dijous, 23 de maig de 2013

L'espionatge britànic va subornar militars de Franco per evitar que ajudés a Hitler

Documents secrets de la Segona Guerra Mundial que han estat ara desclassificats i que pertanyien al servei d'espionatge britànic MI6 han revelat molts detalls dels secrets del conflicte que eren desconeguts. Com per exemple, que el servei d'espionatge britànic va subornar a diversos generals espanyols propers a Franco perquè el dissuadissin d'entrar en la contesa europea del costat de Hitler.

Segons publica el diari britànic The Guardian, el MI6 va pagar l'equivalent a 200 milions de dòlars d'ara (235 milions d'euros) a militars propers a Franco per dissuadir-li que Espanya entrés en guerra. Els diners va ser lliurat a través d'un compte a Nova York d'un banc suís, afegeix el diari britànic.

Tot va començar al juny de 1940, nou mesos després que Hitler iniciés la seva invasió de Polònia. El llavors ambaixador britànic a Madrid, Samuel Hoare va demanar els diners "sense retard" al Foreign Office (Exteriors) britànic per iniciar les gestions.

"Que Espanya entri o no a la guerra depèn de la rapidesa de la nostra acció", va telegrafiar Samuel Hoare en un avís urgent al MI6. "La situació és crucial. No puc malgastar més temps a explicar la nostra posició en aquest assumpte".

Aquestes informacions, que ja havien estat esmentada per alguns historiadors espanyols, ara es mostren amb tots els detalls inèdits. Els lliuraments es feia "a través de l'empresari balear Joan March i un agent anglès a l'Ambaixada britànica a Madrid era l'intermediari", ha comentat l'historiador Jorge M. Reverte.

Una altra d'aquestes comunicacions ara desclasificas també revelen els contactes d'agents britànics amb republicans i guerrillers espanyols per animar-los a aixecar-se en el cas que Espanya enviés tropes en suport a les alemanyes. "Per favor, crema aquesta carta quan l'hagis llegit", acabaven el missatge.

La intel·ligència alemanya preveu la victòria de Síria per a fins de 2013

El BND, sigles del Bundesnachrichtendienst o servei d'intel·ligència exterior d'Alemanya, ha revisat radicalment la seva estimació sobre la situació del conflicte a Síria i vaticina per a aquest mateix 2013 la victòria d'Al-Assad sobre el terrorisme de l'OTAN i el Consell de Cooperació del Golf, segons ha revelat Spiegel Online.

Basant-se en declaracions d'oficials superiors que havien desertat de les forces armades sirianes, el BND predeia, fins ara, la ràpida caiguda del govern del president Baixar al-Assad. Però en aquest moment s'estima que l'actual govern sirià obtindrà definitivament la victòria abans que acabi l'any 2013.

El BND assenyala en la seva estimació que l'Exèrcit Àrab Sirià ha aconseguit garantir la seguretat de les seves línies de proveïment i tallar les dels mercenaris, jihadistes massivament estrangers recolzats per l'OTAN i el Consell de Cooperació del Golf.

L'alliberament de la ciutat de Qusser per l'Exèrcit Àrab Sirià serà el preludi de la reconquesta de tota la regió d'Homs i marcaria la fi definitiva dels projectes de divisió del territori sirià, amb excepció d'una possible zona kurda.

La policia britànica coneixia els assassins del soldat

Ja havien estat investigats. A més, les autoritats van identificar com Lee Rigby (foto de noces) la víctima de l'atac ocorregut a Woolwich, a la zona sud de Londres. Lee Rigby era pare d'un nen de dos anys i havia estat desplegat a l'Afganistan. Pertanyia al segon batalló dels fusellers reals. Els atacants primer el van atropellar i després haurien intentat decapitar-lo al mig del carrer. "Aquest soldat britànic representa l'ull per ull, dent per dent". Dos nous detinguts.

Des de 2006 Lee Rigby era membre de les Forces Armades del Regne Unit i tenia 25 anys. Així ho va informar el Ministeri de Defensa la tarda el dijous, en identificar la víctima de l'atac perpetrat la tarda de dimecres al barri de Woolwich, a Londres, on Lee va ser atropellat i després apunyalat per dos individus.

La BBC va informar que un dels sospitosos d'haver assassinat el militar és un ciutadà britànic d'origen nigerià, identificat com Michael Adebolajo, de 28 anys, que va créixer en una família cristiana i es va convertir a l'Islam el 2001. Ell és qui apareix en el vídeo amb dos ganivets a les ensangonades mans. Tant Adebolajo com el seu acompanyant, el nom no es coneix fins ara, havien estat investigats abans per la policia.

Fonts citades per BBC assegurar que fins i tot un d'ells va ser interceptat per la policia fa alguns anys, quan intentava abandonar el país, i els seus noms estaven en diverses investigacions sobre possibles membres de cèl·lules terroristes. Aquest dijous, la policia va registrar la casa de la família de Adebolajo, situada a l'Est del país, a la ciutat de Lincoln, i hauria interrogat a alguns parents. Tots dos atacants segueixen en hospitals, sota forta custòdia.

"Volem començar una guerra"


Lee Rigby era pare d'un nen de dos anys i havia estat desplegat a l'Afganistan. Pertanyia al segon batalló dels fusellers reals. Els atacants primer el van atropellar i després haurien intentat decapitar al mig del carrer. Des d'un començament, i pel fet que durant l'assalt s'havia cridat a favor dels musulmans, es va pensar en un atac terrorista.

Una de les protagonistes de la jornada va ser Ingrid Loyau-Kennett, qui viatjava en bus quan va presenciar l'escena. Es va baixar i va certificar que el soldat ja no tenia pols. Llavors un dels atacants se li va acostar i li va dir que l'havia matat "perquè ell va matar a musulmans en països musulmans, estic fart que la gent mati musulmans a l'Iraq i l'Afganistan".

El subjecte ha afegit que "volem començar una guerra aquesta mateixa nit". L'altre sospitós, mentre, deia davant un transeünt que ho gravava que "vam jurar pel totpoderós Al·là que mai deixarem de lluitar contra vosaltres. L'única raó per la qual fem això és perquè hi ha musulmans que moren cada dia. Aquest soldat britànic representa l'ull per ull, dent per dent".

Dos nous detinguts


Quatre persones, incloses els dos suposats agressors, han estat detingudes en relació amb l'assassinat aquest dimecres d'un soldat al mig del carrer a Londres, segons Scotland Yard.

A més dels dos atacants, de 22 i 28 anys, que es troben hospitalitzats després de resultar ferits ahir, han estat arrestats un home i una dona, tots dos de 29 anys.

Els dos nous detinguts estan sent interrogats en una comissaria al sud de Londres com a sospitosos de conspirar per cometre un assassinat, ha informat avui la Policia Metropolitana londinenca.

"Volem començar una guerra a Londres aquesta nit"


Ingrid Loyau-Kennett, de 48 anys, es trobava en Woolwich, al sud de Londres, quan dos extremistes islàmics van apunyalar fins a la mort a un soldat. La dona, mare de dos fills, va mantenir la calma i va entaular una conversa amb els suposats terroristes, que encara estaven armats i amb les mans plenes de sang, en una imatge que ha donat la volta al món: "Li vaig preguntar per què ho havia fet. Em va dir que el va matar perquè era un soldat britànic que matava dones i nens musulmans a l'Iraq i l'Afganistan" (dpa).

