda il·legal de cànnabis com ho va fer Amsterdam fa 30 anys: obrint un coffee shop on es permetria consumir-ho. No és un intent de copiar el model holandès, ja que els venedors berlinesos tindrien formació mèdica per poder aconsellar als clients sobre els riscos del consum d'aquest estupefaent.

A Alemanya està prohibida la compravenda de marihuana, però es pot portar damunt certa quantitat, que varia entre els Länder: 15 grams a Berlín o 6 en Renania del Nord-Westfàlia, per exemple. Si Hermann segueix avanci amb aquesta iniciativa i s'aprova al Parlament regional berlinès i en l'Institut Federal de Drogues seria el primer cas en tot el país.

Els clubs socials de cànnabis semblen ser una alternartiva al tràfic il·legal. En aquests centres, a certs països europeus com Espanya i Bèlgica, solament es pot consumir marihuana si es compleixen els següents requisits: tenir més de 18 anys i que, un soci del club, avali al nou membre. Per a aquests clubs, es produeix una certa quantitat benvolguda de cànnabis, però no pot vendre's a persones alienes al club. Si no, seria tràfic il·legal.
Protesta a Uruguai a favor de la legalització de la marihuana.

A Llatinoamèrica, Uruguai asseurà precedents al món pel que fa a la marihuana si el projecte de llei per legalitzar-la s'aprova en el Senat. L'Estat administrarà i regularà la producció, el consum i la venda de marihuana.

Aquesta substància es podrà adquirir en farmàcies i solament fins a 40 grams per persona com a màxim al mes. Segons les enquestes, al voltant del 60% dels uruguaians estaria en contra d'est projecto llei, aprovat per la Cambra de diputats recentment. L'ONU, per la seva banda, veu amb preocupació aquesta nova mesura antidroga.

Diferents variants per combatre el tràfic i consum il·legal de la marihuana, però totes a través de la seva legalització i despenalització.

Esperanza Aguirre: "Espanya necessita ser catalanitzada"

La presidenta del PP de Madrid, Esperanza Aguirre, ha deixat anar avui que "Espanya necessita ser catalanitzada" i ha apel.lat a una revisió de l'Estat de les Autonomies per reconèixer "la especificitat" de Catalunya, que, segons ella, no queda reconeguda en l'actual situació. D'altra banda, Aguirre ha carregat contra l'escola catalana a la qual ha tornat a acusar de "adoctrinar" als nens "en el cànon nacionalista".

L'ex presidenta de Madrid ha presentat en el Cercle Eqüestre de Barcelona -club de l'oligarquia fatxenda catalana- la seva visió de les relacions entre Catalunya i la resta d'Espanya en un acte multitudinari en el qual també ha criticat als mitjans de comunicació catalans de fer seguidisme del nacionalisme.

Aguirre ha rebutjat la possibilitat d'una consulta sobre la independenacia de Catalunya i ha considerat un error que s'intenti dissuadir als independentistes de la seva voluntat apel·lant a motius econòmics. Per contra, ha advocat per posar remei als desacords sentimentals que han existit entre Catalunya i la resta d'Espanya en els últims anys, sobretot en la classe política.

"Crec que s'equivoquen de mig a mig els que utilitzen l'argument que els anirà molt mal en l'aspecte econòmic i material", ha afirmat en la conferencia-col·loqui del Cercle Eqüestre 'La meva visió de Catalunya', en què ha argumentat que és impossible convèncer amb arguments racionals a els qui arriben a les seves conclusions amb arguments passionals.

L'expresidenta de la Comunitat de Madrid ha afirmat que la resta d'Espanya "necessita ser catalanizada" i conèixer i estimar més a Catalunya i el català, i ha demanat als catalans proposar-se liderar Espanya des del camp científic, empresarial i cultural.

El PP menteix: Els ambaixadors de la UE a Madrid no han parlat de Catalunya amb Margallo


Els ambaixadors dels països de la UE acreditats a Madrid han afirmat aquest dijous que no s'ha abordat la qüestió catalana durant la reunió d'una hora i mitja que han mantingut en el Palau de Viana amb el ministre José Manuel Margallo. Encara que fonts del Ministeri havien apuntat que Catalunya seria un dels aspectes a tractar en la reunió, fonts de l'equip del ministre han assegurat que la trobada s'ha limitat a parlar de la situació econòmica a Europa, les eleccions alemanyes i Síria.

El PP menteix: Els ambaixadors de la UE a Madrid no han parlat de Catalunya amb Margallo

Els ambaixadors dels països de la UE acreditats a Madrid han afirmat aquest dijous que no s'ha abordat la qüestió catalana durant la reunió d'una hora i mitja que han mantingut en el Palau de Viana amb el ministre José Manuel Margallo. Encara que fonts del Ministeri havien apuntat que Catalunya seria un dels aspectes a tractar en la reunió, fonts de l'equip del ministre han assegurat que la trobada s'ha limitat a parlar de la situació econòmica a Europa, les eleccions alemanyes i Síria.

A la sortida de la trobada, els ambaixadors han afirmat que la qüestió no ha estat present en la trobada i que no els toca a ells informar sobre les qüestions que es tracten en aquest tipus de reunions.

Margallo ha reunit els representants dels 27 estats membres de la UE en un moment en què el govern espanyol intensifica la campanya perquè des de les institucions europees i els Estats membres es llanci un missatge inequívoc respecte a la sortida de Catalunya de la UE si es segrega d'Espanya.

