dimecres, 29 d’agost de 2012

Adelson paga a Romney per influir en la taxa de canvi dolar-iuan

L'amo d'Eurovegas, el sionsita Sheldon Adelson és el principal donant de la campanya electoral del Partit Republicà dels Estats Units. Fins ara ha donat a diverses campanyes prop de quaranta milons d'euros. Avui la cadena Bloomberg ha publicat un article on es pregunta a canvi de què. I la resposta és molt més concreta del que caldria esperar.

Evidentment Adelson ideològicament se situa en el sector més feixista dels Republicans i dificilment podria donar suport a cap altre candidat, doncs el seu preferit, el nazi Newt Gingrich, va ser derrotat. Segons Bloomberg, però, Adelson ha posat una condició al seu suport: que la paritat entre el dòlar i el iuan, la moneda xinesa, sigui revisada per tal que el valor de la moneda xinesa sigui més alt, contra el dòlar, del que ho és ara.

És sabut que Adelson gunaya la major part dels seus diners en el casino de Macau i una operació com aquesta li reportaria enormes beneficis. Perquè és d'esperar que els jugadors xinesos gastarien exactament el mateix però ell guanyaria més amb aquells mateixos diners.

ICV-EUiA demana que Mas expliqui les condicions del rescat i el Parlament ho voti

El grup parlamentari d’ICV-EUiA demana la compareixença del president Mas perquè expliqui les condicions del rescat i el Parlament ho voti, tal i com s’ha fet respecte la proposta de Pacte Fiscal. El president del grup parlamentari, Joan Herrera, ha acusat el Govern de CiU de mentir quan diu que exigirà l’Executiu del PP que no hi hagi condicions econòmiques i que no acceptaran condicions polítiques. “Només cal que llegeixi la Llei d’Estabilitat Pressupostària i el Reial Decret que creava el fons de liquiditat” ha denunciat Herrera, a la vegada que s’ha mostrat “perplex, per haver demanat el rescat sense que s’hagi posat en marxa el pla i sense saber què implica exactament”.

Per ICV-EUiA el rescat és l’evidència del fracàs de les polítiques de retallades. “En el seu moment, entre sobirania i retallades, CiU va triar retallar i aquestes polítiques són les que ens han portat a aquesta situació” ha afegit Herrera.

La coalició considera que Catalunya viu un retrocés sense precedents, amb més retallades i molt menys autogovern i ha avisat que a partir d’ara el Govern del PP podrà exigir més retallades en les partides que més els interessin “perquè coneixeran les nostres entranyes”, segons ha dit el president del grup parlamentari. En aquest sentit, Herrera s’ha queixat que “s’accepti que vinguin els homes de negre de Rajoy i Montoro” i mentrestant el Govern de CiU continuï negant-se a fer una política fiscal d’ingressos sobre els qui més tenen, més contaminen i més especulen, rebutjant de forma reiterada totes les propostes que ha fet ICV-EUiA fet per aconseguir una política d’ingressos.

"El rescat és molt pervers" i Catalunya serà intervinguda pel PP

L'economista i degana de la Facultat d'Economia i Empresa de la Universitat de Barcelona, Elisenda Paluzie, explica en aquesta entrevista: 'El rescat és molt pervers perquè demanem un prèstec que ens el dóna algú que té els diners dels impostos que hem pagat els catalans', diu Paluzie. "No complirem amb l'objectiu de dèficit. És impossible perquè gairebé tot, també el pressupost de l'estat, s'han fet amb una previsió d'ingressos impositius que no es compleixen en aquest moment. Es preveuen unes desviacions molt grans d'aquests càlculs del pressupost".

CiU menteix: El rescat és sota "estrictes condicions pressupostàries


Ahir la Generalitat de CiU assegurava que el rescat de 5.000 milions no tindrà condicionants per tractar dels diners "que els catalans paguen amb els seus impostos", però un portaveu de la Comissió Europea ha assegurat avui que el "rescat" -o xantatge- està subjecte a "estrictes condicions pressupostàries, en línia amb les nostres recomanacions per a Espanya", desmentint al bocamoll de CiU Francesc Homs i Artur Mas. Les comunitats han de tancar l'any amb un dèficit draconià del 1,5% perquè el conjunt de l'Estat pugui complir el seu objectiu del 6,3% imposat pel neoliberalisme i la banca alemanya.

http://noticies.sirius.cat/2012/08/ciu-menteix-el-rescat-es-sota-estrictes.html
http://noticies.sirius.cat/2012/08/el-rescat-es-molt-pervers-i-catalunya.html

El Financial Times vincula el rescat de Catalunya amb la voluntat del PP de desfer l'autonomia

El Financial Times acusa Mariano Rajoy i el PP de forma molt dura, en un article editorial el dia després que el seu soci Artur Mas hagi demanat el rescat. El diari ecònomic de referència a Europa diu que Rajoy només pensa 'en el partit i no en el país' i li exigeix prendre decisions que va retardant 'per interessos electorals'. El diari veu normal que Catalunya sospiti que 'Rajoy intenta explotar els seus problemes fiscals per a retallar l'autonomia que li va ser concedida fa més de trenta anys'. I això CiU ho sap molt bé, des del 'Pacte del Majéstic'.

El diari creu que fins i tot els governs autonòmics dominats pel PP temen que les seves competències siguin buidades pel que qualifiquen com 'l'afany centralista del govern de Madrid' i en aquest sentit avisa que 'hi haurà problemes molt greus amb Catalunya'.

L'editorial, que porta per títol 'Pel bé d'Espanya, no del partit' és particularment crític amb el fet que els càlculs de Rajoy estan basats més en els resultats electorals que pugui obtenir ell que en les necessitats reals i li reclama que es comporti com el govern portuguès, 'que ha sabut convèncer als ciutadans que treballa pel bé de tot el país'.

