dilluns, 28 d’octubre de 2013

Vídeo: 2.000 persones a la Marxa pels Drets Socials al Penedès

En nom de l’Assemblea pels Drets Socials del Penedès, Dani Xavier, parla d’èxit inapel·lable de la convocatòria, que va aplegar prop de 2.000 persones, vingudes de tots els racons de la vegueria Penedès, per participar a la Marxa que ahir diumenge 27 d’octubre al matí va recórrer a peu els 14 quilòmetres que separen l’Arboç i Vilafranca del Penedès.

La Maria Ferrerons, una de les persones que ha format part de l’assemblea organitzadora de la convocatòria, expressava la seva satisfacció quan els marxaires ja estaven dinant la macarronada que els esperava al final del recorregut: “Ha superat les expectatives que teníem”.

“Ja volem el pa sencer”


“Valorem molt positivament que s’hi han implicat molts col·lectius diferents i s’han visualitzat moltes lluites. S’ha creat un espai de confluència que ara haurem de saber mantenir”. Aquest és precisament el principal repte que la Maria Ferrerons apuntava que ara tenen per davant.

Pel Daniel Xavier, una altra de les persones que ha treballat en el muntatge de la marxa, la mobilització d’ahir no és el final d’un camí, sinó “el dprincipi d’un procés que ens ha de portar a noves fites. Hem construït un espai de debat i trobada que ara ha de ser una eina per seguir avançant”. Cap a on? La Maria i el Daniel coincideixen en la resposta: “Tocarà decidir-ho entre totes les lluites que han confluït a la marxa. Caminant junts construirem l’alternativa”. Però tenen clar que prenen com a exemple la Plataforma d’Afectats per la Hipoteca (PAH) i el Sindicato Andaluz de Trabajadores (SAT), i que les accions futures s’haurien d’inspirar en la cançó d’Ovidi Montllor que diu que “ja no ens alimenten molles, ja volem el pa sencer·.

Tots els colors de la lluita al llarg de 14 quilòmetres

La marxa va començar puntualment a les 10h des del CAP de l’Arboç. Una estona abans, els trens que havien arribat de l’Alt Penedès i del Vendrell havien arribat plens de gent de totes les edats vestida amb samarretes grogues de SOS Educació Pública, vermelles de l’Hospital Comarcal de l’Alt Penedès, verdes de la PAH o les liles que ha fet la mateixa Marxa. Desenes de cotxes també descarregaven manifestants als carrers de l’Arboç.

Una seixantena de persones ja hi havien fet nit. El Moviment Infantil de Vilafranca (MIV) ha decidit participar activament a la Marxa i una seixantena de monitores, monitors, nens i nenes dels diversos grups d’aquest esplai van dormir la nit anterior al poliesportiu de l’Arboç. Ahir diumenge les seves motxilles i màrfegues destacaven entre els marxaires.

La lectura d’un manifest del col·lectiu feminista La Ruda Antipatriarcal va ser el tret de sortida. El text va denunciar que les dones estan patint especialment les conseqüències de la crisi i que cal construir una nova societat lliure de patriarcat.

L’objectiu dels organitzadors era que la marxa resseguís la carretera N-340, però els Mossos d’Esquadra havien denegat el permís. Finalment, la mnobilització va passar per alguns trams d’aquesta via, ,però també va recórrer algunes carreteres secundàries i camins de terra. I ho va fer sota un sol inusual a tocar de la castanyada, i acompanyada per desenes de pancartes que els manifestants s’havien fet a casa, al seu col·lectiu o fins i tot a l’escola. Algunes banderes independentistes, comunistes, anarcosindicalistes i de l’organització juvenil Arran coronaven la corrua de gent.

Els centenars de caminants no van fer sols el recorregut, sinó que també els van acompanyar alguns ciclistes, cotxets infantils, dos tractors i diversos cotxes i camionetes, que feien tasques de suport i van servir perquè hi descansessin els més petits. La majoria de participants eren del Baix i Alt Penedès, les dues comarques per on van passar, però també s’hi va sumar gent del Garraf, on el passat mes d’abril un marxa similar va anar de Sitges a Vilanova i va inspirar la inciativa d’ahir.

A la Ràpita els marxaires van fer la primera aturada. Els esperava un punt d’avituallament amb referescos i fruita. Mentre descansaven a l’ombre i recuperaven forces, la Plataforma contra el tancament del CAP de l’Arboç durant les nits i els caps de setmana es va fer ressò de la situació de desatenció sanitària que denuncien que pateixen en aquella població del Baix Penedès.

Abans de reprendre la marxa, els organitzadors van repartir mascaretes entre tothom per tal de visualitzar el rebuig a la incineració de residus. I és que, a mig camí de la Ràpita i els Monjos, la llarga corrua de manifstants va passar pel costat de la incineradora Uniland. Davant de la Casa de la Vila dels Monjos un representant de la plataforma opositora va explicar perquè rebutgen aquesta instal·lació.

En aquest punt una batucada es va unir als manifestants per per omplir de ritme les reinvidicacions. Les samarretes plenes de colors i consignes es van tornar a posar en moviment i van recórrer el darrer tram i van entrar a les dues en punt a Vilafranca. A la capital de l’Alt Penedès els va rebre un mural en defensa de l’educació pública.

Ja feia més de quatre hores que caminaven quan finalment van arribar a la plaça del Penedès. Una representació dels organitzadors els va donar la benvinguda i va agrair a tothom que s’havia implicat en fer possible la Marxa. I van celebrar que la participació havia superat en escreix les seves previsions.

Unes previsions que també van quedar desbordades amb el dinar, ja que es van exhaurir ràpidament els 300 tiquets per poder guadir de la macarronada que un grup de persones va estar cuinant durant el matí.

La música de Cor de Carxofa i Pulso Rumbero, i els poemes d’Inversos van acomiadar una jornada que els marxaires esperen que sigui un punt d’inflexió per a les lluites penedesenques.

EUA i l'OTAN instal·len l'escut antimíssils a Romania

EUA i l'OTAN han començat a instal·lar a Romania una base d'interceptors de coets que formarà part de l'escut antimíssils a Europa. Amb aquest motiu, avui va tenir lloc una cerimònia en una base militar a la ciutat romanesa de Deveselu on seran desplegats els antimíssils. Van assistir-hi el president romanès Traian Basescu, el portaveu del Departament de Defensa d'EUA, James Miller, i el secretari general adjunt de l'OTAN, Alexander Vershbow.

A Deveselu seran instal·lades tres bateries amb 24 interceptors SM3. S'espera que la base romanesa, el cost de la qual s'estima en més de 130 milions de dòlars, entri en servei en 2015.

Altres elements de l'escut antimíssils seran desplegats a Polònia, Turquia i en el mar Mediterrani, com a la base d'EUA de Rota (Càdis), el que fa a Espanya objectiu d'una possible guerra entre potències. El desplegament haurà de concloure cap a 2018.

L'OTAN assegura que l'escut antimíssils permetrà rebutjar les amenaces provinents d'Iran i Corea del Nord. No obstant això, Rússia ho considera una amenaça a la seguretat pròpia i exigeix garanties legals que aquest sistema no apuntarà al seu territori.

El PP i l'última ordre dels bisbes sobre superstició catòlica: obligatòria en Batxillerat i Infantil

El Grup del PP en el Senat estudia incloure en el projecte de Llei Orgànica per a la Millora de la Qualitat Educativa (Lomce) que l'assignatura de religió catòlica cobri pes en el Batxillerat i en Infantil, com ja s'ha anunciat per a primària i secundària obligatòria, responent així a les peticions dels bisbes que dies enrere es queixaven, per boca del seu portaveu, que la secta catòlica té ara menys pes que en governs anteriors. Juan Antonio Martínez Camino va esmentar explícitament el batxillerat com l'etapa que tenen en ment.