És en aquest context en el qual Margallo ha celebrat la trobada on, segons fonts del Ministeri, s'havia d'abordar la qüestió catalana. El ministre ja es va reunir la setmana passada amb els ambaixadors de Lituània i Letònia per presentar una queixa formal pel suport implícit dels seus primers ministres a l'autodeterminació. Posteriorment a la reunió, ambdòs ambaixadors van recalcar que els seus governs respectius es reafirmaven en les seves declaracions paraula per paraula, el que ja va deixar prou clar a Margallo i el PP que avui era millor no tocar el tema.

Segons fonts d'Exteriors, en la trobada ha pres la paraula inicialment el ministre Margallo i després hi ha hagut cinc intervencions dels representants dels països comnunitaris. Entre uns altres, han pres la paraula l'ambaixador britànic i la lituana, amb qui Margallo ja es va reunir el dilluns, que s'ha negat a fer declaracions a la sortida.

En la reunió s'ha parlat només de la situació econòmica a Europa i la sortida de la crisi, de les eleccions a Alemanya i de la resposta que s'està donant al conflicte de Síria. Són, apunten, les qüestions de caràcter "internacional" que s'han debatut, i no s'ha anat més enllà ni en la intervenció del ministre ni en el torn de preguntes.

El TC avala el president malgrat ser del PP i el seu franquisme descarat


El ple del Tribunal Constitucional espanyol ha demostrat un cop més la seva dependència del PP i el franquisme en refusar per 9 vots a 2 la recusació del seu president, Francisco Pérez de los Cobos (foto), per haver militat al Partit Popular. La recusació va ser presentada per la Generalitat de Catalunya i el parlament per haver militat al PP i haver defensat tesis anticatalanistes. El tribunal va deliberar sobre aquesta qüestió la setmana passada sense aconseguir el consens sobre el contingut de l'interlocutòria. Finalment, nou dels onze magistrats que deliberaven sobre la qüestió han aprovat la ponència presentada per Adela Asúa.

Grècia estudia canviar la llei per il·legalitzar als feixistes

El ministre d'Ordre Públic ha suggerit a la coalició de Govern grega que modifiqui la legislació vigent per poder definir al partit feixista 'Clarejar Daurat' com a organització criminal, després que un simpatitzant de la formació neonazi fos detingut per apunyalar mortalment al conegut raper i militant antifeixista Pavlos Fyssas (foto), segons informa el diari grec 'Kathimerini'.

El primer ministre, Antonis Samaras de la dretana Nova Democràcia, i el líder del Moviment Socialista Panhelènic (PASOK), Evangelos Venizelos, s'han reunit per decidir quina mesura prendre per frenar l'activitat de 'Clarejar Daurat'. Tots dos han acordat utilitzar tot poder legal previst en el Codi Penal per controlar al partit i combatre la seva imatge de «força antisistema», segons fonts properes al Govern, després que onze sindicats i partits d'esquerra, com Syriza o el KKE, van demanar ahir al carrer l'il·legalització dels nazis i una resposta radical del Parlament.

No obstant això, en la Constitució grega no existeix cap llei que permeti la prohibició de partits polítics, per la qual cosa el ministre d'Ordre Públic ha suggerit que el Govern modifiqui la legislació sobre la definició de «bandes criminals», per permetre a les autoritats frenar al partit d'extrema dreta.

Venizelos ha donat un primer pas després d'afirmar que «Clarejar Daurat utilitza la violència com a eina principal» i ha assegurat que ha de «ser tractada com una organització criminal. Ara, (Clarejar Daurat) ha passat un límit. L'Estat ha d'intervenir».

Després de la mort de Fyssas, nombrosos ciutadans es van manifestar al barri de Amfiali, en el sud d'Atenes, on el raper va ser apunyalat. A la nit s'han registrat enfrontaments amb la Policia, que ha detingut almenys a 23 persones.

Pavlos Fysass rebrà sepultura avui al Pireu, mentre que el neonazi que presumptament el va matar es troba a la presó a l'espera de prestar dissabte que ve declaració davant el jutge.

Greus disturbis a Grècia per l'assassinat d'un músic d'esquerres per un neonazi


L'assassinat d'un músic i activista d'esquerres a les mans d'un neonazi del partit Clarejar Daurat al Pireu ha causat consternació a Grècia i les protestes han acabat en greus disturbis tant a la capital, Atenes, com en Thesalònica o Patras, entre d'altres. Els fets coincideixen amb un moment d'alta tensió social i en plena onada de vagues al país, i onze sindicats i partits d'esquerra, com Syriza o el KKE, han demanat la il·legalització dels nazis i una resposta radical del Parlament. Vídeo de Patras, al Pel.loponès.

Alemanya: Un 44% per a Merkel i socis i 45%, l'oposició

Un nou sondeig de l'institut Insa apunta aquest dijous que l'actual coalició de govern neoliberal de Merkel entre CDU/CSU i FDP quedaria en un 44%, mentre que el bloc opositor format per socialdemòcrates (SPD), Verds (8%) i L'Esquerra comunista (9%) sumaria un 45%. Els euroescèptics del partit Alternativa per Alemanya (AfD) aconseguirien entrar al Parlament federal (Bundestag), en les eleccions legislatives del proper diumenge.

