dijous, 3 d’octubre de 2013

Demanen la paralització d'Ascó i Vandellós fins la fi dels sismes

Diverses entitats ecologistes han demanat que es paralitzi immediatament l'activitat de les centrals nuclears d'Ascó i Vandellós, pel perill que suposen els moviments sísmics registrats els darrers dies. "L'activitat sísmica pot afectar el funcionament de les centrals nuclears i la recent experiència de Fukushima n'és un bon exemple", expliquen en una nota enviada als mitjans de comunicació. Alerten, a més, que el projecte Castor -causant dels terratrèmols dels darrers dies- podria provocar un gran moviment sísmic a la Falla del Camp, propera a les dues centrals nuclears, i que ja ha registrat grans terratrèmols al llarg de la història.

El terratrèmol més fort registrat els darrers dies ha estat de 4,2 graus en l'escala Richter, molt a prop de la falla del Camp, on està ubicada la central de Vandellós. Una falla que en els darrers 125.000 anys ha tingut episodis molt violents, com recorden les entitats ecologistes en la nota. A més, els moviments de terreny en les instal·lacions de la central nuclear d'Ascó són habituals a causa del terra argilós sobre el qual està situada.

Els ecologistes recorden que les proves sísmiques de les dues centrals nuclears apunten que "amb prou feines" resistirien un terratrèmol de més de 7 graus a l'escala Richter. Per això, i davant del risc que els efectes de les injeccions de gas del projecte Castor continuïn afectant el territori, demanen que les dues centrals paralitzin immediatament la seva activitat.

Les entitats ecologistes que subscriuen el comunicat són: Ateneu Roig Cambrils, Casal Despertaferro, CGT-Baix Camp, CUP-Reus, CUP-Tarragona, Ecologistes en Acció, Enginyeria Sense Fronteres, Grup Antinuclear de les Comarques Gironines, GEPEC, ICV-Reus. Som Energia, TLN-100% Renovables, Grup de Científics i Tècnics per un Futur no Nuclear,Eurosolar, Dia de la Terra, Alternativa Verda i CANC.

El Institut Geològic no descarta sismes de major magnitud en Terres de l'Ebre


El Institut Geològic de Catalunya assegura que la zona que envolta el magatzem de gas natural Castor de l'empresa ACS és d'un perill sísmic no menyspreable, per la qual cosa no descarta sismes de major magnitud dels habidos fins avui en les Terres de l'Ebre. Aquesta matinada s'han registrat els dos sismes més percebuts per la població: a les 01.06 hores, un sisme de 3,9 graus i a les 01.29 hores, un altre de 4,1 graus, que ha arribat a percebre's en municipis com La Sénia, que es troba a 30 quilòmetres de la costa.

ACS pot renunciar a la concessió de Castor i exigir una indemnització

El magatzem de gas Castor se situa una vegada més en el centre de la polèmica. Després del debat pel cost econòmic d'aquesta instal·lació i els gairebé 300 terratrèmols que ha provocat aquest mes, se suma ara el financer. ACS es va remetre a un comunicat emès per Escal i va refusar fer declaracions sobre la situació del magatzem de gas. La costa de Castelló ha registrat nou sismes més aquesta nit i matinada, tot i que de menor intensitat que els darrers dies, segons l'Institut Geogràfic Nacional del Ministeri de Foment. Foto: Florentino Pérez, amo del Madrid i d'ACS, entre d'altres.

El Institut Geològic no descarta sismes de major magnitud en Terres de l'Ebre

El Institut Geològic de Catalunya assegura que la zona que envolta el magatzem de gas natural Castor de l'empresa ACS és d'un perill sísmic no menyspreable, per la qual cosa no descarta sismes de major magnitud dels habidos fins avui en les Terres de l'Ebre. Aquesta matinada s'han registrat els dos sismes més percebuts per la població: a les 01.06 hores, un sisme de 3,9 graus i a les 01.29 hores, un altre de 4,1 graus, que ha arribat a percebre's en municipis com La Sénia, que es troba a 30 quilòmetres de la costa.

Segons informa el IGC en un comunicat, "no es descarta un sisme de major magnitud i repercussió dels quals s'han produït fins ara", encara que sí descarten "un sisme de gran magnitud" ja que els moviments s'estan produint en una falla a l'interior del mar enfront de la costa de Castelló, "i això redueix la probabilitat".

Aquesta passada matinada s'han registrat els dos sismes més àmpliament percebuts per la població: a les 01.06 hores s'ha registrat un sisme de 3,9 graus i, poc després, a les 01.29 hores, un altre de 4,1 graus, que ha arribat a percebre's en municipis de l'interior de les Terres de l'Ebre com La Sénia, que es troba a 30 quilòmetres de la costa.

Aquest és el sisme més àmpliament percebut i de major intensitat, fins al moment, encara que la nit del dimarts 1 d'octubre es va produir un de 4,2 graus en l'escala de Richter. A les 09:27:26 s'ha registrat un altre terratrèmol de 2.9 graus al Golf de València. Fins ara, Protecció Civil no ha activat el Pla Especial d'Emergències Sísmiques de Catalunya (SISMICAT) "perquè no s'ha arribat a la magnitud de sisme ni hi ha constància que s'hagin produït els danys (esquerdes) que comportarien la seva activació immediata i l'aplicació de mesures de protecció de la població".

Protecció Civil recomana que la ciutadania estigui atenta a la informació d'autoritats i canals oficials de les administracions públiques i fer seguiment de l'evolució sísmica. Així mateix, recorda que en cas de sisme important s'ha d'evitar sortir a l'exterior en els primers moments ja que es podrien desprendre objectes de façanes o balconades, a més de situar-se al costat de parets mestres o baix objectes sòlids si el sisme sacseja l'habitatge i, si es percep olor a gas, s'ha de tancar la clau de pas.

