dimarts, 5 d’octubre de 2010

Correa posa la seguretat en mans de l'exèrcit

El president equatorià, Rafael Correa, ha estès fins a divendres l'estat d'excepció, que va decretar per cinc dies el passat dijous, durant la revolta de policies, a petició de l'Assemblea Nacional, que es troba militaritzada. Mitjançant un decret executiu, Correa ha decidit: "Renovar l'estat d'excepció a tot el territori nacional, en raó que alguns integrants de la Policia Nacional a la seu de l'Assemblea Nacional van produir actes vergonyosos (...) per tal d'impedir el normal desenvolupament de les activitats en aquesta funció l'Estat". "A causa dels lamentables fets del 30 de setembre li demanem que transfereixi la seguretat del legislatiu als militars", assegura per la seva banda l'Assemblea Nacional en una carta adreçada al Ministeri de Defensa.

Durant aquesta acció els revoltats van ocupar l'Assemblea Nacional, el parlament unicameral de l'Equador, amb ajuda de membres de l'escorta legislativa, segons el president d'aquest òrgan, Fernando Cordero.

Suspensió del ple

El ple havia d'haver-se reunit aquest dimarts per tractar un nou Codi de Planificació i Finances Públiques però la sessió no ha arribat a celebrar-se perquè la seva vicepresidenta, Irina Cabezas, l'ha suspès "per falta de garanties".

La vicepresidenta de la cambra ha comunicat la seva decisió als assembleistes en un breu correu electrònic en el qual no ha detallat les seves raons.

La situació dins de la cambra és de "calma" actualment, segons una font legislativa.

Cordero, qui acaba d'arribar d'un viatge per Europa, ha donat suport a la decisió de Caps en un comunicat.

El decret emès per Correa ordena l'acció militar perquè: "l'Assemblea Nacional pugui exercir a plenitud les seves atribucions i facultats constitucionals i legals".

La mesura obliga el Comando Conjunt de les Forces Armades a executar "un pla de contingència, per tal que els seus efectius intervinguin en la situació produïda per garantir que l'Assemblea Nacional pugui exercir en plenitud", la seva gestió.

A només unes illes, un graffiti pintat de blau sobre una paret blanca pregunta: "Són els policies els vostres amics?".

Bloqueig al Congrés


Correa té una còmoda majoria en el congrés, integrat per 124 diputats, però la seva agenda legislativa està bloquejada pels desacords dins de la seva coalició sobre lleis que han provocat crítiques en l'opinió pública, com la reforma de les finances estatals per alleugerir la càrrega burocràtica, i també la de l'educació superior.

Després de l'aixecament policial el Govern ha accedit apujar els sous a les forces armades i la policia.

El ministre de Defensa, Javier Ponce, ha negat que aquest augment estigui relacionat amb els fets de la setmana passada i ha assegurat que els augments estaven previstos i que és mera casualitat que s'aproven ara.

El Govern havia assegurat amb anterioritat que la retallada dels bonus i beneficis de policies, soldats, bombers i altres empleats públics era menor que l'augment de salaris que havien aconseguit de manera constant des que Correa va arribar al poder el 2007.

"Matin al president"

"Matin al president". "Matin al cabró de Correa". "El man no surt avui". "Matin-lo, botin-li bala, 'dispárenle'". Aquestes són algunes de les frases que els policies revoltats contra el Govern d'Equador van pronunciar el dia del "intent de cop d'Estat", segons s'han recollit en les gravacions de radiofreqüència a les quals ha tingut accés l'agència oficial Andes.

Aquestes converses, recollides en un enregistrament d'una mitja hora difós a través del web Andes, deixarien en evidència que la intenció última d'alguns dels agents revoltats en les hores crítiques del rescat de Correa, atrapat a l'hospital on havia estat ingressat després de ser atacat amb gasos lacrimògens, era acabar amb la seva vida.

No obstant això, també se senten les veus d'altres agents que criden a la calma i demanen que no es parli d'assassinats. Això sí, en tots els missatges es reivindica la protesta policial.

RFA: 20 anys de l'assalt de la CDU a la RDA

Per Elsa Claro: Al març de 1990, quan encara existien els Check Point per on s'anava cap a la part occidental de la ciutat, mentre Helmut Khol recorria zones de l'encara RDA fent campanya electoral a favor del seu partit (CDU), anticipant, amb aquesta usurpació de facultats, el que estava per ocórrer pocs mesos després: Sota el nom d'unificació, va ser absorbida la zona alemanya on hi va haver una imperfecta, però molt interessant experiència socialista, durant més de 4 dècades. (A la foto que l'acompanya els gestors de la catàstrofe: Gorbatxov, qui reconeix haver estat enganyat, Helmut Kohl, acusat impunement de corrupció gràcies a sa secretaria Merkel, i George Bush, el soci de la familia Bin Laden).

Els polítics d'Alemanya occidental van necessitar sol any i mig per fer-se amb els béns de l'est. Combinats industrials van ser separats i es van vendre per trossos. Empreses completes, incloent diverses molt reeixides, van passar a nous amos amb preus simbòlics, a l'extrem que algunes es van "vendre" per 1 marc. Els arxius comercials d'un país exportador de béns, van quedar exposats a la convenient curiositat d'estrangers que van poder conèixer, de franc, secrets comercials que solen obtenir-se amb espies ben pagats.

