dilluns, 27 de maig de 2013

Es dupliquen a Catalunya el nombre de manifestacions diàries

Les manifestacions ciutadanes s'han disparat a Catalunya i en només dos anys s'han duplicat fins a situar, en els cinc primers mesos d'aquest any, en onze manifestacions diàries. En 143 dies, s'han comunicat un total de 1.549 manifestacions o concentracions a Catalunya, una mitjana d'onze diàries.

Segons les dades de l'informe elaborat pel Departament d'Interior sobre "la gestió de l'ordre públic a Catalunya" per presentar-dimecres que ve a la comissió parlamentària sobre l'ús de les pilotes de goma creat després del cas d'Esther Quintana, l'1 de gener d'aquest any fins al 24 de maig, és a dir, en 143 dies, s'han comunicat un total de 1.549 manifestacions o concentracions a Catalunya, una mitjana d'onze diàries.

Aquesta xifra contrasta amb les 2.022 manifestacions o concentracions que es van comunicar a Catalunya el 2011, una mitjana de 5,5 diàries, protestes que van augmentar també significativament el 2012, quan van ser 3.287, una mitjana de nou al dia.

Segons el mateix informe, també s'han disparat el nombre d'expedients sancionadors que ha obert el Departament d'Interior amb motiu de manifestacions o concentracions, ja que si el 2011 van ser 1.291, una mitjana de 3,5 diàries, en el que portem d'any ja ha incoat 815, és a dir 5,6 al dia.

De totes les concentracions comunicades a la Direcció General de la Policia de la Generalitat aquest any, només dos han estat modificades per l'autoritat policial i cap d'elles ha estat prohibida.

Segons l'informe, "d'aquestes dades es pot concloure, per una banda, que s'ha produït un augment considerable" de les comunicacions de manifestacions "i d'un altre que el nombre de resolucions en què s'ha limitat o restringit el dret de reunió és molt baix en comparació amb el nombre de comunicacions presentades".

La dona d'Oriol Pujol admet que va cobrar 200.000 euros de l'empresa d'un imputat

Anna Vidal, esposa del diputat de CDC Oriol Pujol, ha admès aquest dilluns davant el jutge que investiga la trama de les ITV que va cobrar una factura de 200.000 euros de l'empresa d'un dels imputats per una col·laboració professional en el procés de deslocalització de la signatura Sharp, segons fonts judicials. L'informe de l'Agència Tributària sosté que la dona d'Oriol Pujol comparteix un compte bancari amb Alsina vinculada a la societat Bersenat, que hauria rebut 4,6 milions de Ficosa, Sharp i Yamaha.

Vidal ha declarat aquest dilluns com a testimoni davant el jutge del Tribunal Superior de Justícia de Catalunya (TSJC) Enric Anglada, que investiga una trama d'empresaris i càrrecs públics que presumptament va intentar arreglar en benefici propi el mapa d'adjudicacions d'estacions d'ITV a Catalunya, un cas en què està imputat per tràfic d'influències del diputat de CDC Oriol Pujol.

Va ser la defensa del propi Oriol Pujol la qual va sol·licitar la testifical de la seva dona, que figura en el sumari del cas ITV en relació amb factures emeses per Alta Partners, empresa administrada per l'amic íntim d'Oriol Pujol i imputat en la trama Sergi Alsina.

Anna Vidal ha reconegut davant el jutge que va cobrar una factura de 200.000 euros-quantitat a la qual ella mateixa es refereix en una de les converses intervingudes que va mantenir amb Sergi Alsina-de l'empresa Alta Partners per una col·laboració professional d'assessorament en l'operació de reconversió industrial del grup Sharp.

De fet, segons un informe de l'Agència Tributària que figura al sumari, Alta Partners va guanyar 6,8 milions d'euros pels seus treballs d'assessorament en les operacions de reconversió industrial de Sony-Ficosa, Sharp-Cirsa i Yamaha-Grup Sesé. El mateix informe de l'Agència Tributària sosté que la dona d'Oriol Pujol comparteix un compte bancari amb Alsina vinculada a la societat Bersenat, que hauria rebut 4,6 milions de Ficosa, Sharp i Yamaha.

L'esposa de Pujol, però, creu que aquesta informació de l'Agència Tributària obeeix a una confusió amb un altre compte bancari que ella comparteix amb Sergi Alsina per gestionar les despeses de les segones residències que les dues famílies tenen a la localitat pirinenca d'Urús.