Les darreres setmanes els mitjans internacional, tradicionalment reticents a entendre el problema català, han anat fent un tomb cap a posicions comprensives i respectuoses, com la que defensa avui l'editorial del Financial Times. La posició del diari és particulament rellevant perquè totes les èlits econòmiques i polítiques d'Europa el llegeixen i segueixen els seus editorials amb cura.

Cimera Social el 10-S per concretar mobilitzacions i una vaga general europea

Representants de 150 organitzacions que, fins ara, integren la plataforma de la Cimera Social, es reuniran el 10 de setembre, a la seu de l'Escola Julián Besteiro, per ultimar els preparatius de la gran Marxa a Madrid que tindrà lloc el 15 de setembre, en rebuig a la política de retallades i de desmantellament de l'Estat de benestar impulsada pel Govern franquista de Mariano Rajoy. Cap a una Vaga general europea: Els sindicats europeus, amb CCOO i UGT al capdavant, s'han proposat la convocatòria d'una vaga general comú i ja hi estan treballant.

A la reunió de la Cimera Social es debatrà el calendari de mobilitzacions i actes que la Cimera Social realitzarà en els pròxims mesos. A més de la Marxa del 15-S, la Cimera Social té previst dirigir a l'Executiu perquè convoqui un referèndum sobre les retallades, tenint en compte que es va presentar a les eleccions amb un programa i governa amb un altre. Si no ho, serà la pròpia Cimera Social la que organitzi una consulta popular a tot el país perquè la ciutadania es pronunciï sobre això.

La Cimera Social es va constituir el passat 25 de juliol a Madrid, a partir d'una iniciativa dels secretaris generals de CCOO i UGT, Toxo i Méndez, d'impulsar la més àmplia convergència sindical, social, cultural i professional contra unes mesures que estan acabant amb els drets socials i l'Estat de benestar i estan portant el país a la ruïna.

Cap a una Vaga general europea

Els sindicats europeus, amb CCOO i UGT al capdavant, s'han proposat intentar quelcom amb molta més repercussió que una manifestació conjunta. És el moment d'una vaga general comú i ja estan treballant-hi.

Així ho ha confirmat Javier Doz, secretari confederal d'Internacional de CCOO. "Creiem que és necessari. No és fàcil d'aconseguir, som realistes", afegeix reconeixent que mantenen també la hipòtesi de deixar l'acció conjunta en manifestacions a l'uníson, "però aquest és un moment clau. A Grècia l'estan empenyent fora de l'euro i volen imposar el rescat a Espanya. Això pot portar a situacions d'extrema gravetat en les pròximes setmanes. Al meu parer, això necessita una gran mobilització", explica Doz. El líder sindical assumeix que fa temps que s'hauria d'haver fet realitat una acció similar a la que ara plantegen.

"El que ha passat a Europa és perquè hi hagués hagut molt abans una vaga general simultània en 12 o 14 països amb accions de suport a la resta", comenta. "Han estat dos anys i mig vivint una política injusta, la de l'austeritat, que a més s'ha mostrat absolutament ineficaç". Ara, més que mai, el temps apressa. "En el passat ja hi va haver una desena de països els sindicats es van mostrar d'acord", però finalment no va tirar endavant. "Ara cal tornar a veure quina és la situació a cada país. A França, per exemple, hi ha hagut un canvi de Govern (amb l'arribada al poder del socialista François Hollande en substitució de Nicolas Sarkozy) i la relació amb els sindicats ha canviat".

Calendari de mobilitzacions

La data que s'estudia com a possible per a realitzar una mobilització conjunta a nivell europeu, ja sigui aquesta finalment una vaga general o manifestacions simultànies, és la primera setmana d'octubre, a l'entorn del dia 7 (que aquest any cau en diumenge) que és quan cada any la Confederació Sindical Internacional celebra la jornada mundial pel treball digne.

El proper 10 de setembre, avança Doz, es definirà molt millor la possible acció a realitzar. Aquest dia es reuneix el Comitè de la Confederació Europea de Sindicats. El que es decideixi podrà perfilar al seminari del 25 de setembre.

Entre els països que és probable que es sumessin a una vaga general comú, Doz inclou "Espanya, Grècia, Portugal i Itàlia, així com a Romania, Bulgària i Hongria. Els alemanys podrien incorporar però no mitjançant una vaga general perquè la seva Constitució prohibeix les vagues solidàries", però, segons Doz, els sindicats alemanys estan demostrant cada vegada més que se senten més a prop de les tesis dels sindicats del sud d'Europa. "La Confederació Alemanya de Sindicats", explica, "estan donant suport a accions de països del sud. Hi ha proximitat amb ells". De fet, van ser els que van propiciar la reunió dels líders dels dos grans sindicats espanyols amb la cancellera Merkel, reunió que va servir de toc d'alerta al Govern espanyol i va desembocar en una reunió del president, Mariano Rajoy, amb els líders sindicals, que havia estat negada a aquests últims fins a aquest moment.

"En cas que s'arribi a un acord per fer una vaga general comú, els alemanys poden recolzar manifestant", comenta Doz.

Mentrestant, es celebraran unes quantes mobilitzacions. El dia 8 de setembre tindrà lloc la primera gran manifestació grega després del descans estival. Els sindicats Adedy i GSEE han convocat a manifestar a la ciutat de Tessalònica. El dia 15 de setembre, es manifestaran a Espanya els integrants de l'anomenada Cimera Social, en la qual es troben els dos grans sindicats (CCOO i UGT). Segons Javier Doz, "s'espera que es manifesti a Espanya un milió de persones".

Rússia acusa EUA de contractar mercenaris per saltar-se la llei

El comissionat de Drets Humans de la Cancelleria de Rússia, Konstantin Dolgov, va demanar ahir dimarts al Govern dels Estats Units que porti a judici als membres de l'empresa militar privada nord-americana, Blackwater, involucrats en la matança de 17 civils iraquians: "Hem de dir que, tot i la controvertida experiència oferta per la companyia Blackwater, els departament d'Estat i de Defensa nord-americans segueixen contractant especialistes per fer la 'feina bruta' en zones de conflictes armats", afirmà Dolgov. Foto: Assassins a sou, l'escòria de l'humanitat, 'made in USA'.