A preu de saldo, igualment, van ser empassats diversos bancs per altres del costat occidental i al voltant de 2 milions d'hectàrees de boscos i terrenys cultivables es van privatitzar, deixant al 80% dels treballadors agrícoles sense font d'aliment. La desindustrialització, per la seva banda, va provocar que unes 3 milions de persones quedessin sense feina.

Els intents de forces internes per preservar una mica del assolit va ser inútil, perquè els dirigents de la RFA van actuar ràpid i amb la fulla baixa, venent la propietat pública de manera immisericorde per impedir que una possibilitat socialitzant perviure. La destrucció del parc industrial germà-oriental implicar la venda de 8 000 empreses per part del Treuhandanstalt, nom donat a l'oficina de privatitzacions que, tal com va obrir sense furs ni consens ciutadà, va tancar un cop complerta la seva missió, qualificada, per cert, com "el capítol més fosc de l'exitosa història de la reunificació" i "la major estafa de la nostra història econòmica", segons el criteri de Werner Schulz, ex membre de la comissió investigadora del Parlament.

Altres la van qualificar d'expropiació mastodòntica, però no falten els que insisteixin en que res d'allò valia alguna cosa. Si és cert, adobats inversors de Suïssa i Liechtenstein no s'haurien portat l'equipament i els béns tots de la WWB i molt menys haurien muntat una campanya calumniosa contra les primeres neveres sense gasos nocius per l'atmosfera, creades per enginyers de la RDA per aquelles dates, i avui tan imitades com imprescindibles.

Aquesta traïció té explicacions lliure-canvistes, però mai vaig aconseguir entendre que, a més, els occidentals neguessin l'origen germano-oriental de tot allò enginyós o bell, fet sota el socialisme. En definitiva es tractava d'una sola història, un mateix idioma, un origen comú, i les idees d'unir les dues parts sempre van tenir lògica, tot i convertir-se en obstinació frustrada, més des de fora que de dins.

Des dels estrats més elevats de la societat alemanya actual s'insisteix que es van destinar xifres milionàries per "reconstruir" el que va ser una fallida antinatural, de valors aniquilats o transportats, gairebé de regal, i fins com a veritables obsequis d'un patrimoni que va poder tenir millor ús i rèdit.

És una d'aquelles comptes que mai donen saldo acceptable. S'ha de tenir en consideració que, per al trasllat de totes les seus oficials des de Bonn a Berlín, i possiblement en una ostentació d'arrogància, van ser construïdes costoses edificacions que recorden les fetes pels vencedors o els ocupants de territori conquerit. No anirien a parar a aquestes inversions una part del que al.leguen es va usar per a "ajudar" els de l'est? A sobre, digui's que al llarg d'aquests dos decennis i fins al 2019, els alemanys paguen l'anomenat Impost de Solidaritat (5,5% sobre la renda de tots).

Però a part de la despulla patida, els habitants dels 5 landers, o estats federats de l'est, continuen percebent salaris inferiors, cosa que va provocar el desplaçament d'uns 2 milions i mig de persones, la majoria molt qualificades, cap a la part occidental.

Van quedar darrere edificis buits, ciutats gairebé fantasmals privades del moviment industrial d'un altre moment o de les estructures econòmiques que van donar seient als seus antics pobladors. Ja es parla de tancar escoles i instituts per falta de quòrum juvenil. És a dir, si abans la RDA tenia una demografia equilibrada, ara envelleix i perd sang nova que va a l'oest, a la recerca d'igualtat i oportunitats.

Alemanya no ha estat tan castigada per la crisi global, però té en els indicadors d'atur una altra mostra de subestimació cap als seus congèneres. És el doble pels germà-orientals (11,5%) mentre els salaris són, de la mateixa manera, inferiors.

En declaracions al britànic Financial Times, Gesine Lötzsch, del partit de Die Linke, va posar al nu aquesta realitat: "No hi ha generals de l'est, no hi ha comandants de policia de l'est, ni jutges del constitucional, ni tan sols editors de diaris de gran tirada". A la pràctica, gairebé tots els càrrecs, fins i tot els de poca rellevància, van ser i estan ocupats per gent de la part occidental. Els pretextos van ser molts. Cap respectable.

Llavors, aquest 3 d'octubre, és un d'aquests aniversaris agredolces amb algunes rialles i plors suficients com per a prendre complerta nota de la seva existència".

http://www.cubadebate.cu/opinion/2010/10/04/la-estafa-de-la-reunificacion-alemana-20-anos-despues/

Israel expulsa la Nobel de la Pau Mairead Maguire

Les autoritats d'Israel han expulsat avui del país a la Premi Nobel de la Pau nord-irlandesa Mairead Maguire, de 66 anys, que va participar en la flotilla contra el bloqueig de Gaza. L'activista de drets humans va romandre una setmana a l'aeroport de Tel Aviv intentant apel.lar la decisió del Ministeri d'Afers Exteriors d'Israel. També es va dirigir al Tribunal Suprem israelià però aquest es va posar del costat de les autoritats i va rebutjar l'apel.lació de la Premi Nobel.

Mairead Maguire, de 66 anys, va ser detinguda el juny passat juntament amb altres participants en l'anomenada "Flotilla de la Llibertat" que tenia la missió de trencar el bloqueig de Gaza. Finalment va ser deportada del territori israelià amb la prohibició d'entrar durant 10 anys.