Ajuntaments i ciutadania continuen exigint informació i transparència al Ministeri d'Indústria, a qui acusen d'ignorar-los. També reclamen preparació per actuar en cas que s'accentuïn els sismes.

La costa de Castelló i de l´Ebre registra més de 20 terratrèmols

La costa de Castelló i del sud de les Terres de l'Ebre ha tornat a ser l'escenari aquest dijous, entre les dotze de la nit i les set del matí, de 23 nous terratrèmols a la zona on hi ha la plataforma d'injecció de gas Castor, davant de Vinaròs. Segons l'Institut Geogràfic Nacional del Ministeri de Foment, el sisme de més magnitud ha estat de 4,1 graus i s'ha produït al voltant de dos quarts de dues de la matinada.

ACS pot renunciar a la concessió de Castor i exigir una indemnització

El magatzem de gas Castor se situa una vegada més en el centre de la polèmica. Després del debat pel cost econòmic d'aquesta instal·lació i els gairebé 300 terratrèmols que ha provocat aquest mes, se suma ara el financer. ACS es va remetre a un comunicat emès per Escal i va refusar fer declaracions sobre la situació del magatzem de gas. La costa de Castelló ha registrat nou sismes més aquesta nit i matinada, tot i que de menor intensitat que els darrers dies, segons l'Institut Geogràfic Nacional del Ministeri de Foment. Foto: Florentino Pérez, amo del Madrid i d'ACS, entre d'altres.

Anticorrupció demana 48 anys de presó per Demetrio Carceller (Damm) i 14 per al seu fill homònim per frau i blanqueig

La Fiscalia Anticorrupció ha presentat aquest dijous en l'Audiència Nacional un escrit sol·licitant l'obertura de judici oral contra l'anterior president de la cervecera Damm, Demetrio Carceller Coll, el seu fill i actual president, Demetrio Carceller Arce (foto), i d'altres dues persones com a responsables de tretze delictes contra la Hisenda Pública i un delicte de blanqueig de capitals.

Se sol·liciten 48 anys i sis mesos de presó per al primer i 14 per al segon. En l'escrit s'assenyala igualment una responsabilitat civil de més de 72 milions d'euros per fraus a la Hisenda Pública Estatal i a la de la Comunitat Autònoma de Madrid a la qual hauran de respondre solidàriament els quatre acusats, que a més dels ja assenyalats són José Luis Serrano Florez, home de confianzz de Carceller Coll, i l'assessor Gabriel Ignacio Petrus labayen.

El passat 11 de setembre, el jutge de l'Audiència Nacional Pablo Ruz va dictar un acte assenyalant que veia motius suficients per jutjar-los per drefraudar presumptament 72,04 milions a Hisenda i cometre un delicte de blanqueig de capitals.

En concret, el jutge detallava que, segons els informes elaborats per l'Agència Tributària, Carceller podria haver defraudat entre els anys 2001 i 2009 un total de 42,34 milions d'euros en concepte d'IRPF i 29,69 milions més en relació amb l'Impost de Patrimoni.

Els Carceller (Damm) guanyen la guerra pel control de Pescanova


El grup dels oligarques Carceller -Damm, Cacaolat...- ha pres aquest dijous el control de Pescanova, en imposar la seva majoria i dels seus grups afins en la junta d'accionistes de l'històrica empresa pesquera, que s'ha celebrat a Vigo. La seva candidatura al consell d'administració, formada per 7 membres, ha obtingut el 70,82% del capital que està present en la junta, la qual cosa significa al voltant del 38% del capital total. Foto: Demetrio Carceller.

Dos Carceller, assenyalats per presumpte frau a 24 hores de la junta de Pescanova.

La dinastia Carceller: El 13 setembre 1940 Ramón Serrano Súñer part cap a Alemanya acompanyat d'una sèrie de persones inclinades a favor del nacionalsocialisme; en aquest seguici figura Demetrio Carceller Segura, juntament amb Miguel Primo de Rivera, Dionisio Ridruejo, Antonio Tovar, Manuel Falcó i Miguel Mora Figueroa.

Dimiteix el cap d'Inspecció Educativa balear negant-se a fer llistes negres pel PP

Antonio González, cap del departament d'Inspecció Educativa del govern balear, ha dimitit després de rebre l'ordre d'enviar inspectors als centres educatius perquè fessin llistes dels alumnes que hi assistien i els que no. Segons que informa l'Ara Balears, González ha fet efectiva la renúncia amb una carta enviada al secretari autonòmic d'Educació, Guillem Estarellas (PP).

Fonts dels inspectors que cita el Dbalears.cat informen que González havia renunciat quan la conselleria els havia exigit que elaboressin llistes amb els noms dels alumnes que aquests dies de vaga han assistit a classe, i també els que no ho han fet.

Segons les mateixes fonts, els inspectors s'han negat a fer-ho perquè ho consideren una mesura coercitiva. Aquest aquest hauria estat l'origen de la renúncia del cap d'Inspecció.

Molts usuaris de Twitter comenten aquesta polèmica amb l'etiqueta #lallistadelsalumnes.

El líder del partit nazi grec, acusat de dirigir una banda criminal

Les autoritats judicials de Grècia que instrueixen el cas del partit feixista grec acusen al seu líder Nikolaos Michaloliakos d'organitzar i dirigir una banda criminal i han decretat la seva presó preventiva. Sota els mateixos càrrecs haurà de romandre a la presó fins al judici el dirigent del partit a Níkea, Giorgos Patelis, implicat en l'assassinat del músic antifeixista Pavlos Fissas.

La vespra, Nikolaos Michaloliakos va ser posat a disposició judicial per prestar declaració. Durant l'interrogatori que va durar més de sis hores, el cap del partit va negar els càrrecs en contra seva i va condemnar l'assassinat de Fissas: “Lamento la mort de Fissas. La condemno igual que la violència en general. No sóc nazi”, va afirmar.