Moscou va denunciar que els EUA contracta empreses privades de mercenaris per a saltar-se la llei internacional i impedir ser condemnat per violar les normes del dret internacional humanitari.

Va revelar també que Washington va suspendre el procés judicial contra Blackwater que va intentar subornar al ministeri de l'Interior de l'Iraq perquè cessin les seves investigacions sobre la matança.

Aquesta companyia va intentar pagar un milió de dòlars (750.000 euros) per obtenir una llicència per treballar a l'Iraq i per bloquejar les investigacions de la justícia iraquiana per la mort de 17 civils el 2007 a ​​mans dels empleats de l'empresa", va declarar.

Així mateix, va expressar la seva esperança que les autoritats nord-americanes adoptin les mesures apropiades per castigar els culpables en el cas de Blackwater.

El setembre de 2007, els agents de Blackwater van matar a 17 civils i lesionar a d'altres 20, quan custodiaven una caravana de l'ambaixada nord-americana a Bagdad, capital iraquiana, amb el pretext de crear condicions de seguretat.

LAB s'adhereix a la manifestació a favor dels presos malalts

El sindicat LAB s'ha sumat a la convocatòria de la marxa que catorze persones rellevants de la societat basca han convocat aquest dissabte a Donostia per demanar la llibertat dels catorze presos polítics bascos que estan greument malalts, després de la prohibició per l'Audiència Nacional espanyola de la marxa que havia de sortir avui des de l'Hospital Donostia fins Arrasate (localitat natal de Iosu Uribetxebarria). La protesta partirà a les 17.30 de la tarda des Antic. Foto: Fins l'Hospital Donostia han acudit Martxelo Otamendi, Josu Juaristi, Julio Soto, Inaxio Kortabarria, Xabier Morras i Juan Mari Irigoien.

Andoni Egaña i Txaro Arteaga han criticat durament la prohibició de la marxa. Han assenyalat que la decisió és «un escàndol judicial» i han assenyalat que no es quedaran "de braços plegats».

També han afirmat que en aquest poble "ni es pot demanar que s'exigeixi la llei». Per això, han volgut passar el testimoni a la societat basca i han fet una crida perquè la ciutadania vagi a la marxa de dissabte.

LAB ha mostrat la seva adhesió mitjançant un comunicat a la manifestació convocada per a dissabte a Donostia per reclamar la posada en llibertat de Iosu Uribetxebarria i dels altres tretze presos polítics amb malalties greus.

També ha denunciat la prohibició per part de l'Audiència Nacional espanyola de la marxa convocada per catorze persones rellevants de la societat basca, que tenia com a objectiu arribar des de l'Hospital Donostia a Arrasate.

Així mateix, ha animat a la societat basca a participar en la manifestació d'aquest dissabte que partirà a les 17.30 del túnel de l'Antic.

CiU menteix: El rescat és sota "estrictes condicions pressupostàries"

Ahir la Generalitat de CiU assegurava que el rescat de 5.000 milions no tindrà condicionants per tractar dels diners "que els catalans paguen amb els seus impostos", però un portaveu de la Comissió Europea ha assegurat avui que el "rescat" -o xantatge- està subjecte a "estrictes condicions pressupostàries, en línia amb les nostres recomanacions per a Espanya", desmentint al bocamoll de CiU Francesc Homs i Artur Mas. Les comunitats han de tancar l'any amb un dèficit draconià del 1,5% perquè el conjunt de l'Estat pugui complir el seu objectiu del 6,3% imposat pel neoliberalisme i la banca alemanya.

Brussel pren nota de la petició al Fons de Liquiditat Regional -que amb les tres comunitats que han sol·licitat ajuda ja ha esgotat gairebé la meitat dels seus 18.000 milions- i recorda que tant les autoritats del Govern central com les autonòmiques han de prendre les mesures necessàries per complir els objectius del dèficit. "Confiem que facin tot el necessari", va assegurar el portaveu d'Afers Econòmics i Monetaris. Les comunitats han de tancar l'any amb un dèficit del 1,5% perquè el conjunt de l'Estat pugui complir el seu objectiu del 6,3%.

"La Comissió i el Consell han demanat el compliment de la nova llei d'estabilitat pressupostària i l'adopció de contundents mesures en les comunitats autònomes", ha afegit el portaveu Simon O'Connor.

La petició de Catalunya se suma a les ja realitzades per la Comunitat Valenciana i Múrcia. Entre aquestes tres comunitats, que han sol · licitat uns 8.500 milions en total, exhauriran gairebé la meitat de la dotació del Fons de Liquiditat Regional. No obstant això, a Brussel·les consideren que aquest instrument n'hi haurà prou. "Entenem que els 18.000 milions que el Govern espanyol ha reservat per al fons seran suficients per les necessitats previstes", ha assenyalat el portaveu d'Afers Econòmics i que ha confirmat Luis de Guindos.

Guindos ha afirmat que la "condició fonamental" perquè Catalunya rebi l'ajuda de 5.023.000 d'euros, que ha sol·licitat de 'forma urgent', és que compleixi l'objectiu de dèficit, situat en el 1,5% del producte interior brut (PIB) per aquest any.

CiU no garanteix el pagament de convenis al tercer sector

El portaveu del Govern català, Francesc Homs, ha assegurat aquest dimecres que la Generalitat no té previst nous ajustos econòmics abans que finalitzi 2012 després la petició urgent d'ajuda al Govern, encara que ha descartat donar cap tipus de garanties de cobrament a les entitats del tercer sector amb concert. En una entrevista a RAC1 recollida per l'agència Efe, Homs ha assegurat que l'Executiu català no haurà de fer noves retallades aquest any si "tothom fa el que ha de fer".

