dimecres, 18 d’abril de 2012

Qui és Brufau?: Perfil d'un pirata espanyol del segle XXI

Amb ingressos que van superar l'any passat els vuit milions d'euros, Antonio Brufau Niubó va liderar el rànquing de compensacions per a alts directius vinculats amb el sector petrolier. Té participació en firmes que estan vinculades entre si i li donen més poder de lobby. Brufau va fer les seves primeres armes a Arthur Andersen a Espanya, l'auditora clausurada pel govern nord-americà per "connivència" i "pactes" amb les signatures auditades, escàndol que va esclatar a partir de la fallida del gegant de l'energia Enron. "Jo vaig aprendre tot el que sé durant els 18 anys que vaig treballar a Andersen", va reconeixer Brufau.

De tota manera, per a aquesta època havia estat reclutat per l'entitat financera La Caixa, on va quedar implicat en una estafa per un crèdit atorgat a Cercle Novatio, de Javier de la Rosa, que superava en 600 vegades el patrimoni de la companyia, i pel qual Brufau va haver de respondre davant la Justícia.

Va néixer el 12 de març de 1948 a la població lleidatana de Mollerussa, en el si d'una família acomodada, com primogènit de dos fills i una filla. El seu germà Robert és arquitecte i professor titular de la Universitat Politècnica de Catalunya. Després de cursar els seus primers estudis i el batxillerat en centres privats de Lleida, el 1970 es va llicenciar en Ciències Econòmiques per la Universitat de Barcelona. L'any següent va realitzar un màster en economia a l'Institut d'Estudis Superiors de l'Empresa (l'IESE del Opus Dei).

La seva carrera professional va començar a la consultora Arthur Andersen, després que rebutgés una oferta de la signatura automotriu Pegaso, que en poc temps va tancar les portes. Va ser soci a nivell mundial de l'auditora nord-americana des de 1980 fins 1988 i director en la seva seu de Barcelona. L'auditora va estar sempre envoltada de rumors sobre conflictes d'interessos amb els seus clients, el que va quedar en evidència en el resultat d'una investigació de 2001 per la fallida fraudulenta d'Enron, que va motivar el cessament de les seves activitats. L'auditora va ser acusada d'obstrucció a la Justícia i destrucció i alteració de documents relacionats amb la fallida d'Enron. "Era una altra Andersen. Començarem cinc persones en un despatx de Barcelona el 1970 i, uns anys després, érem centenars d'empleats", recorda Brufau.

El seu pas per l'auditoria li va servir per establir llaços amb empresaris de pes. Quan ja havia arribat a ser membre del consell assessor d'Andersen a nivell global, el 1988, va rebre l'oferta de Josep Vilarasau president de La Caixa, per incorporar-se a l'entitat financera d'estalvi com a codirector, juntament amb Isidre Fainé. Des de llavors va ser un dels pesos pesat de l'equip de Vilarasau i es va encarregar primordialment de les participacions industrials de La Caixa. De la mà d'aquest banc va ingressar en el negoci energètic.

El 1997 Brufau va arribar a Gas Natural, empresa en què La Caixa posseeix un percentatge important d'accions. Un any després va assumir la presidència de l'empresa i, el novembre de 1999, va reemplaçar a l'influent empresari Pere Duran Farell, mort aquest mateix any, al capdavant de la Fundació Catalana de Gas.

El 2002 va haver de respondre davant del jutjat d'instrucció de Barcelona com a director de La Caixa per la concessió d'un crèdit de 300 milions de pessetes a Cercle Novatio, de la que el capital era de 500.000 pessetes i es trobava inactiva. Aquesta operació, realitzada el 1995, va ser denunciada com un suposat delicte d'estafa per l'avalista del crèdit, Flora Bertrand, que a més va portar als tribunals una presumpte "entesa" entre La Caixa i el lletrat de De la Rosa, Joan Piqué. Brufau va ser imputat juntament amb altres cinc empleats de La Caixa.

El crèdit va ser concedit per una suposada operació immobiliària el mateix dia que De la Rosa va sortir de presó i havia de tornar diners a diverses persones que li van prestar per a la fiança. Brufau va rebutjar els càrrecs, però Piqué va admetre haver fet gestions davant La Caixa durant la concessió del préstec, i després també "per demorar el cobrament d'alguns interessos vençuts".

Mesos després va ser elegit president del Cercle d'Economia, fòrum de debat català que aglutina a 1500 empresaris i professionals, en substitució de Salvador Gabarró, aleshores conseller de Repsol. Brufau va avançar que la "ètica i la problemàtica de la immigració massiva" serien les seves dues "prioritats". Aquest mateix any, Brufau va ser també nomenat membre de la Cambra de Comerç Internacional, com a integrant del comitè executiu d'aquesta entitat fundada el 1919, que agrupa representants de 140 països, amb l'objectiu de "potenciar el lliure comerç".

El 27 octubre 2004 assumeix el capdavant de Repsol YPF apuntalat per La Caixa, suport que li servirà després en el conflicte intern que va amenaçar l'any passat amb destituir-lo. El 2009 es va iniciar un dur encreuament intern entre Brufau i Luis del Rivero, titular de Sacyr i principal accionista de Repsol, perquè aquest últim va objectar la retallada de dividends a compte de l'exercici d'aquest any. Del Rivero havia de respondre pels deutes que li van quedar en el sector immobiliari a causa de la crisi financera internacional.

Enmig d'aquesta contesa, l'any passat es va conèixer un possible acord de sindicació d'accions entre Sacyr i Pemex -la petroliera mexicana- per elevar la participació de tots dos al 29,5% dins de la petroliera. Brufau i La Caixa van fer valer la majoria al Consell d'Administració de Repsol, tot i que Sacyr i Pemex tinguessin el 30% del paquet accionari (contra el 12% de La Caixa). D'aquesta baralla, Brufau torna a sortir enfortit, ja que va comprar el 10% del capital de Repsol que pertanyia a Sacyr -desplaçant Del Rivero- i amb Pemex va reforçar l'aliança.

Com accionista individual, Brufau és el de major pes dins del paquet de Repsol. El tancament de l'últim exercici fiscal (2011) va llançar per a l'empresari espanyol una "compensació anual" de 8.164.188 euros. Aquest ingrés va estar compost pel seu salari, de 2.368.000 euros, més un bo de 2.772.000 euros que va rebre pels resultats de la companyia. La resta es compon pels guanys per la seva tinença en accions en les diferents empreses que controla.