Fins al dijous, dia en què finalitza el termini de les esmenes, no es coneixerà el detall últim del text que presentaran els populars. Cap més d'una opció. Que la doctrina i superstició de la secta vaticana, que ja és d'oferta obligada en 1º de batxillerat, però voluntària per als alumnes, s'estengui d'igual forma a 2º de batxillerat. O bé que el seu pes sigui major en 1º de batxillerat, és a dir, que passi a ser una assignatura amb alternativa a triar una d'ambdues. I que sigui avaluable com les altres i la seva nota computi per obtenir qualificacions mitjanes i beques. O que ocorrin les dues coses.

Alguns interpreten que els populars de la Cambra alta pretenen esmenar el "error tècnic" del Ministeri d'Educació al no incloure aquesta matèria com a oferta obligatòria i d'elecció voluntària en primer i en segon de Batxillerat, un fet que va ser denunciat per la Conferència Episcopal, i que el PP al Congrés no va solucionar, informa Europa Press.

Amb la LLOI la religió catòlica (i les altres, però aquestes són molt minoritàries a les aules) és d'oferta obligada en 1º de batxillerat però voluntària per als alumnes. Els matriculats són menys cada any. En una dècada han passat d'estar matriculats en catolicisme un 43% dels batxillers de centres públics a suposar en l'actualitat una mica més del 23%. En etapes anteriors la caiguda també s'ha notat: en l'ESO han passat d'estudiar-ho un 55% dels alumnes a cursar-ho un 39%. En primària, on els alumnes són molt més depenents de les cures dels professors i no poden ocupar una hora en blanc pel seu compte, aquells que no es matriculaven en religió catòlica necessitaven que el centre organitzés activitats vàries, alguna cosa que no sempre era factible. Molts pares optaven per matricular-los en religió perquè els nens no tinguessin una hora sense fer gens entre classe i classe. Aquí els percentatges són més alts, però també en franc descens. Han passat d'un 79% a un 66%, segons les dades oficials.

El portaveu de l'Església espanyola, Juan Antonio Martínez Camino, va posar de manifest el passat mes de setembre la decepció de l'Església davant l'absència en el projecte de la Lomce de l'oferta preceptiva de religió en batxillerat i infantil, alertant que el Govern incomplia així l'Acord sobre Ensenyament i Assumptes Culturals subscrit entre la Santa Seu i l'Estat espanyol. Atès que ja existeix en 1º de batxillerat i en part de l'educació infantil, és previsible que els bisbes vulguin una mica més que això.

Una altra de les incorporacions que estudia el PP és incloure en l'avaluació del final de primària l'examen de coneixements en ciències socials —geografia i història—, i no solament de competències en comunicació lingüística, matemàtica i ciència i tecnologia.

Plats buits per reclamar beques menjador per a 400 alumnes del Segrià

Les comunitats educatives d'Acampada Escolar, amb el suport de l'Assemblea Groga, han omplert aquest matí de plats buits la delegació d'Ensenyament a Lleida per reclamar beques menjador per a 400 alumnes del Segrià que s'han quedat sense. Afirmen que no s'aturaran fins que les institucions "no garanteixin de forma efectiva la cobertura d’aquestes necessitats bàsiques, prioritzant que el dret a percebre l'ajut de menjador d'aquestes famílies de forma immediata per damunt d'altres despeses supèrflues". #CapPlatBuit

Segons afirmen en un comunicat, "les dades canten: del 2009 ençà, la partida pressupostària destinada a beques ha anat minvant des dels 42,01 milions d’euros (2009-10), patint una retallada de 8,77 milions malgrat l'augment de 18.000 alumnes (curs 2010-11), fins arribar a l’actual xifra de 32,20 milions, amb un augment global d’alumnat des del 2009 de 44.000 alumnes".

Segons ha pogut contrastar Acampada Escolar (en una trobada amb el president del Consell Comarcal del Segrià, Pau Cabré), i en contra del que es va explicar recentment als mitjans de comunicació, l'ampliació dels diners destinats a beques menjador "tan sols ha beneficiat una vintena dels alumnes dels 500 que estaven en la llista d'espera, reduint-la a 480 alumnes". També se n'han beneficiat 80 alumnes més que no eren en tal llista però que pertanyien a una de les 3 escoles de Lleida escollides a dit pel Departament per abocar-hi la partida extra.

Per tant, el Departament ha obviat l’existència d’aquella llista. Seleccionant tres escoles concretes escollides "a dit" se les exposa a majors quotes de marginació i segregació i s'opta per un procés opac que se salta tots els criteris legalment establerts.

Posteriorment, amb els diners que el Consell Comarcal ha recollit per la renúncia d'algunes famílies a gaudir de la beca (algunes han marxat de Lleida) i 20.000 euros que el Consell Comarcal es va reservar per atendre els recursos de les famílies que puguessin "tenir raó", s'ha escurçat la llista d'espera en 70 famílies més, de manera que queda en poc més de 400, segons dades del mateix Consell Comarcal.

#CapPlatBuit


Davant el desemparament de més de 400 famílies a les quals el Departament no els reconeix el dret, Acampada Escolar, amb el suport de l'Assemblea Groga, expressa un absolut suport a les persones afectades per aquest despropòsit i exigeix al Departament que actui sense més dilació i amb total transparència per alleugerir les càrregues d’aquestes famílies afavorint que, si més no un cop al dia, aquests infants tinguin un àpat en condicions.

L'AN imputa dos joves per cremar un retrat del monarca a Mataró

El magistrat de l'Audiència Nacional Pablo Ruz ha decidit obrir diligències prèvies per un possible delicte d'injúries a la Corona durant l'11 de Setembre a Mataró en què es va cremar un retrat de Juan Carlos en una concentració convocada pels col·lectius ARRAN, COS i la CUP. En una interlocutòria que s'ha conegut aquest dilluns, el magistrat es declara competent per investigar els fets i demana al Jutjat de Mataró que citi a declarar en qualitat d'imputats les dues persones denunciades per la fiscalia: J.P.C i J.N.H. La CUP defensarà ‘contundentment’ els imputats per l’Audiència Nacional. Foto d'una repressió absurda i anacrònica: al 29 de setembre de 2007, una trentena de joves, en solidaritat amb els encausats llavors per l'Audiència Nacional cremaren també fotos dels monarques a Lleida.

El jutge pren la decisió en base a la petició de la fiscalia, que el 8 d'octubre del 2013 va denunciar els dos joves pel fets de l'11 de setembre. Segons l'escrit de Ruz, els fets van tenir lloc a les 11 del matí en motiu d'una manifestació "de caràcter independentista no comunicada a la autoritat competent i convocada pels col·lectius ARRAN, la COS (Coordinadora Obrera Sindical) i la CUP" pels carrers de Mataró.

El jutge apunta que hi van assistir prop de 200 persones i segons la fiscalia quan van arribar a l'alçada del local ocupat "El Teler" (al Camí Ral 451) els dos denunciats "es van separar del gruix de la manifestació per penjar una pancarta de quatre metres d'alt per dos d'ample amb la imatge de Sa Majestat el Rei" cap per avall "que van encendre, una acció que va ser aplaudida per la resta dels concentrats".

