Dempeus per la Salut Pública i contra el co-repagament

S'ha celebrat aquesta tarda, amb gran èxit de participació, la trobada per l'Equitat i la Salut Pública organitzada pel col.lectiu Dempeus per la Salut Pública, la Federación d'Asociacions per la Defensa de la Sanitat Pública i el grup de recerca de l'Universitat Pompeu Fabra GREDS-Emconet, on s'han exposat les raons socials i sanitàries per dir NO al co-repagament que volen implantar els poders públics en benefici de les corporacions farmacèutiques i els interesos de les mutues i clíniques privades.

Hi eren presents, a més dels conferenciants ja anunciats, Joan Josep Nuet, senador de l'Entesa per Catalunya, el diputat d'IU Gaspar Llamazares, president de la Comissió de Salut del Congrés de Diputats, i els diputats al Parlament Mercé Civit i Jordi Miralles, d'ICV-EUiA, el doctor Toni Barbarà, president de Dempeus, i l'economista Àngels Martínez Castells que ha actuat de moderadora, a més d'un nombrós públic.

Han participat amb les seves dades Marciano Sánchez Bayle, portaveu de la Federación d'Asociacions per la Defensa de la Sanitat Pública, Fernando Comas, expert en marketing farmacèutic i editor del blog Pharmacoseríes, i també molta gent de casa nostra que des de l'Universitat, la sanitat o la ciutadania donen arguments sobre aquesta autèntica peça clau que en aquests moments centra en bona mesura les embranzides privatitzadores de la sanitat i que pot significar una barrera d'accés als serveis de salut massa difícil de superar per a les persones que més pateixen la pobresa i la crisi econòmica.

I per primera vegada també hem comptat amb representació, entre altres organitzacions, dels sindicats CC.OO i UGT, i d'associacions de veïns con la FAVB i la CONFAVC, del Centre d'anàlisis i Programes Sanitaris (CAPS), la Coordinadora d'Usuaris de la Sanitat(CUS), i importants organitzacions d'ajuda mutua de persones malaltes i familiars.

Holanda: Serà difícil formar govern

Resultats eleccions d'Holanda: VVD (Dreta liberals): 31; PvdA (Socialdemòcrata, centre-esquerra), 30; PVV (Extrema dreta xenòfoba), 24; CDA (Cristiano Demòcrates, centre-dreta), 21; SP (Comunistes, ecologistes i maoistes), 15; Green Left (Esquerra Verda), 10; D66 (centristes liberals), 10; Christian Union (centristes cristians), 5; SGP (cristians de dretes), 2. La dreta sense Wilders sumaria 67, mancant 9 escons per la majoria, i amb els neonazis, 91, però amb un govern format per 5 ó 6 partits. L'esquerra, amb 56, només podria fer govern amb el CDA de centredreta, el que tampoc seria còmode ni fàcil.

Els liberals de dreta del VVD de Mark Rutter han aconseguit 31 escons del total de 150, superant així els socialdemòcrates del PvdA que compta amb 30, després de escrutats el 96,5% dels vots de les eleccions legislatives celebrades a Holanda. La força en tercer lloc és la del neonazi Geert Wilders del partit PVV ("Partit de la Llibertat"), que aconseguiria 24 places al Parlament (de 9 que tenia) i que ja ha proclamat la pretensió de participar en el futur govern. Aconseguir una majoria estable, però, no serà gens fàcil.

Els clars derrotats d'aquesta elecció parlamentària són els democristians de l'actual cap de govern Balkenende, que de tenir 41 seients segons el recompte actual només aconseguiria 21. L'Esquerra verda, 10 diputats; Cristianos Unidos, 5;La nit del dimecres el primer ministre va assumir la responsabilitat de la derrota i va renunciar a la presidència del seu partit. Continuarà en el càrrec fins a la formació d'un nou govern.

"El gran guanyador" és Wilders del PVV. Després dels seus èxits electorals a les municipals del passat març, on el PVV va guanyar en diverses localitats, aquest resultat suposa un auge fulgurant de la ultradreta xenòfoba a Holanda, considerada fins fa poc el bressol de la tolerància i la convivència multicultural. Dimecres a la nit confirmava la seva exigència de participar en el proper govern. "Volem governar", va dir.

Aquesta elecció és la primera que es produeix en un país de l'eurozona després que irrompés la crisi del dèficit públic i és considerada com un indici de l'estat d'ànim a Europa. S'espera que en el curs del dia d'avui es donen a conèixer resultats no oficials.

No està clar si el PVV integrarà el pròxim gabinet. Wilders té la convicció que el seu partit ha de ser considerat en la formació de la nova coalició de govern. "Espero que puguem governar", va dir a la premsa: "no poden passar pel nostre costat o treure'ns del mig".

No obstant això, els partits més ben posicionats no han mostrat fins ara interès en governar amb l'extrema dreta del PVV. Els liberals de Mark Rutter han declarat que no descarten la col.laboració de cap partit, però les seves diferències amb el PVV són clares.

A més, a Holanda no és inhabitual que un partit que aconsegueix bons resultats electorals quedi fora del govern. A les eleccions passades, el Partit Socialista, SP, va aconseguir gairebé triplicar la seva representació parlamentària, però els seus 25 diputats no van ser aval suficient per integrar la coalició de govern.

La formació de la propera coalició serà una tasca complexa. Una aliança de dretes que inclogués el VVD, als demòcrata cristians, CDA, i al Partit per la Llibertat neonazi de Wilders, només tindria dos escons de diferència amb l'oposició (76 vs. 74). Una altra opció tripartida, la del VVD, el PvdA i la Democràcia Cristiana (CDA), comptaria amb una sòlida majoria parlamentària (82 de 150), però li seria molt complicat governar per les diferències polítiques entre les seves parts.

Les noves formacions parlamentàries es reuniran dijous per parlar de les seves opcions. Geert Wilders, combatiu com sempre, els va demanar als seus diputats que arribin preparats: "Els dic a tots els candidats que a partir d'ara són diputats del nostre fantàstic partit: Arribin preparats perquè demà mateix començarem a donar-los amb tot!".

El gran perdedor de la nit va ser el primer ministre dimissionari Jan Peter Balkenende, del democristià CDA. En un emocionat i breu discurs, Balkenende va anunciar la seva renúncia al lideratge del partit, i va afegir que no ocuparà l'escó parlamentari que li correspon. Els democristians van patir una derrota històrica, amb la pèrdua de gairebé la meitat dels seus representants.

L'allunyament de Balkenende de l'escena política representa la fi d'una era que començà el 2002, quan va proclamar-se per primera vegada com a primer ministre. Oficialment seguirà al comandament del país fins que s'instal.li el nou gabinet.

Encara queda comptar prop del 2% dels vots, inclosos alguns milers emesos a l'estranger. Però, el VVD s'avança al PvdA per al voltant de 45 mil vots, diferència que segons els analistes no canviarà substancialment els resultats definitius.

Dimecres va ser un dia d'intensa pluja, factor que potser va influir en la participació electoral, la més baixa dels últims anys. Només un 74% dels holandesos amb dret a vot va anar a les urnes.
http://www.dw-world.de/dw/article/0,,5668736,00.html?maca=spa-rss-sp-all-1122-rdf

Los liberales de derecha del VVD de Mark Rutte lograron 31 escaños del total de 150, superando así a los socialdemócratas del Pvda que cuenta con 30, luego de escrutados el 96,5 por ciento de los votos de las elecciones legislativas celebradas el miércoles en Holanda.

Poco antes ambos partidos protagonizaban un empate. La fuerza que se alista en tercer lugar es la del populista de derecha Geert Wilders cuyo partido PVV lograría 24 plazas en el Parlamento y ya elevó su pretensión de participar en la conformación del futuro gobierno.
Para leer más ir a enlaces:

Gomà: "A BCN calen noves idees"

"A Barcelona hi calen noves idees i noves maneres de fer política", va dir ahir Ricard Gomà, president d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de Barcelona, durant la conversa amb els lectors de VilaWeb. Gomà va parlar del seu projecte de ciutat, i també dels possibles pactes municipals, dels jocs olímpics d'hivern, de la consulta sobre la Diagonal i de les consultes sobre la independència: "Jo hi votaria a favor. Catalunya té dret de decidir i, a mi, m'agradaria una Catalunya amb veu pròpia en el marc d'una Europa federal".

Sobre possibles pactes amb CiU i ERC, Ricard Gomà va reiterar que les polítiques de CiU eren 'de dretes i conservadores', cosa que havia impedit fins ara que s’hi fes cap pacte. De totes maneres, va voler deslligar-se de qualsevol partit perquè el seu acord polític és, va dir, 'amb la ciutadania i no pas amb cap partit'.

