dilluns, 27 de desembre de 2010

La Unió Catalana d'Hospitals: El lobby sanitari que privatitzarà la sanitat catalana

El president de la Unió Catalana d'Hospitals, que reuneix la patronal i el lobby sanitari català, Boi Ruiz, serà el conseller de Salut d'Artur Mas, i el d'ocupació i empresa serà un altre "independent", el professor de l'escola empresarial ultraliberal i depenent dels jesuites ESADE, Francesc Xavier Mena. Casualment, l'Unió d'Hospitals que dirigeix Boi Ruiz té signats varios convenis de col.laboració amb la "independent" escola d'empresaris. Boi Ruiz és President de l'Unió Catalana d'Hospitals i de la Fundació "missionera" H. R. Sant Camil. Segons la publicitat de "La Unió": "És l’organització empresarial sanitària i social majoritària i més antiga de Catalunya. Actualment en formen part quasi 100 institucions que defensen un model sanitari i social participat per la societat civil i sobre la base de l’autonomia de gestió, el comportament empresarial...".

Boi Ruiz va rebre la Placa de Sant Jordi de mans del president Montilla a l'abril passat (foto).

El nom de la Fundació de l'Hospital Residència Sant Camil ve donat per Sant Camil de Lellis, que va néixer l'any 1550 al poble italià de Bucchianico (Chieti), fundador de l'ordre religiosa católica dels 'Ministres dels malalts', coneguts com 'Camils'. Els Camils van arribar a Catalunya l'any 1648.

És a dir, gestió privada de la sanitat pública sobre criteris d'eficiència económica… i una mica de caritat a partir de les subvencions a hospitals privats i fundacions privades amb diners públics, que és la forma més legal i habitual d'estalviar-se de pagar impostos a Hisenda.

El Pla estratègi de La Unió i, des d'ara, de la conselleria

Aquest són els objectius de La Unió pel 2010-2015: "L’elaboració del Pla respon a la necessitat d’orientar les estratègies d’actuació als canvis d’entorn i noves tendències de futur perquè La Unió pugui mantenir la capacitat d’influència al servei de l’associat, la seva presència en el mercat, la seva sostenibilitat i el seu creixement de futur. Els canvis d’entorn, les noves tendències de futur i l’evolució de les entitats mateixes plantegen noves necessitats i justifiquen variacions en els interessos dels associats als quals La Unió ha de donar resposta".

Un procés participatiu, entre els que formen La Unió:

"L’elaboració del Pla Estratègic ha estat fruit de la dedicació de l’organització a tots els nivells. Més de 120 persones que formen La Unió van prendre partit a la primera jornada associativa que es va realitzar al Món Sant Benet, on es van tractar diferents aspectes del pla. Des del primer moment es va crear una comissió gestora del Pla Estratègic que ha actuat com a coordinadora i dinamitzadora del procés. Aquesta comissió ha elaborat la documentació interna que ha servit per debatre a la Comissió Permanent i la Junta Directiva".

Pla estratègic 2010-2015


"Missió: Interessos generals de les empreses associades, actuant en representació seva, amb l’objectiu de garantir els millors resultats en la prestació eficient i de qualitat dels serveis sanitaris i d’atenció a la dependència. Ho farà des del respecte per la diversitat del mercat i promovent la col·laboració entre els seus agents".

Línies estratègiques: "Aquestes defineixen els àmbits d’actuació que requeriran l’especial atenció de La Unió de cara al període 2010-2015 i són:
Posar en valor el que fan les empreses i entitats associades.
Reforçar el paper de La Unió en l’àmbit dels serveis socials i d’atenció a la dependència.
Fer visible l’atenció sanitària i a la dependència com un servei públic de mercat.
Impulsar el professionalisme com a eix de gestió dels centres.
Potenciar els elements identitaris com a factor de cohesió".

La Unió s’adherí al programa PARTNERS Públic-Privat d’ESADE al 2008

"Aquest programa pretén aportar coneixement i capacitació directiva al sector públic i a les empreses en el context de cooperació publicoprivada. Un 62% d’entitats de La Unió participa en projectes de col·laboració publicoprivada i un 95% veuen amb interès aquest tipus d’aliances, segons una enquesta realitzada per l’entitat", sense especificar a qui -dels associats- se li va preguntar què.