Segons les primeres informacions, Michaloliakos i Patelis serien traslladats a la presó de Korydallos, un centre penitenciari d'alta seguretat. No obstant això, el diari Katimerini va informar aquest matí que ara com ara no s'ha decidit en quina presó ingressaran.

Entretant, altres tres diputats ultradretans van sortir ahir en llibertat, encara que el jutge els va prohibir abandonar el país. Segons està previst, aquest dijous les autoritats seguiran prenent declaració als membres de Clarejar Daurat detinguts després de l'assassinat de Fissas, entre ells al número dos de la formació, Christos Pappas.

Carlos Fabra nega haver agilitzat llicències o rebre "maletins amb diners"

L'expresident de la Diputació de Castelló Carlos Fabra (PP) ha afirmat aquest dijous que no va fer "cap gestió" davant els Ministeris d'Agricultura i de Sanitat per intervenir per l'empresari Vicente Vilar i agilitzar la concessió de llicències de productes fitosanitaris que fabricava, de la mateixa manera que ha negat haver rebut "maletins amb diners" de Vilar.

Fabra ha negat així les acusacions del Ministeri Fiscal en l'inici de la segona jornada del judici que se segueix contra ell per tràfic d'influències, suborn i frau fiscal, que ha començat amb la seva declaració com imputat, al llarg d'una hora i cambra.

Preguntat pel fiscal sobre la relació que mantenia amb l'empresari pel qual suposadament va fer gestions per agilitar les llicències per als seus productes i que posteriorment li va denunciar, Vicente Vilar, Carlos Fabra ha manifestat que ells i les seves esposes tenien una relació "normal" i "cordial", i que assessorava a Vilar en diversos assumptes. Fabra ha desvinculat a la seva exesposa, María de los Desemparados Fernández, de qualsevol moviment bancari o patrimonial.

L'expresident de la Diputació ha contestat a preguntes referents als moviments bancaris i ha assegurat que es devien a la seva forma de "funcionar" i gestionar el seu patrimoni familiar i els seus ingressos de la seva activitat professional com a assessor d'assegurances. Això incloïa diversos ingressos en diferents bancs, realitzats tant per ell com pel seu escorta o el seu xofer.

Fabra ha respost a les preguntes del fiscal i del seu advocat, però ha rebutjat contestar a l'Advocacia de l'Estat i a l'acusació particular, exercida per la Unió de Consumidors (UCE). També ha acusat a Vicente Vilar d'haver mentit en la seva denúncia i a les seves declaracions davant el jutjat i ha dit que aquestes han estat "una cosa fantàstica", com "20.000 llegües de viatge submarí".

Carlos Fabra s'enfronta a una petició de tretze anys de presó de la Fiscalia Anticorrupció per un delicte continuat de suborn, un delicte continuat de tràfic d'influències i quatre delictes fiscals.

Després de l'expresident del PP de Castelló, declaren la resta d'imputats, la seva exesposa María de los Desemparados Fernández; l'empresari que li va denunciar, Vicente Vilar, la seva exdona, Monserrat Vives, i l'exsenador del PP Miguel Prim, que es podrien perllongar durant els propers dies.

L'exdona de Fabra tampoc ha accedit a contestar les preguntes de l'Advocacia de l'Estat ni de l'acusació de la UCE, ha afirmat que va iniciar una relació d'amistat amb Monserrat Vives, la llavors dona de l'empresari Vicente Vilar, després de trobar-se freqüentment al mercat.

Fernández ha afirmat també que va comprar juntament amb Vives l'empresa Artemis, amb la finalitat de que un dels seus fills comencés a treballar en la comercialització de productes fitosanitaris en el nord d'Àfrica, encara que això "no va funcionar" i posteriorment va vendre a Vives la seva part.

Així mateix, Fernández ha defensat al seu exmarit en mostrar el seu convenciment que tots els ingressos que feia Carlos Fabra eren "lícits, legítims i eren correctes".

Comença el judici a Carlos Fabra per tres delictes


El judici a l'expresident de la Diputació de Castelló i del PP en aquesta província, Carlos Fabra, per tràfic d'influències, suborn i frau fiscal comença aquest dimecres en l'Audiència Provincial gairebé deu anys després de l'inici de la instrucció. El titular del jutjat nombre 1 de Nules (Castelló), Jacobo Pin, ha estat qui ha conclòs la instrucció després de diversos recursos i que el cas passés per mans de nou jutges diferents.

Coca-cola i PepsiCo roben terres als pobres

Les empreses transnacionals s'han apropiat d'un àrea similar al territori d'Itàlia per conrear les seves collites. El problema consisteix que la terra pertanyia als indígenes que no van poder defensar-la per ser pobres. Coca-cola i PepsiCo són esmentades per l'organització Oxfam, que lluita contra la fam, entre les empreses transnacionals que més han incidit en aquesta situació.

Segons l'últim informe d'Oxfam, des de l'any 2000 les empreses s'han apropiat de 31 milions d'hectàrees, signant prop de 800 transaccions amb inversors estrangers que treballen contra els interessos dels indígenes. Sovint les empreses reben les terres sense pagar compensació als nadius i en molts casos recorren a la violència per aixecar les seves plantacions, afirmen els autors de l'informe.

La recerca afirma que les comunitats pobres de molts països, de Brasil a Cambodja, estan perdent les seves llars per donar pas als cultius de sucre. "Encara que nostra 'sigueu de sucre' ha deslligat el senyal alarma entre els experts de la salut, Oxfam assenyala que el fet que el comerç de sucre contribueixi a alimentar el problema de l'acaparament de terres i els conflictes sobre la terra, aquests passen inadvertits", diu l'informe.