No obstant això, Maguire va arribar a Tel Aviv el dimarts passat amb una delegació de defensors de drets humans i va quedar detinguda en el lloc de control de l'aeroport.

L'activista nord-irlandesa va rebre el Premi Nobel de la Pau el 1976 per les seves activitats pacifistes i la tasca en pro dels drets humans a Irlanda del Nord.

Veneçuela insinua la pràctica de tortures

L'ambaixador de Veneçuela a Espanya, Julián Isaías Rodríguez, ha reconegut que el seu país té "seriosos dubtes" que les declaracions dels dos suposats etarres hagin estat "totalment voluntàries", quan diuen que van rebre cursos de formació a Veneçuela durant l'estiu de 2008 per part dels terroristes Arturo Cubillas Fontán i José Lorenzo Ayestaran. "La suposada confessió bé va poder ser arrencada irregularment, i si fos així no tindria cap valor probatori. Bé va poder ser una estratègia jurídica dels imputats per disminuir la pena i tampoc tindria o té valor probatori contra tercers", ha explicat.

Sobre Cubillas, director adscrit a l'Oficina d'Administració i Serveis del Ministeri d'Agricultura i Terres del Govern d'Hugo Chávez, ha defensat que no es tracta d'un alt càrrec de l'administració veneçolana, sinó que estaria en "setena o vuitena categoria" a una organització ministerial. A més, ha assegurat que no li consta oficialment que Cubillas continuï en el càrrec.

El president veneçolà, Hugo Chávez, avançava aquesta matinada un comunicat del seu Govern que "refuta" qualsevol vincle amb ETA i assenyala que no es pot donar crèdit a declaracions de "dos criminals sanguinaris" de l'organització terrorista.

La II Marxa contra l’atur a Terrassa i cap a Sabadell

Àngels Tomàs: Ahir va arrencar a caminar des de l'Hospitalet la II Marxa contra l'Atur a Catalunya. Va fer un llarg recorregut. Va passar per Cornellà, SEAT-Martorell, on aquesta va tenir una molt bona acollida pot difondre molt massivament els materials i objectius de la mateixa. Van arribar a dormir a Rubí, on l'ajuntament havia aprovat una moció de suport a la marxa a partir del grup ICV-EUiA. Gràcies a l'AAVV Can Oriol i a les gestions dels compas d'EUiA van poder dormir en un lloc decent.

Avui, des de Rubí a menjar a Terrassa, on la marxa ha estat acompanyada pels integrants d'una assemblea d'aturats i han estat rebuts a l'ajuntament per l'alcalde i alguns regidors... i a dormir a Sabadell. Demà, 6-O, serà un altre dia, amb Badia, Cerdanyola, Ripollet i Montcada.

Dijous 7 octubre: 9:00 - 11:00, Ajuntament de Montcada i Reixac: "ELS DILLUNS AL SOL", Plataforma creada pels extreballadors de Aismalibar.
A les 9h: Concentració de sortida a l'Ajuntament de Montcada i Reixac, recepció de l'equip de govern i acompanyament dels companys en la seva sortida de Montcada i Reixac en direcció a la Llagosta.

El dia 7 La LLagosta, Mollet i Granollers. El 8 Pasarà per Adrià del Besós, Badalona i Coloma de Gramenet.

Tram final el 8-9 d'octubre a COLOMA DE GRAMENET:

18H BENVINGUDA DE LA II MARXA PER LES ENTITARS DE SUPORT I VEÏNS/ES. PÇA DEL RELLOTGE.
19H Recepció "INSTITUCIONAL" DELS GRUPS MUNICIPALS DE L'CONSISTORI.
20H Xerrada A L'ATENEU POPULAR JULIA ROMERA
21:30 H SOPAR (Autogestionat, CADASCU-NA QUE Portí Quelcom)
22H JAM Cantautors
23:30 H DORMIR Polisportiu VELL
8H esmorzar (GESTIONAT AMB Aportacions I VENDA DE BONUS)
08:45 H INICI DARRERA ETAPA QUE finalitza PÇA S. JAUME
Escolta
Llegeix fonèticament

França: 12-O, la 7ª vaga general podria ser indefinida

Els principals sindicats francesos han confirmat la convocatòria d'una nova jornada d'aturades el proper 12 d'octubre, per protestar contra la reforma de pensions proposada pel Govern. Serà per tant la setena vegada des de començament d'any que els sindicats francesos criden als ciutadans a manifestar-se i a deixar de treballar per oposar-se a les reformes del Govern, entre les quals destaca el retard en dos anys, fins als 62, de l'edat mínima de jubilació. Dissabte passat 3 milions de francesos participaren en més de 200 manifestacions, 310.000 a Paris, en la 6ª jornada de protesta.

La confirmació de les aturades del 12 d'octubre arriba abans que el Senat comenci a debatre el pla de reforma de les pensions del Govern del primer ministre, François Fillon.

S'endureixen les protestes

Els sindicats han respost al debat amb una crida a la vaga indefinida en els transports de París: "En alguns sectors, els treballadors estan disposats a parar durant més de 24 hores", ha assenyalat el secretari general de la CGT, Bernard Thibault, una de les centrals més representatives juntament amb la CFDT.

La RATP, secció de la CGT dels transports parisencs, ha presentat un preavís de vaga indefinida; el còmput comença a partir del 12 d'octubre.

