dimecres, 3 de març de 2010

Una U.E. forta i solidària o 30 camps de batalla?

"El pla de rescat de la crisi grega serà clau per al futur de la Unió Europea", per Vlad Grinkévich. Ahir, 1 de març, els ministres d'Hisenda dels països de la UE es van reunir per analitzar els problemes econòmics de Grècia, que han provocat la devaluació del euro i generat certs rumors sobre una possible dissolució de la Unió Europea. Segons acreditats "experts internacionals" del neoliberalisme salvatge, com Nouriel Rubini, el financer George Soros i directius del banc Societé Generale, la Unió Europea està condemnada a la desintegració i qualsevol ajuda a Grècia només endarrerirà l'imminent.

Els debats, al voltant del rescat de Grècia del seu col.lapse econòmic, han posat al descobert desavinences entre els països de l'eurozona. Algunes de les diferències ja són evidents i es debaten àmpliament, però altres encara no han acabat de sorgir i només es parlarà d'elles en un futur pròxim, quan saltin a la palestra.

Recordem que l'origen de la debilitat de l'euro va ser la crítica situació al país hel.lè. El 2009, el dèficit pressupostari de Grècia va ser d'un 12,7% i el seu deute públic va sobrepassar els 300.000 milions d'euros. També va sortir a la llum pública que l'ingrés dels grecs a la UE es va veure facilitat per l'ajuda financera del banc americà Goldman Sachs, que va aconseguir ajustar les estadístiques econòmiques fins a satisfer les normes de la UE (dèficit pressupostari menor del 3% del PIB i deute públic menor del 60% del PIB).

I això no és tot, l'arrel d'aquests problemes s'observa també a Portugal, Espanya i Itàlia. El deute acumulat i conjunt d'aquests països davant la banca podria superar els 1,3 bilions d'euros.

La conjuntura és extremadament complexa i ningú no sap què fer. Les principals locomotores de l'economia europea: França i Alemanya, no estan disposades a que els seus contribuents carreguin amb problemes aliens. A Grècia, només la reducció del sou dels funcionaris en un 10 per cent, unida a una congelació salarial general ja ha provocat vagues i disturbis de carrer. Les autoritats ja no s'atreveixen a anar més enllà en les seves mesures d'austeritat econòmica.

Segons acreditats experts internacionals, com Nouriel Rubini, professor d'economia de la Universitat de Nova York, el financer George Soros i directius del banc Societe Generale, la Unió Europea està condemnada a la desintegració i qualsevol ajuda a Grècia només s'endarrerirà l'imminent.

Sembla clar que amb declaracions del tipus: l'euro podria no sobreviure a la crisi: Es persegueixen uns objectius concrets i egoistes. Durant les últimes setmanes, els fons de cobertura de riscos (hedge funds) s'estan aplicant de ferm per reduir la cotització de la moneda europea.

En aquest punt, vénen a la memòria les maniobres financeres de George Soros, qui el 1992 va guanyar aproximadament mil milions de dòlars amb la fluctuació a la baixa de la cotització de la lliura esterlina. El resultat va ser que la moneda britànica va perdre un 75% del seu valor i el Banc d'Anglaterra es va veure obligat a abandonar la seva participació en la política de fixació dels tipus de canvi de les monedes europees durant un temps.

En el cas d'euro, l'atac dels especuladors financers només és un problema més que afegir als preocupants processos econòmics que operen a l'Europa unida.

Part dels problemes europeus es fan patents al més mínim anàlisi. L'extensió de la UE cap a l'Est va tenir un caràcter polític i no econòmic. Després de l'ingrés a la UE dels països de l'antic bloc socialista, la Unió va patir un increment d'un 40% en els seus membres, d'un 35% en la seva població, però només d'un 5% en el seu PIB. El desequilibri és inqüestionable, més del 50% de la riquesa de l'Europa unida es genera a Alemanya, França, el Regne Unit i les regions industrialitzades d'Itàlia.

Els candidats d'Europa de l'Est mai van ocultar les seves esperances que la Vella Europa financés la modernització de les seves indústries, els ajudés a resoldre els seus problemes d'atur, etc. Abans de la crisi, els mecenes europeus estaven conformes amb l'esmentat, però avui en dia, les perspectives de pagar deutes alienes i donar feina a gent d'altres països en detriment de la seva, cada vegada els semblen menys i menys atractives.

A més, Europa té altres reptes als quals enfrontar-se: per exemple, l'envelliment de la població constitueix un autèntic desafiament econòmic, ja que la càrrega financera de la partida social (pensions, subsidis, etc.) augmenta cada any, inexorablement. A mitjans del segle passat, a Alemanya, a un jubilat li corresponien set persones econòmicament actives. Actualment, només dos.

L'intent de solucionar el candent problema demogràfic amb immigrants provinents d'Àsia i Àfrica tampoc ha tingut molt èxit. Segons un informe presentat a la Cambra dels Comuns britànica el 2008, els ingressos produïts pel treball dels immigrants són equiparables al pagament de molts subsidis, a la càrrega addicional del sector públic i l'alça de preus de l'habitatge provocats per arribada d'aquest col.lectiu. Tots aquests factors afecten a les condicions de vida de la població autòctona i agreugen les tensions socials.

La teoria diu que l'economia de mercat i la lliure competència són els principals pilars econòmics de l'Europa unida. Però si s'estableixen i garanteixen preus fixos a la producció dels grangers europeus, tota aquesta teoria de la llibertat de mercat i llibertat de preus cau pel seu propi pes. La despesa de la UE a donar suport als seus agricultors i grangers és enorme: fins a una meitat del seu pressupost es destina als subsidis per a aquests sectors.

La situació econòmica, social i política dels països de la UE és heterogènia, fins i tot sense tenir en compte Grècia, Portugal i Espanya. Segons les investigacions realitzades a inicis dels anys 2000, abans de la crisi, les condicions per al desenvolupament de l'activitat empresarial i els mètodes de control del mercat laboral al nord d'Europa, és a dir, a Finlàndia, Suècia, Dinamarca i Noruega , són molt més favorables que al sud i al centre d'Europa. La productivitat de treball en aquests països és igual que als EUA, mentre que en el total de la UE és un 15 o 30% menor que als Estats Units. A més, el nivell de corrupció al nord d'Europa és inferior que al sud i al centre del continent.

La diversitat dels països de l'eurozona dificulta la realització d'unes reformes estructurals eficaços, a jutjar per tot, imprescindibles per a la UE. D'altra banda, les mesures dràstiques s'adoptaran només en cas d'un fort agreujament de la situació. Així les coses, la crisi actual a Grècia bé podria acabar per ser un catalitzador de la transformació de la Unió Europea en una cosa diferent i no de la seva desintegració.


El plan de rescate de la crisis griega será clave para el futuro de la Unión Europea
Vlad Grinkévich

El 1 de marzo de 2010, los ministros de Hacienda de los países de la UE se han reunido para analizar los problemas económicos de Grecia que han provocado la devaluación de euro y generado ciertos rumores sobre una posible disolución de la Unión Europea.

Los debates en torno al rescate de Grecia de su colapso económico han puesto al descubierto desavenencias entre los países de la eurozona. Algunas de las diferencias ya son evidentes y se debaten ampliamente, pero otras aún no han terminado de surgir y solo se hablará de ellas en un futuro próximo, cuando salten a la palestra.

Recordemos que el origen de la debilidad del euro fue la crítica situación en el país heleno. En 2009, el déficit presupuestario de Grecia fue de un 12,7% y su deuda pública sobrepasó los 300.000 millones de euros. También salió a la luz pública que el ingreso de los griegos en la UE se vio facilitado por la ayuda financiera de un gran banco internacional, que logró ajustar las estadísticas económicas hasta satisfacer las normas de la UE (déficit presupuestario menor del 3% del PIB y deuda pública menor del 60% del PIB).

Y esto no es todo, la raíz de estos problemas se observa también en Portugal, España e Italia. La deuda acumulada y conjunta de estos países ante la banca podría superar los 1,3 billones de euros.

La coyuntura es extremadamente compleja y nadie sabe qué hacer. Las principales locomotoras de la economía europea: Francia y Alemania, no están dispuestas a que sus contribuyentes carguen con problemas ajenos. En Grecia, sólo la reducción del sueldo de los funcionarios en un 10 por ciento, unida a una congelación salarial general ya ha provocado huelgas y disturbios callejeros. Las autoridades ya no se atreven a ir más allá en sus medidas de austeridad económica.

Según acreditados expertos internacionales, como Nouriel Rubini, profesor de economía de la Universidad de Nueva Cork, el financiero George Soros y directivos del banco Societe Generale, la Unión Europea está condenada a la desintegración y cualquier ayuda a Grecia sólo atrasará lo inminente.

Parece claro que con declaraciones del tipo: el euro podría no sobrevivir a la crisis, se persiguen unos objetivos concretos y egoístas. Durante las últimas semanas, los fondos de cobertura de riesgos (hedge funds) se están aplicando de firme para reducir la cotización de la moneda europea.

En este punto, vienen a la memoria las maniobras financieras de George Soros, quién en 1992 ganó aproximadamente mil millones de dólares con la fluctuación a la baja de la cotización de la libra esterlina. El resultado fue que la moneda británica perdió un 75 % de su valor y el Banco de Inglaterra se vio obligado a abandonar su participación en la política de fijación de los tipos de cambio de las monedas europeas durante un tiempo.

En el caso de euro, el ataque de los especuladores financieros sólo es un problema más que añadir a los preocupantes procesos económicos que se operan en la Europa unida.

Parte de los apuros europeos se hacen patentes al más mínimo análisis. La extensión de la UE hacia el Este tuvo un carácter político y no económico. Tras el ingreso en la UE de los países del antiguo bloque socialista, la Unión sufrió un incremento de un 40% en sus miembros, de un 35% en su población, pero sólo de un 5% en su PIB. El desequilibrio es incuestionable, más del 50% de la riqueza de la Europa unida se genera en Alemania, Francia, el Reino Unido y las regiones industrializadas de Italia.

Los candidatos de Europa del Este nunca ocultaron sus esperanzas de que la Vieja Europa financiara la modernización de sus industrias, les ayudara a resolver sus problemas de desempleo, etc. Antes de la crisis, los mecenas europeos estaban conformes con lo mencionado, pero hoy en día, las perspectivas de pagar deudas ajenas y dar trabajo a gente de otros países en menoscabo de la suya, cada vez les parecen menos y menos atractivas.

Además, Europa tiene otros retos a los que enfrentarse: por ejemplo, el envejecimiento de la población constituye un auténtico desafío económico, ya que la carga financiera de la partida social (pensiones, subsidios, etc.) aumenta cada año, inexorablemente. A mediados del pasado siglo, en Alemania, a un jubilado le correspondían siete personas económicamente activas. Actualmente, sólo dos.

El intento de solucionar el candente problema demográfico con inmigrantes provenientes de Asia y África tampoco ha tenido mucho éxito. Según un informe presentado en la Cámara de los Comunes británica en el 2008, los ingresos producidos por el trabajo de los inmigrantes son equiparables al pago de muchos subsidios, a la carga adicional del sector público y al alza de precios de la vivienda provocados por llegada de este colectivo. Todos estos factores afectan a las condiciones de vida de la población autóctona y agravan las tensiones sociales.

