dijous, 8 de novembre de 2012

Un nou dinosaure: "Sauron"

Un grup d'investigadors va trobar una nova espècie de dinosaure bípede que va viure a Àfrica fa 95 milions i era tan gran com el Tyrannosaurus Rex. A aquesta nova espècie han decidir nomenar-la "Sauron" (com el malvat tirà dels llibres de JRR Tolkien). El seu nom científic és: Sauroniops pachytholus o el que és igual: "Ull de Sauron".

El fòssil trobat mostra que una porció del crani passava per sobre dels ulls del dinosaure que, a diferència d'altres espècies com el Carcharodontosaurus (Rèptil dent de tauró), Sauron tenia una protuberància en forma de cúpula que sobresurt del cap.

Andrea Clau, líder de l'equip d'investigació va comentar sobre això: "La idea d'un depredador al que físicament el coneixem tan sols pel seu ferotge ull em va recordar a Sauron, en particular, a la manera com ho mostren les pel·lícules de Peter Jackson".

Desafortunadament, encara no hi ha més dades sobre aquesta nova espècie de dinosaure, els investigadors encara no aconsegueixen desxifrar el significat d'aquesta protuberància i és que, en altres dinosaures, semblants formacions eren només ornamentals.

Condemnada una dona a indemnitzar Unicaja que la va embargar

La dona, de 77 anys, haurà de pagar 201,52 euros a Unicaja per "els danys" que va causar al encadenar-se a una sucursal. Va ser desnonada per haver avalat a un fill que no va poder afrontar la seva hipoteca i un "jutjat" -li diuen així- d'Almeria s'ha omplert de vergonya en reclamar-li el pagament d'una multa de 60 € per "una falta de coaccions" i una indemnització de 201,52 euros a Unicaja per la despesa derivada de retirar el vidre de la façana. La "jutge" li dóna "el termini d'un dia" per pagar. No vomitin, encara que sigui difícil.

La titular del Jutjat d'Instrucció número 4 d'Almeria ha dictat un acte pel qual declara ferma la sentència del 23 de novembre de 2011 per la qual va ser condemnada la dona, Àngels Belmonte Belmonte, que ha protagonitzat altres accions similars juntament amb un dels seus fills, conegut com "el camioner sense camió".

La dona, que finalment va ser desnonada l'1 de desembre de 2011 de la seva vivenda en Campohermoso, a Níjar (Almeria) per avalar a un dels seus fills que no va poder afrontar la hipoteca, es va encadenar a primera hora del 8 de gener de 2010 a la sucursal bancària d'Unicaja ubicada a la mateixa localitat, el que va bloquejar l'accés a la mateixa.

La dona, que es negava a obrir la porta de l'espai habilitat per al caixer automàtic fins que director de la sucursal no parlés amb ella "per tal de solucionar els seus problemes econòmics", va ser finalment desallotjada per la Guàrdia Civil, detalla la sentència. Unicaja va haver de contractar els serveis d'una empresa per retirar el vidre de la façana i tornar a muntar, el que va generar una despesa de 201,52 euros.

Al nou acte, la jutge declara ferma la sentència i reclama que faci efectiu el pagament dels 261,5 euros "en el termini d'un dia". La dona, Ángeles Belmonte Blemonte, ha protagonitzat diverses accions similars, també per intentar evitar el desnonament d'un altre dels seus fills, i el passat mes d'abril ja va ser condemnada a pagar una altra multa de 20 euros per encadenar-se a una altra sucursal de la capital Almeria el 28 de desembre de 2011.

A més, el passat 30 d'abril es va encadenar, juntament amb un altre dels seus fills, conegut en els mitjans de comunicació com "camioner sense camió", a les portes del Banc d'Espanya amb l'esperança que el president del Govern, Mariano Rajoy, atengui "les injustícies" que tant ella com molts espanyols estan patint, segons va explicar.

Àngels Belmonte va ser desnonada l'1 de desembre de 2011 de la seva vivenda de Campohermoso després avalar en un deute a un dels seus fills, encara que poc després va tornar a l'immoble com a "okupa".

Un altre dels seus fills és Miguel Ángel Navarro, conegut com el "camioner sense camió", que ha protagonitzat diverses accions cridaneres, com quedar-se en bolquers davant els jutjats, en protesta per l'impagament dels pagarés d'una empresa per a la qual treballava. Aquí la "justícia" dorm, com cal.

Navarro, sobre el qual també pesa el risc de desnonament, tracta de fer arribar al Govern una proposta per canviar la normativa de morositat, amb la qual considera que es podria evitar que milers de treballadors autònoms es vegin en la ruïna davant els impagaments que pateixen per part d'altres empreses més grans.

Dos nebots de Juan Carlos a la banqueta per un 'pelotazo' immobiliari

Dos nebots de Juan Carlos se senten avui al banc dels acusats per un presumpte pelotazo immobiliari en la venda, per 2,7 milions d'euros, d'un xalet propietat de Juan Carlos i les seves dues germanes, les infantes Pilar i Margarida de Borbón (foto). Si són condemnats, Bruno Gómez Acebo i Marcos Gómez Acebo hauran de tornar la comissió milionària que es van embutxacar per mitjançar en l'operació.

La mansió, que el pare del monarca, Juan de Borbón, havia deixat en herència als seus tres fills, va ser adquirida el 2002 per comercialitzadora Peninsular de Habitatges (CPV), una cooperativa en fallida i intervinguda judicialment que va estafar més de 1.200 famílies madrilenyes, i els promotors són a la presó. Els dos nebots del Rei, que van fer d'intermediaris en l'operació immobiliària, van cobrar una comissió de 1,5 milions d'euros (vegeu l'àlbum amb les fotos de la mansió).

