dimecres, 2 de novembre de 2011

PEE: “La consulta als pobles és una necessitat absoluta, però no sobre la base d’un xantatge”

Yorgos Papandreu ha anunciat la seva decisió de celebrar un referèndum a Grècia sobre l’acord de Brusel·les, que preveu la renúncia per part dels bancs creditors del 50% de les seves demandes a canvi de noves mesures d’austeritat i de garanties dels fons públics dels països membres de la zona euro. El PEE (Partit de l’Esquerra Europea en que s'inclouen IU i EUiA) sempre ha donat suport a la consulta a la ciutadania grega, i als pobles d’Europa en general, en les principals qüestions polítiques que els afecten. És una qüestió de democràcia i de respecte a les sobiranies nacionals. Foto de les protestes a Atenes.

És escandalós que aquesta simple i legítima idea embogeixi fins aquest punt als líders europeus i als mercats financers. Això demostra una vegada més, que rebutgen els principis bàsics de democràcia.

Al mateix temps, el PEE no pot estar satisfet amb la forma en què es presenta el referèndum per part de George Papandreou. El poble grec, segons el seu plantejament, hauria d’optar entre aprovar l’acord a Brusel·les -i per tant una nova hemorràgia social- o assumir la responsabilitat per la fallida del país i de retorn a la moneda nacional.

Això és un xantatge inacceptable i un fals debat ja què les mesures contingudes en l’acord de Brusel·les no són en absolut els mitjans para evitar la bancarrota de Grècia i per a sortir de la crisi.

Per al PEE, la consulta al poble grec és una necessitat absoluta, però ha de fer-se dins d’un marc de clarificació d’altres solucions alternatives a les dels partits en el poder i de la Unió Europea, com són les aportades pel PEE i nombroses forces socials.

Entrevista al professor Navarro sobre el referèndum a Grècia

1. Com valora la decisió de Papandreu de convocar un referèndum? Què creu que ha canviat en una setmana perquè la seva actitud hagi donat un gir de 180 graus?
VN- Em sembla que és una mostra de dignitat i integritat democràtica. No és democràtic que el poble grec se li imposin tantes mesures impopulars sense que se li consulti. Qui ha de decidir el que passa a Grècia és el poble grec i no el que decideixin els mal anomenats mercats financers o la senyora Merkel amb el senyor Sarkozy. És un indicador del deteriorament de la consciència democràtica en els establishments europeus que es qüestioni la decisió d'un govern de consultar al seu poble en un tema de tal transcendència. Aplaudeixo al govern socialista grec per aquesta decisió.

2. Això arrossegarà a Europa ia Espanya, en particular?

VN- Què vol dir arrossegar a Europa i a Espanya? Estem ja en una situació que s'està convertint en intolerable. I se'ns diu que no s'arreglarà per diversos anys. Per a milions d'europeus i espanyols la Gran Recessió és ja una Gran Depressió. El que està passant a Grècia és un qüestionament de la manera com s'està construint Europa. I l'establishment que dirigeix ​​l'Eurozona, excessivament influenciada per la banca, no pot continuar assumint que la gent tolerarà les polítiques de desmantellament de l'Estat del Benestar que estan prenent lloc.

3. Què pot-fer l'UE ara?

- El que hauria d'haver fet des del principi. Que, el Banc Central, entre altres mesures, es convertís en un Banc Central i no en un mer lobby de la banca alemanya. El Banc Central ha d'imprimir diners i ajudar els Estats. Té també de comprar el deute públic dels estats, obertament i subratllant que continuarà fent-ho i per la quantitat i temps que es requereixi. D'altra banda, l'Eurozona ha d'establir un Departament del Tresor que ofereixi Eurobons que puguin ser comprats pel Banc Central Europeu i per les institucions financeres que ho desitgin.

I s'han d'establir unes polítiques fiscals i pressupostàries comuns amb un pressupost federal molt més extens que l'actual i que tingui com a funció la redistribució de recursos a nivell europeu, amb un programa expansiu que recordi el New Deal dels Estats Units o la reconstrucció d'Europa després de la II Guerra Mundial, encaminat a estimular l'economia i la creació d'ocupació. Es requereix un canvi de 180º al que l'Eurozona està fent.