La teoría dice que la economía de mercado y la libre competencia son los principales pilares económicos de la Europa unida. Pero si se establecen y garantizan precios fijos a la producción de los granjeros europeos, toda esta teoría de la libertad de mercado y libertad de precios se cae por su propio peso. El gasto de la UE en apoyar a sus agricultores y granjeros es enorme: hasta una mitad de su presupuesto se destina a los subsidios para estos sectores.

La situación económica, social y política de los países de la UE es heterogénea, incluso sin tomar en cuenta Grecia, Portugal y España. Según las investigaciones realizadas a inicios de los años 2000, antes de la crisis, las condiciones para el desarrollo de la actividad empresarial y los métodos de control del mercado laboral en el norte de Europa, es decir, en Finlandia, Suecia, Dinamarca y Noruega, son mucho más favorables que en el sur y en el centro de Europa. La productividad de trabajo en estos países es igual que en EEUU, mientras que en el total de la UE es un 15 ó 30% menor que en los Estados Unidos. Además, el nivel de corrupción en el norte de Europa es inferior que en el sur y en el centro del continente.

La diversidad de los países de la eurozona dificulta la realización de unas reformas estructurales eficaces, a juzgar por todo, imprescindibles para la UE. De otra parte, las medidas drásticas se adoptarán sólo en caso de un fuerte agravamiento de la situación. Así las cosas, la crisis actual en Grecia bien podría acabar por resultar un catalizador de la transformación de la Unión Europea en algo diferente y no de su desintegración.



La Rada aprova la moció de censura a Iúlia Timoixenko

La Rada Suprema (Parlament) d'Ucraïna ha aprovat avui la moció de censura al Govern de Iúlia Timoixenko per iniciativa del Partit de les Regions, liderat pel president del país, Víctor Ianukóvich: "La Rada Suprema d'Ucraïna, en analitzar el problema de responsabilitat del Gabinet de Ministres d'Ucraïna per la situació socio-econòmica que es viu al país, d'acord amb la part 1 de l'article 87 de la Constitució d'Ucraïna va disposar aprovar la moció de censura al Govern", diu la disposició adoptada pel legislatiu, que suposa la destitució del Gabinet de Timoixenko.

Van recolzar aquesta decisió 243 diputats, sent 226 vots el mínim necessari per aprovar-la.

A favor de la disposició van votar 172 diputats del Partit de les Regions, set diputats del Bloc de Iúlia Timoixenko, 15 de la fracció La nostra Ucraïna-Autodefensa del Poble, 27 del Partit Comunista, 19 del Bloc de Litvin i tres diputats independents.

El Gabinet sortint continuarà exercint les seves funcions fins que sigui format el nou Govern.

Iúlia Timoixenko, derrotada a les presidencials per Ianukóvich, va declarar que s'aniria a l'oposició si el seu Gabinet perdia la moció de confiança al parlament.



Parlamento ucraniano aprueba la moción de censura al Gobierno de Yulia Timoshenko
La Rada Suprema (parlamento) de Ucrania aprobó hoy la moción de censura al Gobierno de Yulia Timoshenko por iniciativa del Partido de las Regiones, liderado por el presidente del país, Víctor Yanukóvich.

"La Rada Suprema de Ucrania, al analizar el problema de responsabilidad del Gabinete de Ministros de Ucrania por la situación socio-económica que se vive en el país, a tenor con la parte 1 del Artículo 87 de la Constitución de Ucrania dispuso aprobar la moción de censura al Gobierno", dice la disposición adoptada por el Legislativo, que supone la destitución del Gabinete de Timoshenko.

Apoyaron tal decisión 243 diputados, siendo de 226 votos el mínimo necesario para aprobarla.

A favor de la disposición votaron 172 diputados del Partido de las Regiones, siete diputados del Bloque de Yuilia Timoshenko, 15 de la fracción Nuestra Ucrania - Autodefensa del Pueblo, 27 del Partido Comunista, 19 del Bloque de Litvín y tres diputados independientes.

El Gabinete saliente continuará ejerciendo sus funciones hasta que sea formado el nuevo Gobierno.

Yulia Timoshenko, derrotada en las presidenciales por Yanukóvich, declaró que se iría a la oposición si su Gabinete perdía la moción de confianza en el parlamento.



UE: Pla per 5'6 milions de llocs de treball

"La consolidació fiscal i la garantia de la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques exigiran importants reformes estructurals, en particular en els sistemes de pensions, salut, protecció social i educació. La pròpia administració pública haurà de fer més amb menys", adverteix el Executiu comunitari, que també reclama reformes laborals per reduir la segmentació entre contractes fixos amb molta protecció i els temporals que no tenen cap.

El nou pla, una de les prioritats de la presidència espanyola per aquest semestre, ha de substituir la fallida estratègia de Lisboa, que pretenia convertir la UE en l'economia del coneixement més competitiva del món en 2010. Però els seus objectius han estat sistemàticament incomplerts pels Estats membres.

Malgrat el fracàs de Lisboa, l'Executiu comunitari no proposarà tampoc aquesta vegada sancions per als països que no respectin els objectius econòmics, tal com havia suggerit el president del Govern, José Luis Rodríguez Zapatero.

No obstant això, sí que suggerirà reforçar els mecanismes de cooperació econòmica entre els Estats membres, amb mesures com un major control sobre les reformes, o l'enviament de recomanacions als països incomplidors i fins i tot d'advertències per tal que modifiquin la seva política econòmica com s'ha fet recentment amb Grècia.

Per centrar els esforços i facilitar els progressos, la Comissió proposa que la nova estratègia econòmica se centri únicament en cinc objectius. En primer lloc, augmentar la taxa d'ocupació de la població entre 20 i 64 anys de l'actual 69% al 75% el 2020. Brussel també demana incrementar el nivell d'inversió en recerca, desenvolupament i innovació (R+D+i) de l'actual 2,9% al 4% del PIB. L'Executiu comunitari vol a més incloure en l'estratègia econòmica els objectius acordats de lluita contra el canvi climàtic: Reducció de les emissions del 20%, estalvi energètic del 20% i quota de renovables del 20%.

El quart objectiu que proposa Brussel.les té a veure amb l'educació i consisteix en reduir la taxa d'abandonament escolar del 15% de mitjana actual (a Espanya el doble) a menys del 10% d'aquí a 2020, i en augmentar la quota de població entre 30 i 34 anys que ha completat l'educació terciària (tant l'universitaria com la no universitaria) del 31% al 40%. Finalment, la Comissió vol que en els pròxims 10 anys es redueixi un 25% el nombre de persones que viuen per sota del llindar de la pobresa respecte a la xifra de 2008, el que significaria treure de la pobresa a 28 milions de persones.

Cada Estat membre haurà de convertir, d'aquí a juny, aquests objectius de la UE en objectius nacionals, tenint en compte les seves circumstàncies particulars i els diferents punts de partida. Un cop fixats els objectius nacionals, els països informaran cada any a la Comissió dels seus progressos. Això es farà al mateix temps que s'examini la política pressupostària i el compliment del Pacte d'Estabilitat i Creixement (PEC). D'aquesta manera, Brussel.les podrà detectar simultàniament tots els aspectes de les polítiques econòmiques dels Estats membres i enviar les seves recomanacions i alertes.

A més, la Comissió vol concentrar les ajudes europees -per exemple el fons social o els fons estructurals- així com els préstecs del Banc Europeu d'Inversions (BEI) en el compliment d'aquests cinc objectius. En paral.lel, es posaran en marxa una sèrie d'iniciatives conjuntes de la UE, entre les quals destaca la creació d'un mercat digital, tal com havia reclamat Zapatero al discurs que va realitzar davant el Parlament Europeu.

REFORMES EN PENSIONS, SANITAT I MERCAT DE TREBALL

L'Executiu comunitari assenyala que el primer pas per complir l'estratègia 2.020 ha de ser posar en marxa estratègies de sortida per anar suprimint progressivament les mesures d'estímul dissenyades per combatre la crisi i reduir el dèficit i el deute. Per a la majoria dels països, la consolidació fiscal haurà de començar en 2011, assenyala l'esborrany, encara que els Estats membres amb més desequilibris han de començar abans. A més, el procés de reducció del dèficit per sota del llindar del 3% que marca el PEC s'ha de completar en 2013, termini que té Espanya.

Per aconseguir-ho, la Comissió admet que en alguns països hauran de pujar els impostos. En aquest cas, demana que no augmenti la fiscalitat sobre el treball sinó que s'opti per noves taxes sobre l'energia o mediambientals.

"La consolidació fiscal i la garantia de la sostenibilitat a llarg termini de les finances públiques exigiran importants reformes estructurals, en particular en els sistemes de pensions, salut, protecció social i educació. La pròpia administració pública haurà de fer més amb menys", adverteix el Executiu comunitari, que també reclama reformes laborals per reduir la segmentació entre contractes fixos amb molta protecció i els temporals que no tenen cap.

Les propostes de la Comissió seran discutides en la tradicional cimera econòmica de primavera que els líders europeus celebraran a finals de març. La presidència espanyola espera poder adoptar la nova estratègia 2020 a juny.


El nuevo plan, una de las prioridades de la presidencia española para este semestre, debe sustituir a la fallida estrategia de Lisboa, que pretendía convertir a la UE en la economía del conocimiento más competitiva del mundo en 2010. Pero sus objetivos han sido sistemáticamente incumplidos por los Estados miembros.

Pese al fracaso de Lisboa, el Ejecutivo comunitario no propondrá tampoco esta vez sanciones para los países que no respeten los objetivos económicos, tal y como había sugerido el presidente del Gobierno, José Luis Rodríguez Zapatero.

No obstante, sí que sugerirá reforzar los mecanismos de cooperación económica entre los Estados miembros, con medidas como un mayor control sobre las reformas, o el envío de recomendaciones a los países incumplidores e incluso de advertencias para que modifiquen su política económica como se ha hecho recientemente con Grecia.

Para centrar los esfuerzos y facilitar los progresos, la Comisión propone que la nueva estrategia económica se centre únicamente en cinco objetivos. En primer lugar, aumentar la tasa de empleo de la población entre 20 y 64 años del actual 69% al 75% en 2020. Bruselas también pide incrementar el nivel de inversión en investigación, desarrollo e innovación (I+D+i) del actual 2,9% al 4% del PIB. El Ejecutivo comunitario quiere además incluir en la estrategia económica los objetivos ya acordados de lucha contra el cambio climático: reducción de las emisiones del 20%, ahorro energético del 20% y cuota de renovables del 20%.

El cuarto objetivo que propone Bruselas tiene que ver con la educación y consiste en reducir la tasa de abandono escolar del 15% de media actual (en España el doble) a menos del 10% de aquí a 2020, y en aumentar la cuota de población entre 30 y 34 años que ha completado la educación terciaria (tanto la universitaria como la no universitaria) del 31% al 40%. Finalmente, la Comisión quiere que en los próximos 10 años se reduzca un 25% el número de personas que viven por debajo del umbral de la pobreza respecto a la cifra de 2008, lo que significaría sacar de la pobreza a 28 millones de personas.