Diligències prèvies

Segons el magistrat, els fets "presenten característiques que fan presumir la possible existència d'una infracció penal constitutiva d'un delicte d'injúries a la corona", però com que la naturalesa i les circumstàncies d'aquests fets "no estan determinades" el que cal és instruir diligències prèvies. Per aquest motiu accepta les competències sobre el cas i demana al Jutjat de Mataró que prengui declaració "en qualitat d'imputats" als dos denunciats, a més d'incorporar a la causa els seus antecedents penals.

La CUP oferirà una resposta “contundent” per defensar als dos imputats per l’Audiència Nacional per la crema d’una fotografia del rei a Mataró. La formació independentista, una de les convocants de la manifestació de l’Onze de Setembre on van tenir lloc els fets, assegura que estarà al costat dels imputats i emplaça la societat civil de Mataró a que també els facin costat.

“La nostra resposta serà contundent per defensar els dos imputats” ha dit el regidor de la CUP, Xavier Safont-Tria. “Són dos joves que van fer mostra de lliure expressió en una manifestació pura i simplement política, on no es va danyar a ningú”, ha apuntat. Per això, ha reclamat a “la ciutadania, entitats i associacions de Mataró” que també els donin suport. “Els emplacem a fer costat als joves que planten cara a una monarquia que no ens representa i que és una vergonya internacional, ha dit el regidor. Safont creu a més que cal fer front a una Audiència Nacional que és “una rèmora del franquisme” que vol “criminalitzar l’independentisme ficant la por al cos als ciutadans”. “El poble català finalment haurà de desobeir els dictats i la llei d’un Estat que per nosaltres és antidemocràtic”, ha afegit.

A més, Safont-Tria ha negat que la manifestació de l’Onze de Setembre a Mataró no fos “no comunicada a la autoritat competent”, tal i com diu el magistrat Pablo Ruz en el seu escrit. “Jo mateix vaig solicitar els permisos corresponents”, ha dit.

El iot del monarca emprava treballadors pagats per l'Estat

L'entitat pública Patrimoni Nacional es va valer durant anys de la cessió il·legal de deu treballadors per formar la tripulació i ocupar-se del manteniment del iot "Fortuna", que va gaudir Juan Carlos fins al passat mes de maig. Així ho estableix el Tribunal Superior de Justícia de Balears en una sentència que condemna a pagar a l'empresa cessionària, Unió Naval València S.A., i a Patrimoni Nacional -és a dir, amb els diners del pressupost estatal dels impostos dels que paguen, els treballadors- a indemnitzar amb 1,23 milions d'euros als deu treballadors acomiadats, per haver estat objecte d'un acomiadament improcedent.

En els fets provats, la sentència assenyala que, l'11 de juny de 2013, un mes després que el monarca decidieara renunciar a l'ús del iot, Patrimoni Nacional, al que havia estat donat el vaixell, va comunicar a Unió Naval que donava per finalitzat el contracte de manteniment del "Fortuna", que tenien subscrit des del 21 de juny de 2011.

El 28 de juny de 2013, l'empresa va iniciar un ERE que va concloure sense acord i pel qual va extingir la relació laboral dels deu treballadors. La justificació és que després de la finalització del cntrato de manteniment amb Patrimoni no els podia recol·locar ja que mancava d'una altra activitat.

Els treballadors afectats per l'expedient havien vingut prestant els seus serveis en el iot Fortuna, com a tripulació, per a les anteriors empreses adjudicatàries del servei de manteniment subscrit amb Patrimoni Nacional, de qui depenien funcionalment i que aprovava el pressupost anual de funcionament del vaixell, inclosa la massa salarial.

Així, segons declara provat la sentència, els deu treballadors afectats pel ERE prestaven els seus serveis, "sense solució de continuïtat", per a Patrimoni Nacional, en labors de manteniment i reparació del "Fortuna", en dos dels casos amb antiguitat de 1981, és a dir, de més de 32 anys, i el que menys des de l'any 2003.

La Sala Social del TSJ de Balears considera provat que va haver-hi una "cessió il·legal de treballadors" prevista en l'article 43.3 de l'Estatut dels Trabajadoers, per part de l'empresa adjudicatària de la contracta de manteniment del iot a l'entitat pública Patrimoni Nacional, com a titular del centre de treball.

Per què? Perquè "la contractació dels treballadors afectats per l'expedient de regulació d'ocupació per part de l'empresa Unió Naval València S.A. , com de les anteriors empreses adjudicatàries que li van precedir, era merament formal, posant a dites treballadores, com a tripulants del iot, a la disposició de Patrimoni Nacional, qui aprovava el pressupost anual de funcionament del vaixell, inclosa la massa salarial dels mateixos, baix el cercle organitzatiu del qual prestaven els seus serveis, prestant els seus serveis per compte i dependència d'aquest orgamismo públic".

Per això, estima la demanda dels treballadors i considera el seu acomiadament improcedent, condemnant a Unió Naval València i Patrimoni Nacional al pagament solidari de les indemnitzacions, que oscil·len entre 54.964 euros i 185.802, i que llancen una xifra total d'1.235.441 euros. La condemna solidiaria suposa que si l'empresa adjudicatària no pot fer front al pagament de la meitat dels diners, haurà de fer-ho Patrimoni per la totalitat. No obstant això, ambdues parts tenen encara opció de plantejar recurs de cassació davant el Tribunal Suprem, ja que la sentència no és ferma.

El rei va renunciar a l'ús del fortuna el passat mes de maig i va demanar a Patrimoni que iniciés les gestions per a la desafectació del bé, que havia estat donat al monarca per un grup d'empresaris de Balears. El iot actual datava de l'any 2000, encara que va substituir a una altra embarcació del mateix nom.

Jack Straw: "L'AIPAC és l'obstacle principal per a la pau a l'Orient Mitjà"

L'exministre d'Exteriors britànic Jack Straw considera els "il·limitats" fons dels quals disposa la AIPAC (lobby nord-americà proisraelià) com el major obstacle per establir la pau a Orient Mitjà. Les seves declaracions han provocat la ira dels polítics i la revolada dels mitjans de comunicació del règim d'Israel. Foto: Un dron israelià bombardeja Gaza.

El exsecretario britànic d'Exteriors i diputat laborista va fer aquest pronunciament el 22 d'octubre durant una taula rodona organitzada pel Fòrum Global Diplomàtic, una organització no governamental del Regne Unit.

Straw va manifestar que els fons que disposen les organitzacions israelianes i la AIPAC (lobby nord-americà proisraelí) a Estats Units són emprats per controlar i desviar la política nord-americana a la regió i per a la intimidació dels polítics nord-americans.

Straw, molt crític de la política exterior del règim de Tel Aviv, també, va dir que la "obsessió" d'Alemanya per defensar a ultrança al règim Israel és un altre obstacle per a la pau.

Els comentaris del polític britànic van causar que la representant del règim israelià en la taula rodona Einat Wilf reaccionés amb fúria en una entrevista amb The Jerusalem Post, on va criticar les declaracions de Straw i ho va acusar d'antisemita.

Recordem que en 2001, Straw va qualificar de "excessiva i desproporcionada" l'acció de les forces militars israelianes a la ciutat de Beit Hala, quan soldats d'aquest règim israelians van obrir foc en un enfrontament amb civils palestins.

En 2002, va fer va instar al règim de Tel Aviv a retirar-se de Cisjordània. Durant l'operació Dies de Penitència 2004, va dir que l'exèrcit israelià està "causant la mort i ferides a civils i el sofriment innecessari”.

Més recentment, al juny de 2013 va indicar a la BBC Radio4 que el règim israelià té un "ampli" programa d'armes nuclears, però no té "ambicions territorials, a part de robar les terres dels palestins”.