4. ¿És el final de l'euro?

- El problema no és l'euro. Sinó el cost que pot significar per a un país continuar en l'euro sense els canvis que he suggerit anteriorment. Aquests costos en el cas grec són excessivament elevats i li pot ser més rendible com a país abandonar l'euro. Recordem que l'Argentina va deixar la paritat amb el dòlar i quan el Fons Monetari Internacional va advertir que seria una catàstrofe va créixer un 6% per any, el que li va permetre reduir la desocupació d'una manera molt notable així com reduir el deute públic.

Les rèpliques de les erupcions solars, el perill ultraviolat

"Acabem de descobrir que algunes erupcions solars són molt més intenses del que es pensava", diu el físic Tom Woods, de la Universitat de Colorado, qui dirigeix ​​l'equip d'investigació. "Les erupcions solars eren ja de per si les explosions més grans en el sistema solar, i aquest descobriment les fa encara més grans".

El SDO o Observatori de Dinàmica Solar, de la NASA, que va ser llançat al febrer de 2010, va fer el descobriment: Al voltant d'una de cada 7 erupcions solars experimenten "rèpliques". Aproximadament noranta minuts després que s'apaga, l'erupció torna a la vida, produint un augment addicional de radiació en l'ultraviolat extrem.

"L'anomenem 'erupció de fase tardana'", diu Woods. "L'energia alliberada en aquesta fase tardana pot excedir l'energia de l'erupció primària fins a un factor de quatre vegades".

Què causa la fase tardana? Les erupcions solars ocorren quan els camps magnètics de les taques solars esclaten, un procés conegut com "reconnexió magnètica". Es creu que la fase tardana passa quan alguns dels llaços magnètics de les taques solars es regeneren. Un diagrama preparat per Rachel Hook, de la Universitat de Colorado, que és integrant de l'equip, mostra com succeeix això.

L'energia addicional alliberada durant la fase tardana pot tenir un gran efecte sobre la Terra. Les longituds d'ona en l'ultraviolat extrem són particularment eficients per escalfar i per ionitzar l'atmosfera superior de la Terra. Quan l'atmosfera del nostre planeta és escalfada per la radiació en l'ultraviolat extrem, s'infla, la qual cosa accelera el deteriorament orbital de satèl·lits en òrbita baixa. A més, l'acció ionitzant de l'UV (ultraviolat) extrem pot alterar les senyals de ràdio i trastornar un funcionament suau de GPS.

El SDO va poder realitzar aquest descobriment causa de la seva habilitat única per monitoritzar l'emissió solar en l'ultraviolat extrem en alta resolució, les 24 hores del dia, els 7 dies a la setmana. Amb aquesta classe d'escrutini, és difícil mantenir un secret, fins i tot un de tan vell com aquest.

CiU, PP i PSC aproven la retallada pressupostària

La Llei d'Estabilitat Pressupostària de Catalunya, que limita el dèficit públic al 0,14% del PIB el 2018, ha superat avui el seu primer tràmit parlamentari, en ser desestimades les esmenes a la totalitat d'ICV-EUiA, ERC, Solidaritat i Ciutadans en el ple del Parlament. La nova llei, que fixa un límit en el dèficit pressupostari català més restrictiu que el que disposa la llei orgànica estatal que ja està prevista després de la reforma constitucional aprovada per PSOE i PP, ha comptat amb el suport de CiU, PP i PSC, mentre han votat en contra els altres grups (ICV-EUiA, ERC, SI i Ciutadans).

Segons el conseller d'Economia, Andreu Mas-Colell, la nova llei, que passarà a la corresponent comissió del Parlament perquè pugui ser esmenada, "reforçarà el missatge de rigor" de la Generalitat en l'actual context internacional.

El conseller ha subratllat que "Catalunya no té altra opció que avançar en la reducció del dèficit, tal com se'ns reclama des d'Europa".