La Unió i ESADE han signat un conveni segons el qual La Unió es converteix en entitat col·laboradora del programa Partners públic-privat, que té com a objectius principals: Formar directius públics i privats de forma conjunta i interactiva; investigar i estudiar la cooperació publicoprivada i donar-ne a conèixer els avenços; afavorir trobades entre directius i institucions públiques i privades per fomentar un coneixement mutu.

OBSERVATORI UNIÓ-ESADE

La Unió, també l’any 2008, va prendre l’acord i va formalitzar la seva incorporació al Programa Partners d’ESADE amb la voluntat de compartir amb la resta de sectors de l’economia la realitat, reptes i oportunitats de la col.laboració publicoprivada.

El 2009, a iniciativa de La Unió, s’ha posat en marxa conjuntament amb ESADE l’Observatori de la Cooperació Públicoprivada en les Polítiques Sanitàries i Socials. L’Observatori, des de la plataforma ESADE, ens aporta rigor, metodologia, valor, objectivitat i, alhora, la plataforma de difusió necessària a la resta de sectors.

A l’abril de 2010, es va fer "la resolució de la convocatòria de casos de l’Observatori de la Cooperació Publicoprivada en les polítiques sanitàries i socials. El comitè va valorar molt positivament l’impacte de la convocatòria, que va aplegar un total de quinze propostes de participació que han generat un interès molt alt entre el jurat. La seva decisió s’ha basat el grau d’assoliment dels objectius públics de la cooperació i el seu caràcter innovador i creatiu així com en el grau de maduresa de la cooperació".

Els tres casos finalment seleccionats "es distingien per haver assolit un nivell de desenvolupament cooperatiu superior, possibilitant una anàlisi més acurada de les qüestions de lideratge, responsabilització, valoració i avaluació de les cooperacions publicoprivades, i una reflexió més completa entorn de les seves dinàmiques temporals i processuals".

Les tres propostes seleccionades per La Unió van estar les següents:

CRC MAR, S.A. (Empresa de capital mixta públic-privada): "Es tracta d’un cas en el que una empresa pública –l’Institut Municipal d’Assistència Sanitària de Barcelona (IMAS)-, decideix cooperar amb el sector privat –amb la CRC Corporació Sanitària S.A.- per tal de satisfer la seva necessitat inversora per a la renovació i desenvolupament tecnològic".

Fundació de Gestió Sanitària de l’Hospital de la Santa Creu i Sant Pau i Catering Arcasa: "En aquest cas, l’objectiu de la cooperació publicoprivada és dur a terme un projecte comú de planificació, disseny, construcció, equipament i posta en marxa de la cuina, l’explotació de les cafeteries i de les màquines de vending".

El projecte PREVIRNEC: "És un projecte liderat des de l’Institut Guttmann, i està constituït per una empresa del sector TICs (Informática y Comunicaciones Avanzadas – ICA), una empresa del sector de les telecomunicacions (Vodafone), diverses universitats de Barcelona (URV, UPF, UPC) i Madrid (UPM), i la Fundació Barcelona Digital. La inciativa s’emmarca dins del programa Avanza I+D+i (convocatòria 2008) i entre els seus objectius hi ha desenvolupar una plataforma de telerehabilitació cognitiva, desenvolupar un sistema de tractament de la informació recollida per generar coneixement, dissenyar un model d’aplicació clínica al Dany Cerebral Adquirit, i fomentar l’adaptació al deteriorament cognitiu d’altres naturaleses (demències, malalties mentals, desenvolupament cognitiu en nens, etc.").

Albiol s'enfronta a dues diputades del PP pel Projecte de llei de Joventut


La diputada d'Esquerra Unida i cap de llista per Castelló, Marina Albiol, s'enfronta a dues diputades del Partit Popular durant el debat per aprovar el Projecte de llei de la Joventut de la Comunitat Valenciana.

EUPV critica davant de Verónica Marcos i Yolanda García que el PP ha redactat aquest text "a soles, sense contar amb el Consell de la Joventut ni incorporar les reivindicacions dels joves".