El passat juliol, la Generalitat no va poder fer front als pagaments dels concerts que manté amb hospitals, escoles, residències, entitats socials, centres de menors tutelats i tallers ocupacionals, tots serveis del tercer sector prestats per entitats, públiques i privades, finançades per la Generalitat però la gestió no depèn d'ella.

El Fons de Liquiditat Autonòmica al qual s'ha acollit la Generalitat amb la petició de 5.023.000 d'euros és el mecanisme que el Govern ha posat a disposició de les comunitats autònomes perquè puguin pagar els deutes financers pendents. Això vol dir que els diners que el Govern català ha demanat no es pot utilitzar per al pagament de proveïdors o concerts.

Els 5.023.000 comandes corresponen als venciment que ha d'afrontar la Generalitat fins al 31 de desembre vinent, entre ells els 2.639.000 d'euros que haurà de pagar el proper novembre als inversors particulars que van comprar bons a 12 mesos a un interès del 4,75%. A això se suma la devolució de l'emissió de deute destinada a inversors institucionals i la part corresponent de deute dels venciments en el que queda d'any dels crèdits que la Generalitat té subscrits amb entitats bancàries.

La marxa del SAT col·lapsa Cadis i Puerto Real, plens de policia

La segona jornada de la Marxa Obrera del Sindicat Andalús de Treballadors (SAT) a la província de Cadis s'ha desenvolupat entre Puerto Real i la capital gaditana amb l'assistència d'unes cinc mil persones. La principal artèria de Cadis ha estat presa per la Policia Nacional que ha vigilat i tancat, a peu i en furgonetes, als manifestants exigint-los que mostressin l'interior de bosses i motxilles.

La marxa del Sindicat Andalús de Treballadors, procedent de Puerto Real, vigilats per un amplíssim dispositiu policial del PP, ha satisfet tot i la intimidació i col·lapsat aquest matí la principal avinguda de Cadis, tallant el trànsit. A les 12 d'aquest matí entraven a Cadis els manifestants, sent rebuts per milers de simpatitzants amb pancartes que s'han unit a la manifestació.

Diverses sucursals bancàries han tancat les portes vergonyosament al pas de la manifestació i en els supermercats de l'oligarquia hi havia un ampli desplegament policial repressi, que es veu que no costa diners.

Al crit de "la crisi que la paguin els capitalistes", "tenim la solució dels banquers a la presó" i "el poble, unit, mai serà vençut", la manifestació va arribar a les Puertas de Tierra passant abans per l'Hospital Puerta del Mar, on els treballadors del mateix han sortit a aplaudir la manifestació com a mostra de suport. Anteriorment havien rebut aplaudiments al seu pas per la factoria d'Airbus. Els treballadors del Puerto Real s'han unit a la marxa.

Els manifestants han arribat a la Subdelegació del Govern del PP sobre les 14:00 hores. L'edifici es trobava hermèticament tancat com el búnquer franquista que és i envoltat d'un cordó de forces repressives.

Un jutge inicia tràmits per acusar Interior de revelar secrets

El jutge de l'Audiència Nacional Javier Gómez Bermúdez obrirà un procediment contra el ministre de l'Interior, Jorge Fernández Díaz (foto), i el director general de la Guàrdia Civil, Arsenio Fernández de Mesa, per revelació de secrets en el cas de Publio Cordón, després del descobriment de la casa a Lió (França) a la qual l'empresari va romandre segrestat pels GRAPO i va morir.

El jutge Javier Gómez Bermúdez està disposat a aclarir qui ha divulgat dades sobre el cas Publio Cordón que no s'haurien d'haver revelat perquè posen en risc la investigació.

La providència dictada aquest dimecres és conseqüència de l'indagació que va obrir el 21 de juliol per conèixer qui havia donat detalls sense autorització del descobriment de la presó que els terroristes havien muntat per mantenir captiu a Publio Cordón, segrestat el 27 de juny de 1995.

Gómez Bermúdez ja es va mostrar estupefacte quan va veure per televisió la roda de premsa que va oferir el 20 de juliol el ministre de l'Interior per donar compte de la troballa de la casa de Lió on h Abia estat segrestat durant unes dues setmanes l'empresari Publio Cordón, qui hauria mort d'una caiguda en intentar fugir dels terroristes que el tenien segrestat. Interior en cap moment va demanar autorització ni va acordar amb Gómez Bermúdez la difusió d'aquestes notícies.

Per això, l'endemà, 21 de juliol, va obrir una investigació per conèixer qui ha filtrat dades incloses en una comissió rogatòria remesa des de França i que contenia les indagacions realitzades en aquest país. Dades com que l'empresari va estar captiu en una casa de Lió, o que va realitzar marques a la paret, mitjançant pals, a manera de peculiar calendari, o els noms dels supòsits grapos als quals acusa el testimoni protegit Alfa (en realitat el grapo penedit Fernando Silva Sande).

Troben dades sobre la mort d'Olof Palme en un ordinador d'Eva Rausing

La multimilionària Eva Rausing (foto amb el seu marit), que va aparèixer morta als 48 anys a casa de Londres el juliol passat, tenia informació sobre l'assassinat el 1986 del llavors primer ministre suec, Olof Palme, informen avui els mitjans britànics. El cos sense vida de Rausing, una de les dones més riques del Regne Unit i dona de l'hereu de l'imperi Tetra Pak, Hans Kristian Rausing -que podria estar involucrat en el magnicidi- va ser trobat dos mesos després de la seva mort a la seva casa del superluxós barri de Belgravia, a Londres.

El seu marit es va declarar culpable davant un tribunal britànic d'haver retardat el funeral de la seva dona, que tenia antecedents d'addicció a les drogues. El cadàver de Rausing va ser trobat entre llençols i bosses d'escombraries a la seva residència del superluxós barri de Belgravia el 9 de juliol.