La Llei d'Estabilitat Pressupostària de Catalunya fixa un sostre màxim de dèficit estructural del 0,14% a partir de 2018, i va més enllà del que preveu la reforma constitucional en aquesta matèria, perquè s'anticipa en dos anys a la data límit que contemplarà la llei orgànica estatal perquè totes les administracions limitin el dèficit, el gener de 2020.

La llei catalana d'estabilitat pressupostària, a més, no contempla assolir el límit del 0,4% del PIB que permetrà la llei estatal, perquè limita el sostre en el 0,14% a partir de 2018.

Hi haurà, però, una aplicació gradual, i segons el conseller Mas-Colell, el 2012 el límit de dèficit serà del 1,3%, el 2013 serà del 1,1%, i el 2014 serà de l'1%, mentre que a partir de 2014 la Generalitat disposarà de quatre anys per reduir un punt més i assolir l'objectiu del 0,14% el 2018.

El projecte de llei consta de només nou articles, dues disposicions addicionals, una transitòria i una altra derogatòria, i està adaptat tant al nou marc constitucional espanyol com a les normatives europees. Segons Mas-Colell, col·locar un sostre de dèficit en el 0,14% representa limitar com a màxim a 280 milions d'euros a l'any.

La llei preveu crear un Fons de Reserva que podrà ser utilitzat tant per cancel · lar deute com per evitar haver de recórrer a nou endeutament, i que es nodrirà a partir dels excedents procedents dels ingressos obtinguts en anys de bonança econòmica.

Finalment, el projecte de llei deixa oberta la possibilitat que el límit de dèficit de la Generalitat "es pugui revisar" davant situacions excepcionals com "catàstrofes naturals, recessió econòmica o situacions d'emergència legal".

El "nou" primer ministre libi: Un agent a sou de les petrolieres occidentals

L'OTAN ha nomenat -segons el seu model de democràcia "exemplar"-, com el seu titella "primer ministre" de la Líbia arrasada i ocupada, a Abdurrahim el-Keib, a qui publicita com un "eminent intel·lectual format als EUA" -el que en si ja és un oxímoron-, i com un senyor "respectable i educat" per servir els interessos imperials. Estem davant d'un lacai de les grans companyies petrolieres i del servei secret nord-americà. El-Keib és un asalariat del Petroleum Institute d'Abu Dhabi, finançat per la British Petroleum (BP), Royal Dutch Shell, Total, la companyia de desenvolupament petrolier del Japó i la companyia de petroli d'Abu Dhabi.

El esbirro és a més un tarifat de diverses agències i departaments governamentals nord-americans. Només és libi de nom. No és més que un agent fidel dels interessos imperialistes molt mal disfressat de dirigent local. Té el mateix perfil de lacai que el terrorista kosovar Hasim Thaci especialitzat en tràfic d'òrgans dels presoners serbis assassinats, del narcotraficant afganès Karzai, antic empleat de la petroliera gringa Unocal, o del feixista iraquià Maliki, agent múltiple dels Pasdaran iranians i la CIA.

La missió d'aquest esbirro és posar l'OPEP al servei de les petroleres imperialistes i saquejar el petroli i gas libis arravassant-li al seu poble màrtir.

El lacai criminal Jalil, posat a dit per Nicolas Sarkozy, que ja ha complert la seva tasca de destruir la Líbia independent en un bany immens de sang, és substituït per la CIA per un agent de la briténica BP, l'holandesa Royal Dutch Shell i la francesa Total o l'espanyola Repsol, per robar als libis seu petroli i gas a canvi de Comisón i enriquiment d'una nova oligarquia més submisa a l'OTAN que Gaddafi.

ICV-EUiA exigeix a CiU un pla "integral, coherent i consensuat amb els agents socials" per crear ocupació

La diputada d'ICV-EUiA al Parlament, Laura Massana, ha exigit avui al conseller d'Empresa i Ocupació, Francesc Xavier Mena, que impulsi un pla per crear ocupació que sigui "integral, coherent i consensuat amb els agents socials". "Deixi's de mesures ineficients i inútils de cara a la galeria i treballi per un pacte real per l'ocupació amb la implicació de les organitzacions empresarials i sindicals i treballi per una política integral que capgiri el model productiu, que freni les retallades i creï ocupació en Benestar, en Salut i en energies renovables", ha dit Massana durant la sessió de control durant el Ple del Parlament.