En tot moment Marina va estar recolzada pels joves; pels xics i xiques que, des de la trona de Les Corts, denunciaven amb samarretes "el paripé que suposa aquesta llei sense cap contingut", en paraules d'Albiol.

La intervenció pertany a la sessió de Les Corts on s'aprovà la Llei (23 de desembre de 2010).

Gramepark en mans d'una corporació sota sospita

L'empresa municipal Gramepark ha tornat a mans de l'Ajuntament de Coloma de Gramenet, després de gairebé 13 mesos intervinguda judicialment per l'Oficina Antifrau de Catalunya (OAC) arran del cas Pretòria. La formalització de la nova situació de l'empresa es va fer dijous al ple, en què es va aprovar el nomenament dels nou consellers de l'ens públic. A diferència dels anteriors representants, que eren de perfil tècnic, els nous són tots regidors, excepte el gerent del consistori i la responsable de l'àrea econòmica, que també passen a ser consellers de Gramepark.

Segons el gerent, Fernando Hernández Baena, el fet que els membres del consell d'administració siguin regidors és “el model habitual i ordinari d'aquest tipus d'empreses”. “El que no era normal era que els consellers fossin tècnics, perquè és un tipus de personal que està limitat jeràrquicament en la pressa de decisions”, va dir ahir Baena.

Juntament amb el nomenament dels nous consellers, el ple també va aprovar la creació d'una comissió executiva, encapçalada per l'actual responsable dels serveis territorials, Esteve Serrano (PSC). La creació d'aquesta comissió, que ha estat una recomanació de l'administració judicial, pretén “reforçar el model de gestió de Gramepark” i permetre que l'Ajuntament faci seguiment de l'activitat de l'empresa.

L'alcaldessa, Núria Parlon (PSC), va assegurar ahir que la notícia és “molt positiva”, ja que demostra “una normalització en la situació de l'empresa”. Segons l'alcaldessa, financerament, Gramepark “està molt millor ara que fa un any. Estem desenvolupant el pla de negoci tal com es va aprovar”, va defensar. La renovació del consell d'administració es va aprovar amb els vots a favor del PSC i PP, el vot contrari d'ICV-EUiA i l'abstenció de CiU.

"Mantenir el caos generat a la corporació municipal"

Això passa pocs dies després que l'OAC publiqués que que entre el nou consistori de Núria Parlon: "Determinats membres de l'Ajuntament van minimitzar els fets que l'actuació judicial havia revelat i centraven els seus esforços a mantenir el caos generat des de la pròpia corporació municipal, donant la clara impressió alguns d'ells d'integrar una espècie de consell d'administració en l'ombra per regir els destins de la societat Gramepark, pretenent fer, o seguir fent, ús del personal de direcció de la societat per als seus fins".

A més, s'insisteix, les promocions es van realitzar següent "criteris de caire polític", i el resultat que "els recursos implicats eren superiors als ingressos rebuts per l'ajuntament". Així mateix, l'àrea de rehabilitació era una oficina amb plantilla sobredimensionada, plena d'amics i amigues dels regidors, per tramitar subvencions autonòmiques i europees.

Augmenta el forat de le caixes que ha d'omplir el FROB

Unnim està ultimant els detalls per cursar una petició al Fons de Reestructuració Ordenada Bancària (FROB) abans de finals d'any per donar resposta al pitjor escenari previst als tests d'estrès realitzats a l'estiu. La caixa, producte de la fusió de Caixa Sabadell, Terrassa i Manlleu, havia de demanar 270 milions segons els càlculs de les proves de fortalesa realitzades a tot Europa el juliol, però actualment la xifra és de gairebé la meitat, entre 100 i 150 milions d'euros, a causa del bon ritme de vendes i lloguers de la cartera immobiliària de la caixa.

Fonts d'Unnim han explicat a Europa Press que l'entitat manté contactes amb el Banc d'Espanya sobre la possibilitat de reforçar el seu capital recorrent de nou al FROB, tot i que encara no hi ha data ni quantia tancades.

El Banc d'Espanya va recomanar a les caixes que no van superar els test d'estrès que reforcessin la seva capitalització abans de final d'any per demostrar als mercats internacionals la solvència del sistema financer espanyol.