"Hem d'estar segurs que el que mengem i bevem no afecta a la gent més pobra i vulnerable a tot el món, convertint-los en persones sense llars o sense terres", diu Sally Copley, director de campanyes d'Oxfam.

Entre les evidències de casos d'acaparament de terres s'esmenta el cas de la comunitat pesquera de l'estat de Pernambuco (Brasil) que lluita per accedir a les terres de cultiu i zones de pesca de les quals va ser desallotjada de forma violenta en 1998 per donar pas a una central azucarera que subministra sucre a Coca-cola i PepsiCo. L'altre cas és el de Mato Grosso do Sul (Brasil), on les plantacions de Bunge han destruït els boscos dels quals les comunitats indígenes depenien per aconseguir aliments.

Ivan Illich, Serge Latouche, el decreixement i el moviment ecologista

Vicenç Navarro: Aquest article analitza críticament alguns dels fundadors del moviment a favor del decreixement que s’està estenent a Espanya.
Recentment vaig publicar un article crític de les tesis a favor del decreixement (“El moviment ecologista i la defensa del decreixement”) en la meva columna Domini Públic del dijous en PUBLICO (29.08.13), que ha generat una llarga i extensa resposta. En aquest article aplaudia jo al moviment ecologista progressista per la seva extraordinària labor conscienciant a la ciutadania de l'enorme dany que s'està produint en el benestar de la població a través de canvis en l'ambient.

Alertava, també en el mateix article, del perill que suposen algunes veus dins del moviment ecologista conservador (que també existeix) que, segons indicava, podrien ser utilitzades (fins i tot, en ocasions, en contra del seu desig) per forces regressives que estaven deteriorant aquell benestar popular.

La resposta a l'article, expressada amb bastant intensitat, incloïa (a més dels predictibles insults i sarcasmes) observacions que exigeixen una resposta, precisament pel respecte que em mereix la majoria de moviments ecologistes existents a Espanya. Dos d'elles mereixien especial atenció. Una era que les dades que jo utilitzava eren fàcilment refutables (sense mai assenyalar quins) i una altra (expressada amb gran condescendència) era que jo desconeixia el tema, conseqüència d'haver escrit sobre aquests temes des de fa poc temps (sense assenyalar tampoc on estava tal desconeixement). Eren, doncs, crítiques genèriques, freturoses d'especificitat.

Vegem ara les dades. Els que vaig utilitzar procedien, tots ells, (com vaig indicar i vaig citar en el meu article) del meu bon amic Barry Commoner, fundador del moviment ecologista progressista nord-americà, citant les fonts d'aquestes dades. Sempre vaig tenir plena confiança en la credibilitat científica de Barry Commoner, i no tinc cap motiu o evidència per canviar de semblar. I cap dels quals consideren aquestes dades com a erronis (incloent als comentaristes als quals em refereixo) aporta cap evidència que els qüestioni. Les dades, doncs, continuen mostrant que Commoner portava raó en la seva crítica a Paul Ehrlich (l'ecologista maltusiano conservador que encara exerceix gran influència en el moviment a favor del decreixement). Altres crítiques del meu article intentaven ensenyar-me el dolent que és el consumisme per a la societat, ignorant el molt que he escrit i criticat precisament sobre això. És irritante que persones emetin tot un seguit de crítiques sense haver-hi abans llegit a l'autor al com es vol criticar.

Quant a no conèixer el tema i ser nou en aquest barri ideològic, volgués informar al lector que la meva crítica a aquest moviment decreixement (que de vegades coincideix amb el anticrecimiento) es remunta gens menys que als anys setanta del segle passat. La meva crítica a Ivan Illich, molt influent (per no dir l'autor més influent) en aquest moviment, i mestre del que es considera actualment el pare de tal moviment, Serge Latouche, (tal com aquest autor indica en una recent entrevista –Entrevista a Serge Latouche en Papers nº 107. 2009-) és ben coneguda al món anglosaxó. El debat Navarro-Illich va ser una experiència periòdica en centres acadèmics d'EUA en els anys setanta. I el meu article “The Industrialization of Fetishism or the Fetishism of Industrialization: A Critiqui of Ivan Illich.” Social Science and Medicine 9: 351-63, 1975, publicat també en el International Journal of Health Services, va anar àmpliament distribuït i traduït a dotze idiomes. Una versió en castellà va aparèixer en el meu llibre La Medicina sota el Capitalisme (a causa de l'actualitat de la figura d'Ivan Illich, he penjat aquest article en el meu blog www.vnavarro.org).

El tema del decreixement no és nou. Es remunta a fa ja molts anys. La terminologia canvia, però la substància és la mateixa. En realitat, és curiós veure com la història es repeteix. En els anys setanta, l'enemic d'Ivan Illich era la “industrialització”. Avui es diu el “creixement”. Segons Illich, totes les societats convergien cap a la industrialització, que trencava amb un ordre anterior millor. Aquesta industrialització envaïa totes les esferes humanes, incloent també les àrees socials com a medicina, educació, etc. Així, en medicina, Illich creia que els serveis sanitaris, sota el mandat –segons ell- de la professió mèdica, estaven i continuen robant al pacient la seva pròpia autonomia i capacitat de control de si mateix. Per aquest motiu estigués en contra de la universalització dels serveis sanitaris, arribant fins i tot a afirmar que “disminuir l'accés de les persones més pobres i vulnerables als serveis sanitaris és, en contra de la retòrica de consum polític, bé para ells”. I per si no quedés clar, considerava l'establiment del Servei Nacional de Salut, pel govern laborista britànic en els anys quaranta en el Regne Unit, com un pas negatiu, no positiu. Segons aquesta tesi, els governs que avui estan retallant i eliminant els serveis públics sanitaris estan fent un bé als pobres i vulnerables (als lectors que creen que estic simplificant la postura de Illich, els recomano que llegeixin la meva crítica detallada de tal autor penjada en el meu blog, on pàgina per pàgina indico el lloc dels seus textos on apareixen les cites que utilitzo). En realitat, Illich estava dient el que el gran reaccionari President Nixon estava dient gairebé durant el mateix període: “no preguntis què pot fer l'Estat per tu, pregunta't, en canvi, què és el que pots fer per a tu mateix”.