Si la seva mort va commocionar el país per ser Rausing membre d'una família molt coneguda, el cas ha adquirit major misteri després que la Policia Metropolitana de Londres confirmés ahir a la nit que han passat informació relacionada amb la mort d'Olof Palme, el 1986, a les autoritats sueques.

Pel que sembla, aquestes informacions van ser trobades a l'ordinador d'Eva Rausing per agents britànics.

"Estem en possessió d'informació que hem enviat a les autoritats sueques", va dir un portaveu de Scotland Yard, que ara vol interrogar Hans Kristian Rausing sobre les dades que la seva dona va poder haver obtingut en relació amb l'assassinat de Palme.

Segons publica avui "The Guardian", l'escriptor suec Gunnar Wall, autor de dos llibres sobre l'assassinat d'Olof Palme, va revelar que Rausing es va posar en contacte amb ell per primera vegada el juny de 2011.

Pel que sembla, Rausing li va comunicar que s'havia assabentat que Palme havia estat assassinat per un empresari que temia que el polític constituís una amenaça per als seus negocis.

Wall va explicar que es va intercanviar correus electrònics amb Rausing, qui a més li va explicar que havia escrit a l'empresari tres vegades per abordar aquestes acusacions.

En un dels correus electrònics a Wall, Rausing va escriure: "No t'oblidis d'investigar si de sobte em moro. Estic de broma, espero".

"Quan van deixar d'arribar-seus correus electrònics, no ho vaig pensar gaire fins que vaig escoltar que havia mort en circumstàncies que no estaven clares", va admetre Wall a "The Guardian".

Segons un diari suec, la policia britànica, en registrar l'ordinador personal d'Eva Rausing, va trobar informació relacionada amb la misteriosa mort de Palme, a qui van disparar al centre d'Estocolm en tornar a casa del cinema amb la seva dona, Lisbeth, en febrer de 1986.

Els detalls de l'autòpsia al cos de Rausing revelar que la milionària va morir el passat 7 de maig i que havia consumit cocaïna.

La fortuna de la parella s'estima en uns 5.400 milions de lliures (7.000 milions d'euros) gràcies a l'imperi Tetra Pak, fundat pel pare de Hans Rausing i dedicat a l'elaboració d'envasos de cartró com el "tetrabrick".

El matrimoni Rausing va ser imputat el 2008 per tenir importants quantitats de droga, com crac, heroïna i cocaïna, a casa. L'abril passat, Eva Rausing va ser detinguda en tractar d'entrar a l'ambaixada dels Estats Units a Londres amb petites quantitats de drogues.

El PP puja en altres 41.000 milions els avals a la seva banca

El PP augmenta encara més la quantitat disponible per avalar les emissions de deute dels bancs espanyols. L'esborrany de decret llei de reestructuració i resolució ordenada de les entitats de crèdit, que l'executiu de Rajoy ha traslladat a la Comissió Europea, fixa en 258.278.000 d'euros l'import màxim dels avals a atorgar per l'Estat al llarg del 2012, fet que suposa un augment d'uns 41.000 milions respecte als 217.043.000 fixats en la Llei de pressupostos generals de l'Estat del 30 de juny.

L'augment correspon a les garanties sobre les obligacions econòmiques que tenen les entitats com a conseqüència de l'emissió de bons obligacions, que passen de 55.000 a 96.235.000.

Des que va començar la crisi financera, l'Estat ha mobilitzat més de 115.000 milions per a la banca, via avals, compres d'actius, assumpció de pèrdues i ajudes directes del fons de rescat bancari (FROB). En total, s'han atorgat avals dels que queda un saldo viu d'uns 81.000 milions, segons dades de març.

Les dificultats de finançament de la indústria financera no s'han suavitzat en els últims mesos i el Banc Central Europeu (BCE) no ha tornat a obrir l'aixeta del crèdit barat a llarg termini, del qual es van nodrir sobretot les entitats espanyoles i italianes. Entre una subhasta de desembre i una altra de febrer, l'organisme amb seu a Frankfurt va col·locar al mercat al voltant d'un bilió d'euros en crèdits a tres anys a un 1%, el que al món financer es coneix com a barra lliure de liquiditat. I el sector espanyol va consumir aproximadament un terç d'aquest total (el que li va permetre comprar bons espanyols i reduir la pressió sobre el deute), segons les estimacions del mercat.

Ara aquest efecte s'ha diluït en els mercats. I la banca espanyola segueix molt dependent del finançament del BCE. Al juliol, els crèdits del banc emissor europeu a la banca van aconseguir un rècord amb 375.549.000 i, segons les dades del Banc d'Espanya, la demanda del sector va augmentar al juliol un 11% (38.343.000) respecte a juny.

Els inversors acabaven de conèixer la decisió de l'Executiu de sol·licitar el rescat d'Europa -una línia de finançament de fins a 100.000 milions d'euros que encara no s'ha materialitzat-. La banca espanyola va acaparar el 50% del total del finançament al eurosistema.

El FROB va néixer amb una dotació de 9.000 milions amb càrrec als pressupostos públics que es van augmentar fins als 15.000 milions, encara que la seva capacitat d'endeutament arriba als 90.000 milions. L'Estat, amb la reforma, tornarà l'aportació inicial del sector financer (2.250 milions), que ja no formarà part del fons.

Els falangistes mataren a trets a Jerónima, embarassada, i van jugar al tir al plat amb el seu fill de tres anys

Jerònima Blanco tenia 22 anys i aviat donaria a llum al seu segon nen; el seu fill, Fernando Cabo, tot just havia complert els tres anys. A ella la van matar a trets els falangistes al pati de casa seva. Amb el petit Ferran es van 'divertir' jugant al tir al plat amb el seu cos segons presenciar horroritzada una veïna. Avui, l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica ha presentant per registre davant l'Ajuntament de Ponferrada, dirigit pel PP i poble de les víctimes, una placa amb el seu nom perquè un carrer de la localitat porti per sempre el record del bàrbar assassinat d'aquests innocents per la caterva nazionalcatòlica. És el segon intent que en aquest sentit fa l'ARMH... amb escàs èxit entre qui encara no ha condemnat el genocidi franquista.