Va criticar el projecte dels jocs olímpics d'hivern, perquè ara no era 'el moment de grans esdeveniments'. I sobre la consulta de la Diagonal, va confessar que el resultat havia estat molt dolent, però en va voler subratllar els aspectes positius: 'Vam ser capaços de definir una nova Diagonal molt més humana i ecològica; i, a més, mai tanta gent havia discutit tant a fons de mobilitat i d'urbanisme a Barcelona".

VilaWeb oferirà demà una entrevista en vídeo amb el president d'ICV a l'Ajuntament de Barcelona.
Conversa sencera: http://blocs.mesvilaweb.cat/bloc/view/id/6777

Lula qualifica de "victòria pírrica" les sancions de l'ONU contra l'Iran

"És una victòria pírrica", ha afirmat Lula durant una visita a Natal (nord-est del país carioca), en comentar la votació del Consell de Seguretat de l'ONU en què Brasil, en qualitat de membre temporal va votar en contra de les sancions, i va afegir, que la imposició de noves sancions contra l'Iran pel seu programa nuclear és "un episodi que debilita el Consell de Seguretat de l'ONU".

"Sincerament, espero que Ahmadinejad romangui tranquil. Vaig conversar molt amb el primer ministre de Turquia i vam decidir votar en contra (de la resolució) perquè tenim el nostre nom en un acord", va declarar el president brasiler.

Lula va destacar que Brasil i Turquia van fer el que els països del Consell de Seguretat de l'ONU no han aconseguit fer: Portar l'Iran a la taula de negociacions. Va explicar que el Consell de Seguretat va fer tot el contrari: "Resoldre per caprici, mantenir les sancions que no tindran cap explicació per a l'Iran", va subratllar.

Lula va signar el 17 de maig a Teheran un acord tripartit juntament amb Turquia, que preveu l'intercanvi d'urani lleugerament enriquit iranià, que seria enviat a territori turc per al seu enriquiment a canvi de combustible per a un reactor nuclear de recerca a l'Iran.

També Veneçuela critica sancionar a Iran i no a Israel

El Govern de Veneçuela, a través del ministeri de Relacions Exteriors, va expressar el seu contundent rebuig a la resolució S/2010/283 del Consell de Seguretat de l'Organització de les Nacions Unides (ONU), amb la qual s'imposen noves sancions a l'Iran per no renunciar al seu dret de desenvolupar un programa nuclear amb finalitats pacífiques.

A través d'un comunicat, Veneçuela va qüestionar que en el si del Consell de Seguretat de l'ONU s'emprenguin aquest tipus d'accions contra l'Iran i no s'estableixi cap càstig contra Israel, que a més de posseir una arsenal nuclear no declarat, va atacar militarment la setmana passada a una Flotilla humanitària que intentava trencar el setge que l'Estat israelià manté sobre l'enclavament palestí de la franja de Gaza.

"Aquesta insòlita decisió es produeix a pocs dies que l'Estat d'Israel provoqués una massacre en aigües internacionals, sense que el Consell de Seguretat fos capaç de condemnar el país agressor, deixant al descobert que no té la legitimitat ètica i de la representativitat necessàries per garantir la pau veritable i la justícia al món".

http://www.telesurtv.net/noticias/secciones/nota/73336/venezuela-expresa-tajante-condena-a-sanciones-de-la-onu-contra-iran/

Iran suggereix a Rússia no repetir els errors que van destruir a l'URSS

Iran va amenaçar de revisar les seves relacions amb Rússia i la va cridar a evitar els errors de l'extinta Unió Soviètica, escriu Nezavisimaya Gazeta.

Teheran va llançar aquesta advertència de cara a una votació prevista per avui al Consell de Seguretat de l'ONU, i en la qual Rússia, segons les previsions, donarà suport la recrudescència de les sancions internacionals contra el règim iranià.

El president de l'Iran, Mahmud Ahmadinejad, va declarar ahir a Istanbul que Rússia "hauria de manifestar prudència i no estar espatlla a espatlla amb els enemics del poble iranià". Un alt parlamentari iranià, Kazem Yalali, va esmentar anteriorment la possibilitat de "revisar el nivell de les relacions" amb Moscou en cas que segueixi l'estela d'un grup "extremista i radical" encapçalat pels EUA. Un altre diputat influent, Esmail Kosari, va aconsellar al mandatari rus, Dmitri Medvédev, estudiar la història recent per a no reincidir en els errors que van provocar la desintegració de l'URSS.

Aquestes reaccions emocionals seguir a l'anunci, fet per Medvédev durant una visita a Alemanya, que en el Consell de Seguretat (CS) de l'ONU hi ha un acord sobre les noves sancions contra l'Iran. El primer ministre de Rússia, Vladímir Putin, va confirmar ahir que la resolució corresponent està "pràcticament acordada".

El ministre rus d'Afers Exteriors, Serguei Lavrov, va assenyalar abans que l'esborrany del document no preveu "sancions paralitzants", per exigència de Pequín i Moscou. Rússia confia que la resolució empenyerà a l'Iran a dissipar els dubtes sobre el seu programa nuclear. Putin, desitjós potser de moderar la postura de Teheran, va assegurar ahir que Rússia complirà la promesa de llançar a l'agost pròxim una central nuclear que va ser construïda amb la seva ajuda a la ciutat iraniana de Bushehr.

Nina Mamédova, col.laboradora de l'Institut rus d'Estudis Orientals, dubte que Rússia es vegi fortament perjudicada per l'hipotètic refredament de les relacions amb l'Iran, a qui correspon tot just un 0,4% del seu comerç exterior. És clar que els iranians poden reorientar la compra d'armes a la Xina, i a la importació de metalls des de Turquia, però és probable que en ambdós casos perdin en qualitat.

Irán sugiere a Rusia no repetir los errores que destruyeron a la URSS

Irán amenazó con revisar sus relaciones con Rusia y la llamó a evitar los errores de la extinta Unión Soviética, escribe Nezavisimaya Gazeta.

Teherán lanzó esta advertencia de cara a la votación en el Consejo de Seguridad de la ONU, y en la que Rusia apoyó el recrudecimiento de las sanciones internacionales contra el régimen iraní.
Para leer más ir a enlaces:

Acció contra l'il.legalització del comunisme a Polònia

Una delegació del Partit dels Comunistes es va presentar a l'Ambaixada de la República de Polònia a la Ciutat de Mèxic amb el propòsit d'expressar el rebuig a les mesures reaccionàries que el govern nazionalcatòlic projecta per il.legalitzar al comunisme i als seus símbols, com ara la falç i el martell, la bandera vermella, l'estrella vermella, la paraula comunista i els seus derivats.

Van intervenir diversos oradors abans que entreguéssim la carta del nostre partit a la Ambaixadora, es va cantar La Internacional i La varsoviana. Un grotesc funcionari de l'Ambaixada va sortir a ofendre'ns i a congratular-se de l'il.legalització del Partit Comunista de Polònia; es va repudiar la seva provocació i se li va donar una resposta contundent.

Els oradors van ser emfàtics, en que a més de oposar-nos a la tergiversació de la Història, es tracta d'un tema d'actualitat, ja que és el comunisme la força capaç d'enderrocar el capitalisme en crisi i construir un nou món.

A Continuació algunes fotografies de l'activitat i el missatge lliurat pel Partit dels Comunistes a l'Ambaixada de Polònia.

Planifiquem per als següents dies altres accions davant la legació de la Unió Europea a Mèxic. Direcció Col.lectiva del Comitè Central.

Anna Niewiadomska, Ambaixadora de la República de Polònia a Mèxic:

Expressem la nostra més enèrgica protesta i rebuig a les mesures de tall feixista que seguint els dictats de l'imperialisme, l'OTAN i la Unió Europea adopta el govern polonès per il.legalitzar els símbols comunistes, com la falç i el martell, la bandera vermella, oblidant la gran contribució del comunisme per l'alliberament de Polònia del feixisme.

Vostès, a contrasentit de la Història, volen posar a la banqueta dels acusats als més conseqüents lluitadors per la justícia i la democràcia, als antifeixistes que van entregar vides i llibertats, als comunistes.

En una perversa distorsió volen vostès equiparar adversaris, comunistes i feixistes, obliden que els partits comunistes, la URSS, l'Exèrcit Roig, els partisans van ser la columna vertebral de la derrota del III Reich, simbolitzada amb la presa de Berlín, la bandera comunista onejant en el Reichstag, derrota feixista que just el passat 9 de maig va complir el seu 65 aniversari. Com poden vostès oblidar el paper alliberador dels comunistes?, Com poden vostès oblidar la abnegació i el sacrifici dels comunistes polonesos, dels treballadors que des dels ghettos organitzar la resistència, que mai es van rendir, mai es van doblegar? Només s'explica pel cinisme que caracteritza la "democràcia" capitalista.