Els síndics de la fallida, encarregats de recuperar els gairebé 30 milions d'euros estafats per CPV per repartir-los entre els creditors de la societat, van reclamar a Bruno Gómez Acebo, nebot del Rei, i Marc Gomez Acebo, nebot de la infanta Pilar, que retornessin els 1,5 milions d'euros cobrats en concepte de comissió i passaran a engrossir la llista de creditors. Davant la negativa d'aquests a reintegrar aquesta quantitat, els síndics van presentar una demanda de retroacció contra els nebots del rei Joan Carles, que s'asseuran avui a la banqueta del Jutjat de Primera Instància número 17 de Madrid.

El xalet Villa Giralda, batejat així en honor a la residència que Juan de Borbó, la seva esposa, Maria de la Mercè, i els seus fills van ocupar durant el seu exili a Estoril (Portugal) el segle passat, va ser venut al febrer de 2002 per el Rei i les seves germanes a CPV per 2,7 milions d'euros, que es van repartir entre els tres a parts iguals. El xalet, enclavat en l'exclusiva urbanització madrilenya Porta de Ferro i avui demolit, ocupava una parcel·la de més de 4.200 metres quadrats, i es componia de dues plantes, semisoterrani i casa de servei.

L'escriptura de compravenda va ser signada, en representació de Juan Carlos i les seves germanes, per José Manuel Romero Moreno, comte de Fontao i assessor legal del monarca, a qui els tres germans Borbó havien atorgat el 2001 els corresponents poders notarials. El comte de Fontao va adquirir notorietat pública aquest mateix any, quan El Confidencial va revelar que estava exercint un paper d'intermediació clau en el cas Urdangarín entre el Rei i el seu gendre, imputat per corrupció ia punt de seure també a la banqueta.

Una comissió "desorbitada"

Fonts jurídiques consultades per El Confidencial asseguren que la comissió cobrada pels nebots del Rei va ser "desorbitada", ja que tots dos es van embutxacar 1,5 milions d'euros per una operació de compravenda de 2,7 milions. És a dir, més d'un 55% sobre la suma global, quan l'habitual en aquests casos és que la comissió dels intermediaris no superi el 5%. Joan Carles, per la seva banda, va cobrar 901.518,16 euros en un xec nominal d'Ibercaja, igual que les seves germanes Pilar i Margarita.

En total, la promotora CPV va desemborsar 4,2 milions d'euros al monarca i els seus familiars. "Per emmascarar l'estafa, els promotors van tractar de donar una imatge de serietat i solvència en adquirir Villa Giralda. Si el Rei venia la casa a CPV, les famílies estafades pensarien que invertien els seus estalvis en una operació fiable", afegeixen les mateixes fonts. Els afectats havien pagat una mitjana de 500.000 pessetes -3.000 euros- en concepte de senyal i un milió més d'entrada -6.000 euros- per uns habitatges als barris de Sanchinarro, Les Taules i Montecarmelo, a la zona nord de Madrid, que mai van arribar a construir-se.

Bruno Gómez Acebo va refusar ahir fer comentaris. El nebot del Rei va confirmar que el judici per la demanda de retroacció contra ell i Marcos Gómez Acebo se celebra avui als jutjats de la plaça de Castilla de Madrid, i es va limitar a assenyalar: "Confio en provar la meva innocència". A petició de tots dos, la vista tindrà lloc a porta tancada.

El jutge, segons les fonts jurídiques consultades, ha accedit a aquesta sol·licitud per tal de protegir la seva intimitat, donada la seva condició de familiars del cap de l'Estat. En el judici prestaran declaració els promotors de CPV, Francisco García Moreno i els seus fills Francisco Javier i Miguel Ángel García Sánchez, que compleixen condemna a la presó madrilenya de Soto del Real per diversos delictes d'estafa.

Al recinte funerari del Temple XX, la tomba de Pakal

Al període clàssic maia (250-1000 dne), Palenque va ser una de les capitals maies més importants. Va aconseguir el seu apogeu sota el regnat de Pakal (615-683 dne). Els maies van considerar Palenque -ciutat que ells coneixien com Lakamhá- la capital d'un dels quatre sectors del seu món. El 1952, l'arqueòleg mexicà Alberto Ruz Lhuillier va descobrir la tomba del rei Pakal sota el Temple de les Inscripcions, amb el seu famós baix relleu en que uns veuen una nau espacial i d'altres l'arbre de la vida.

Aquest es limitava a les selves de Mesoamérica (la vasta regió històrica formada per Mèxic i Amèrica Central), i s'estenia sobre una mica menys de 300.000 quilòmetres quadrats que avui es reparteixen quatre països: Mèxic, Guatemala, Belize i Hondures.

Va ser redescoberta a la fi del segle XVIII per un grup d'expedicionaris, que van trobar les seves ruïnes en plena selva de Chiapas. Durant el segle XX s'han succeït les excavacions, patrocinades per l'INAH (Institut Nacional d'Antropologia i Història).

Al començament del mes de setembre, un equip multidisciplinari de l'INAH ingressar per primera vegada en una càmera funerària descoberta fa 13 anys a Palenque, que podria contenir les restes d'un dels primers sobirans de l'antiga ciutat: K'uk Bahlam I, que va ascendir al poder en 431 dne i que va fundar la dinastia a la qual va pertànyer el cèlebre governant maia Pakal. Aquesta tomba reial, d'uns 1.500 anys d'antiguitat, es localitza a l'interior del Temple XX i és -segons l'INAH-, almenys, dos segles anterior al sepulcre de Pakal.