En els ferrocarrils, els sindicats decideixen avui les seves mobilitzacions. El responsable de la CGT, Didier Le Resti s'ha mostrat partidari d'endurir les protestes "si els ferroviaris no estan sols", i si altres "sectors estratègics" secunden la vaga indefinida. Una postura similar a la dels empleats del sector químic i de la petroliera Total.

Calzada és l'únic President d'Honor de Caixa Girona

Manel Serra, president de Caixa Girona, ha declarat que l'entitat financera "no s'ha plantejat retirar el títol de president d'honor a Arcadi Calzada". El Departament d'Economia i Finances investiga des d'aquest estiu l'entitat, per irregularitats en la Fundació Caixa Girona durant el mandat de Calzada. L'expresident de l'entitat gaudeix actualment del títol de president d'honor de l'entitat, un títol que li va atorgar el Consell d'Administració i que ningú més ostenta.

Serra no s'ha volgut pronunciar sobre les investigacions que el Govern està fent a Caixa Girona. Arcadi Calzada va anunciar divendres la seva dimissió com a director de la Fundació Príncep de Girona

Manel Serra, que d'aquí a pocs dies deixarà el càrrec quan es faci efectiva l'absorció, ha evitat fer declaracions sobre la investigació que el Departament Economia va fer aquest estiu a Caixa Girona. L'informe del Departament revisava els comptes de l'entitat i la seva fundació entre els anys 2005 i 2009, moment en què Calzada n'era el president.

La investigació va posar al descobert greus irregularitats. Entre d'altres, l'informe denunciava que Calzada havia venut ala Fundació obres d'art per valor de 141.000 euros a través galeria, cosa que la llei defineix com a incompatibilitat. El mateix informe també recollia que la meitat de les obres d'art que comprava la Fundació Caixa Girona provenien d'un mateix galerista, Antonio Niebla, amic personal de l'expresident.A més, la investigació d'Economia també va destapar altres irregularitats en els comptes de la Fundació. Entre d'altres, factures pagades sense justificar o despeses per valor de 100.000 euros sense consignar.

Manel Serra no ha volgut entrar a valorar cap de les conclusions que recull l'informe d'Economia. 'Avui no toca, com deia un president de la Generalitat', ha declarat quan se li ha preguntat sobre el tema durant un acte a Girona. Sense termini per a les al·legacionsTot i no entrar a valorar cap de les suposades irregularitats, el president sí que ha recordat que l'entitat que presideix ja ha presentat al·legacions a l'informe d'Economia, encara que se'n desconeix quan la Generalitat els hi donarà resposta. 'Naturalment, Caixa Girona ha intervingut en el procés i ja ha presentat al·legacions al procés, votades per unanimitat pel Consell d'Administració', ha indicat Serra. El rebombori que ha aixecat la investigació feta per Economia a l'entitat gironina, però, no s'acaba aquí.

I és que, divendres passat, el mateix Arcadi Calzada va decidir presentar la dimissió com a director de la Fundació Príncep de Girona. L'olotí, que fa dos anys va ser un dels màxims promotors de l'entitat, va justificar la renúncia per 'circumstàncies personals'.Tot i això, Arcadi Calzada encara continua vinculat a Caixa Girona. I és que gaudeix del títol de president d'honor de l'entitat, un càrrec que li va atorgar el Consell d'Administració i que ningú més ostenta actualment.

Pel que fa a aquest títol, Manel Serra ja ha declarat que, de moment, Caixa Girona no té cap intenció de retirar-li. De fet, com ha conclòs l'actual president, l'entitat financera no s'ho ha 'ni plantejat'.

El mercat il.legal mundial d'armes: 2.500 M $

El mercat il.legal mundial d'armes de foc, municions, equipament militar i explosius s'estima al dia d'avui en uns 2.500 milions de dòlars, ha informat avui el secretari del Consell de Seguretat de Rússia, Nikolai Patrushev: "Experts estimen el mercat il.legal d'armes, inclòs armament pesat i carros de combat, en 2.500 milions de dòlars aproximadament", va dir Patrushev en intervenir en una trobada que ha reunit avui al balneari rus de Sotxi a portaveus dels consells de seguretat de més d'una quarantena de països.

Segons l'alt funcionari rus, en la majoria dels casos aquestes armes, que procedeixen de zones de conflicte armat, arsenals militars i fàbriques clandestines, s'utilitzen per a fins criminals, en particular per a activitats terroristes.

El proveïment de bandes armades, grups extremistes i terroristes, sobretot en països amb embargament d'armes, involucra funcionaris corruptes i comerciants internacionals d'armes que donen una aparença legal a aquest tipus de negocis, va indicar Patrushev.

Civit demana més inversió per les malalties "rares"

La diputada d’ICV-EUiA, Mercè Civit, participà com a ponent a la Jornada d’Intercanvi polític organitzada per la Federación Espanyola de Enfermedades Raras (FEDER) a la Casa de Mar de Barcelona. Civit centrà la seva intervenció en la necessària atenció integral a aquestes malalties -inclosa l’atenció sociosanitària-, i de la necessitat de fer més recerca. Tot plegat, segons Civit, "dins del sistema públic de salut universal, equitatiu i de qualitat". Mercè Civit també ha valorat de forma positiva la legislatura que s’acabà aquest dilluns amb la dissolució del Parlament pel president de la Generalitat.