Com pretenen il.legalitzar símbols universals que representen els oprimits, com la falç i el martell que expressa la unitat dels obrers i camperols del món? Significa que per a vostès, nosaltres també som il.legals.

Més no només és una qüestió d'Història, es tracta que vostès, servint avui dia als monopolis, pretenen reprimir la força que representa el moviment obrer i dels treballadors, capaç de presentar una alternativa a la crisi del sistema capitalista.

Vostès no posaran mai una camisa de força al desenvolupament i al progrés que indiquen que la humanitat, inclòs el poble polonès, conquistés el socialisme i el comunisme, perquè novament al cor d'Europa, la classe obrera comença a inscriure en els seus consignes el seu objectiu més: la Revolució.

Visca el Partit Comunista de Polònia, visca el comunisme!
Proletaris de tots els països, uniu-vos!

Pavel Blanc Cabrera
La Direcció Col.lectiva del Comitè Central del Partit dels Comunistes

Acción contra la ilegalización del comunismo en Polonia

El lunes 7 de Junio una delegación del Partido de los Comunistas se presento a la Embajada de la República de Polonia en la Ciudad de México con el propósito de expresar nuestro rechazo a las medidas reaccionarias que allá se implementan para ilegalizar al comunismo y a sus símbolos, tales como la hoz y el martillo, la bandera roja, la estrella roja, la palabra comunista y sus derivados.
Para leer más ir a enlace:

Vaga Correus: Al matí seguiment del 75%.

El 75% de la plantilla de Correus, de més de 60.000 treballadors funcionaris i laborals, estan secundant la vaga convocada per CCOO, CSI·F, Sindicat Lliure, CGT, ESK i Intersindical Valenciana, amb el 75% de la representació sindical, per la viabilitat de l'operador públic i contra l'apagada postal. Segons les dades recollides per CCOO a primera hora, en el torn de matí el seguiment de la vaga està tenint gran incidència amb una mitjana del 75% a nivell nacional. A Galícia ha estat del 70%, Astúries del 90%, Cantàbria del 70%, País Basc 60%, la Rioja el 50%, Navarra del 70%, Aragó del 75% i Catalunya del 80% (90% en el Centre de Tractament Automatitzat de Barcelona).

A Madrid el seguiment en el torn de matí està sent del 75%, 70% a Barajas i del 80% al Centre de Tractament Automatitzat de Vallecas on hi ha hagut piquets informatius durant tota la nit.

A la zona de Castilla i Lleó el seguiment ha estat del 70% i en Castilla la Mancha del 77%. Al País Valencià el 70% ia Múrcia el 98%. A Andalusia i Extremadura les aturades es xifren en 70%.

Al llarg de la jornada no s'han previst serveis mínims, una actitud d'irresponsabilitat manifesta del Govern que demostra una vegada més, la rellevància que l'executiu dóna al servei postal públic. La jornada de piquets s'ha desenvolupat amb aparent normalitat excepte a Madrid i Valladolid on les forces policials han actuat amb contundència contra els treballadors que tractaven d'informar i protegir els empleats de l'actitud repressiva de l'empresa.

EL 10 J CONSEGUIMOSCERRAR CORREOS

Según los datos recabados a primera hora de la mañana, el seguimiento de la jornada de huelga es del 75%. El 75% de la plantilla de Correos, de más de 60.000 trabajadores funcionarios y laborales, están secundando la huelga convocada por CCOO, CSI·F, Sindicato Libre, CGT, ESK e Intersindical Valenciana, con el 75% de la representación sindical, por la viabilidad del operador público y contra el apagón postal.
Para leer más ir a enlace:

La llum ja s'ha encarit un 26% en 30 mesos

Facua-Consumidors en Acció adverteix que el Ministeri d'Indústria: "Prepara una nova pujada elèctrica", a partir de juliol que, de concretar-se, se sumarà a l'encariment en un 26% experimentat en el rebut mitjà en els últims dos anys i mig. L'associació lamenta que el Govern: "Posi el compte de resultats de les elèctriques per sobre dels interessos dels usuaris", i que ho faci "en uns moments de crisi econòmica en què els increments tarifaris resulten molt més lesius per aquests".

De fet, l'associació entén que la política del Govern en electricitat es basa en "contínues concessions a les empreses del sector, amb importants i injustificades pujades tarifàries que castiguen l'economia dels consumidors".

Segons els càlculs de l'associació, entre juliol de 2007 i gener de 2010 la pujada del 26% del rebut mitjà equival a sis vegades l'IPC amule en aquest període, del 4,2%. L'eventual pujada de juliol, a la qual caldrà sumar l'augment del 16% al 18% en l'IVA, se sumarà als increments del 2,6% aplicats a la tarifa al gener.

Facua explica que la proposta d'Indústria de pujar un 10% els peatges d'accés, que es traduiria en un increment similar al terme de potència de la tarifa, condicionarà la revisió de la Tarifa d'Últim Recurs (TUR), però recorda que la variació definitiva de la factura depèn de si puja, baixa o es congela el preu del terme d'energia, que es fixa a través de subhastes.

Liberalització "ARTIFICIAL".

El nou model de tarifes TUR, indica, va camí "d'esdevenir un preu dissuasori, en lloc de suposar un referent per evitar preus excessius en el mercat lliure.

De fet, Facua entén que les "desproporcionades pujades" de la tarifa "responen a la fórmula dissenyada per Indústria per a promoure artificialment un mercat lliure al qual els usuaris domèstics seran llançats".

"Com més elevada sigui la tarifa fixada pel Ministeri", assenyala, "més atractives semblaran les ofertes llançades per les companyies que operen amb les seves pròpies tarifes".

En l'actualitat, les elèctriques "segueixen sense llançar ofertes en el mercat lliure per a la gran majoria dels usuaris" i es troben "a l'espera que es produeixin grans pujades a la TUR", adverteix.

El recibo de la luz se ha encarecido un 26% en apenas dos años y medio

Facua-Consumidores en Acción advierte de que el Ministerio de Industria "prepara una nueva subida eléctrica" a partir de julio que, de concretarse, se sumará al encarecimiento en un 26% experimentado en el recibo medio en los últimos dos años y medio.
Para leer más ir a enlace:

Botín compra a Bank of America el Santander Mèxic

El Banc Santander ha arribat a un acord amb Bank of America per comprar la seva participació del 24,9% a Santander Mèxic per 2.500 milions de dòlars (uns 2.091,7 milions d'euros), va informar l'entitat. Després de l'operació, que s'espera poder concretar en un termini de 90 dies i que està pendent de les autoritzacions pertinents per part dels organismes reguladors, el banc que presideix Emilio Botín elevarà la seva participació en la seva filial mexicana fins al 99,9%.

El Santander va vendre aquesta participació del 24,9% a Bank of America el 2003, per 1.600 milions de dòlars (1.339,2 milions d'euros al canvi actual), de manera que el conjunt de la seva filial mexicana es va valorar llavors en 6.400 milions de dòlars (5.357,2 milions d'euros).

L'entitat destaca ara que, set anys després, la transacció realitzada amb Bank of America implica valorar Santander Mèxic en 10.000 milions de dòlars (8.370,5 milions d'euros), un 56% més. Santander ha invertit un total de 6.116.000 de dòlars (5.113,9 milions d 'euros) en la compra del 99,9% de la seva filial a Mèxic.

L'aportació de Mèxic al benefici net atribuït del grup s'incrementa en gairebé dos punts percentuals, fins al 7%, perquè té la pràctica totalitat del capital.

L'entitat càntabra va estimar que l'operació tindrà un impacte positiu del 1,3% en el benefici per acció de Santander a partir del primer any, del 1,5% el 2012 i del 1,8% en 2013, així com un retorn sobre la inversió (ROI) del 15% a partir del tercer any, tot això, segons el banc, sobre la base de les estimacions de resultats de Banco Santander Mèxic del consens del mercat. L'impacte estimat de l'operació en el 'core capital' de Santander és de -31 punts bàsics.

Aposta per Mèxic

El president del Santander, Emilio Botín, va subratllar que aquesta adquisició reafirma l'aposta de la seva entitat per Mèxic, "un país que compta amb unes perspectives molt favorables de creixement", alhora que permetrà aprofundir en la diversificació geogràfica del Grup.

Santander Mèxic forma part del Grup Santander des de 1997, per la qual cosa l'operació no comporta cap risc d'execució. Mèxic és un mercat clau per al grup i ofereix un fort potencial de creixement a causa de la baixa bancarització del país i al model de negoci "sòlid, eficient i competitiu" de la franquícia mexicana.