Segons aquesta enquesta, el AfD, que aposta per l'abandó voluntari de la zona euro dels països del sud afectats per la crisi, aconseguirà un 5% dels vots, mínim per accedir a escons en el Bundestag.

Per la seva banda, el Partit Liberal (FDP), actual aliat d'Angela Merkel al govern alemany, que va quedar fora de la càmera regional de Baviera el diumenge passat per no aconseguir aquest percentatge, obtindria el 6%.

La Unió Cristianodemòcrata de la canceller Merkel i la seva germanada Unió Socialcristiana de Baviera (CDU/CSU) es mantenen inalterables en el 38%, mentre que el Partit Socialdemòcrata (SPD) de l'aspirant Peer Steinbrück puja un punt i se situa en el 28%. Els Verds baixen fins al 8% i L'Esquerra comunista de Die Linke puja prop de 4 punts fins al 9%. Un govern tripartit d'esquerra sumaria un 45% capaçde derrotar a Merkel, tot i que, donada l'aversió de l'SPD i Die Grünnen als comunistes, aquesta aliança es podria mantenir al Parlament -Bundestag- recolzant L'Esquerra una política pactada amb un govern bipartit de SPD i Verds.

L'entrada dels euroescèptics en el Bundestag seria la sensació de les legislatives, encara que així mateix estan descartats per les files de la canceller i de l'aspirant com a possibles socis de coalició.

Els instituts de demoscopia no han seguit en aquestes eleccions la tradició alemanya de no publicar sondejos en l'última setmana abans dels comicis. Forsa va difondre el dimarts la seva última enquesta, en la qual augurava un empat entre les files del oficialismo i el bloc opositor.

En la nit del dijous, la televisió pública ZDF farà públic el seu últim Politbarometer, considerat el més fiable del país, mentre que el dominical Bild am Sonntag publicarà una última enquesta en la mateixa jornada de les eleccions.

Què va passar a Xile i les seves semblances amb Espanya

Vicenç Navarro: Aquest article analitza el cop militar del general Pinochet, la dictadura que va establir i la democràcia vigilada que va succeir a la dictadura, analitzant el model neoliberal que la dictadura va establir i que es va mantenir durant el període democràtic. L'article assenyala semblances i diferències amb la situació a Espanya.

Aquest any i aquest mes es recorda l'aniversari (quaranta anys) del cop militar liderat pel General Pinochet en contra d'un govern democràticament triat, el govern d'Unitat Popular, presidit pel President Salvador Allèn. Aquest cop militar va iniciar una dictadura enormement repressiva que, a més de desfer les reformes populars realitzades pel govern deposat, va inaugurar un nou règim econòmic-polític caracteritzat per un neoliberalisme guiat pel pensament econòmic identificat amb l'Escola de Chicago, que va dirigir les contrareformes econòmic-socials d'aquella dictadura.

Vaig tenir l'enorme privilegi d'assessorar al govern d'Unitat Popular, i va ser així com vaig poder conèixer i seguir d'a prop els canvis substancials que aquest govern va realitzar a través de polítiques públiques que van ser populars entre grans sectors de la ciutadania que van resultar beneficiats per tals reformes. Resultat d'això, el suport electoral al govern va pujar, la qual cosa va alarmar a les forces conservadores i liberals, que van veure minvats els seus interessos amb aquelles mesures, i que van recórrer a amplis sectors de les seves forces armades, pressionant-les per realitzar el cop militar, el qual va ser facilitat i recolzat per l'Administració Nixon a EUA, temorosa que l'experiment de la Unitat Popular (compromès a aconseguir el socialisme a través de la via democràtica) fos reeixit i s'expandís per tota Amèrica Llatina.

Tal com va indicar el President Nixon, “el major perill que tenim és que el govern d'Allèn pugui consolidar-se i sigui reeixit. Hem d'evitar per tots els mitjans que altres països d'Amèrica Llatina se sentin atrets per l'experiència del govern d'Allèn”. El establishment econòmic i financer nord-americà es va aliar amb el establishment xilè (en una aliança de classes a nivell internacional) en ajuda dels seus interessos de classe en contra dels interessos de les classes populars de tots dos països, i molt en particular en aquell moment, en contra de les classes populars xilenes. (Veure Navarro, V., “Xile through the mirror of events in the health sector”, Social Praxi, 2T 1-2 pp 25-66, 1974).

És important subratllar que no va ser EUA el que va imposar Pinochet a Xile, com constantment s'indica. Jo vaig poder veure amb els meus propis ulls que els que van dur a terme el cop militar van ser la burgesia xilena, l'oligarquia xilena, les classes mitjanes de renda alta xilenes, l'Església xilena, la banca xilena, i la majoria de les forces armades xilenes, recolzades, no per EUA (EUA no era llavors ni és ara un país de 300 milions d'imperialistes), sinó pel govern federal presidit pel republicà del President Nixon (que no podia anar a barris obrers a EUA per la seva enorme impopularitat, conseqüència de l'enorme repressió del govern federal en contra dels miners en la conca minera dels Apalatxes -l'Astúries d'EUA-, que havien amenaçat amb paralitzar l'est d'EUA mitjançant una vaga general en els sectors energètics basats en el carbó).