En els meus treballs (veure La Medicina sota el Capitalisme) havia mostrat que els sistemes sanitaris poden reproduir relacions de poder que oprimeixin a la ciutadania, mostrant exemples d'això. Però deduir d'això, com fa Illich, que els serveis sanitaris són intrínsecament instruments de control i explotació em sembla un enorme error. La universalització dels serveis sanitaris ha estat una gran conquesta de les classes populars en la majoria de països on això ha ocorregut. Que un sistema sanitari sigui un mecanisme de control, creador de dependències, depèn de qui controla i governa aquests serveis sanitaris que configura, alhora, la dinàmica de tals serveis.

I el mateix ocorre quant al creixement. Que un creixement sigui nociu o no depèn de qui controla i para quins objectius existeix tal creixement. Hi ha creixement necessari per atendre les necessitats humanes, i hi ha creixement per acumular capital. Els dos no es poden posar en la mateixa categoria. Creixement no és intrínsecament positiu o negatiu. Depèn. I dins d'un mateix procés de creixement hi ha components positius i altres negatius.

Les teories del decreixement


La qual cosa em porta a l'anàlisi del seu deixeble Serge Latouche. Est considera que el seu model és una societat convivial, el mateix terme que utilitza Illich, una societat com l'existent a Laos quan ell la va conèixer (és el país que Latouche utilitza com a punt de referència, doncs, segons sembla, va ser on es va generar el seu interès en el decreixement) (veure entrevista citada) abans que “estigués envaïda pel conflicte i la guerra entre EUA i les guerrilles marxistes”. Val la pena citar els seus propis comentaris:

“Va ser a Laos on es va produir el canvi de perspectiva en 1966-1967. Allí vaig descobrir una societat que no estava ni desenvolupada ni sub-desenvolupada, sinó literalment “adesarrollada”, és a dir, fora del desenvolupament: comunitats rurals que plantaven l'arròs glutinoso i que es dedicaven a escoltar com creixien els cultius, doncs una vegada sembrats, amb prou feines quedava ja gens més per fer. Un país fos del temps on la gent era feliç, tot el feliç que pot ser un poble. Però ja es veia venir el que anava a ocórrer, i que de fet està ocorrent en el moment actual: que el desenvolupament anava a destruir aquesta societat que, encara que no fos idíl·lica (no existeix cap societat idíl·lica), posseïa una espècie de benestar col·lectiu, d'art de viure, refinat a l'una que relativament auster, però en qualsevol cas en equilibri amb el medi ambient.

El conflicte entre els nord-americans i els comunistes anava a atrapar-los entre dos focs i anaven a ser desenvolupats o subdesenvolupats al seu pesar, i el seu equilibri, el seu sistema social vernacle, anava a resultar destruït. Això va ser el que em va conduir d'alguna manera a canviar de semblar i a prendre consciència del caràcter etnocéntrico del desenvolupament, incloent la seva versió marxista, és a dir, socialista.”

Aquest paràgraf, no obstant això, té problemes conceptuals greus, molt greus. El que Latouche considera una societat convivial era, ni més ni menys, una societat feudal, enormement explotadora dels seus habitants, amb un dels pitjors indicadors de salut i benestar social d'aquella regió, la qual cosa va causar el sorgiment de la guerrilla marxista. És obvi que Latouche idealitza aquell passat.

La confusió dels termes


Els autors favorables a les tesis que recolzen el decreixement i en ocasions, fins i tot, la paralització del creixement, confonen creixement amb creixement capitalista. I assumeixen que no hi ha una altra forma de creixement. Se'm dirà –com ja se m'ha dit- que això no és el que estan demanant. Si és així, que canviïn la narrativa i el llenguatge. Si són anticonsumistas en un sistema de producció capitalista, que es presentin com a tals. Ara bé, si aquest fos el cas, haurien de conèixer els enormes debats que van ocórrer en el moviment socialista entre aquells que consideraven els mitjans de producció neutres, reduint la transformació al socialisme com un procés encaminat a millorar la distribució dels recursos del creixement sense canviar els mitjans de producció, i aquells que consideraven que els mitjans de producció no eren neutres sinó que reproduïen les relacions existents en la manera de producció. Per a aquests últims, el socialisme era un canvi, no solament en la distribució, sinó en la producció.

Això es deia i es debatia molt abans que Illich, Latouche i uns altres ho debatessin. En realitat, va haver-hi lluites tremendes amb vencedors i vençuts en aquest debat, amb enormes conseqüències per al futur d'aquells països. És obvi que aquests autors desconeixen aquests debats i aquestes realitats. Els enormes debats sobre el perquè del fracàs de la Unió Soviètica (veure el meu llibre Social Security and Medicine in the USSR, prohibit en la Unió Soviètica, escrit en 1977), les seves diferències amb la revolució xinesa, sobre la revolució cultural, sobre la lluita de classes dins del socialisme, eren precisament lluites de com construir una societat comunal que se centrés en els canvis, no només en la distribució de recursos, sinó en la producció de tals recursos.