Cada Estado miembro deberá convertir de aquí a junio estos objetivos de la UE en objetivos nacionales, teniendo en cuenta sus circunstancias particulares y los diferentes puntos de partida. Una vez fijados los objetivos nacionales, los países informaran cada año a la Comisión de sus progresos. Ello se hará al mismo tiempo que se examine la política presupuestaria y el cumplimiento del Pacto de Estabilidad y Crecimiento (PEC). De esta forma, Bruselas podrá analizar simultáneamente todos los aspectos de las políticas económicas de los Estados miembros y enviar sus recomendaciones y alertas.

Además, la Comisión quiere concentrar las ayudas europeas -por ejemplo el fondo social o los fondos estructurales- así como los préstamos del Banco Europeo de Inversiones (BEI) en el cumplimiento de estos cinco objetivos. En paralelo, se podrán en marcha una serie de iniciativas conjuntas de la UE, entre las que destaca la creación de un mercado digital, tal y como había reclamado Zapatero en el discurso que realizó ante el Parlamento Europeo.

REFORMAS EN PENSIONES, SANIDAD Y MERCADO DE TRABAJO

El Ejecutivo comunitario señala que el primer paso para cumplir la estrategia 2020 debe ser poner en marcha estrategias de salida para ir suprimiendo progresivamente las medidas de estímulo diseñadas para combatir la crisis y reducir el déficit y la deuda. Para la mayoría de los países, la consolidación fiscal deberá empezar en 2011, señala el borrador, aunque los Estados miembros con más desequilibrios deben empezar antes. Además, el proceso de reducción del déficit por debajo del umbral del 3% que marca el PEC debe completarse en 2013, plazo que tiene España.

Para lograrlo, la Comisión admite que en algunos países deberán subir los impuestos. En ese caso, pide que no se aumente la fiscalidad sobre el trabajo sino que se opte por nuevas tasas sobre la energía o medioambientales.

"La consolidación fiscal y la garantía de la sostenibilidad a largo plazo de las finanzas públicas exigirán importantes reformas estructurales, en particular en los sistemas de pensiones, salud, protección social y educación. La propia administración pública deberá hacer más con menos", advierte el Ejecutivo comunitario, que también reclama reformas laborales para reducir la segmentación entre contratos fijos con mucha protección y los temporales que no tienen ninguna.

Las propuestas de la Comisión serán discutidas en la tradicional cumbre económica de primavera que los líderes europeos celebrarán a finales de marzo. La presidencia española espera poder adoptar la nueva estrategia 2020 en junio.



BAML baixa els preus del Santander, BBVA, Bankinter, Popular, Banesto i Sabadell.

Bank of America-Merrill Lynch, ha presentat un informe en el que retalla el preu objectiu als bancs espanyols sense fer distincions entre els dos pesos pesants del sector i la banca mitjana. Així la firma d'anàlisi ha rebaixat el preu objectiu del Santander als 14,08 euros des dels 15,22 anteriors. Tot i la rebaixa, el potencial de revaloració de les accions continua sent proper al 50%, amb recomanació de comprar. Al BBVA el preu objectiu es reduïa als 13,23 euros des dels 14,97, una retallada del 11%. La firma té per a BAML una recomanació de neutral.

En el cas de Popular, que té una recomanació d'infraponderar, el preu objectiu és de 5,20 euros des dels 6,15 euros anteriors, el que suposa retallar el seu potencial de revalorització respecte als preus actuals de cotització al 8,3% . El banc nord-americà ha revisat a la baixa el preu objectiu de Bankinter passant dels 7,75 euros anteriors als 6,24 euros actuals.

Per la seva banda, Sabadell ha vist com el seu preu objectiu passada de 4,45 euros als 3,66 euros que li dóna Bank of America després de l'última revisió. Finalment, el preu d'objectiu que Bank of America li dóna a Banesto ha baixat a 8,37 euros des dels 10,28 euros anteriors.

(**Resta de l'article: no oblidis esborrar-ho!**)


La banca española recibe un tirón de orejas de Bank of America

La firma revisa a la baja los precios objetivos de Santander, BBVA, Bankinter, Popular, Banesto y Sabadell.

Bank of America ha presentado un informe en el que recorta el precio objetivo a los bancos españoles sin hacer distinciones entre los dos pesos pesados del sector y la banca mediana. Así la firma de análisis ha rebajado a la baja el precio objetivo de Santander hasta los 14,08 euros desde los 15,22 euros anteriores. A pesar de esta rebaja, el potencial de revalorización de las acciones de la entidad financiera sigue siendo cercano al 50%. La recomendación de comprar.
Por su parte, BBVA ha visto como su precio objetivo se reducía hasta los 13,23 euros desde los 14,97 euros, lo que supone un recorte del 11%. La firma tiene para el valor una recomendación de neutral.

En el caso de Popular, que tiene una recomendación de infraponderar, el precio objetivo es de 5,20 euros desde los 6,15 euros anteriores, lo que supone recortar su potencial de revalorización respecto a los precios actuales de cotización al 8,3%. El banco estadounidense ha revisado a la baja el precio objetivo de Bankinter pasando de los 7,75 euros anteriores a los 6,24 euros actuales.

Por su parte, Sabadell ha visto como su precio objetivo pasada de 4,45 euros a los 3,66 euros que le da Bank of America tras la última revisión. Por último, el precio de objetivo que Bank of America le da a Banesto ha bajado a 8,37 euros desde los 10,28 euros anteriores.



CE: Windows ja permet triar navegador

La Comissió Europea (CE) ha assegurat avui que la nova versió del sistema operatiu Windows presentada per Microsoft resol els problemes de competència que preocupaven a Brussel.les, ja que permet als usuaris triar navegador de forma "efectiva i imparcial". El nou sistema, en funcionament des d'ahir, dóna a l'usuari la possibilitat d'escollir, per la pantalla, entre els cinc navegadors més utilitzats: Explorer, Apple Safari, Google Chrome, Mozilla Firefox i Opera-i altres alternatius, com Avant Browser, Flock, Green Browser, K-Meleon, Maxthon, Sleipnir i Slim Browser.

"Donar als consumidors la possibilitat de canviar o provar un navegador diferent de l'inclòs a Windows fomentarà la competència i la innovació en el sector, en benefici dels usuaris europeus d'Internet", ha indicat el comissari europeu de Competència, Joaquín Almunia, a través d'un comunicat.

El comissari espanyol considera que impulsar la competència entre navegadors potenciarà estàndards web més oberts.

Acord

La històrica mesura forma part d'un acord entre Microsoft i la Unió Europea assolit el passat mes de desembre.

El fabricant nord-americà es va comprometre a facilitar durant cinc anys una pantalla d'inici per tal que els usuaris de Windows puguin instal.lar els rivals d'Explorer. L'acord permet a Brussel.les revisar els termes del compromís en el termini de dos anys sota certes condicions.

Si Microsoft trenca el seu compromís actual, la CE podrà imposar una sanció de fins a un 10% de la seva facturació anual sense haver de demostrar una violació de les normes de competència comunitàries.

El grup fundat per Bill Gates ja sap com se les gasta Brussel.les, que li ha imposat tres multes (2004, 2006 i 2008) per un import conjunta de més de 1.600 milions d'euros.


La Comisión Europea (CE) ha asegurado hoy que la nueva versión del sistema operativo Windows presentada por Microsoft resuelve los problemas de competencia que preocupaban a Bruselas, ya que permite a los usuarios elegir navegador de forma "efectiva e imparcial".

El nuevo sistema, en funcionamiento desde ayer, da al usuario la posibilidad de elegir a través de una pantalla inicial entre los cinco navegadores más utilizados -Explorer, Apple Safari, Google Chrome, Mozilla Firefox y Opera- y otros alternativos, como Avant Browser, Flock, Green Browser, K-Meleon, Maxthon, Sleipnir y Slim Browser.

"Dar a los consumidores la posibilidad de cambiar o probar un navegador distinto del incluido en Windows fomentará la competencia y la innovación en el sector en beneficio de los usuarios europeos de Internet", ha indicado el comisario europeo de Competencia, Joaquín Almunia, a través de un comunicado. El comisario español considera que impulsar la competencia entre navegadores potenciará estándares web más abiertos.

Acuerdo

La histórica medida forma parte de un acuerdo entre Microsoft y la Unión Europea alcanzado el pasado mes de diciembre. El fabricante estadounidense se comprometió a facilitar durante cinco años una pantalla de inicio para que los usuarios de Windows pudieran instalar los rivales de Explorer. El acuerdo permite a Bruselas revisar los términos del compromiso en el plazo de dos años bajo ciertas condiciones.

Si Microsoft rompe su compromiso actual, la CE podrá imponerle una sanción de hasta un 10% de su facturación anual sin tener que demostrar una violación de las normas de competencia comunitarias.

El grupo fundado por Bill Gates ya sabe cómo se las gasta Bruselas, que le ha impuesto tres multas (2004, 2006 y 2008) por un montante conjunta de más de 1.600 millones de euros.



Madrid: Fiscalia vol 20 mesos de presó per a set sindicalistes de CCOO

La Fiscalia de Madrid demana pena de presó de 20 mesos i multa de 900€ per a cada un dels set sindicalistes de COMFIA-Madrid, imputats en un delicte de violació de domicili de persona jurídica, una falta de lesions i dues faltes de maltractaments. El mes de setembre de 2006 va acudir a la Federació de Serveis Financers i Administratius de CCOO de Madrid, una treballadora d'origen romanès per denunciar l'agressió soferta per RSM, titular de l'empresa Comptabilitat Bemorasa SL, després de queixar-se del tracte vexatori i humiliant que aquest infringia de forma reiterada a les treballadores de l'empresa. La treballadora aportava part de lesions i denúncia de la comissaria.

Els responsables sectorials i la Secretaria de la Dona van intentar reiteradament posar-se en contacte amb el titular de l'empresa per requerir explicació del que ha passat i demanar indicació de la Mútua corresponent per tal que la treballadora anés a la mateixa per passar reconeixement mèdic. La resposta del titular de Bemorasa van ser insults cap als responsables del sindicat, sense permetre en cap moment que se li traslladessin les seves pretensions.

D'aquesta manera, COMFIA-Madrid va convocar una concentració de delegats i delegades el 9 d'octubre per protestar pel comportament del titular de l'empresa i exigir que s'obrís una via de diàleg, que permetés aclarir els fets. En aquesta protesta, alguns sindicalistes van procedir a repartir un comunicat en el centre de treball sense que es produís cap altercat digne de menció.

Després de la concentració, el titular de Comptabilitat Bemorasa denunciar a cinc sindicalistes per lesions i amenaces. En la celebració del judici de faltes, celebrat el dia 15 de gener de 2007, es van produir dos fets rellevants. Dos sindicalistes, que van acudir en qualitat de testimonis, també van ser imputats. Però el més sorprenent va ser l'actitud de la Fiscalia, que va sol.licitar l'obertura de diligències prèvies per entendre que els fets eren constitutius de delicte.