Civit ha dit que es tanquen 4 anys durant els quals s’han “incrementat les polítiques socials, fent que es converteixin en un dret per a tothom” i on “els pressupostos des el 2003 han fet un gir de 180 graus” en aquest àmbit. La portaveu d’EUiA també ha remarcat que durant aquest temps s’han fet polítiques inèdites com la referent a la Memòria Història, la nova cultura de l’aigua, habitatge i política industrial, entre altres.

Per tot plegat, Civit ha insistit que des de la coalició ICV-EUiA se seguirà treballant per tal que a Catalunya torni a governar l’esquerra i la coalició tingui més pes per aprofundir encara més en les polítiques socials. “S’ha fet molt, però encara que molt per fer girant a l’esquerra”, ha dit Civit.

Nou increment de l’atur

Per la diputada d’ICV-EUiA la tendència a l’alça de l’atur s’incrementarà encara més amb la reforma laboral ja que aquesta “no dóna solució als problemes reals de l’atur a Espanya”. “Amb aquesta reforma no es crearà ocupació i la que es creï serà temporal”, ha dit Civit que ha recordat que el mateix PSOE ha reconegut que la reforma no generarà llocs de treball. Per aquest motiu, Mercè Civit ha mantingut el compromís d’EUiA amb els sindicats abans, durant i després de la vaga general i ha exigit al president Zapatero que retiri la reforma i comenci un nou període de negociació amb els sindicats. “ Si vol, ho pot fer en tant que podrà comptar amb els diputats de l’esquerra al Congrés”.

La corrupció del PP esclata a Múrcia

La Guàrdia Civil ha detingut tres persones en relació amb l'operació que es desenvolupa des de primera hora del matí a Múrcia, on s'estan practicant registres en despatxos de la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament del PP. La detenció està relacionada amb irregularitats urbanístiques, concretament amb els convenis de la zona nord del municipi de Múrcia, on hi ha llicència per 19.000 habitatges costat de l'estadi de futbol de la Condomina i els centres comercials. Els detinguts són el director de la gerència d'Urbanisme, Alberto Guerra, l'advocat Higinio Pérez Mateos i l'enginyer Renato de Noce. A la seva entrada a la Gerència, Guerra, acompanyat de dos agents, ha declarat en relació amb l'operació que "no passa res, no passa res. Són coses d'això". Foto: Alberto Guerra i Higinio Pérez, dos dels detinguts.

Des de les vuit del matí, una desena d'agents de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil realitzen registres en diversos despatxos de la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Múrcia, governat pel PP, i en algunes empreses i domicilis.

Simultàniament, agents de la Unitat Central Operativa (UCO) de la Guàrdia Civil duen a terme altres registres en almenys un domicili i diverses empreses de la ciutat.

A més dels registres a Múrcia, la Guàrdia Civil està registrant a Madrid el domicili del president del club de futbol Reial Múrcia, Jesús Samper, en el marc de l'operació. És propietari de terres al nord de Múrcia.
Delictes relacionats amb l'expansió nord de la ciutat

Els registres són part de la instrucció judicial per investigar presumptes casos de corrupció en operacions immobiliàries derivades de l'expansió de la zona nord de la ciutat, on s'ubica, entre d'altres urbanitzacions, el complex Nou Condomina.

El pla parcial "Nueva Condomina, urbanització investigada per la Fiscalia en aquesta operació policial, va ser aprovat pel ple de l'Ajuntament de Múrcia (PP) el 27 de febrer de 2003, i incloïa una alternativa residencial criticada des de llavors per l'oposició (PSOE i IU).

Podria haver-hi altres registres, tant en empreses i seus socials ubicades a Múrcia i fora de la regió. Els detinguts seran posats en les properes hores a disposició del Jutjat d'Instrucció número 8, que investiga els fets en unes diligències declarades secretes, i que ha estat el que dirigeix l'operació i ha autoritzat les entrades i el registre practicats avui

L'operació està impulsada per la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil, amb el suport de la Fiscalia Superior de la Regió de Múrcia

Registres en l'Ajuntament, domicilis i empreses

Des de les vuit del matí, una desena d'agents de la Unitat Central Operativa de la Guàrdia Civil realitzen registres en diversos despatxos de la Gerència d'Urbanisme de l'Ajuntament de Múrcia i en algunes empreses i domicilis tant d'aquesta ciutat com de Madrid. Els agents han confiscat nombrosa documentació.

El cas es troba sota secret de sumari i els registres han estat ordenats pel jutjat número 8 de Múrcia. Els agents han acordonat el consistori i s'espera l'arribada dels secretaris judicials per accedir a registres altres dependències municipals, en companyia dels detinguts.

Els agents es troben a la primera planta de la Gerència, on estan ubicats, entre altres, el despatx del regidor, del director de serveis, i l'assessoria jurídica municipal.

Aquestes diligències s'han practicat en el marc d'un procediment per malversació de cabals públics, blanqueig de capitals, suborn, negociacions prohibides als funcionaris i altres, iniciat per una denúncia de la Fiscalia, segons han informat fonts del Tribunal Superior de Justícia de Múrcia (TSJRM).

Hongria declara l'estat d'emergència per fuita de substàncies químiques


El trencament d'un dic de "fang vermell", una substància química molt corrosiva i alcalina, ha causat la mort de tres persones i ha obligat a les autoridadesd i Hongria a declarar l'estat d'emergència en tres comtats de l'oest del país. En concret, l'estat d'emergència afecta els comtats de Veszprem, Gyor-Moson-Sopron i Vas, segons ha indicat l'agència de notícies MTI, que també ha precisat que als morts cal sumar-7 desapareguts i almenys 60 ferits.