Santander ha aprofitat l'interès de Bank of America en vendre gràcies a la seva "excel.lent posició de capital i liquiditat". El 'core capital' de Santander al tancament del primer trimestre és del 8,8% i aquesta operació resta tan sols 0,3 punts, de manera que l'entitat continuaria amb un dels ràtios de capital més alts del mercat.

Bank of America es troba immers en un procés de reestructuració com a conseqüència de les pèrdues registrades en els darrers anys, en el qual s'inscriu la venda d'algunes participacions que considera no estratègiques, com és aquest cas, ja que són minoritàries.

El passat 19 de maig va anunciar la venda del 5,3% que posseïa de Itaú per un import de 4.500 milions de dòlars (3.762,6 milions d'euros).

Banc Santander és el tercer grup financer de Mèxic per volum de negoci, amb una quota del 13% en crèdits, 16.160 milions de dòlars (13.512,1 milions d'euros), i del 14,8% en dipòsits, 18.550 milions de dòlars ( 15.510,5 milions d'euros). El grup compta amb 1.095 oficines al país i 12.400 empleats que treballen per 8,8 milions d'clients.

Botín creu que la compra és una operació "molt bona"
El president del Banc Santander, Emilio Botín, s'ha mostrat "encantat" amb l'acord assolit amb Bank of America, una operació "molt bona" per a les dues entitats que a més va "en la línia de diversificació" del Santander.

Botín va explicar que el banc s'havia valorat en 10.000 milions i que el Santander ha pagat al Bank of America 2500, per la qual cosa és una operació "molt bona", tant per a l'entitat que presideix com per a la part venedora, ja que "no li interessava seguir de minoritari".

A més, la compra suposa "un pas molt important en la diversificació" del Santander, diversificació que "no té cap gran banc del món". "Aquesta operació va en aquesta línia de diversificació en els deu mercats grans en que estem", va recalcar.

"Estem encantats amb aquesta compra" i "amb Mèxic", va afirmar Botín, que va assegurar que les coses van "molt bé" en aquest país, ja que aquest any preveuen guanyar 1.000 milions de dòlars net.

El president del Santander va respondre així a preguntes dels periodistes formulades avui durant la presentació de la Memòria 2009 de la Fundació Botín i després que el seu banc anunciés aquest matí la compra a Bank of America del 24,9% de la seva participació a Santander Mèxic , amb el qual el Santander arriba el 99,9% de la seva filial al país asteca.

Santander compra a Bank of America su participación en Santander México por 2.091 millones

El Banco Santander ha alcanzado un acuerdo con Bank of America para comprarle su participación del 24,9% en Santander México por 2.500 millones de dólares (unos 2.091,7 millones de euros), informó la entidad.

Tras la operación, que se espera poder concretar en un plazo de 90 días y que está pendiente de las autorizaciones pertinentes por parte de los organismos reguladores, el banco que preside Emilio Botín elevará su participación en su filial mexicana hasta el 99,9%.
Para leer más ir a enlace:

Sense acord de reforma laboral

La reforma laboral sortirà endavant sense acord. Després de gairebé 11 hores d'intensa reunió, el Govern, la patronal i els sindicats han conclòs al fil de les sis del matí les negociacions per pactar els canvis en el mercat de treball. Tot i que la durada de la trobada feia presagiar que l'acord estava més pròxim que fa uns dies, les diferències en els plantejaments, especialment pel que fa a l'acomiadament, han frustrat les expectatives. Fonts del Ministeri de Treball han constatat que "no hi ha hagut marge per a l'acord" entre les tres parts.

Amb l'esforç últim d'ahir, en què els responsables de patronal i sindicats van rebre dos documents amb les propostes principals de l'Executiu, les parts donen per conclosa la negociació de reforma laboral. El Govern citarà per separat a patronal i sindicats per establir una ronda de consultes -no negociació- sobre el decret que porta setmanes preparant, davant l'evidència que l'acord era complex. Serà el proper divendres, asseguren fonts de la negociació, després que els agents socials rebin el document final que l'Executiu pretén aprovar en el Consell de Ministres del pròxim dia 16. Amb el text a la mà, sindicats i patronal expressaran la seva opinió als representants del Ministeri de Treball.

La trobada va començar a les 19.30. A les 2.30 de la matinada encara li quedaven "hores", segons s'aventuraven fonts de la negociació. A les 3.30 la reunió continuava. Una mica abans, assessors jurídics dels sindicats UGT i CCOO i de la patronal arribaven al Ministeri de Treball per a incorporar-se a la reunió. Finalment, va concloure poc abans de les sis de la matinada.

La paradoxa és que cap de les parts admet que el dilatat de la sessió hagi estat simptomàtic d'un acostament de postures. El ministre de Treball, Celestino Corbacho i el el cap de gabinet de la Moncloa, José Enrique Serrano, han presidit la reunió a la seu de Treball. Per la part sindical han acudit els secretaris generals d'UGT (Cándido Méndez) i CCOO (Ignacio Fernández Toxo) i per CEOE, el seu president, Gerardo Díaz Ferrán. Una trobada fixat com l'última oportunitat, encara que el propi Corbacho va obrir la porta a seguir negociant fins aquest diumenge.

CEOE serà la primera a valorar aquest matí el resultat de les negociacions. L'organització ha convocat als seus òrgans de govern per avaluar el document de sis punts presentat ahir a la nit pel Govern. Els sindicats tenen previstes reunions de responsables, encara que els òrgans de govern no es veuran fins la setmana que ve, cosa que pot demorar l'intent d'acord pràcticament fins a la data en què el Govern aprovarà el decret, el 16 de juny.

El cost de l'acomiadament, la novetat

El Govern va llançar ahir a la nit la seva última proposta per pactar la reforma laboral amb empresaris i sindicats. La principal novetat de l'esquema de sis punts presentat per Corbacho rau en el cost de l'acomiadament. L'Executiu ha assajat una via intermèdia per alleugerir les quantitats que paguen els empresaris sense rebaixar el que perceben els treballadors. La solució és que l'Estat financi, a través del Fons de Garantia Salarial, una part de les indemnitzacions per acomiadament (vuit dies en tots els casos). L'únic requisit és que els acomiadaments siguin per raons econòmiques, no disciplinàries, i es podrà aplicar tant als casos procedents com als improcedents.

Amb aquesta fórmula, el fons, engrossit amb aportacions empresarials, pagarà una part fixa de qualsevol acomiadament (de 20 dies, de 33 o de 45). Fins ara el Fons de Garantia Salarial només costejava els acomiadaments objectius d'empreses amb menys de 25 treballadors. De prosperar la mesura, augmentaria molt el radi d'acció d'aquest instrument.

A més de la subvenció de l'acomiadament, l'altre element fonamental del document consisteix en aplanar el camí a les empreses perquè puguin acollir-se al acomiadament per causes econòmiques, la indemnització és de 20 dies per any treballat davant els 45 del improcedent. Aquesta seria la via més eficaç? I més demandada pels empresaris? per alleugerir el cost de l'acomiadament. Perquè la legislació actual ja permet acollir-se als 20 dies per any quan l'empresa redueix plantilla per motius econòmics, però els processos judicials solen ser tan llargs i incerts que els empresaris prefereixen pagar un acomiadament improcedent a canvi de oblidar-se del tràmit. Fins i tot en aquests anys de crisi, el 80% dels acomiadaments s'han resolt com improcedents, el que constitueix una anomalia.

Si surten endavant les novetats previstes pel Ministeri de Treball, el jutge tindria menor marge de maniobra per decidir si una empresa tenia raons per acomiadar. Es tractaria d'oferir uns paràmetres objectius (pèrdues de l'empresa, per exemple) que el jutge es limités a aplicar, sense entrar a valorar l'oportunitat de l'extinció del contracte.

Una altra via per abaratir el cost de l'acomiadament consistirà en generalitzar com a contracte indefinit el de 33 dies d'indemnització (enfront dels 45 ordinaris). La contrapartida a aquesta proposta, demandada pels empresaris, rau en el fre a la contractació temporal. S'augmentarà fins a 12 dies per any treballat la indemnització per finalització de contracte temporal (ara són vuit) i es limita a un màxim de dos anys la durada del contracte per obra i servei, un autèntic colador d'eventualitat injustificada que ara no té límit temporal.