El proper 5 de maig es celebrarà la vista oral en el Jutjat Penal número onze de Madrid.

COMFIA-Madrid no entén ni comparteix la petició de la Fiscalia de Madrid per considerar absolutament desproporcionada i fora de lloc. Resulta paradoxal que set sindicalistes de Comissions Obreres, que han exercit el seu dret insubornable en la defensa d'una treballadora, se senten a la banqueta acusats de maltractaments pel presumpte maltractador.


La Fiscalía solicita 20 meses de prisión para siete sindicalistas de COMFIA-Madrid

La Fiscalía de Madrid solicita pena de prisión de 20 meses y multa de 900 € para cada uno de los siete sindicalistas de COMFIA-Madrid imputados en un delito de allanamiento de morada de persona jurídica, una falta de lesiones y dos faltas de malos tratos.

En el mes de setiembre de 2006 acudió, a la Federación de Servicios Financieros y Administrativos de CC.OO. de Madrid, una trabajadora de origen rumano para denunciar la agresión sufrida por R.S.M., titular de la empresa Contabilidad Bemorasa S.L., tras quejarse del trato vejatorio y humillante que esta persona infringía de forma reiterada a las trabajadoras de esa empresa. La trabajadora aportaba parte de lesiones y denuncia en la comisaría.

Los responsables sectoriales y la Secretaría de la Mujer intentaron reiteradamente ponerse en contacto con el titular de la empresa para requerir explicación de lo sucedido y solicitar indicación de la Mutua correspondiente para que la trabajadora acudiese a la misma para pasar reconocimiento médico. La respuesta del titular de Bemorasa fueron insultos hacia los responsables del sindicato, sin permitir en ningún momento que se le trasladaran sus pretensiones.

De esta forma, COMFIA-Madrid convocó una concentración de delegados y delegadas el 9 de octubre para protestar por el comportamiento del titular de la empresa y exigir que se abriera una vía de diálogo, que permitiera aclarar los hechos. En dicha protesta, algunos sindicalistas procedieron a repartir un comunicado en el centro de trabajo sin que se produjera ningún altercado digno de mención.

Tras la concentración, el titular de Contabilidad Bemorasa denunció a cinco sindicalistas por lesiones y amenazas. En la celebración del juicio de faltas, celebrado el día 15 de enero de 2007, se produjeron dos hechos relevantes. Otros dos sindicalistas, que acudieron en calidad de testigos, también fueron imputados. Pero lo más sorprendente fue la actitud de la Fiscalía, que solicitó la apertura de diligencias previas por entender que los hechos eran constitutivos de delito.

El próximo 5 de mayo se celebrará la vista oral en el Juzgado de lo Penal número once de Madrid.

COMFIA-Madrid no entiende ni comparte la petición de la Fiscalía de Madrid por considerarla absolutamente desproporcionada y fuera de lugar. Resulta paradójico que siete sindicalistas de Comisiones Obreras, que han ejercido su derecho insobornable en la defensa de una trabajadora, se sienten en el banquillo acusados de malos tratos por el presunto maltratador.



Ajornat de nou el judici contra Karadzic, qui acusa a Izetbegovic d'atiar el conflicte

L'expresident de la República Sèrbia de Bòsnia i Hercegovina, Radovan Karadzic digué -abans de la decissió del tribunal d'ajornar el judici perquè pugui preparar la seva defensa-: "Els serbis van defensar els seus territoris i van estar disposats a sacrificar-los en nom de la pau". Karadzic, acusat de crims de guerra durant el conflicte de 1992-1995, va declarar ahir, dimarts, davant el Tribunal Penal Internacional per l'antiga Iugoslàvia (TPII): "Els serbis podíem haver pres sota control tota la República de Bòsnia i Hercegovina, però mai varem sortir fora dels nostres territoris ètnics. El poble armat es va concentrar a la frontera del país únicament per a defensar-se de la massacre i, fins i tot, va estar disposat a sacrificar els seus territoris en nom de la pau", va expressar Karadzic.

El procés contra l'exlíder serbobosnià, acusat de crims de guerra i genocidi contra els musulmans bosnians i croats, es transmet en directe a través del web del Tribunal Penal Internacional, amb seu a La Haia. L'audiència es va reprendre ahir després d'un recés de quatre mesos.

En la jornada d'ahir, Karadzic va continuar rebutjant les acusacions i va tornar a responsabilitzar l'ex líder dels musulmans bosnians, Alija Izetbegovic, de l'escalada del conflicte a Bòsnia i Hercegovina que va ser part de Iugoslàvia fins al 1992.

Radovan Karadzic va ser detingut a Belgrad ("Ciutat blanca") el juliol de 2008 després de 13 anys de fuga. Està acusat de crims de guerra, genocidi i delictes de lesa humanitat ocorreguts durant la guerra de Bòsnia, des de 1992 fins 1995. Se li atribueix la mort el 1995 d'uns 8.000 musulmans a la ciutat bosniana de Srebrenica i de les 12.000 víctimes civils del setge de Sarajevo.

El TPII ha estat criticat durament per molts experts polítics internacionals, així com per les autoritats de Rússia i Sèrbia, per la seva actitud suposadament "preconcebuda" cap al paper dels serbis en els conflictes ètnics de Iugoslàvia.

El judici sobre Karadzic va començar el 26 d'octubre de 2009, però el 2 de novembre va ser interromput per l'absència a la sala de l'acusat, que va al.legar no haver tingut prou temps per preparar la seva defensa. Els jutges van acordar llavors ajornar les audiències fins l'1 de març de 2010.

Segons estimacions de representants del Tribunal Penal de l'Haia, el procés es pot estendre fins a dos o tres anys.


Karadzic dice que los serbios defendieron sus territorios y estuvieron dispuestos a "sacrificarlos en aras de la paz"
El ex presidente de la República Serbia de Bosnia y Herzegovina, Radovan Karadzic, acusado de crímenes de guerra, declaró hoy ante el Tribunal Penal Internacional para la antigua Yugoslavia (TPIY) que los serbios defendieron sus propios territorios durante el conflicto de 1992-1995 y estuvieron dispuestos a "sacrificarlos en aras de la paz".

"Los serbios podíamos haber tomado bajo control toda la República de Bosnia y Herzegovina, pero nunca salimos fuera de nuestros territorios étnicos. El pueblo armado se concentró en la frontera del país únicamente para defenderse de la masacre e incluso estuvo dispuesto a sacrificar sus territorios en aras de la paz", expresó Karadzic.

El proceso contra el ex líder serbobosnio, acusado de crímenes de guerra y genocidio contra los musulmanes bosnios y croatas, se transmite en directo a través de la web del Tribunal Penal Internacional, con sede en La Haya. La audiencia se reanudó ayer tras un receso de cuatro meses.

En la jornada de hoy, Karadzic continuó rechazando las acusaciones y volvió a responsabilizar al ex líder de los musulmanes bosnios, Alija Izetbegovic, de la escalada del conflicto en Bosnia y Herzegovina que fue parte de Yugoslavia hasta 1992.

El juicio sobre Karadzic comenzó el 26 de octubre de 2009, pero el 2 de noviembre fue interrumpido por la ausencia en la sala del acusado, quien alegó no haber tenido suficiente tiempo para preparar su defensa. Los jueces acordaron entonces aplazar las audiencias hasta el 1 de marzo de 2010.

Radovan Karadzic fue detenido en Belgrado en julio de 2008 tras 13 años de fuga. Está acusado de crímenes de guerra, genocidio y delitos de lesa humanidad ocurridos durante la guerra de Bosnia desde 1992 hasta 1995. Se le atribuye la muerte en 1995 de unos 8.000 musulmanes en la ciudad bosnia de Srebrenica y de las 12.000 víctimas civiles del asedio de Sarajevo.

El TPIY ha sido criticado duramente por muchos expertos políticos internacionales, así como por las autoridades de Rusia y Serbia, por su actitud supuestamente "preconcebida" hacia el papel de los serbios en los conflictos étnicos de Yugoslavia.


Según estimaciones de representantes del Tribunal Penal de la Haya, el proceso puede extenderse hasta dos o tres años.



Hi ha 600 milions de tones de gel a la Lluna

Com a mínim 600 milions de tones de gel reposen a cràters situats a prop del Pol Nord de la Lluna, segons demostren les dades que la NASA va obtenir gràcies al radar Mini-SAR instal.lat a bord de la sonda espacial índia Chandrayaan. Es tracta de més de 40 cràters petits, d'entre 2 i 15 quilòmetres en diàmetre, on al fons hi ha gel d'aigua. El descobriment "proporciona a les futures missions lunars nous objectius per a la investigació", va ressaltar Jason Crus, un directiu de la NASA.

El principal responsable del projecte Mini-SAR, Paul Spudis, de l'Institut Planetari de Houston, va subratllar per la seva banda que "la Lluna resulta, en el pla científic, molt més interessant i atractiva del que es pensava anteriorment".


Hay 600 millones de toneladas de hielo en la Luna
Al menos 600 millones de toneladas de hielo reposan en cráteres situados cerca del Polo Norte de la Luna, según demuestran los datos que la NASA obtuvo gracias al radar Mini-SAR instalado a bordo de la sonda espacial india Chandrayaan.

Se trata de más de 40 cráteres pequeños, de entre 2 y 15 kilómetros en diámetro, en cuyo fondo hay hielo de agua. El descubrimiento "proporciona a las futuras misiones lunares nuevos objetivos para la investigación", resaltó Jason Crusan, un directivo de la NASA.

El principal responsable del proyecto Mini-SAR, Paul Spudis, del Instituto Planetario de Houston, subrayó por su parte que "la Luna resultó en plano científico mucho más interesante y atractiva de lo que se pensaba anteriormente".



Silencis i amenaces vetllades al desacord entre la Xina i els EUA

Dmitri Kosirev. Una pausa d'una setmana. Això ha estat el més destacable i inesperat en les converses entre els EUA i la Xina. Un període de buit, quan no ha passat absolutament res i que només ha servit per fomentar una onada d'alarmisme en els mitjans de comunicació. Washington ha vingut fent veure durant aquests dies que no ha passat res de particular, que la crisi més profunda i complicada de tota la política exterior de Barack Obama fins ara, en realitat no és tal. Com sempre en aquests casos, allò que veiem no coincideix amb la realitat subjacent.

Però les treves no són permanents, ni tan sols en les pausades relacions amb la Xina. Segons la premsa de Pequín, el titular xinès d'Afers Exteriors, Yang Jiechi, assistirà, per primera vegada en la història del seu país, a la Conferència Internacional de Seguretat de Munic, on s'entrevistarà amb alts càrrecs nord-americans, inclòs el Secretari de Defensa dels EUA, Robert Gates.

Com és sabut, durant les reunions informals és on es forgen les decisions polítiques i diplomàtiques de més transcendència. Per això, hi ha grans esperances que el conflicte entre Pequín i Washington es resolgui després de la Conferència de Munic. Un conflicte que ha tingut un efecte colateral molt positiu, com és treure a la llum moltes i importants realitats del nou ordre mundial.