La instal.lació danyada pertany a una empresa d'alumini i l'accident que ha generat els fets s'ha produït aquest dilluns prop de la localitat de Ajka, pròxima al llac Balaton.

"Tenim trenta unitats en l'escena i s'està procedint a l'evacuació de persones, alguns enfilats en els sostres de sis helicòpters", ha comunicat a l'agència AFP Jozsef Czirner, metge en cap del departament de Veszprém.

El "fang vermell" és un residu que es produeix durant els processos de producció d'alumini i té grans quantitats de silici, ferro i altres metalls pesants.

Cremades de diferents graus


Els ferits i la víctima van patir cremades de diferent grau en entrar en contacte amb la substància corrosiva, deu d'ells es troben greus, segons els serveis d'ambulància, mentre que l'home que va morir va ser arrossegat pel fang.

D'altra banda, s'ha informat que en Devecser, localitat propera a Ajka, les aigües infectades pel "fang vermell" han inundat més de 400 immobles, d'on es van evacuar als seus habitants.

Complica la situació que el fang vermell hagi arribat fins al proper rierol de Torna, de manera que la contaminació podria afectar a altres localitats a més de les set inicialment previstes.

La quantitat d'aquest component químic abocada a causa de la ruptura del dic és d'almenys 600.000 metres cúbics, segons el portal informatiu "Index".

En les rodalies dels pobles afectats es va prohibir el transport, fins que concloguin les obres de rescat, han informat les autoritats locals.

IU: "Els 48.000 nous aturats són un clam contra l'ajustament dur"

José Antonio García Rubio, responsable d'Economia i Treball d'IU, considera que "s'està veient com la reforma laboral castiga brutalment en la pràctica als sectors i treballadors amb contractes més precaris: el sector serveis i els joves i les dones". Rubio assegura: "El nou augment de l'atur registrat al setembre, amb 48.102 desocupats més, demostra de forma fefaent el fracàs de les polítiques de 'ajustament dur' adoptades pel govern socialista i que amb la major contundència defensa la dreta. Aquests 48.000 nous aturats representen un clam contra aquestes polítiques".

Per a García Rubio, "una dada especialment preocupant és que, de nou, disminueix el nombre d'afiliats a la Seguretat Social (en 44.985 el mes passat, un 0,25% més que a l'agost). Alhora, la dada de l'atur registrat confirma la situació recollida per l'oficina d'estadístiques de la Comissió Europea (Eurostat) i publicada a finals de la setmana passada que situava la desocupació a Espanya en el 20,5% de la població activa, el més alt de l'UE".

Sobre l'estreta relació d'aquestes xifres negatives amb l'aplicació de la reforma laboral, el dirigent federal d'IU valora que "les dades demostren de forma molt important el fracàs obvi d'aquesta reforma, les mesures ja van entrar en vigor com decret a mitjans del passat juny. La contractació indefinida continua disminuint, i al setembre un 4,9% menor que en el mateix mes de l'any anterior. Els contractes indefinits a temps complet també baixen el 9,32%. Del total de contractacions del mes passat, les que corresponen a foment de la contractació indefinida, presentades com la 'estrella' de la reforma laboral, no arriben a l'1% i del total de contractes indefinits, només són el 10,6%".

Dins d'aquesta anàlisi, García Rubio assenyala que "més clamorós encara és l'efecte que la reforma laboral està tenint en els sectors i col.lectius on la contractació precària està més estesa, és a dir, als serveis i entre els joves i les dones. Així, l'atur augmentat en 53.585 persones en el sector serveis i dels 48.102 nous aturats totals, 33.512 són dones i 25.034 (un 5,94% més que l'agost) són joves menors de 25 anys".

El responsable d'Economia i Treball d'IU incideix en el fet que "segueix havent-hi més d'un milió de treballadors i treballadores en atur sense cap tipus de prestació i això és així des de fa bastants mesos. Encara que no ho vulgui veure el Govern de José Luis Rodríguez Zapatero, la cohesió social està seriosament amenaçada".

La BBC implica el R.U. amb el complot contra Rasputin

L'espia britànic Oswald Rayner va donar el tret de gràcia a Grigori Rasputín, un místic i sanador que va exercir gran influència en la tsarina russa dels Romanov, derrocats per la revolució d'Octubre a principis del segle XX, d'acord amb una versió del documental: Qui va matar Rasputin? de l'espai BBC Timewatch. El programa implica el servei d'intel.ligència britànic en el complot que va acabar amb la vida de Rasputin a Sant Petersburg, el 1916, fent del acte una intriga internacional per mantenir la aliança de Rússia amb el Regne Unit contra l'Alemanya imperial del Kàiser Wilhelm, a la I Gran Guerra.

La versió universalment acceptada fins ara diu que un grup d'aristòcrates encapçalats pel Príncep Félix Yusúpov van enverinar Rasputín amb cianur, després li van disparar dues vegades i finalment van tirar el cos a un riu.

Un ex oficial de la Policia britànica, Richard Cullen, especialitzat en temes forenses, va examinar els informes d'autòpsia realitzats arran de la mort de Rasputin i va descobrir que en una de les fotografies es veu un tercer orifici de bala, situat al centre de la front. Aquest detall, segons ell, apunta a la presència d'un professional entre els autors de l'assassinat.