El Parlament de Catalunya prohibeix “de forma immediata” el sometent a petició d’ICV-EUiA

El Parlament de Catalunya ha aprovat avui, amb el vot favorable d’ICV-EUiA, CiU, ERC, PSC, C’S i la CUP la prohibició “immediata” del sometent. “El Parlament insta al Govern a prohibir de forma immediata els anomenats sometents, incrementant la presencia del cos de mossos d’esquadra a les zones rurals que pateixen robatoris, en aplicació del principi de que és a al Generalitat i no als particulars a qui correspon el manteniment de la seguretat”, diu textualment l’esmena presentada per ICV-EUiA a una moció de seguretat que s’ha debatut i votat en el ple d’avui.

L’encarregat de defensar l’esmena per part del grup d’ICV-EUiA ha estat el diputat i portaveu a la comissió d’interior, Jaume Bosch que ha posat de manifest que la prohibició dels sometents és una vella reivindicació del grup ecosocialista per una problemàtica que afecta a les zones rurals, i en especial a comarques de Lleida. “És una excel·lent noticia que s’aprovi l’esmena”, ha dit Bosch que ha recordat que just fa un any ICV-EUiA presentava una proposta similar a la que avui ha aprovat el Parlament i es titllava el seu grup “d’urbanites que desconeixen la realitat a les zones rurals”.

“Però la prohibició dels sometents beneficiarà primer de tot als pagesos que estan fent una tasca que no els hi pertoca, i als mossos d’esquadra que veuran reconegut el principi que és la policia qui ha de vetllar per la seguretat, i no els veïns o els pagesos”, ha conclòs Bosch.

Dos atemptats amb cotxes bomba causen 23 morts a Níger

Dos atemptats amb cotxes bomba han sacsejat aquest dijous la instal·lació nuclear del gegant francès Areva i una base militar al nord de Níger. En el primer atemptat, a la base militar de Agade, almenys 23 persones han perdut la vida, entre elles 18 militars, una civil i quatre assaltants.

"Hi ha hagut una explosió a la base militar d'Agadez (...) Ha esclatat un cotxe bomba" ha declarat el ministre nigerí de Defensa, Mahamadu Karidjo.

En el segon atemptat, un cotxe carregat d'explosius va ser detonat a la planta francesa a la ciutat industrial d'Arlit. Segons un comunicat de la companyia energètica en l'atac contra aquesta empresa minera, almenys 13 persones han resultats ferides.

Aquests atemptats amb cotxe bomba són els primers atacs d'aquest tipus a Níger des que el país africà va ajudar a França en la seva guerra contra el Mali, llançada l'11 de gener de 2013.

En llibertat amb càrrecs els fotoperiodistes detinguts a Madrid

Entorn a les 16:20 d'aquest dijous han sortit en llibertat amb càrrecs els fotoperiodistes Raúl Capin i Adolfo Luján, detinguts dimecres en els seus domicilis per les forces de Cristina Cifuentes (PP). Tots dos són professionals de la comunicació que durant els últims anys han desenvolupat el seu treball fotografiant les mobilitzacions que han tingut lloc a la ciutat de Madrid i que, en moltes ocasions, han acabat en càrregues policials injustificades i situacions de violència repressiva del PP que ells han fet públiques.

I els seus càmeres han captat moltes de les escenes més impactants. Ara, la policia els acusa d'atemptat contra l'autoritat i desordres públics durant les mobilitzacions del 23-F i del 25-A, ambdues davant del Congrés dels Diputats.

"Van venir a la meva casa diversos agents, un encaputxat, em van emmanillar i em van treure de casa a empentes. Van accedir a deixar-me canviar-me de roba, perquè anava en pijama. Em van portar a la Brigada d'Informació de Moratalaz. Allà vaig estar prop d'una hora en una sala assegut contra una paret amb els grillons posats, que es van negar a afluixar quan vaig dir que em feien mal, i en tot moment em feien comentaris com 'el carrer se't dóna bé' o 't'agrada pegar policies'. Després em van dir que els càrrecs eren desordres públics i atemptat contra l'autoritat "ha relatat Capin a la seva sortida dels calabossos dels jutjats de Plaza Castilla després d'haver prestat declaració davant el jutge.

A continuació, Luján ha relatat una versió molt similar: "Estava a la porta de casa i van venir diversos agents encaputxats per aturar-me. Tota l'estona ens han preguntat per les fotos que fem, la seva obsessió era en tot moment les fotos, no els fets dels que ens acusen. Com no poden posar que és per fer fotos, s'han inventat unes acusacions totalment falses".

A Luján, també li han carregat el delicte de calúmnies contra els òrgans públics, recollit en l'article 504 del Codi Penal, per utilitzar les xarxes socials "per acusar els agents de paisà 'escalfar' les manifestacions i iniciar els incidents, tirant ampolles als antiavalots", segons fonts policials recollides per EP. Referent a això, el fotoperiodista assegura que ell el que va fer va ser penjar una foto en què apareixien diversos policies de paisà detenint manifestants i afirmava que moments abans aquests agents havien estat participant en actes violents. "Ara és quan sabem que tenim la raó" assegurava acabat de sortir dels calabossos.

"Són uns fets lamentables, ja que el normal si haguessin comès algun delicte és que se'ls hagués citat a la comissaria o al jutjat. Tanmateix, els ha detingut policies encaputxats en els seus domicilis", ha sentenciat Rafael Mayoral, el lletrat de Capin. A més, ha recordat que un dia abans de les detencions, el dimarts 21, al Parlament Europeu el PP va votar en contra d'una resolució que demana garantir la llibertat de premsa i la independència del treball dels periodistes. Malgrat l'vot contrari de la majoria d'eurodiputats conservadors espanyols, l'informe va ser aprovat per aclaparadora majoria a Brussel·les.

El PP deté al 'fotògraf del 15-M' i Mundo Obrero per "desordres i desacatament a l'autoritat"


La Policia Nacional ha detingut aquest dimecres al fotògraf de premsa Raúl Capin (foto) per "desordres públics i desacatament a l'autoritat" durant la manifestació del 23 de febrer passat de les Marees ciutadanes, segons han informat fonts policials, junt amb un amic i col·laborador seu. A les xarxes socials els seus companys han difós el hastagh #RaúlLibertad per protestar davant aquesta nova actuació repressiva de la feixista Cifuentes.

Una unitat dels Mossos, imputada en dos casos per l'ús de pilotes de goma

Vint mossos de la unitat relacionada amb el cas d'Ester Quintana, que va perdre un ull després de la manifestació del 14-N a Barcelona, ​​han estat imputats per un incident similar a la vaga general del 29 de març de 2012, en què un jove denuncia haver perdut la melsa per una pilota de goma.