Un dron israelià bombardeja Gaza


Indiferent als advertiments de la comunitat internacional, el règim israelià segueix perpetrant actes de violència que posen en perill la vida de milers de palestins a la Franja de Gaza.

Un avió no tripulat israelià ha disparat aquest dilluns un míssil contra el nord de l'enclavament costaner, informen fonts palestines. Segons fonts de seguretat del Moviment de Resistència Islàmica Palestina (HAMAS), l'assalt ha tingut com a objectiu un lloc de formació militar de HAMAS, al nord de la ciutat de Gaza. Afortunadament no s'han registrat víctimes ni danys materials.

L'explosió, conforme als testimonis, ha provocat un fragorós soroll prop de la base militar d'entrenament, que estava buida en aquest moment.

L'atac aeri israelià s'ha produït poc després que dos coets hagin estat llançats des de la meridional ciutat israeliana de Ashkelon. No s'han reportat víctimes.

L'exèrcit israelià bombardeja amb freqüència la Franja de Gaza, al·legant que executa atacs amb “finalitats defensives”. No obstant això, sempre utilitza una força desproporcionada violant el dret internacional. Els civils, sistemàticament, pereixen en aquestes ofensives.

A partir de l'any 2007, els 1,7 milions d'habitants de Gaza es troben sota el bloqueig il·legal del règim sionista de Tel Aviv, una situació que ha donat lloc a una taxa sense procedent de desocupació, pobresa i una baixa qualitat de vida.

L'Audiència Nacional dictamina que la derogació de la 'doctrina Parot' s'ha d'aplicar a tots els presos

El Ple de la Sala Penal de l'Audiència Nacional ha conclòs que la sentència del Tribunal de Drets Humans que va ordenar excarcerar a Inés del Rio ho va fer amb fonament en arguments que "clarament transcendeixen a la demandant i són d'aplicació general a tots els casos en què es donin situacions semblants". Foto: el soldat soviètic uzbek que va penjar la bandera roja al Reichstag ens disculparà la gosadia.

Això és, el tribunal al que correspon resoldre els recursos dels presos anticipa que tant els abertzales com els delinqüents multirreincidentes als qui s'hagi aplicat la doctrina Parot tenen dret a un nou còmput de les redempcions de condemna i seran per això, amb tota probabilitat, llicenciats.

La Sala raona que Estrasburg ha posat de manifest "amb caràcter general, més enllà d'en el cas d'Inés del Rio, la incompatibilitat amb el Conveni Europeu de Drets Humans de l'aplicació retroactiva del criteri de còmput dels beneficis penitenciaris" introduït per la sentència del Tribunal Suprem de febrer de 2006 que va inaugurar la doctrina Parot.

Vot particular discrepante


L'acte, corresponent a la llibertat de l'etarra Juan Manuel Píriz, compta amb un vot particular discrepante del magistrat Ángel Hurtado, que considera que l'Audiència Nacional havia d'haver esperat abans de pronunciar-se al fet que existís un criteri del Ministeri Fiscal i, principalment, al fet que el Tribunal Suprem expressés el seu, pel que té un Ple convocat el proper 12 de novembre.

Hurtado sosté, al contrari que els seus 12 companys de la Sala, que "ja han sorgit opinions que mantenen que la referida sentència [d'Estrasburg], d'aplicació efectivament al cas concret, no necessàriament descarta per complet que la doctrina Parot pugui seguir sent aplicable a uns altres, en funció de les circumstàncies concurrents en cada cas".

La majoria de la Sala, amb ponència del magistrat de vocació clarament progressista José Ricardo de Prada, entén que el Tribunal Europeu de Drets Humans ha establert un criteri al que ha de reconèixer-se-li el valor de "cosa interpretada" vinculant per a tots els Estats membres del Consell d'Europa.

"La jurisprudència del Tribunal Europeu de Drets Humans marca el cànon o estàndard internacional en el reconeixement i protecció dels drets humans fonamentals a Europa, amb projecció a altres continents, i constitueix a més el fidel de la balança que serveix de referència per calibrar la qualitat de l'Estat de Dret dels seus països membres", argumenta la resolució de l'Audiència, que recorda que la sentència és d'obligada aplicació a Espanya per haver acceptat sotmetre's al Conveni i perquè la Constitució espanyola ho imposa en el seu article 10.2.

Els qui posaren la bandera roja al Reichstag


Els sergents Mikhaïl Iegorov i Melitón Kantaria (qui va morir fa poques setmanes, com informà Sirius), de la 150 ª Divisió d'Infanteria de l'Exèrcit Roig, van ser els encarregats de posar l'estendard sobre la seu del parlament nazi. Les imatges del Reichstag en flames amb la bandera soviètica onejant sobre ell van aparèixer al diari Pravda el 3 de maig de 1945. La bandera vermella onejant sobre el Reichstag es va convertir en un símbol de la derrota definitiva del nazisme. Es van confeccionar seguida nou estendards iguals per a cadascuna de les divisions que integraven el 3 Exèrcit de Xoc que va prendre la capital del Tercer Reich.

Sírius també està a la llista d'espiats per la fatxenda de CiU

Des d’ahir a la tarda circulen per la xarxa una trentena de documents filtrats per Anonymous que demostren uns patrons de monitoratge -espionatge i control- d’activitats a les xarxes socials i també seguiments a comptes determinats per part –directament o via encàrrec- dels Mossos d’Esquadra. Encara que la majoria de comptes recollits es refereixen a activistes socials i col·lectius de diferents ideologies –però sempre centrades en l’espectre d’esquerres, alternatius i/o independentistes- també s’hi poden trobar periodistes i mitjans de comunicació "perillossos" per la tropa feixista i nazicatòlica, entre els quals hi és l'Agència Sírius, el que ens il.lusiona i agraïm, doncs, si fem por és perquè les nostres veritats els hi fan mal. Gràcies!

Els documents filtrats són tots de maig de 2012 i recullen informació de diferents campanyes reivindicatives tals com l’aniversari del 15M, les campanyes contra Bankia o La Caixa, les manifestacions del 1r de Maig o la crida a no pagar els peatges de les autopistes. Durant aquests dies s’elaboren diferents informes horaris amb les etiquetes vinculades a aquestes convocatòries més emprades, els seus moments de màxima difusió i la seva evolució.

Però els informes van més enllà i recullen i descriuen les piulades més populars, així com llisten esl comptes de Twitter que consideren més actius en cada etiqueta o tema –a l’informe o anomenen “dispositiu”-, algunes d’elles pertanyents a mitjans de comunicació i periodistes.

Un dels més citats és el setmanari Directa, que arriba a ser descrit diverses vegades com un dels comptes més actius –de cada “operatiu” se n’extreuen els tres comptes considerats més rellevants- i se n’analitza l’evolució dels seus seguidors. Els informes també mencionen el quinzenal L’Accent, l’agència de notícies Sírius o el periòdic madrileny Diagonal.

La llista de periodistes controlats inclou, almenys, Albert Martínez, Manu Simarro i David Fernàndez –aquest darrer actualment diputat al Parlament de Catalunya- de la Directa, el fotoperiodista de Nació Digital Jordi Borràs, la redactora de Cadena Ser Anna Punsí o el documentalista Aritz Cirbian.

A més, els informes barregen piulades amb opinions i informacions emeses per ciutadans, amb altres que enllacen a notícies relacionades amb els fets –en aquest apartat s’hi inclou aquesta de Mèdia.cat;- convocatòries a mobilitzacions diverses i en la majoria dels casos legals, o manifestos de partits i col·lectius. En alguns casos s’indica si una piulada incita a la violència, però aquests casos són extremadament puntuals.