Segons fonts del sector, en les converses actuals els insta a recapitalitzar-se amb un volum suficient per donar confiança als mercats, fins i tot sol•licitant una xifra superior als seus necessitats actuals, i a fer-ho abans del nou test d'estrès de 2011.

Silenci a Catalunya Caixa

CatalunyaCaixa, la qual va fer un consell dimarts, continua sense pronunciar-se sobre una possible recapitalització. Segons els tests d'estrès d'estiu, necessitava 1.032 milions addicionals, però l'últim consell d'administració ordinari de l'any no va comentar aquest tema.

Sí va fer referència a la remuneració del nou president, Fernando Casado, que ha explicat que preveu percebre uns emoluments en línia amb els del seu antecessor, Narcís Serra, que sumaven uns 200.000 euros anuals incloses les dietes. Igual que Serra, Casado compaginarà la presidència de CatalunyaCaixa amb altres activitats compatibles.

Segons les dades de l'estiu, també requeririen més fons Banca Cívica (406 milions d'euros), CajaSur (208 milions d'euros) i Caja Duero i Caixa Espanya (127 milions d'euros), a afegir al que han rebut fins ara. Només a CajaSur, l'església va fer volar 852.200.000 euros.

El jutge de l'APC diu que han prescrit els deutes fiscals de Fabra...

La vergonya nacional persisteix, així com la incompetència calculada i feta a mida de la "justícia" espanyola: La secció segona del penal de l'Audiència Provincial de Castelló ha decidit de sobreseure una part de la causa oberta contra el president de la Diputació, Carlos Fabra, per suposats impagaments fiscals entre els anys 2000 i 2003. El jutge considera que no hi va haver cap acte que interrompés la prescripció d'aquests delictes i, per tant, que ja han prescrit.

D'aquesta manera, el jutge admet parcialment el recurs de queixa interposat per Fabra i la seva ex-muller, Maria Desamparados Fernández, contra la interlocutòria de 21 de juny de 2010 del jutjat número 1 de Nules, que determinava que les causes obertes contra ells per suborn, tràfic d'influències i delictes fiscals havien de continuar.

L'Audiència ha desestimat el recurs de Fabra en la part corresponent a suposades influències i suborns, de manera que aquesta part de la causa continua endavant.

Albiol: “Sembla que la justícia té dues vares de mesurar, una per a Fabra i un altra per a la resta”

La diputada autonòmica d'EUPV, Marina Albiol, considera indecent que Fabra quede lliure de molts dels càrrecs, simplement perquè els delictes han prescrit: “Això no es cap pobra d'innocència, estem parlant del President de la Diputació, si haguera sigut qualsevol altre ciutadà estaria jutjat fa anys”, afirma Albiol.

La diputada considera que açò és la demostració que a les nostres comarques “hi ha dues maneres d'aplicar la justícia, una implacable per al comú dels mortals, i una altra, lenta i inoperant per a Carlos Fabra”.

Albiol assegura que Carlos Fabra “en cap cas ha pogut demostrar la seua innocència, més bé tot el contrari, ja que mai ha pogut demostrar l’origen dels seus ingressos milionaris”, i afegeix que “açò no és una absolució, sinó una prescripció”.

La diputada d’EUPV assegura que “sobre el President de la Diputació sempre planejarà una ombra de dubte”, i afegeix, que la pròpia Audiència Provincial, “no discuteix que els suposats delictes s'hagen comés”.

Albiol considera molt greu que delictes de corrupció que afecten al màxim representant de la institució provincial queden impunes “el nostre sistema democràtic i judicial queden en evidència davant d’aquestes situacions”.

La representant d’Esquerra Unida considera que aquesta decisió de l’audiència és molt perillosa per a l'ordre democràtic. “Entre la ciutadania està calant la idea que els homes poderosos i influents com Fabra no han de rendir conters davant la justícia”.

Segon veredicte acusatori contra Khodorkovski i Lébedev

Un tribunal de Moscou va emetre ahir un veredicte acusatori contra Mikhaïl Khodorkovski i Plató Lébedev, ex caps de la petroliera Iukos i el grup financer Menatep acusats de robatori i blanqueig de capitals. La sentència indica a Khodorkovski i Lébedev com a caps d'un grup organitzat que cometia delictes en el sector petrolier de Rússia, encara que aixeca una part dels càrrecs que se'ls imputaven, per prescripció.