El model alemany de reducció de jornada és un dels punts de l'esquema del Govern que més unanimitat susciten. Consisteix en fomentar que les empreses redueixin la jornada dels seus treballadors en temps de crisi en lloc d'acomiadar. Els empleats cobrarien l'atur a la part de la jornada que deixen de fer. També rep un suport pràcticament unànime l'elaboració d'un pla d'ocupació per a joves que concentri la major part de les bonificacions a l'ocupació en aquest col.lectiu i ampliï l'ús del contracte de formació, ara residual.

Menys possibilitats d'acord s'albiren en el sisè punt del document: l'entrada d'agències privades de col.locació en l'àmbit dels serveis públics d'ocupació per fomentar la intermediació laboral. Els sindicats s'oposen a que entitats amb ànim de lucre puguin fer tasca d'intermediació amb el beneplàcit de l'Estat.

Concluye sin acuerdo la negociación para la reforma laboral

La reforma laboral saldrá adelante sin acuerdo. Tras casi 11 horas de intensa reunión, el Gobierno, la patronal y los sindicatos han concluido al filo de las seis de la mañana las negociaciones para pactar los cambios en el mercado de trabajo. Pese a que la duración del encuentro hacía presagiar que el acuerdo estaba más próximo que hace unos días, las diferencias en los planteamientos, especialmente en lo referente al despido, han frustrado las expectativas. Fuentes del Ministerio de Trabajo han constatado que "no ha habido margen para el acuerdo" entre las tres partes, informa EFE.
Para leer más ir a enlace:

EUPV: "El pàrking de l'Hospital ha de ser públic"

Carmen Carreras, coordinadora local d´EUPV de Castelló, considera que el pàrking de l'Hospital General ha de ser gratuït i públic, tractant-se d'una instal.lació sanitària i per tant de primera necessitat, i no estar gestionat per una empresa privada: “Es tracta d'un hospital públic, no entenem perquè el seu pàrking ha de costar diners i ser privat”. Carreras considera injust que els malalts, els quals han de deixar el cotxe al pàrking molts dies, fins que es curen, amb la conseqüent despesa econòmica: “Les malalties no poden ser l'excusa per que una empresa guanye diners”.

La representant d'esquerres critica que des que el PP governa l'Ajuntament de Castelló i el País valencià molts serveis que deurien ser públics s'han convertit en màquines de fer diners per a l'empresa privada. “Han demostrat ser els gestors dels interessos de l'empresa privada a les institucions” finalitza.

Albiol: "El PSOE fa temps que abandonà l'esquerra"

La diputatda d'Esquerra Unida del País Valencià, Marina Albiol, recolzà la vaga de funcionaris i també una vaga general: "Responem i proposem, contra l'atac directe a l’Estat del Benestar de Zapatero: Recuperar l'impost sobre el patrimoni, que les rentes més altes paguen més a hisenda, perseguir el frau fiscal i eliminar els paradisos fiscals, i retallar, o millor encara, eliminar els pressupostos destinats a la casa real, a l'església, i la despesa militar. Que tornen les tropes d'Afganistan!".

No corren bons temps per als treballadors i treballadores que estem patint un atac sense precedents per part del capitalisme, de la dreta i d'un Partit que es fa dir socialista i obrer però que fa molt de temps que va abandonar el camí de l'esquerra. Som els treballadors i treballadores els que estem pagant la crisi.

Els retalls de Zapatero, no afecten a les grans rentes, ni als bancs, ben al contrari són els treballadors i treballadores els que paguen les conseqüències de la crisi, uns amb el retall del seu sou, altres amb la congelació de les pensions, altres amb els retalls en els recursos per a la llei de dependència i tots i totes ens veurem afectats per la reducció de despesa en els serveis públics.

No és un atac només als empleats públics, sinó un atac directe a l’Estat del Benestar. Els serveis públics representen uns dels drets socials mes significatius assolits per la classe treballadora al llarg de la historia, i indispensables per a lluitar contra les desigualtats socials i territorials. Ara estan patint un atemptat sense precedents per part del govern central.

Per això enfront dels retalls proposats pel govern. Esquerra Unida responem i proposem: Recuperar l'impost sobre el patrimoni, que les rentes més altes paguen més a hisenda, perseguir el frau fiscal i eliminar els paradisos fiscals, i retallar, o millor encara, eliminar els pressupostos destinats a la casa real, a l'església, i la despesa militar. Que tornen les tropes d'Afganistan!

Només amb açò no faria falta tocar sous, ni pensions, ni retallar en sanitat i dependència.

I per això calia recolzar la vaga del sector públic que han convocat els sindicats, igual que estic convençuda que recolzarem, si arriba, la convocatòria d'una vaga general, perquè hi ha motius!. Perquè aquesta és una de les ferramentes de lluita de la classe treballadora, i cal demostrar-li al Govern que som molts i moltes les que ens oposem a que els damnificats de la crisi siguem només aquells que no l'hem provocat.

Marina Albiol, Diputada d’Esquerra Unida a Les Corts

Nova querella per l'Hotel del Palau

La fiscalia de delictes urbanístics presentà ahir una querella contra l'ex-director del Palau de la Música Fèlix Millet i la seva mà dreta Jordi Montull, per presumptes irregularitats en els tràmits de requalificació dels terrenys adjacents al Palau de la Música per a construir-hi un hotel. Se'ls acusa d'apropiació indeguda i tràfic d'influències. La fiscalia, però, no descarta ampliar la querella a responsables polítics de la Generalitat i l'Ajuntament de Barcelona, a qui acusa d'haver facilitat la permuta per afavorir interessos privats.

El ministeri públic acusa Millet i Montull de signar un conveni en nom del Palau per adquirir diverses finques properes a l'edifici per convertir-les en hotel, cosa que el planejament urbanístic vigent no permetia, per després apropiar-se de la propietat de l'immoble i impulsar l'hotel en benefici propi. La querella cita explícitament el conseller Castells, el regidor d'Urbanisme de l'ajuntament, García Bragado, i el regidor dimitit, Carles Martí, entre d'altres, per la seva participació en els tràmits de requalificació dels terrenys.

Segons el fiscal, el conveni amb Economia va permetre guanys de 3,6 milions d'euros per a Millet i Montull pel sol fet de tenir la propietat dels immobles i aconseguir-ne la requalificació. El departament hauria acceptat que els beneficis de l'operació anessin a mans privades i no hauria reclamat que es diposités un aval per garantir el cobrament dels 5,5 milions d'euros de compensació.

A l'Ajuntament de Barcelona, el fiscal li recrimina a la comissió d'Urbanisme aprovés, 'a causa de la pressió dels querellats', la modificació del Pla General Metropolità per als interessos de Millet i Montull i l'aprovació, sense l'informe favorable de Cultura, de l'enderrocament els edificis de La Salle catalogats com a Béns Protegits.

Castells diu sentir-se tranquil

El conseller Castells ha dit sentir-se molt tranquil i ha dit que l'operació va ser bona per a la Generalitat. Fonts del departament d'Economia han reiterat aquesta tranquil·litat perquè fou una operació 'netíssima' en la qual 'no hi ha res mal fet'. La conselleria no descarta que Millet i Montull fessin un 'ús inapropiat' del conveni. Arran de la querella, el Partit popular ha tornat a demanar aquest dimecres que el conseller d'Economia, Antoni Castells, i el de Política Territorial i Obres Públiques, Joaquim Nadal, compareguin al Parlament en la comissió d'investigació sobre les irregularitats detectades en la gestió del Palau de la Música.

L'hotel del Palau, encara a debat

Precisament la construcció d'aquest hotel de luxe adjacent al Palau de la Música ha tornat a ser motiu de polèmica aquestes darreres setmanes, car les associacions de veïns han denunciat que el govern municipal ha reactivat el projecte, malgrat que l'octubre passat l'ajuntament va aprovar per unanimitat en un ple extraordinari de paralitzar el projecte. Els veïns temen, com expliquen en aquesta entrevista, que el consistori cerqui una estratègia per presentar un altre projecte i 'tirar l'hotel endavant'. El projecte actual és atorgat a Olivia Hotels, promotora immobiliària el propietari de la qual, Manuel Valderrama, és citat a comparèixer a la comissió d'investigació sobre aquest cas que ha endegat el Parlament.

Si la querella tira endavant Millet i Montull s'enfrontarien a una condemna de sis anys de presó.

Fidel apunta que EUA enfonsà el Cheonan

Fidel Castro, ha assenyalat en un nou article de les seves Reflexions que, fins ara, els governs dels Estats Units i Corea del Sud no han aconseguit explicar el que va succeir amb el vaixell militar sud-coreà Cheonan, que es va enfonsar al Mar Groc en passat 26 de març i del que s'ha volgut inculpar Corea del Nord. En el seu article En els llindars de la tragèdia, Fidel assenyala que els Estats Units es troba en una situació compromesa, ja que hi ha la possibilitat que les autoritats sud-coreanes coneguin que la corbeta Cheonan, insígnia de la Marina d'aquest país asiàtic, va ser enfonsat per Estats Units.