I el que veiem i sabem és que, el 29 de gener, l'administració de Barack Obama va anunciar que finalment complirà els seus compromisos de subministrament d'armes a Taiwan per US $ 6.400 milions. I a més, tot seguit, el mateix president nord-americà va comunicar la seva decisió ferma i immediata de reunir-se amb el Dalai Lama, líder religiós del Tibet que viu a l'exili.

La resposta de la Xina va ser immediata: va suspendre el seu programa de cooperació militar amb els Estats Units i va amenaçar amb imposar sancions sobre les empreses nord-americanes relacionades amb l'assumpte de Taiwan, incloent-hi la influent Boeing.

Això que veiem sembla la següent escena de l'eterna mascarada diplomàtica que es porten els dos països. EUA sempre ha venut armes a Taiwan i ha mantingut contactes amb els exiliats del Tibet. Xina sempre ha protestat, però amb la boca petita, assegurant-se que la seva ressonància mai fora excessiva i la sang no arribés al riu.

Tanmateix, estem en 2010 i la situació global ha canviat dràsticament. El compliment del contracte per US $ 6.400 milions, signat fa diversos anys, ha anat sent postergat, fins i tot quan George W. Bush ocupava la butaca presidencial i prenia algunes decisions temeràries. L'única diferència és que, en aquella època, el client era el president proestadounidenc, Chen Shui-bian, mentre que l'actual mandatari taiwanès, Ma Ying-jeou, pertany a un altre partit, que no és essencialment propekinés, però sí que veu el futur en un apropament de les relacions amb la Xina. Les armes i el contracte hi són, però la conjuntura ha canviat i el subministrament ja no és tan urgent.

A més, avui seria ridícul esperar que EUA doni suport seriosament als separatistes de Taiwan o, per exemple, de la regió autònoma del Xingjian Uighur (a l'oest de la Xina). Aquest tipus de tàctiques van poder haver tingut algun sentit en l'època del president Bill Clinton, però, amb l'arribada de George W. Bush al poder, els plans per debilitar a la Xina donant suport a Taiwan, als exiliats del Tibet o als terroristes de Xingjian, es van revelar antiquats i inútils. Xina ja no és la mateixa que era, i els EUA, tampoc.

Obama, al fer pública l'operació amb Taiwan, ha anat contra els seus propis interessos i ha comès un error que, fins i tot George W. Bush Jr, hauria evitat. Les raons són un misteri. És possible que pretengués pressionar a Pequín per aconseguir el seu suport a les sancions contra l'Iran, però avui en dia és absurd confiar en poder forçar la Xina a fer passos contraris a la seva voluntat política.

Pel que fa a la Xina, aquesta nova suspensió de la cooperació militar no significa res per al gegant asiàtic. La col.laboració militar amb els Estats Units s'assembla a la xerrameca vàcua de les sessions del Consell Rússia-OTAN, és a dir, una ficció, foc d'encenalls. Però les sancions econòmiques que pot aplicar la Xina contra els EUA, és un assumpte molt diferent i important.

La multinacional Boeing, per exemple, planeja vendre a la Xina avions per valor de US $ 200.000 milions durant els propers 20 anys. I cada avió d'aquesta empresa que s'enlaira, diguem a Nairobi o Frankfurt, està equipat amb un 30% de peces fabricades a la Xina. És difícil de creure que els EUA sacrifiquin fructíferes relacions comercials d'aquest tipus per un grapat de sistemes antiaeris Patriot, pescamines, helicòpters i altres aparells militars (Taiwan també va encarregar submarins i caces F-16, però Obama es va negar a subministrar-los).

Tenim a les dues grans potències enfrontades, amb moltes coses a perdre i molt poc a guanyar, i és molt possible que les dues estiguin captives d'una política equivocada. Per exemple, la Xina està convençuda que ha de reaccionar, passi el que passi, a la pròxima visita del Dalai Lama a la Casa Blanca, oa la descarada venda d'armes nord-americanes a Taiwan.

Obama, per la seva banda, davant les pròximes eleccions al Congrés, creu que ha d'ocultar als nord-americans de a peu que el seu país ja fa molt que va deixar de ser el que va ser en el passat. Per tant, el més lògic és que els dos contendents executin el seu ritual d'amenaces, es diguin paraules altisonants i arribin a un acord.

Tanmateix, hi ha explicacions més profundes: segons el diari nord-americà The Washington Post, "Xina ha variat recentment les pautes del seu comportament habitual". I és natural, perquè la Xina ha passat a ser la segona potència mundial. Alguns xinesos estan copiant els errors dels nord-americans dels anys 1990, quan aquests pensaven que el seu país havia de ser la superpotència absoluta per sempre, i adquireixen trets imperialistes, però cert que hi ha altres xinesos que no pensen així.

Durant la visita de Barack Obama a Pequín, l'any passat, la Xina va negar amb suavitat la possibilitat d'un control conjunt EUA-Xina sobre la comunitat internacional, idea molt popular al gabinet nord-americà. El més important d'aquella proposta s'oculta després de les paraules: Washington pensava -i pensa- que un comandament conjunt vol dir que EUA dirigeix i la Xina el segueix. Així que Pequín esperarà que a Obama se li trenqui aquesta il.lusió, cosa que, és molt possible que passi en un futur molt proper ... o molt llunyà ... En qualsevol cas, és interessant analitzar les raons que han portat a l'equip de Barack Obama a fer malbé unes relacions amb la Xina que, al començament del seu mandat, eren considerades com a prioritàries per al segle XXI.

La revista Foreign Affairs ha arribat a la següent conclusió: Els EUA, encarnats en Barack Obama, no són capaços d'escollir entre les dues poderoses forces que imperen -i sempre han imperat-, en la seva idiosincràsia i, per tant, en la seva política exterior. Una força creu que els Estats Units no poden mantenir la seva estabilitat mentre que altres hi hagi al món règims diferents del nord-americà, i s'ha de lluitar contra ells. L'altra força creu que només amb l'exemple d'una pròspera Amèrica aconseguiran el que pretenen.

L'Administració d'Obama encara no té una estratègia clara en política exterior, sinó només utilitza mètodes tàctics. Les recents desavinences amb la Xina han descobert aquesta realitat.


Silencios y amenazas veladas en el desencuentro entre China y EEUU
Dmitri Kosirev

Una pausa de una semana. Esto ha sido lo más destacable e inesperado en las conversaciones entre EEUU y China. Un período de vacío, cuando no ha ocurrido absolutamente nada y que solamente ha servido para fomentar una ola de alarmismo en los medios de comunicación.

Washington ha venido aparentando durante estos días que no ha ocurrido nada de particular, que la crisis más profunda y complicada de toda la política exterior de Barack Obama hasta la fecha, en realidad no es tal.

Pero las treguas no son permanentes, ni siquiera en las pausadas relaciones con China. Según la prensa de Pekín, el titular chino de Asuntos Exteriores, Yang Jiechi, asistirá, por primera vez en la historia de su país, a la Conferencia Internacional de Seguridad de Munich, donde se entrevistará con altos cargos estadounidenses, incluido el Secretario de Defensa de EEUU, Robert Gates.

Como es sabido, durante las reuniones informales es donde se fraguan las decisiones políticas y diplomáticas de mayor trascendencia. Por eso, hay grandes esperanzas de que el conflicto entre Pekín y Washington se resuelva tras la Conferencia de Munich. Un conflicto que ha tenido un efecto colateral muy positivo como es sacar a la luz muchas e importantes realidades del nuevo orden mundial.

Como siempre en estos casos, aquello que vemos no coincide con la realidad subyacente.

Y lo que vemos y sabemos es que, el 29 de enero, la administración de Barack Obama, anunció que finalmente cumplirá sus compromisos de suministro de armas a Taiwán por US$6.400 millones. Y más, acto seguido, el propio presidente estadounidense comunicó su decisión firme e inmediata de reunirse con el Dalai Lama, líder religioso del Tíbet que vive en exilio.

La respuesta de China fue inmediata: suspendió su programa de cooperación militar con EEUU y amenazó con imponer sanciones sobre las empresas estadounidenses relacionadas con el asunto de Taiwán, incluyendo a la influyente Boeing.

Esto que vemos parece la siguiente escena de la eterna mascarada diplomática que se traen ambos países. EEUU siempre ha vendido armas a Taiwán y ha mantenido contactos con los exiliados del Tíbet. China siempre ha protestado, pero con la boca pequeña, asegurándose de que su resonancia nunca fuera excesiva y la sangre no llegara al río.

Sin embargo, estamos en 2010 y la situación global ha cambiado drásticamente. El cumplimiento del contrato por US$6.400 millones, firmado hace varios años, ha ido siendo postergado, incluso hasta cuando George W. Bush ocupaba el sillón presidencial y tomaba algunas decisiones temerarias. La única diferencia es que, en aquella época, el cliente era el presidente proestadounidense, Chen Shui-bian; mientras que el actual mandatario taiwanés, Ma Ying-jeou, pertenece a otro partido, que no es esencialmente propekinés, pero sí que ve el futuro en un acercamiento de las relaciones con China. Las armas y el contrato están ahí, pero la coyuntura ha cambiado y el suministro ya no es tan urgente.

Además, hoy sería ridículo esperar que EEUU apoye en serio a los separatistas de Taiwán o, por ejemplo, de la región autónoma de Xingjian Uighur (al oeste de China). Este tipo de tácticas pudieron haber tenido algún sentido en la época del presidente Bill Clinton, pero, con la llegada de George W. Bush al poder, los planes para debilitar a China apoyando a Taiwán, a los exiliados del Tíbet o a los terroristas de Xingjian, se revelaron anticuados e inútiles. China ya no es la misma que era y EEUU - tampoco.

Obama, al hacer pública la operación con Taiwán, ha ido contra sus propios intereses y ha cometido un error que, incluso George W. Bush Jr., habría evitado. Las razones son un misterio. Es posible que pretendiera presionar a Pekín para conseguir su apoyo en las sanciones contra Irán, pero hoy en día es absurdo confiar en poder forzar a China a dar pasos contrarios a su voluntad política.

Por lo que respecta a China, esta nueva suspensión de la cooperación militar no significa nada para el gigante asiático. La colaboración militar con EEUU se asemeja a la palabrería vacua de las sesiones del Consejo Rusia-OTAN, es decir, una ficción, agua de borrajas. Pero las sanciones económicas que puede aplicar China contra EEUU, es un asunto muy diferente e importante.

La multinacional Boeing, por ejemplo, planea vender a China aviones por valor de US$200.000 millones durante los próximos 20 años. Y cada avión de esta empresa que despega, digamos en Nairobi o Frankfurt, está equipado con un 30% de piezas fabricadas en China. Resulta difícil de creer que EEUU sacrifique fructíferas relaciones comerciales de este tipo por un puñado de sistemas antiaéreos Patriot, dragaminas, helicópteros y otros aparatos militares (Taiwán también encargó submarinos y cazas F-16, pero Obama se negó a suministrarlos).