Les reformes de la Unitat Popular (UP)

On les reformes van ser més accentuades va ser a les àrees socials, i molt en particular a l'àrea sanitària. Jo estava de Professor Visitant a l'Escola de Salut Pública de Xile, juntament amb el meu amic Hugo Behm, degà d'aquesta Escola, i el nostre comú amic Gustavo Molina, molt proper al President Allèn. El que va intentar el govern UP va ser potenciar el sector públic, tal com el Servei Nacional de Salut, a costa del sector privat, al com se li va permetre la seva existència (continuant atenent a les classes més pudientes), però sense permetre-li (com encara ocorre a Espanya) que parasitara al sector públic (utilitzant el sector públic sense retribució dels costos d'aquesta utilització) i incentivant la dedicació a plena ocupació dels professionals sanitaris en el sector públic (la qual cosa va crear una enorme resistència dels Col·legis de Metges, controlats per la medicina privada).

En farmàcia, el govern va prohibir que es distribuïssin en les farmàcies xilenes productes que no haguessin estat autoritzats per les agències de control de qualitat (de fàrmacs) existents a Xile i en altres països (inclòs a EUA). El “dúmping farmacològic” (venda de productes, rebutjats als països rics, a països en vies de desenvolupament) és un fenomen generalitzat encara avui. Tals mesures van originar una enorme resistència de la indústria farmacèutica (que, segons va documentar el Congrés d'EUA, va ser la que va finançar el cop militar).

Com a Espanya, el cop militar era la resposta defensiva de les classes pudientes enfront de les demandes de les classes populars. I com també va ocórrer a Espanya, aquell cop era reflex del domini d'una classe profundament reaccionària, freturosa de qualsevol sensibilitat democràtica, enfront de l'expansió dels drets civils i laborals de les classes populars, aconseguida per mitjans democràtics. Les semblances del que va ocórrer a Xile amb el que va ocórrer a Espanya en 1936 eren enormes.

Quan el cop militar va tenir lloc, es va produir una enorme repressió. El meu amic Hugo Behm va estar detingut en un camp de concentració. Estant en aquest camp, i a proposta meva, l'Associació Nord-americana de Salut Pública, The American Public Health Association, que reunia a 100.000 professionals salubristas (experts en polítiques públiques encaminades a millorar el benestar i qualitat de vida dels ciutadans) d'Amèrica del Nord, li va nomenar President Honorari de la seva Associació.

Aquest esplèndid cas de solidaritat va ser fruit d'una aliança internacional dels quals lluitaven per aconseguir una millor salut i benestar social per als seus pobles. En realitat, la dictadura va ser particularment repressiva entre els grups professionals, contra aquests salubristas que, en la seva gran majoria, havien recolzat les reformes sanitàries del President Allèn i el seu govern. A Espanya, per cert, la repressió del cop militar va ser, entre els professionals, contra els mestres (com els meus pares) que havien recolzat i dut a terme les reformes educatives de la República espanyola.

Durant la dictadura xilena la sanitat i l'educació públiques van ser privatitzades, havent-se deteriorat d'una manera molt marcada la qualitat d'ambdues. En realitat, la deterioració de l'educació (i la seva carestia) van ser l'espurna que va motivar als estudiants a sortir al carrer en 2011, iniciant un moviment de protesta que, en afegir-se grans sectors de la classe treballadora, com els miners, es va convertir en un ampli moviment de rebel·lia enfront de les polítiques imposades per la dictadura i mantingudes durant el període de democràcia vigilada.

La seva extensió va ser tal (es calcula que un terç de la població adulta va participar en aquestes mobilitzacions, segons l'articulo de Roland Benedikter i Katja Siepmann “Xile: the Switzerland of the South?” en Challenge, Sept/Oct 2013, vol. 56, issue 5, pp 5-30, del com extrec la majoria de les dades utilitzades en aquest article) que va amenaçar a les estructures de poder financer i econòmic xilenes. Tals protestes eren ja l'expressió d'un gran empipament de les classes populars enfront d'aquell model econòmic-social impost per la dictadura i mantingut en el període democràtic, conseqüència d'una transició que (com l'espanyola) va deixar el poder econòmic i financer inalterado.

El model neoliberal de l'Escola de Chicago


Durant molts anys, el model xilè neoliberal generat per l'Escola d'Economia de la Universitat de Chicago, que va assessorar a la dictadura xilena, s'ha presentat com un gran èxit. El portaveu més ultradretà del capital financer nord-americà (el Wall Street Journal) ha estat un dels seus màxims promotors, havent indicat últimament en un editorial que el que necessita Egipte és una dictadura com la del General Pinochet. Les dades que constantment s'utilitzen a favor d'aquest suposat èxit del model Chicago són: un creixement elevat del seu PIB (un 6% per any), una baixa desocupació (un 7%), i un elevat grau d'inversió, tant estrangera com a domèstica. En reconeixement de tal “èxit”, Xile va ser el primer país de Llatinoamèrica acceptat en l'OCDE (el club dels països més rics del món).

El que no es diu en aquesta promoció del model xilè és que els salaris estan entre els més baixos (en relació al seu PIB per càpita) de l'OCDE, havent estat això causa (com a Espanya) d'un enorme creixement de l'endeutament de les famílies. En 2012, la taxa d'endeutament de les famílies era d'un 59% de tota la renda rebuda, amb uns dels interessos més elevats en els diners rebuts prestats. Segons una enquesta realitzada en 2012 pel Market Rescue Institute de la Universitat Catòlica de Xile, solament un 36% de xilens creia que podrien comprar-se una casa, a causa de la dificultat d'aconseguir crèdit a un interès raonable i que poguessin pagar-ho (citat en l'article de Benedikter i Siepmann).