"El Bierzo va ser un lloc molt castigat per la repressió franquista. Centenars de persones van ser perseguides i assassinades i els seus cadàvers ocults per multiplicar el dolor que van patir les seves famílies. El delicte de desaparició forçada és el més greu i atroç que contempla el dret penal. No hi ha delicte més atroç que es pugui cometre contra una persona que detenir il·legalment, torturar, assassinar i amagar el seu cadàver". Així s'expressa en el seu escrit davant l'alcalde de Ponferrada Carlos López Riesco, de l'ARMH.

Esborrar de la història a homes i dones
"El 14 de juliol de 2008 l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica va presentar al registre de l'Ajuntament de Ponferrada una petició perquè un carrer de la ciutat estigués dedicada a Jerònima Blanco i al seu fill, Fernando Cabo. Després d'anys de exhumacions triem aquests dos casos perquè l'assassinat d'una dona embarassada i del seu fill de tres anys tenia el significat de voler esborrar de la història la vida dels homes i les dones que van construir la nostra primera democràcia durant la Segona República", explica l'associació.

Menyspreu a les víctimes de la dictadura
"La seva resposta va ser la de crear el monument de la Victòria de Samotràcia que segons les seves pròpies paraules representava a les víctimes de la violència. El dia que es va inaugurar, l'Alcaldia que vostè encapçala només va convidar i va atendre una víctima d'ETA, menyspreant a les víctimes de la dictadura, contradient les seves pròpies declaracions respecte al mateix i incomplint fins i tot els estatuts del partit polític en el qual milita, que diu en el seu article tercer ser una força política solidària amb les víctimes de la violència "de qualsevol signe".

Que la ciutat no amagui el passat
En el seu escrit a l'alcalde del PP, l'associació recorda que "el passat mes de maig el ple de l'Ajuntament va aprovar una moció en la qual es proposava dedicar un carrer a l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica. Però nosaltres no volem aquest carrer. Volem que en aquesta ciutat es deixi d'amagar el passat. Volem que en aquesta ciutat el govern municipal rendeixi l'homenatge que han de donar les institucions democràtiques a les víctimes dels que no van acceptar el resultat d'unes eleccions democràtiques i van decidir prendre el poder utilitzant la violència, les armes i van sembrar un terror les conseqüències són encara desgraciadament palpables.

Un carrer per Jerónima i Fernando
"No té res a veure dedicar un carrer a una associació que donar-li el nom de Jerónima i del seu fill Fernando. Ella estava embarassada i tenia 22 anys. Ell tenia tres anys. Els que van prendre el poder per la força en el Bierzo considerar que era necessari que fossin assassinats i el van portar a terme. Quin tipus d'ésser humà assassina a una dona en estat ja un nen?".

Tir al plat amb un nen
Aquesta pregunta té una resposta molt difícil. El que la família de Jerónima ha aconseguit reconstruir és que cada nit els falangistes van anar a casa d'Isaac Cabo que era sindicalista i al qual buscaven. Jerònima Blanco, embarassada de sis mesos els va dir una vegada més que no era a casa. Però aquella matinada del 23 d'agost de 1936, van tornar a les tres de la matinada, van trencar la porta amb les culates del fusell, van treure a Jerónima al carrer i la van matar a trets. La veïna de davant ho va veure tot amagada des de la finestra i va explicar a Abel, el nebot nét de Jerónima que el nen, a Fernando que tenia tres anys, el tiraven a l'aire i disputaven a veure qui feia diana a trets com si estiguessin jugant al tir al plat. Tots aquests fets Abel a través de la ARMH els va posar en coneixement del jutge Garzón quan aquest instruïa el procés contra el franquisme i després que el jutjat de Ponferrada arxivés el cas immoralment.

Dolorosa exhumació
Van aconseguir exhumar els cossos que estaven a la part de darrere de la casa on els van matar i van trobar fins i tot la medalleta que portava el nen, una constància dolorosa d'unes morts esgarrifoses. Van poder donar-los un enterrament digne. En Lleó hi ha un carrer amb el seu nom. El carrer de Jerónima Blanco i Fernando Cabo està situada en una zona de la ciutat en què milers de persones van ser afusellades durant la repressió desencadenada després del cop d'estat de 1936. Però Abel sempre va trobar a faltar que Ponferrada, el seu poble, no participés en aquesta commemoració de l'assassinat de la innocència.

Víctimes invisibles
A la carta de lliurament de la placa a l'Ajuntament, l'Associació explica en el seu escrit: "Quan sol · licitem el carrer a l'estiu de 2008 el regidor d'Afers Socials Reiner Cortés va assegurar que concedir seria 'una discriminació amb les altres víctimes i amb les seves famílies'. Es tractava d'un argument artificial per negar l'existència d'un carrer dedicat a les víctimes del franquisme que segueixen sent invisibles en aquesta ciutat i a les que com a tal no s'esmenta a la resolució aprovada el passat mes de maig. Quatre anys després i després de l'aprovació d'un carrer dedicat a l'Associació per a la Recuperació de la Memòria Històrica, que no volem, hem decidit facilitar les coses a l'Ajuntament i per això anem a donar-li a la ciutat de Ponferrada una placa que hauria d'estar posada fa molts anys, quan el nostre país va poder triar de nou als seus representants polítics".