Segons han informat avui fonts judicials, a la unitat Dragó 40 pertanyen els agents-escopeteros i comandaments policials-que han estat imputats per un jutge de Barcelona per les ferides causades al jove, que assegura ser ferit en la melsa per una pilota de goma quan creuava el centre de la ciutat, al final de la manifestació per la vaga general del 29 de març de l'any passat.

Onze d'aquests vint antiavalots imputats -un subinspector de la Dragó 40 i la resta de comandaments de les diferents furgonetes que van actuar a la zona- han declarat avui davant el titular del jutjat d'instrucció número 24 de Barcelona, ​​que és el que investiga l'incident ocorregut el 29 de març de 2012.

Demà, ho faran els altres onze agents imputats, tots ells escopeteros de les nou furgonetes de la unitat Dragó 40 que van estar desplegades a la zona situada entre la Gran Via i el carrer Balmes de Barcelona, ​​on el denunciant assegura que va rebre l'impacte d'una pilota goma que va obligar a extirpar-li la melsa.

La unitat que va actuar en aquesta zona és la mateixa que ho va fer en els voltants de lloc en què Esther Quintana assegura que va rebre l'impacte d'una pilota de goma que li va segar el nervi òptic, quan es retirava pacíficament de la manifestació per la vaga general del passat 14N.

Els agents que avui han declarat han admès que es va autoritzar als escopeters a disparar pilotes de goma a la zona, després de rebre el permís corresponent del director general de la policia, però que només es van usar aquests artefactes d'acord amb els protocols i en moments de greus aldarulls.

Els imputats, però, no han donat detalls sobre els incidents que, segons la seva versió, els haurien obligat a usar pilotes de goma per dispersar esvalotadors, al·legant que no recordaven la situació concreta.

Per aquest motiu, el jutge ha ordenat reproduir davant dels imputats diversos enregistraments -que el denunciant ha aportat al jutjat després copiar de Youtube- que mostren l'actuació dels antiavalots poc després de les 21.00 hores a la zona on va ocórrer l'incident.

Els mossos imputats no s'han reconegut en aquestes imatges i s'han limitat assenyalar que, per l'enregistrament, els era impossible concretar si el que els agents actuants disparaven eren pilotes de goma o només descàrregues sense munició.

Fonts judicials han apuntat que de les imatges aportades a la causa no es dedueix l'existència d'incidents en el moment dels fets, una qüestió que resulta clau per esbrinar si el tret de pilotes de goma va ser una actuació desproporcionada i, per tant, amb responsabilitat penal.

El jutge instructor ha citat a declarar els vint escopeteros i comandaments que integraven les nou furgonetes antiavalots desplegades a la zona, tot i que les sospites se centren especialment en dues d'elles, que van ser les més properes al punt on va ocórrer l'incident.

Aquesta investigació judicial intenta aclarir l'actuació de la Dragó 40, un de la desena de unitats antiavalots que operen a Barcelona i que, pel cas d'Esther Quintana, ha comportat la imputació d'un subinspector i un escopeter.

L'esquerra formarà govern a Bulgària

El Partit Socialista -una aliança d'esquerres que inclou els Partits Comunistes-, el segon més votat en les últimes eleccions a Bulgària amb un 27% front el 33% del partit neoliberal al govern, ha rebut avui l'encàrrec de formar un nou govern després que el vencedor dels comicis, el GERB, de Boiko Borissov, renunciés a fer-ho.

L'encàrrec del president va recaure en l'expert financer Plamen Oresharski, sense adscripció a un partit, però nominat pels socialistes com el seu candidat al lloc de cap de govern. Oresharski va ser entre 2005 i 2009 ministre de Finances en un govern de majoria socialista.

Impugnació dels comicis

L'exprimer ministre búlgar Boiko Borissov, del partit GERB, va guanyar les eleccions del 12 de maig però no va obtenir la majoria absoluta, i va renunciar ahir a la formació d'un nou govern.

"Tornaré (...) l'encàrrec (per a la formació de govern) per estalviar temps i que el rebi el pròxim partit", ha assegurat aquest dimecres. El conservador GERB qüestiona la legitimitat dels comicis anticipats de fa deu dies i va presentar una queixa formal. El partit va presentar davant el Tribunal Constitucional a Sofia la comanda d'anul·lació de les eleccions amb l'argument que hi va haver "greus violacions" a la llei electoral. El dia previ als comicis van confiscar 350.000 paperetes il·legals d'una impremta a més de denúncies de compra de vots pel partit de l'oligarquia. Va ser llavors l'oposició la que va acusar els neoliberals del GERB de cometre frau electoral.

Partit Comunista Búlgar

El Partit Comunista Búlgar va ser un partit polític búlgar d'ideologia marxista-leninista que va governar la República Popular de Bulgària en caràcter de partit únic entre 1946 i 1990, quan es constituí com a Partit Socialista Búlgar. Des de 1954 fins a 1989, el partit va ser dirigit per Todor Zhivkov, un gran defensor de la Unió Soviètica que va mantenir estretes relacions amb aquest país durant el mandat de Leonid Brezhnev. El seu govern va portar a una relativa estabilitat política i un augment en els nivells de vida.

En el marc de les Revolucions de 1989, Zhivkov va presentar la seva dimissió, sent reemplaçat per Petar Mladenov. El partit va adoptar una posició reformista, abandonant el marxisme leninisme el 1990 i van canviar de nom com a Partit Socialista Búlgar.

El Partit Comunista de Bulgària


El Partit Comunista de Bulgària (Komunisticeska Partija na Balgarija) és un partit polític comunista de Bulgària. El partit va ser fundat el 1996 com a Partit Comunista, marxista-leninista.

Forma part de la Coalició per Bulgària, una aliança liderada pel Partit Socialista Búlgar. Aquesta coalició va obtenir en les eleccions de 2001 el 17,1% dels vots i 48 de les 240 banques en l'Assemblea Nacional. A les eleccions legislatives realitzades el 25 de juny de 2005, la coalició va passar a ser recolzada pel 33,98% de l'electorat, i va arribar als 82 escons parlamentaris. En les últimes ha arribat al 27'07%

En les primeres eleccions per al Parlament Europeu celebrades a Bulgària, l'any 2007, el Partit Comunista de Bulgària va obtenir en solitari el 0,98% del vot popular.

Partit Socialista Búlgar

El Partit Socialista Búlgar (en búlgar: Българска социалистическа партия), és un partit polític de Bulgària, successor del Partit Comunista Búlgar. Va ser format en 1990, en la Bulgària postcomunista, a continuació de la decisió d'aquest partit d'abandonar el marxisme-leninisme. El PSB és membre de la Internacional Socialista i és presidit per Sergey Stanishev. El partit té la seva base de poder a les tradicionalment socialistes àrees rurals.

En les eleccions parlamentàries de 2001, va formar part de l'aliança Coalició per Bulgària, que va obtenir 48 de les 240 banques de l'Assemblea Nacional (Narodno Sabranie), havent rebut l'adhesió del 17,1% del vot popular. L'actual president búlgar, Georgi Purvanov, és membre i ex-president del partit. En les eleccions legislatives, celebrades el 25 de juny de 2005, la coalició va obtenir el 33,98% dels vots i 82 escons parlamentaris.