En aquest sentit, Massana, ha demanat al conseller que expliqui per què el Pla de xoc per combatre l'atur que va presentar la setmana passada com a nou contenia accions que ja es realitzen pel Servei d'Ocupació de Catalunya com els plans d'ocupació i el treball als barris, amb qui havia dissenyat el pla, quin calendari d'implementació contemplava i com es vertebraran els suposats ajuts a les empreses.

"El pla que vostè s'ha tret de la màniga per quedar bé i perquè sabia que les dades de l'EPA li pintarien la cara és un seguit de mesures que o bé recullen coses que ja es fan o bé d'altres completament inconnexes que dissortadament no serviran per canviar el model productiu ni per crear més i nova ocupació", li ha retret la diputada després que l'EPA situés la taxa d'atur en un 20%.

"Actuar al marge de la concertació social i seguir amb les retallades és el que ens farà ser cada vegada més un país sense futur, sense perspectives per als joves i sense cohesió social", ha assegurat Massana per la qual cosa ha exigit al conseller que dissenyi un pla que realment serveixi per crear ocupació, que abandoni les crítiques que criminalitzen a les persones aturades i que freni la privatització del SOC.

Les fotografies incòmodes de Rajoy amb mafiosos i narcos

Qui finança a Rajoy, el que no vol legalitzar les drogues toves contra l'opinió de tots els experts nacionals i mundials? Tot candidat sospira per una bona photo-opportunity en l'arrencada d'una campanya electoral però no exactament de l'estil que ja en dues ocasions ha brindat el líder del Partit Popular (PP), Mariano Rajoy. Primer fou un conegut narcotraficant i un passeig en iot, ara se sap que un activista del PP, Domenico di Giorgio, detingut per la seva relació amb la Camorra, va penjar a Facebook la seva foto amb Mariano Rajoy el 19 de desembre de 2010.

El 2009, dos dies abans d'iniciar-la de les eleccions europees, Rajoy va participar en un acte organitzat pel PP gallec a Cambados (Pontevedra) que va incloure una visita amb fotògrafs al tonyinaire Moropa, propietat d'un dels clans històrics del narcotràfic, del qual 'l'amic' de Rajoy era considerat en aquell moment per la policia "el traficant més important a nivell nacional". Però ja veuen, no era l'únic "expert" en narcotràfic amic del PP.

Ara s'ha difós a la xarxa una instantània del candidat posant somrient al costat de Domenico di Giorgio, un jove advocat italià molt vinculat al PP de Adeje (sud-oest de Tenerife). Di Giorgio, que exhibeix la fotografia al seu perfil de Facebook, acaba de ser enviat a la presó pel jutge de l'Audiència Nacional Eloy Velasco com a presumpte integrant del clan mafiós Nuvoletta-Polverino de la Camorra (la màfia napolitana). Di Giorgio va ser detingut el 18 d'octubre al costat d'altres 13 persones en l'operació Pozzaro. L'acusació: blanqueig de capitals i pertinença a organització criminal.

Israel prova un míssil balístic i prepara un atac contra l'Iran

El govern genocida i feixista d'Israel ha provat un míssil balístic amb un llançament des de la base militar de Palmachim, al centre del país. Segons el comunicat del Ministeri de Defensa, el llançament tenia com a objectiu provar el sistema de propulsió del míssil. Israel disposa de míssils Jericó, capaços de transportar caps nuclears. La prova es produeix quan, el primer ministre sionista, Benjamin Netanyahu, i el seu titular de Defensa, Ehud Barak -el genocida de Gaza-, tracten d'aconseguir la majoria dins del Consell de Ministres per tirar endavant un atac contra l'Iran pel seu inventat per Israel programa nuclear, segons assegura el diari Haaretz. Israel sí té un extens arsenal d'armes nueclears tot i que no forma part de cap organització ni són declarades ni controlades.