Anna Vidal ha declarat com a testimoni durant poc més d'una hora davant el jutge, que també interroga avui directius de les societats OCA i Itelevesa, que gestionen estacions d'ITV, i l'exdiputat de CDC i lletrat d'una d'aquestes societats Heribert Padrol.

2013, un any sense estiu?

La setmana passada, el canal francès Météo llançava una hipòtesi molt probable: aquest serà un any sense estiu. L'article destaca que després d'una primavera humida i freda -la més freda en els últims 30 anys a França- hi ha un 70% de possibilitats que el que estigui per venir sigui l'absència d'estiu (especialment a la façana occidental d'Europa). Una mala notícia, sens dubte, per a tots els que estem vivint sota la influència de les pluges diàries.

L'informe apunta que la combinació d'un llarg i tardà hivern, que ha donat lloc a un refredament dels mars, i una activitat solar molt feble durant diversos mesos poden tenir un efecte directe sobre el clima del nostre estiu. Alguns càlculs, consideren que aquest estiu les temperatures poden caure una mitjana d'entre 1 i 3 graus a la Península Ibèrica, amb nivells de pluja dues vegades superiors al normal per aquestes dates i abundants tempestes.

Any sense estiu

No obstant, la predicció estacional apunta que aquest escenari sembla bastant extrem, pel que es decanten, de moment, per un "estiu ombrívol" -poètica manera de nomenar-lo-, marcat per cops de calor de curta durada seguits de violentes tempestes. Anem a un temps horrible. Però hi ha llum al final del túnel. Es diu tardor i podria ser, segons aquests càlculs, la més bella i càlida de la història. Així que si podeu i us fieu d'aquests meteoròlegs francesos agafar-vos les vacances a partir de setembre.

El desenvolupament d'aquest pronòstic estacional es basa en l'anàlisi dels principals models numèrics (d'Europa i Amèrica). Segons les seves dades, alguns càlculs llancen "la persistència d'una anomalia freda durant els tres mesos d'estiu (juny, juliol, agost), combinada amb una precipitació anormal". Apareixen alguns pics de calor ocasionals -normals en aquesta temporada- però el patró és el de "un estiu podrit", amb el nom en traducció literal a la veïna França. I atenent els mapes per ells desenvolupats passa el mateix amb Espanya.

Les estadístiques no semblen desmentir aquesta hipòtesi. I és que en el cas dels anys en què la primavera va ser tan dura com aquesta, en més del 80 per cent de les ocasions, els va seguir un fred i humit estiu. En la dècada de 1960 i la de 2000, quan hi va haver males primaveres, l'estiu no va ser bo. Però en els decennis del 70, 80 i 90, hi ha tres excepcions notables: 1975, 1983 i 1995. En els tres casos, els estius van ser molt càlids, però també tempestuosos. Només el 83 és l'excepció que confirma la regla, amb un mes de juny comparable als que coneixem, seguit per una onada de calor al juliol.

En l'article, la cadena de meteorologia també remarca el fet que les temperatures a l'Oceà Atlàntic, el Canal de la Manxa, el Mar del Nord i la Mediterrània estiguin sent molt més fredes del que és habitual, el que manté l'aire fred al voltant d'Europa Occidental. Donada la magnitud del dèficit (fins de -5° al Canal de la Manxa i el Mar del Nord), és poc probable que els termòmetres tornin als seus nivells normals en les properes setmanes, el que allunya encara més la possibilitat que arribi la calor. Així les coses, la pitjor part se l'emportaria l'extrem occidental del continent, incloent la Península Ibèrica, ja que la calor tendirà a pujar més a Europa de l'Est i Rússia.

Però hi ha un altre factor que se suma a la festa de "l'any sense estiu". És l'alta humitat. Diu aquest article que molts estudis han demostrat que una alta humitat a terra al voltant de la Mediterrània impedeix que es produeixin onades de calor a Europa. De fet, quan es dóna aquesta circumstància, l'aparició d'una onada de calor condueix a una alta evaporació i, per tant, a la formació de tempestes que ràpidament posen fi a l'onada de calor. Així que, segons Chaîne Météo, "podem esperar que els pics de calor que es produeixin es converteixin ràpidament en tempestes".