Aquest enorme endeutament explica (com també ho explica a Espanya) l'enorme creixement del sector financer a Xile. Aquest creixement ha estat res menys que cinquanta vegades superior al creixement de l'economia real (l'economia que produeix béns i serveis). Avui el centre de poder (el mateix que a Espanya) és el capital financer, que també controla el finançament i gestió del limitat Estat del Benestar xilè (que inclou des de les pensions als serveis sanitaris i educatius, tots ells privatitzats).

La privatització massiva de la gran majoria d'activitats econòmiques i socials (punt central en el model xilè neoliberal) que es va fer, en teoria, per oferir major elecció de béns i serveis als ciutadans, ha facilitat previsiblement la creació de monopolis que han encarit el preu de molts dels béns i serveis proveïts pel sector privat. I això tant en el sector privat com en el públic. Així, una de les indústries més importants de Xile és la de producció de paper, resultat de la gran extensió de boscos existents al país. Doncs bé, malgrat la gran abundància de la matèria primera –fusta-, el cost del paper a Xile és major que en altres països d'Amèrica Llatina que no tenen la riquesa d'aquest recurs. I això és resultat del gran monopoli que existeix en aquesta activitat econòmica.

Resultat d'aquest enorme creixement del capital financer i de la monopolització del capital productiu, hem vist un enorme creixement de les rendes superiors procedents del capital, a costa d'un enorme descens de les rendes del treball (tal com ha ocorregut també a Espanya), sent Xile (com Espanya) un dels països amb majors desigualtats de renda de l'OCDE.

La predictible rebel·lió de les classes populars enfront del model neoliberal

Les mobilitzacions populars han estat una protesta enfront d'aquest model. Com bé indicava un eslògan del moviment, “Molt creixement: però no Desenvolupament”, indicant que el problema clau en l'economia xilena no és el creixement de la riquesa sinó la distribució dels recursos creats per tal creixement, així com el tipus de creixement. És obvi que aquest creixement ha afavorit (com a Espanya) a les rendes del capital a costa de les rendes del treball. I un altre eslògan de les manifestacions, “No al lucre”, expressa també una protesta cap al tipus de creixement i a la motivació (l'afany de lucre) que ho guia i dirigeix.

Naturalment que el govern democràticament triat, deposat pel cop a Xile, era diferent a l'existent a Espanya; que la dictadura establerta pel cop a Xile va ser diferent a l'existent a Espanya; i que el període anomenat democràtic que ho va seguir a Xile va ser diferent al que ha ocorregut a Espanya. Però, acceptant les diferències, el fet és que hi ha també moltes similituds en cadascun dels períodes històrics citats (d'aquí un aclariment constant al llarg de l'article subratllant que “el mateix ocorre a Espanya”).

I han estat aquestes similituds les que expliquen l'escassa visibilitat mediàtica a Espanya del 40 aniversari d'aquell cop militar a Xile. Excepte petits actes aquí i allà, no hi ha hagut cerimònies oficials, i això resultat que els establishments financers, econòmics, polítics i mediàtics espanyols (que tenen una consciència de classe molt desenvolupada) no vulguin ni sentir parlar d'aquelles semblances, doncs la denúncia del que va passar a Xile és també una denúncia del que ha passat a Espanya, denuncia que el establishment no vol que ocorri, doncs seria una denúncia d'aquest establishment també, tant dels seus orígens com del seu comportament. Així de clar.

Wert i Bauzá suspenen la inauguració del curs per por de les protestes contra la política feixista del PP

L'acte d'obertura del curs universitari 2013-2014 que anava a celebrar-se el dilluns a Saragossa, amb assistència del ministre contra l'Educació, José Ignacio Wert, s'ha suspès davant la "certitud" d'alteracions que poguessin desencadenar "incidents de major gravetat", informa la Universitat de Saragossa. Igualment el president del PP balear ha decidit amagar-se de la ciutadania, que li preparava una altra tanda d'esbroncades.

La Universitat de Saragossa indica en un comunicat que la decisió s'ha pres, prèvia comunicació al Ministeri d'Educació, Cultura i Esport, "davant la certitud d'alteracions en el mateix que poguessin desencadenar incidents de major gravetat".

Precisament ahir la consellera d'Educació i Cultura del Govern d'Aragó, Dolores Serrat, va manifestar que les protestes són "legítimes" sempre que siguin "respectuoses i no suposin un boicot a l'acte" i que esperava que Saragossa es comportés "com una ciutat respectuosa" davant la inauguració del curs universitari.

Bauzá i la consellera no s'atreveixen a inaugurar el curs universitari


El president José Ramón Bauzá havia d'inaugurar aquest migdia el nou curs acadèmic de la Universitat de les Illes Balears. Però finalment no hi anirà, ni tampoc no al consellera d'Educació, Joana Maria Camps, que havia de presidir a aquesta hora l'acte solemne.

Ahir al vespre assemblees de mestres i la Plataforma per la Defensa de la Universitat Pública van anunciar per a avui una 'via verda a la UIB' per portar les protestes contra el decret del Tractat Integrat de Llengües (TIL) i la defensa de l'educació pública fins a la porta del campus universitari.