El PP aprova una llei del lloguer amb desnonament a la carta

El PP ha aprovat aquest dijous de forma definitiva el projecte de llei de mesures de flexibilització i foment del mercat del lloguer d'habitatges amb els vots de PP, UPN i FAC i el 'no' rotund de la resta de grups, que han expressat el seu rebuig al projecte i als canvis introduïts al Senat. El termini per al desnonament es redueix a 10 dies i es deslliga l'actualització de renda a l'IPC, el que deixa als inquilins completament indefensos.

En les esmenes del Senat, es intrudujo una per a mantenir les actuals ajudes de la Renda Bàsica d'Emancipació per als joves només fins que siguin afectives les noves línies d'ajuts del Pla Estatal de Foment del Lloguer d'habitatges per al període 2013-2016, aprovat en Consell de Ministres el passat mes d'abril.

A més, només es mantenen les ajudes de subsidiació de préstecs convinguts que es percebien i aquelles que, amb anterioritat a 15 de juliol de 2012, comptaran amb la conformitat expressa del Ministeri de Foment, sempre que es formalitzi per beneficiari en el termini màxim de dos mesos des de l'entrada en vigor d'aquesta Llei

En conseqüència, se suprimiran i quedaran sense efectes la resta d'ajuts de subsidiació al préstec reconegudes dins del marc dels plans estatals d'habitatge.

El termini per al desnonament es redueix a 10 dies i es deslliga actualització de renda a l'IPC


La llei recull també altres mesures, com que l'actualització de la renda no hagi d'estar lligada a l'IPC. El projecte de llei, que va ser aprovat pel Consell de Ministres el passat mes d'agost, redueix a deu dies el termini de desnonament davant impagaments del lloguer si el llogater no presenta al·legacions davant el jutge.

A més es flexibilitzen la durada dels contractes: el termini de pròrroga obligatòria es redueix de cinc a tres anys i el de pròrroga tàcita de tres a un. D'altra banda, i amb independència de la durada del contracte, l'inquilí podrà desistir del mateix sempre que ho comuniqui amb un mes d'antelació.

També es garanteix que el propietari pugui recuperar el seu habitatge, sense necessitat que estigui previst en el contracte d'arrendament ni hagin transcorregut cinc anys des de la seva signatura, sempre que la necessiti per a si, els seus familiars en primer grau o el seu cònjuge després del divorci o nul·litat matrimonial.

Registre d'inquilins morosos


Durant el seu pas pel Congrés, el PP va incorporar algunes modificacions substancials, com la creació d'un registre on figurin els inquilins condemnats en ferm -judicialment en un desnonament o per la via del laude arbitral- per impagament de la renda del lloguer, perquè puguin ser coneguts per altres arrendadors.

A més, es va incloure l'obligació del propietari de l'habitatge d'informar als inquilins en cas de voler vendre el pis, i també se li autoritza a disposar de l'habitatge en cas de necessitar-la per si mateix o per algun familiar, avisant l'inquilí amb almenys dos mesos d'antelació.

D'altra banda, es va autoritzar als arrendataris a realitzar obres d'adequació de l'habitatge a un discapacitat, sempre que es notifiquin aquests canvis i es reposi l'habitatge al terme del contracte a l'estat anterior.

S'han retirat amb nocturnitat i traïdoria els ajuts a l'habitatge social


Des del PSOE han subratllat que es tracta d'un projecte anti-inquilins que beneficiarà els que tenen molt i perjudicarà els més pobres. Un altre dels punts criticats ha estat el de posar data de caducitat a la renda bàsica d'emancipació, el que per als socialistes, és un exemple d'inseguretat jurídica que condemna els joves a "fugir".

CiU ha estat particularment bel·ligerant i el seu portaveu adjunt, Pere Macias, ha convidat a la resta de grups a presentar un recurs conjunt davant el TC pel caràcter retroactiu de la mesura, que crearà inseguretat jurídica. CiU i PNB també han lamentat que es retiren amb "nocturnitat i traïdoria" les ajudes a l'habitatge social i es tracti d'una llei "poc ambiciosa".

Des de les files de l'Esquerra Plural, la diputada Ascensió de las Heras ha lamentat que es busqui "afavorir de manera descarada els interessos dels sectors financer i immobiliari a costa de no fer cas dels escassos drets dels inquilins".

Denuncien una estafa de tres milions en una casa per a Sandro Rosell

L'advocat del president del FC Barcelona, Manuel Guillén, està citat per comparèixer en qualitat d'imputat davant del Jutjat d'Instrucció número 1 de la Bisbal d’Empordà per una presumpta estafa de tres milions d'euros en la compra d'una mansió de Cassà de Pelràs. L'esmentada casa va ser venuda d'immediat al president del Barça, Sandro Rosell, per 900.000 euros, una quarta part del seu valor de taxació.

Segons la querella interposada per l'entitat Tompli S.L., el 24 d'octubre de 2002 va subscriure un préstec hipotecari amb Caixa Catalunya. L'impagament es garantia amb la finca situada a Cassà de Pelràs, al terme municipal de Corçà.

Davant la situació de diversos impagats de la quota hipotecària, la propietat va contactar amb Manuel Guillén, que va actuar en qualitat d'assessor financer. D'acord amb la querella, aquest els va garantir «una sortida airosa a la seva situació a canvi dels corresponents honoraris».

El 25 de febrer de 2009 la propietària va subscriure un contracte de compravenda. Segons la denúncia, Guillén va subscriure l'esmentat contracte «fingint un fals propòsit de complir amb la seva part». D'acord amb la querella, l'advocat pretenia «únicament fer seva la finca objecte d'execució».

La querella fa constar que, d’esesquenes a la propietat, l'advocat va arribar a un acord unilateral pel qual es va lliurar la finca a un tercer –Sandro Rosell–, al qual se li adjudicaria posteriorment. El preu al qual el president del FC Barcelona va comprar la casa de Cassà de Pelràs va ser de 900.000 euros. En canvi, la taxació situava el seu valor en gairebé quatre milions d'euros. La querellant considera que Guillén, en primera instància, va obtenir la propietat després d'abonar tan sols una part del primer préstec de la finca.

13 hectàrees de finca

La propietària de la finca de Corçà, d'una extensió de 13 hectàrees, sosté que els acords subscrits amb Manuel Guillén se cenyien solsament a un refinançament. Al cap de poc temps de ser adquirida per Guillén, la casa va ser venuda a Sandro Rosell.

En els últims mesos, la mansió de Cassà de Pelràs s'ha fet àmpliament coneguda. La cúpula directiva del FC Barcelona, amb Sandro Rosell al capdvant, s'ha reunit en aquesta propietat.

Primera expropiació d'un habitatge a un banc per la Junta d'Andalusia

La Junta d'Andalusia ha publicat al seu Butlletí Oficial l’anunci del primer expedient d'expropiació d'ús d'un habitatge en aplicació del Decret Llei 6/2013 de mesures per assegurar el compliment social de l'habitatge. L'habitatge afectat està ubicat a Huelva. La seva propietària va sol·licitar al govern andalús acollir-se a aquest Decret llei per la seva "especial situació d'emergència social" i després de rebre una ordre de desnonament en no poder fer front al pagament de la hipoteca.