"El compromès per l'imperi és que el seu aliat conegui de fonts fidedignes que el vaixell va ser enfonsat pels Estats Units. No hi ha manera d'eludir aquest fet que els acompanyarà com una ombra".

A més, el líder cubà es va referir al fet que "en una altra part del món les circumstàncies s'ajusten igualment a esdeveniments molt més perillosos que a l'Est d'Àsia i no poden deixar-se passar, sense que el superpoderós imperi tingui forma d'evitar-ho".

El líder de la Revolución Cubana, Fidel Castro, señaló en un nuevo artículo de sus Reflexiones que, hasta la fecha, los gobiernos de Estados Unidos y Corea del Sur no han logrado explicar lo que sucedió con el buque militar surcoreano Cheonan, que se hundió en el Mar Amarillo en pasado 26 de marzo y por cuyo accidente se ha querido inculpar a Corea del Norte.
Para leer más ir a enlace:

La CIA va fer experiments il.legals en humans

Detinguts de l'Agència Central d'Intel.ligència (CIA) van ser sotmesos a experiments il.legals de tortures, segons denuncia una ONG nord-americana. Metges pels Drets Humans (PHR) i altres organitzacions demanaran al Departament de Salut de Serveis Humans dels Estats Units que s'investigui el cas. L'ONG Metges pels Drets Humans va denunciar que metges de l'Agència Central d'Intel.ligència (CIA) d'EUA van practicar experiments il.legals sobre retinguts durant el Govern de George W. Bush (2001-2009).

PHR ha elaborat un informe titulat "Experiments en la tortura: investigació en humans i evidència de l'experimentació en el programa d'interrogatoris 'millorats'", en què es va assegurar que personal de la CIA va realitzar experiments en presoners per millorar procediments de tortura a interrogatoris.

"La CIA sembla haver trencat tots els estàndards legals i ètics aplicats des de la Segona Guerra Mundial (1939-1945) per protegir els presoners de ser sotmesos a experiments", va dir el director executiu de la PHR, Frank Donaghue.

L'organisme d'intel ligència dels EUA ha estat denunciat per practicar tortures als seus presoners durant la realització d'interrogatoris, entre aquestes, una coneguda com "waterboarding" (simulació d'ofegament per immersió).

"En el seu intent de justificar la tortura, la CIA sembla haver comès altre crim de guerra: l'experimentació il.legal amb presoners", va dir per la seva part el director de la Campanya Contra la Tortura de PHR i principal autor de l'informe, Nathaniel A. Raymond.

"Aparentment, els advocats del Departament de Justícia mai van avaluar la legalitat de la presumpta investigació amb detinguts sota custòdia de la CIA, tot i l'essencial que sembla haver estat per la seva cobertura legal de les tortures", va afegir.

PHR va indicar que documents desclassificats del Govern mostren que la CIA va realitzar investigacions i experiments amb detinguts per mesurar els efectes del "waterboarding" i ajustar els procediments d'acord amb els resultats.

Detallar que en els experiments, es va usar sèrum en la citada tortura per impedir que els detinguts entressin en coma o morissin per ingestió de grans quantitats d'aigua.

"La tortura coneguda com" waterboarding 2.0 "és producte del desenvolupament i prova pràctica d'una forma intencional d'infringir dany, usant en forma sistemàtica la supervisió mèdica i l'aplicació de coneixement", assenyala l'informe.

Un altre dels experiments que van realitzar els metges de la CIA va estar relacionat amb la privació del son a més d'una desena de detinguts.

Un dels objectius de la pràctiques il legals sobre presoners de la CIA era determinar quin tipus de tortura incrementava la "susceptibilitat al dolor sever" del detingut, destaca el text de PHR.

Els metges van analitzar informació, basats en les seves observacions a 25 detinguts que van ser sotmesos a aplicacions individuals i combinades de tècniques d'interrogatori o tortures "millorades", va especificar PHR.

L'ONG va precisar que la CIA va començar a realitzar les proves il.legals amb persones retingudes després dels atemptats que va rebre Washington a les Torres Bessones l'11 de setembre de 2001.

L'informe de PHR ha afirmat que els metges que van efectuar els experiments il legals sobre presoners van violar les Convencions de Ginebra, el Codi de Nuremberg i altres prohibicions internacionals i nacionals a la investigació il.legal amb éssers humans.

"Aquests actes denunciats no són només severes violacions als drets humans, sinó també una greu ofensa als valors centrals dels Estats Units", va dir el director executiu de la PHR, Frank Donaghue.

ONG denunció que CIA realizó experimentos ilegales en humanos

Detenidos de la Agencia Central de Inteligencia (CIA) fueron sometidos a experimentos ilegales de torturas, según denunció una ONG estadounidense. Médicos por los Derechos Humanos (PHR) y otras organizaciones solicitarán al Departamento de Salud de Servicios Humanos estadounidense que se investigue el caso.
Para leer más ir a enlace:

L'ONU imposa noves sancions a l'Iran

El Consell de Seguretat de l'ONU va aprovar una resolució que imposa noves sancions a l'Iran per la seva negativa a aturar els treballs d'enriquiment d'urani. El document va ser aprovat per 12 membres del Consell de Seguretat mentre que Turquia i el Brasil van votar en contra i Líban es va abstenir. Es tracta de la quarta resolució aprovada pel Consell de Seguretat després que Teheran es negués a complir les exigències internacionals respecte al seu programa nuclear. Iran va dir que les sancions són un mocador brut per la paperera.

Elaborada a partir del projecte presentat pels EUA, la resolució va ser corregida tenint en compte l'opinió del Grup dels Sis països mediadors per al problema nuclear iranià (Rússia, Estats Units, Xina, França, Regne Unit i Alemanya). De fet molts pensen que són paper mullat de molt difícil aplicació, resultat de la necesitat d'Obama de posar-se medalles de cara a un electorat decepcionat amb el govern i amb les promeses incomplertes, afegint-hi la crisi ecològica pel vertit de BP.

La ONU aprueba resolución que impone nuevas sanciones a Irán

El Consejo de Seguridad de la ONU aprobó hoy una resolución que impone nuevas sanciones a Irán por su negativa a detener los trabajos de enriquecimiento de uranio, comunicó la cadena CNN.

El documento fue aprobado por 12 miembros del Consejo de Seguridad mientras que Turquía y Brasil votaron en contra y Líbano se abstuvo.
Para leer más ir a enlace:

Afganistan i Kirguizistan a la cimera de l'OCS

Afers de seguretat, la situació a l'Afganistan i Kirguizistan, i la cooperació econòmica figuran entre els principals temes de la cimera de l'Organització de Cooperació de Shanghai (OCS) que se celebrarà el 10 i 11 de juny a Tashkent, capital de l'Uzbekistan, informà l'assessor del Kremlin, Serguei Prijodko. Segons Prijodko, les converses a la cimera se centraran sobretot en la lluita contra el terrorisme, l'extremisme, el crim organitzat i el narcotràfic, així com en diferents temes de l'actualitat internacional.

"En aquest sentit, acapararà especial atenció la situació en Kirguizistan, així com la recerca d'una solució per a l'Afganistan, mitjançant interacció amb el seu Govern i altres parts interessades en l'àmbit de la seguretat, cooperació econòmica i lluita antidrogues", va explicar.

Referint-se a Kirguizistan, l'assessor del Kremlin va indicar que en aquests moments la OCS debat mesures per contribuir a la normalització i prestar ajuda necessària a la república.

Prijodko va dir que la cimera pot emetre una declaració sobre la situació a Kirguizistan, i al mateix temps, va descartar l'adopció de declaracions respecte a l'Iran i Corea del Nord.

A més de l'actualitat internacional, els participants de l'esdeveniment analitzaran la cooperació en matèria d'energia, la promoció de projectes conjunts en els àmbits del transport, telecomunicacions i altes tecnologies, així com la creació de la Universitat de l'OCS, projecte que arrencarà en qualitat de prova el proper mes de setembre.

Així mateix, es preveu que la cimera aprovarà un document que reguli el procediment d'admissió de nous membres a la OCS.

Creada el 2001, l'OCS associa a la Xina, Kirguizistan, Kazakhstan, Rússia, Tadjikistan i Uzbekistan, sis països que ocupen el 61% del territori eurasiàtic amb una extensió total de 30 milions de quilòmetres quadrats i aglutinen una cinquena part de la població mundial.