Tal objectiu seria més rellevant que el mer desig de tornar a un passat que creuen que, erròniament, era millor. Barry Commoner va ser el continuador d'aquest debat que és francament més útil que el d'enyorar el passat. de producció neutres, reduint la transformació al sociali

El moviment ecologista i la defensa del decreixement

Vicenç Navarro: Aquest article aplaudeix el moviment ecologista progressista (no malthusià), però alerta veus anticreixement que poden significar una evolució negativa en el desenvolupament dels països. Una cosa és canviar el tipus de creixement, la qual cosa és necessaria, i una altra veure com necessari eliminar el creixement.
Des dels seus inicis, el moviment ecologista ha tingut dos vessants o versions. Una assumeix que el major problema que té la humanitat a causa del deteriorament del medi ambient, es deu al creixement demogràfic que, en generar el consum de més i més recursos, arribarà a determinar un deteriorament total del medi ambient, que serà inhabitable.

L'escola de feixistes Esade es va bolcar amb Urdangarin per avalar les seves estafes

L'escola de negocis dels jesuïtes i fàbrica de feixistes, explotadors i nazis neoliberals Esade es va bolcar en ajuda d'Iñaki Urdangarin, antic alumne de la feixista business school, per donar cobertura a les estafes del gendre del Rei a València. Urdangarin i el seu llavors soci, Diego Torres -que va ser professor de l'escola-, van organitzar tres minicongresos internacionals sobre esport i turisme a la capital valenciana que van reportar a l'Institut Nóos uns beneficis de gairebé 3,5 milions d'euros.

L'assagista espanyol Ricardo Grenville -un pseudònim-, establert a la ciutat nord-americana de Cambridge (Massachussetts), acaba de publicar un treball de recerca en el qual revela que Esade "es va involucrar plenament" almenys en un dels projectes impulsats per Urdangarin i Torres: el València Summit de 2004, beneït pel llavors president de la Generalitat, Francisco Camps, i l'alcaldessa de la ciutat, Rita Barberá.

Grenville ha recopilat desenes de fotografies d'aquell congrés, que romanien inèdites fins ara, i les ha publicat en un llibre, editat a Canadà, sota el títol Urdangarin i Esade: el rol de l'escola de negocis en el València Summit de 2004. En ell afirma que més de 50 membres de la "comunitat Esade", des de directius a professors, passant per col·laboradors acadèmics, alumnes i ex alumnes, van jugar "un paper clau" en el disseny i execució del simposi.

Tres dels cervells que van planificar el València Summit, tots ells estretament vinculats a Esade, van ser apartats de l'escola després de l'esclat del cas Nóos per evitar que l'escàndol esquitxés la reputació del centre: Marcel Planellas, secretari general de la business school, que va prestar declaració com a testimoni davant el jutge José Castro; el professor Mario Sorribas, home de confiança de Urdangarin i imputat en la causa, i el propi Torres, també imputat.

"Purgues internes"

"L'esclat del cas va empitjorar les lluites pel poder dins de l'escola de negocis", afirma Grenville, "mentre la cúpula es limitava a tapar els seus problemes amb purgues internes i fer l'impossible per amagar la seva relació amb Urdangarin". I afegeix: "Cal preguntar-se si aquests són els valors dels quals fa gala la institució. Representa l'actual adreça els valors cristians de la Companyia de Jesús [fundadora de Esade]? Són aquestes les persones que volem que eduquin als futurs directius i empresaris?".

El llibre desgrana amb tot detalli la identitat dels membres de la "comunitat Esade" implicats en el projecte. Entre molts altres, els directius i professors Josep Chias, Conrad Blanch, Javier Nieto Santa, Koldo Etxebarria, Montse Ollé –ja morta-, Joan Quintana, Alfred Vernis, Pedro Parada… També molts ex alumnes de l'escola, com Juan Pablo Molinero, assessor de l'Institut Nóos; Marco Tejeiro, comptable de l'entitat sense ànim de lucre; Mar Massafrets, analista; Naroa Marcos, consultora; Miguel García, director de comunicació de DKV; María José Parada i Lourdes Urriolagoitia, assistents de recerca…

I una infinitat de professors visitants i col·laboradors acadèmics de la business school, com Michel Fiol, del HEC París; Mario Álvarez, Universitat de Chicago; José Hartasánchez, ITAM; Ezequiel Reficco, Harvard; Giovanni Cutolo, Università Luigi Bocconi; José Ernesto Amorós, Tech de Monterrey; Josep Miquel Abad, Jordi Pascual, Valentín Giró, Enric Truñó… Un portaveu oficial de Esade va declinar ahir confirmar o desmentir el contingut del llibre: "No anem a fer comentaris sobre aquest tema", va anar la seva lacònica resposta.

El mentor de Urdangarin


Un altre dels homes clau en Esade i mentor de Urdangarín va ser el catedràtic Carlo Gallucci, -que no apareix citat en el llibre-, sotsdirector general de l'Àrea Internacional de l'escola. Gallucci, que va ser membre de l'adreça de Va unir Democràtica de Catalunya (UDC), la formació de Josep Antoni Duran Lleida, va assessorar a Urdangarín en els seus primers passos com a empresari. Fins al punt que va nomenar al duc de Palma conseller d'una de les seves empreses, Sport i Formazione, en la qual també figurava com a directiu Miguel Tejeiro, encunyat de Torres i imputat en la trama.

El llibre tampoc esmenta a Xavier Mendoza, degà de Esade, que va ser professor de Urdangarín i company del duc de Palma en diverses aventures empresarials. Va ser precisament Mendoza qui va lliurar al juny de 2001 al gendre del Rei el seu títol de llicenciat en Administració d'empreses, un acte celebrat a la seu barcelonina de la business school i al que van assistir la reina Donya Sofia i la infanta Cristina de Borbó. Urdangarín i Mendoza van ser nomenats en 2004 consellers de Motorpress Ibèrica S. a. -una editorial especialitzada en publicacions del motor- per decisió del seu llavors conseller delegat, José Luis Samaranch, ex alumne de Esade i nebot del ja mort expresident del Comitè Olímpic Internacional.