El cas és que de produir-se, no seria el primer any "sense estiu". Hi ha un precedent, encara que per diferents motius. Es tracta de 1816 i en aquesta ocasió, com ja vam comentar en parlar de les 5 erupcions volcàniques més mortals de la història, aquell estiu -i any- atípic tenir la seva causa en l'erupció de la Muntanya Tambora, a l'illa de Sumbawa, a la actual Indonèsia. L'erupció és la més mortífera de la història, fins a la data, de les que tenim registres. Ocurió en 1815 i ha estat denominada "l'erupció del mil·lenni". Es va cobrar la vida de 82.000 persones, segons els càlculs. El succés s'ha classificat amb la categoria 7 (de vuit possibles) dins de l'Índex de Explosivitat Volcànica (IEV).

La columna eruptiva va fer pujar les temperatures globals i alguns experts la consideren causant dels desajustos que es van produir l'any següent en les collites de gran part del món. Les anormalitats del clima van propiciar un hivern sever que va destruir la producció agrícola en punts tan llunyans com la Xina, Estats Units o Europa. Les temperatures van baixar en aquest any entre 0,4 i 0,7 graus centígrads, de mitjana. A l'erupció volcànica es va sumar el fet que va ser un any amb uns inusuals baixos nivells d'activitat solar a causa que el cel estava permanentment ennuvolat.

Anticorrupció demana 17 anys de presó per a Urdangarín

La Fiscalia Anticorrupció demana 17 anys de presó per a Iñaki Urdangarín per tres delictes fiscals, malversació, frau a l'Administració i prevaricació. Amb aquesta suposada petició, l'advocat d'Urdangarin, Mario Pascual Vives, mostrava el seu malestar aquest dilluns i demanava: "Siguem seriosos".

L'advocat d'Iñaki Urdangarin, Mario Pascual Vives, s'ha mostrat sorprès per les informacions que apunten que la Fiscalia Anticorrupció pot demanar 17 anys de presó per al duc de Palma pel cas Nóos, i ha respost als periodistes: "Siguem seriosos".

En declaracions a la premsa aquest dilluns, el lletrat del marit de la infanta Cristina també s'ha preguntat si les informacions sobre la petició de condemna són "un parlar per parlar". "I a qui li ho han dit? És un parlar per parlar o té algun motiu o alguna cosa? Siguem seriosos, eh? Siguem seriosos. Siguem seriosos", s'ha limitat a respondre en preguntar per la petició de 17 anys.

ICV i EUiA i IU signen una declaració per l'autodeterminació

ICV, EUiA i IU signaran aquest dimecres a Madrid un document conjunt en defensa del dret a l'autodeterminació dels pobles de l'Estat i per la convocatòria del referèndum a Catalunya. Els líders d'ICV, Joan Herrera, i d'EUiA, Joan Josep Nuet, han destacat que, per primera vegada, un partit d'àmbit estatal signarà a favor del dret a decidir de Catalunya. 'És un fet històric', ha destacat Joan Josep Nuet. El PSC ofereix a ICV-EUiA d'anar junts a les europees i emular l'Entesa del senat.

Herrera, que es desplaçarà a Madrid juntament amb el coordinador general d'EUiA, ha subratllat la importància que l'autodeterminació no es reivindiqui només des de Catalunya. 'Està molt bé que ho reclamem des d'aquí, però és hora que ho comencem a reclamar des de Madrid', ha indicat.

El document també farà palès el suport d'IU al federalisme. ICV-EUiA continua mantenint la seva posició d'esperar a conèixer quina mena de consulta es fa per posicionar-se, ja sigui sobre la independència de Catalunya o la constitució d'un estat federal, però sempre que també es questioni el kodel econòmic neoliberal i no es vulgui amagar la política de CiU i ERC a la Generalitat darrera la senyera.

El PSC ofereix a ICV-EUiA d'anar junts a les europees i emular l'Entesa del senat


El PSC ha ofert a ICV i EUiA de concórrer junts a les eleccions al Parlament Europeu. Els socialistes han explicat que volen 'explorar totes les vies de col·laboració' entre les 'forces d'esquerres' per fer un front 'contra l'austeritat sense creixement' a Europa. D'aquesta aliança, n'exclouen ERC, que consideren que ara 'té altres prioritats'.

El portaveu del PSC, Jaume Collboni, ha vinculat la seva oferta electoral a ICV-EUiA amb la possibilitat d'emular la fórmula conjunta que 'funciona' actualment al senat espanyol sota la marca d'Entesa pel Progrés de Catalunya. Collboni, però, també afirma amb rotunditat que aquesta llista que proposen no exclou el PSOE.