La ciutadania es bolca amb la protesta dels professors a Balears


L'èxit de la vaga indefinida dels professors de l'ensenyament públic no universitària de Balears no es mesura solament a les aules. En els tres dies que porten d'aturs, els docents han aconseguit recaptar gairebé 40.000 euros, aportats pels ciutadans, per compensar la reducció de les seves nòmines a final de mes, a raó de 100 euros per dia d'atur. Una quantitat important que adona del suport social amb què explica la protesta, convocada contra les retallades pressupostàries i la imposició accelerada del trilinguisme a les aules per part del feixista i corrupte Bauzá.

CiU ha d'invertir 440.000 € en una obra per no perdre 800.000 €

L'Ajuntament de Girona ha iniciat la licitació per fer unes obres en un col·lector que han de servir per evitar perdre una subvenció europea d'uns 800.000 euros. Els treballs en aquesta canonada estan valorats en uns 440.000 euros i l'actuació s'haurà d'executar a Santa Eugènia (foto). L'objectiu és que la infraestructura tingui una utilitzat que serveixi de justificant als inspectors dels fons europeus.

El maig de fa quatre anys es van adjudicar les obres per fer un tram de col·lector que passava per sota la frontissa de Santa Eugènia, entre el passeig dels Països Catalans i el carrer Costabona. Es va adjudicar a l'empresa Obres i Canalitzacions Lloret SA (Obycall) per 1.030.496 euros més 164.879 euros en concepte d'IVA. Prop d'un vuitanta per cent d'aquest import es va fer gràcies a l'ajut europeu d'un fons Feder, segons ha apuntat el regidor d'Urbanisme de Girona, Carles Ribas. La infraestructura significava la continuació d'un col·lector que ja estava construït al tram del terme municipal de Salt resseguint l'avinguda Alfons Moré. L'obra havia de servir per alleugerir la xarxa actual d'aigües residuals ja que es preveia que en pocs anys estigués pràcticament al límit del col·lapase.

Un allargament descartat


Aquesta canonada s'havia d'allargar per connectar-la a la planta de Monfullà, la de Campdorà, fent-la passar per sota de les hortes de Santa Eugènia i del riu Ter, a una nova depuradora a l'altre costat de les hortes.

Aquesta perllongació però, depenia d'una inversió supramunicipal i el seu cost era molt elevat. Finalment, ni tan sols es va fer el projecte d'allargament perquè es va desistir de fer l'obra i el col·lector gironí va quedar sense connectar enlloc. Per tant la infraestructura ha quedat temporalment sense ús. Per no perdre el fons Feder s'haurà d'unir la canonada a la xarxa en un altre punt de Santa Eugènia. D'aquesta manera, el col·lector podrà funcionar amb normalitat. L'operació de connexió però, no és econòmica: suposarà una inversió estimada en 440.000 euros.

Una jutge argentina ordena la detenció de 4 torturadors del franquisme

Una jutge argentina, en una decisió sense precedents, ha emès aquest dimecres una ordre de crida i cerca contra quatre exmiembros de les forces de repressió del franquisme assassino, involucrats en delictes de repressió i tortures durant el franquisme. La resolució de 200 pàgines, demana la seva detenció per prendre'ls declaració indagatoria i inclou un exhort al Govern del PP, hereu del feixisme i protector d'assassins, per col·laborar en la seva localització de sobres coneguda doncs estan protegits pels feixistes governants, i el seu arrest.

Les ordres de detenció dictades per la jutge María Servini de Cobria a través d'Interpol afecten a Jesús Muñecas Aguilar, Celso Galván Abascal, José Ignacio Giralte i Juan Antonio González Pacheco, àlies "Billy el Nen", ha explicat l'advocat querellant Màxim Castex.

Una decisió sense precedents

Entre els arguments de la seva decisió, la jutge Servini de Cobria reprèn informes d'Amnistia Internacional sobre els crims del franquisme, el testimoniatge del exjuez espanyol Baltasar Garzón i les declaracions de les víctimes i dels seus familiars: "És una decisió sense precedents que obre una esperança a les víctimes", ha apuntat Castex, advocat querellant en la causa oberta a Buenos Aires en 2010 per "delictes de genocidi i/o lesa humanitat" comesos durant la Guerra Civil i la dictadura franquista, que abasta el període de juliol de 1936, quan es va produir l'aixecament militar, al 15 de juny de 1977.

Castex ha apuntat que després d'aquest primer pas, les víctimes esperen noves ordres de detenció d'alts funcionaris de la dictadura i magistrats. També per a l'advocat de la querella Pompeyo Ramos es tracta de "un pas de gegant" per a la causa, "una revolució per al món de la jurisprudència" similar a la qual es va produir quan l'Audiència Nacional espanyola va processar als dictadors Augusto Pinochet o Jorge Rafael Videla.

A la causa, oberta en 2010 per Servini de Cobria per delictes comesos durant el franquisme, es van sumar la passada setmana denuncies per robatori de bebès a Espanya. A més, està previst que una delegació espanyola integrada per dotze demandants en la causa, abrigallats per "una sèrie de suports institucionals", viatge a Buenos Aires per entrevistar-se amb la jutge el proper 20 de novembre.

Quatre criminals torturadors, en crida i cerca

Muñecas Aguilar, capità de la Guàrdia Civil, va ser condemnat a cinc anys per rebel·lió militar i expulsat del cos per la seva participació en el cop d'estat del 23-F de 1981.