Si a més dels membres, es té en compte els països observadors (l'Iran, Pakistan, Índia i Mongòlia) i convidats (Afganistan), juntament amb Bielorússia i Sri Lanka (amb l'estatut de socis del diàleg), l'OCS abasta més de la meitat de la població del planeta.

En el marc de la cimera de la OSC, a Taixkent està prevista una reunió d'alt nivell entre el president rus, Dmitri Medvédev i el seu homòleg xinès, Hu Jintao.

"Medvédev i Jintao abordaran la interacció bilateral en relació a problemes internacionals crucials a l'Àsia Central, Afganistan, Pakistan, i la península de Corea. A més, parlaran sobre el desenvolupament de la cooperació econòmica, comercial i humanitària", va indicar Prijodko.

Va afegir que tots dos líders intercanviaran opinions sobre la situació financera i econòmica mundial de cara a les properes cimeres del G-8 i el G-20 previstes per a finals d'aquest mes al Canadà.

Situación en Afganistán y Kirguizistán puntos clave de la cumbre de la OCS
Asuntos de seguridad, la situación en Afganistán y Kirguizistán, así como la cooperación económica figurarán entre los principales temas de la cumbre de la Organización de Cooperación de Shanghai (OCS) que se celebrará del 10 al 11 de junio en Tashkent, capital de Uzbekistán, informó hoy el asesor del Kremlin, Serguei Prijodko.
Para leer más ir a enlace:

Obama segueix la política Bush a Europa

El president d'EUA, Barack Obama, prorrogarà un any més les sancions contra Serbia i Bielorússia, particularment contra el president Aleksandr Lukaixenko, introduïdes el 16 de juny de 2006 pel president George W. Bush: "Les accions i la política de certs membres de l'Executiu de Bielorússia encara representen una amenaça a la seguretat nacional dels EUA. Les restriccions i sancions han de ser prorrogades després del proper 16 de juny de 2010, i d'acord amb la llei, amplia les sancions un any més", digué Obama segons comunicat lliurat la nit de dimarts al Congrés d'EUA.

A l'estiu de 2006 George Bush va ordenar congelar la propietat i els actius de deu dirigents bielorussos, entre ells el president Aleksandr Lukaixenko, el cap del Comitè de Seguretat Estatal, Stepan Sujarenko, el director de la companyia nacional de tele i radiodifusió, Aleksandr Zimovski, el ministre de l'Interior, Vladímir Naumov, la cap adjunta del Gabinet de la Presidència de Bielorússia, Natalia Piatkevich.

Obama va destacar que són evidents certs avenços en el procés de la democratització de la societat bielorussa, però els esforços de Minsk són insuficients per aixecar les sancions. De la democratització d'EUA, l'hipòcrita no es procupa, com dels assassinats de mexicans per la policía criminal del KKK ianqui.

En el seu comunicat el president nord-americà va ressaltar també que Bielorússia "encara té problemes molt greus" malgrat tots els esforços de Washington per "que Bielorússia segueixi les reformes cap a la democràcia, l'observació dels drets humans i la prioritat de la llei".

Per la seva banda, el Ministeri d'Afers Exteriors de Bielorússia va qualificar avui de inútils les sancions de Washington. "La prorrogació d'aquestes sancions inútils demostra que els EUA no té voluntat política per desenvolupar els vincles bilaterals en nom de pau i cooperació", va declarar el portaveu de la cancelleria, Andrei Savinij.

Obama també va decidir el dimarts estendre per un any la Emergència Nacional sobre els Balcans Occidentals, que expirarà el 26 de juny.

El president va explicar que les accions de persones que amenacen la pau i els esforços d'estabilitat internacionals en els Balcans Occidentals (Sèrbia) continuen representant una amenaça inusual i extraordinària per a la seguretat nacional i la política exterior dels Estats Units.

Alemanya prefereix el candidat del SPD i Verds

La revista Stern publicà ahir el resultat d'una enquesta encarregada a un conegut institut de sondejos. El resultat és clar: El 42% de la població votaria per president en Joachim Gauck, el candidat presentat pels partits Socialdemòcrata i Verd, mentre que per Christian Wulff, el candidat oficialista, només podria comptar amb el 32% dels sufragis. "Der Spiegel" liberal d'esquerra titula aquesta setmana: "El millor president... Gauck. I no només la població, sinó també en files del Partit Liberal (FDP), socis de coalició amb els conservadors, no oculten les simpaties per Gauck. Wolfgang Kubicki, un membre del directori dels liberals, va reconèixer que simpatitza molt amb el candidat de l'oposició, que "posseeix una autoritat natural i carisma, el que no es pot dir justament de Wulff", subratllà.

Per la seva banda, l'influent setmanari "Der Spiegel" va treure a la portada de l'edició d'aquesta setmana una foto de Gauck amb el títol: "El millor president". Una onada de simpatia per l'ex pastor protestant, en el seu moment líder del moviment opositor a l'Alemanya Oriental i posteriorment exdirector de l'autoritat que custodia els arxius de la Seguretat de l'Estat de la RDA (Stasi), s'estén per tot el país. El setmanari remata el seu article amb la lapidària frase: "Gauck és una personalitat, Wulff és un polític".

I també el diari sensacionalista conservador "Bild" diu "Yes, we Gauck".
A l'enquesta no figura el tercer candidat a la presidència d'Alemanya, l'antiga periodista Lukrezia Jochimsen, que va ser presentada ahir per la formació de la Esquerra i les possibilitats de resultar escollida són pràcticament nul.les.

La revista Stern publica hoy en su página web el resultado de una encuesta que encargó a un conocido instituto de sondeos. El resultado es unívoco: el 42 % de la población votaría por Joachim Gauck, el candidato presentado por los partidos Socialdemócrata y Verde, mientras que por Christian Wulff, el candidato oficialista, sólo podría contar con el 32 % de los sufragios.
Para leer más ir a enlace:

Tots contra el pla Merkel per injust i antisocial

L'ala social de l'Unió Cristiano-demòcrata (CDU) -el partit de la cancellera Merkel- criticà aquest dimarts el programa de Merkel per "desequilibrat", i va sol.licitar correccions. L'eliminació de les aportacions per jubilació dels que viuen de l'assegurança de desocupació no és acceptable, va dir el vicecap parlamentari de la comissió social de la CDU, Christian Bäumler: "Els que es porten la pitjor part són els grups que no tenen lobby (en el govern) i que menys poden defensar-se". Bäumler es queixà que el govern ha deixat fora de les mesures als més benestants i al sector financer: "La culpa d'això la té el Partit Liberal" (FDP), soci minoritari de la coalició de govern amb la CDU.

El president del grup d'empresaris de la fracció parlamentària de la CDU, Peter Weiss, es va pronunciar per la seva part per elevar impostos al sector de majors ingressos. Això permetria equilibrar el paquet d'estalvi, va dir a l'emissora SWR2.

Sindicats en peu de combat

El poderós sindicat metal.lúrgic del país, IG Metall, va anunciar aquest dimarts a Frankfurt que planeja mobilitzar als seus agremiats contra els "injustos plans d'estalvi" del govern. El programa "lesiona profundament el sentit de justícia", va assenyalar el president d'IG Metall, Berthold Huber.

Els governs van permetre primer "la timba despietada dels mercats financers" i ara no estan disposats a fer-los responsables dels costos. El sindicat reclama per això major participació del sector financer i dels grups més acomodats en l'estalvi. Huber va exigir un impost a les transaccions financeres, un impost a les grans fortunes i grans gravàmens per als alts ingressos.

El president de la Confederació de Sindicats Alemanys (DGB), Michael Sommer, es va pronunciar en semblant sentit: "La lluita social va començar ahir", va dir a l'emissora rhb.

Crítiques opositores

Els partits d'oposició anuncien per la seva banda des d'ahir que resistiran els plans d'estalvi. El Partit Socialdemòcrata (SPD) va qualificar el paquet de "extremadament covard, perquè protegeix els causants de la crisi i esprem als necessitats", segons paraules de la secretària general de l'agrupació, Andrea Nahla.

El líder dels Verds, Cem Özdemir, va anunciar que farà el que estigui al seu abast per frenar el paquet d'estalvi. "Allà on es requereixi l'acció de la Cambra Alta, posarem tot en moviment perquè el govern no aconsegueixi la majoria", va dir a l'emissora de televisió n-tv.

El programa va rebre en canvi suport de la Cambra Alemanya de Comerç i Indústria (DIHK). És correcte que el govern no deixi fora de les mesures a la feina i despesa pública, va assenyalar el president de la DIHK, Hans Heinrich Driftmann, a la ràdio rhb.

El controvertit programa preveu una sèrie de retallades en les ajudes als que viuen del subsidi per a desocupats i l'eliminació de 15.000 llocs de treball públics, a més d'una sèrie de gravàmens a sectors de l'economia com energia o aeronavegació.