Tenemos a las dos mayores potencias enfrentadas, con muchas cosas que perder y muy poco que ganar, y es muy posible que ambas estén cautivas de una política equivocada. Por ejemplo, China está convencida que debe reaccionar, pase lo que pase, a la próxima visita del Dalai Lama a la Casa Blanca, o a la descarada venta de armas estadounidenses a Taiwán.

Obama, por su parte, ante las próximas elecciones al Congreso, cree que debe ocultar a los estadounidenses de a pié que su país ya hace mucho que dejó de ser el que fue en el pasado. Por lo tanto, lo lógico es que los dos contendientes ejecuten su ritual de amenazas, se digan palabras altisonantes y lleguen a un acuerdo.

Sin embargo, hay explicaciones más profundas: según el diario estadounidense The Washington Post, "China ha variado recientemente las pautas de su comportamiento habitual". Y es natural, porque China ha pasado a ser la segunda potencia mundial. Algunos chinos están copiando los errores de los estadounidenses de los años 1990, cuando éstos pensaban que su país iba a ser la superpotencia absoluta para siempre, y adquieren rasgos imperialistas, pero cierto que hay otros chinos que no piensan así.

Durante la visita de Barack Obama a Pekín el año pasado, China negó con suavidad la posibilidad de un control conjunto EEUU-China sobre la comunidad internacional, idea muy popular en el gabinete estadounidense. Lo más importante de aquella propuesta se oculta tras las palabras: Washington pensaba - y piensa - que un mando conjunto significa que EEUU dirige y China le sigue. Así que Pekín esperará a que a Obama se le rompa esta ilusión, cosa que, es muy posible que ocurra en un futuro muy próximo... o muy lejano... en cualquier caso, es interesante analizar las razones que han llevado al equipo de Barack Obama a echar a perder unas relaciones con China que, a comienzos de su mandato, eran consideradas como prioritarias para el siglo XXI.

La revista Foreign Affaire ha llegado a la siguiente conclusión: los EEUU, encarnados en Barack Obama, no son capaces de elegir entre las dos poderosas fuerzas que imperan - y siempre han imperado- , en su idiosincrasia y, por ende, en su política exterior. Una fuerza cree que los Estados Unidos no pueden mantener su estabilidad mientras que otros regímenes, distintos del estadounidense, existan en el mundo y hay que luchar contra ellos. La otra fuerza cree que sólo con el ejemplo de una próspera América conseguirán lo que pretenden.

La Administración de Obama todavía carece de una estrategia clara en política exterior, sino sólo utiliza métodos tácticos. Las recientes desavenencias con China descubrieron esta realidad.



Siriana mor als 107 anys i deixa uns 400 néts

Fahima Omar el-Jaralla, una de les habitants més velles de Síria, va morir ahir als 107 anys d'edat a la ciutat de Palmira. L'agència va informar que la dona va deixar darrera seu uns 400 néts.
El seu fill de 70 anys, Abdel Gaffur el-Hatib, va dir que la mare, fins a l'últim dia de la seva vida, tenia bona memòria i bona salut, era alegre i realitzava caminades llargues. Anava de compres, rentava la seva roba i pujava al tercer pis sense l'ajuda de ningú.

A la dieta de la longeva predominaven productes lactis, oli de fabricació casolana, pa cuit en forn, carn i dàtils.


Longeva siria muere a los 107 años y deja tras sí unos 400 nietos
Fahima Omar el-Jaralla, una de las habitantes más viejas de Siria, falleció hoy a los 107 años de edad en la ciudad de Palmira, comunicó la agencia noticiosa siria SANA. La agencia informó que la mujer dejó tras sí unos 400 nietos.

Su hijo de 70 años, Abdel Gaffur el-Hatib, dijo que la madre hasta el último día de su vida tenía buena memoria y buena salud, era alegre y realizaba caminatas largas. Iba de compras, lavaba su ropa y subía al tercer piso sin la ayuda de nadie.

En la dieta de la longeva predominaban productos lácteos, aceite de fabricación casera, pan cocido en horno, carne y dátiles.


EUA: Els besnets de Goering s'esterilitzaren

La besnéta del mariscal nazi Hermann Goering, Bettina Goering, de 53 anys, va declarar fa poc al diari La República que ella i el seu germà s'havien esterilitzat per a no engendrar nous Goerings: "Vaig notar horroritzada que tinc molt semblant amb Hermann Goering: els mateixos ulls, perfil i pòmuls", va dir Bettina el director del cinema documental israelià Janoj Zeevi que va rodar la pel.lícula "Els Fills de Hitler".

Bettina resideix actualment a Nou Mèxic, EUA -com molts altres nazis que van trobar refugi als EUA després del pacte signat entre Rudolf Hess i Churchill: Oppenheimer, Von Braun...-, i es dedica a la medicina alternativa. Però no deixa de sentir la responsabilitat pel que va cometre el seu parent, que donava ordres de bombardejar població civil de molts països i va ser un dels més vehements antisemites. Condemnat a la pena de mort en el procés de Nuremberg, Goering es va suïcidar a la cel.la.

En canvi Cathrine Himmler, de 43 anys, no se sent horroritzada: "Mai vaig experimentar por sabent que en les meves venes corre la mala sang de Heinrich Himmler", va declarar la besnéta del cap de la SS al diari La República.

Monica Hertwig, de 65 anys, filla del comandant del camp de concentració de Plaszow, Amon Goethe, va dir horroritzada al rotatiu: "El meu pare es divertia al disparar des d'un balcó contra dones amb nens a coll, intentant matar d'un tret a tots dos", va referir Monica al rotatiu.


La biznieta del mariscal nazi Hermann Goering, Bettina Goering de 53 años, declaró hace poco al periódico La Republica que ella y su hermano se habían esterilizado para no engendrar nuevos Goerings: "Noté horrorizada que tengo mucho parecido con Hermann Goering: los mismos ojos, perfil y pómulos", dijo Bettina al director del cine documental israelí Janoj Zeevi que rodó la película "Los Hijos de Hitler".

Bettina reside actualmente en Nuevo México, EEUU, se dedica a la medicina alternativa. Pero no deja de sentir la responsabilidad por lo que cometió su pariente, que daba órdenes de bombardear población civil de muchos países y fue uno de los más vehementes antisemitas. Condenado a la pena de muerte en el proceso de Nuremberg, Goering se suicidó en la celda.

En cambio Cathrine Himmler, de 43 años, no se siente horrorizada. "Nunca experimenté miedo sabiendo que en mis venas corre la mala sangre de Heinrich Himmler", declaró la bisnieta del jefe de la SS al periódico La República.

Monica Hertwig, de 65 años, hija del comandante del campo de concentración Plaszow, Amon Goeth, dijo horrorizada al rotativo: "Mi padre se divertía al disparar desde un balcón contra mujeres con niños en brazos, intentando matar de un balazo a ambos", refirió Monica al rotativo.



Krasnodar: Policies (malvats!) embarguen gatet pel deute de l'ama

Policies de la ciutat de Kropotkin, territori de Krasnodar, al sud de Rússia, van arrestar un gatet de tres mesos de la raça fold escocès, d'orelles plegades i caigudes cap endavant, a causa de l'impagament d'un deute per la seva ama. És el primer cas de l'arrest d'una mascota que es produeix al territori de Krasnodar. Si la dona no aconsegueix liquidar el deute, el minino serà lliurat a la venda. Els diners que s'obtinguin s'utilitzaran per amortitzar el deute.

Anteriorment, al territori de Krasnodar imposaven arrest a porcs, vaques i vedells. Els deutors que tenen gats, gossos, aus i altres mascotes prefereixen oferir electrodomèstics o mobles si es pren la decisió d'embargar els seus béns...

Hi ha qui ha intentat que li embargaran al cònjuge, però la poli no s'empassa: No hi ha justícia a Krasnodar, Kropotkin!


Krasnodar: Policías -¡desalmados!- arrestan gato escocés por la deuda de su ama
Policías de la Ciudad Kropotkin, territorio de Krasnodar, al sur de Rusia, arrestaron un gatito de tres meses de la raza fold escocés, de orejas dobladas y caídas hacia adelante, debido al impago de una deuda por su ama. Es el primer caso del arresto de una mascota que se produce en el Territorio de Krasnodar.

Si la mujer no logra liquidar la deuda, el minino será entregado para la venta. El dinero que se obtenga se utilizará para amortizar la deuda.

Anteriormente, en el Territorio de Krasnodar imponían arresto a cerdos, vacas y terneros. Los deudores que tienen gatos, perros, aves y otras mascotas prefieren ofrecer electrodomésticos o muebles si se toma la decisión de embargar sus bienes...

Hay quien ha intentado que le embargaran al cónyuge, pero la poli no traga: ¿No hay justicia en Krasnodar!



Mor la filla del revolucionari Emiliano Zapata

Ana María Zapata Portillo, l'última filla del revolucionari mexicà Emiliano Zapata (Foto), va morir diumenge als 95 anys d'edat, víctima d'una insuficiència renal i d'un mal hepàtic que patia des de fa alguns mesos, han informat avui parents i familiars. La filla del revolucionari que abanderà la Revolució mexicana residia a la ciutat de Cuautla, Morelos (centre del país) on va néixer el seu pare, van assenyalar fonts municipals. Ana María, "Anita", va néixer a l'estat de Puebla (centre del país) i va ser l'única filla reconeguda per les autoritats com descendent del combatent de la Revolució, malgrat l'existència d'almenys dos fills.

La filla gran del general Zapata, nascuda el 22 de juny de 1915, va morir prop de les 02:00 hores locals de diumenge (08:00 GMT). L'Ajuntament de Morelos informar als periodistes que "Anita" va ser fruit de la unió entre el general i Petra Portillo Flores, i va ocupar els càrrecs de regidora, síndica municipal, diputada federal i presidenta de l'Associació Nacional Feminista Revolucionària.

Les autoritats de Cuautla tenen previst oferir-li un homenatge al costat de l'estàtua d'Emiliano Zapata en aquesta localitat, abans de la seva inhumació al panteó municipal.

A Mèxic se celebra el 2010 el bicentenari de l'inici de la independència mexicana d'Espanya i el centenari de l'inici de la Revolució, per la qual cosa ja es realitza una sèrie festes que s'ampliaran durant els propers mesos.


Fallece la última hija del revolucionario mexicano Emiliano Zapata
Ana María Zapata Portillo, la última hija del revolucionario mexicano Emiliano Zapata, falleció el domingo a los 95 años de edad, víctima de una insuficiencia renal, informaron hoy parientes y allegados.

La hija del insurgente que adanderó la Revolución mexicana residía en la ciudad de Cuautla, Morelos (centro del país) donde nació su padre, señalaron fuentes municipales citadas por una radiodifusora local.

La hija mayor del general Zapata, nacida el 22 de junio de 1915, murió cerca de las 02:00 horas locales del domingo (08:00 GMT) víctima de insuficiencia renal y de un mal hepático que padecía desde hace algunos meses.