Assalten l'ambaixada russa a Líbia en represàlia per l'assassinat d'un oficial

Un grup de libis ha intentat assaltar aquest dimecres l'ambaixada russa a Trípoli, Líbia, i ha cremat la bandera que onejava en la missió diplomàtica, en represàlia per la mort d'un oficial de les Forces Aèries suposadament assassinat per una ciutadana russa. Segons fonts de seguretat, en l'assalt ha mort un manifestant d'un tret al pit i d'altres quatre van resultar ferits.

Un grup de joves del barri tripolitano Suk al Yuma, del que era originari l'oficial assassinat, ha irromput a l'edifici per tres punts diferents, uns després de trencar la porta de ferro de l'entrada i uns altres saltant els murs de la legació.

Els participants en l'assalt, que no van arribar a entrar dins de l'edifici, van cremar també un vehicle diplomàtic.
Assassinat d'un oficial libio per una ciutadana russa

Aquesta agressió es produeix un dia després que l'oficial libio Muhamad al Susi fos crivellat a tirs per una ciutadana russa que també va ferir a l'oncle del difunt amb l'arma homicida, un kalashnikov.

Les autoritats investiguen l'assassinat, després del qual, segons una font de seguretat, la ciutadana russa va escriure en una paret amb la sang de la víctima la frase "caieu rates", en una clara al·lusió al substantiu que Gadafi emprava per referir-se despectivament als rebels que es van aixecar en armes al febrer de 2011.

Les fonts han agregat que la brigada miliciana Bashir al Saadawi, dependent del Ministeri d'Interior i un grup de joves del barri d'Al Zahra, on es troba l'ambaixada, van aconseguir controlar la situació i que ara estan realitzant patrulles per evitar un nou atac.

'Milers d'afectats del "No vull pagar" viuen en un malson'

Va començar amb un grup de Facebook i ja són un centenar els membres de l'Associació d'Afectats per les Multes del 'No vull pagar', fundada el 30 de juliol passat. 'La majoria dels afectats ha rebut multes en ferm i molts viuen un autèntic malson, amb comptes i nòmines embargats', diu a VilaWeb Emili Roig, membre de l'entitat. Amb un bon assessorament jurídic, amb l'advocat Josep Gascon al capdavant i amb l'assessorament del magistrat de l'audiència Santiago Vidal i també d'Alfons López Tena, l'associació presentarà una vintena de contenciosos amb el propòsit d'aconseguir sentències favorables i després aconseguir que el Tribunal Superior de Justícia declari il·legals totes les multes. El president de l'associació, Emili Roig, ho explica en aquesta entrevista.

També denuncia coaccions i amenaces anònimes. Així mateix, dóna detalls del documental que prepara l'associació, titulat 'Els peatges: monopoli, negoci i estafa'.

—Quin és l'objectiu concret de l'associació?
—El nostre objectiu és molt clar: posar vint contenciosos administratius i obtenir el màxim de sentències de jutges diferents que declarin il·legals aquestes multes. El 2012 no hi havia cap llei ni en el codi de circulació ni enlloc que digués que no pagar peatges era sancionable. I la prova és que a partir de l'1 de gener d'enguany han canviat la llei de manera que ara l'acció de no pagar un peatge efectivament és sancionable. Nosaltres entenem que amb aquest canvi normatiu l'administració admet que hi havia un buit legal, que vam aprofitar per fer la insubmissió civil contra els peatges. Per tant, volem guanyar sentències que diguin que nosaltres no hem comès res d'il·legal, res de sancionable.

—De moment hi ha hagut una sola sentència a València com les que busqueu…
—Sí, hi ha una sentència guanyada contra la DGT de València en la qual el jutge reconeix que no hi ha cap infracció i condemna la DGT a pagar les despeses judicials al ciutadà i a tornar els cent euros de la multa. Nosaltres volem que hi hagi més jutges que diguin que el 2012 no hi va haver infracció en tots els casos d'aquells qui van aturar-se als peatges i que van decidir de no pagar. Penseu que fins i tot els mossos ens van donar la raó quan el conseller Felip Puig va intentar que anessin als peatges. Els mossos es van plantar i van dir que allò no era cap infracció del codi de circulació. El Col·legi d'Advocats va fer un comunicat dient que no se'ns podia sancionar. Evidentment Interior no va fer cas ni dels mossos ni del Col·legi d'Advocats i van començar a fer-nos viure un autèntic malson amb un grapat de multes. Hi ha gent amb comptes i nòmina embargats.

—Per tant, voleu que siguin uns quants jutges que diguin la mateixa cosa. Quants en calen?
—De moment hem presentat quinze contenciosos, dels quals catorze han estat admesos a tràmit. Ara en presentarem cinc més. Un cop tinguem unes quantes sentències en aquesta direcció, que calculem que poden arribar l'estiu que ve, començarem un segon front judicial. Aquest segon front consistirà a fer una apel·lació al Tribem Superior de Justícia perquè amb vista a les sentències favorables declari totes les altres multes il·legals i les anul·li.

—Per què vint? És una xifra significativa jurídicament?
—Hem arribat a aquest acord amb l'advocat. Penseu que cada contenciós costa uns 400 euros pel cap baix, i això que el nostre advocat, Josep Gascon, s'ha solidaritzat amb l'associació i amb la causa, i la seva dedicació té un cost simbòlic. Quan ell va veure la paperassa que li vam lliurar es va posar les mans al cap i va dir que aniríem fins al final. A més d'ell tenim assessorament jurídic del magistrat de l'Audiència de Barcelona Santiago Vidal, que es va interessar directament pel nostre cas, i també d'Alfons López Tena. Va ser Vidal qui ens va dir que teníem totes les de guanyar i qui ens va aconsellar de començar el següent pas judicial un cop tinguéssim unes quantes sentències a favor nostre.