L'anunci, amb el qual s'inicia el tràmit administratiu, recorda que es realitzarà "una expropiació forçosa" al banc "de l'ús de l'habitatge per un termini màxim de tres anys". Aquest és el primer cas d'aplicació del decret andalús per "garantir la cobertura de necessitat d'habitatges". Per això, els beneficiaris han de tenir ingressos inferiors a 542 euros, entre altres condicionants econòmics.

El Decret Llei 6/2013 va ser aprovat el passat mes d'abril pel govern autonòmic de coalició PSOE-IU i té un caràcter temporal. Al cap dels tres anys, l'entitat financera tornarà a ser la propietària de l'habitatge. Andalusia té la taxa desnonaments més alta d'Espanya, amb gairebé 86.000 execucions des de 2007. El ritme actual és de 45 diaris, segons la Conselleria d'Habitatge i Foment. Els bancs i les empreses immobiliàries són propietaris de la meitat dels immobles deshabitats (entre 700.000 i un milió) que hi ha a la comunitat. A aquests, en aplicació del Decret llei, la Junta els imposarà multes de fins a 9.000 euros si no els destinen a habitatge social.

Ha mort Georges Moustaki

El cantautor francès d'origen grec Georges Moustaki -qui fou parella amb Edith Piaf (foto)- ha mort avui a Niça, a la costa mediterrània de França, als 79 anys d'edat, ha informat la seva família. El cantant, nascut a Alexandria i autor de "Milord" o de "Le Métèque", havia deixat els escenaris amb un últim concert al Palau de la Música de Barcelona el gener del 2009, afectat d'una malaltia pulmonar.

"He tingut una vida apassionant. Espero que ho sigui fins al final", va declarar el 2011 el cantant, quan va explicar a la premsa que tenia una malaltia pulmonar incurable que el feia "definitivament incapaç de cantar".

Contemporani d'una generació d'artistes que van donar a conèixer la "chanson française", com el seu mestre Georges Brassens, Jacques Brel o Serges Gainsbourg, Moustaki va compondre lletres de cançons per a melodies que van interpretar Edith Piaf, qui fos la seva companya, Yves Montand, Barbara o Serge Reggiani.

Nascut amb el nom de Joseph Mustacchi el 1934, el seductor i revolucionari poeta i músic es va fer mundialment conegut a finals dels anys seixanta i principis dels setanta amb temes com "Milord", que va fer cèlebre la veu d'Edith Piaf, "Le facteur", "La mer m'a donné", "Ma solitude" o "Le temps de vivre".

La mort de Marcel Cerdan va destruir la vida d'Edith que va seguir una primera cura per desintoxicar-se de la morfina al 1953. Va seguir de gira per Nova York, Ciutat de Mèxic, Rio de Janeiro, París, i viatges llargs per a oblidar. Mentre es tracta d'una estrella internacional, la seva vida és una successió de fracassos. El 1956 es divorcià de Jacques Pills, i Georges Moustaki es converteix en el seu amant i comença a cantar. Junts tingueren un greu accident de cotxe el 1958. Conjuntament escriuen "Milord", un altre gran èxit d'Edith.

CiU i ERC, junts per la privatització de l'ICS

CiU i ERC han rebutjat avui al Parlament el primer punt de la moció d'ICV-EUiA sobre l'Institut Català de la Salut en què es demanava "aturar el procés de reformulació de l'ICS fins acordar amb els professionals, els sindicats, el personal de direcció i gerència dels centres i els grups parlamentaris el desenvolupament de la llei 8/2007 de l'Institut Català de la Salut". La burgesia catalana també ha rebutjat els punts de la moció d'ICV-EUiA on es demanava garantir que l'ICS tingui "caràcter d'empresa pública" i aturar les retallades pressupostàries en salut

En el text de la moció, pactada amb el PSC, també es demanava garantir "el caràcter d'empresa pública de l'ICS i a partir dels valors de l'equitat, la transparència, la simplicitat administrativa, la desburocratització, la concepció integral i integrada del sistema sanitari, la descentralització i desconcentració, el rigor pressupostari i la participació de la ciutadania i dels professionals".

La cambra catalana també ha tombat el segon punt de la moció, amb la mateixa correlació de forces, el vot contrari de convergents i republicans, "constituir l'Hospital Clínic de Barcelona com un ens públic consorciat entre la Generalitat i la Universitat de Barcelona, garantint el consens amb tots els agents implicats i els grups parlamentaris per tal de donar estabilitat institucional i transparència a la gestió". Així com també no realitzar més retallades "de la despesa de salut en el pressupost del 2013"

Per altra banda si que s'ha donat llum verda als punts restants del text de la moció en que, en primer lloc s'insta a "impulsar un pla de viabilitat" pel període comprès entre 2014 i 2020 entre l'equip del Departament de Salut i l'Hospital Clínic per "assegurar-ne la continuïtat", i en segon lloc, "donar plena transparència" a la gestió d'aquest centre hospitalari.

Miguel Blesa, presidint Caja Madrid, s'embutxacà 600.000 € de la banda Gürtel

La trama dels pagaments irregulars del PP segueix creixent. Després que tots els càrrecs de la formació que han comparegut fins ara a l’Audiència Nacional espanyola hagin reconegut el cobrament de sobresous, se sap que els pagaments del PP també van beneficiat Miguel Blesa, president de Caja Madrid entre 1996 i 2010 i imputat per delicte societari i de falsedat documental comès quan estava al capdavant de l’entitat. Blesa va cobrar gairebé 600.000 euros del PP entre 1999 i 2006.

En concret, Blesa hauria rebut del partit una mitjana anual de 74.000 euros, per un total de 594.431 euros. Sempre segons la informació del portal, l’antic president de Caja Madrid –on va ser col·locat precisament pel PP- apareix a la comptabilitat oficial de la formació com a proveïdor. En aquest sentit, segons els responsables de tresoreria consultats per l’esmentat diari els pagaments obeïen a "serveis d'assessorament" tot i que no han aclarit quins.

En tot cas, cal recordar que segons l’article 24.3, la Llei de Caixes de la Comunitat de Madrid els presidents d'entitats d'estalvi tenen prohibida –ja des del 2003- desenvolupar qualsevol altra activitat retribuïda excepte la d'administrar el seu propi patrimoni.

Miguel Blesa es va convertir dijous passat en el primer banquer de l’Estat espanyol en ser empresonat des de Mario Conde, als anys noranta. El banquer va passar-se 24 hores empresonat a Soto Real, d’on va poder sortir l’endemà en pagar els 2,5 milions d’euros de fiança. Només el 2007, Blesa va embutxacar-se 3,1 milions d’euros com a president de Caja Madrid, quantitat que augmentaria fins als 3,5 milions el 2010, quan va deixar el càrrec. Entre d’altres contactes, Blesa és amic íntim de l’expresident espanyol José María Aznar, amb qui va arribar a compartir pis quan ambdós preparaven les oposicions al cos d'inspectors fiscals d'Hisenda.