Dolors Camats: "la gent té dret a conèixer què s’està negociant amb l’Estat respecte al dèficit”


La diputada d’ICV-EUiA al Parlament Dolors Camats ha demanat aquest matí al Govern de CiU que sigui més transparent amb les negociacions que, tot sembla indicar, està portant a terme amb el Govern de l’Estat per fixar un límit de dèficit. Camats ha afirmat que “la gent té dret a saber què s’està negociant amb l’Estat respecte a la limitació del dèficit. No pot ser que al Parlament no puguem debatre sobre quin és el pressupost que necessita el país. Per això emplacem al govern i a ERC a que expliquin a la ciutadania què s’està negociant i les conseqüències que tindrà”.

Una candidatura catalana unitària a Europa per l'autodeterminació i contra el neoliberalisme


La coordinadora nacional d’ICV i diputada per ICV-EUiA, Dolors Camats, en el marc del primer consell nacional després de la 10a Assemblea Nacional d’ICV, va proposar ahir una "candidatura unitària" d'esquerres, afegint-se a la ja feta pels seus socis d'EUiA -a nivell nacional- i expresada diversos cops pel diputat al Congrés i cap del moviment comunista, Joan Josep Nuet, amb la metàfora d'una "Syriza" com la grega. També el professor Vicenç Navarro va expressar un plantejament semblant, com d'altres intel.lectuals i organitzacions. “En circumstàncies tant excepcionals volem intentar aconseguir una alternativa el més plural i àmplia possible per fer front comú a les europees”, afirmà Camats.

Una candidatura catalana unitària a Europa per l'autodeterminació i contra el neoliberalisme

La coordinadora nacional d’ICV i diputada per ICV-EUiA, Dolors Camats, en el marc del primer consell nacional després de la 10a Assemblea Nacional d’ICV, va proposar ahir una "candidatura unitària" d'esquerres, afegint-se a la ja feta pels seus socis d'EUiA -a nivell nacional- i expresada diversos cops pel diputat al Congrés i cap del moviment comunista, Joan Josep Nuet, amb la metàfora d'una "Syriza" com la grega. També el professor Vicenç Navarro va expressar un plantejament semblant, com d'altres intel.lectuals i organitzacions. “En circumstàncies tant excepcionals volem intentar aconseguir una alternativa el més plural i àmplia possible per fer front comú a les europees”, afirmà Camats.

Camats afegí que, amb el diagnòstic compartit amb organitzacions socials i forces polítiques de Catalunya, Espanya i Europa: “ja n’hi ha prou d’aquesta política que es demostra més inútil que mai i que no estem disposat a tolerar-la mai més”. ICV proposa “obrir converses amb totes les organitzacions socials que avui estan resistint a l’austeritat dogmàtica d’Europa i també amb aquelles forces polítiques que siguin capaç d’aglutinar-se davant la idea que es pot fer un front contra l’austeritat i també pel dret a decidir a casa nostra”.

“Per aquests dos eixos creiem que es pot fer un front comú per construir alternatives per aconseguir una majoria i derrotar aquesta política”, ha insistit Camats en la seva intervenció per valorar la situació política actual en el Consell Nacional. D’aquesta manera, aquesta candidatura, segons Camats, hauria de ser “unitària i plural”, “perquè hem demostrat que es pot dissenyar aquesta política en contra de l’austeritat, antitroika, antimerkel o no ens en sortirem”. Camats ha volgut posar de relleu també la importància del paper d’ICV en aquesta candidatura per les eleccions europees en assegurar que “ningú com nosaltres està capacitada per obrir una alternativa a la gent que es resisteix, ningú és capaç de plantejar un front d’aquestes característiques com per poder doblegar el que avui fa partir a la gent i genera incertesa”.

DESVINCULAR EL DRET A DECIDIR D’UN SOLA OPCIÓ NEOLIBERAL


Camats també ha valorat la situació del procés pel dret a decidir: “Som conscients que no està guanyat només per l’oposició de l’Estat que intenta portar tot a una confrontació de xocs de trens”, però no estarà guanyat “fins que no es desvinculi el dret a decidir d’una sola opció”.

Per això Camats ha insistit que des d’ICV “no els ho posarem fàcil, ni al Govern espanyol que vol reduir-ho tot a un xoc de legitimitats, però tampoc a aquells que pretenen que amb el dret a decidir només es pugui parlar d’independència perquè tenim clar que, des de la radicalitat del dret a decidir ,s’han de garantir totes les opcions i defensar el que ha de ser l’eina que desencalli el conflicte polític a l’Estat i al nostre país”. Camats ha exposat la tasca que hauria de desenvolupar la comissió parlamentària pel dret a decidir.