—I les despeses d'aquests processos judicials, com les pagueu?
—Som cent persones que lluitem pels nostres casos, però si ens en sortim podrem ajudar els milers d'afectats perquè tindrà una repercussió clarament positiva per a tots els casos. De moment, els cent socis que som repartim a parts iguals els costos fins ara. I cal tenir en compte que els vint contenciosos corresponen a vint multes. És a dir, que ni de bon tros fem contenciosos per a cada cas.

—Sou optimistes?
—Els advocats ens diuen que ho hem de ser. Volem que la societat vegi que el ha fet l'administració és una il·legalitat i que ha fet de cobrador del frac d'Abertis. I recordar que quan van veure que no ens espantaven les multes, van canviar la llei. Aquesta ha estat l'única manera com han pogut matar el moviment. Si ara algú va un 'No vull pagar', el cobrador del peatge és un agent de l'autoritat, com si fos un policia, té presumpció de veracitat, i no fer-li cas és sancionable. Fins a l'1 de gener de 2013, un 'No vull pagar' era un acte d'impagament entre un ciutadà i una empresa privada. Aleshores havia de ser l'empresa, si volia, qui havia de reclamar els diners, fins i tot judicialment. Però Abertis va pactar amb la Generalitat perquè Interior s'inventés tot això de les multes, amb la connivència del Servei Català de Trànsit. I, creieu-me, socialment és un drama, amb gent que només que rebi un cèntim al compte li és retirat per hisenda.


—També prepareu un documental que voleu finançar a través de Verkami…
— Sí, volem fer un documental amb tres línies d'investigació. La primera: els peatges a Catalunya i la seva història, el greuge comparatiu amb els altres territoris, el fet que són peatges per unes carreteres més que amortitzades, etc. Una altra línia consisteix a recordar el moviment del 'No vull pagar', recordant la declaració de Gelida de fa catorze anys, que seria la precursora del moviment, i explicant-ne les conseqüències, que són les multes. I acabarem explicant el malson que viu ara molta gent, l'associació i la batalla judicial. És un documental de denúncia i fem és un procés de micromecenatge a Verkami per a pagar-lo. Només demanem dos mil euros. I si arribem a tres mil ampliarem les línies d'investigació perquè viatjarem a uns altres territoris, al País Valencià sobretot. Pot semblar que siguin pocs diners, però passa que la productora audiovisual que fa el documental és afectada per les multes. I no hi volen guanyar diners. Pensem que el documental pot ser fet d'aquí a pocs mesos.

—Justament ara s'ha abaixat el preu d'alguns peatges...
—Sí, ara han dit que rebaixen els peatges, però és una estafa. No han dit en canvi de què. Diuen que no és en canvi d'allargar les concessions, però també diuen que d'aquí a quatre anys en parlarem. Recordem que el 2019 a Abertis se li acaben les concessions. Segur que Abertis no es pot permetre abaixar la persiana a partir del 2019.

La costa de Castelló i de l'Ebre registra més de 20 terratrèmols

La costa de Castelló i del sud de les Terres de l'Ebre ha tornat a ser l'escenari aquest dijous, entre les dotze de la nit i les set del matí, de 23 nous terratrèmols a la zona on hi ha la plataforma d'injecció de gas Castor, davant de Vinaròs. Segons l'Institut Geogràfic Nacional del Ministeri de Foment, el sisme de més magnitud ha estat de 4,1 graus i s'ha produït al voltant de dos quarts de dues de la matinada.

Segons Protecció Civil, els sismes d'aquesta matinada s'han arribat a sentir en 22 municipis i s'han rebut unes 130 trucades relacionades amb els terratrèmols des del Tarragonès, el Montsià, el Baix Ebre, el Baix Camp, el Garraf, l'Alt Camp, l'Alt Penedès, el Baix Llobregat i el Barcelonès.

Aquesta nit s'han pogut sentir perfectament cinc nou terratrèmols des de Castelló a Tarragona, amb l'epicentre a Vinaròs. Tot fa pensar que són nous moviments originats per les operacions a la plataforma Castor, que aquests darrers dies han causat molts moviments sísmics a la zona.

Els terratrèmols han passat a la 1.06, a la 1.11, a la 1.19, a la 1.23, a la 1.29, i a la una i 1.33, amb una potència entre 1.7 i 4.1.

Les xarxes socials s'han omplert ràpidament de protestes indignades per una situació que ja fa dies que dura. En dos dies s'han registrat 52 moviments sísmics al golf de València.

ACS pot renunciar a la concessió de Castor i exigir una indemnització


El magatzem de gas Castor se situa una vegada més en el centre de la polèmica. Després del debat pel cost econòmic d'aquesta instal·lació i els gairebé 300 terratrèmols que ha provocat aquest mes, se suma ara el financer. ACS es va remetre a un comunicat emès per Escal i va refusar fer declaracions sobre la situació del magatzem de gas. La costa de Castelló ha registrat nou sismes més aquesta nit i matinada, tot i que de menor intensitat que els darrers dies, segons l'Institut Geogràfic Nacional del Ministeri de Foment. Foto: Florentino Pérez, amo del Madrid i d'ACS, entre d'altres.

40 rèpliques sísmiques a Castelló en 16 hores

Segons l'IGN fins a les 16 hores d'avui s'han produït ja gairebé 40 rèpliques del terratrèmol a la zona de Castor, enfront de la costa de Castelló, incloent el de 4'2 graus a les 3 de la matinada. De les rèpliques a les 4:54 i les 5:05, han estat de 2'3 graus i a una profunditat de 4 i 5 km. L'epicentre varia fins ara en profunditats de 2 a 8 km. L'últim detectat a aquesta hora, les 4 pm local, es troba més proper a la costa que els anteriors (veure mapa). EU acusa al Consell i al ministeri de “gravíssima irresponsabilitat” pels sismes a Vinaròs.