Pintura mural vermella al recinte funerari


"Per les dates estem davant del naixement de la dinastia palencana, cap a l'any 400 dne, podríem estar parlant del recinte funerari del seu fundador, encara que això no deixa de ser especulació fins que no comencem l'exploració arqueològica. Fins i tot aquest espai podria ser una avantcambra, doncs no sabem què hi ha més avall", va declarar l'arqueòleg Arnoldo González, que el 1994 va trobar la tomba de la Reina Vermella, també a Palenque.

A diferència de les estances funeraris de Pakal i de la Reina Vermella, la càmera o avantcambra del Temple XX no té un sarcòfag, almenys fins on ha avançat l'exploració, però sí pintura mural de vives tonalitats vermelles en els seus tres costats, amb representacions dels Nou Senyors de Xibalbá, o l'inframón, que apareixen també, modelats en estuc, a la tomba de Pakal. L'exploració i recuperació de materials arqueològics començarà després d'estabilitzar la pintura mural que decora l'espai funerari.

La cosmogonia maia -com la sumeria i l'indoeuropea- va emergir del mar


Entre 1949 i 1952, el govern mexicà va finançar la primera gran campanya d'investigació de l'antiga ciutat maia de Palenque, una de les més grans del seu temps i a la qual la selva chiapaneca havia devorat. La campanya liderada per l'arqueòleg mexicà Alberto Ruz L'Huillier va obrir el camí als investigadors i va fer grans aportacions al coneixement d'una societat sorprenent i fascinant. Tant com "l'arbre de la vida" del rei Pakal (veure vídeo) que ningú pot deixar encara de confondre amb un pilot conduint sa nau espacial.

Durant aquesta primera empresa, Ruz L'Huillier va descobrir un dels temples més ben conservats de tota la civilització mesoamericana, el conegut com a Temple de les Inscripcions o de les Tres Creus. Aquest santuari de Palenque, a Chiapas, Yucatán, ha estat fonamental en l'estudi de la cosmogonia maia i la seva concepció religiosa del món, a més de fomentar el coneixement de l'escriptura maia.

http://noticies.sirius.cat/2011/08/la-cosmogonia-maia-com-la-sumeria-i.html

http://noticies.sirius.cat/2011/11/els-maies-no-van-pronosticar-la-fi-del.html
http://reportatges.sirius.cat/2011/12/la-fi-del-mon-es-negoci-yucatan.html

Argentina ordena l'embargament de Chevron en suport a l'Equador

Un jutge de l'Argentina ha ordenat l'embargament de tots els actius de Chevron al país gaucho com a mesura per forçar a la companyia petroliera nord-americana a pagar una compensació per danys ambientals de 19.000 milions de dòlars a l'Equador, ha informat l'advocat dels demandants equatorians, Enrique Bruchoul.

"Actualment hi ha al carrer oficials auxiliars de la Justícia notificant múltiples embargaments sobre Chevron Argentina", va dir ahir l'advocat.

Va precisar que la decisió va ser adoptada pel jutge Adrián Elcuj Miranda, del fur civil de Buenos Aires, en virtut d'un encàrrec de la Justícia equatoriana sota la Convenció Interamericana sobre Compliment de mesures cautelars.

La justícia argentina va reconèixer l'embargament ordenat per la justícia equatoriana i ho va aplicar a les accions, els dividends i el 40% dels dipòsits bancaris i dels ingressos futurs que la companyia rebi per la venda de petroli cru.

Els demandants, un grup d'indígenes i colons de l'Amazònia, busquen cobrar fora de l'Equador els 19.000 milions de dòlars, inclosos honoraris legals, que dos tribunals d'aquest país han ordenat a Chevron pagar per danys ambientals, ja que en la nació andina la multinacional amb prou feines té actius.

Els querellants han demanat ja a talls de Canadà i Brasil que executin la sentència dictada per la Justícia equatoriana en el seu territori. Bruchou anticipar ahir que buscaran travar altres embargaments a Colòmbia, Àsia, Oceania i Europa.

Residents de la selva amazònica sostenen que l'empresa Texaco, que va esdevenir la propietat de Chevron el 2001, durant la perforació en 1970-1980 va abocar aigua contaminada i no va retirar residus d'oli a la zona. Chevron va rebutjar les acusacions i al·lega que va realitzar tota la neteja necessària.

En l'actualitat Equador intenta que Chevron pagui la multa a costa dels seus actius als Estats Units o en d'altres països pel fet que l'empresa no té representació al país andí. El litigi del cas s'estén per prop de dues dècades en tribunals d'ambdós països.

Ahmadinejad critica el sistema electoral dels països hegemònics

El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, ha criticat durament aquest dijous els sistemes electorals als EUA i Europa, qualificant les presidencials d'aquests països de "escenaris de propaganda dels capitalistes en lloc d'un acte on es manifesta la voluntat popular".

Durant el V Fòrum de la Democràcia de Bali (BDF, per les seves sigles en anglès), celebrat a Indonèsia, el mandatari iranià va qüestionar la democràcia anunciada als EUA i Europa i va declarar que, en les eleccions presidencials als Estats hegemònics, no se'ls dóna l'oportunitat a les figures dignes, eficients i independents per a participar en la decisió dels seus països, ja que els comicis en aquests llocs es converteixen en camp de batalla per als capitalistes que gasten milionàries sumes de diners per a les seves propagandes, informa HispanTv.

Així mateix, ha criticat la "gran bretxa" entre les consignes dels candidats abans d'arribar al poder i l'accionar dels mateixos després de triomfar en els comicis ja que a causa del que s'ha gastat per als seus propagandes es comprometen amb certs grups, situació que els impedeix complir amb les demandes públiques.