D'acord amb una destacada font oficial, que el diari no identifica, els ministres que s'oposen a un atac d'aquest tipus tenen "lleugera majoria", i per això Netanyahu i Barak intenten persuadir altres. Recentment es va sumar al grup que dóna suport a un acció militar el ministre d'Afers Exteriors moldau, Avigdor Lieberman.

L'assumpte de l'Iran ha saltat als titulars des que divendres el destacat columnista del diari Yediot Aharonot Nahum Barnea alertés de la pressió interna que hi ha dins del Govern per llançar un atac, en un article d'opinió sota el titular de "Pressió atòmica".

Dilluns, la sessió inaugural d'hivern del Parlament va estar dominada per aquesta qüestió, que Israel veu com un dels seus principals problemes regionals per amenaces que en el passat va fer el president iranià, Mahmud Ahmadinejad.

"Un Iran nuclear constituirà una greu amenaça per al Pròxim Orient i per al món sencer, i per descomptat és una amenaça directa i greu per a nosaltres", ha subratllat Netanyahu en la seva cínica intervenció, just després d'aprovar la consgrucción de 2.000 habitatges il·legals en territori palestins i de negar-se a donar al govern de l'ANP els diners que li correspon i que arbitrària i il · legalment reté Israel, ofegant la feble economia dels territoris bloquejats per l'exèrcit sionista d'ocupació.

Per la seva banda, Barak va rebutjar la postura de precaució d'alguns polítics, molts d'aquest govern, que adverteixen de les conseqüències que tindria una guerra amb aquest país. "M'oposo a la intimidació i al (argument) que Israel pugui ser destruït per l'Iran", va sostenir el genocida responsable de l'atac a Gaza que va matar més de 1.500 palestins, entre ells uns 500 nens, sota el paraigua d'impunitat dels EUA i Gran Bretanya.

En els seus discursos cap dels dos va descartar l'opció militar. Ministres i diplomàtics van dir al diari que el proper informe de l'Agència Internacional de l'Energia Atòmica (AIEA), que serà publicat el 8 de novembre, tindrà un efecte decisiu en les decisions d'Israel.

Israel arruïna el procés de pau ampliant la construcció d'assentaments il.legals

L'Autoritat Nacional Palestina (ANP) considera que Israel "accelera la destrucció del procés de pau" amb la decisió de continuar l'ampliació d'assentaments il.legals a la zona ocupada, va declarar el portaveu del líder de l'ANP, Nabil Abu Rudeina: "Accelerar la construcció d'habitatges és accelerar la destrucció del procés pacífic, mentre que la congelació de la transferència dels recursos financers palestins és un robatori de diners al poble palestí", va dir Rudeina.

El portaveu palestí va fer la seva declaració després que ahir el primer ministre israelià, Benjamin Netanyahu, va ordenar accelerar l'ampliació d'assentaments jueus a Jerusalem Est, Gush Etzion i Maale Adumim.

Es tracta de 2.000 unitats d'habitatge que quedaran en el territori israelià en qualsevol cas, sense dependència del possible reconeixement de l'Estat palestí, segons va dir l'assessor del primer ministre israelià, Alex Selski.

El gabinet ministerial israelià en una sessió sobre la seguretat va aprovar la respectiva decisió després de l'admissió de Palestina a la UNESCO el passat dilluns.

La Conferència General de la UNESCO va admetre a Palestina com a membre d'aquesta organització. En relació amb això, la portaveu del Departament d'Estat dels EUA, Victoria Nuland, va declarar que Washington suprimeix el pagament de la seva aportació ordinària, de 60 milions de dòlars, al pressupost de la UNESCO. EUA havia de transferir aquests diners fins a finals de novembre de 2011.

"Israel congelarà provisionalment la transferència de recursos financers a Palestina. A la propera sessió gel govern aprovarà altres mesures contra l'ANP", va dir Selski.