Aznar va iniciar i es va beneficiar el primer de la trama corrupta del PP

El criminal i genocida Aznar va iniciar personalment el finançament il·legal i la corrupció al Partit Popular i, sent president del partit i líder de l'oposició, va enviar remeses de cartes a empresaris i financers perquè li aportessin fons per pagar les despeses de la seva primera campanya electoral com a candidat a la presidència del Govern.

Les missives, datades el 20 d'abril de 1993 i signades de puny i lletra d'Aznar, recordaven als futurs donants que, "per primera vegada en la història", el PP tenia possibilitats reals de guanyar les eleccions i que per aquesta raó "l'esforç de col·laboració personal i d'ajuda material a desplegar no guarda comparació amb d'altres eleccions anteriors".

"Per aquestes circumstàncies tan especials -continuava Aznar- pots suposar el necessària que resulta teva aportació voluntària, la qual et sigui possible en aquests moments de dificultats econòmiques, a les despeses de la campanya, que es desenvoluparà per la nostra part sota el ferm criteri de l'austeritat".

Els diners havia de ser lliurat a les seus locals o provincials del PP


Els interessats a contribuir econòmicament al PP havien de dirigir, tal com se'ls indicava, a la seu del partit de la localitat en què es trobessin o, si no, a la seu provincial, on recepcionarían seves aportacions.

Aznar va perdre les eleccions del 6 de juny però els seus esforços d'apilament de diners van donar els seus fruits. Segons l'informe de fiscalització que el Tribunal de Comptes dels comptes electorals d'aquella campanya, el PP va recaptar 104.824.505 pessetes en concepte de donatius, que en un principi no van ser justificats a la Junta Electoral Central.

Sota l'amenaça real que la Junta determinés l'existència d'un delicte electoral, els conservadors es van comprometre a identificar els seus benefactors davant el propi Tribunal de Comptes, cosa que no van fer completament d'acord a l'informe abans citat: "La identificació d'una part dels aportants no reuneix tots els requisits que preveu l'article 126 de la LOREG en relació amb un import total de 3.590.880 pessetes", puntualitzava.

La llei orgànica que regulava llavors el finançament dels partits polítics era la 3/1987 de 2 de juliol, que a més d'incomplir per norma no contemplava sancions més enllà de multes ridícules, en una estratègia òbvia de PP-PSOE per mantenir-se al poder i repartir-se el botí des de la immoralitat i el desvergonyiment més evident. En casos de transgressió palmària ni tan sols preveia la no percepció o la devolució de les subvencions públiques rebudes: el franquisme amb la banda de González s'havia enquistat ja després l'aparador per necis d'una caterva de vells falangistes i assassins sense escrúpols.

No existia, en conseqüència, cap control sobre el finançament privat dels partits ja que no només s'admetien les donacions anònimes d'acord a uns marges sinó que a més n'hi havia prou amb fraccionar per ajustar-se als 10 milions de pessetes que establia com a límit per a persones físiques o jurídiques.

L'existència d'aquesta carta va ser revelada al seu dia pel llavors diputat del PSOE i avui vicealcalde de Saragossa, Fernando Gimeno, en el context de la comissió d'investigació i estudi del finançament de partits creada al Parlament. En declaracions a Públic, Gimeno assegura no recordar qui li va facilitar l'escrit però té una teoria molt elaborada sobre aquests albors del finançament irregular dels populars.

"Ells estaven molt afeblits pel 'cas Naseiro' i tenien poca estructura de poder. En el tema del finançament cadascun anava per lliure. És a partir d'aquest moment quan tracten de centralitzar i Bárcenas es fa amb el control de tot. La mateixa gent a la qual es vincula ara amb Gürtel ja estava llavors i van ser ascendint", assegura el regidor.

Aznar no era ni molt menys aliè als manejos financers del partit


La carta ve a revelar que Aznar no era ni molt menys aliè als manejos financers del partit, dels quals participava activament i als quals havia de prestar una especial atenció, més tenint en compte que només accedir a la presidència del PP va tenir de fer front al 'cas Naseiro'.

L'estratègia d'Aznar ha estat la de tractar de mantenir-se al marge tant de les implicacions de Gürtel com de la percepció de sobresous, assumpte aquest aparentment constatat pels anomenats "papers de Bárcenas" i que l'expresident ha combatut amb diferents accions judicials.

És, però, incontestable que Bárcenas va florir a l'ombra d'Aznar, que implicats en la trama Gürtel com Jesús Sepúlveda, l'exmarit d'Ana Mato, no van arribar al PP de la mà de Rajoy sinó de la d'Aznar, del qual va ser assessor en la seva etapa com a president de la Junta de Castella i Lleó, o que el principal capitost de la trama, Francisco Correa, tenia tal relació amb la seva família que es permetia regals per un import superior als 30.000 euros en el casament d'Ana Aznar a l'Escorial.

Que Rajoy hagi hagut de sentir després les lliçons de l'expresident contra la corrupció o la seva afirmació que en la seva època el partit va ser "implacable" amb els corruptes ha hagut de provocar algun somriure.

Un hospital de la màfia del PP Capio pagarà 100.000 euros per no diagnosticar un càncer

Pilar Lucas Vaquero, de 50 anys, va acudir tres vegades a les Urgències de la Fundació Jiménez Díaz de Madrid afectada de dolors renals després que el seu metge de família li diagnostiqués una infecció d'orina. Quatre mesos després, a l'octubre de 2012, la senyora Lucas era operada d'un càncer de ronyó. Va morir al març de 2013. Per aquest cas, el Servei Madrileny de Salut ha estat condemnat a pagar 100.000 euros d'indemnització al seu vidu, Oleguer Ramiro, que qualifica "d'inhumà" el tracte que va rebre la seva dona a l'hospital privatitzat per la màfia del PP propietària de Capio, especialment el marit de la cortesana feixista Cospedal.

El Tribunal Superior de Justícia de Madrid (TSJM) considera que la Fundació Jiménez Díaz, un dels quatre hospitals públics de Madrid gestionats per la màfia de Capio, va prestar una assistència sanitària "deficient" amb un "clar retard en el diagnòstic de la malaltia "de la pacient" amb evident pèrdua d'oportunitat en el seu tractament".

Pilar va acudir al seu centre de salut al juny de 2007 afligida de "dolor a la part baixa de l'esquena i emissió de sang amb l'orina". Se li va diagnosticar una infecció d'orina i va ser tractada amb antibiòtics. La pacient va millorar durant els primers dies, però els dolors van tornar a aparèixer i el 29 de juny va acudir a les Urgències de la Fundació Jiménez Díaz.

Tanmateix, el diagnòstic i el tractament no van canviar. La mateixa situació es va repetir dues vegades més. La primera, el 30 d'agost, després de "patir hematúria [sang en l'orina] i molèsties a la regió lumbar esquerra", segons assenyala l'informe medicolegal aportat a la causa. Els facultatius van repetir "el mateix diagnòstic amb les mateixes proves exploratòries i semblant tractament".