Celso Galván Abascal, inspector de la brigada polític-social durant la dictadura franquista i escorta del dictador Francisco Franco, va ser absolt de l'assassinat de l'estudiant Enrique Ruano en 1969.

José Ignacio Giralte González, també membre de la Brigada Polític-Social, va ser comissari del Cos Nacional de Policia i el seu nom apareix en almenys quatre de les querelles presentades a Argentina associat a tortures a membres del moviment estudiantil.

González Pacheco, àlies Billy el Nen, que apareix fins a en 17 querelles del franquisme per delictes de tortures, va ser citat a declarar en els processos per l'assassinat dels advocats d'Atocha i en judicis relacionats amb grups paramilitars antiterroristes, així com condemnat per maltractaments, però es va beneficiar de la llei d'Amnistia de 1977.

La ciutadania es bolca amb la protesta dels professors a Balears

L'èxit de la vaga indefinida dels professors de l'ensenyament públic no universitària de Balears no es mesura solament a les aules. En els tres dies que porten d'aturs, els docents han aconseguit recaptar gairebé 40.000 euros, aportats pels ciutadans, per compensar la reducció de les seves nòmines a final de mes, a raó de 100 euros per dia d'atur. Una quantitat important que adona del suport social amb què explica la protesta, convocada contra les retallades pressupostàries i la imposició accelerada del trilinguisme a les aules per part del feixista i corrupte Bauzá.

El termòmetre de la simpatia de la societat civil ho marca el fluir constant d'ingressos en la “caixa de resistència” creada per l'Assemblea de Docents i representants sindicals. En els primers tres dies s'han recaptat més 39.461 euros, que serviran per ajudar a arribar a fi de mes als més de 5.000 professors en vaga. Si els diners dóna per més, "es compraran pancartes i megàfons" per a les marxes, que es pretenen massives, convocades pel 29 de setembre, segons Iñaki Aicart, portaveu dels asambleístas.

El compte d'aportacions de l'Assemblea de Docents està oberta en la caixa d'estalvis més petita de les quals queden a Espanya, que opta per l'estalvi ètic. Els vaguistes han confiat els dipòsits a la Caixa Colonya, de Pollença, creada en 1880 per Guillem Xifri de Colonya, pedagog liberal i anticaciquil, mort en 1908, lligat als inicis de la Institució Lliure de l'Ensenyament a Madrid. El sindicat nacionalista STEI i la plataforma Enllaçats van obrir altres dues col·lectes.

En bona part de les ciutats de Balears se celebren actes públics de solidaritat i protesta. A Menorca, un col·lectiu de pares manté una espera sense horari davant la seu d'Educació; en Santa Eulàlia d'Eivissa, la marea verda va omplir, amb més de 350 assistents, la plaça de la ciutat. Igual va succeir en desenes de localitats insulars. A Palma, aquest dimecres el registre de la conselleria d'Educació va quedar col·lapsat per pares i professors que lliuraven escrits de queixa i per exigir una negociació.

En moltes ciutats se celebren actes de solidaritat i protesta

“Faig vaga com a ciutadana i com a docent, per la meva escola, per la gent, no pel meu salari”, explica Maria Coloma Gelabert, una de les 17 professores del col·legi públic de Sant Jordi de Palma, que íntegrament han secundat les tres primeres jornades d'atur indefinit en l'educació pública i concertada a Balears. El centre practicava fins ara la immersió, "fèiem classes totalment en català" (també en anglès i castellà), sense cap conflicte en anys.

L'aplicació per la força del trilingüismo a les aules i la resposta del Govern al veto judicial al seu calendari ha obert ferides. L'equip directiu de l'escola de Sant Jordi va presentar la dimissió perquè la inspecció educativa els va imposar un tercer projecte lingüístic per 2013-2014, després de vetar i esmenar els dos anteriors que havien estat analitzats pel consell escolar -com és preceptiu- i la comissió pedagògica. “Per imperatiu legal assumim el nou projecte”, anota Maria Coloma Gelabert.

“Mai vaig pensar a hores d'ara de la vida haver de recuperar aquelles lluites de principis dels 80 per l'escola pública, gratuïta i en català”, comenta la mestra, de 55 anys i 30 d'experiència. No està sindicada, però forma part de l'Assemblea de Docents, que va sumar més de 4.500 signatures de professionals a favor de la vaga. Gelabert té un sou de 2.100 euros i afronta una hipoteca de 700 mensuals. “Aquest estiu no vaig ser de viatge [a Birmània], en previsió”.

El Govern balear de feixistes del PP ha cridat als pares perquè portin els seus fills als centres. La Conselleria no negociarà ni esmenarà decret ni la seva implantació, ni aixecarà les sancions a tres directors de Maó. El poder se sent legitimat per les urnes -on no el recolzaren ni el 30% dels fatxendes- i emparat per una llei franquista i feixista. Però fins a diferents alcaldes del PP demanden que es negociï la fi de la vaga el que vol dir que és Bauzá qui ja no té ni dignitat ni prestigi -esquitxat per corrupció i mentides a dojo- ni entre els seus. Aquest dimecres va parar un 70% dels treballadors, segons els seus representants, i el 17,3% segons el Govern; a Eivissa la vaga va ser seguida pel 80%, un 28% en el registre governamental

El Govern del feixista Bauzá no té intenció de fer marxa enrere


Aquest dijous, la marea verda de vaguistes, pares i alumnes mobilitzats acudirà a l'acte d'obertura del curs de la UIB (Universitat de les Illes Balears), esdeveniment al que no ha anunciat la seva presència oficial el president José Ramón Bauzá. Un grup de professors de la UIB ha creat un nucli de suport als seus col·legues de primària i secundària, favorable a la protesta i la negociació.