Tots dos inculpats ja compleixen una condemna de vuit anys de presó per frau i evasió, que prescriu el 2011. La sentència d'avui vol dir que la seva excarceració es posposa, encara que de moment no se sap per quant perquè la lectura del veredicte es prolongarà per bastant temps.

Els dos reus més famosos de Rússia van ser transportats en un cotxe blindat a la seu del Tribunal "Jamóvnicheski" on ha començat aquest matí la lectura del veredicte. S'havia d'haver iniciat dues setmanes abans però es va ajornar per raons desconegudes. Contràriament al que esperaven els advocats de Khodorkovski i Lébedev, així com nombrosos reporters que s'han congregat avui al jutjat, s'ha cancel.lat la transmissió de la lectura des de la sala del judici cap a l'espai reservat per a la premsa.

L'acusació sosté que Khodorkovski i Lébedev es van apropiar dels títols de la petroliera VNK i de més de 200 milions de tones del cru produït per diverses subsidiàries de Iukos, i després de tot això van blanquejar aquests ingressos criminals.

Cap dels dos es va declarar culpable d'aquests delictes. "Les meves conviccions valen més que la meva vida", va manifestar durant el procés Khodorkovski.

La seva advocada, Karina Moskalenko, ja va donar a entendre que la defensa planeja recórrer la sentència.

Tant el president de Rússia, Dmitri Medvédev, com el seu antecessor en el Kremlin i actual primer ministre, Vladímir Putin, van ser preguntats fa uns dies sobre la seva actitud pel que fa al cas Khodorkovski, el més sonat de la moderna Justícia russa.

El cap de l'Estat, que és jurista de professió, va recordar el passat divendres que ni el president ni altres funcionaris públics tenen dret a pronunciar-se sobre el cas abans de la sentència. Putin, que també havia estudiat Dret, va manifestar anteriorment el seu rebuig a l'alliberament de l'antic magnat petroler i va donar a entendre que la Justícia russa va ser molt liberal amb Khodorkovski, ja que l'ex financer Bernard Madoff va ser condemnat als EUA a 150 anys de presó per una estafa similar.

Igor Yúrgens, vicepresident de l'Associació russa d'industrials i empresaris i director de l'Institut de Desenvolupament Modern, va dir la vigília en una entrevista amb el diari Kommersant que el segon veredicte acusatori en el cas Khodorkovski podria "reforçar en la societat russa el pessimisme, la desconfiança en la viabilitat dels canvis i la hipocondria que ja es van convertir en la tònica nacional". La conseqüència més greu d'això serà la fugida de cervells, va advertir.

Deutsche Bank pagarà 553 milions $ de multa a EUA

El Deutsche Bank va infringir la Llei als Estats Units en ser utilitzat pels seus clients com un refugi fiscal, pel que ha acordat amb la fiscalia el pagament d'una multa de 553 milions de dòlars per tancar el cas, uns 422 milions d'euros. El banc alemany, un dels més grans del món, assegura en un comunicat que la indemnització no afectarà els seus futurs beneficis perquè ja té tots els diners reunits.

Aquest acord amb la Justícia se suma al que van pactar les autoritats nord-americanes i UBS. El banc suís va acordar pagar 780 milions de dòlars, 600 milions d'euros, per ocultar uns 20.000 milions de dòlars en actius dels seus clients al Servei d'Impostos Interns.

La indemnització que pagarà Deutsche Bank és la suma de les comissions que va ingressar dels seus clients, els impostos que aquests no van pagar i una multa de més de 149 milions de dòlars.

El refugi fiscal va operar entre 1996 i 2002, generant "milers de milions de dòlars" d'impostos no recaptats per les arques públiques, segons ha denunciat el mateix Govern.

A més de pagar la multa, Deutsche Bank ha accedit a ser supervisat per un control independent per garantir que els seus clients paguen els seus impostos.