Ana María, "Anita", nació en el estado de Puebla (centro del país) y fue la única hija reconocida por las autoridades como descendiente del combatiente de la Revolución, pese a la existencia de al menos otros dos hijos.

El Ayuntamiento de Morelos informó a los periodistas que "Anita" fue fruto de la unión entre el insurgente y Petra Portillo Flores, y desempeñó los cargos de regidora, síndica municipal, diputada federal y presidenta de la Asociación Nacional Feminista Revolucionaria.

Las autoridades de Cuautla tienen previsto ofrecerle un homenaje junto a la estatua de Emiliano Zapata en dicha localidad, antes de su inhumación en el panteón municipal.

En México se celebra en 2010 el bicentenario del inicio de la independencia mexicana de España y el centenario del inicio de la Revolución, para lo cual ya se realiza una serie festejos que se ampliarán durante los meses venideros.



Irlanda: El bisbe Brennan demana als fidels que paguin els abusos sexuals

En una trobada amb representants de la parròquia, la nit del dimarts, a la localitat de Enniscorthy, el bisbe Denis Brennan ha demanat ajuda financera als feligresos per pagar les compensacions i les multes legals derivades de les denúncies sobre els abusos sexuals a menors, subratllant que això no suposa que comparteixin la culpa de l'Església, sinó "ajudar a complir la responsabilitat atorgada per Déu".
La diòcesi de Fern ha de pagar més de vuit milions d'euros per indemnitzacions després de 48 processos civils pels abusos, i té altres 13 pendents. El lema del bisbe al seu escut episcopal és: "Rejoice and be Glad", "Estigueu alegres i contents"... que deu ser la versió irish pub de: "Pagant sant pere canta!".

El bisbe de Ferns ha demanat als seus feligresos que l'ajudin a pagar les compensacions i les multes legals derivades de les denúncies sobre els abusos sexuals a menors, per part de l'església irlandesa, que han trasbalsat el país. El seu responsable de finances, Eugene Doyle, ha detallat que l'assegurança només ha pagat una setena part del cost i que la diòcesi s'ha gastat 3,5 milions dels seus propis estalvis i ha demanat un préstec per altres 1,8 milions. Una ordre catòlica irlandesa implicada ha d'indemnitzar amb 161 milions d'euros a les víctimes dels seus abusos.

Sense fons

En declaracions al rotatiu The Irish Times, Doyle, cap del comitè de finances de la diòcesi, ha assegurat que necessiten uns 60.000 euros a l'any durant els propers 20 anys dels seus feligresos. La diòcesi de Ferns té al voltant de 100.000 feligresos distribuïts en 80 parròquies.

El comptable ha detallat que els diners que recullen en els donatius setmanals de l'Església no es destinen a cobrir les despeses dels acords d'indemnització pels casos de pederàstia.

No obstant, ha destacat que "al final del dia tenim la responsabilitat de tractar amb aquests acords. Hem rebut reaccions positives i negatives", ha detallat.

En un principi, la diòcesi esperava cobrir les indemnitzacions amb la venda d'algunes de les seves propietats però la caiguda del mercat immobiliari l'ha convertit en una cosa bastant improbable.


El obispo de Ferns ha pedido a sus feligreses que le ayuden a pagar las compensaciones y las multas legales derivadas de las denuncias sobre los abusos sexuales a menores por parte de la iglesia irlandesa que han conmocionado al país.

En un encuentro con representantes de la parroquia en la noche del martes en la localidad de Enniscorthy, Brennan ha pedido ayuda financiera a los feligreses subrayando que eso no supone que compartan la culpa de la Iglesia, sino ayudar a cumplir la responsabilidad otorgada por Dios.

La diócesis de Fern tiene que pagar más de ocho millones de euros por indemnizaciones tras 48 procesos civiles por los abusos y tiene otros 13 pendientes.

Su responsable de finanzas, Eugene Doyle, ha detallado que el seguro solo ha pagado una sétima parte del coste y que la diócesis se ha gastado 3,5 millones de sus propios ahorros y ha pedido un préstamo por otros 1,8 millones.

Sin fondos

En declaraciones al rotativo irlandés The Irish Times, Doyle, jefe del comité de finanzas de la diócesis, ha asegurado que necesitan unos 60.000 euros al año durante los próximos 20 años de sus feligreses. La diócesis de Ferns tiene en torno a 100.000 feligreses distribuidos en 80 parroquias. Una orden católica irlandesa indemnizará con 161 millones de euros a las víctimas de sus abusos.

El contable ha detallado que el dinero que recogen en los donativos semanales de la Iglesia no se destina a cubrir los gastos de los acuerdos de indemnización por los casos de pederastia.

Sin embargo, ha destacado que "al final del día tenemos la responsabilidad de lidiar con estos acuerdos. Hemos recibido reacciones positivas y negativas", ha detallado.

En un principio, la diócesis esperaba cubrir las indemnizaciones con la venta de algunas de sus propiedades pero la caída del mercado inmobiliario lo ha convertido en algo bastante improbable.



Hondures: 789 casos oberts de violacions als drets humans

L'organització COFADEH (Comitè de Familiars de Detinguts i Desapareguts a Hondures), té encara més de 789 casos oberts de violacions als drets humans. "Hem avançat en la defensa d'alguns casos, com el de les 140 persones acusades de terrorisme d'Estat, amb excepció de tres que segueixen detingudes", afirma la seva fundadora, Bertha Oliva (Foto al centre). El retrocés democràtic que viu Hondures des del cop d'Estat és enfrontat amb un vital moviment de resistència civil que segueix el seu curs més enllà de Zelaya.

El país es troba lluny d'una situació d'estabilitat, com pretenen fer creure alguns mitjans i el mateix govern del conservador Porfirio Lobo, que va assumir la presidència fa un mes.

Juntament amb l'activista Jesús Garza, coordinador tècnic de la xarxa civil social CHAAC (Coalició Hondurenya d'Acció Ciutadana), Oliva fa un recorregut per Europa, amb trobades a Brussel.les, la Haia, Tübingen i Berlín, i continuarà a Hamburg, Munic, Viena , Zurich i Ginebra. Deu organitzacions civils de defensa dels drets humans, entre elles, Amnistia Internacional, recolzen el seu recorregut de dues setmanes.

"S'estan reconciliant ells"


Tots dos activistes deploren la "doble moral" del nou govern que públicament afirma ser respectuós dels drets humans i diu apostar per un procés de reconciliació nacional a través d'una Comissió de la Veritat i ha imposat per a això un decret d'amnistia, però en realitat no hi ha cap interès en això.

"S'estan reconciliar entre ells mateixos", diu sarcàstica Bertha Oliva i pregunta: "Tenen interès a trobar als 4 policies que van violar a una dona de 25 anys? O a trobar als torturadors del periodista César Silva, que va ser tancat en una presó clandestina? En els 30 dies que porta el govern de Porfirio Lobo han estat assassinats cinc membres de la resistència, tres sindicalistes i dos camperols ", afegeix.

Wendy Elizabeth Davila, va morir a causa dels gasos utilitzats per la policia hondurenya.

A Hondures un 65% de la població ha passat a la resistència civil sorgida a partir del cop d'Estat el juny passat. Oliva destaca que la població està en una absoluta indefensió davant la repressió de les forces de l'Estat.

"El veritable problema d'Hondures és ser un país pobre, aquesta és la realitat dels més humils que no tenen manera d'aturar un abús empresarial, una classe que controla el Congrés i no està disposada a fer cap concessió, com el salari mínim que proposava el deposat Manuel Zelaya ", afirma per la seva banda Jesús Garza.

Davant d'una concorreguda sala a la seu d'Amnistia Internacional Garza afegeix que és necessari establir un nou contracte social, una nova Constitució.

Creativitat del moviment de resistència

L'activista va elogiar la creativitat del moviment de resistència civil hondureny que ha donat acollida als grups i professions més diversos i ha demostrat tenir una gran capacitat inventiva. "Que els colpistes sàpiguen que seguim vius i que organitzem exposicions, teatre, concerts i que s'han sumat sindicalistes en resistència, feministes, mestres, fotògrafs, taxistes, tots en resistència. No ens aturarem fins a proclamar una Assemblea Constituent".

Agró afirma que Zelaya ja va complir el seu moment històric i afegeix que la dreta hondurenya es va equivocar si creia que en arribar a un acord amb Zelaya, aquest seria reconegut per la resistència.

A Berlín els hondurenys mantindran una atapeïda agenda que inclou trobades amb parlamentaris del partit Die Linke (La Esquerra), però també amb representants del Partit Demòcrata Liberal i del govern germànic. L'objectiu de la seva visita és difondre el punt de vista del moviment de resistència civil del que tots dos formen part.

Mario Fidel Contreras Moncada, també mort durant la resistència al cop.

Eurodiputats conservadors


Els activistes critiquen la postura dels liberals alemanys que asseguren que a Hondures no hi va haver un cop d'Estat, com es llegeix en diversos documents sustentats per la Fundació Friedrich Naumann, propera a aquest partit. "Però pitjor han estat els eurodiputats dels Partits Populars, que han arribat a la conclusió que sí que hi va haver cop, però que aquest era necessari abans que Zelaya lliurés el país a Chávez", afirma Garza.

No són impossibles la qual cosa la resistència civil reclama: "que es reconegui la legitimitat del govern de Lobo en la mesura en què realment respecti i defensi els drets humans i investigueu a fons les violacions comeses fins ara, que acabi amb la impunitat".

Lobo ha estat convidat pel Govern espanyol, que ostenta la Presidència de la UE, per a que assisteixi a la Cimera de la Unió Europea i Amèrica Llatina i el Carib a celebrar a Madrid, on es busca tancar un Tractat de Lliure Comerç entre Hondures i la Unió Europea.


Critican en Alemania "doble moral" del Gobierno de Porfirio Lobo


El retroceso democrático que vive Honduras desde el golpe de Estado es enfrentado con un vital movimiento de resistencia civil que sigue su curso más allá de Zelaya.

El país se encuentra lejos de una situación de estabilidad como pretenden hacer creer algunos medios y el mismo gobierno del conservador Porfirio Lobo, que asumió la presidencia hace un mes.

La organización COFADEH (Comité de Familiares de Detenidos y Desaparecidos en Honduras), tiene todavía más de 789 casos abiertos de violaciones a los derechos humanos. "Hemos avanzado en la defensa de algunos casos, como el de las 140 personas acusadas de terrorismo de Estado, con excepción de tres que siguen detenidas", afirma su fundadora, Bertha Oliva.

Junto con el activista Jesús Garza, coordinador técnico de la red civil social CHAAC (Coalición Hondureña de Acción Ciudadana), Oliva realiza un recorrido por Europa, con encuentros en Bruselas, la Haya, Tubinga y Berlín, y continuará en Hamburgo, Munich, Viena, Zúrich y Ginebra. Diez organizaciones civiles de defensa de los derechos humanos, entre ellas, Amnistía Internacional, respaldan su recorrido de dos semanas.