Les declaracions del president iranià es van donar un dia després que Barack Obama triomfés a les presidencials als EUA per a un segon mandat de quatre anys després de derrotar el candidat republicà, Mitt Romney, en les eleccions més cares de la història (amb despeses de 6 mil milions de dòlars).

En les eleccions nord-americanes, el president no es tria pel vot popular, sinó indirectament, per un col·legi electoral, en què els estats tenen un determinat nombre de grans centres electorals en funció de la població de cada un.

La llei de desnonaments vulnera la normativa europea

La llei espanyola del PP-PSOE de desnonaments vulnera la normativa europea perquè no protegeix prou els ciutadans, segons ha dictaminat aquest dijous l'advocada general del Tribunal de Justícia de la Unió Europea, Juliane Kokott. El dictamen, una resposta al cas d'un ciutadà que va ser desnonat per no pagar una hipoteca de CatalunyaCaixa, assegura que les normatives europees exigeixen que els consumidors tinguin "un recurs legal eficaç per demostrar el caràcter abusiu de les clàusules del seu contracte de préstec que permeti que es pugui detenir un desnonament forçós".

La llei espanyola, però, no té aquest "recurs legal" i una persona pot perdre la casa encara que al·legui abusos en el contracte de la hipoteca.

El dictamen de l'advocada general és una resposta pel jutjat mercantil de Barcelona, que ha de decidir sobre la denúncia d'un ciutadà que el 2011 va perdre la casa per impagaments a CatalunyaCaixa. L'home al·lega que el contracte de la hipoteca contenia una sèrie de clàusules abusives i que, per tant, el seu desnonament també hauria de ser anul·lat.

D'acord amb el dictamen de l'advocada general del Tribunal de Justícia de la UE, que no és vinculant, la llei espanyola desprotegeix els ciutadans perquè no permet aturar un desnonament quan hi ha una denúncia de clàusules abusives en el contracte de la hipoteca. El text de Kokott assegura que el ciutadà "ha de suportar indefens l'execució de l'hipoteca amb la conseqüent subhasta forçosa de la vivenda, la pèrdua de la propietat i el desallotjament" i que "és només després" de tot això que "està legitimitat a exercir una acció per danys i prejudicis".

Per l'advocada general, la llei espanyola hauria de permetre aturar els desnonaments en situacions com aquesta, i actualment és "incompatible" amb la directiva europea 93/13. Kokott estima que la normativa europea preveu que "el consumidor disposi d'un recurs legal eficaç per demostrar el caràcter abusiu de les clàusules del seu contracte de préstec que permeti que es pugui detenir un desnonament forçós".

Les conclusions de l'advocada general no són vinculants pel Tribunal de Justícia de la UE, sinó una opinió sobre una possible solució jurídica del cas presentat pel jutjat mercantil de Barcelona. Ara, els jutges europeus començaran les seves deliberacions i la sentència es farà posteriorment.

No a aquesta Europa

Vicenç Navarro: L'article critica com la construcció del sistema de governança de l'Eurozona s'està realitzant a esquenes de les institucions representatives tant nacionals com europees, assenyalant que el Parlament Europeu no ha tingut cap influència (ni tampoc se l'ha consultat) en la configuració del sistema financer europeu. Aquesta construcció antidemocràtica arriba a la seva màxima expressió en les últimes propostes realitzades pel govern alemany. La cancellera Merkel està proposant, no una estructura federal, sinó una dictadura.

Hi ha la percepció generalitzada que les crisis econòmica i financera a la Unió Europea (UE) en general, i en l'Eurozona en particular, estan mostrant la necessitat de "tenir més Europa", expressió àmpliament utilitzada en cercles polítics i mediàtics de diferent sensibilitat política per definir la necessitat d'establir un sistema federal a la UE que tindria certes semblances amb el govern federal dels Estats Units (EUA). La cancellera alemanya, la Sra Merkel, reticent a aquesta possibilitat en el passat, ha evolucionat i està prenent el lideratge per establir un govern europeu que tingui un caràcter federal.

Conseqüència d'aquesta postura és que el govern Merkel ha pressionat intensament perquè els Estats membres de la UE aprovin en les seves Constitucions el Pacte Fiscal (conegut formalment com el Tractat d'Estabilitat, Coordinació i Governança en la Unió Econòmica i Monetària) segons el qual els Estats no podrien tenir un dèficit estructural superior a un 0,5% del seu PIB. El Pacte d'Estabilitat i Creixement insta els Estats a tenir un dèficit públic menor a un 3% del PIB.

Tal Pacte Fiscal va més enllà i és un enorme, repeteixo, enorme, atac al sector públic de qualsevol Estat i, molt en particular, al seu Estat del Benestar i condemna a Espanya a estar per sempre a la cua de la UE-15 en seva despesa pública social.
L'absurditat d'aquesta Pacte (i no hi ha una altra manera de definir-ho) és semblant a què es prohibís a les famílies que s'endeutessin. Prego al lector que consideri com seria el seu futur si no pogués endeutar-se per fer inversions en la seva tasca familiar per tal de millorar el benestar de la seva família. Com podrà comprar-se una casa, o un cotxe, o pagar els estudis dels seus fills?

Per tal de justificar aquesta mesura, portaveus de l'Estat alemany han indicat que els Estats dels EUA tenen ja aquest mandat, cosa que no és certa. Els Estats dels EUA han de tenir un pressupost equilibrat, però tal pressupost no inclou inversions i, a més, cada Estat té un Estat federal (que controla el 20% del PIB) que li dóna suport. Els Estats de l'Eurozona no tenen aquest recolzament i suport. Ans al contrari, les institucions existents a nivell federal, com el Banc Central Europeu (BCE), els dificulta l'obtenció de crèdit, en no protegir els Estats enfront de l'especulació dels mercats financers.