Totes les plaques que siguin necessàries
"Quan Ponferrada tingui un carrer dedicat a una víctima de la repressió franquista serà una ciutat més completa, una ciutat que no mira a una altra banda, que assumeix el passat i es mostra propera amb tots els homes i dones que van acabar en cunetes, que van ser empresonats, als quals se'ls va robar el seu patrimoni, el seu futur i la llibertat per escollir qui s'asseia a la cadira en la qual vostè se senti com a alcalde. Per això li fem lliurament d'aquesta placa i mostrem la nostra disposició per lliurar totes les que siguin necessàries en totes les cantonades d'una futura carrer que porti el nom de dues víctimes del franquisme: Jerònima Blanco i Fernando Cap, assassinats en un lloc on no hi va haver una guerra, sinó gent que va utilitzar una violència il·limitada per cometre el major acte de violència i terror que malauradament han conegut aquestes terres".

La benzina a França, sis cèntims més barata des d'avui

A partir d'avui posar un litre de benzina a la Catalunya Nord i a tot l'estat francès és sis cèntims més barat. Així ho ha anunciat el govern socialista francès després d'arribar a un acord amb les empreses petrolieres i de distribució, que servirà per frenar l'augment d'aquestes últimes setmanes que havia situat els preus de la benzina en xifres rècord, tot i que cada vegada més aprop del preu desorbitat d'Espanya que a l'illa de Còrsega és igual que a Barcelona, 1'56 euros litre.

La mesura entra avui en vigor per a un període de tres mesos, i costarà uns 400 milions d'euros a les arques públiques. La diferència de preu l'assumeixen a parts iguals la indústria i el govern, que cobriran tres cèntims d'euro cadascú. D'aquesta manera, el govern respon a una de les seves promeses electorals d'intervenir davant l'augment del preu del combustible a Europa i reduir-ne l'impost. El govern pretén així alleujar la pressió sobre les llars, que ja han d'assumir l'augment generalitzat de preus i del nombre d'acomiadaments.

Aquesta és una de les mesures del govern francès per posar de relleu la visió d'Hollande sobre el fet que l'austeritat ha d'anar acompanyada d'altres mesures. En aquest sentit, el president i el primer ministre han anunciat que es retallarien el salari un 30%.

La pujada de l'IVA posarà el litre de gasolina sobre els 1,8 euros


El preu del litre de gasolina i de gasoil s'ha encarit un 12% en els dos últims mesos per la massiva pujada de tributs del PP i del dòlar respecte de l'euro, el que ha supuesyo un augment de gairebé el 3% dels preus i una greu pèrdua de poder adquisitiu per als treballadors. La pujada de l'IVA, prevista per al dissabte, accelerarà aquesta tendència i col·locarà en breu el litre de gasolina per sobre dels 1,8 euros, dels quals el 42% correspon a impostos.

El deute en armes del PP: 27.000 milions d'euros

La despesa militar anual per habitant a Espanya és de 368 euros, mentre que la despesa farmacèutica anual per habitant és de 259 euros. I és que per al feixista aristocràtic Pedro Morenés i Álvarez de Eulate, fill del IV Vescomte d'Alesón, ministre de Defensa del PP-CiU, la repressió de les protestes ciutadanes i la protecció de la seva impunitat de criminals és molt més important que la salut de la població. Espanya arrossega un deute acumulat de 27.000 milions d'euros en els Programes Especials de Armaments (PEAS), contractes de llarga durada per a la compra d'armament. Morenés en una caricatura de Lowon.

Alguns exemples:

87 caces Eurofighter. Contracte signat fins 2024.
239 blindats Leopard 2E. Contracte signat fins 2017.
80 torpedes DM2A4. Contracte signat fins 2023.

Perquè es facin una idea del que suposen 27.000 milions d'euros: amb aquests diners es pot pagar un telescopi espacial com el Hubble (4.000 milions), una missió Curiosity a Mart (2.000 milions), el pressupost anual de la NASA (13.000 milions) i encara sobren 8.000 milions.

Els compromisos de pagament per als Programes Especials d'Armament durant 2012 ascendeixen a 1.862.000 d'euros, però només s'han pressupostat 5 milions d'euros. Això significa que els 1.857.000 restants es sumaran a la nostra deute militar.

La retallada en el pressupost del Ministeri de Defensa-dels feixistes contra la població-per al 2012 ha estat del 9%, mentre que el Ministeri d'Educació i Cultura s'ha retallat el 21%, les ajudes a la Investigació el 25%, i l'ajuda al desenvolupament un 65%.

Els franquistes defensen la inversió militar com una manera de donar suport a la seva indústria d'armament, la dels seus membres destacats, com el propi ministre de Defensa, multimilionari empresari d'armes i subministrador de bandes terroristes, exèrcits de tirans criminals i organitzacions mafioses. Les exportacions d'armes espanyoles ja es van incrementar de manera molt notable durant el Govern del defenestrat i corrupte Zapatero. El nou titular de Defensa, Pedro Morenés, és part d'aquesta indústria militar i la seva activitat com a ministre està enfocada a la venda d'armes, sigui a qui sigui i sense objeccions morals de cap tipus, com és propi del vell feixisme hispà.

Fa unes setmanes Morenés va viatjar a Alemanya per negociar una venda de carros de combat al govern dictatorial i teocràtic d'Aràbia Saudita, que ha assassinat a centenars de manifestants a Barein en defensa d'aquella monarquia sunnita, aliada en el finançament del terrorisme a Líbia, Egipte i Síria. Preguntat sobre la qüestió ètica de l'operació, el ministre "catòlic" va respondre: "No entraré a analitzar el règim polític d'Aràbia Saudita. Espanya dóna suport a les seves empreses "[...]" Jutjar políticament al règim saudita és una mica complicat, perquè cada país té la seva manera d'establir el benestar de la seva població ". Així l'Espanya feixista "cuida" a la seva població reprimint, robant-li els seus drets i enfonsant en la misèria, segons el brut argumentari del susdit pocavergonya.

I si "Espanya té la seva manera d'establir el benestar de la seva població", la pregunta és: ¿volem que la nostra prosperitat econòmica reposi sobre la venda d'armes a un país que encara decapita persones acusades de bruixeria o impedeix a les dones i als treballadors els més elementals drets humans?