També s’ha referit a la signatura del Pacte Nacional pel Dret a Decidir: “Ha de ser pilotat des de la pluralitat i des del parlament i no com a eina pel i des del Govern”, ha advertit Camats. Per això el Govern de CiU ja té la seva “joguina”, el Consell Assessor per la Transició Nacional. “No s’hi val manipular-lo. El pacte ha de ser el pacte de la societat catalana”, ha exigit Camats.

EUiA vol diàleg 'entre les forces d’esquerres' per una declaració “amb el dret a decidir i els drets socials”

El coordinador general d’EUiA i diputat a Madrid, Joan Josep Nuet, ha fet una crida a “reforçar els passos cap un nou projecte polític de suma de l’esquerra”, ha instat CiU i ERC a “pensar en el país i no en els seus partits” i ha avisat que el pròxim paquet de retallades de CiU dificultarà el procés d’autodeterminació. Nuet ha proposat un diàleg entre les forces d’esquerres parlamentàries –ERC, PSC, ICV-EUiA i CUP- sobre el model de país: “Segur que trobaríem més coincidències i faríem una proposta amb el dret a decidir i els drets socials al seu bell mig”.

Apunts per a una estratègia de canvi

Vicenç Navarro: Aquest article subratlla la necessitat i urgència que s'estableixi un moviment popular de caràcter polític que, sense transformar-se en un nou partit polític, empenyi per a un canvi profund de les Institucions representatives espanyoles (incloent-hi les autonòmiques), perque pugui desenvolupar-se una democràcia més completa, que permeti la necessària millora del benestar de la ciutadania i eviti la regressió democràtica i l'endarreriment social que s'està esdevenint a Espanya.

Dolors Camats: "la gent té dret a conèixer què s’està negociant amb l’Estat respecte al dèficit”

La diputada d’ICV-EUiA al Parlament Dolors Camats ha demanat aquest matí al Govern de CiU que sigui més transparent amb les negociacions que, tot sembla indicar, està portant a terme amb el Govern de l’Estat per fixar un límit de dèficit. Camats ha afirmat que “la gent té dret a saber què s’està negociant amb l’Estat respecte a la limitació del dèficit. No pot ser que al Parlament no puguem debatre sobre quin és el pressupost que necessita el país. Per això emplacem al govern i a ERC a que expliquin a la ciutadania què s’està negociant i les conseqüències que tindrà”.

Camats ha criticat que el govern a finals de maig encara no hagi presentat un pressupost pel 2013, “tenim un govern que després de cinc mesos porta cinc cimeres i zero resultats. La gent té dret a saber les prioritats del govern, en què s’està retallant i quines són les prioritats. La gent té dret a saber què vol dir una pròrroga pressupostària. I avui això vol dir 1000 milions de retallades en el 1er trimestre, la majoria en educació, sanitat i benestar. Un 20% respecte a un pressupost, el de 2012 aprovat pel PP i CiU, que ja retallava i que no incorporava nous ingressos”.

Segons la diputada d’ICV-EUiA, aquesta pròrroga també està evitant que la Generalitat trobi nous camins per obtenir ingressos. Camats ha afirmat que “tot i que sembla que el discurs ha canviat, la política és la mateixa i fins ara està evitant trobar nous recursos per la via de la fiscalitat ambiental, l’impost de successions o l’aplicació de l’impost de dipòsits bancaris. I la pròrroga significa acatar les retallades i els límit de dèficit imposats”.

EU: “La trama Over Marketing estenia els seus tentacles al Govern d’Aznar”

El portaveu adjunt d’Esquerra Unida en les Corts Valencianes, Ignacio Blanco, ha declarat que “Zaplana i Matas exportaren la trama Over al Govern d’Aznar”, arran de la resposta del secretari d’Estat d’Administracions Públiques al diputat d’EUPV-Els Verds, Ricardo Sixto, durant la Comissió d’Hisenda i AAPP, que ha desvetllat l’existència de 22 contractes d’aquesta empresa amb el Govern central entre 2002 i 2004 per un total de 8,7 milions d’euros. Blanco ha recordat que “coincidint amb l’arribada d’Eduardo Zaplana al Govern d’Aznar, Over Marketing va començar a obtindre contractes públics de diversos ministeris".

"Potser formaren també part de la trama de finançament il·legal del Partit Popular que està investigant el jutge Castro en Palma i que s’estén a les Illes Balears, el País Valencià i la Comunitat de Madrid”, ha afegit el diputat.