CCOO alerta sobre la recrudescència de l'acció autoritària del Govern

CCOO ha fet pública una declaració en què denuncia la recrudescència de l'acció autoritària del Govern, especialment arran de la vaga general del 29 de març, amb la detenció de diverses persones (dues d'elles, estudiants, segueixen detingudes a Barcelona) i el recurs a la interpretació retorçada del codi penal per justificar la seva actuació repressiva.

CCOO creu que l'èxit de la vaga general i les massives manifestacions que es van produir aquell dia contra la reforma laboral i en defensa dels serveis públics, ha alterat la "suposada normalitat" que el Govern va proclamar durant la jornada de vaga general. Els nervis han jugat una mala passada i els responsables del Ministeri de l'Interior han posat en marxa la seva particular concepció de l'ordre públic.

"Creiem que, efectivament, la jornada de vaga general va transcórrer en un clima de tranquil·litat i sense incidents destacables, però sembla que el Govern vol convertir els pocs incidents produïts en una nova operació de persecució implacable contra el moviment sindical. Quan es roben drets , es ressent la llibertat", denuncia CCOO.

Cal recordar que els dos estudiants detinguts a Barcelona el dia de la vaga segueixen a la presó; ahir 17 d'abril, la Guàrdia Civil va detenir a dos sindicalistes de CCOO a la Pobla de Vallbona (València), llocs hores més tard en llibertat, i també hem conegut que han estat cridats a declarar les persones afectades pels incidents produïts en la factoria de CASA de Getafe a la vaga del 29 de setembre de 2010, quan les forces de seguretat van irrompre una concentració de treballadors disparant a l'aire bales de fogueig, els casquets presentar CCOO en roda de premsa.


Per tot això, CCOO fa una crida al seny i demana als responsables del Ministeri de l'Interior que cessin en la seva actuació repressiva contra el moviment sindical i assumeixin amb normalitat les conseqüències d'una vaga general que va tenir un seguiment massiu. Igualment, CCOO exigeix ​​la immediata posada en llibertat dels detinguts per la seva participació en els piquets del 29m, així com que es posi fi a una interpretació preconstitucional de la legislació penal per carregar contra els sindicats.

Albiol (EU): “Esperem que siga el principi del final de cas Fabra”.

La diputada d’EUPV ha valorat el trasllat de la causa oberta contra Carlos Fabra del jutjat de Nules cap a l’Audiència Provincial de Castelló. “És bona notícia que el procés obert per la justícia contra l’expresident de la Diputació de Castelló, Carlos Fabra, seguisca el seu curs”.

Albiol recorda que Carlos Fabra està acusat de tràfec d’influències, suborn i quatre delictes fiscals, que ascendeixen a 1,2 milions de frau fiscal. “En qualsevol partit democràtic, una persona amb aquestes característiques hauria sigut fulminantment destituït i estaria enfrontant-se des de l’àmbit privat a aquestes acusacions, en lloc d’això el PP manté a Fabra com al seu president provincial i president d’una empresa pública com Aerocas, inaudit”, critica.

La parlamentaria d’esquerres ha assenyalat que el cas Fabra porta massa temps en els jutjats, “durant molt de temps va parèixer a la societat castellonenca que personatges tan important estaven per damunt de la justícia, esperem que prompte puguem veure a Fabra jutjat, com a qualsevol altre ciutadà de Castelló”.

El Hubble fa anys amb una espectacular foto de la Nebulosa de la Taràntula












El telescopi espacial Hubble compleix aquest 24 d'abril 22 anys en òrbita. Per celebrar-ho ha publicat una nova imatge del cor de la Nebulosa de la Taràntula, on milions d'estrelles brillen en aquesta enorme 'guarderia' estel·lar.

A la imatge, les estrelles sumen una massa milions de vegades més gran que la del Sol La nebulosa conté al voltant de 500.000 estrelles, algunes "revoltoses" i altres "més ràpides i més massives que podrien estar fora de control", segons han indicat els autors del treball.

Segons han explicat els experts, la zona fotografiada ha estat batejada com '30 Doradus' i és la regió de formació més brillant al voltant de la Via Làctia, a més de la més massiva que mai s'hagi vist.

La defensa dels estudiants empresonats denuncia pressions

La defensa dels dos estudiants empresonats -Daniel i Ismael- pels altercats de la jornada de vaga del 29 de març a Barcelona presentarà al·legacions davant la jutge aquest divendres, després que aquesta desestimés el recurs d'apel·lació per posar-los en llibertat al apreciar risc de fuga i de reincidència. José Miguel Sixto (foto) ha lamentat que aquest procés estigui sent injust, ja que el Ministeri Fiscal va estar present quan la jutge redactava la interlocutòria per dir la seva opinió, mentre que la defensa no va poder ser present: "Evidentment, hi ha pressions", ha denunciat.

Segons ha explicat en declaracions als periodistes l'advocat defensor de Daniel, José Miguel Sixto, les al·legacions tractaran de demostrar la innocència dels detinguts.

"Portarem més documentació i informació perquè l'Audiència Provincial ho tingui en compte", ha dit Sixto, que ha opinat que la jutge s'ha equivocat amb aquests dos nois, que no tenen antecedents.

La instrucció del cas es desenvoluparà pressa, segons ha indicat la jutge a la defensa.

Així mateix, ha lamentat que aquest procés està sent injust, ja que el Ministeri Fiscal va estar present quan la jutge redactava la interlocutòria per dir la seva opinió, mentre que la defensa no va poder ser present: "Evidentment, hi ha pressions", ha criticat.

Amb 19 anys, Daniel és estudiant del doble grau de Física i Matemàtiques, per la qual cosa va a classe matí i tarda, ha explicat en roda de premsa el degà de la Facultat de Física, Joan Àngel Padró, que ha certificat la solvència acadèmica de Daniel, i la seva implicació institucional.

Sobre Ismael ha apuntat en la mateixa direcció, explicant que està a tercer de Física traient-se els estudis "amb molta correcció, cosa que no és el més habitual en aquesta facultat".

"No tenim cap queixa ni cap problema amb ells", ha defensat el degà, que ha assenyalat el civisme i compromís institucional d'aquests.

Segons han explicat en roda de premsa portaveus de l'Associació d'Estudiants Progressistes (AEP), els arguments esgrimits per la jutge no són certes, ja que cap dels dos té recursos i viu amb els pares i no tenen antencedentes penals ni judicials, el que fa pensar que "no existeix risc de reiteració delictiva".

Per al membre de l'associació Aldo Reverte, la detenció i empresonament sense fiança dels seus companys, així com els arguments de la jutge són una prova del caràcter "exemplaritzant" del seu empresonament, ja que al seu parer, els poders públics volen generar por i desenfocar el debat de les retallades socials.