Però, per si no fos poc, ara la cancellera Merkel ha proposat una autoritat financera que actuaria com a màxima autoritat per aprovar els pressupostos dels Estats, amb plena capacitat de veto, per assegurar-se la seva rectitud fiscal. Tal autoritat seria part de la Comissió Europea i com a tal no tindria cap responsabilitat amb vista al Parlament Europeu. En realitat, aquest Parlament no ha intervingut per a res (repeteixo, per res) en totes les decisions que s'han pres a l'Eurozona referents a l'establiment de les institucions que governarien les polítiques monetàries i fiscals de la UE.

La cancellera Merkel està així proposant, no una estructura federal, sinó una dictadura (com bé la defineix John Weeks en el seu article "A Modest Proposal from Berlin: End Democracy in the European Union") en què s'establiria una estructura que ella defineix com tecnòcrata, però que, com tots els mal anomenats tecnòcrates, estaria composta per banquers i persones afins a la banca. Seria impensable que, als EUA, el govern federal hagués de aprovar el pressupost dels seus Estats.

Que la cancellera alemanya estigui fent aquestes propostes és un indicador de l'extrem a què s'ha arribat a Europa, on la democràcia ni està ni se l'espera. La pèrdua de sobirania és ja total. És això el que es vol?

François Hollande va autoritzar el lliurament d'Aurore Martin

François Hollande va autoritzar el lliurament d'Aurore Martin a les autoritats espanyoles i l'Elisi ha confirmat «oficiosament» que el seu arrest no va ser una casualitat, com sosté el ministre d'Interior: «El president de la República ha avalat l'extradició de la militant basca a Espanya », afirma en la seva edició d'avui el portal digital Mediapart.

Segons sosté aquest mitjà, l'Elisi ha confirmat «oficiosament" que la detenció d'Aurore Martin per la Gendarmeria «no va ser fortuïta», com ha assenyalat el ministre francès d'Interior, Manuel Valls.

Mediapart afirma que abans d'executar el lliurament es van fer «consultes al més alt nivell» que incloïen a ministres i el president, François Hollande.

El titular d'Interior insistia dimarts a la nit davant l'Assemblea Nacional francesa que ell no va intervenir en l'arrest i que es va tractar d'una decisió judicial.

No obstant això, Mediapart, citant «informacions recollides a l'Elisi», indica que la detenció «no va ser casual» i que «les bones relacions del president amb les autoritats espanyoles i la voluntat de reforçar la lluita antiterrorista faciliten aquest tipus d'operacions».

Cal recordar que Hollande, quan era candidat a la presidència, va demanar «clemència» i la recerca d'una solució per al cas d'Aurore Martin.

El fantasma de l’adulteri empaita Aznar

L’any 2008 el diari marroquí, “L'Observateur”, va publicar que el fill que esperava la ministra francesa de Justícia, Rachida Dati, era de José María Aznar. En aquell moment es va insinuar que la informació era falsa i que havia sortit del servei d’intel·ligència del Marroc, què es volia venjar d’Aznar per diferents afers diplomàtics, entre ells, l’ocupació de l'illot Perejil. Ara la versió digital del diari britànic “Daily Mail”, la més llegida del món, treu a la llum noves informacions que tornen a assenyalar Aznar.

Aznar, davant l'enrenou generat, va desmentir la paternitat a través d’un comunicat emès des de la fundació FAES, aquest cap de setmana però el malson d’Aznar per l’afer Dati, que semblava tancat, ha revifat i ha tornat a saltar a les planes d’actualitat, la versió digital del diari britànic “Daily Mail” treu a la llum noves informacions que tornen a assenyalar Aznar.

El fet és que l'exministra francesa, ara eurodiputada, va revelar l’octubre passat el nom del suposat pare de la seva filla -la nena ara té gairebé quatre anys- i el “beneficiari” ha estat el multimilionari Dominique Desseigne, propietari del grup Lucien Barrière (GLB). El magnat s'ha negat a fer-se una prova d'ADN, que reclamava la mare, al·legant que la seva relació amb l'exministra va ser "una aventura", i que en la mateixa època en què es veia amb Dati, aquesta mantenia diverses relacions, de manera que la paternitat podria ser atribuïda a qualssevol dels altres set homes.

L'advocat de Desseigne ha presentat "per escrit" una llista dels presumptes amants, entre els quals figura José Maria Aznar, a més a més, un actor còmic, un fiscal general de Qatar, el fill d'un multimilionari propietari d'un imperi del sector del luxe, un conseller delegat d'una multinacional i un germà de Sarkozy. Una bona pregunta és si aquests homes plens de diners i/o poder no feien servir preservatiu i perquè?

L'oligarquia corrupta de Grècia aprova l'esclavització i ruïna del poble

El Parlament dominat per l'oligarquia grega gràcies a la corrupta Llei Electoral -com a la resta de dictadures europees- ha aprovat aquest dimecres el nou pla neoliberal que arruïna el país i converteix als grecs en esclaus sense drets de la seva oligarquia corrupta i criminal, amb retallades per 18.500 milions d'euros fins al 2016, per complir amb les exigències del feixisme del PP europeu amb capital a Berlín.

Comissió Europea, el Fons Monetari Internacional i el Banc Central Europeu els han forçat per accedir a un nou tram del segon rescat financer, per 31.200 milions d'euros, vital per a l'economia grega espoliada pel mateix Mario Draghi de Goldman Sachs-avui capo criminal del BCE-que amb el PP grec (ND) de Samaras van falsificar els comptes perquè la dreta corrupta entrés a Europa i permetés al feixisme aplicar la gran estafa que els seus mitjans anomenen crisi.