Cullen va veure en les memòries de Yusúpov la referència a un tal Oswald Rayner, supòsit company seu de la Universitat d'Oxford que s'esmenta al voltant de les dates de l'assassinat de Rasputin. L'equip de Timewatch esbrinà que Rayner era un agent secret del servei d'intel.ligència britànic i treballava juntament amb un oficial anomenat John Scale.

En diversos documents que la filla de Scale va lliurar als investigadors, l'oficial es refereix a Rasputín com a l'encarnació de "forces fosques".

"Crec que els britànics veien en Rasputín una amenaça real. Si hagués persuadit el tsar (Nicolau II) a retirar-se de la Primera Guerra Mundial, les tropes alemanyes haurien superat als Aliats en el Front Occidental, perquè ja no hi hauria necessitat de combatre als russos a l'Est", va assenyalar Cullen.

Olga Útochkina, guardiana del museu Palau Yusúpov, reconeix que Oswald Rayner: "Estava al corrent de tots els detalls de la conspiració", segons es desprèn de les memòries del Príncep. "Que jo sàpiga, no hi ha testimonis fefaents que Rayner hagi disparat contra Grigori Rasputín. Però sí, aquesta versió té dret a l'existència", va declarar en una entrevista amb Rossiyskaya Gazeta.

La por de Duran als jutjats fa bona la sociovergència

El cap, desde la mort del dictador, de UDC i els ultracatólics catalans aboga, en cas de perdre les eleccions, per un govern sociovergent, que els hi permeti silenciar i tapar, com feren mentre governaven, tota la corrupció que empastifa CDC, UDC i PSC, amb els seus origens en la propia "transició". De fet la Fundación Madrid Vivo, que reuneix l'oligarquia de l'empresariat franquista espanyol i nombroses grans empreses, financiarà la visita a Madrid de Joseph Ratzinger, amb un cost calculat de 50 milions d'euros. Entre els membres d'aquesta organització hi destaquen grups mediàtics com l'ultracatòlic Intereconomía, Unidad Editorial -el diari El Mundo-, Vocento (ABC), i el Grup Prisa, de El País, la Cadena SER i Cuatro. La pinça PP-PSOE ara ja és una mordassa.

Setmanes després que l'encara ministre de Treball, Celestino Corbacho, admetès que no veuria amb mals ulls un Govern sociovergent -sempre amb José Montilla com a president- després de les eleccions catalanes del 28-N, el president d'Unió Democràtica de Catalunya, Josep Antoni Duran i Lleida ha dit aquest dimarts al matí que: "Si no hi ha altre remei els països democràtics poden fer aquest tipus de gran coalició", però ha reiterat que "si és possible és millor per a qualsevol país que governi una sola opció política".

Duran ho ha dit a la seva TV3, tot insistint en què Catalunya està en un moment excepcional a causa de la crisi econòmica i dels set anys de govern del tripartit -com si la crisi no fos consequència de la política neofeixista i corrupte arran del pacte del Majestic entre l'Opus Dei de CiU, PNB i PP. Però l'hipocresia de Duran Lleida ja és prou coneguda arreu per que sorprengui a ningú.

Aprofundint en el concepte del govern fort, Duran ha dit que no demana "una majoria absoluta" tot i que "si el poble de Catalunya ens l'atorga intentarem administrar-la de la millor manera possible", deixant clar que ells estan per administrar lo públic per fer negocis privats amb els amics, com fins ara. El que ell reclama és "una majoria àmplia, el més àmplia possible, que no ens calguin dependències", per poder manegar a gust jutges, jutjats i tot el que calgui.

El cap dels menjaciris no va descartar aquest dilluns deixar la seva tasca al Congrés si Artur Mas el necessita per assumir alguna responsabilitat de govern a Catalunya. En la passada legislatura, Duran ja va advocar per una gran coalició sociovergent, amb Mas com a president, com a alternativa al tripartit. De fet, el polític d'Unió ha estat un dels grans crítics amb els socis petits de l'executiu i no s'ha estat de carregar contra Esquerra i, sobretot, ICV-EUiA cada cop que ha pogut. Doncs ja sap tothom que sense ICV-EUiA i ERC al govern, el PSC i CiU continuarien fent de les seves amb els Buenaventura Muñoz, Prenafeta, Millet, Alavedra Calzada, Narcís Serra i companyia, com des de fa 30 anys.

Vila-real: Piscina pública privatitzada i deutes sense fons

Manuel Vilar, Coordinador d'EUPV, considera que la gestió privada de les piscines del terme no augmentarà la qualitat del servei per als ciutadans i ciutadanes, però si el preu per a gaudir d'aquesta infraestructura. El coordinador critica que l'ajuntament tinga la intenció de privatitzar la gestió de les piscines de Vila-real, que fins ara han sigut públiques: “Com sempre el PP, defensa el sector privat. Podrien externalitzar l'alcaldia, i segurament així ens alliberaríem d'un alcalde que va a arruïnar la nostra localitat”.

“La despesa en el manteniment i millora de la piscina coberta ha sigut de 103.000 euros, diners que han eixit de les butxaques de tots el contribuents, si la despesa ha sigut pública les piscines ha de ser públiques i no gestionades per empreses privades”, argumenta el representant de la formació d'esquerres a Vila-real.