Reverte ha lamentat que el poder estigui comparant al moviment estudiantil amb 'kale borroka' i amb terrorisme, i ha aplaudit la fortalesa de l'actual moviment estudiantil "majoritàriament pacífic però combatiu", i del que el Govern coneix la potencialitat, ha dit.

La UB dóna suport als estudiants empresonats el 29-M i recalca el seu bon expedient acadèmic


Les mostres de suport als tres estudiants en presó preventiva després de ser detinguts pels Mossos d’Esquadra durant la vaga general del 29 de març continuen. L’últim exemple l’ha donat el rectorat de la Universitat de Barcelona (UB), on estudien els tres joves, que ha emès un comunicat en què demana la màxima celeritat en el procediment obert contra ells i subratlla el bon currículum acadèmic dels nois. D’altra banda, el grup de suport als detinguts del 29-M ha convocat una concentració per demanar-ne l’alliberament el proper diumenge, 22 d’abril, a la plaça Catalunya de Barcelona.

Willy Meyer: "Que es mantingui a presó a l’Isma i en Dani és propi de règims totalitaris com el franquista”


L’eurodiputat d'IU ha sol·licitat a la Comissió Europea que investigui "l'arbitrarietat i desproporcionalitat" de les detencions dels estudiants barcelonins i "la injustificada violació de drets" recollits en la Carta de Drets Fonamentals de la UE. Així de rotund s'ha manifestat l’eurodiputat d’Izquierda Unida, Willy Meyer, en valorar la injusta presó preventiva a la que estan sotmesos els estudiants Ismael i Daniel i per això ha sol·licitat a la Comissió Europea que intervingui en el cas exigint al Govern d’Espanya que vetlli pel compliment dels drets d’ambdós estudiants i que investigui la violació de la presumpció d’innocència.

Comandant militar libi denuncia Jack Straw per complicitat en tortures

El comandant militar del Consell Nacional de Transició de Líbia, Abdul Hakim Belhaj (a la foto amb Straw), lliurat el 2004 al règim de Muammar Gaddafi, ha denunciat l'ex ministre britànic d'Afers Estrangers, Jack Straw, i l'acusa de complicitat en tortures i extradició il·legal. Belhaj va dirigir el Grup Islàmic Combatent Libi, va viure en exili i el 2004 va demanar asil polític al Regne Unit.

El polític libi afirma que amb la seva dona van ser detinguts a Bangkok i transportats a Líbia en un avió que va aterrar per al proveïment de combustible a l'illa britànica Diego García.

Belhaj va denunciar que Straw va estar vinculat a "tortures, tracte inhumà i humiliant, cops i violència física", als que segons el polític libi, es van sotmetre amb la seva dona durant el procés de l'extradició i després a Líbia.

Belhaj va presentar la seva demanda després que el passat 15 d'abril el setmanari britànic Sunday Times comuniqués que va ser l'exministre britànic d'Exteriors qui va autoritzar el lliurament de Belhaj a les autoritats líbies.

Per la seva banda, les autoritats britàniques rebutgen les acusacions del polític libi.

Mas fa servir un helicòpter d’Interior per no arribar tard a fer propaganda

Tres sindicats dels Mossos d’Esquadra han denunciat que el president de la Generalitat de Catalunya, Artur Mas, va utilitzar un dels helicòpters dels que disposa el Departament d’Interior per no fer tard a la fira agrícola de Campllong (Gironès) el passat diumenge. El cap de l’Executiu es trobava a Llívia (la Cerdanya), en principi per qüestions personals perquè “no constava cap acte a l’agenda del president”, segons ha assegurat David Miquel, portaveu del Sindicat de Policies de Catalunya (SPC).

Mas havia de ser a les 12.00 hores a Campllong, però en comptes de marxar amb temps no va sortir de la població cerdana fins a poc abans de les 11, dirigint-se fins a Campdevànol (Ripollès) on va agafar l’helicòpter fins a Riudellots de la Selva, a només tres quilòmetres del destí final. Malgrat aquest ús dels recursos públics -que no li va servir per arribar a l'hora- el també president de CiU no va tenir inconvenient en demanar als catalans un “esforç” i “fer pinya” per omplir “els calaixos buits de la Generalitat”. Mas va pronunciar aquestes paraules durant l’entrega de premis a la millor vaca frisona del certamen agrícola.

La informació s’ha conegut gràcies a la denúncia que n’han fet l’esmentat SPC, SME-CCOO i CAT, el tres principals sindicats de la policia catalana i que des de fa mesos viuen un agre enfrontament amb Interior i, especialment, amb el conseller, Felip Puig, i el director dels Mossos, Manel Prat. En aquest sentit, han afegit que actualment imposen un 80% menys de multes de trànsit i ha augmentat la sinistralitat a les carreteres com a conseqüència de la falta de recursos i material i a la disminució de sous que han provocat les retallades del Govern de Mas.

El màxim responsable d’Interior ha crispat més els ànims del cos en assegurar fa un parell de dies que els sindicats estan més ocupats en defensar els seus privilegis que en protegir el país. La setmana passada els sindicats dels Mossos van enviar una missiva a Manel Prat en què denunciaven “el reiterat ús de la mentida” per part del Departament d’Interior, que va acusar delegats sindicats de la policia de cometre agressions, insults i destrosses a un vehicle durant la proppassada Volta a Catalunya, que es va celebrar al Principat del 19 al 25 de març. La decisió d’augmentar el nombre d’agents antidisturbis tampoc ha agradat les organitzacions que representen els policies catalans, que ataquen les retallades en d’altres àrees.

L'Esquerra Plural proposa exigir una contribució fiscal com a la UE i recaptar 75.000 milions més

Els pressupostos del PP per al 2012 són "injustos, aguditzaran l'estancament econòmic i farà créixer l'atur", de manera que el grup que comparteixen IU, ICV-EUiA i CHA té decidit presentar una esmena de totalitat contra el projecte del Govern, per això proposa una "alternativa per anar a una contribució fiscal similar a la de la Zona Euro, que portaria a ingressar 75.000 milions més, fet que" seria suficient perquè no hi hagués retallades".

A més, L'Esquerra Plural també proposarà que els pressupostos "contemplin una despesa social equivalent a la Zona Euro per assegurar uns 65.000 euros per any més", el que segons el parer de José Luis Centella "no és cap salvatjada" i "seria suficient perquè no hagués retallades en sanitat i educació".

"Enfront de la lògica de les retallades del PP, IU presenta alternatives. El PP diu que cal retallar perquè no hi ha diners, és fals. El problema és que el PP no busca els diners on està, es conforma amb l'amnistia fiscal a lloc de fer una altra fiscalitat. L'amnistia fiscal és perillosa perquè senti precedents, i si es beneficia, si s'afavoreix a qui ha defraudat, mal camí portem", ha alertat.

En la mateixa línia, el portaveu d'Ocupació d'IU-ICV-CHA, Joan Coscubiela, ha assenyalat que els comptes del Govern "no són creïbles" perquè són "materialment impossibles de complir", ja que mesures com la reforma laboral "incentiven el acomiadament, provoquen més recessió i redueixen els ingressos del país".

A més, els ha titllat de "clarament injustos" en el repartiment dels ajustos a més de "ineficients", en incloure retallades en matèries clau per sortir de la crisi com són, segons ell, la investigació o les polítiques actives d'ocupació.

"L'únic que tenen aquests pressupostos és que són profundament oportunistes: els oportunistes de la crisi pretenen aprofitar-la per privatitzar esferes importants de serveis públics, provocar una redistribució regressiva de la fiscalitat i abordar reformes estructurals que no podrien fer si aquesta no fos una excepcionalitat econòmica i per recentralitzar l'Estat. Són els eixos que posarem de manifest en el debat de pressupostos", ha afirmat Coscubiela.

ICV-EUiA considera "inaudit" l'incompliment "flagrant" per CiU del mandat del Parlament

La portaveu del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Dolors Camats, ha carregat avui contra el Govern per haver anunciat que no complirà les resolucions aprovades durant el Ple sobre la reactivació econòmica i sobre l'impacte de les retallades que va tenir lloc la setmana passada. "És inaudit que el portaveu del Govern pugui sortir sense vergonya a dir que incompliran de manera flagrant el mandat del Parlament", ha denunciat Camats que ha criticat que CiU menystingui al Parlament anunciant que "faran el que els doni la gana".

"El Govern no és conscient que està en minoria i que si no vol perdre votacions, el que ha de fer és negociar", ha dit Camats després que el portaveu Francesc Homs hagi assegurat que no compliran el mandat perquè suposa 1.477,8 MEUR que no estan pressupostats.

"O el Govern de CiU menteix a la gent o mentia al seu soci", ha dit Camats i ha recordat que la resolució impulsada per ICV-EUiA, i aprovada amb els vots del PP, forma part de l'epígraf 4 de l'acord entre CiU i PP on detalla el catàleg de prioritats del Govern en matèria d'equipaments educatius i sanitaris que havien d'estar inclosos en els Pressupostos pel 2012 i que el Govern es va comprometre a "elaborar i presentar un informe" per establir les prioritats. "Quan era acord entre dos era de responsabilitat, quan el nostre grup l'ha portat al Parlament, el Govern diu que és irresponsable", ha criticat Camats que ha insistit en què "o bé CiU enganya a la gent quan els diu que estudiarà uns equipaments quan no en té intenció o enganya al PP quan inclou uns equipaments a un acord que no pensa prioritzar".

Per això, la portaveu parlamentària ha anunciat que el seu grup demanarà l'empara de la presidenta de la Cambra Catalana perquè surti en defensa del Parlament perquè, ha dit Camats, "allò que es vota com a resolució és perquè ho acati el Govern". "En demanarem el control del compliment de la resolució i d'aquests equipaments", ha avisat la parlamentària.

Empara de la presidenta

D’altra banda, Camats ha explicat que el president del grup parlamentari d'ICV-EUiA, Joan Herrera, ha fet arribar una carta a la presidenta del Parlament mostrant el seu malestar perquè, una vegada més, la junta de portaveus ha impedit que el seu grup pugui incloure en l'ordre del dia del Ple una proposició de llei.

En la missiva, Herrera recorda que en els 4 mesos de període de sessions s'ha negat a ICV-EUiA reiteradament la discussió de les seves proposicions de llei, tot i ser el quart grup de la cambra i fa una crida a la Mesa del Parlament perquè, en cas que aquesta esdevingui una pràctica habitual, "estableixi un criteri objectiu i garanteixi als grups parlamentaris puguin presentar les proposicions de llei que considerin oportunes". "Tenim la sensació que som castigats per la nostra bel·ligerància i això és inadmissible en un Parlament on hauria d'imperar la pluralitat", ha denunciat Camats.

Retallades en Educació


Per acabar, la portaveu d'ICV-EUiA ha denunciat que les retallades de 3.000 milions d'euros anunciades pel ministeri d'Educació, el no substituir un mestre fins els 10 dies de baixa i l'augment de les ràtios a les aules en un 20% quan les aules són més diverses que mai "suposarà la fi de l'escola inclusiva i integradora" i "dinamita els esforços fets ens els darrers anys". "No tenim dubtes que Rigau defensa el català a l'escola però ha estat la primera en prendre aquestes decisions", ha remarcat Camats que ha volgut posar de manifest que "el govern de la Generalitat ja va augmentar les hores lectives dels docents catalans fa un any".

PSOE i IU tanquen un pacte per forjar un Govern estable a Andalusia

Les federacions andaluses de PSOE i IU han tancat, a 24 hores de la constitució del nou Parlament andalús sorgit de les eleccions autonòmiques del 25 de març, un acord programàtic articulat en sis blocs que permetrà garantir un Govern estable en la comunitat per a tota la legislatura . Així ho han anunciat aquest dimecres en roda de premsa conjunta a Sevilla la secretària d'Organització del PSOE-A, Susana Díaz, i el portaveu d'IU al Congrés i diputat per Sevilla, José Luis Centella, que han coincidit a destacar que es tracta d'un "magnífic" acord que atén "el mandat" dels andalusos a les urnes i que garantirà un govern "estable i fort" per als propers quatre anys.

Es tracta d'un pacte sòlid que proporcionarà estabilitat a la governabilitat andalusa perquè pugui produir-se tant un pacte de legislatura com un Govern en coalició entre les dues formacions, segons ha assegurat Centella a Público.es, informa Juanma Romero. No s'ha tancat ja, per tant, un Executiu comú perquè primer IU ha de consultar les seves bases si convé o no integrar-se al Gabinet que lideri el socialista José Antonio Griñán. El referèndum als militants se celebrarà el proper 24 d'abril. Fonts d'IU asseveren que la pressió que s'ha rebut en els últims dies per part de sectors econòmics i polítics andalusos perquè la federació directament entre en el Govern ha estat "molt fort".

Díaz ha subratllat el compromís d'ambdues formacions de "posar en tot moment per davant els interessos d'Andalusia".

PSOE i IU reuniran aquesta tarda a partir de les 17.00 hores a les seves respectives executives per analitzar l'abast de l'acord i realitzar les seves propostes per a la composició de la Mesa del Parlament. En principi, tot apunta que en la formació de Cayo Lara recaurà la presidència de la Cambra, però no està del tot decidit, segons ha indicat Centella a aquest diari. IU també aprofitarà aquesta cita per perfilar la pregunta que farà a les seves bases sobre la possibilitat d'entrar al Govern andalús.

Retingut una hora i quart al peatge per negar-se a pagar

La rebel·lió dels peatges iniciada per Josep Casadellà es continua estenent i es van sabent més casos d'insubmisos. Ahir a la tarda en Miquel Herrera es va negar a pagar a la sortida de Figueres Sud de la AP-7, per la qual cosa els responsables de l'autopista el van tenir retingut més d'una hora, van avisar els mossos d'esquadra i finalment li van alçar la barrera.

'Aquesta tarda m’he negat a pagar el peatge de la barrera Figueres Sud, amb l’explicació que no pagaria mentre no paguessin tots els espanyols per igual. M’han tancat la barrera i han col·locat uns cons darrere del cotxe per immobilitzar-me i m’han demanat si volia donar-los les meves dades. Hi he accedit. M’han tingut tancat aproximadament una hora i llavors he cridat al 112, per dir-los que em tenien retingut a l’autopista per negar-me a pagar el peatge i per demanar-los si això era legal?

M’han respost que he entrat en un servei de pagament voluntàriament, la qual cosa és veritat, però he respost que no tinc cap opció més segura per arribar a casa meva mentre no es desdobli la N-II i que estic pagant peatges des de fa quaranta-dos anys, començant per la Roca i desprès fins a Figueres. I que ara volen prorrogar la concessions per compensar els dèficits d’altres parts d’Espanya, la qual cosa em sembla abusiu i ofensiu.

M’han respost que hi enviaven la patrulla. Efectivament, al cap de mitja hora més ha arribat un cotxe amb dos mossos d’esquadra als quals he hagut de donar una altra vegada tota l’explicació desprès d’identificar-me. Amb un somriure d’assentiment, han anat a parlar amb el personal d’autopistes i al cap d’una estona ha vingut un senyor a dir-me que, ja que no volia pagar, alçarien la barrera, però que passés amb el semàfor en vermell. M'hi he negat si no rebia el permís directe dels mossos d’esquadra, que m’han indicat que passés i que no temés la denúncia malgrat la petició del personal d’autopistes.

Llavors, cal cap d'aproximadament una hora i quart, he passat la barrera sense pagar el peatge. I veurem quines seran les conseqüències'.

Què pot passar, en cas de no pagar el peatge?

La campanya #novullpagar, començada per Josep Casadellà, té, com més va, més ressò. Hi ha conductors que ja s'hi han sumat, i n'hi ha molts que compten fer-ho, però n'hi ha que dubten de les conseqüències legals d'aquesta acció. De moment, els cobradors del peatge prenen nota de la matrícula del cotxe, i els insubmisos s'exposen a una multa aproximadament equivalent a l'import que han deixat de pagar.

I si la multa no arriba?

Josep Casadellà no ha pagat, pel cap baix, en cinc ocasions, des de l'11 de setembre de l'any passat, quan va deixar de pagar tres vegades en un dia. Casadellà mai no ha rebut cap notificació de multa a casa, i la situació més violenta amb què s'ha trobat va ser dissabte al vespre, quan li van abaixar les barreres a banda i banda del cotxe, el van tenir retingut una estona i van avisar els mossos d'esquadra; els agents li van recomanar que pagués per evitar maldecaps, ell s'hi va negar, li van alçar la barrera i se'n va anar.

A una parella que va seguir el seu exemple (vídeo), la cobradora del peatge els va explicar què els podia passar. Aquesta és la conversa que van tenir:

—Bona tarda, no volem pagar.
—Que no voleu pagar?
—No.
—Doncs us ho explico. Us faré una denúncia amb el número de matrícula del cotxe, i us arribarà a casa.
—I què passa, amb aquesta denúncia?
—Doncs que, si no pagueu, cada vegada us enviaran més cartes, i al final us duran a judici.

La reclamació de la concessionària de l'autopista

Això del judici és summament improbable. Efectivament, l'empresa concessionària pot enviar notificacions al conductor reclamant-li el pagament. Si el conductor continua negant-se a pagar, la concessionària pot tramitar una denúncia per via civil. Si prosperava, l’usuari hauria de pagar la responsabilitat civil dels danys causats, si fa no fa l'import de tot el tram de l'autopista.

Els mossos no poden intervenir-hi, ni immobilitzar el vehicle, perquè no pagar el peatge no infringeix el reglament de circulació: el conductor s'atura davant la barrera o el semàfor vermell, informa que no vol pagar, s'identifica, li aixequen la barrera i se'n va.

En tot cas, l'usuari infringeix un contracte entre particulars, en aquest cas entre el conductor i la concessionària de l'autopista.

Ara, si la concessionària de l'autopista al·legués voluntat d'enganyar del conductor, es podria interpretar l'acció com una estafa i es tramitaria la denúncia per la via penal, no pas civil. I si l’import de l’estafa superés els quatre-cents euros es consideraria delicte. Una situació difícil, llevat que la insubmissió d’un conductor fos continuada.

Joan Carles se n'havia anat a caçar amb la seva amant alemanya

L'escàndol monàrquic no només ha tret a la superfície els problemes bèl·lics de la família, sinó que ha indagat encara més profundament en els seus drapets bruts deixant a la llum els conflictes maritals de Joan Carles amb la seva dona Sofia qui, mostrant la seva despreocupació, només va visitar el rei a l'hospital 3 dies després de l'accident i a penes 15 minuts. Fins i tot la premsa espanyola especula que el rei ja compartiria un habitatge a prop del palau de La Zarzuela i que ja hauria presentat Corinna zu Sayn-Wittgenstein (foto) als seus fills.

La Reina Sofia es trobava a Grècia celebrant la Pasqua Ortodoxa amb els seus germans mentre el Rei caçava elefants. Després visitar aquest dilluns en un hospital de Madrid va comentar breus detalls de la salut del seu marit a la premsa, desencadenant novament els rumors de separació de la parella que, segons alguns mitjans, els tindria distanciats fa mesos.

La culpable d'aquest divorci és la princesa alemanya Corinna zu Sayn-Wittgenstein (46), qui té una "estreta i íntima" amistat amb el rei, de 72 anys, va assegurar el diari La Voz Libre d'Espanya.

"Ha deixat de constituir un rumor per esdevenir una certesa, fins al punt que ja hi documentació acreditativa que acompanya el senyor Joan Carles en viatges a l'estranger i assumeix funcions de representació oficioses", sentencia el mitjà de comunicació, que també diu que la rossa princesa era una de les acompanyants del rei Joan Carles en aquest viatge a Botswana.

Sayn-Wittgenstein, 2 vegades divorciada i mare de 2 fills, va adquirir el títol de princesa després del seu matrimoni el 2000 amb el príncep Casimir zu Sayn-Wittgenstein Berleburg, del qual es va separar el 2005.

És definida com una gran impulsora de campanyes solidàries, amb intensa vida social i aficionada a la vela i la caça, passions que l'han portat a passar llargues temporades a Espanya i ser una companyia molt propera del Rei.

Fins i tot la premsa espanyola especula que la parella ja compartiria un habitatge a prop del palau de La Zarzuela, i que el Rei ja l'hauria presentat als seus fills.

EUiA denuncia "l'atac brutal a l'educació pública" perpetrat pel govern del PP

Les propostes anunciades pel govern del Partit Popular són un atac brutal contra l’educació pública. L’augment del nombre d’alumnes per classe i de les hores lectives del professorat, l’eliminació dels mòduls de formació professional, la congelació de les retribucions complementàries del professorat i la reducció de l'oferta de batxillerat són mesures que ataquen la qualitat de l’educació, saturen encara més les aules i retallen els drets del professorat, redueixen la seva tasca de coordinació i preparació i envien a l'atur a molts professionals interins.

Aquestes mesures venen a sumar-se a d'altres anteriors que han originat desigualtats entre la comunitat educativa. Aquestes mesures venen a aprofundir el desmantellament de l’educació pública i a eliminar un model de referència en l’educació.

El sector d'Educació d'EUiA rebutgem aquest nou atac a l’educació pública i denunciem l’estratègia continuada de CiU i PP que porta a la seva eliminació. Denunciem també la posició de la consellera d'Ensenyament de la Generalitat de Catalunya, que només es queixa per la invasió de competències per part del govern central, però deixa de banda que les mesures anunciades signifiquin una pèrdua de qualitat del sistema educatiu públic a Catalunya.

EUiA fa una crida al govern de la Generalitat a no aplicar aquestes mesures. Denunciem la invasió de competències i ens adherim a la manifestació convocada pel Marc Unitari de la Comunitat Educativa (MUCE) pel proper dissabte, 21 d'abril, a les 17 hores, a la plaça Urquinaona de Barcelona per mostrar el rebuig contundent a aquesta nova agressió contra l’educació pública.

Sector d'Educació d'EUiA

Repsol negociava en secret la venda d'YPF a la xinesa Sinopec

La nacionalizació d'YPF per part de l'Argentina ha desbaratat els plans de Repsol per vendre la seva filial argentina a la petroliera Xina Petroleum & Chemical Corporation (Sinopec), segons informa avui el diari Financial Times. Aquest diari assegura que just abans que el Govern argentí anunciés la nacionalització la companyia espanyola mantenia contactes amb la petroliera xinesa per vendre la seva participació. El viceministre d'Economia de l'Argentina, Axel Kicillof, va acusar el president de Repsol, Antoni Brufau, d'ocultar el valor real de l'empresa argentina Jaciments Petrolífers Federals (YPF) en no esmentar que aquesta té endeutats actualment 9.000 milions de dòlars.

Repsol i Sinopec ja col·laboren en les seves operacions al Brasil. Els contactes per a la venda s'haurien desenvolupat a esquenes del Govern argentí, tot i que l'Executiu de Cristina Fernández havia de donar el seu vistiplau a l'operació en virtut del seu 'acció d'or' a YPF. Els plans es frustaren dilluns passat després de l'expropiació d'un 51% de l'accionariat de la companyia en mans de Repsol.

En una roda de premsa celebrada aquest dimarts a Madrid, el president de Repsol, António Brufau, va xifrar el valor d'YPF en 18.300 milions de dòlars (uns 14.000 milions d'euros) i va reconèixer haver rebut propostes per escrit de diverses empreses internacionals per adquirir una part d'YPF, però no es va referir en concret a Sinopec.

L'interès de les companyies petrolieres xineses per YPF no és nou: el 2009 Petrochina i CNOOC mostrar el seu interès a adquirir la companyia a un preu de més de 15.000 milions de dòlars.

Argentina acusa Repsol d'amagar el valor real d'YPF


El viceministre d'Economia de l'Argentina, Axel Kicillof, va acusar el president de Repsol, Antoni Brufau, d'ocultar el valor real de l'empresa argentina Jaciments Petrolífers Federals (YPF) en no esmentar que aquesta té endeutats actualment 9.000 milions de dòlars, va informar la premsa internacional: "Qui parla d'excel·lent gestió, deu 9.000 milions de dòlars. De vegades es disfressa el deute amb inversió. Brufau ens va dir que no té plata per invertir. On l'havien ja que no la tenen? ", Va dir Kicillof durant la seva intervenció al Congrés de la nació llatinoamericana.

Kicillof, de 40 anys, encarregat de la intervenció d'YPF, nomenat per la presidenta argentina Cristina Fernández de Kirchner, va afegir que "Repsol va baixar la producció d'hidrocarburs perquè Brufau ens demanava el preu internacional del petroli o que ho deixéssim exportar més".

Va destacar la part argentina no va accedir a que exigeixen Brufau pel fet que "el govern regula el preu, en favor dels que treballen, perquè siguin equitatives i d'acord al poder adquisitiu de les tarifes d'energia, de la indústria, del transport , per sostenir el creixement anual de l'economia 9% en mitjana (des de 2003)".

El viceministre va mostrar al Congrés quadres segons els quals "Repsol va repartir dividends per 15.700 milions de dòlars entre 1999 i 2011", quan "va gastar 13.158.000 per comprar YPF".

Aquestes declaracions de l'alt funcionari argentí es van donar en resposta a les de Brufau, que va assegurar que el grup demanarà "una compensació a través de l'arbitratge internacional", que haurà de "ser almenys igual" al valor de la seva participació, que va estimar en 10.500 milions de dòlars.

"Estem en condicions de dir que els números (dels) que parlaven sobre el valor de la companyia, de manera imprudent, seran revisats a mesura que anem coneixent tortuositats i informació secreta que l'empresa manejava", va argumentar Kicillof.

Si prospera el projecte, que serà discutit el dijous de la setmana que ve al Senat, l'anàlisi en comissions durava més de cinc hores ahir, a Repsol, del 57,4%, li quedarà un 6% de l'empresa, l'argentí Grup Petersen, el 25,4% ia la Borsa, el 17%.

Dilluns últim la presidenta de l'Argentina, Cristina Fernández de Kirchner, va anunciar que la nació sud-americana recuperarà el 51% de les accions de l'empresa argentina Jaciments Petrolífers Fiscals (YPF), controlada per la companyia espanyola Repsol.