El paquet de mesures, que inclou des acomiadaments de funcionaris a retallades de les pensions i el copagament sanitari, va ser aprovat amb un estret marge de 153 vots a favor, 128 en contra i 18 abstencions, en una votació que requeria de majoria absoluta.

Els diputats del conservador Nova Democràcia, liderat pel primer ministre Andoni Samaras i del Partit Socialista (Pasok) han tirat endavant el nou pla, amb un estret marge, ja que requeria d'una majoria absoluta de 151 vots per tirar endavant, ja que el Parlament està format per 300 diputats.

La majoria dels diputats del partit centreesquerrà Dimar, soci del tripartit del Govern, es van abstenir tal com havien anunciat.

Cinc parlamentaris del socialdemòcrata Pasok, també al Govern, van trencar la disciplina de vot i es van abstenir o van votar en contra, igual que un altre del conservador Nova Democràcia, en un clar reflex de la divisió que aquest paquet de mesures ha causat fins i tot en el si de l'Executiu.

Els prestadors internacionals de Grècia esperen el vistiplau del Parlament hel · lè al nou pla, i als pressupostos del 2013, la votació tindrà lloc diumenge, per decidir si continuen amb l'ajuda financera al país hel·lè.

Rebuig social als nous ajustos


El líder de Dimar, Fotis Kuvelis, va assegurar ahir a la nit que les mesures d'austeritat "no estan relacionades amb l'ajust fiscal ni amb les reformes estructurals" sinó que tracten de "imposar un model ideològic neoliberal" en les relacions laborals, de manera que el seu partit s'abstindrà en la votació d'aquest dimecres. No obstant això, el seu partit ha anunciat que donarà suport a la aprovació dels comptes per al pròxim exercici.

Els nous retallades han motivat aquesta setmana, una vaga general de 48 hores, la tercera d'aquestes característiques en dos mesos, convocada pels dos principals sindicats grecs, en contra de les noves retallades.

Es tracta del quart pla d'austeritat des que es va aprovar el primer rescat financer al país, el maig de 2010. Des de llavors, el salari mitjà dels grecs s'ha reduït al voltant d'un 30% i s'ha rebaixat el salari mínim més del 20%. L'atur s'ha triplicat i afecta més de la meitat dels joves.

El quart pla d'austeritat

Entre els nous ajustaments d'aquest quart pla es troba l'acomiadament de 25.000 empleats públics fins al 2013, la retallada de les pensions i l'eliminació de diversos complements salarials. També s'incrementa en dos anys l'edat de jubilació, fins als 67 i es redueixen les prestacions dels desocupats, així com la cobertura sanitària.

Diversos sectors seran liberalitzats, com el transport, i la venda de diversos productes, com el tabac i la premsa, estarà permesa en grans superfícies comercials, i no només en petits comerços amb llicències específiques.

A més, el pla exigeix ​​reduir en un 90% el nombre de professors contractats en universitats i escoles tècniques i en cas que tiri endavant, el descans mínim exigit entre torns laborals es disminuirà de les 12 a les 11 hores.

Madrid: La Policia Municipal carrega contra la nefasta gestió de Botella i PP

Cartells amb les protestes per la situació de la Policia Municipal de Madrid han aparegut aquesta nit a marquesines de les parades d'autobús de diversos barris de la capital, en una campanya de reivindicació per a la millora de les condicions d'aquest col·lectiu de funcionaris que culpen Botella i el PP del desastre de l'Arena i la manca de seguretat.

Fonts dels convocants d'aquesta campanya de protesta han informat que la reivindicació iniciada aquesta nit no s'aturarà fins que l'Ajuntament de la capital doni solució a la situació per la qual travessa el cos policial.

L'Ajuntament ofega la Policia Municipal mitjançant retallades i abús d'horari


Els cartells destaquen en el seu títol "Policia Municipal en Lluita" i en els textos d'un d'ells, acompanyant una caricatura d'un agent penjat, s'assenyala que "L'Ajuntament ofega la Policia Municipal" mitjançant "Retalls. Sense mitjans. Sense ajudes. Menys sou. Sense paga. Explotats... per a què?".

Els convocants es queixen que "l'Ajuntament supleix la manca d'efectius que es jubilen robant els dies de descans" el que es tradueix en l'obligació de "fer torns extenuants de fins a deu dies sense descans".

Les fonts convocants han assenyalat que els recents esdeveniments al Madrid Arena i els incidents durant les Festes del Pilar són conseqüència de la mala situació del cos i de la poca presència d'agents als carrers de Madrid.

La reforma de la Llei Hipotecària del PSOE: una còpia carca d'IU

La proposició de llei presentada el 25 d'octubre pel PSOE al Congrés per evitar desnonaments planteja reformar cinc normes: la llei hipotecària, la d'enjudiciament civil, la de regulació del mercat hipotecari, la de disciplina i intervenció de les entitats de crèdit i la de subrogació i modificació de préstecs hipotecaris. Les propostes del text socialista sobre insolvència, execucions hipotecàries i sobreendeutament són un calc descafeïnat de les d'IU, instades per Cayo Lara a Rajoy ahir, hores abans de la reunió entre la dreta franquista i monàrquica PP-PSOE, que ha exclòs a IU de la taula de negociació:

»Taxacions. "El valor de taxació del bé a efectes de l'execució de la garantia per incompliment de pagament no podrà ser inferior al valor de taxació que va servir per concedir el préstec".