L'ANP està disposada a reprendre les negociacions amb Israel si Tel Aviv ordena el cessament total de la construcció d'assentaments israelians a Jerusalem Est i reconeix les fronteres de 1967.

Els palestins exigeixen la creació de l'Estat palestí en el marc de les fronteres de 1967, inclosos els territoris palestins ocupats per Israel que són Cisjordània, la Franja de Gaza amb la seva capital a Jerusalem Est.

Canadà segueix els passos dels EUA i suspèn el finançament de la UNESCO després del reconeixement de Palestina


El govern neocon de Canadà -que va votar contra l'admissió de Palestina a l'UNESCO, amb Israel i EUA- ha anunciat la retirada de la seva quota de finançament de l'Organització de Nacions Unides per a l'Educació, la Ciència i la Cultura (UNESCO) en represàlia al reconeixement de Palestina com a membre de ple dret d'aquest organisme, igual que ho va fer fa dos dies Estats Units, han informat fonts oficials canadenques.

L'oposició britànica exigeix ​​transparència a la Corona

La manca de transparència en assumptes de la Corona treu els colors a Carles d'Anglaterra, que gaudeix d'una prerrogativa real per vetar projectes de llei que afectin als seus interessos. L'escàndol ha sorgit després de la publicació al diari The Guardian d'una carta datada el 2008 entre l'exministra laborista de Comunitats i Govern Local Lady Andrews i el secretari personal del príncep, sir Michael Peat. En la missiva es sol·licitava l'aprovació d'un projecte de llei sobre planificació urbanística que podia afectar el ducat de Cornualla el primer creat per la noblesa anglesa, propietat de Carles d'Anglaterra.

Per aquest motiu, l'oposició ha sol·licitat formalment que es reveli la correspondència mantinguda entre la Corona i els ministres per conèixer si el príncep ha exigit alguna modificació a les normatives presentades pel Govern per aprovar-les.
Secretisme

Un dels parlamentaris que més ha alçat la veu contra aquesta prerrogativa real que s'exerceix envoltada d'un gran secretisme és el laborista Lord Berkeley. Ell mateix va rebre una carta el mes passat en què se li informava que el projecte de llei de navegació marítima que proposava "afectava els interessos del príncep de Gal · les i, per tant, requeria el seu consentiment".
El ducat de Cornualla aporta a l'hereu prop de 20 milions d'euros anuals

El Govern de David Cameron ha guardat silenci sobre l'assumpte, uns dies després que anunciés durant la Cimera de la Commonwealth l'eliminació de la prevalença de l'home en la successió a la Corona.

La Clarence House, la residència oficial de Carles d'Anglaterra, s'ha oposat a la demanda laborista sostenint que podria debilitar la monarquia. El dret a la informació obliga a lliurar aquesta correspondència a qui presenti una sol · licitud escrita. No obstant això, aquest dret pot revocar per llei en assumptes relatius a la Justícia, l'educació, els aliments i la política territorial.

El ducat de Cornualla, valorat en uns 800 milions d'euros, aporta a l'economia personal de l'hereu de la monarquia britànica prop de 20 milions d'euros a l'any.

Cornualla ha registrat en els últims anys una pròspera activitat en la construcció: només en els dos últims exercicis, el ducat ha gastat més de 20 milions d'euros en el desenvolupament i millora de propietats, al que caldria sumar projectes que encara requereixen de llicències de planificació, com la construcció de 500 habitatges en Poundbury (Dorset).

Autoritzen inseminar una dona de 50 anys i li roben el nadó

Els serveis socials de la Generalitat van retirar la custòdia a una veïna de Barcelona set dies després de donar a llum per entendre que no estava en condicions d'assegurar la integritat del petit. Malgrat tot, el centre metge en què la van inseminar, quan tenia 50 anys, havia emès un informe psicològic favorable perquè fos mare, segons ha explicat la dona afectada, i després d'un tractament que li costà 24.000 euros.