Llegint els informes filtrats no queda clar quin és el criteri per incloure un o altre compte de Twitter a la llista. Qualsevol mitjà amb cobertura en directe d’una mobilització és probable que tingués una activitat relacionada amb el tema superior a alguns dels mitjans citats, com per exemple Sírius, una agència molt petita i amb cobertures força irregulars. (És fàcil d'entendre pels qui llegeixen Sírius: parlem alt i clar i s'ens entén tot. Sí, som molt petits, no és pot ser més petit i existir, però com diu la dita "petits però ben parits"). En canvi, no se cita el perfil de cap gran mitjà, però sí piulades que enllacen a les seves notícies. Altres mitjans, que van cobrir els mateixos i probablement també van ser enllaçats per piuladors no són nombrats.

A més de periodistes i mitjans, la llista dels comptes seguits o les piulades recollides és molt àmplia i inclou fins i tot partits parlamentaris com ERC, sindicats com CGT i UGT, o moviments socials com el 15M o el #novullpagar.

Segons el comunicat signat per Anonymous -difícilment contrastable per la pròpia naturalesa del moviment- que acompanya els documents, aquests haurien estat elaborats pel Centre de Seguretat de la Informació de Catalunya (Cesicat), un organisme públic però legalment instituït com una fundació, a petició dels Mossos d’Esquadra, encara que hi ha informes signats directament com CME.

Agència Sírius, que al 2012 tenia a twitter 648 seguidors, en té ara més del doble, 1409, que s'afegeixen als prop de 12.000 de les dues pàgines de facebook i als vora 60.000 visitants mensuals de la web, pel que vindiquem un lloc més alt en la llista, sisplau!

https://twitter.com/noticiessirius
Informa't: http://noticies.sirius.cat/
Afegeix-te: http://www.facebook.com/siriusnoticies
Suscriu-te: http://www.facebook.com/agenciasirius
https://twitter.com/CatSirius

L'Audiència rebutja substituir per una multa la condemna rebaixada de 9 mesos de presó a Matas

L'Audiència Provincial de Balears ha denegat substituir els nou mesos de presó -que li van ser rebaixats per la banda còmplice de Rajoy dels sis anys imposats en la condemna per corrupció- a l'expresident Jaume Matas (PP), en el marc de la primera peça que va ser jutjada dins del cas Palma Arena, per una pena de multa i ha rebutjat suspendre la condemna de presó. Contra aquest acte, acordat avui, cap un recurs de súplica.

cal recordar que el passat 23 de juliol, el Tribunal Suprem (TS) va rebaixar de sis anys a nou mesos de presó la condemna que li va ser imposada per l'Audiència Provincial de Balears a Matas en el marc del primer judici del cas Palma Sorra. La decisió de l'Alt Tribunal contrasta així amb la petició del fiscal del Suprem, que va sol·licitar a principis d'aquest mes que anés confirmada la pena a la qual va ser condemnat el exmáximo mandatari balear. La fallada del Suprem permetrà que Matas no ingressi a la presó.

Concretament, se li condemna com a autor d'un delicte de tràfic d'influències a nou mesos de presó i una multa de 6.000 euros. En concret, Matas va ser condemnat per l'Audiència Provincial de Balears, al març del passat any, en considerar-se provat que va intervenir en la contractació irregular per part de l'Executiu autonòmic de l'articulista Antonio Alemany per a la redacció dels seus discursos.

El tribunal de la Secció Primera atribuïa a l'exministre de Medi ambient els delictes de frau a l'administració; continuat de falsedat en document oficial; falsedat en document mercantil; prevaricació en concurs amb un delicte de malversació i un últim de tràfic d'influències agreujat, pels quals, a més de la pena de presó, l'Audiència li va imposar nou anys i mig d'inhabilitació.

Vicenç Navarro: Els silencis del Papa Francesc

Quan el nou Papa va ser escollit pels dirigents de l'Església Catòlica, va haver-hi una resposta molt favorable de la majoria de mitjans d'informació (que són també mitjans de persuasió), conseqüència d'un estil molt diferent al dels seus antecessors, i a unes postures que assenyalaven un papat diferent. Algunes veus, no obstant això, vam expressar les nostres reserves (veure el meu article “Posibilidades y limitaciones del nuevo papado, de Francisco”, Público, 05.09.13), basades en el silenci que el Bisbe argentí Bergoglio havia mantingut davant de les brutals violacions dels drets humans fetes per la dictadura argentina (brutalitat exercida contra els resistents a aquell règim, que s'havia establert en aquell país en defensa dels seus grups més privilegiats). Aquest silenci semblava traduir una falta de sensibilitat cap a les violacions dels drets humans realitzades per dictadures properes a l'Església Catòlica.

Immediatament van aparèixer respostes a les nostres reserves, accentuant que aquest prelat, el Bisbe Bergoglio, no havia col·laborat amb la dictadura (a diferència de gran nombre de jerarques de l'Església Catòlica argentina) i que el seu silenci responia més a un desig tàctic de, amb el seu silenci, poder ajudar les víctimes, justificant així que no denunciés públicament els botxins d’aquelles víctimes. Haig d'admetre que no em va convèncer molt aquesta resposta, donada per moltes autoritats de l'Església quan se'ls critica el seu silenci enfront d'aquestes violacions.

Ara bé, les declaracions fetes pel Papa Francesc durant l'inici del seu papat semblaven confirmar que el silenci que va adoptar enfront de la dictadura argentina podia ser degut, després de tot, al seu tacticisme. En diverses ocasions ha encoratjat els creients catòlics al fet que no es limitin a ajudar els pobres, sinó que vagin més enllà i treballin per eliminar les causes de la pobresa, intervenint activament en política si això és necessari.

És més, en diverses ocasions ha assenyalat que entre les causes de la pobresa està l'explotació del món del treball per part del món del capital en la seva recerca insaciable d'incrementar els seus beneficis. Això, i el fet que ha mostrat comprensió, quan no simpatia, per la teologia de l'alliberament, semblaria confirmar que les meves reserves eren infundades. El silenci del Cardenal Bergoglio era un silenci tàctic, provisional, justificat per una situació especial.

No obstant això, alguna cosa ha ocorregut que permet dubtar del que va motivar aquell silenci, doncs aquest silenci s'ha repetit de nou enfront de les barbaritats comeses pel cop militar del 1936 a Espanya i de la dictadura que va establir, que es va caracteritzar per una enorme brutalitat (veure el meu article “La guerra civil no ha terminado”, Público, 08.10.13). Per cada assassinat polític que va cometre Mussolini, Franco en va cometre deu mil. Com a resultat d'una repressió sistemàtica de l'Estat feixista, milers i milers d'espanyols republicans, defensors d'un govern democràticament escollit, van ser assassinats, torturats i/o exiliats, amb molts dels morts republicans (114.000), encara en parador desconegut.

S'ha d'assumir que el Papa Francesc sap que una associació que va recolzar aquell cop militar i la dictadura que el va seguir va ser precisament l'Església catòlica. L'evidència que això va anar així és enorme. Les declaracions de les màximes autoritats eclesiàstiques demanant la rebel·lió de l'Exèrcit i dels creients contra un govern democràticament escollit i el seu suport a la repressió (que va arribar a anomenar Croada) són per tots conegudes. En realitat, l'Església va anar més enllà de col·laborar amb aquell règim. L'Església no va ser col·laboradora, sinó part essencial del règim.