»Subhastes. "Es modifiquen les normes reguladores del procediment de les subhastes de manera que en cas de quedar deserta, s'impedeix l'adjudicació del bé per una quantitat excessivament baixa. Quan hi hagi postors, s'eleven, per a l'adjudicació del bé, els percentatges sobre el valor de taxació dels béns, a fi d'evitar-ne malbaratament".

»Interessos de demora. "S'estableixen límits als excessius interessos de demora que no podran ser superats per pacte exprés entre creditor i deutor. Amb això es tracta d'evitar el rapidíssim efecte multiplicador que generen sobre l'import total del deute. Es paralitza la meritació d'interessos de demora durant la substanciació del procediment si es tracta de l'execució d'habitatge habitual".

»Modificació del Codi de Bones Pràctiques. "Per ampliar a més beneficiaris les mesures que s'hi preveuen referents a la reestructuració del deute hipotecari, la treu en el capital pendent d'amortització o la dació en pagament com a últim recurs. El Codi de Bones Pràctiques serà obligatori per a aquelles entitats que rebin suport públic (participades pel FROB). S'amplia el "llindar d'exclusió" a aquelles famílies que perceben rendes derivades del treball o d'activitats econòmiques que no superin en dues vegades i mitja l'IPREM. Fins ara només podien acollir les que no tinguin rendes del treball o d'activitats econòmiques. Es rebaixa el requisit del percentatge que ha de suposar la quota hipotecària sobre els ingressos nets familiars del 60% al 50%".

»Segona oportunitat. "Impulsar convenis de Creditors amb Intervenció Notarial per la solució a les conseqüències d'una insolvència sobrevinguda no dolosa, evitant la Declaració judicial del Concurs i retornant al deutor l'esperança d'una nova oportunitat. El Conveni podrà recollir la possibilitat de continuar el deutor en l'ús del seu habitatge familiar i d'aquesta manera evitar el desnonament".

Els sindicats de Bombers acusen de mentider a Puig

Els sindicats CCOO, UGT i CATAC han denunciat que en el gran incendi de l'Alt Empordà de finals de juliol el nivell d'emergències es va activar dotze hores més tard del que va assegurar el conseller d'Interior, Felip Puig, en una compareixença al Parlament. Això hauria permès, diuen, dotar d'un 50% més d'efectius sobre el terreny "dotze hores abans" del que van arribar. Els representants acusen el conseller de mentir en aquest assumpte i critiquen la manca d'efectius i diuen que el nivell "M-2" no es va posar en marxa fins a les 9 del matí del 23 de juliol i no a les 9 del vespre tal com havia dit.

El delegat sindical, Víctor Fernández, assegura que és raonable que en un foc d'aquestes dimensions hi hagi "descontrol" però no que arribin tard les dotacions necessàries. D'altra banda, va afirmar que la decisió de desviar el trànsit per la carretera de Portbou, on van morir dos ciutadans francesos, es va prendre sense consultar-ho amb als comandament, segons Ràdio Girona, aquest va ser "l'error més greu".

Els representants sindicals del cos de Bombers van fer ahir un balanç dels dos anys de Felip Puig al capdavant del Departament d'Interior i van voler donar el seu punt de vista sobre l'incendi que va arrasar 13.000 hectàrees a la comarca el passat mes de juliol. Sobre això, van denunciar que el nivell del protocol d'emergència intern del cos es va activar dotze hores més tard del que Puig havia anunciat "en la seva compareixença el passat 30 de juliol". Això, van dir, hauria permès activar un 50% més d'efectius molt abans.

A més, van lamentar que abans de començar la campanya s'havien acordat unes mesures organitzatives que haurien garantit la prevalença de set columnes mòbils -que suposen una vintena de professionals distribuïts en vehicles pesats i lleugers- repartides per tot el territori i de 35 dotacions susceptibles de ser activades en l'espai de temps d'una hora. "Però no s'han aplicat", va denunciar el sindicalista, Miquel Trujillo.

La suma d'aquests factors va provocar, segons van dir, que durant les primeres hores del foc el cos no disposés dels efectius que requeria l'emergència. "Hi havia més de 600 punts calents diferents, entre masos i poblacions amençats per les flames que exigien la presència d'efectius però no van arribar", va afirmar Antonio del Río.

Sobre la decisió de desviar el trànsit a la carretera de Portbou, l'emissora assegura que els sindicats consideren que va ser el primer i més greu error i que es va tractar d'una decisió "política" sense comptar amb l'opinió dels bombers i tècnics que treballaven a la zona.

Els sindicats van qualificar de "deplorable" la gestió del conseller durant aquests dos anys. "Només podem dir que li encanta sortir a escena", va criticar Trujillo que, a més, va denunciar que el servei públic d'emergències ha estat durant aquests dos anys "més polititzat que mai". S'havia fet abans, "però ningú havia arribat tan lluny".

Pel que fa a la gestió, els representants dels treballadors -que es van queixar també d'un tracte que els ha assenyalat com a subjectes preocupats únicament per les condicions laborals- van criticar la mala gestió de mitjans aeris, de contractació d'auxiliars de bombers i de la nul·la aplicació de les mesures acordades durant la "catapulta" electoral que va ser per a CiU "la comissió parlamentària d'Horta de Sant Joan. Segons les seves xifres, la conselleria ha contractat novament 11 helicòpters "bombarder" per 150 hores de vol quan "l'experiència demostra que només són necessàries 75 hores per aparell".

El cost de cadascun d'aquests vehicles és de 450.000 euros per campanya, si la contractació s'ajustés més a la necessitat de vol real "feu números", va dir Trujillo.