La pacient va acudir a l'octubre del 2008 al centre mèdic Teknon (Barcelona) per iniciar un tractament de recepció d'òvuls, amb un cost de 8.000 euros, i es va sotmetre a l'estudi físic i psicològic que legalment requereix qualsevol procés d'aquest tipus.

Segons fonts del centre, "es va continuar rigorosament el protocol assistencial normatiu per sotmetre's a tractaments de fertilitat".

L'estudi físic va ser favorable i l'informe psicològic, amb data del 2008 va concloure que "la personalitat de la pacient no mostra característiques pròpies de trastorn (...) i no es valora causa que desaconselli la recepció d'òvuls", per la qual cosa la dona va continuar el procés i va donar a llum, mitjançant cesària, nou mesos després.

"Com pot ser que em declaressin apta per ser mare i després em traguessin la custòdia perquè consideren que no estava en el meu seny i no podien preveure els riscos del nen?", ha lamentat la pacient, que assegura que només presentava símptomes propis del postpart.

La dona es va sotmetre fins a tres vegades a una recepció d'òvuls -fet que suposa un cost de 24.000 euros, tot i que l'últim tractament encara està pendent de pagament- fins que finalment va aconseguir quedar embarassada amb 50 anys.

Al setè dia de donar a llum, al desembre del 2009, els treballadors del centre van alertar d'"un comportament per part de la mare que fa que s'activin els protocols d'actuació establerts per la Direcció General d'Atenció a la Infància i l'Adolescència (Dgaia)", han declarat fonts del centre mèdic.

Per aquesta raó, els serveis socials van retirar la custòdia del nadó a la mare en entendre que "posava en perill" la integritat del petit, segons es recull a l'informe elaborat per la Dgaia després de la seva intervenció.

La Conselleria de Salut va constituir el 21 de desembre del 2009 un grup de treball format per diversos especialistes en aquest camp que va elaborar el 'Protocol d'estudi i tractament de l'esterilitat', en què es recullen les directrius a seguir per tots els centres mèdics en els tractaments de fertilitat.

El document especifica que s'exclouran de la inseminació les dones que presentin "problemes de salut mental que produeixin trastorns en la conducta que puguin afectar negativament en el desenvolupament del nadó".

A més, el protocol estableix que s'excloguin de tractament les pacients "d'edat igual o superior a 40 anys", requisit que la dona afectada no complia, si bé el protocol es va publicar tan sols quatre dies abans que donés a llum.

Després de 22 mesos des que van succeir els fets, el nen segueix separat de la seva mare, que ha denunciat el cas davant del Jutjat número 45 de Barcelona, en espera que li tornin la custòdia del petit, que ha canviat de família en més d'una ocasió.

Marxa contra el G-20 i Fòrum dels Pobles a Niça


Ahir es va desenvolupar de manera pacífica la mobilització anti globalització a Niça, sud-est de França, i va començar el Fòrum dels Pobles, una convocatòria alternativa a la Cimera del G-20, que es realitzarà a la ciutat francesa de Cannes els pròxims dijous i divendres. Un concert "marca l'inici del Fòrum alternatiu" convocat per organitzacions socials de tot el món.

Més de quaranta organitzacions socials d'Europa i el món, debatran la crisi capitalista i exigeixen als països del grup dels vint, atendre els problemes socials del planeta.

Els moviments socials proposen: davant la desigualtat i l'austeritat, rebutjar la instrumentalització del deute públic pels mercats; posar en marxa un impost obligatori a les transaccions financeres per a tots els Estats, lluitar contra l'especulació i la fi dels paradisos fiscals.

A més, canviar el sistema, no el planeta, lluitant eficaçment contra el canvi climàtic i el malbaratament energètic, no jugar amb l'aliment del planeta, defensant la sobirania alimentària i combatre l'apropiació il·legal de les terres per les transnacionals, posar fi al finançament de dictadures, i acabar amb les polítiques de guerra en nom de la lluita antiterrorista i finalment vigilar els acords del G-20, G-7 i G-8 sota la responsabilitat de les Nacions Unides, organismes que els anti globalització proposen reformar, retirant el dret a veto i democratitzant-la.