El ala social de la Unión Cristianodemócrata (CDU) –el partido de la canciller- criticó este martes el programa de Merkel por "desequilibrado", al tiempo que solicitó correcciones. La eliminación de los aportes jubilatorios para quienes viven del seguro de desempleo no es aceptable, dijo el vicejefe parlamentario de la comisión social de la CDU, Christian Bäumler: "Los que se llevan la peor parte son los grupos que no tienen lobby (en el gobierno) y que menos pueden defenderse", agregó.
Para leer más ir a enlace:

Milionari suec encarregà el robatori d'Oswiecim

El robatori escandalós de la placa metàl.lica amb la inscripció Arbeit macht frei (El treball fa lliure) del camp nazi d'Oswiecim, Polònia, es va realitzar per encàrrec d'un milionari suec, va declarar a la fiscalia polonesa el presumpte organitzador del robatori Anders Hegstrem, ciutadà de Suècia. La placa amb la inscripció Arbeit macht frei, que es trobava sobre la porta principal d'aquest camp de concentració (avui museu) en que els nazis van matar fins a 1,5 milions de persones, va ser robada a la nit del 18 de desembre de 2009.

L'emissora de ràdio RMF va informar ahir que Anders Hegstrem, mantingut en una presó preventiva de Cracòvia, digué que el milionari li havia encarregat organitzar el robatori, pagar els serveis dels que l'executesin i després enviar la placa a Suècia.

El robo escandaloso de un letrero de Oswiecim se realizó por encargo de un millonario sueco
El robo escandaloso de la placa metálica con la inscripción Arbeit macht frei (Trabajo hace libre) del ex campo nazi de Oswiecim, Polonia, se realizó por encargo de un millonario sueco, declaró a la fiscalía polaca el presunto organizador del robo Anders Hegstrem, ciudadano de Suecia.
Para leer más ir a enlace:

Cura pederasta segueix oficiant

Luis José Beltrán Calvo, sacerdot de 45 anys, condemnat el 2004 a vuit anys de presó per abusar sexualment d'un escolà a la parròquia d'Alcalá la Real (Jaén) no ha estat suspès eclesiàsticament. Quelcom contradictori amb la propaganda de "tolerància zero" proclamada pel Vaticà, que preveu l'expulsió d'aquells sacerdots condemnats per pederàstia. L'anterior bisbe de Jaén, Santiago García Aracil (foto), va emetre un comunicat, després de la sentència del Tribunal Suprem, en què es posava del costat del capellà: "No condemno moralment a aquest germà en el sacerdoci negant-li credibilitat quan afirma que no té consciència de ser responsable dels delictes que se li imputen".

Mentires del Vaticà de cara a la galeria

Quan va sortir el març de presó, Luis José Beltrán Calvo va anar a la parròquia de la Immaculada en Mengíbar, el poble dels seus pares, a celebrar missa tot sol, a última hora de la tarda. I és que, malgrat la condemna (ha complert dos terços d'ella i es troba en llibertat condicional), no ha estat suspès eclesiàsticament.

Fins i tot, va afirmar la setmana passada el promotor de Justícia del Vaticà, "l'infern serà pitjor" per als sacerdots que abusin de nens.

El sacerdot es va guanyar la confiança de la mare del menor, de deu anys

Beltrán, però, encara és, amb caràcter general, sacerdot catòlic. És més: La diòcesi no només no va condemnar-lo en el seu dia, sinó que el va defensar després de la seva entrada a la presó.

El cas arriba just a la setmana en què s'espera que Ratzinger proclami, davant algunes desenes de milers de cures, una solemne petició de perdó pels casos de pederàstia entre el clergat catòlic i per la falta de mesures clares per evitar aquesta xacra.

A Espanya es coneixen gairebé una trentena de casos. En 12 d'ells ha hagut condemnes judicials. El Vaticà diu que investiga altres 14 casos.

El Bisbat diu que no se li han encomanat missions pastorals

Beltrán viu a casa dels seus pares i, segons asseguren diversos testimonis, intenta passar desapercebut, com informava ahir Diari de Jaén. Des que va tornar només surt de casa per anar a la parròquia. "Ja ha donat alguna missa amb gent", afirma un veí, que no vol donar el seu nom, i que sent "certa llàstima" pel capellà pederasta. "Ja ha pagat el seu deute", diu. No pensa així la família del escolà que va patir abusos sexuals continuats per part del sacerdot, que no obstant això no ha volgut opinar sobre la sortida de presó del condemnat.

Des del Bisbat de Jaén tampoc es vol atiar la polèmica. Fonts de la diòcesi es van limitar a confirmar que el sacerdot ja es troba en llibertat condicional i que viu a Mengíbar amb la seva família. No neguen ni afirmen que estigui oficiant missa, encara que recorden que Beltrán no ha estat sancionat canònicament. Això suposa que, amb la llei de l'Església a la mà, ningú pot impedir que oficiï l'Eucaristia, ni tan sols el rector de la Immaculada. "No està suspès a divinis ni se li ha reduït a l'estat laical", sosté un sacerdot de la diòcesi.

El Bisbat recorda que el capellà no té encomanada cap missió pastoral, ni es preveu que l'actual bisbe, Ramón del Hoyo, li atorgui cap funció. Tampoc s'espera que formuli cap mesura canònica contra ell.

"No està suspès a divinis", precisa un capellà de la diòcesi

Detingut el 2001

El cas de Luis José Beltrán es va conèixer l'abril de 2001, quan va ser detingut, encara que es remunta a setembre de 1994. Aquell any, el sacerdot pederasta va ser destinat a la vila de Charilla, a prop de la localitat Jaén d'Alcalá la Reial. Allà es va guanyar la confiança d'una dona que travessava problemes en el seu matrimoni. Més tard va convèncer el seu fill, de deu anys, perquè va ser el seu escolà.

Segons va sentenciar l'Audiència Provincial de Jaén i va confirmar el 2004 el Tribunal Suprem (TS), entre 1995 i 1998 el sacerdot va abusar sexualment del nen, donat fins i tot en alguna ocasió quan es resistia a les agressions. El març de 2004, el TS va condemnar a vuit anys de presó i a pagar una indemnització de 12.202 euros.

Al seu torn, l'alt tribunal va declarar provat que els superiors del sacerdot, que tenia 37 anys en el moment de la seva condemna, van conèixer els fets per boca d'una orientadora familiar, però no van realitzar cap investigació. Una vegada més, la política del silenci i el deixar passar es va convertir en moneda de canvi pel que fa a abusos sexuals entre el clergat espanyol.

Suport del bisbe

De fet, l'anterior bisbe de Jaén, Santiago García Aracil (foto), va emetre un comunicat després de la sentència del Tribunal Suprem en què es posava del costat del seu sacerdot. "No condemno moralment a aquest germà en el sacerdoci negant-li credibilitat quan afirma que no té consciència de ser responsable dels delictes que se li imputen", va assenyalar el prelat. I va afegir: "Considero deure meu, com a pare i pastor, estar al costat dels sacerdots en tots els moments i situacions per a oferir allò que necessiten".

García Aracil, alhora que aclaria el seu respecte per la decisió de la Justícia, demanava a Déu que il.luminar els jutges. No va ser l'única mostra de solidaritat amb el capellà condemnat per abusos sexuals. Els seus companys de la comarca, després de la decisió en contra de Beltrán, van aprofitar el final d'una missa per llegir un comunicat conjunt en què, textualment, es feia constar: "Creiem en la innocència absoluta del nostre germà sacerdot". Una innocència que, com es va demostrar, no era tal, i que li va costar vuit anys de presó.

Lo primero que hizo Luis José Beltrán Calvo, sacerdote de 45 años edad que fue condenado en 2004 a ocho años de prisión por abusar sexualmente de un monaguillo en su parroquia de Alcalá La Real (Jaén) cuando salió, el pasado marzo, de prisión fue acudir a la parroquia de la Inmaculada en Mengíbar, el pueblo de sus padres, y celebrar misa.

Lo hizo solo, a última hora de la tarde. Y es que, pese a la condena (ha cumplido dos tercios de ella y se encuentra en libertad condicional), no ha sido suspendido eclesiásticamente. Algo cuando menos paradójico si se tiene en cuenta la nueva política de "tolerancia cero" auspiciada por Benedicto XVI, que prevé la expulsión de aquellos sacerdotes condenados por pederastia. Incluso, como afirmó la pasada semana el promotor de Justicia del Vaticano, "el infierno será peor" para los sacerdotes que abusen de niños.
Para leer más ir a enlace: