Equo rebutja l'oferta d'IU d'una llista única el 20-N

El 20 de novembre no hi haurà en les milers de taules electorals de tota Espanya una papereta conjunta que agrupi Izquierda Unida i a Equo. Aquesta possibilitat ja està oficialment tancada. Es va descartar aquest dimarts en un bar del centre de Madrid. Allà es van reunir dos representants de cadascuna de les dues formacions. Va ser una trobada que les dues parts van definir com "cordial", curta -uns 40 minuts- i amb una conclusió rotunda: el rebuig de Equo a l'oferta de convergència llançada per la federació de Cayo Lara.

Va ser a principis de juliol quan la direcció d'IU es va comprometre a mantenir entrevistes amb partits i col.lectius progressistes amb la idea de donar forma una candidatura unitària i plural. I entre ells figurava en primera línia Equo, el projecte de Juan López de Uralde, que ja llavors va evidenciar les seves prevencions cap a una aliança de l'esquerra alternativa abanderada per Lara.

Les primeres cauteles van mudar a una decisió final, "molt meditada", segons el relat d'Alejandro Sánchez i Pepa López, els dos enviats de Uralde a la reunió amb IU i membres tots dos de la comissió promotora encarregada de canviar la pell de Equo -avui encara una fundació- i convertir-la en un partit polític.

"Creem Equo perquè estàvem convençuts que existia a Espanya aquest espai, que no estava cobert, que calia un nou projecte en formes i en continguts. I ho seguim pensant -raona López-. A 80 dies de les generals, al més al que es podia arribar era a un acord electoral, una coalició de sigles, i no a una convergència des de baix. Podíem discutir de llocs en les llistes i poc més, i això no ens agradava. IU ho va entendre".

No hi havia doncs la sorpresa per als dos delegats de Lara: Enrique Santiago, secretari federal de Refundació, i el seu adjunt, Jorge García Castaño. Però tots dos si van digerir amb disgust la resposta de Equo. "Defraudats si estem. Un espera sempre que quan la societat reclama la unitat de les forces d'esquerres s'anteposin els interessos col.lectius als personals. No obstant això, les nostres portes continuen obertes", afirma Santiago.


IU lamenta que s'anteposin l '"interès personal" el col.lectiu

Però les portes de Equo també estan "obertes". "Estem disposats a seguir en contacte ia participar junts en les causes que compartim", com la protesta contra la reforma de la Constitució, indica López. Per a Sánchez, la reunió va servir per espantar pors, per certificar que "IU i Equo no són formacions antagòniques o enemigues, sinó complementàries". I afegeix: "No fem mal a IU. Oferim una opció diferent, adreçada al votant desencantat, a qui es queda a casa. Els nostres electorats són diferents. IU no és el nostre rival".

La distensió aconseguida dimarts assegura, en principi, que les dues forces protagonitzaran una "campanya electoral de cavallers", sense agressions mútues. "Competir sanament sense espellats, i això és important", resumeix García Castaño.

Durant la cita, Equo esgrimir més raons per repudiar un pacte. Primer, perquè està en ple procés de construcció, d'expansió territorial, de confluència amb els seus homòlegs a les Balears (Iniciativa Verds) i País Valencià-Iniciativa del Poble Valencià (IdPV), que amb el Bloc i Els Verds-Esquerra Ecologista forma la coalició Compromís-. També pesa per a la formació de Uralde que un acord amb IU "no seria entès" per militants i simpatitzants. "Estem naixent i en aquest tema hi ha un consens absolut", assenyala López.


La formació de Uralde al.lega que un pacte amb Lara 'no seria entès per les seves bases'

La delegació d'IU ha insistit que l'escenari polític ha canviat, en què s'albira l'hecatombe al PSOE, la victòria del PP i una major supremacia dels mercats. I la força del 15-M, per descomptat. "Per això creiem que la seva decisió és un error estratègic, ja que la gent ara està en una altra cosa", retreu García Castaño. "Si és un error, ja es veurà -replica Sánchez-.

Un front de tots potser resta més que suma, com es va veure a València i Balears en les autonòmiques", quan Compromís i Iniciativa Verds van superar en vots i escons a IU. "No acabem de veure que fabricar una aliança artificial, i que exigiria sacrificis per a tots, pugui aturar una majoria absoluta del PP", conclou.

Malgrat la negativa de Equo, IU no tira la tovallola. Des de juliol s'ha reunit amb Esquerra Anticapitalista, la iniciativa Taules de Convergència, els intel.lectuals i artistes promotors del manifest Una il.lusió compartida i els docents universitaris impulsors de la crida Per reconstruir la democràcia a Espanya, a més de amb Iniciativa per Catalunya Verds (ICV). En entrevistes bilaterals, IU ha constatat la "voluntat de confluir", de manera que ara començaran les trobades a diverses bandes. "No hi ha res tancat, però no dubto que hi haurà un acord per al 20-N -confia Santiago-.

Toxo: "La reforma és un retrocés de la qualitat democràtica"

Toxo diu que la reforma de la Constitució és "un retrocés" en la qualitat democràtica del país. "La iniciativa és dels dos grans partits però ha sortit del mercat financer", acusa el líder de CCOO.

Els veïns seguiran acampant contra les retallades en els CAP del Vallès

Els veïns que ocupen des de fa un mes el Centre d'Atenció Primària (CAP) de Ca n'Oriac de Sabadell (Vallès Occidental) han assegurat que no aturaran les seves protestes. La passada matinada, els Mossos d'Esquadra, a petició del Departament de Salut, va desallotjar aquest centre, així com els de Badia, Santa Perpètua i Castellar del Vallès. Davant d'això, els veïns que cada nit dormien a l'interior han afirmat que seguiran fent-ho. Els treballadors de l'Hospital Universitari de Bellvitge han tornat a tallar la Gran Via en el vintè quart dimecres de protestes contra les retallades

Un d'aquests veïns, José Luis Fernández, ha explicat que els Mossos van arribar cap a les tres de la matinada i que van sortir ells mateixos del CAP per evitar enfrontaments ja que la seva és una protesta "pacífica" en contra de les retallades en la sanitat pública.

Un mes protestant

Les urgències del CAP de Ca n'Oriac van començar a tancar l'1 d'agost a les 12 de la nit. Un grup de veïns, com en altres poblacions, van decidir ocupar per les nits el centre per evitar que es produís el tancament de les portes. D'aquesta manera simbòlica, ja que les urgències han seguit sense funcionar entre la mitjanit i les vuit del matí, els manifestants estan pressionant perquè el Departament de Salut es replantegi les retallades i torni a reobrir les urgències.

Fernández ha explicat a l'ACN com aquest dimarts a la nit va entrar a l'interior del centre per dormir com fa des de fa un mes i sobre les tres de la matinada alguns companys el van alertar que estaven arribant els Mossos d'Esquadra. Davant l'avís dels policies que o sortien per ells mateixos o procedirien al desallotjament, Fernández ha explicat que van optar per l'opció "raonable i cívica" i ells mateixos van abandonar l'interior del centre. No obstant això, es van quedar a l'exterior on tenen instal diverses botigues d'acampada i estris per poder cuinar.

Fernández ha dit que la voluntat del moviment, en el qual hi havia una vintena de persones aquest dimecres al matí a l'exterior del CAP, és tornar a entrar a dormir aquesta nit. No obstant, ha afegit que no busquen cap enfrontament amb la policia, sinó poder continuar amb una reivindicació que consideren justa. "Acampar es pot acampar en qualsevol lloc", ha dit.

Ha recordat que el seu objectiu final és aturar les retallades que està aplicant el Govern i ha lamentat tant aquests fets com la ciutadania no els doni més suport a les accions de protesta. "Estem una mica nerviosos perquè no volem baralles", ha afirmat Fernández.

A través d'un comunicat, el Departament de Salut ha justificat aquest dimecres la petició de desallotjament assegurant que les condicions de seguretat i de salubritat dels locals "s'han degradat progressivament" i remarcant que "s'han produït diversos incidents".

Dimecres contra les retallades

Els treballadors de l'Hospital Universitari de Bellvitge han tornat a tallar la Gran Via de 13:00 a les 14:00. Aquesta concentració es repeteix des de fa 24 setmanes tots els dimecres en el mateix tram.

La sindicalista de CCOO Josefina Solano ha explicat que seguiran sortint cada dimecres perquè "ens han condemnat a seguir protestant. S'estan carregant un Estat del Benestar que ha costat molt construir"

El portaveu d'ICV-EUiA a l'Ajuntament de l'Hospitalet del Llobregat, Alfonso Salmerón, que s'ha sumat als treballadors per tallar la via, ha destacat que "és importantíssim seguir amb les mobilitzacions perquè es tracta de l'atemptat més greu que en democràcia ha patit el model sanitari".

Imatges inèdites mostren míssil que impacta al Pentàgon l'11 de Setembre de 2001 (Video)

Aquest vídeo, retingut 10 anys dels suposats atacs de l'11 de setembre als Estats Units, mostra clarament que l'atac al Pentàgon va ser d'un míssil creuer, ja sigui un Tomahawk o un Granit Rus/Soviètic descrit per l'ex oficial d'intel.ligència nuclear Dmitri Khalezov. Les petites explosions que han estat assenyalades en cercles en el vídeo clarament indiquen que "no hi ha un avió gran" estavellant-se en el Pentàgon, explica Khazelov. L'investigador afirma que quan la filmació és observada quadre per quadre mostra que "l'explosió succeeix fins i tot abans que l'avió aparegui".

Segons la narració oficial del govern nord-americà, un avió d'American Airlines Boeing 757 es va estavellar al Pentàgon l'11 de setembre, 2001.

El Boeing és de grandària mitjana, un bimotor de fuselatge estret fabricat per Boeing Comercial Airplanes. Les especificacions de sa dimensió inclouen: Envergadura d'ala 38.05 mts, llarg 47.32 mts, alçada 13.56 mts, superfície alar 185.3 mts.

L'autor de "La Tercera Veritat de l'11 de setembre", afirma que cada vegada que puja els vídeos a Internet "el meu You Tube és esborrat o les visites baixen".

Ell descriu el forat que apareix en una paret del Pentàgon just després de l'atac, "Mirin aquest petit forat. De cap manera un avió hi cap aquí. On són les ales? On són els motors?", es pregunta l'investigador.

Després l'11 de setembre 2001, Khazelov va dur a terme investigacions exhaustives sobre el col.lapse de les Torres Bessones. S'afirma que la investigació demostra que les tres torres van ser demolides per tres explosions termonuclears subterrànies.

A més, Khalezov afirma que sabia sobre l'anomenat incorporat "pla d'emerg��ncia nuclear de demolicions" per les Torres Bessones ja en la dècada dels 80, mentre era un home de servei en el Servei Especial de Control Soviètic.

Enxampen una membre del PP europeu fent sexe a Navarra

La dirigent belga del Partit Popular Europeu Ilse Uyttersprot ha estat enxampada practicant sexe al Palau Reial d’Olite, a Navarra. La també alcaldessa d’Aalst ha admès els fets però ha assegurat que són ‘políticament irrellevants’... Ells poden fer el que vulguin, són els amos!

La membre del PP Europeu estava de vacances a Navarra, i estava visitant juntament amb la seva parella el Palau Reial d’Olite, una de les mostres més representatives de l’edat mitjana espanyola. La visita estava organitzada pel govern de Navarra, i va reunir a diversos càrrecs polítics europeus.

Segons explica el portal e-notícies, Ilse Uyttersprot i la seva parella es van separar uns instants de la resta del grup, i van aprofitar-ho per fer sexe en una torre del castell. Un turista va veure què estava succeïnt, i ho va gravar amb la seva càmera de vídeo. Les imatges han acabat filtrades en un portal d’Internet, que les ha reproduït íntegrament.

Una exjutge del cas diu que un testimoni va veure a Sarkozy rebre diners en efectiu de l'Oreal

El conegut com "cas Bettencourt" ha pres una dimensió política de primera magnitud després que la jutge que el va instruir en els seus inicis hagi declarat que un testimoni clau va veure Nicolas Sarkozy rebre diner negre en efectiu durant la seva campanya electoral el 2007. La revelació apareix en un llibre titulat Sarko em va matar que es publica dijous i en què dos periodistes de Le Monde, Gerard Davet i Fabrice Lhomme, parlen amb personalitats que d'alguna manera se senten víctimes del president francès, fonamentalment polítics, magistrats i alts funcionaris.

Una d'ells és la jutge Isabelle Prévost-Desprez, que inicialment va investigar l'escàndol polític-financer relacionat amb la multimilionària Liliane Bettencourt, que assegura que un testimoni del cas relacionat amb la màxima accionista de L'Oréal va veure Sarkozy rebre sobres amb diners en efectiu de part de l'anciana.

Aquesta dada és important perquè posteriormense es va investigar si el Govern de Sarkozy va donar un tracte fiscal de favor a l'hereva.

Els fets denunciats es remeten a 2007, quan Sarkozy es trobava en la campanya electoral per arribar a l'Elisi. La tresoreria d'aquesta la gestionava el que després seria ministre de Pressupost, Eric Woerth.

Woeth va sortir del Govern després que mitja dotzena d'investigacions apuntessin a un presumpte tracte fiscal avantatjós per Liliene Bettencourt, la fortuna gestionava, entre altres, la pròpia dona del ministre.

Pressions i pors

La magistrada, que va deixar el cas a la tardor de 2011 i que és la vicepresidenta del tribunal de Nanterre, denuncia en el llibre la pressió del poder polític exercida sobre ella a través del fiscal Philippe Courroye, un estret col.laborador del president gal.

Isabelle Prévost-Desprez també ha esmentat el testimoni de la infermera de l'hereva de L'Oréal, que hauria dit al seu secretari: "He vist la transferència d'efectiu a Sarkozy, però jo no ho podria dir en un judici oral".

En aquest sentit, la magistrada confessa estar "impressionada" pel "por" dels testimonis a parlar de Sarkozy en un judici oral.

Les declaracions de la jutge es fa ressò de les de Claire Thibout, la comptable anterior de Bettencourt, que descriu en el llibre com la policia a petició del fiscal de Nanterre va tractar d'aconseguir que no es publiquessin les seves declaracions a la pàgina web Mediapart al juliol de 2010, en què va assenyalar a Nicolas Sarkozy com a possible destinatari dels sobres de diners en efectiu.
Petició socialista

Davant aquestes revelacions la primera secretària del Partit Socialista (PS) francès, Martine Aubry, ha demanat que s'obri una nova investigació sobre el "cas Bettencourt".

"Penso que actualment, o ho espero en tot cas, s'obrirà una nova investigació. És el que passa normalment en un país on la justícia és independent i lliure. Quan una legació és a la plaça pública, s'ha de tenir lloc una nova investigació ", ha declarat Aubry en" BMF TV".

Empresa xinesa insisteix que pla d'inversió a Islàndia és "pur negoci"

Huang Nubo (foto), president del grup Zhongkun, una companyia immobiliària privada, ha assenyalat avui dimecres que el pla de la seva signatura de construir un centre turístic de luxe a Islàndia té fins "purament comercials", en resposta a uns comentaris d'oponents al projecte publicats pel diari Financial Times, segons els quals la inversió xinesa hauria intencions de caràcter polític.

Zhongkun, establerta el 1995 a la capital xinesa de Beijing, planeja adquirir 300 quilòmetres quadrats de terres a Islàndia per construir un centre turístic d'alta gamma amb una inversió total de 200 milions de dòlars.

"El centre inclourà un hotel, un camp de golf i àrees per a activitats a l'aire lliure", va explicar Huang, que ja té diversos projectes immobiliaris a la Xina i els Estats Units, en una entrevista amb Xinhua.

Tot i que el projecte no aportarà beneficis de manera immediata, el paisatge pintoresc i entorn natural del centre atrauran viatgers de tot el món en el futur, ha apuntat.

En la seva edició de dimarts, el Financial Times va citar oponents del projecte, que van expressar temors davant la possibilitat que el centre serveixi de tapadora per als interessos geopolítics de la Xina.

"Es tracta d'un projecte de caràcter purament comercial sense cap connexió amb la política, per tant, aquestes preocupacions són infundades", ha expressat Huang, afegint que en la seva opinió, el centre portarà beneficis tant a la seva companyia com als residents locals.

Huang va confirmar que en els anys 80 i principis dels 90 del segle passat va treballar en el departament de publicitat del Comitè Central del Partit Comunista de la Xina.

"Era un funcionari normal. Vaig deixar de treballar per al govern molts anys enrere. És absurd assumir sobre aquesta base que la meva empresa compta amb el suport governamental", ha indicat.

A més dels seus interessos comercials, Huang té una relació personal amb Islàndia, ja que compartir dormitori amb un estudiant d'aquest país durant els seus estudis a la Universitat de Pequín en els anys 70 del segle passat, amb el qual va entaular una amistat.

L'any passat, Huang va donar 11 milions de dòlars per establir una fundació de suport a intercanvis entre poetes xinesos i islandesos, que va patrocinar el primer festival de poesia sinó-islandès.

"La primera vegada que vaig visitar Islàndia va ser per assistir a aquest festival. El paisatge em va impressionar molt i els homes de negocis locals em van comunicar que estaven interessats en atreure inversions xineses", va relatar Huang, que també és un experimentat muntanyenc.

El pacte de compra del terreny ha estat acordat per l'empresa de Huang i els propietaris però encara necessita l'autorització del govern d'Islàndia.

El projecte d'inversió també ha de ser aprovat pel govern xinès, per la qual cosa la signatura lliurar la sol.licitud el dilluns. Les autoritats xineses poden trigar fins a sis mesos en prendre una decisió, ha afirmat Huang.

Com el terreny en qüestió inclou un dels majors rius gelats del país, Huang ha promès renunciar als seus drets d'explotar els recursos aquàtics i té previst establir un equip d'experts per avaluar l'impacte mediambiental del projecte.

Xina anima els seus empreses a invertir a ultramar com a part dels esforços per eludir els riscos que comporta invertir la seva reserva de divises de 3 bilions de dòlars en la compra del deute de països estrangers.

Huang no és el primer ciutadà xinès que s'enfronta a temors relacionats amb qüestions polítiques i de seguretat a l'hora de fer negocis a ultramar.

L'expert de l'Acadèmia de Comerç Internacional i Cooperació Econòmica de la Xina, Mei Xinyu, va dir a Xinhua que algunes persones encara tenen la mentalitat de la Guerra Freda i consideren la Xina com un nou contendent.

"Prendrà temps fins que els altres països comprenguin que la inversió xinesa jugarà un rol positiu", ha indicat Mei.

Experts del sector estimen que la inversió directa d'empreses xineses en mercats d'ultramar aconseguiria entre 1 i 2 bilions de dòlars en la pròxima dècada.

ERC i ICV-EUiA volen un ple extraordinari sobre la reforma

ERC i ICV-EUiA han demanat aquest dimecres al president de la Generalitat que convoqui un ple extraordinari del Parlament per discutir la reforma Constitucional plantejada a Madrid. Els dos grups reclamen que se celebri abans del proper dia 7 de setembre -data prevista per a la votació de la reforma al Senat- i, en cas de negativa, valorarien forçar la convocatòria del Ple si obtenen el suport de CiU o el grup mixt.

El president del grup d'ICV-EUiA, Joan Herrera, i la portaveu parlamentària d'ERC, Anna Simó, ho han anunciat després de registrar la petició de compareixença al Parlament dels vuit senadors autonòmics. La intenció és que tant el Ple com la compareixença dels senadors es facin abans de dimarts.

En aquest sentit Herrera ha explicat que han traslladat la petició als grups de CiU i PSC i ha demanat celeritat a la mesa del Parlament en aquest reunió que ell creu que s'hauria de produir aquesta mateixa setmana per poder tenir una convocatòria de ple per la setmana que ve i que el posicionament del Parlament sigui previ a l'aprovació de la reforma a les corts espanyoles.

ESMENES I MANIFESTACIÓ DE REBUIG A LA REFORMA

El secretari general d'ICV ha explicat que la seva diputada i portaveu en el Congrés dels Diputats, Núria Buenaventura, no farà esmenes que no siguin de supressió en el tràmit parlamentari de la reforma. "No entrarem al joc dient que es pot matisar", ha dit Herrera alhora que ha indicat que no descarten qualsevol tipus de manifestació de rebuig a com s'està fent la reforma sempre que es faci de forma unitària.

La vida i obra de l'huracà Irene, en 1' 39"

Tots els ulls estaven posats en l'huracà Irene aquest cap de setmana, el que inclou a científics de la NASA, que manté un ull del satèl.lit GOES-13, de l'Administració Nacional Oceànica i Atmosfèrica, sobre la tempesta. S'acaba de publicar el vídeo amb el lapse de temps que mostra el naixement de la tempesta al sud de l'Oceà Atlàntic, la seva infància tempestuosa sobre Puerto Rico, la majoria d'edat enfront de les costes de Florida, i els seu ocàs en xocar contra la costa oriental d'EUA.

El que és particularment interessant d'aquest vídeo és l'escala en la qual els esdeveniments juguen. Tothom sap que els huracans són tempestes molt grans, però en realitat veient el seu desenvolupament més gran que la Florida és impressionant. Després de llegir en la ruptura de vídeo sorprenent de la NASA, la crònica de vuit Els dies de vida d'una gran tempesta a l'Atlàntic en només 99 segons.

IU i ICV-EUiA impugnen el procediment acordat per tramitar la reforma de la Constitució

Text de l'escrit d'impugnació registrat sobre el qual s'ha de pronunciar la Mesa a la major rapidesa per o bé reconsiderar el procediment elegit per a la reforma constitucional del seu article 135 o bé per rebutjar la proposta d'IU i ICV-EUiA en tots el seu termes.

A LA TAULA DEL CONGRÉS DELS DIPUTATS

Els diputats sotasignats procedeixen, mitjançant el present escrit, a exercir el dret que els confereix l'article 31.2 del Reglament del Congrés dels Diputats, impugnant per aquest tràmit la decisió adoptada per la Mesa del Congrés dels Diputats el dia 30 d'agost de 2011 en relació amb la tramitació de la Proposició de reforma de la Constitució presentada conjuntament pels grups parlamentaris del PSOE i del PP.

Aquesta impugnació es fonamenta en els següents MOTIUS:

PRIMER. El procediment acordat per la Mesa, seguint la sol.licitud dels dos grups parlamentaris proposants de la reforma constitucional, no es correspon amb el contingut i conseqüències del text proposat.

El contingut de la proposta de reforma de l'article 135 de la Constitució Espanyola implica una modificació encoberta del títol preliminar i, en conseqüència, la seva tramitació ha de seguir els tràmits previstos per l'article 168 de la pròpia Constitució. Segons aquest procediment, una vegada que el Congrés i el Senat acorden per majoria dels dos terços la iniciativa de reforma constitucional, s'ha de procedir a la dissolució de les Corts perquè siguin les noves Cambres electes les que tramitin la reforma constitucional, culminant el procés amb un referèndum vinculant.

El text de la proposta de modificació de la Constitució Espanyola, pactat a porta tancada entre el PSOE i el PP, afirma textualment en l'apartat 3 de l'article 135 que "Els crèdits per satisfer els interessos i el capital del deute públic de les administracions s'entendran sempre inclosos en l'estat de despeses dels seus pressupostos i el seu pagament gaudirà de prioritat absoluta".

Aquesta proposta suposa la modificació encoberta de l'article 1.1 de la Constitució, en el qual es defineix a l'estat espanyol com un "Estat social i democràtic de Dret, que propugna com a valors superiors del seu ordenament jurídic la llibertat, la justícia, la igualtat i el pluralisme polític".

Clicar per llegir el text íntegre (en castellà):
http://www.izquierda-unida.es/node/9153#.Tl1BilKtLG8.facebook

Antidisturbis i policies de paisà entren als Centres d’Atenció Primària ocupats pel veïnat passades les dues de la matinada.

Mitjançant una operació ordenada pel conseller Boi Ruiz han estat desallotjats aquesta matinada els CAPs de Castellar, Badia, Santa Perpetua i Sabadell. Mitjançant les xarxes socials convoquen per avui 31 d’agost, una assemblea extraordinària en el CAP a les 23.30. El Departament d’Interior s’ha volgut avançar a la “tardor calenta” amb desallotjaments de centres sanitaris la matinada del 31 d’agost. Uns 150 agents de mossos d’esquadra participen de l’operació de desallotjament dels CAP de Sabadell, Castellar, Badia i Santa Perpètua. Veins de diferents municipis estan tancat en CAPs per evitar el seu tancament. L’operació de desallotjament de CAPs es farà en diverses onades segons fonts del Departament d’Interior. Totes en els propers dies.

Durant aquesta matinada antidisturbis i policies de paisà han entrat als Centres d’Atenció Primària ocupats per veïnat passades les dues de la matinada. L’operació de desallotjament ha estat ordenada per Felip Puig després que li ho demanés aquest matí el conseller Boi Ruiz.

Tot i que l’operació policial contra els CAP ocupats s’havia filtrat a mitja tarda, Interior no l’ha suspès per fer demostració de força.

El Departament d’Interior prepara un comunicat de premsa per demà al matí, on criminalitza el veïnat que ha ocupat els CAP.

“Novsacaban de desalojar! Despues de pasarse toda la noche 4 secretas han venido 30 mossos de escuadra la mitad de ellos antidisturbios… Y contando que quedabamos 15 de los 40 y pico que eramos… Valientes! Mañana todos aqui! Vamos a luchar!!! Nuestras voces no se callan con desalojos”, comenta indignada una veïna desallotjada, “estamos luchando por nuestros derechos”.

Mitjançant les xarxes socials convoquen de manera urgent a tot el veïnat, per avui 31 d’agost, una assemblea extraordinària en el CAP a les 23.30.

Font: aebadia.org

L’ALTERNATIVA D’ESQUERRES PER BADIA CONDEMNA EL DESALLOTJAMENT POLICIAL DEL CAP I DONA SUPORT A LES MOBILITZACIONS I ACCIONS EN DEFENSA DE LA SANITAT PÚBLICA

Aquesta nit una unitat de mossos d’esquadra ha procedit a desallotjar les persones que es trobaven ocupant el Centre d’Antenció Primària de Badia del Vallès.

De forma simultània també han estat desallotjats els CAPs de Castellar, Ca n’Oriac i Santa Perètua. En el desplegament hi ha hagut una forta presència policial (uns 150 agents dels mossos d’esquadra) a tota la comarca.

L’ocupació del CAP de Badia del Vallès es desenvolupa des de l’18 de juliol, moment en el la Generalitat va decidir la supresió del servei d’urgències nocturnes. Mitjançant aquesta acció de protesta, la ciutadania badienca exigeix la reobertura del servei.
No deixa de ser paradoxal que en un moment de retallades i de contenció de la despesa pública, sigui prioritat màxima acabar amb qualsevol forma de dissens, costi el que costi. Davant dels fets ocorreguts aquesta nit, L’Alternativa d’Esquerres per Badia condemna el desallotjament policial. Es reprimeix una protesta pacífica en defensa del dret a la sanitat, reconegut a la pròpia Constitució. Davant de la generositat d’homes i dones que han sacrificat el seu estiu en defensa d’una dret col·lectiu, la Generalitat respon amb una intervenció policial. La gent ha perdut la por: ja no som súbdits, som ciutadans.

Per tot això animem a la ciutadania a participar de les mobilitzacions que es duguin a terme, com la marxa per la sanitat pública a Barcelona el proper 2 de setembre .

La defensa de l’estat del benestar també ha de donar-se des de les institucions, i en concret, des de la local. És per això que L’Alternativa d’Esquerres per Badia exigeix accions institucionals que vagin més enllà de la simple declaració. Recordem a l’equip de govern que ens trobarà en tot el que sigui defensa de drets civils i social, i en concret, el dret a la sanitat pública.

Badia del Vallès del Vallès, matinada del 31 d’agost de 2011

El PCE qualifica com "cop a la democràcia" la reforma de la Constitució

El secretari general del PCE, José Luis Centella ha assegurat que la reforma de la Constitució per consagrar l'estabilitat pressupostària i limitar el dèficit "és un cop molt dur" contra la democràcia i "el més greu que ha passat a Espanya" en els vuit anys de govern de Zapatero.

Segons Centella, que també forma part de la direcció d'IU, es requereix la celebració d'un referèndum perquè aquesta reforma de la Constitució "no és un maquillatge, sinó una cosa molt profunda".

"El que es busca és aprofitar la crisi per consolidar un model d'economia on l'Estat com tal es fa completament dependent dels mercats-explica-. És voler aprofitar la crisi per implantar a la Constitució el neoliberalisme i per carregar l'estat de benestar per al futur ".

És lògic que hi hagi gent en l'àmbit del PSOE que critiqui perquè el que ha fet el Govern ha estat assumir la lògica de la dreta ", ha reconegut, si bé ha explicat que des del PCE no tenen pensat ficar-se en el Partit Socialista per buscar suports per a la celebració d'un referèndum, cosa que si faran amb altres organitzacions socials i sindicals com CC.OO i UGT

Condemnat a mort un directiu de Xina Mobile per acceptar suborns

L'expresident de la sucursal a Sichuan de Xina Mobile, l'operador de telecomunicacions líder de la Xina, ha estat sentenciat avui a mort amb dos anys de període condicional, per acceptar grans quantitats de suborns durant la seva gestió, ha informat el tribunal local. Aquesta ènessima condemna tan dura a un directiu per corrupció contrasta amb la impunitat dels directius al món occidental. Només a l'Estat Espanyol podem recordar nombrosos casos recents de corrupció comparables, on davant l'enriquiment il·lícit demostrat per la fiscalia, els culpables han estat absolts (o ho seràn) per la preescripció del delicte: César Alierta (president de Telefónica), Emilio Ybarra (expresident del BBVA) o la família Botín (president del Banc Santander).

Li Hua, expresident i gerent general de la sucursal a Sichuan de la China Mobile Communications Corporation, va ser acusat en primera instància de rebre suborns per un total de 16.480.000 de iuans (2,58 milions de dòlars USA), va dir un portaveu del Tribunal Popular Intermediari de la ciutat de Panzhihua.

L'acusat va acceptar suborns de companyies locals, aprofitant la seva posició, a canvi d'oferir guanys a aquestes companyies, va dir el tribunal.

Li es va lliurar voluntàriament i va tornar tots els suborns, els quals van ser confiscats i enviats al tresor del país.

Establerta l'any 2000, China Mobile és un grup empresarial de l'Estat dedicat a les telecomunicacions, amb actius per 51.800 milions de iuans (8.118 milions de dòlars USA).Durant deu anys consecutius, ha estat entre les 500 majors companyies del món en la llista de la revista Fortune i recentment va ocupar el lloc 77, d'acord amb infiormación del seu lloc d'Internet oficial.

El tràfic d'organs es nodreix de la misèria a l'Índia

Cada any a l'Índia milers de persones necessiten trasplantaments d'òrgans. Quan un malalt requereix un trasplantament, en primer lloc es dirigeix ​​a la seva família per aconseguir-ho, però quan totes les opcions s'esgoten, entren en escena els traficants del mercat il.legal d'òrgans: "Estan obligats a comprar ronyons de fora, de manera que violen la llei, i els metges fan la vista grossa", diu l'especialista del centre de donació Sundar Avadivelu.

Sovint el donant rep poc menys de mil dòlars pel seu òrgan, que mai no podrà reemplaçar. Al mateix temps, els traficants poden guanyar diverses vegades més pel mateix.

"Vaig ser un amb un traficant d'òrgans. Em va dir que em pagaria 50.000 per un ronyó. Ens va prometre que seria més, però ens va enganyar", diu Kala Arumugan, donant il.legal de ronyó.

Kala Arumugan viu sola en un apartament petit a la ciutat de Chennai. Com molts indis que viuen en pobresa, Kala constantment necessita diners. I això tot i que ha venut un dels seus ronyons.

"Vaig acceptar la proposta perquè estava en una situació difícil i tenia fills petits. Ni tan sols teníem res per menjar", afirma Kala.

El 2004, un destructiu tsunami va provocar milers de morts a Àsia. Els supervivents molt aviat es van tornar el blanc de la delinqüència, per a la qual no va ser un problema aprofitar-se de la seva desesperació.

Kala era un dels que van perdre tot. Per tenir una vida normal, va rebre un préstec. Però després no ho va poder tornar.

"Estàvem molt endeutats. Vaig haver de demanar prestat diners per comprar un vaixell pesquer. La gent que em va donar va començar a exigir que ho tornés. Em van amenaçar amb venir a casa meva si no ho pagava", explica Kala.

Freqüentment, als donants els roben no només diners sinó també la salut i la possibilitat de viure normalment.

"Abans solia córrer molt i treballar àrduament. Però ara ja no puc fer-ho com abans. Fins i tot em fa difícil aixecar una cubeta d'aigua. No puc anar a treballar. Em dol molt el ventre i el pit", diu Kalavathy Chinnakuttan, que també va vendre un ronyó.

Mentre les històries del 'mercat Roig' provoquen horror entre els habitants locals, els desesperats es veuen forçats a prendre mesures extraordinàries per tirar endavant.

"Vivim una vida plena de sofriments. Volia pagar ràpid els préstecs i vaig vendre un ronyó. Estava molt avergonyit de explicar-ho a la gent. Tot i tenir estudis, molts ho fan encara", diu Kalavathy.

El 1994, el Govern indi va aprovar una llei per regular la donació d'òrgans al país. Però encara que cada trasplantament havia de ser aprovat per una comissió mèdica, és gairebé impossible impedir les transaccions de diners per sota de la taula.