Vilar considera un xollo per a l'empresa privada, la política de l'actual equip de govern, que corre amb els gastes de millora de la piscina, per a regalar-la immediatament després, per que el sector privat guanye diners”, i continua, “tots paguem per que ells guanyen diners, des d'EUPV no podem estar d'acord”, sentencia.

El portaveu d'EUPV a Vila-real afirma que nosaltres sempre defensarem la gestió pública, no entenem perquè s'argumenta que amb una gestió indirecta augmentarà la qualitat del servei, da on es trauen aquesta idea, a altres pobles on és així, l'única diferència notable està en els preus, molt més elevats en el cas privat, i no en la qualitat”.

EUPV vol saber quan puja el deute de Vila-real

Manuel Vilar, coordinador d'EUPV de Vila-real, critica que a Vila-real la ciutadania no sàpiga quants diners deu l'ajuntament. “El PP es dedica a maquillar xifres mentre continua gastant sense mesura”, i afegeix que aquest govern “està hipotecant les corporacions futures d'una manera escandalosa”.

El coordinador critica que el Partit Popular no vol donar les xifres reals de deute de l'ajuntament, per por que la gent conega el malbaratament dels contes públics que ha estat sotmès la hisenda municipal durant els últims anys. “Son experimentats maquilladors de dades, però a ningú al nostre municipi se l'escapa que estem en números rojos, i que la situació actual no pot durar”.

Per a Vilar, l'ajuntament té el deure de donar la informació a tots els ciutadans i ciutadanes de Vila-real, es un dret que en una democràcia com en la que vivim no es pot obviar, ni estar supeditada als interessos del partit de torn al govern.

El portaveu d'EUPV a Vila-real, considera que en un temps de crisi, amb molt atur al municipi, l'ajuntament en conte de promoure el treball, s'ha dedicat a gastar en assumptes poc necessaris

A juí del representant d'esquerres, cal un canvi de manera urgent en el govern de Vila-real i en la manera de gestionar els diners públics. “El PP ha demostrat no tindre mesura, gastant a mans plenes, hipotecant les corporacions futures, sense tindre cap tipus de consideració cap als contribuents”.

Albiol: “La diputació és un ens inútil que ha de desaparèixer”

Marina Albiol, diputada d'EUPV, afirma que és intolerable mantindre una institució que no genera mes que despeses, i que realitza inversions mínimes en benefici dels municipis castellonencs. “La cúpula del PP provincial es troba en aquest moment absorta en la lluita pel buit de poder que deixarà Fabra”. Albiol considera que en una conjuntura com la que estem vivint a les nostres comarques, amb molts pobles ofegats econòmicament, la falta d'activitat i d'inversió de la diputació és escandalosa. “En 2009 i 2010 la inversió ha estat baix mínims, mentre que van augmentar el deute amb els bancs”, i reclama que el PP, “explique a on estan els 25,6 milions d'euros per a les inversions del 2010 que ningú ha vist”.

Estem veient clarament com l'equip de govern de la diputació està més pendent de la successió de Fabra, i d'assegurar-se un lloc important, que en treballar. “La prova la tenim en el president en funcions Martínez que és dedica a fer campanya per tots els pobles”. “La situació és mes pareguda a la cort de Lluís XIV, per les seues intrigues i despeses desorbitades que a una institució que gestiona el repartiment econòmic
entre els municipis de la província”, afegeix.

Per a la diputada l'estructura provincial està desfasada i és absolutament obsoleta, i hauria de ser substituïda “per una altra basada en les comarques i en mancomunitats, mes pròximes als ciutadans i els seus problemes”, i finalitza, “en aquests moments la Diputació no serveix mes que als interessos particulars dels dirigents populars i la seua cohort de seguidors i “enchufados”, això ha de desaparèixer”.

Esquerra Unida i l'UJI preocupats pels retalls econòmics

La coordinadora d’EUPV, Marga Sanz i la diputada autonòmica d’EUPV, Marina Albiol s’han reunit aquest matí amb el rector de la Universitat Jaume I de Castelló, Vicent Climent, amb la intenció d’establir una comunicació directa i fluida entre l’organització d’esquerres i la institució universitària. Sanz, Albiol i Climent han tractat durant la reunió diversos temes, entre altres els efectes del pla de finançament plurianual de les universitats públiques, així com la preocupant situació per la retallada dels recursos econòmics que estan patint.

Sanz ha oferit a Climent tota la disposició d’Esquerra Unida per a treballar conjuntament amb la UJI, rebre i fer escoltar en Les Corts Valencianes qualsevol de les seues reivindicacions. “La nostra formació aposta com sempre per una universitat pública i de qualitat”, ha afegit la coordinadora d’EUPV.

Durant l’encontre Climent i Sanz han coincidit en diverses qüestions, d’una banda en el pla de finançament plurianual de les universitats, “el qual, malgrat que és positiu que existisca, estarà congelat durant tres anys, i sols incrementarà després el que puge el PIB”, ha detallat Sanz.

D’altra banda, la dirigent d’esquerres i el rector de la UJI han mostrat la seua preocupació davant els continus retalls en el pressupost destinat a les universitats públiques, “els quals estan provocant que la investigació estiga perillant. Des d’EUPV considerem vital que en una època de crisi com la que estem vivint es mantinga la inversió en I+D, perquè aquest és el camí per al canvi necessari de model productiu”, ha afegit.