"No és un model de estatització, que quedi clar, és un model de recuperació de la sobirania i del control d'un instrument fonamental (hidrocarburs del país)", va dir la mandatària argentina, destacant que el seu país conservarà la forma de societat anònima, i que al país s'han d'aplicar les lleis de societats privades.

Aquest dimarts a Madrid, el president de Repsol, António Brufau, va xifrar el valor d'YPF en 18.300 milions de dòlars (uns 14.000 milions d'euros) i va reconèixer haver rebut propostes per escrit de diverses empreses internacionals per adquirir una part d'YPF, però no es va referir en concret a Sinopec.

L'interès de les companyies petrolieres xineses per YPF no és nou: el 2009 Petrochina i CNOOC mostrar el seu interès a adquirir la companyia a un preu de més de 15.000 milions de dòlars.

Setze afectats per l'impagament d'hipoteques dormen sota la seu de Bankia a Madrid

Setze persones s'han reunit al costat de la seu de Bankia a Madrid, situada sota les Torres d'Europa, on tenen previst passar aquesta nit en sacs de dormir per denunciar la situació que pateixen al no poder pagar les seves hipoteques i veure amenaçats pel desnonament. Els participants en aquesta protesta, la majoria procedents de la Plataforma d'Afectats per la Hipoteca (PAH) de Girona, pretenen fer visible un problema que ja pateixen moltes persones que es queden al carrer i no s'ha pogut fer front a les seves hipoteques.

Marta fora, de l'esmentada Plataforma, ha indicat que passaran tota la nit sota la seu de Bankia i que al matí intentaran parlar amb directius de l'entitat que vagin a treballar perquè coneguin la realitat de les situacions que estan patint les persones que no poden pagar les seves hipoteques.

Entre les persones que estan davant la seu de Bankia per passar la nit hi ha afectats de tot tipus, des dels que van deixar de pagar la hipoteca fa poc temps als que van haver de fer-ho més i, fins i tot, algun que tenen ja programada la data de desnonament, ha indicat fora.

Acudiran al Congrés

Aquest dimecres els participants en aquesta protesta tenen previst fer una ronda per les seus d'altres entitats, com el BBVA o el Banc Mare Nostrum (BMN), i també anar al Congrés dels Diputats on es faran una foto en suport de la iniciativa legislativa popular perquè s'aprovi la "dació en pagament", per tal que els deutes de les hipoteques puguin saldar només amb el lliurament de l'habitatge.

A fora ha dit que la "dació en pagament" que ha aprovat el Govern no soluciona el greu problema que hi ha, ja que només unes poques persones podran beneficiar d'aquesta mesura mentre que hi ha milers que no ho aconseguiran, fet que suposa "condemnar" a la majoria a un "deute de per vida" ia la "exclusió social".

Els afectats per la hipoteca que han arribat aquesta nit a la seu de Bankia han iniciat la seva protesta en un ambient festiu, amb la interpretació d'una versió adaptada de la cançó "Resistiré", i aquest dimecres tenen previst anar a passar una nova nit a les portes de la seu d'una altra entitat bancària, que encara no tenen decidida.

El negoci d'Abertis i La Caixa a l'AP-7 ha aturat la N-II

Alcaldes de la zona, periodistes dels mitjans de comunicació gironins, representants del sector dels transportistes, l'exdirector General de Tràfic, opinions dels diputats gironins al Congrés, un rerefons de vehicles, molts vehicles, i el soroll de les botzines que se solidaritzaven amb l'iniciativa van ser els ingredients que va ajuntar ahir Ràdio Girona en una tertúlia d'una hora i mitja a peu de la N-II i amb una idea que quedava resumida en l'etiqueta de Twitter que va proposar l'emissora als seus oients: #vergonyan2: El negoci privat dels socis de CiU, l'autèntica raó de la vergonya de la N-II. El conseller Recoder no es va atrevir a donar la cara.

Dels convidats, només en faltaven dos. D'una banda, la ministra de Foment, a qui s'havia demanat la intervenció, amb resposta negativa per part del ministeri, qui va oferir la presència d'un tècnic de la demarcació de Girona. D'altra banda, el conseller de Territori i Sostenibilitat, Lluís Recoder, qui havia d'intervenir en la fase final del programa, i finalment no ho va fer.

Dins d'un context generalitzat de queixa i denúncia del mal estat de la carretera, el que més va ressaltar van ser les afirmacions de l'exdirector general de Trànsit, Pere Navarro, qui va assenyalar l'autopista com un factor determinant per no haver desdoblat encara la N-II. "Ha estat un fre tenir l'autopista al costat. A tot Espanya han fet autovies pagades per l'Estat i de franc, però aquí tenir l'autopista al costat és un fre", va afirmar. Navarro va negar que hagi estat la pressió de la mateixa concessionària la que hagi retardat eternament les obres de la Nacional, però va destacar que "l'AP-7 ha estat una màquina de fer diners".

Tot i que l'exdirector de Trànsit va explicar que aquesta causa "segur que hi ha ajudat, perquè a la resta de l'Estat sí que se n'han fet (d'autovies)", va advertir que aquesta situació no es pot eternitzar. En aquest sentit també es va expressar el secretari general de la patronal del transport (Acetrans), Carles Palacio, que va afirmar que "no hi ha res ocult, està clar que l'autopista és un negoci i ha de vetllar per ell, i si els camions no hi passen el Ministeri de Foment haurà de pagar la compensació. No hi ha un interès perquè la N-II sigui una alternativa".

El PP vol fer pagar als jubilats el 10% dels medicaments

Els pensionistes, que actualment no paguen res pels medicaments que consumeixen, n'hauran d'abonar un 10% del preu, amb un límit d'entre 10 i 20 euros cada mes, mentre que a les persones actives, que ja abonen el 40% de les receptes, se'ls augmentarà l'aportació fins el 50% o el 60%, segons la renda. Llamazares, d'IU, diu que és "injust, ineficaç i contraproduent". Associacions per la sanitat pública creuen que costarà 900 milions d'euros. Esquerra Unida exigeix a Fabra que complisca amb allò aprovat a Les Corts i rebutge el copagament sanitari imposat per Rajoy. Llamazares: "Els fàrmacs seran un nou impost". Fa un mes Rajoy i el PP s'oposaven al copagament.

És la proposta que el govern feixista, a través de la ministra de Sanitat, Serveis Socials i Igualtat, Ana Mato, vol plantejar a les comunitats avui durant el Consell Interterritorial de Salut. La mesura de repagament de la despesa farmacèutica es podria aprovar divendres al consell de ministres espanyol. Óscar López critica que s'obligui els pensionistes a pagar els fàrmacs.