Segons va detallar el secretari d’Estat d’Administracions Públiques, Antonio Beteta, la mercantil Over Marketing va obtenir 7.212.139,49 euros del Ministeri de Treball, amb Eduardo Zaplana de ministre; 673.974,44 euros del Ministeri de Foment (en una UTE, els components de la qual no va detallar), amb Francisco Álvarez Cascos de ministre; 607.241,46 euros del ‘Grupo Patrimonio’ de l’extint Ministeri d’Economia i Hisenda, amb Rodrigo Rato de ministre i, finalment, 222.881,14 euros del Ministeri de l’Interior, amb Ángel Acebes de ministre. En total, la societat Over Marketing va obtenir 8.716.236,53 euros entre 2002 i 2004 de l’Administració Central de l’Estat.

El diputat i portaveu adjunt de la formació d’esquerres en Les Corts ha recordat que Over Marketing era “l’empresa de capçalera del PP i del Consell de la Generalitat Valenciana entre 2001 i 2004, abans de l’arribada de la trama Gürtel, que els va desplaçar xafant-los el negoci”. “També tenia els seus tentacles a la Comunitat de Madrid i, pel que s’ha sabut ara, al Govern central”, afegeix.

Blanco ha anunciat que ampliarà la denúncia que presentà davant el jutge Castro incloent els expedients que el diputat d’IU per València, Ricardo Sixto, sol·licitarà consultar sobre els contractes d’OM amb els diversos ministeris. “El que Orange Market fou a Camps, Over Marketing va ser a Zaplana”, ha declarat el parlamentari autonòmic qui també ha assenyalat que resulta “molt sospitós que aquesta mercantil acompanyés l’ex president de la Generalitat allà on anés”. “Exigim màxima transparència a les diverses administracions implicades i esperem que el jutge extenga les seus perquisicions als negocis d’Over Marketing al govern central en l’època d’Aznar, Zaplana i Matas”, conclou Blanco.

EU demana la dimissió de Fabra i la convocatòria d’eleccions anticipades


La síndica d’EUPV i coordinadora de la formació d’esquerres, Marga Sanz, ha lamentat que l’acte d’ahir organitzat pel Partit Popular per a celebrar el segon aniversari de la victòria electoral no haja servit per a “prendre millors posicions respecte a Rajoy”. “L’acte de Fabra ha sigut un fiasco”, ha afegit Sanz qui ha recordat que “des de Madrid ha vingut González Pons, a dir que no hi haurà finançament, que ens haurem d’apanyar”. “Fabra no té cap poder a Madrid”, assenyala. Torró: “L’anul·lació del TSJ de Marina d’Or obliga a replantejar el paper de la construcció com a motor de l’economia valenciana”.

Què és el neoliberalisme?

Vicenç Navarro: Aquest article assenyala que el neoliberalisme és el conjunt de polítiques públiques promogudes per les classes més benestants per tal d'optimitzar els seus interessos. L'article mostra com a exemple el que ha passat a la Gran Bretanya a partir de les polítiques públiques seguides pel govern Thatcher. El neoliberalisme és la ideologia promoguda pels superrics per dur a terme polítiques públiques que els beneficien.

Danny Darling, professor de Geografia Humana de la Universitat de Sheffield, acaba de publicar un article a la revista setmanal New Stateman ("How Social Mobility got Stuck", 2013.05.16), que il·lustra clarament el que alguns de nosaltres hem estat dient, és a dir, que el neoliberalisme és la ideologia promoguda pels superrics per dur a terme polítiques públiques que els beneficien.

El professor Darling analitza la concentració de les rendes i de la riquesa durant la vida de la senyora Thatcher (la ídol dels neoliberals, que ha tingut molt bona premsa als mitjans espanyols arran de la seva mort), des del seu naixement fins a la seva mort, mostrant com les polítiques que va promoure durant el seu govern van contribuir enormement a aquesta concentració. Comencem per les dades.

Quan Margaret Thatcher va néixer, el 1925, va passar a ser membre d'una família del decil superior de renda a Gran Bretanya. Quan va ser a la Universitat d'Oxford, la seva família ja havia aconseguit pertànyer a l'1% de la població amb més renda i quan, estant a Oxford, es va casar amb Dennis, el seu marit, ja va arribar al 0,1%.