El vidu de Pilar Lucas qualifica "d'inhumà" el tracte que va rebre la seva dona


La segona visita a Urgències ser el 7 de setembre. Aquest dia, els metges li van fer una radiografia a l'abdomen però no van trobar res estrany, per la qual cosa van repetir el mateix tractament. Al dia següent (festiu) Pilar va acudir a les urgències del seu centre de salut, on li van informar que era intolerant al medicament que estava prenent i que havia de fer-se una ecografia.

Després, va tornar a les Urgències del centre gestionat per Capio. "La pacient insisteix davant els metges que el quadre clínic de cistitis no sembla normal en la seva evolució, sol·licita proves complementàries com una ecografia, al que neguen els facultatius de l'hospital per no indicar els protocols del centre", assenyala l'informe mèdic- legal.

"Vaig advertir al cap de les Urgències que si li donava l'alta a la meva dona, el denunciaria als jutjats. Ell em va mirar, va signar l'alta, va somriure i em va dir: 'Ara vagi-se'n on vulgui'", rememora el vidu de la pacient per telèfon. Davant aquesta negativa, Pilar va anar a la seva assegurança d'assistència mèdica privada i, després de ser vista per l'uròleg de guàrdia, aquest li va prescriure amb caràcter d'urgència una ecografia i un TAC.

Aquestes proves, realitzades el 10 i 11 de setembre, van posar de manifest "l'existència d'una massa renal dreta com probable hipernefroma [el tumor renal més freqüent]". Quan la Fundació conèixer aquest diagnòstic, va trucar a la pacient. "Li van dir que estaven a la seva disposició i que anés urgentment al centre hospitalari", recorda Oleguer.

"Encara tinc seqüeles"

Amb aquest diagnòstic de la clínica privada, Pilar va tornar a la Fundació Jiménez Díaz, on després d'estudiar les proves, li van diagnosticar Neoplastia Maligna de Ronyó. El tumor s'estava estenent al fetge. El 8 d'octubre va ser operada de càncer.

El tractament postoperatori, implantat feia sis mesos a Espanya i un any als Estats Units, no estava disponible a la farmàcia i, amb recepta, li van dir a Oleguer que trigaria uns 20 dies a arribar a la botica. "Vaig pagar la medicació amb un xec de 6.000 euros i l'endemà, la meva dona es va prendre la primera pastilla", explica Oleguer, a qui després li van reemborsar aquesta quantitat.

Després de diverses recaigudes, Pilar va morir l'11 de març de 2008. "Va ser una odissea terrible", relata Oleguer, "vaig estar desesperat, i encara tinc seqüeles de tot allò", explica.

Nous disturbis a Estocolm per quarta nit consecutiva

La perifèria d'Estocolm va ser escenari la passada nit de nous disturbis, per quarta nit consecutiva, van informar mitjans locals suecs. D'acord amb aquestes fonts, els aldarulls es van concentrar en diversos suburbis al sud de la capital, mentre que també hi va haver alguns incidents aïllats en barris pobres del propi Estocolm. El conflicte amb el racisme policial es va iniciar quan un immigrant amb problemes psíquics va morir per trets de la policia al seu apartament, on s'havia tancat amb la seva companya.

Almenys un policia va resultar ferit, al llançar grups de joves pedres contra el contingent antiavalots, quan aquests tractaven d'impedir que s'incendiessin contenidors d'escombraries.

A la ciutat sueca de Malmö es van produir així mateix alguns incidents i fins a tres automòbils van ser incendiats en un barri perifèric. Es tracta de la quarta nit consecutiva amb incidents d'aquestes característiques, el que suposa la major onada de disturbis en anys en una Suècia que s'anuncia com una democràcia exemplar però és en realitat un dels focus del racisme i del nazisme més forts d'Europa, juntament amb Dinamarca, Àustria, Noruega i Alemanya.

Els barris afectats tenen en comú l'alta concentració de població d'origen immigrant i els problemes econòmics que s'han aguditzat en els últims anys amb la política de retallades de l'assegurança d'atur, les ajudes socials i en educació impulsada pel Govern neoliberal suec.

L'origen dels disturbis està relacionat amb un incident ocorregut fa una setmana a Husby, quan un immigrant amb problemes psíquics va morir per trets de la policia al seu apartament, on s'havia tancat amb la seva companya.

Els agents van assegurar haver disparat en defensa pròpia en ser amenaçats suposadament amb una destral, encara que l'actuació irregular de les forces de l'ordre va provocar protestes dels veïns i l'obertura d'una investigació interna de la policia d'Estocolm.

Jutgen activistes de la PAH a Sabadell per ocupar un bloc buit i una oficina d’Unnim

En el primer cas, l'immoble és propietat del 'banc dolent' i una jutgessa ja n'ha rebutjat el desallotjament. En el segon, l'acció va servir per aconseguir la dació en pagament i el lloguer social per a una família que estava a punt de ser desnonada. Entre els imputats hi ha el diputat de la CUP Quim Arrufat.

La repressió contra els activistes que lluiten per garantir el dret a l’habitatge es farà visible avui amb els dos judicis que es faran a Sabadell i que afecten una trentena de membres de la Plataforma d’Afectades per la Crisi i la Hipoteca (PAHC) de la ciutat. En un dels processos, hi ha 28 activistes encausats per l’ocupació de l’oficina d’Unnim –actualment BBVA- al barri de Torre-Romeu de la capital vallesana que es va fer a final de gener i que va servir perquè una família a punt de ser desnonada aconseguís la dació en pagament i el lloguer social que li va permetre seguir vivint a la seva ciutat.

En l’altra causa, són tres les persones imputades –entre les que hi ha l’advocada de la PAHC- acusades de “resistència a l’autoritat” per, segons la versió dels activistes, limitar-se a informar als Mossos que l’entrada al bloc alliberat per la PAHC a l’abril –i propietat del Sareb o banc dolent- sense ordre judicial era il·legal.

Entre els imputats per la primera acció hi ha el diputat de la CUP Quim Arrufat, que dimarts va declarar: “Paradoxalment en el país de les execucions hipotecàries, de les clàusules abusives, dels pisos tancats, qui és portat a judici no són els banquers sinó els activistes". Pel que fa al segon procés, el Sareb va demanar el desallotjament del bloc, on resideixen 11 famílies sense recursos, però el jutjat d’instrucció número 4 de Sabadell va desestimar la petició.

La magistrada va dictaminar que el banc dolent no havia complert la funció social que limita el dret a la propietat privada segons la Constitució espanyola, afegint que no havia donat cap a ús al bloc ni havia portat a terme les mínimes tasques de manteniment, de manera que segons la magistrada l’ocupació no li suposa cap perjudici, mentre sí que ho seria per a les famílies sense recursos que han passat a viure als pisos.

Arran dels dos judicis, la PAHC va posar en marxa una campanya per denunciar la persecució i repressió policial que pateixen els seus activistes. En el marc de la iniciativa es va presentar dimecres passat, 15 de maig, el vídeo A qui heu de perseguir, a nosaltres o ells?. En la presentació de la campanya, la plataforma va emetre un comunicat per explicar que en els dos anys de lluita que acumulen, juntament amb la resta de plataformes dels Països Catalans i l’Estat espanyol, “ha aconseguit posar sobre la taula la sagnant problemàtica social d’una legislació en matèria hipotecària profundament injusta”.