La resposta del fascio immoral PP-CiU és evident: Tot per la pasta!

L'Espanya feixista condemnada per tortures tres vegades aquest any

Amnistia Internacional ha fet pública una nota en què informa que, entre maig i juliol d'aquest any, dos tribunals diferents i un organisme de l'ONU han fallat contra l'Estat espanyol per no dur a terme investigacions efectives per esbrinar la veracitat o no de les denúncies de tortura presentades per tres ciutadans.

El 23 de maig, el Comitè contra la Tortura de Nacions Unides, va dictaminar que l'Estat espanyol havia violat l'article 12 de la Convenció contra la Tortura i Altres Tractes o Penes Cruels, Inhumans o Degradants, en no haver realitzat una investigació «ràpida i imparcial »de la denúncia de tortures presentada per Orkatz Gallastegi el 2011.

Només uns dies després, el 18 de juny passat, la Sala Segona del Tribunal Constitucional va dictar sentència estimant el recurs d'empara presentat contra l'arxiu d'una denúncia per tortures que no va ser prou investigada. El TC considera que Rubén Villa, detingut a Sestao per agents de la Policia Nacional el 22 d'octubre de 2010, va patir «indefensió» enfront d'un Estat feixista que no va respectar el seu dret a no ser sotmès a tortures ni a tractes degradants.

Tant a Rubén Villa com a Orkatz Gallastegi se'ls va imposar el règim d'incomunicació. Amnistia Internacional recorda que ella mateixa i altres organismes internacionals han alertat en nombroses ocasions que aquest règim propicia la tortura, el que al nazicstólico ministre de l'Opus Dei-el inepte Fernández Díaz-li té sense cura.

En l'última de les sentències, del 24 de juliol, el Tribunal Europeu de Drets Humans condemna Espanya per no investigar denúncies de maltractaments amb component racista comesos per la Policia Nacional en el cas Beauty Solomon.

Per tot això, Amnistia Internacional considera "urgent" que es reconegui el problema com a primer pas per posar fi a aquesta violació de drets humans.

Els beneficis empresarials creixen un 3,4% i els salaris baixen el 3'9%

Enmig de l'estafa que el neoliberalisme feixista diu crisi, les rendes empresarials creixen molt més de pressa que els salaris, que perden pes en el pastís de la riquesa nacional, la qual cosa indica que els rics s'enriqueixen més i més a costa dels treballadors . Les últimes dades de la Comptabilitat Nacional Trimestral, corresponents al període abril-juny passats, mostren una caiguda del conjunt de les retribucions dels assalariats del 3'9%, mentre que l'excedent brut d'explotació (el benefici empresarial, fonamentalment) manté un creixement molt apreciable del 3'4%.

Segons les dades difoses avui per l'Institut Nacional d'Estadística, la remuneració dels assalariats va baixar un 3,9% en el segon trimestre de l'any respecte al mateix període de l'any passat, fet que suposa una caiguda de les rendes salarials, que en els trimestres precedents ja va mostrar taxes negatives del 2,5% i del 1,3%.

Els impostos representen un 7,6% en el repartiment del pastís del PIB


Segons explica l'INE, gran part de la caiguda de les remuneracions salarials s'ha de la caiguda de l'ocupació: el nombre d'assalariats retrocedeix un 5,1% respecte a l'any passat. També es deu al descens del salari mitjà per treballador, que creix tot just un 1,3%, dues dècimes menys que en el trimestre precedent.

En canvi, l'excedent brut d'explotació (interessos del capital, dividends i rendes distribuïdes per les empreses, així com l'estalvi empresarial, els beneficis no distribuïts) augmenta en el segon trimestre a una taxa gairebé tres vegades superior a la del salari mitjà: un 3,4%, a penes dues dècimes menys que el primer trimestre.

Els beneficis empresarials vénen menjant el terreny als salaris en la riquesa nacional des de 1986 de forma contínua, al mateix temps que la càrrega impositiva recau sobre les rendes dels treballadors i es tolera, fomenta i amnistia el frau fiscal de les grans fortunes, sòcies i còmplices del govern feixista de PP-CiU. Malgrat la crisi, l'excedent de les empreses ha seguit creixent, mentre les remuneracions dels assalariats han anotat un descens darrere l'altre.

Així, els salaris suposen ara el 46,7% del producte interior brut (PIB) espanyol, mentre que les rendes de les empreses ja suposen el 45,7%. És a dir, tot just un punt de diferència, quan el marge entre ambdues rendes s'havia vingut situant, de mitjana, en uns sis punts.

El tros restant en el repartiment del pastís de la riquesa nacional l'ocupen els impostos. Representen el 7,6% del PIB, quan el seu pes venia sent proper al 10%. La caiguda de la recaptació fiscal i el creixent frau fomentat pel corrupte govern de mafiosos de Rajoy expliquen aquesta diferència.

El Sol projecta el "rostre del diable"

Coronógrafs espacials que monitoregen constantment les ejeccions coronals solars han registrat el moviment d'un cúmul de plasma que, amb certa dosi d'imaginació, s'assemblava molt a la cara enfurismada d'un home o fins a la 'cara del diable', segons els investigadors del laboratori d'astronomia de raigs X de FIAN.

Aquesta imatge insòlita "va durar menys d'una hora, després d'això es va transformar en un núvol de plasma comú i corrent, pròpi dels objectes d'aquest tipus".

Representants del laboratori van admetre que les emanacions solars deixen veure amb bastant freqüència imatges poc habituals i efímeres.

Així, el laboratori de dinàmica solar de la NASA (SDO) "va veure" a principis de juny una silueta semblant a un estruç, o un gall, o el Big Bird, un personatge del famós programa de televisió infantil "Barri Sèsam".

El desembre de 2010 hi va haver qui va veure en la superfície del Sol una colossal icona de l'smile.