Era part de l'Estat dictatorial. I es va beneficiar enormement (en els seus interessos terrenals i empresarials), resultat d'aquesta identificació amb l'Estat dictatorial. L'evidència coneguda mostra també que, com a part d'aquell Estat, l'Església va intervenir directament en la repressió dels perdedors d'aquell conflicte, formant part dels tribunals que donaven ordres d'afusellament i empresonament. És més, hi ha també evidencia que entre els suposats màrtirs homenatjats a Tarragona, hi havia un gran nombre d'individus que van dirigir directament aquella repressió (veure l'article “Beatos y Cínicos”, de José Mª García Márquez, a Público, 14.10.13)

Aquests fets són aquí perquè puguin veure-ho tots els que vulguin veure-ho. Però l'Església Catòlica i el Vaticà, dirigits ara pel Papa Francesc, no volen veure-ho i/o estan mentint deliberadament. I no faig aquesta acusació sense coneixement de causa.

El Cardenal Amato, representant del Papa Francesc a l'esdeveniment, va mentir en diverses ocasions en el seu discurs, utilitzant un llenguatge de Croat, idèntic a l'existent, encara avui, a la cúpula de l'Església Catòlica, i que és idèntic al que van utilitzar els colpistes per justificar la seva acció militar contra un govern democràticament escollit. És sorprenent que aquest discurs (que aquell conflicte era un conflicte entre Jesús i la seva Església d'una banda, i una “ideologia diabòlica anticrist”, per un altre) s'estigui encara pronunciant, i el que és encara més vergonyós és que aquest discurs es presenti com un “clam a la reconciliació”.

Reconciliació amb qui? Amb els familiars dels assassinats republicans que encara no saben on estan els seus morts, assassinats en els quals va col·laborar i/o va participar l'Església i que ara, en el període postdictatorial, aquesta institució s'ha oposat a la Llei de la Memòria Històrica, dificultant tant la troballa com el reconeixement i homenatge a aquests “màrtirs” de la democràcia? La incoherència i/o hipocresia a la qual l'Església pot arribar és extraordinària. I el que és igualment vergonyós és que també van parlar de reconciliació els ministres del govern del PP, que han buidat la Llei de Memòria Històrica i han fet tot el possible perquè no es pugui trobar els desapareguts. Això és la marca Espanya, motiu de vergonya (si tinguessin aquesta capacitat) a nivell internacional. Com pot el Papa guardar silenci enfront d'aquesta realitat?

En realitat, és impossible que el Papa no conegui aquests fets. Per aquest motiu les mentides dels seus representants i el seu silenci són una enorme ofensa i indignitat a tota persona amb sensibilitat democràtica. La veritat existeix i és fàcil de comprovar. L'Església, en defensa dels seus interessos materials, i com a empresa humana, va defensar els seus interessos i privilegis (l'Església era una de les majors propietàries de terra a Espanya, oposant-se a mort a la reforma agrària que va afectar la seva propietat) i es va oposar al govern republicà perquè estava perdent privilegis empresarials. És aquí on radica la seva oposició a la República. La repressió republicana poc va tenir a veure amb les creences religioses (doncs altres religions van poder exercir el seu culte sense cap obstacle), sinó que es va deure al comportament d’aquesta empresa –l'Església- en oposició i en defensa dels seus beneficis materials.

El representant del Papa Francesc estava mentint quan lloava la Croada, presentant els seus màrtirs com a innocents, doncs és impossible que no conegués la veritat. Dir que l'Església no va intervenir en el cop militar i que no va ser un eix fonamental de la dictadura, és una falsedat i una mentida, i l'Església ho sap. Per aquest motiu és imperdonable que, una vegada més, el Papa Francesc mantingués el seu silenci, un silenci doblement culpable, doncs és un silenci, no solament enfront d'un règim d'enorme brutalitat, sinó enfront d'un règim recolzat immensament per l'Església. Mantenir un silenci davant d’aquesta situació és ser còmplice d'aquells horrors.

Però a més de còmplice, el Papa expressa una enorme incoherència que, per desgràcia, resta credibilitat a la seva postura en defensa dels pobres. La brutal repressió a Espanya va ser precisament enfront d'un govern, el govern del Front Popular (que va tenir catòlics entre els seus membres), que es va caracteritzar per la seva lluita en contra de la pobresa, lluita que el va haver d'enfrontar als interessos materials de l'Església. De nou l'evidència d'això és aclaparadora.

Una última observació. És d'un enorme cinisme que les autoritats de l'Estat espanyol i de la Generalitat, avui governats per les dretes (que han diluït el compromís que l'Estat havia adquirit a trobar els desapareguts republicans), presentin també l'acte de beatificació com un acte de reconciliació.

Denuncien davant el Parlament Europeu la supressió d'ajudes a l'habitatge protegit pel PP

El PP ha introduït una disposició addicional en la Llei 4/2013 que suprimeix “retroactivament” les ajudes reconegudes als compradors de VPO para subsidiar els seus préstecs. Els seus efectes són retroactius i, per tant, vulneren els principis més bàsics de legalitat, seguretat jurídica i irretroactividad de les disposicions, que avala la nostra Constitució (Art. 9.3). La mesura afecta a 300.000 compradors de VPO, que ara podrien arribar a pagar entre 90 i 200€ més al mes per la seva hipoteca.

El corró del grup parlamentari popular ha aprovat aquesta mesura que va ser introduïda en l'última etapa de la seva tramitació, d'amagat, en una Llei que tracta sobre un altre assumpte, el lloguer. És escandalós. Això ha de saber-se.

Amb anterioritat, el Ministeri de Foment i el Govern d'Espanya també han estat denegant la renovació de les ajudes sobre la base d'uns criteris interpretatius, de l'article 35 del RDL 20/2012, que són interns i per tant manquen de validesa legal. Aquest Ministeri ha fet unes interpretacions que no reflecteixen fidelment l'exposat en el RDL 20/2012, interpretant retroactivament l'eliminació de la subsidiación i ampliant la seva aplicació als plans d'habitatge anteriors, que ni tan sols eren esmentats en la norma.

La mesura afecta a 300.000 compradors de VPO, que ara podrien arribar a pagar entre 90 i 200€ més al mes per la seva hipoteca.

La subsidiación és aquesta quantitat que et descompten en cada mensualitat i que t'ajuda a pagar els interessos de la teva hipoteca VPO mes a mes. Doncs bé:

Les hi han apanyat per llevar-te-la (RDL 20/2012 i Llei 4/2013), per quedar-se ells amb LA TEVA AJUDA.

Aquesta ajuda et correspon per dret. Així t'ho van reconèixer quan vas comprar el teu habitatge. Ara et suprimeixen el dret a cobrar-la retroactivament.

Quan demanis la renovació al cinquè any, te la denegaran. I hauràs de seguir pagant entre 90 i 200€ més al mes.

Molts afectats com tu no podran amb aquest increment en la seva hipoteca. A més, tu seguiràs lligat a una sèrie d'obligacions (no podràs llogar-la, vendre-la abans de deu anys, etc.), amb una hipoteca en molts casos a preus “de bombolla”.

Els comptes del PP són falsos, manipulats i reflexe d'un frau i corrupció generals

Quan es va conèixer aquesta primavera la doble comptabilitat de l'extresorer del PP Luis Bárcenas, el bestiari franquista i mafiós va reaccionar amb dues mesures destinades a reforçar la seva danyada imatge de transparència que en realitat només són enginyeria fiscal, falsedat documental i paranys absurds de lladres incompetents. La primera d'elles, publicar la falsa declaració d'IRPF de Mariano Rajoy. La segona, penjar a la seva web els comptes anuals del partit. No obstant això, aquests comptes manquen de valor algun a l'hora de rastrejar irregularitats. Estan incomplets i hi manca l'essencial. Però els lladres segueixen robant amb l'empara d'un sistema podrit, feixista i criminal.