Per evitar perjudicar els malalts crònics, la proposta preveu algunes excepcions parcials, com ara que als pensionistes que gastin més de deu euros mensuals durant tres mesos consecutius, se'ls tornarà els diners que hagin abonat per sobre de trenta euros.

La fi de la gratuïtat de les medicines per als pensionistes és una de les cinquanta mesures que vol plantejar Mato a les comunitats avui, per establir un catàleg de serveis socials, criteris comuns de qualitat i per a l'ús responsable d'aquests serveis, i garantir la sostenibilitat de la dependència.

Amb aquest nou paquet de mesures, el govern espanyol espera estalviar uns 3.700 milions d'euros, dels 10.000 que vol retallar en sanitat i educació amb 'més racionalització, l'eliminació de duplicitats i l'eficiència en la gestió dels grans serveis públics'.

El PSOE: "Aquí està el copagament"


"Aquí està el copagament". Així de contundent s'ha mostrat el secretari d'Organització del PSOE, Óscar López, en declaracions a RNE, on ha carregat contra la mesura sanitària que el Govern plantejarà a les comunitats autònomes, mitjançant la qual els pensionistes hauran de pagar el 10% dels medicaments que se'ls recepti.

Per a López es tracta d'alguna cosa "molt greu" i "una nova mentida i injustícia" de l'Executiu de Rajoy, que "no ha pactat ni dialogat" amb les autonomies. "Parlen de progressivitat però la progressivitat ja existeix i s'aplica en els impostos", explica López, que espera més detalls del Govern sobre la configuració en Sanitat. "Veurem què i com es planteja", assegura.

Els socialistes lamenten que el Govern hagi "negat el debat" i actuï "per fets consumats i via fax". "Aquestes retallades afecten a alguna cosa més important, al estructural del sistema", critica.

La consellera de Sanitat de la Junta d'Andalusia, María Jesús Montero, ha criticat aquesta mesura, presa "amb traïdoria i nocturnitat", perquè considera que és "injusta" al "passar factura de la crisi als que menys responsabilitat tenen: els pensionistes i els assalariats".

Montero creu que aquesta mesura suposa "baixar les pensions" i "impacta a la butxaca dels ciutadans". "No té coherència amb un model seriós i planteja que paguin els malalts pels seus medicaments".

Llamazares: "Els fàrmacs seran un nou impost"

D'altra banda, el diputat per Astúries d'Izquierda Unida, Gaspar Llamazares, ha criticat també la mesura en el seu compte de Twitter. Per Llamazares es tracta de "un impost a la malaltia injust, ineficaç i contraproduent" perquè "el finançament progressiva ja existeix amb impostos generals", perquè "el pacient no recepta i perquè el cost de gestió de l'impost sobre la malaltia serà alt" i perquè un impost als medicaments i als malalts empitjora l'atenció dels malalts crònics".

Segons el parer del diputat d'IU, es tracta d '"un frau electoral" perquè "el PP va prometre en campanya que no introduiria el repagament" i demana "baixar el preu que el Sistema Nacional de Salut paga pels fàrmacs amb genèrics i no fer que pagui més el pacient". "El 70% dels pensionistes guanyen menys de mil euros i per a molts d'ells els fàrmacs són un nou impost", afegeix.

"Molts hauran de triar entre aliments o medicines"

Des de la Federació d'Associacions de per a la Defensa de la Salut Pública (FADSP), el seu president, Marciano Sánchez Bayle, creu que Sanitat "opta per penalitzar els que tenen menys recursos" i que, si se'ls cobra aquesta quantitat per medicament, "moltes persones hauran d'optar entre aliments o medicines".

Sánchez Valle creu que la gestió de la mesura suposarà un cost d'uns 900 milions d'euros perquè "caldrà canviar la targeta sanitària a 47 milions de persones".

Sobre la pujada a la resta dels ciutadans, també ho veu negatiu perquè "el 70% dels ciutadans cobren menys de mil euros al mes" i perquè "s'usa com a excusa" als que cobren 100.000 euros o més a l'any, "que són tot just 200.000 persones, no tenen significat a l'hora d'aportar recursos".

Quan Rajoy i el PP s'oposava al copagament


En tot just un mes, el Govern de Mariano Rajoy ha passat de negar el copagament a aplicar-lo. El passat 17 de març, el cap de l'Executiu va dir des del Palau de la Moncloa que ell no era "partidari" d'aquesta mesura: "No és un assumpte que estigui sobre la taula. No és un assumpte que s'hagi debatut. I, per descomptat, si em pregunta a mi personalment, jo no sóc partidari del copagament en la Sanitat ", va dir Rajoy a preguntes dels periodistes.

Soraya, fa un mes: "No està sobre la taula, així de simple i clar"


Un dia abans, la seva vicepresidenta, Soraya Sáenz, es va expressar en termes similars. "El copagament no s'ha abordat ni està sobre la taula. Així de simple i clar", va dir llavors Sáenz de Santamaría a rebuf de les notícies que arribaven des de Catalunya, on sí es va aprovar cobrar un euro per recepta.

Esquerra Unida exigeix a Fabra que complisca amb allò aprovat a Les Corts i rebutge el copagament sanitari imposat per Rajoy

La síndica d’EUPV a Les Corts, Marga Sanz, ha recordat al president de la Generalitat que fa sols mig any el plenari de Les Corts aprovà per unanimitat una Proposició No de Llei presentada per Esquerra Unida en la què es demanava el rebuig del Consell al copagament sanitari. “Esperem que a Fabra no li falle la memòria i que ara es pronuncie clar i públicament contra aquesta mesura, atenent a més a allò aprovat en Les Corts. El copagament afectarà greument als principis bàsics del dret constitucional a la salut com són l’accessibilitat, la universalitat i la gratuïtat de l’atenció sanitària integral”.

Sanz considera “vital” que el govern valencià es desmarque de les intencions de Rajoy d’aplicar un copagament progressiu que provocaria que els pensionistes pagaren el 10% dels medicaments i les persones actives un 50%. “És un atac brutal al sistema sanitari públic. No et pot permetre de cap de les maneres. Els ciutadans ja paguem la sanitat amb els nostres impostos, i no és un copagament, sinó un re-pagament”, critica.

Per a Esquerra Unida, la introducció d’aquesta mesura “és summament gravíssim i injust. Els afectats, especialment els pensionistes, tindran problemes per pagar-se les medicines, perquè molts d’ells tenen pensions molt baixes. El PP està mostrant no sols la seua clara intenció de fer pagar la crisi entre aquells que no l’han provocada, sinó una insensibilitat sense límits cebant-se en un pilar fonamental de l’Estat del Benestar com és la Sanitat”, critica Sanz.