Sobre els auxiliars de bombers, que són peons que col·laboren en la tasca d'extinció, han denunciat que s'han repetits durant l'estiu casos en què aquests efectius no han pogut entrar en acció perquè no hi havia camions. Aquests només poden anar als incendis acompanyats per bombers professionals i transportats per camions conduïts per ells. La contractació de 850 auxiliars després de decidir per motius jurídics que enguany no podrien treballar en els parcs de voluntaris ha provocat que s'hagin hagut de distribuir tots els parcs professionals que no comptaven amb prou bombers per portar-los als focs.

L'incendi forestal que s'ha declarat cap a la una de la tarda a uns 150 metres del lloc fronterer de la Jonquera era perfectament visible des de tot el municipi gairebé una hora abans que anessin els primers efectius, quatre camions procedents de Girona, després que un helicòpter notifiquès del perill quan ja portava mitja hora cremant.

Testimonis presencials han informat a Sirius que un grup de cinc treballadors d'Abertis, al costat del voral, romanien aliens a la fumera que s'alçava a simple vista a uns centenars de metres i que les flamarades del bosc cremant i pujant pel vessant cap a La Jonquera des de sota de l'autopista omplien d'un fum espès dels carrils de l'AP-9 poc després del migdia. Les flames continuen avançant sense control i es desplacen ràpidament cap al sud de la comarca i la N-II i l'autopista estan tallades.


Grècia: 70 detinguts en la segona jornada de vaga general

Unes 70 persones han estat detingudes i almenys vuit agents de policia han resultat ferits en els disturbis que s'han produït avui a Atenes, en el segon dia de vaga general contra la política d'austeritat del Govern grec. Unes 70.000 persones, segons la Policia, i 200.000, segons l'oposició, van omplir la Plaça Synyagma, on s'ubica el Legislatiu.

Segons un portaveu policial, 70 persones han estat portades a comissaria, tot i que encara es desconeix si es presentaran càrrecs contra ells. Pel moento, no s'ha informat sobre civils ferits.

La protesta ha derivat en disturbis. Manifestants han incendiat diversos contenidors, mentre que la policia ha respost amb gasos lacrimògens i càrregues.

El TC rebutja tramitar el recurs de Garzón contra la seva condemna

El Tribunal Constitucional ha rebutjat l'admissió a tràmit del recurs d'empara presentat per l'exjutge de l'Audiència Nacional Baltasar Garzón, contra la sentència del Tribunal Suprem que el va condemnar a 11 anys d'inhabilitació, per autoritzar les escoltes dels caps de la xarxa Gürtel del PP amb els seus advocats a la presó. L'exjutge apel·larà ara davant el Tribunal d'Estrasburg. Càrrega contra el Constitucional, al qual titlla de "tribunal col·lapsat i incapaç" per no entrar a estudiar el seu cas.

El exmagistrat al.legava en el seu recurs que la decisió del Suprem posa en perill la independència judicial que garanteix la Constitució. Sostenia que la condemna del Suprem és "gravíssimament inconstitucional en termes fins ara desconeguts al nostre Estat democràtic", quan li va retreure "un delicte que no existeix en les lleis espanyoles".

En una providència datada el 29 d'octubre, els magistrats Pablo Pérez Tremps, Francisco José Hernando i Francisco Pérez dels Cobos assenyalen que després d'examinar el recurs han acordat no admetre-la a tràmit "donada la manifesta inexistència de violació d'un dret fonamental tutelable en empara, violació que, d'acord amb l'article 44.1 Llei Orgànica del Tribunal Constitucional (LOTC) és condició perquè aquest Tribunal pugui exercir aquesta tutela". Les actuacions s'arxivaran "sense més tràmit" si la Fiscalia no recorre aquesta decisió, afegeix la providència.

Després de la decisió del Constitucional, l'exjutge acudirà ara al Tribunal Europeu de Drets Humans (TEDH) d'Estrasburg, on al.legarà que Espanya no té llei reguladora en matèria d'escoltes judicials, pel que la seva condemna no procedia.

En una nota distribuïda per l'entorn del jutge, Garzón aprofita per carregar contra el Constitucional. Així, lamenta que la inadmissió de pla dels recursos d'empara pel TC sigui de més del 95 per cent, "i això pel motiu, diguem-ho ras i curt, que es troba col·lapsat de treball i és absolutament incapaç d'atendre com un autèntic tribunal" als ciutadans.

Si s'escau concret, Garzón reitera que es van vulnerar els seus drets per condemnar-lo per prevaricació quan no existia llei reguladora en matèria d'escoltes "reiteradament exigida pel Tribunal Europeu de Drets Humans". Lamenta que per part del tribunal espanyol de garanties no s'apreciï ni tan sols la mera possibilitat de l'existència d'una infracció dels seus drets fonamentals en la sentència del Tribunal Suprem que el va condemnar i que "tantes controvèrsies i crítiques ha produït en el món del dret, tant dins com fora d'Espanya".

Considera que, d'haver admès a tràmit el seu recurs, el Constitucional, "difícilment hauria pogut fer res més que estimar, el que hauria suposat un conflicte amb el Tribunal Suprem que el Tribunal Constitucional en aquest cas no s'ha atrevit a afrontar, eliminant el problema d'arrel, mitjançant la inadmissió no motivada, i causant greus perjudicis al recurrent".

A la nota, Garzón reitera que el Suprem el va condemnar per "anar en contra" dels criteris particulars dels magistrats de l'alt tribunal, fins al punt que els integrants del tribunal construir "a la mesura" el delicte de prevaricació pel qual va ser condemnat. El Tribunal Suprem ha fixat per a l'1 maig 2021 la data de liquidació de la condemna imposada a l'exjutge de l'Audiència Nacional.