Diversos auditors consultats pel Confidencial així ho confirmen: "De 2008 fins a 2012 únicament van publicar a la seva web el balanç i el compte de pèrdues i guanys, però res s'ha penjat en ella de la quantia dels crèdits que els han estat concedits, el tipus d'entitat que els va donar i les condonacions de deute corresponents", assenyalen.

Ángel López, director del departament tècnic i de qualitat de l'Institut de Censors, assenyala que la documentació aportada pel PP "no és una informació rellevant. No és completa per poder entendre aquests comptes. Haurien d'incloure diverses informacions més, com la memòria que expliqui aquestes xifres i el seu desenvolupament perquè siguin comprensibles. Cal observar l'estat de canvis de patrimoni, de fluxos d'efectiu, contingències, fets posteriors...", assenyala.

Segons Á. López, encara que la publicació d'aquests comptes va ser anunciada com un exercici de transparència, el resultat no ha estat aquest. "En principi, no. No estan fent un exercici de transparència".

Obligats per llei

L'article 14 de la Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, estableix que “una vegada emès pel Tribunal de Comptes l'informe de fiscalització corresponent a un determinat exercici, vindran obligats a fer públiques, preferentment a través de la seva pàgina web, el balanç i el compte de resultats i, en particular, la quantia dels crèdits que els han estat concedits, el tipus d'entitat concedente i les condonacions de deute corresponents a tal exercici, de manera que aquesta informació sigui de gratuït i fàcil accés per als ciutadans”.

Pretén fer-nos creure el PP que està amortitzant la seva seu central sense més suport que uns mers fulls de càlcul, i que ha destruït les factures d'aquesta construcció a pesar que aquesta s'acabi d'amortitzar comptablement l'any 2033?', es pregunten fonts del InstitutoLas comptes de 2012 presentades aquesta setmana pel PP, i tots els comptes precedents (des de 2008), incompleixen sistemàticament la prescripció d'aquesta llei orgànica.

El Marc Conceptual de la Informació Financera dels Partits Polítics, aprovat pel Ple del Tribunal de Comptes el 24-6-2010, diu sobre aquest tema, a la seva pàgina 17, que “cap dels estats financers subministra per si solament una informació completa, de manera que el contingut de cadascun d'ells està íntimament relacionat i ha de contemplar-se tenint en compte els restants. En conseqüència, els estats financers constitueixen una unitat i han de presentar-se i analitzar-se sempre de forma conjunta”.

"Per exemple", asseguren fonts de l'Institut, "sense la memòria, l'auditor del balanç del PP no pot saber a què corresponen les inversions financeres que té el partit en el seu actiu en 2012 per import de 2.306.937,08 euros.

A mi em faria falta saber si aquestes inversions inclouen, per exemple, accions en companyies elèctriques cotitzades, que expliquessin les modificacions legislatives que ha vingut fent el ministre [d'Indústria, Energia i Turisme], José Manuel Soria, a favor, o no, del lobby elèctric. Això són especulacions, possibilitats. Que quedi clar. A mi no m'han proporcionat els comptes reals. Que ningú ho prengui com una acusació. Però el nostre treball consisteix a indagar aquestes coses".

Les factures desaparegudes de la seu de Gènova


Membres de l'Institut de Censors també qüestionen les afirmacions bolcades pel PP en el seu informe executiu sobre que "es pren 1995 com a any de partida de l'estudi al no existir sèries de dades anteriors". Alguna cosa que, als membres consultats de l'Institut de Censors, els sembla cridaner: "Com pot el PP fer-nos creure que ha destruït les factures de, per exemple, la construcció de la seva seu a Gènova 13 (finalitzada al febrer de 1983). Aquesta seu, igual que la resta d'immobles de similars característiques, s'amortitza comptablement al 2% anual, és a dir, en 50 anys.

Pretén fer-nos creure el PP que està amortitzant la seva seu central sense més suport que uns mers fulls de càlcul, i que ha destruït les factures d'aquesta construcció a pesar que aquesta s'acabi d'amortitzar comptablement l'any 2033?", es pregunten les mateixes fonts. "Sobri quina base de càlcul s'està amortitzant actualment Gènova 13 si no es té ni suport documental ni dada algun sobre el cost d'aquesta seu?", insisteixen.

"Un auditor no es pot creure que el Tribunal de Comptes informi favorablement sobre alguna cosa, els moviments de caixa, que el PP no li remet. I, en teoria, la qual cosa estan penjant en el seu web és l'aprovat pel tribunal. A saber, l'article 14 de la Llei Orgànica 8/2007, de 4 de juliol, sobre finançament dels partits polítics, estableix que la informació a remetre al Tribunal de Comptes ha de ser la dels comptes anuals del partit, comptes que reflecteixen el saldo de caixa a 31 de desembre.

Però aquí no s'inclouen els moviments ni suports documentals. Els comptes que està desvetllant el Partit Popular en el seu web no són transparència. Jo ho anomenaria d'una altra forma".

Salvem l'Empordà guanya contra l'especulador Artur Mas 18 anys després

Uns 18 anys i 15.000 euros després, Salvem l'Empordà ha pogut celebrar el que és el primer contenciós que va afrontar com a organització. La sentència del contenciós administratiu del Tribunal Superor de Justícia va declarar nul de ple dret el Pla urbanístic parcial de la Vall de Santa Magdalena a Terrades. La victòria de l'organització ecologista, però, té un regust agredolç, ja que han passat molts anys i el grup s'ha hagut de gastar 15.000 per demostrar el que ells consideren una obvietat, que el projecte urbanístic de CiU vulnerava la llei i era obsolet.

El Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) va dictar la seva sentència el passat 20 de setembre i la va notificar el 8 d'octubre. "Hem rebut la notícia molt contents i alleugerits de poder arxivar un dels casos més antics que teníem pendents davant dels tribunals", va explicar l'organització en un comunicat.

L'oposició al projecte d'urbanització de la Vall de Santa Magdalena (72 habitatges unifamiliars de planta baixa i pis en parcel·les d'uns 600 m2 de mitjana i una zona hotelera de planta baixa i dos pisos d'uns 160 llits; ocupant un total de 34,69 ha), va ser una de les primeres campanyes amb què la plataforma Salvem l'Empordà es va fer conèixer l'any 2002 i per la qual va rebre un important suport ciutadà.

Per als ecologistes "el projecte seguia ja en aquest moment un model d'urbanisme totalment obsolet i més aviat propi dels anys 60 i 70 del segle passat: una urbanització allunyada i aïllada del poble, dissenyada per promotors estran?gers i amb unes dimensions que el destinaven a compradors selectius". En el comunicat el grup indica que "des del principi vàrem insistir que el projecte aportaria guanys immediats a les arques municipals, però que a la llarga les despeses serien molt elevades, com ja s'havia demostrat en molts altres municipis, principalment de la costa".

En el cas de la Vall de Santa Magdalena, a més a més, la urbanització es projectava al mig del bosc, en una zona declarada d'alt risc d'incendi, i amb només una via d'accés. La zona precisament va ser afectada pel gran foc que va arrassar l'Alt Empordà l'estiu de ?l'any passat.

L'entitat ecologista va reiterar que en 11 anys cap de les administracions que podien haver intervingut i impedit la continuació de la tramitació ha volgut moure fitxa per paralitzar unes obres que ja contradeien la llei d'urbanisme del 2002.