“Existeix capacitat de resistència i diàleg, encara que és difícil pels obstacles imposats”, afirma la professora de la UIB Margalida Capellà, que coordina el grup de complicitat. Aquest dijous a la nit, a Palma, els col·lectius de suport i els vaguistes volen fer acte de presència en la Nit de l’Art, la nit blanca de les galeries d'art, una festa social que omple els carrers.

La marea verda de docents envolta un Parlament feixista i inoperant


La marea verda dels professors adherits a la vaga indefinida de l'ensenyament ha arribat aquest dimarts a la Cambra autonòmica balear. El curs parlamentari comença avui, coincidint amb la segona jornada de l'aturada del sector, convocada pels docents en lluita i recolzada pels sindicats STEI, CCOO, UGT i ANPE.

Amargant titlla de 'represàlia política' el seu cessament

El cap de protocol de la Diputació de Girona, Josep Maria Amargant, ha demanat al jutjat contenciós administratiu que suspengui el decret i l'acord de ple que li treu les responsabilitats en matèria de comunicació. Amargant i el seu advocat Joaquim Oliva denuncien que el president, Joan Giraut, no ha actuat mogut per l'interès públic -com mana la llei-, sinó que ha decidit apartar el cap de Protocol de les seves funcions com a "represàlia política". "Entre un polític i un funcionari no hi ha d'haver una relació de confiança, sinó de professionalitat", va advertir Oliva que ressaltà que Giraut va "castigar" Amargant quan va "gosar criticar el partit que governa a la Diputació, Unió Democràtica de Catalunya".

El president de la Diputació de Girona, Joan Giraut, va signar el 28 de juny el decret que apartava Josep Maria Amargant de les seves atribucions com a cap de premsa. Amargant, que és funcionari de carrera, continua essent el responsable de protocol però per decisió de Giraut ha deixat de ser l'encarregat de les relacions amb els mitjans.

Mentrestant, la Diputació de Girona ha fitxat un nou càrrec de confiança per substituir el funcionari com a responsable de premsa. El ple de juliol va acordar -amb el vot a favor de l'equip de govern de CiU i les abstencions del PSC i ERC- substituir una plaça desocupada com a coordinador aeroportuari i transport aeri per la de nova creació com a cap de comunicació. Així, Giraut va designar el periodista Albert Vilar com a nou responsable de comunicació.

El cap de protocol va recorrer al jutjat contenciós administratiu per tombar la decisió de l'equip de govern de la Diputació de Girona. El seu advocat, Joaquim Oliva, va explicar que creuen que hi ha base per suspendre tant el decret de reorganització de l'Oficina de Protocol, Comunicació i Premsa com la decisió de cedir les responsabilitats en matèria de comunicació a Albert Vilar.

D'entrada, Amargant i Oliva van presentar un recurs a les dues decisions i van demanar al jutjat que les suspengui de forma cautelar, fins que hi hagi resolució judicial. Oliva va detallar que si no hi ha aquesta suspensió cautelar es pot produir un "dany irreparable" a Amargant, en cas que finalment els donessin la raó, perquè hauria estat mesos apartat de les seves responsabilitats sense que es pugui compensar de cap manera.
Properament hi haurà d'haver una vista per decidir si se suspèn de forma cautelar el decret i, segons Oliva, també podria afectar a l'organització actual de l'àrea de comunicació i a les responsabilitats que desenvolupa l'ara responsable de comunicació.

Si s'admet a tràmit el recurs, hauran de formular una demanda on exposaran tots els arguments pels quals creuen que la decisió presa per Giraut no "és il·legal". Tot i això, Oliva ja va exposar que un dels arguments que esgrimeixen és que el president de la Diputació de Girona no ha actuat guiat per l'interès públic, com exigeix la llei de la funció pública. "No s'ha fet perquè l'oficina de comunicació funcioni millor o perquè es busqui un professional que faci millor la feina que el senyor Amargant", va afirmar Oliva que apunta que la decisió de Giraut és "un acte de represàlia política".

El lletrat va recordar que el mateix president de la Diputació de Girona va explicar que apartava Amargant de les seves responsabilitats perquè li havia perdut la confiança. "No es tracta d'una relació de confiança perquè entre un polític i un funcionari hi ha d'haver una relació de professionalitat", va explicar Oliva que va recordar que Amargant és funcionari des que va aprovar les oposicions ?l'any 1997 i que no se'l pot apartar del càrrec per una decisió política.

L'advocat creu que el motiu real pel qual Giraut va apartar Amargant és que va "gosar" criticar el partit polític que ostenta el poder a la Diputació de Girona, Unió Democràtica de Catalunya. "És un acte de represàlia política perquè va tenir la gosadia de criticar UDC i va tenir la gosadia, com a president de la Junta de Personal, de presentar uns escrits denunciant la situació irregular d'una sèrie d'assessors que cobren un sou públic i no van a treballar", va argumentar Oliva que va avisar a l'equip de govern que s'abstinguérs de "fer qualsevol tipus de mobbing laboral" a Amargant arran de la presentació del contenciós.