Dues investigacions sobre l'origen de la fallida global

El fiscal general de Nova York, Andrew M. Cuomo, investiga sobre la possible relació delictiva que podria haver entre Ernst&Young, Goldman Sachs, Morgan Stanley, UBS, Citigroup, Crédit Suisse, Deutsche Bank, Crédit Agricole i Merrill Lynch -ara propietat del Bank of America-, i les agències de qualificació Standard&Poor's, Fitch Ratings i Moody's Investors Service. La Fiscalia vol determinar si els vuit grans bancs van condicionar d'alguna manera a les tres agències de qualificació perquè aquestes inflesin les seves qualificacions sobre títols hipotecaris.

El 21 de març de 2009, el gabinet de NY Murray, Frank & Sailer LLP va presentar una demanda col.lectiva, als Estats Units, al Tribunal de Districte Sud de Nova York, contra el Deutsche Bank AG ("DB" o la "Companyia"), algunes de les seves subsidiàries, alguns dels seus funcionaris i directors, i els seus asseguradors, en nom d'una classe de compradors o adquirents de valors fiduciaris preferents de Deutsche Bank Capital Funding Fiduciari IX, al 6.625% i 7,35% no acumulatius, de conformitat amb l'oferta pública de juliol i de conformitat amb l'oferta de novembre 2007, respectivament.

La demanda al.legà que els acusats van violar els articles 11, 12 i 15 de la Llei de Títols Valors de 1933, mitjançant l'emissió d'una declaració falsa i enganyosa de documents de registre, fullets comercials i altres. Aquests documents no donaven a conèixer els riscos reals, com que:

(A) La Companyia no va registrar correctament les provisions per a pèrdues de crèdit, els valors recolzats per hipoteques residencials, els préstecs de béns arrels comercials i l'exposició a les asseguradores monoline.

(B) Els controls interns del DB eren inadequats per evitar que es mal registressin les provisions per a pèrdues de crèdits, els valors recolzats per hipoteques residencials, els préstecs de béns arrels comercials i l'exposició de la Companyia a les asseguradores monoline.

(C) Els sistemes interns de gestió de riscos són insuficients per limitar l'exposició del DB a la cotització de crèdit, derivats de renda variable, i al comerç de drets patrimonials.

La companyia no va ser ben capitalitzada i, malgrat els milers de milions de dòlars recaptats en les ofertes, el Deutsche Bank hauria d'augmentar capital amb un addicional de 10.000 milions d'€ , per la venda d'accions de la Companyia al govern alemany.


"El PP valore el doble la vida dels diputats que la dels funcionaris"

El candidat d'EUPV a Les Corts Valencianes, Víctor Tormo, ha manifestat que és indignant que la Diputació de Castelló haja licitat un contracte d'assegurança de vida en el qual la prima a percebre pels diputats siga el doble que la prevista per als funcionaris.

El representant d'EUPV assenyala que la licitació de l'assegurança de vida destinada a diputats, escortes i funcionaris presenta diferències escandaloses: “Hem comprovat que la prima que rebria un diputat en cas de defunció o invalidesa absoluta i permanent supera els 60.000 euros, mentre que un funcionari només rebria 35.000 euros”.

A més, Víctor Tormo, assenyala que és incomprensible i sospitós que hi haja una sola persona que percebria més de 90.000 euros en cas de defunció o invalidesa absoluta i permanent, triplicant pràcticament la quantitat destinada a un funcionari. “Exigim saber els criteris que ha seguit el PP per a adjudicar les diferents primes als beneficiaris”.

El candidat exigeix al PP que done explicacions i aclarisca quals són els criteris que s'han utilitzat per a distribuir als beneficiaris entre les diferents quanties de primes. “Volem saber per què per al PP la vida d'un diputat val el doble que la d'un funcionari, i qui és l'afortunat que percebria el triple i per què”. Tormo ha exigit transparència i claredat en els contractes de la Diputació de Castelló. “La ciutadania té dret a saber en que es gasten els diners públics”.

La Diputació destinarà proporcionalment 5 vegades més diners al contracte de l'assegurança de vida dels diputats que al contracte destinat als 670 treballadors de la Diputació.

El candidat de la formació d'esquerres considera innecessària la contractació d'una assegurança de vida per als diputats de la corporació provincial. “En temps de crisi és una burla a la ciutadania”

EUPV planteja que els 180.000 euros destinats per a contractar l'assegurança de vida dels diputats es destinen a pal·liar alguna de les moltes carències que pateixen els municipis de la província.