Per això l'entitat es queixa que davant aquesta inacció de les administracions públiques ells s'han hagut de gastar 15.693,86 euros.

En un comunicat l'entitat va assegurar que són diners ben invertits però van lamentar que hagi de ser una organització i no les administracions competents qui vetllin per complir la llei.

Una cronologia d'anys contra Artur Mas i els negocis bruts de CiU


El cas de la urbanització de Terrades va esclatar el 1995 quan es van aprovar les normes que van declarar la vall de Santa Magdalena urbanitzable. Dos anys més tard es va aprovar el pla parcial d'urbanització en resposta a un recurs d'alçada que els promotors havien presentat contra la denegació de l'aprovació definitiva per la Comissió d'urbanisme de Girona, pel Conseller del Departament de Política Territorial i Obres Públiques, aleshores l'actual president de la Generalitat, Artur Mas.

L'any 2002 es va aprovar definitivament el pla parcial per l'Ajuntament de Terrades dies abans de l'entrada en vigor de la nova llei d'urbanisme que posava condicions més dures a aquest tipus de projectes. Llavors es van presentar 120 al·legacions contra aquesta aprovació inicial. Aquesta modificació va ser rebutjada per la Comissió d'Urbanisme de Girona, però suposava mantenir vigent l'anterior Pla parcial.

Osàcar (CDC) i Bárcenas (PP), sols davant les acusacions de corrupció que van enriquir a tot el partit

Els dos estan imputats, i els dos són els més alts responsables dels seus partits investigats pel finançament irregular dels mateixos. Daniel Osàcar Escrig, extesorero de Convergència Democràtica de Catalunya, i Luis Bárcenas, en el PP, comparteixen el marró en solitari quan les seves formacions van rebre durant anys milions d'euros de constructores a canvi d'obres públiques inflades en milions d'euros d'administracions governades per ambdues organitzacions criminals i mafioses, amb l'únic objectiu de lucrar-se amb la corrupció institucional franquista.

Una de les diferències és que Osàcar té encara -per por de que es vagi com Bárcenas de la llengua- el respatller absolut del seu partit, que considera la seva actuació "irreprotxable" malgrat que el fiscal demana per a ell una condemna de 7 anys i mitjà de presó i una multa de 20 milions d'euros. A més, respecte a CDC, Anticorrupció considera provat que les comissions il·lícites que rebia de la constructora Ferrovial tenia com a contrapartida les concessions d'obres públiques concretes.

De Bárcenas, Mariano Rajoy deia en 2009 que mai podria demostrar-se la seva culpabilitat, però ara és considerat un empestat dins del partit a raiz de l'aparició dels seus comptes suïssos amb 48 milions d'euros, i sobretot des que es van fer públics els documents en els quals durant anys va consignar una comptabilitat B del partit, que recollia donacions de constructores per import de 4,59 milions d'euros només entre 2001 i 2012.

En l'escrit de 142 folis elevat aquest dijous per Anticorrupció al jutge del 'cas Palau, en el qual acusa al extesorero de CDC, el fiscal Emilio Sánchez Ulled assenyala que és "una situació molt evident en l'actualitat, l'ascendent que els responsables de les finances dels partits polítics i els alts responsabls dels mateixos ostenten sobre molts alts càrrecs de l'Administració Pública, els qui en molts casos ocupen aquests càrrecs gràcies precisament a la seva afiliació o a algun tipus de vinculació al partit polític en aquell temps en el poder".

"Aquesta circumstància -agrega el fiscal-, que hauria de resultar innòcua en el si de l'estricte desenvolupament de les regles de majoria democràtica, es presta en la pràctica a abusos, com és el cas, on es corroeix l'obligada imparcialitat de l'Administració Pública en un context que ve determinat pel finançament il·lícit del partit".
En CDC, el fiscal creu que les comissions il·lícites les coneixien alts responsables per sobre dels tresorers, però no ho pot provar

En el cas de CDC, la Fiscalia assenyala que en el mecanisme il·lícit de cobrament de comissions a Ferrovial a canvi d'adjudicacions va participar "com a mínim" el tresorer -primer Carles Torrent, i a la seva defunció en 2005, Osàcar-, encara que "la lògica apunti al fet que tals dirigents van haver d'explicar com a mínim amb l'assentiment d'alts responsables del partit polític, extrem que no ha pogut ser suficientment acreditat".

L'operatiu es realitzava cobrant un 4% de comissió a la constructora per cada obra, un 2,5% para CDC i un 1,5% pels llavors responsables del Palau de la Música Félix Millet i Jordi Montull, que eren els qui dissimulaven en forma de patrocinis de publicitat les aportacions de Ferrovial.

La conclusió: el fiscal demana 7 anys i mitjà de presó per a Osàcar per delictes de tràfic d'influències i blanqueig de capitals en concurs amb falsedat en document mercantil, així com una multa de 20 milions d'euros. I reclama a més que es decomissin 6,6 milions d'euros a CDC per procedir de les comissions il·legals.

En el cas dels 'papers de Bárcenas', està imputat qui dóna nom als documents, el seu antecessor en la Tresoreria del PP, Alvaro Lapuerta, i vuit constructors que van fer donacions al partit. En total, en el període 2001-2012, per valor de 4,9 milions, havent rebut en aquest mateix període obres públiques d'administracions governades pel PP per valor de 12.281 milions.

Bárcenas ha reconegut ser l'autor de les anotacions on diu haver portat una comptabilitat B del Partit Popular entre 1990 i 2008, alimentada per donacions il·legals de les principals constructores del país (excepte curiosament Ferrovial), encara que es va cuidar molt davant el jutge de no autoinculpar-se per delicte de suborn, en assenyalar que no tenien contrapartides en l'adjudicació d'obres públiques.

L'única cosa que aconseguien els empresaris és que Alvaro Lapuerta cridés a l'alt càrrec correpondiente al Govern amb el qual els constructors estaven interessats a parlar, per dir-li que li rebés i li escoltés. Res més, segons Bárcenas.

El extesorero només va insinuar que va poder haver-hi contraprestació en una ocasió, esquitxant a María Dolores de Cospedal. Hauria estat en els 200.000 euros donats per Sacyr per a la campanya electoral del 2007 del PP de Castella-la Manxa, vinculats a la concessió del contracte d'escombraries de l'Ajuntament de Toledo.

Hi ha una altra diferència entre tots dos casos, el que afecta al PP i el de CDC, i és que en la causa pels 'papers de Bárcenas', la Fiscalia Anticorrupció no està sobresortint pel seu impuls de la recerca.

Luis Bárcenas està imputat a més en la peça principal del 'cas Gürtel', per la qual està a la presó acusat de delictes fiscals, de blanqueig, estafa processal i falsedat, i en el marc de la qual es va descobrir la seva fortuna de 48 milions a Suïssa. En aquesta causa tampoc està sol com extesorero, ja que també aquesta imputat per col·laborar en el blanqueig dels seus diners #altre antecessor seu Angel Sanchis, la persona per la qual va ingressar en el PP en els anys vuitanta.

Amb anterioritat a Osàcar, Bárcenas, Sanchis i Lapuerta, també van ser imputats altres extesoreros com Rosendo Naseiro -la causa de les quals per finançament irregular del PP va ser arxivada en apreciar-se unes escoltes il·legals- o el exresponsable de Finances del PSOE Guillermo Galeote -la inculpació del qual va ser aixecada abans del judici del 'cas Filesa', pel qual sí van ser condemnats exparlamentarios del partit com Josep María Sala o Carlos Navarro-.