Ara bé, tot i pertànyer a aquest 0,1%, no era considerada prou rica com per passar a ser dirigent del Partit Conservador-Tory-, que estava controlat pel 0,01% de la població, és a dir, els súper rics del establishment britànic. La seva elecció a presidenta del tal partit es va veure com una rebel·lió dels rics davant els súper rics. Tal rebel·lió, però, era fictícia, perquè Margaret Thatcher va servir amb gran entusiasme i docilitat als súper rics.

El 1945, quan Thatcher tenia 20 anys, els súper rics (el 0,01%) rebien 123 vegades més renda que la mitjana de renda de la Gran Bretanya. Quan va complir 40 anys, el 1965, aquesta diferència de renda s'havia reduït a la meitat, és a dir, era 62 vegades, que fins i tot va baixar més, de manera que l'any en què va ser elegida primera ministra d'aquell país, el 1978, havia arribat el menor diferencial, 28 vegades.

No cal dir que els súper rics odiaven aquest descens de diferencial i les polítiques redistributives en què s'havia basat tal reducció. Per aquest motiu promoguessin amb tota intensitat a Margaret Thatcher, que havia mostrat, en el seu curt lideratge com a dirigent del Partit Conservador, que era la seva millor aliada i aposta pel futur.

Però per vèncer calia debilitar el Partit Laborista, la qual cosa va aconseguir dividint. Els súper rics recolzar d'amagat (i de vegades no tan d'amagat) la creació del Social Democratic Party, que va dividir les esquerres, punt clau per explicar la derrota del govern Laborista. Però la major victòria de Margaret Thatcher-com ella mateixa va indicar-va ser el canvi del Partit Laborista, convertint al New Labor o Tercera Via que, un cop va substituir al govern conservador, va continuar les mateixes polítiques neoliberals que el seu govern havia iniciat.

Les polítiques neoliberals de la Sra Thatcher van ser les mateixes que les del Sr Reagan als EUA: un atac frontal al món del treball i als sindicats, iniciant polítiques redistributives de sentit oposat a les iniciades pels governs anteriors. Com a conseqüència, el 1990, quan Thatcher va abandonar el poder, els súper rics (el 0,01%) ingressaven 70 vegades més que la mitjana, polítiques que van ser continuades pel New Labor, de manera que el 2007 el 0,01% havia aconseguit posseir 144 vegades més que la mitjana.

Mentrestant, segons l'informe "Political and Social Exclusion" de 2013, el 50% de la població (la classe treballadora i sectors de classes mitjanes) tenien menor renda en 2007 que en 1983 i es perceben fermament insegurs. Avui, el 30% de la població viu en habitatges inhabitables i/o insuficients i el 7% no té per menjar i estan desnodrits. Una persona de cada tres no té prou diners per escalfar casa.

Ara bé, als súper rics els va però que molt bé, als rics (l'altre 9% que completa la decil de renda superior) els va francament bé, i al 40% restant (de la meitat superior de la població) els va bé o regular. És al 50% restant, l'altra meitat de la població britànica, als quals els va malament, ia alguns francament molt malament. Seria interessant que tal estudi es fes a Espanya. El difícil serà trobar finançament per realitzar-lo.

Els feixistes del PP treuen la prestació d'atur als més grans de 61 anys

Amb l'excusa estúpida i demagògica de que a aquesta edat els treballadors es poden jubilar anticipadament, tot i que un empleat necessita 33 anys cotitzats per poder-ho fer als 61, pel que hi ha treballadors que poden quedar sense subsidi ni jubilació desprès de la nova mesura arbitrària contra els més febles dels feixistes i lladres al govern.

L'executiu del PP ha enviat unes instruccions, a través del Servei Públic d'Ocupació Estatal (SPEE), en les que ordena que a partir de dilluns la prestació d'atur per parats majors de 55 anys es deixi de cobrar quan el perceptor arribi als 61 anys. Es tracta de l'aplicació d'un decret del Govern que obliga als perceptors d'aquest subsidi a jubilar-se així que puguin, pel que en les instruccions, l'SPEE informa que s'haurà de retirar la prestació “així que el treballador pugui accedir a la pensió contributiva de jubilació, en qualsevol de les seves modalitats”. I per aclarir dubtes afegeix que si no es pot determinar la seva primera edat de jubilació “es posarà com a data final del dret aquella en el que el treballador compleixi l'edat de 61 anys”, segons informa El Mundo.