Sobre la repressió, exposa que “els mateixos polítics que ara no tenen més remei que elogiar de forma oportunista la nostra lluita, ens omplen a denúncies i sancions d’una forma totalment arbitrària”. La plataforma considera que és “extremadament important que aturem aquesta dinàmica”.

La campanya, que s’ha pogut seguir a #JudicisPAHSbd, exposa que mentre la PAHC defensa “l’accés de totes les persones als drets socials més bàsics”, “les classes propietàries i la patronal bancària acumulen beneficis a costa de la misèria de famílies que perden les seves llars i són condemnades a pagar un deute de per vida”. En el vídeo, de fet, apareixen membres de la PAHC que expliquen com gràcies a la plataforma han aconseguit la dació en pagament.

La repressió contra activistes de la plataforma sabadellenca no es limita als dos judicis esmentats, sinó que al febrer el Departament d’Interior va imposar una multa de 3.000 euros a dos dels membres del col·lectiu acusats d’organitzar una manifestació no comunicada prèviament.

Quim Arrufat, de la CUP, encausat per una protesta amb la PAH a Sabadell


El diputat de la CUP Quim Arrufat participarà aquest dijous com a encausat en un judici per un delicte de faltes per desobediència a l'autoritat, fruit de l'ocupació el passat mes de febrer d'una oficina bancària a Sabadell per part d'una trentena de persones de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH).

"Volem començar una guerra a Londres aquesta nit"

Ingrid Loyau-Kennett, de 48 anys, es trobava en Woolwich, al sud de Londres, quan dos extremistes islàmics van apunyalar fins a la mort a un soldat. La dona, mare de dos fills, va mantenir la calma i va entaular una conversa amb els suposats terroristes, que encara estaven armats i amb les mans plenes de sang, en una imatge que ha donat la volta al món: "Li vaig preguntar per què ho havia fet. Em va dir que el va matar perquè era un soldat britànic que matava dones i nens musulmans a l'Iraq i l'Afganistan".

Loyau-Kennett viatjava en un autobús i quan va veure l'escena, es va baixar per comprovar el pols del soldat. "En ser la líder d'un club juvenil estic preparada per als primers auxilis així que en principi vaig pensar que era un accident".

"Llavors em vaig acostar i vaig veure que no tenia pols. No podia veure la cara de l'home però tampoc res que indiqués que algú havia intentat decapitar. Tampoc hi havia res que suggerís que era un soldat".

"Llavors un home negre amb un barret negre i un revòlver en una mà i un ganivet de carnisser en l'altra es van acostar. Estava molt nerviós i em va dir que no m'acostés al cos". Loyau-Kennett assegura que no va sentir res especial en aquest moment. "No vaig tenir por perquè no estava borratxo ni drogat, estava normal. Podia parlar amb ell i ell volia parlar així que això és el que vam fer".

La conversa es va allargar per més de cinc minuts, en els quals altres vianants fotografiar a aquesta dona de Cornualla dialogant amb els atacants. "Li vaig preguntar per què ho havia fet. Em va dir que el va matar perquè era un soldat britànic que matava dones i nens musulmans a l'Iraq i l'Afganistan. Estava furiós per la presència de l'Exèrcit britànic allà". Loyau-Kennett assegura que el terrorista li va dir: "Anem a començar una guerra a Londres aquesta nit".

"Llavors li vaig preguntar què havia de fer perquè la policia anava a arribar aviat. Dir que era una guerra i que si la policia arribava, anava a matar els agents. Estava clar que era el que volia fer". Quan el primer dels suposats assassins es va anar "a parlar amb una altra persona", la dona es va dirigir a l'altre atacant. "Era més tranquil i més tímid". Li va preguntar si li volia lliurar l'arma, "encara que no vaig voler dir això". Llavors li va preguntar si volia seguir endavant. "No, no, no", va contestar el presumpte terrorista.

"Llavors vaig veure que el meu autobús es movia i vaig suposar que la policia estaria a punt d'arribar". La testimoni va anunciar als terroristes que s'anava i es va muntar de nou a l'autobús. "Deu segons després de pujar al bus, vaig veure un cotxe de policia i dos agents, un home i una dona, sortint d'ell. Els dos homes negres van córrer cap al cotxe i els agents els van disparar, crec que a les cames", apunta.

"Vaig veure l'home amb el barret negre greument ferit, però ambdós seguien movent-se", rememora. Llavors l'autobús va començar a moure. "Estic feliç d'haver aconseguit fer alguna cosa que potser hi ha evitat més problemes. Em sento bé ara mateix, però suposo que la commoció pot afectar més endavant", conclou la dona que va conversar tranquil·lament amb dues persones armades i amb la sang d'un home encara a les mans.

Entre les múltiples reaccions de condemna pel crim, inclosa la de l'associació britànica de musulmans, va arribar la dels més radicals. Enmig del debat antiimmigració que s'ha estès pel Regne Unit en les últimes setmanes, encoratjat per l'auge del partit aniteuropeo UKIP, militants d'extrema dreta es van enfrontar ahir a la nit amb la policia antiavalots en Woolwich. A més, dos homes van ser detinguts en sengles atacs contra mesquites.

Fonts del Govern britànic han confirmat oficialment que la víctima era un soldat, i s'han extremat les mesures de seguretat tant al número 10 de Downing Street, la residència oficial del primer ministre, com en els principals casernes militars del país.

El primer ministre, el conservador David Cameron va tornar precipitadament a Londres des de París després de reunir amb el president francès, François Hollande, per presidir avui la reunió de la comissió d'emergència Cobra. Entre els assistents hi haurà el comissari de la policia Bernard Hogan-Howe, el director de l'MI5, el general Andrew Parker, la ministra d'Interior Theresa May, el secretari de Defensa, Philip Hammond i l'alcalde de Londres, Boris Johnson.

Sánchez-Camacho també va rebre sobresous del PP

Cada cop apareixen més dirigents feixistes i mentiders del PP esquitxats per l’escàndol dels sobresous. L’última a quedar com a xupòptera bocamolla és la presidenta del PP català, Alícia Sánchez-Camacho, que només el 2011 hauria rebut més de 113.000 euros des de la direcció estatal del partit, segons informa el portal elplural.com. La dada apareix a la comptabilitat oficial del partit en mans del jutge de l’Audiència Nacional espanyola Pablo Ruz.

Camacho va obtenir aquests elevats ingressos mitjançant transferències que el Partit Popular realitzava a través de dos comptes bancaris diferents: el que utilitzaven per a la gestió del grup popular al Senat i amb el que operaven directament des de la seu del partit. Camacho rebia remuneracions extra per la seva condició de membre del grup del PP al Senat i com a presidenta del Partit Popular a Catalunya . Per tot plegat, els seus ingressos van superar el 2011 els 190.000 euros.

Només sota el "concepte de despeses de representació del grup" al Senat, la presidenta del Partit Popular de Catalunya va rebre 18.036,62 euros. La resta de l'import, fins a arribar als 113.633,28 euros li va ser transferit des del compte principal amb què els populars operen des de la seu del partit.