"Se están reconciliando ellos"

Ambos activistas deploran la "doble moral" del nuevo gobierno que públicamente afirma ser respetuoso de los derechos humanos y dice apostar por un proceso de reconciliación nacional a través de una Comisión de la Verdad y ha impuesto para ello un Decreto de Amnistía, pero en realidad no hay ningún interés en ello.

"Se están reconciliando entre ellos mismos", dice sarcástica Bertha Oliva y pregunta: "¿Tienen interés en encontrar a los 4 policías que violaron a una mujer de 25 años? ¿O en encontrar a los torturadores del periodista César Silva, que fue encerrado en una cárcel clandestina? En los 30 días que lleva el gobierno de Porfirio Lobo han sido asesinados cinco miembros de la resistencia, tres sindicalistas y dos campesinos", añade.

Wendy Elizabeth Davila, murió debido a los gases utilizados por la policía hondureña.

En Honduras un 65% de la población ha pasado a la resistencia civil surgida a partir del golpe de Estado en junio pasado. Oliva destaca que la población está en una absoluta indefensión ante la represión de las fuerzas del Estado.

"El verdadero problema de Honduras es ser un país pobre, ésa es la realidad de los más humildes que no tienen manera de detener un abuso empresarial, una clase que controla el Congreso y no está dispuesta a hacer ninguna concesión, como el salario mínimo que proponía el depuesto Manuel Zelaya", afirma por su parte Jesús Garza.

Ante una concurrida sala en la sede de Amnistía Internacional Garza añade que es necesario establecer un nuevo contrato social, una nueva Constitución.

Creatividad del movimiento de resistencia

El activista elogió la creatividad del movimiento de resistencia civil hondureño que ha dado acogida a los grupos y profesiones más diversos y ha demostrado tener una gran capacidad inventiva. "Que los golpistas sepan que seguimos vivos y que organizamos exposiciones, teatro, conciertos y que se han sumado sindicalistas en resistencia, feministas, maestros, fotógrafos, taxistas, todos en resistencia. No nos detendremos hasta proclamar una Asamblea Constituyente".

Garza afirma que Zelaya ya cumplió su momento histórico y añade que la derecha hondureña se equivocó si creía que al llegar a un arreglo con Zelaya, éste sería reconocido por la resistencia.

En Berlín los hondureños mantendrán una apretada agenda que incluye encuentros con parlamentarios del partido Die Linke (La Izquierda), pero también con representantes del Partido Demócrata Liberal y del gobierno germano. El objetivo de su visita es difundir el punto de vista del movimiento de resistencia civil del que ambos forman parte.

Mario Fidel Contreras Moncada, también muerto durante la resistencia al golpe.

Eurodiputados conservadores

Los activistas critican la postura de los liberales alemanes que aseguran que en Honduras no hubo un golpe de Estado, como se lee en varios documentos sustentados por la Fundación Friedrich Naumann, cercana a dicho partido. "Pero peor han sido los eurodiputados de los Partidos Populares, que han llegado a la conclusión de que sí hubo golpe, pero que éste era necesario antes de que Zelaya entregara el país a Chávez", afirma Garza.

No son imposibles lo que la resistencia civil reclama: "Que se reconozca la legitimidad del gobierno de Lobo en la medida en la que realmente respete y defienda los derechos humanos e investigue a fondo las violaciones cometidas hasta ahora, que acabe con la impunidad".

Lobo ha sido invitado por el Gobierno español, que ostenta la Presidencia de la UE, para que asista a la Cumbre de la Unión Europea y América Latina y el Caribe a celebrarse en Madrid, donde se busca cerrar un Tratado de Libre Comercio entre Honduras y la Unión Europea.



Matas (PP) pagà més de 350.000 euros en negre

L'aparellador M.A.G., que va participar en les obres de reforma del palauet de l'expresident popular del Govern balear, Jaume Matas, ha assegurat davant el jutge que l'esposa d'aquest últim, Maite Areal, li va lliurar diversos sobres tancats amb diner negre per pagar als proveïdors de la remodelació de l'habitatge. Durant la seva compareixença, en qualitat d'imputat, davant el titular del Jutjat d'Instrucció número 3, José Castro, que investiga el presumpte desviament de fons públics produït durant la construcció del velòdrom Palma Arena i la seva connexió amb l'increment patrimonial de Matas, l'aparellador ha ratificat la seva declaració del passat 3 de desembre.

Fa just un mes, el passat 2 de febrer, es va conèixer un acte d'aquest jutge en el que considera "inevitable" investigar Matas i persones "molt lligades" a ell en la presumpta trama de corrupció del Palma Arena.

Tal com ha asseverat, en algunes ocasions va sospitar que es tractava de diners opac al fisc, encara que com es tractava de sobres tancats, altres vegades no tenia la certesa de què contenien al seu interior.

Sí que ha recordat que un d'aquests sobres portava 18.000 euros sense rebut que anaven destinats al proveïdor de la cuina del palauet. D'acord als nombrosos testimonis recollits en la causa, la quantitat que podria haver abonat en negre Matas supera els 350.000 euros.

Durant la seva compareixença han estat presents, a més del fiscal anticorrupció Pedro Horrach, diversos dels lletrats personats en la causa.

El decorador diu que va cobrar amb factura

Antonio Obrador, que va decorar el palauet de l'expresident Jaume Matas a Palma, ha avalat aquest dimarts la legalitat del treball que va fer, ja que ha dit que va percebre poc més de 100.000 euros amb factura i que en cap moment se li va plantejar cobrar en diners negre.

Durant la seva declaració davant el jutge del cas Palma Arena, que investiga el sobrecost del velòdrom i el suposat enriquiment il.lícit de Matas i persones properes a ell, Obrador ha explicat que de la factura de poc més de cent mil euros va extreure el pagament del seu treball realitzat, de manera que va quedar "molt satisfet".

L'interiorista, que ha prestat testimoni sobre el seu treball a la casa del carrer Sant Feliu de Palma, ha insistit que no ha rebut suggeriments ni pressions de ningú sobre el que hauria de declarar o no en seu judicial.

El decorador ha admès que també va ajudar a Matas a crear una quarta habitació al seu pis de Madrid, però que desconeix qui és el propietari d'aquest habitatge.

Assumit un recurs sobre la investigació

D'altra banda, aquest dimarts l'Audiència Provincial de Palma ha assumit el recurs d'apel lació que ha interposat el lletrat Gregori Sant Josep, defensor d'una de les comerciants que va proveir de televisors de luxe el palauet de Matas, contra l'acte dictat per Castro a qual es determinava la connexió entre el desviament de fons del Palma Arena i l'increment patrimonial de l'expresident balear.

Segons fonts jurídiques consultades per Europa Press, la resolució s'emetrà previsiblement després del 23 de març, dia en què Matas, exministre de Medi Ambient amb José María Aznar, està citat a declarar en qualitat d'imputat.

Historial del cas:
La Guàrdia Civil registra el 'palauet' de l'ex-president del govern balear, Jaume Matas.
Un constructor reconeix que el cunyat de Jaume Matas li va pagar "en negre".
Un electricista declara que va cobrar 60.000 € en negre per treballs en el 'palauet' de Matas.
Una comissió judicial registra el palauet de Jaume Matas a la recerca de la caixa forta.
Matas assegura que ha patit un registre propi de "un terrorista o un capo".
El jutge imputa nou delictes l'expresident balear Matas, entre ells prevaricació i suborn.
El jutge del cas Palma Arena considera "inevitable" investigar Matas.


Matas (PP) pagà més de 350.000 euros en negre
El aparejador M.A.G., que participó en las obras de reforma del palacete del ex presidente 'popular' del Gobierno balear, Jaume Matas, ha asegurado ante el juez que la esposa de este último, Maite Areal, le entregó varios sobres cerrados con dinero negro para pagar a los proveedores de la remodelación de la vivienda.

Durante su comparecencia en calidad de imputado ante el titular del Juzgado de Instrucción número 3, José Castro, que investiga el presunto desvío de fondos públicos producido durante la construcción del velódromo Palma Arena y su supuesta conexión con el incremento patrimonial de Matas, el aparejador ha ratificado su declaración del pasado 3 de diciembre.

Hace justo un mes, el pasado 2 de febrero, se conoció un auto de este juez en el que considera "inevitable" investigar a Matas y personas "muy ligadas" a él en la presunta trama de corrupción del Palma Arena.

Tal y como ha aseverado, en algunas ocasiones sospechó que se trataba de dinero opaco al fisco, aunque como se trataba de sobres cerrados, otras veces no tenía la certeza de qué contenían en su interior.

Sí ha recordado que uno de estos sobres llevaba 18.000 euros sin recibo que iban destinados al proveedor de la cocina del palacete. De acuerdo a los numerosos testimonios recogidos en la causa, la cantidad que podría haber abonado en negro Matas supera los 350.000 euros.

Durante su comparecencia han estado presentes además del fiscal anticorrupción Pedro Horrach, varios de los letrados personados en la causa.

El decorador dice que cobró con factura

Antonio Obrador, que decoró el palacete del ex presidente Jaume Matas en Palma, ha avalado este martes la legalidad del trabajo que hizo, ya que ha dicho que percibió poco más de 100.000 euros con factura y que en ningún momento se le planteó cobrar en dinero negro.

Durante su declaración ante el juez del caso Palma Arena, que investiga el sobrecoste del velódromo y el supuesto enriquecimiento ilícito de Matas y personas próximas a él, Obrador ha explicado que de la factura de poco más de cien mil euros extrajo el pago de su trabajo realizado, con lo que quedó "muy satisfecho".

El interiorista, que ha prestado testimonio sobre su trabajo en la casa de la calle Sant Feliu de Palma, ha insistido en que no ha recibido sugerencias ni presiones de nadie sobre lo que debería declarar o no en sede judicial.

El decorador ha admitido que también ayudó a Matas en crear una cuarta habitación en su piso de Madrid, pero que desconoce quién es el propietario de esa vivienda.
Asumido un recurso sobre la investigación

Por otra parte, este martes la Audiencia Provincial de Palma ha asumido el recurso de apelación que ha interpuesto el letrado Gregorio San José, defensor de una de las comerciantes que proveyó de televisores de lujo el palacete de Matas, contra el auto dictado por Castro en el que se determinaba la conexión entre el desvío de fondos del Palma Arena y el incremento patrimonial del ex presidente balear.

Según fuentes jurídicas consultadas por Europa Press, la resolución se emitirá previsiblemente después del 23 de marzo, día en el que Matas, ex ministro de Medio Ambiente con José María Aznar, está citado a declarar en calidad de imputado.

Historial del caso:
La Guardia Civil registra el 'palacete' del ex-presidente del gobierno balear, Jaume Matas.
Un constructor reconoce que el cuñado de Jaume Matas le pagó "en negro".
Un electricista declara que cobró 60.000 € en negro por trabajos en el 'palacete' de Matas.
Una comisión judicial registra el palacete de Jaume Matas en busca de la caja fuerte.
Matas asegura que ha sufrido un registro propio de "un terrorista o un capo".
El juez imputa nueve delitos al ex presidente balear Matas, entre ellos prevaricación y cohecho.
El juez del caso 'Palma Arena' considera "inevitable" investigar a Matas.