El gran problema que aquesta mesura genera és que per poder jubilar-se anticipadament als 61 anys, un empleat ha d'haver cotitzat 33 anys, és a dir que ha d'haver treballat ininterrompudament des dels 28 anys. Molts dels assalariats de l'Estat espanyol no compleixen aquest requisit, pel que a efectes pràctics la decisió de l'executiu de Rajoy provocarà que molts treballadors quedin desemparats, sense subsidi d'atur per a majors de 55 ni jubilació anticipada, segons denuncia CCOO.

El sindicat, a més a més, afirma que l'aplicació d'aquesta mesura significa que es pot perdre sobre la futura pensió de jubilació "una quantitat que varia entre el 18% i el 22% en base a si és un acomiadament col·lectiu o per causes objectives", pel que critica que "amb aquestes mesures es castiga a les famílies de rendes més baixes i es deixen desprotegides a milers de persones que han perdut la feina al llarg de la crisi, just en l'última etapa de la seva vida professional i quan més difícil resulta trobar un lloc de treball, incrementant considerablement el risc de pobresa de milers de persones en reduir de manera important la quantia de la seva jubilació".

A més, amb el RD Llei 5/2013 es passa a tenir en compte les rendes de la unitat familiar. Aquest canvi elimina el caràcter personal d'aquest subsidi i té com a conseqüència que en una parella en què un dels membres coure 968 euros i l'altre estigui en situació d'atur, no podrà accedir al subsidi per a majors de 55 anys i per tant també perdrà les cotitzacions per a la posterior pensió de jubilació.

La fatxenda del PP ja va endurir les condicions per accedir a la prestació d'atur per a majors de 55 anys.

Un policia valèncià apunyala un bancari a qui havia comprat preferents

Un agent de la policia local de València, de trenta-vuit anys, ha estat detingut acusat d'haver apunyalat un treballador jubilat de Bankia a qui havia comprat preferents. L'agressor, de baixa per depressió, havia comprat accions preferents d'aquesta entitat i ja havia amenaçat la víctima en més d'una ocasió justament per la venda d'aquest producte financer. L'agressió es va produir a casa de la víctima al carrer Llorà del barri de la Punta.

Després d'una discussió, l'agent va clavar quatre ganivetades a l'altre home, que fou ingressat a un hospital, on fou intervingut d'urgència. L'agressió es va produir a les 18.45. Quan els agents de la policia van arribar al lloc dels fets, la víctima els va revelar la identitat de l'agressor, que va ser detingunt a les 21.30. Segons diversos mitjans, l'agressor és un agent de la policia local de València que estava de baixa per depressió, motivada precisament per problemes econòmics.

La víctima es troba ara ingressada a l'hospital de la Fe, amb ferides importants d'arma blanca al coll i al pit.

Declaren 8 empresaris que apareixen en els papers de Bárcenas

Els vuit empresaris de la construcció que apareixen com a suposats donants de diners al PP en els papers de Bárcenas declaren com a imputats davant el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz. Després d'haver pres declaració a nou testimonis, el jutge Ruz interroga aquest dilluns als empresaris Alfonso García Pozuelo, de Constructora Hispànica, el president d'OHL, Juan Miguel Villar Mir (foto), i el president del grup Sando, José Luis Sánchez Domínguez.

Segons els papers de Bárcenas publicats per El País, García Pozuelo hauria donat al PP 150.000 euros en diverses partides els anys 2000, 2003, 2004 i 2006; Villar Mir 530.000 euros el 2004, 2006 i 2008 i Sánchez Domínguez un milió d'euros el 2003 , 2003, 2006 i 2008.

Segona setmana de declaracions


Per al dimarts estan citats l'expresident de Sacyr Vallehermoso Luis del Rivero, Manuel Contreras, del grup d'empreses Azvi SL, i Juan Manuel Fernández, de Aldesa Construccions.

Els manuscrits reflecteixen que Del Rivero va donar 180.000 euros en dos partides els anys 2004 i 2006, i Contreras 858.000 euros de 2003 a 2008.

També el dia 28 el jutge ha citat com a imputat a José Mayor Oreja, expresident de FCC Construcció, que, segons els papers investigats, va donar 165.000 euros en 2008.

Dimecres estan citats a declarar Antonio Vilella, del grup Rubau, i finalment el considerat com a número dos del cas Gürtel, Pablo Crespo.

Aquestes citacions responen a la querella presentada per Esquerra Unida a l'Audiència Nacional en què demanava que s'investigués als directius de les empreses que, segons els papers de Bárcenas publicats per El País, van fer pagaments al PP entre 2003 i 2008.